El pèsol Negre. Número 6. Agost 2001 (2a època)

568 views
477 views

Published on

El pèsol Negre. Número 6. Agost 2001 (2a època)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
568
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El pèsol Negre. Número 6. Agost 2001 (2a època)

  1. 1. REVISTA LLIBERTÀRIA DEL BERGUEDÀ INFORMACIÓ, CRÍTICA, PENSAMENT, HUMOR, DENÚNCIA, CREACIÓ8ZRFWNIJYNYZQFWXÉpoca II Núm. 6 Agost-Setembre de 2001 Difusió gratuïta(/6026626·(648$5$3527$ *21,7=(181$/75($7((%587$/,7$732/,Ì$$$%(5*$RQWXVLRQVWRUWXUDSVLFROzJLFDSUHSRWqQFLDDXWRULWDULV PHGHWLQJXWVHWo3jJ
  2. 2. Crònica del 24 de juny a Barcelona. Un berguedà ens relata les seves expe- riències durant la manifestació antigloba- lització que acabà amb càrrega policial. Cas Scala Guerra bruta, per part de l’Estat, contra l’anarquisme en un dels seus moments de màxim rebrot.(/ *,01­6 ,1(/(7 ciència de revolució. Antiglobalització i cons-(62/$67)5$1(6 Hem de ser conscients i conseqüents amb8/3$%/(6 ·(;3/2 l’ideologia que veritable canvi social. hi7$,Ð/$%25$/ defensem, només així podrà haver un$PE O·H[FXVD GHOV FRQWUDFWHV GH de l’editorial.SUjFWLTXHV GHFHQHV GH MRYHV VyQ E l P èsol N egre es m anifesta a través L a resta d’articles iH[SORWDWVODERUDOPHQW3jJ
  3. 3. opinions són responsabilitat dels seus autors. r virevistal i r àr a de e s a lbe t del l t llibertària i be gue r dà 1 Berguedà 1
  4. 4. *).947.1S olen decidir els periodistes -que per vocació o litat, concerta centres d’Educació Secundària d’aquells ineptitud serveixen als poders- que a l’estiu no hi que estan al cap d’amunt de Barcelona, sí, d’aquells onha notícies, sobretot a l’agost. Però, si es tenen els ulls van els nens uniformats, els nens que de grans seranoberts i no es serveix cap amo, en aquestes setmanes explotadors...; ja se sap, si a més de pagar les quotesde calor hem pogut observar moltíssimes coses. D’en- anuals del camp de golf s’ha de pagar l’escola...trada, a Gènova, quan gran part del món deia NO al ca- A Berga, els treballadors de Niceria han de sortirpitalisme, hem sabut l’origen de l’expressió “policia al carrer per denunciar la misèria a la que els vol con-assassina”, la mateixa que per altres es tradueix en demnar l’empresa a la que treballen i que com que in-“muerte accidental de un anarquista”; ja se sap un dany funda terror als seus assalariats, parlant amb propietatcol•lateral fruit de la defensa del capital i la lluita contra direm: prou a NICERIA TERRORISTA.“els violents”. A Madrid, uns feixistes han amenaçat i Encara a la capital carlina, veiem com la policia fun-agredit un company de la C.N.T-A.I.T, i a l’estret se- dada per Felip V, segueix fent de les seves, abusantgueixen morint persones, en busca d’una vida millor. del seu poder.Tot normal. Mentre a Barcelona els immigrants que so- També hem tornat a comprovar com hi ha gentbreviuen a l’estret que no estant d’a-segueixen la seva cord amb les opini-lluita, en què la ons i manifestacionsC.G.T. hi pren part dels altres, de segui-activa. Volen “ser da recorre a la co-legals”, com si es varda amenaça. Bé,pogués no ser-ho, recordem que qui nodoncs sí, es pot exis- estigui d’acord ambtir i ser il•legal. Sem- l’opinió de qualsevolpre és més fàcil es- dels nostresclavitzar una persona col•laboradors potque en qualsevol manifestar la sevamoment pot ser ex- opinió des del ma-tradida. I ens dema- teix Pèsol; en qual-nem: Què és el que sevol altre cas: a quiha canviat? Què vol li piqui que es ras-dir democràcia? qui. 0HQRVPDOTXHH[LVWHQQuin respecte ens Hem poguthan de merèixer els ORVTXHQRWLHQHQQDGDTXHSHUGHU assistir a la IV mar-polítics? I l’autori- QLVLTXLHUDODPXHUWH xa-homenatge alstat? És això progrés i 0HQRVPDOTXHH[LVWHQ maquis i recordarcivilització? I doncs, ORVTXHQRPLGHQTXHSDODEUDHFKDU aquells que per sobreens interessa aquesta QLVLTXLHUDOD~OWLPD de pàtries i altres 0HQRVPDOTXHH[LVWHQ SDUDKDFHUQRVcivilització? Qui són servilismes mes- 0HQRVPDOTXHH[LVWHQels violents? Està quins i bastards, van ORVTXHQRWLHQHQQDGDTXHSHUGHUforça clar, i qui no lluitar i morir per la QLVLTXLHUDODKLVWRULDho vulgui veure és llibertat. No dele- 0HQRVPDOTXHH[LVWHQl’únic responsable guis, no renunciïs a ORVTXHQRGHMDQGHEXVFDUVHDVtdels seus actes. tu, pensa i actua. QLVLTXLHUDHQODPXHUWHJa en terres catalanes SALUT I ANAR- GHEXVFDUVHDVthem comprovat com QUIA! DQLHO9LJOLHWWL O9el virregnat de Cata- lunya, dic la Genera- r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 2
  5. 5. (9:1.99 PROU REPRESSIÓ AL BERGUEDÀ!! cordiar, a demanar documentació i pro- FORA MOSSOS!!! cedeixen al registre de la colla. Durant el registre els funcionaris no troben capE ls joves de Berga comencem a estar farts i indig- nats del control policíac a que ens sotmeten elssenyors mossos d’esquadra. Dia rera dia hem de supor- tipus de droga (com tantes altres vega- des), mentre uns quants eren registrats un altre jove es resisteix a ser identifi-tar la seva presència pels carrers de la capital bergueda- cat. Hi ha moltes tensions entre els agents i el grup. Elna i la seva prepotència i autoritarisme. I es que no són mosso d’esquadra demana el DNI al jove que dins elpoques les vegades que ens han vingut a registrar per seu dret es nega a donar-li el document, el mosso jales bones, per fer malabars, per anar “mal vestit”, pas- amb caire de prepotència ordena al jove que si no volsejar tranquil•lament, estar assegut amb qualsevol lloc donar el DNI s’acosti fins al cotxe on serà identificat.fent qualsevol cosa, estar en algun lloc compromès El jove però, es nega també a anar fins al cotxe i dema-etc... Qualsevol jove berguedà afirmarà el que acabem na al mosso que sigui ell el que tingui l’amabilitat dede dir, i és que a Berga no es pot fer res de res. A tot venir fins a on es troba ell. Aquesta colla ja eren anteri-arreu ets sospitós de tenència de drogues!, o de fer mer- orment registrats, vigilats... habitualment pels agentsder! Es sobretot durant les nits de dissabte quan el con- “d’ordre”, i ja feia molt de temps que patien tot tipus detrol s’incrementa convertint Berga burles, amenaces, i tot el quegairebé en una ciutat policial. Pa- hem comentat abans. Així, no éstrulles caminant durant tota la nit d’estranyar que el jove en qüestiópel Carrer Major... dos cotxes vigi- es resistís a fer cas de la policia.lant per tots els carrers..., tot per la (tot i que al cap i a la fi no es re-nostra “seguretat”. Passegen, ens sistia a identificar-se, el qual hisegueixen, ens vigilen, ens regis- estava obligat). A partir d’aquí eltren, ens incòrdien, ens menyspre- mosso d’esquadra es dirigeix capen, i és que si ets jove ets sospitós al jove, l’agafa violentament pelde ser un “delinqüent”. No són po- braç empenyent-lo amb força iques les vegades que estàs tran- agressivitat. El jove reaccionà de-quil•lament assegut en una vorera o fensivament davant l’actitud delbanc i et venen aquests funcionaris mosso empenyent-lo per treure-per veure si “fumes porros”, i ja és se’l de sobre. Es succeïren tot ti-llavors, quan t’enfoquen amb la pus d’empentes i un mosso acaballanterna, et demanen explicacions, per immobilitzar el noi al terra .et demanen la documentació, t’a- El noi acaba de genolls a terramenacen i moltes vegades et regis- amb els dos braços al darrera i amb el braç del senyortren, tot i que tu no feies res d’això ( i si ho fessis? ). I agent de seguretat asfixiant-lo al voltant del coll. El noiés que això dia rera dia acaba cremant, estem farts de fou conduït violentament cap al cotxe on el tancarentanta repressió! amb les manilles posades. Allà reaccionà contra la por- ta del vehicle que acabà inutilitzant-la. Seguidament A raó d’això el perquè inicial d’aquest article. El fou conduït cap a l’hospital ja que els agents estavenpassat divendres dia 27 de juliol una colla més de joves convençuts que havia ingerit drogues il•legals, allà l’a-estava passant la nit a la plaça del Forn situada al costat nalitzaren, li van comprovar la pressió etc.. totes lesdel Carrer Major, quan una trucada alertà als mossos proves donaren negatives i deduïren que sols havia be-d’esquadra de suposat tràfic de drogues acusant als jo- gut. Li donaren 3 tranquil•litzants. Els mossos van apro-ves mencionats... fitar per interposar denúncia contra el detingut per a- Minuts després dues patrulles de mossos d’es- gressions, tot i que no tenien signes externs importantsquadra es personifiquen al lloc on suposadament estan de baralla. (ni tan sols morats) passant aquests fets. Arriben, comencen com sempre a El noi fou conduït cap a la comissaria de mossosdemanar explicacions, a fer preguntes estúpides, a in- r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 3
  6. 6. (9:1.99d’esquadra de Berga on el registraren, el van fer quedar retenir (tancats com hem dit) fins queen calçotets i li van dir textualment referint-se a la seva van arribar els seus representants le-arracada: “no t’asseguro que si te la trec jo, no et faci gals. El noi que va ser apallissat inter-mal”. Va passar 12 hores tancat subsistint amb un únic posà denúncia contra els mossos pergot d’aigua. agressions. Dins la seva condició de menor els agents no van Els nois van ser deixats anar amb càr-trucar a casa del noi fins les 10 del matí, tot i que havia recs.entrat a comissaria a les 2 de la nit. Un cop tenien a- Aquests fets van ser reproduïts al seu moment pel diariquest jove detingut van anar a buscar a un company seu Regió 7, el qual va agafar les versió policial (com sem-el qual va ser acusat, per un mosso, d’haver-li pegat pre) i la va publicar tal qual, sense contrastar-la amb resdurant els disturbis que precediren la detenció del me- ni amb ningú. Prou desinformació!nor. La detenció del company va ser espectacular, el No és el primer cop que els agents berguedans protago-van anar a buscar a la plaça del Forn i el van apallissar nitzen accions d’aquest tipus, no són poques les perso-brutalment sense cap motiu (no és la primera que l’apa- nes que han patit maltractaments per part de la policiallissen) causant-li fortes contusions, morats, i un braç autonòmica. Estem farts del seu control, estem farts deembenat. Amb aquest també el van tancar com el pri- les seves provocacions, estem farts dels seus abusos,mer. Durant la detenció d’aquest altre noi es van em- prou repressió!! Ni guàrdia civil de l’Estat ni mossos deportar cap a comissaria a 3 joves més que van ser tan- la Generalitat!!cats també, sols per no portar el DNI a sobre, i sels va Joan REVOLUCIÓ? uns contenidors. Santa innocència, malícia o estupide- sa. Més militància, més pensament, més acció de veri- tat, més crítica, més compromís i menys borreguisme,S i les revolucions es fessin cremant contenidors o vehicles, fa temps que viuríem en la desitjada a-narquia. De fet, si el sistema ha- perquè això, també és borreguisme. No és una simple qüestió de violència sí ogués de patir el més mínim entre- no, és una qüestió d’efec-banc per la crema o destrossa de tivitat i no hi ha res mésmobiliari públic, caldria destruir-lo contraproduent pel nostretot. Tanmateix, això no funciona treball que els actes alsaixí. I si no, pensem en la revolu- que ens referim. I de totesció del 19 de juliol de 1936. La re- maneres cal que no obli-volució de 1936 és el resultat de dem que a l’igual quemés de setanta cinc anys de cultura l’estat es basa i s’originallibertària, d’autoformació d’uns en la violència, la violèn-individus conscients, de lluita i re- cia –d’una forma o unasistència en la clandestinitat, d’un altra- sempre acaba creantdia a dia duríssim, d’esforç perso- o enfortint un estat.nal i superació col•lectiva per mit- Menys criaturades i mésjà del recolzament mutu, de crea- acció. Salut i transforma-ció d’escoles, ateneus, grups cultu- ció social, viscarals, anarcosindicats forts i combatius, muntanyes de l’anarquia!diaris i revistes... Tant de bo fos tant fàcil, com cremar Pep i tu. S o y lib r e só lo c u a n d o t o d o s lo s se re s h u m a n o s q u e m e ro d e a n so n ig u a lm e n t e lib r e s. L a lib e r t a d d e lo s d e m á s, le j o s d e re st r in g i r o d e n e g a r m i lib e rt a d , e s p o r e l c o n t r a rio , s u c o n d ic ió n n e c e sa ria y s u c o n fir m a c ió n . M IJ A IL B A K U N IN , E l im p e ro k n u to g e rm á n ic o y la re v o lu c ió n so c ia l. r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 4
  7. 7. (9:1.99 24 DE JUNY. BARCELONA VA TRE- perquè alguns centenars de manifes- tants van destrossar tots els edificis MOLAR, PERÒ DE POR. propietat de grans empreses partidaries de la globalització com: Burger King,H e escrit aquest text per intentar explicar les desa- gradables experiències que vaig viure el 24 dejuny a Barcelona, durant la manifestació contra la glo- Mango, Zara, alguns caixers i bancs, i alguns altres edificis d’aquests tipus. També s’ha de dir que no va quedar ni una cabina tele-balització que va començar a les 12 del matí i que era fònica sencera, ja que eren l’objectiu d’una gran quanti-convocada per més de 300 col•lectius antiglobalització tat de persones, com també hi havia gent que anavade tot tipus (partits, sindicats, organitzacions de diver- amb esprais escrivint frases com “Al capitalisme noses ideologies, etc.). Aquest text també ha tingut utilitat se’l reforma se’l destrueix” o “Un altre món és possi-a nivell personal, ja que m’ha servit per canalitzar la ble”. Mentre alguns assistents feien això la manifesta-ràbia que van generar aquelles situacions que a continu- ció transcorria amb tranquil•litat, encara que hi haviaació explicaré, i que segons els nostres polítics vam algunes divergències entre manifestants revolucionaris ideixar enrera quan vam realitzar la nostra pacífica i reformistes, aquests últims crítics amb la destrossa delsagradable transició a la “democràcia”, però que com es edificis. Però la meva sorpresa en aquesta part de lava veure aquell dia, els policies no hi estan d’acord i manifestació va ser que no es va veure ni un sol policiasembla que encara visquin en l’antic règim (si és que ha uniformat, no hi havia cap grup de policies que intentéscanviat) i sota la protecció d’una justícia encara per aturar les destrosses que s’estaven produint, i els mani-transformar, ja que deixa veure masses tics feixistes. festants ho podien trencar tot sense cap problema, i sen- Hem disposaré a explicar pas per pas, el que va se que cap policia els hi digués res, tot el contrari, compassar aquell dia, i com l’estat de dret en el què teòrica- es va poder comprovar els dies posteriors, hi havia poli-ment vivim, es va transformar visiblement per la majo- cies camuflats entre els manifestants, que estaven moltria de ciutadans barcelonins, en un estat totalment poli- actius, ja que també van participar en les destrosses.cíac i repressiu, on els drets dels ciutadans no es veien Una altre cosa que em va impactar força, va ser queenlloc, només es veia el terror fixa’t a les cares dels amb un company de la CNT el qual havia anat amb mimanifestants, i les furgonetes policials corrent amunt i a la manifestació un policia secreta li va dir textual-avall,pels carrers pròxims a la Plaça Catalunya. Als ma- ment: “si quería ir a romper algun comercio”, ell si vanifestants de major edat, els hi deuria semblar que havi- negar, ja que es veia molt clarament que era un secreta ien fet un salt en el temps i que havien tornat a principis per sort se’n va adonar. Doncs bé, ingenu de mi, jo emdels anys 70, o més enrera hi tot. vaig pensar que la resta de la manifestació seguiria amb La nostra història va començar a les 11 del matí la mateixa normalitat, però al començar a arribar a laen un ateneu llibertari de Barcelona en el qual hi vam Plaça Catalunya ja vaig veure que la nostra tranquil•litatpassar la nit, ens vam despertar força endormiscats, molt probablement es veuria afectada.amb la intenció d’anar el més ràpidament possible cap a -Aquí es on va començar la segona part de la manifes-la manifestació, ja que el nostre barri quedava força tació, caracteritzada per la violència unilateral, però enlluny del punt de partida de la manifestació al barri de aquesta part els qui van actuar violentament no van serGràcia. Doncs així ho vam fer, ens vam aixecar, i sense els manifestants, sinó la policia, que deuria esperar ambgairebé esmorzar ens vam dirigir al metro que ens apro- ansietat que arribessin els manifestants per poder-losximava una mica més a Gràcia, llavors vam haver de apallissar.caminar aproximadament un quart d’hora, i finalment La gent que començava a arribar anava entrant aens vam trobar amb la multitudinària manifestació –la la plaça, nosaltres anàvem més o menys a la meitat depremsa va dir que hi van assistir entre 20.000 i 25.000 la manifestació, i quan vam arribar ja hi havia forçapersones, mentre que els organitzadors van dir unes gent, però ens vam donar compte –com la resta d’assis-50.000-. A partir d’aquest moment podem dividir la tents- d’un fet que va marcar la resta de la manifestació,manifestació en dues parts, totes dues amb fortes impli- a diferència de l’altre part en què no s’havia vist ni un cacions de violència unilateral. M’explicaré: policia, en aquesta part només arribar ja vam veure un-La primera part de la manifestació, es va caracteritzar r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 5
  8. 8. (9:1.99edifici tan gran com el del Corte Inglés rodejat de poli- coneguda, que també estava mig perdu-cies, tot l’edifici estava envoltat de policies antidistur- da, i em vaig quedar amb ella fins albis protegits més amunt de les dents, ja que portaven final de la manifestació. Aquí, per sort,fins i tot un casc per protegir-se ( la seva manca de cer- encara no hi va haver cap incident greu,vell va fer que em preguntes que es volien protegir amb ja que la primera va ser la càrrega mésel casc? potser el pentinat? ) també tenien al seu darrere suau de totes, però després dels primerstotes les seves furgonetes. Una altra pregunta que ens moments que havien sigut inquiets les coses van tornarvam fer llavors, va ser perquè el Corte Inglés estava ro- a la normalitat, els policies van tornar al seu lloc i al-dejat de policies, i en canvi havien deixat destruir tots guns manifestants després de calmar-se una mica vanels altres edificis?, jo a aquesta pregunta encara no li he tornar a anar davant els policies aquest cop una micatrobat resposta. Hi havia alguns manifestants que van més emprenyats. Al cap d’una estona de lluita verbalanar cap al Corte Inglés a increpar una mica els polici- amb els policies, i després d’haver tirat algun artefactees, això si sempre verbalment i de manera més o menys explosiu molt fluix, segurament algun petard, en contrapacífica, però el gruix de la manifestació se’n va anar a dels policies, aquest van tornar a avançar de cop i sensedins la plaça, on s’hi que la gent ho espe-van realitzar alguns ac- rés, per això tothomtes, i on hi havia molta es va posar a córrer,gent asseguda escoltant i el pànic es va tor-el que deien les perso- nar a apoderar de lanes que parlaven a so- situació, aquest se-bre d’un petit escenari gon cop els policiesmuntat al mig de la pla- van avançar més trosça, d’altres estaven a que el primer i d’unal’herba descansant sen- manera més contun-se fer-ne gaire cas, i al- dent, però ens vaguns altres caminant semblar que tampocsense rumb per la plaça, hi havia hagut enaixò si, tots aliens al aquella segona càrre-que passava entre la po- ga cap ferit greu quelicia i els manifestants era l’important,que havien anat a la zona on eren. només algunes persones deurien haver rebut, igual que Al cap d’una estona de passejar per la plaça va el primer cop, algun cop de porra. Després d’aquestapassar el primer fet important, per motius desconeguts segona càrrega es veia que la gent estava una mica mésper la majoria d’assistents, els policies van començar a inquieta i insegura, l’ambient festiu que ens haviacórrer en direcció a la plaça, i llavors un gran nombre acompanyat durant tota la manifestació va desaparèi-de persones que no sabien que passava, ja que estaven a xer, però com que no havia passat res de greu moltadins la plaça sense fer cas del que feien els policies, van gent es va quedar a la plaça i als voltants. La gent enca-veure com una multitud de persones li venia a sobre i al ra es va emprenyar més, ja que la majoria de personesdarrere seu els policies, i també van començar a córrer estaven allà manifestades d’una manera pacífica i legal,víctimes de la incertesa i la por que aquesta havia gene- però això a la policia que desprenia una actitud de pre-rat, però en aquesta primera càrrega els policies no van potència molt clara, ja que semblava trobar-se millorni arribar a pujar les escales que hi ha a la plaça, però la que a casa seva, no li importava per res si picava a gentmultitud sense saber que fer, i jo entre ells, va arribar “innocent” o no, la qüestió era picar algú. Encara quefins gairebé les escales de l’altre costat de la plaça, jo els problemes grossos havien d’arribar. Ja passaven devaig perdre els amics amb qui anava a causa de les em- les dues del migdia i força gent havia marxat, però en-pentes que hi havia, no els vaig trobar fins al cap d’una cara en quedava molta, i llavors va començar a desen- hora, però afortunadament vaig trobar una altre persona volupar-se la situació d’una manera més típica d’una r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 6
  9. 9. (9:1.99pel•lícula americana d’acció, que no pas d’una manifes- mentre que els picaven tan fort com po-tació pacífica. Jo vaig començar a veure com un grup dien amb les porres, però els qui no ende persones estaven picant a un altre home, i no entenia tenien prou amb picar a la gent podienperquè els manifestants es picaven entre ells, però al agafar les escopetes i disparar amb pi-mateix moment que s’estaven picant ens vam assaben- lotes de plàstic, cosa que va fer que latar per unes fonts una mica incertes, que la persona gent encara s’espantés molt més ja queagredida era un policia que havia anat camuflat tota veia com l’apuntaven amb unes escopetes de dimensi-l’estona, i per això el picaven, suposo que la policia ons considerables, i amb un soroll molt semblant a lestambé se’n deuria donar compte que estaven apallissant bales de veritat (cal recordar que uns dies abans d’a-a un de la seva quadra, i al moment es van engegar els questa manifestació se n’havia produït una a Göterborg,furgons i en uns instants els furgons van rodejar tota la on algun policia va treure la pistola i va començar a dis-plaça, donada aquesta situació tothom intentava sortir parar ferint greument a un manifestant). En aquest mo-de la plaça tant ràpidament com podia, però els policies ments que només eren el principi de la càrrega el caosque deurien tenir preparada la manera d’actuar des de va arribar a ser total, la majoria de gent cridava espan-feia dies sortien tada i no sabia quedels furgons, i havia de fer per nomiraven que rebre, altres intenta-ningú s’escapés ven escapar de lade la seva ració plaça alguns ambde repressió. En èxit i alguns no, iaquells mo- també hi havia elsments el nervi- agents secretes queosisme i la con- havien assistit anteri-fusió general, orment a la manifes-es van fusionar tació destrossant-hodurant uns mo- tot, arrestant algunsments amb la manifestants indis-por acumulada i criminadament i sen-aquella plaça se mirar gens per laque normal- seva seguretat física.ment sembla força espaiosa, es va fer diminuta. La ma- A mi em van picar amb la porra a la cuixa quan m’in-joria de gent tampoc sabia perquè corria aquest cop, tentava allunyar dels antidisturbis que s’acostaven cap aperò el que si que sabien és que aquesta càrrega era nosaltres picant a la gent que trobaven pel camí, i men-molt diferent de les dues anteriors, ja que no se’n esca- tre cridaven “para arriba!, para arriba!” ens volien ferpava ningú, i sabien que només per ser en aquella plaça anar a un lloc on encara hi havia més policies, peròcorrien perill. El caos que envoltava la gent avisava vam tenir la sort de veure una escletxa per on passarmolt directament que l’integritat física de tothom qui entre els manifestants i els policies, i al final delestava concentrat allà era molt vulnerable, ja fossin pa- “passadís” lliure de persones hi havia un metro, enscifistes amb les mans aixecades, o revolucionaris inten- vam dirigir tan ràpidament com vam poder a la bocatant-se escapar, ja que els antidisturbis (anomenats cor- d’aquell metro pensant-nos que seria la nostra salvació,rectament feixistes violents i armats) es van encarregar però al arribar la nostra desil•lusió va ser extremada-de fer saber a tothom, que tenien ganes de desfogar-se i ment cruel, el metro estava tancat!!, ens vam començard’apallissar indiscriminadament a tanta gent com els hi a desesperar ja que en qualsevol moment podia baixarsigués possible, i d’aquesta manera ho van fer. Els poli- un grup de policies i apallissar-nos sense que ningú hocies estaven organitzats en grups distribuïts per tota la veiés, però llavors vam trobar una porta oberta, senseplaça, i també a fora, feien dividir la gent en petits saber on conduïa hi vam entrar, en aquell moment es va grups donant-els-hi ordres de cap on s’havien de dirigir generar la primera espurna de felicitat des de feia esto- r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 7
  10. 10. (9:1.99na, era un pàrquing lliure de les agressions dels polici- franquisme tant intensament per camu-es. Mentre a nosaltres ens passava això, la gent que flar totes les coses i fer-nos pensar ques’havia pogut escapar de la plaça corria pels carrers la gent que mana ara, és molt diferent imés pròxims perseguida per la policia que no els volia molt més democràtica que la gent quedeixar escapar sense administra’ls-hi la seva dosis de manava fa 30 anys.dolor materialitzada en cops de porra, puntades de peu Jo no us podria asegurar que en el fran-a la gent que queia a terra i algunes boles que sortien a quisme les coses anaven millor, ja que segurament novelocitats vertiginoses de les escopetes dels policies és cert, pero una cosa que si que us podria asegurar ésamb més ganes de sang. Els que no havien tingut tanta que la democràcia amb el seu estat de dret també picasort i eren a la plaça van ser els que van rebre més fort molt fort, ja sigui havent-hi llibertat d’expressió o no.la ràbia que els antidisturbis estaven demostrant tenir Però de la manifestació, encara que sembli estra-envers els manifestants, ja fossin pacifistes, anarquistes, ny, també se’n van poder treure algunes coses positi-sindicalistes, comunistes o independentistes. ves. Una d’elles, bastant inesperada almenys per mi, és Nosaltres ens vam quedar al pàrquing uns 20 mi- l’opinió negativa que van tenir la majoria de mitjans denuts, acompanyats de tres persones més que s’havien comunicació massius davant l’actuació de la policia, ianat a refugiar allà igual que nosaltres, fins que ens tot i que no van ser gens rigurosos pel que fa referènciavam assegurar que el merder gros havia passat, i llavors a la descripció de la manifestació en general, la majoriavam sortir del pàrquing per una altre sortida, i ens vam si que va tractar la descàrrega policial de desmesurada ianar a trobar amb els nostres amics perduts a una altra injusta, però aquesta actitud una mica favorable als ma-plaça on havíem quedat. nifestants sembla ser conseqüència de la presència a la La setmana següent al arribar a casa meva, a la manifestació de organitzacions com Esquerra Unidatranquil•la ciutat de Berga, vaig buscar informació a (partit minoritari però amb presència al parlament, iInternet per assabentar-me millor de les coses que no amb influències), CCOO, i algunes ONG’s, així comhavia pogut veure a l’ultima part de la manifestació, ja també, per l’actitud que va tenir la policia contra totsque m’havia estat escapant tant ràpid com podia d’una els periodistes que intentaven obtenir imatges, ja quemolt possible detenció i pallissa dels agents de amb alguns els i van prohibir fer fotos, amb un perio-“seguretat”, i vaig tenir una gran sorpresa al comprovar dista en concret li van agafar la càmera i li van velar elque la violència desplegada als moments abans de dis- carret, i amb molts altres fotògrafs i reporters que esta-soldres precipitada i bruscament la manifestació, als ven a la Plaça Catalunya els van agredir igual que a totsvoltants i dins mateix de la Plaça Catalunya, havia estat els altres manifestants impedint-els-hi de fer la seva fei-generada i promoguda -no se si totalment o només en na que els hi permet guanyar-se la vida, i de mostrar apart- per la policia de paisà que havia assistit a tota la la gent que no havia pogut o no havia volgut assistir amanifestació molt activament. la manifestació com actuen les forces de seguretat. La meva pregunta després de rebre algun cop de Una altre cosa positiva de què va servir la mani-porra dels agents antidisturbis, és si anem enrere en el festació es per demostrar el què els malanomenats vio-temps, fent una regressió cap a èpoques una mica més lents prediquen amb molta insistència i raó: que la vio-dictatorials, o potser més encertadament es podria dir lència revolucionaria és una defensa en front de la vio-que no hem avançat gaire i en certa manera encara i lència contrarevolucionària, establint-se així també comsom, ja que les democràcies burgeses on tan feliços vi- a contraviolència.vim avui en dia, no són res més que unes simples dicta- Un indignat berguedà represaliat per fer ús delsdures oligàrquiques simplement camuflades. Com es va seus drets constitucionalsdeixar ben marcat sobretot el 24 dejuny i en menor mesura els altres dies, “ si el carnicero pesa la carne que has de comprar con el dedo puesto en lael tema de la llibertat i la repressió po- balanza, puedes llamar alyDepartamento de Pesos i Medidas: esto espobres; si él persiste, puedes quejarte decirle que es un canalla que roba a los una acciónlicial és un aspecte sobre el qual s’ha indirecta; o puedes, al fracasar el diálogo, o bien insistir en pesar tú la carne qued’aplicar el “maquillatge democràtic” has comprado, o bien probar en otra balanza, o bien acudir a otra carnicería; estas son acciones directas”que estan fent servir els hereus del Colin Ward, Esa anarquia nuestra de cada dia... r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 8
  11. 11. (9:1.99 ES CELEBRA AMB ÉXIT LA IV voluntat d’oblidar quelcom incòmode o de difícil adaptació a la carrinclona iMARXA-HOMENATGE ALS MAQUIS falsa història nacional-catòlica que fins-recordem als que sí que van donar la cara, i la ara ha estat potenciada pels poders. Tot vida- i la difícil adaptació, cal parlar del casE l passat 27 i 28 de juliol es van tornar a recordar els guerrillers antifranquistes, en especial elsguerrillers anarquistes catalans, dels que destaquen al- d’en Massana que sí ha estat objecte d’apropiació per part d’alguns sectors del nacionalisme independentista –per la manca de patriotes heroics- iguns que eren Berguedans. En aquest sentit hem de ci- d’algunes empreses o grups musicals; però en cap castar en Marcel•lí Massana “Panxo” nascut a Berga i que ha volgut ésser adaptat per la història oficial abans es-militant de ben jovenet a la C.N.T, serà un actiu guerri- mentada. Un cas més extrem d’intent d’apropiació, perller llibertari. I sobretot cal destacar la figura de l’e- part dels independentistes, és el de l’irreductible anar-xemplar anarquista Ramon Vila Capdevila que nascut a quista Quico Sabaté. En fi, oblidats per la història ofici-Peguera el 1908 i mort a La Creu del Perelló 55 anys al i últimament segrestats per independentistes i comu-després, dedicà tota la vida a la lluita per la llibertat. nistes, els guerrillers anarquistes catalans mereixen el Al Berguedà el fenomen nostre record i homenatge, senseguerriller és sens dubte destaca- caure en mitificacions ni devoci-díssim, no només perquè impor- ons acrítiques.tants maquis foren berguedans, Vint anys després del pro-sinó perquè és una comarca de hibit i celebrat homenatge a enpas i actuació de les guerrilles: Ramon Vila Capdevila a Sallent,passant gent cap a França i cap a al 1998 un grapat de gent orga-l’interior –amb infrastructura al nitzava la que havia de ser la pri-Berguedà-, passant material di- mera marxa-homenatge al ma-vers per la reorganització dels quis. En l’organització de les di-sindicats confederats catalans, ferents marxes-homenatge alsfent puntuals actes de sabotatge, maquis, han vingut participantsent zona de pas i habitualla- persones y col•lectius llibertarisment..., i fins i tot celebrant-se diversos, del Vallès Oriental,importants reunions com la del Barcelonès, el Bages, el Bergue-cementiri de Berga amb partici- dà i ha comptat al llarg d’aques-pació d’en Josep Peirats –en re- tes quatre edicions amb la pre-presentació de la CNT a l’exili- sència i participació de moltís-amb el representants del comitè sims berguedans, de companysde l’interior i el de la intercomar- del Tarragonès, del Bages, delcal Manresa-Berga. És per això Barcelonès, de la Cerdanya..., ique hem sorprèn que l’exposició fins i tot de Logronyo. Igualment,patrocinada per l’exm. Ajuntament de Berga i elabora- al llarg d’aquestes edicions s’han posat plaques com-da per l’Àmbit de Recerques, dedicada a fer un recorre- memoratives i informatives en memòria d’en Ramongut fotogràfic pel Berguedà al llarg del segle XX, digui Vila Capdevila –a Peguera-, d’en Marcel•lí Massana –aque el Berguedà va ser una comarca on el fenomen dels la seva casa natal-, d’en Quico Sabaté –al Vallès Orien-maquis va tenir una escassa importància, destacant-ne tal-, que fou objecte d’un atac feixista; i dels represali-alguns atracaments i voladures. A més, consideren que ats Josep Puertas, Josep Bertobillo i Joan Vilella. A-els objectius principals de la guerrilla eren l’enfronta- questa darrera placa ha tornat a ser col•locada enguany,ment armat, el sabotatge o l’atracament; aspectes que després que la col•locada el 1999 fos ratllada i desprésforen puntuals i sempre secundaris o col•laterals. Igno- arrencada per alguna persona menyspreable, cruel i es- rància? Només en part, ja que el més important és la túpida. Pel que fa a les persones que hem convidat i han r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 9
  12. 12. (9:1.99vingut a participar en les diverses xerrades que durant entorn la resistència llibertària al fran-aquests quatre anys hem anat fent cal destacar a en E- quisme després de la guerrilla, a partirduard Pons i Prades, Just Cases, Víctor Alba, Dolors dels anys seixanta. Es va parlar delMarín, Luís Andrés Edo i també l’Abel Paz a Sallent. D.I. –defensa interior- i les seves acci-També s’han projectat diverses pel•lícules i documen- ons, i de l’evolució de la resistència lli-tals alhora que cada any hem vingut fent diverses mar- bertària. La xerrada va acabar amb unxes, remarcant la que es fa per les canals de Sant Mi- emotiu aplaudiment pels familiars presents a la xerrada,quel guiada i comentada per en Josep Quevedo. Els di- d’un dels represaliats al 1949: Josep Puertas.ferents actes de les marxes-homenatge s’han celebrat a L’endemà diumenge es va fer la marxa-diverses comarques, de manera coordinada per tal de comentada pels canals de Sant Miquel, aquest any érempoder fer un programa comú, tanmateix només en la una vintena de persones –anys enrere havíem estat gai-tercera edició es va poder realitzar un cartell únic. rebé 40- i no va haver cap incidència destriable, tot va En l’edició d’enguany només es van fer actes al anar molt bé, es va fer el trajecte a un ritme adequat perBerguedà, però vàrem comptar amb la presència dels tothom i fent parades per tal de descansar i escoltar elscompanys de la resta de comarques que organitzen la comentaris entorn els maquis, les rutes i l’anarquisme.marxa-homenatge. El dissabte 27 de juliol a les 12 del Finalment, es va dinar a l’Ateneu Llibertari, el chef vamatí va ser col•locada a la carretera vella de Vilada una ser el Natxo i el resultat molt bo. La marxa va ser unplaca en memòria de les víctimes de la repressió contra èxit. Notàrem a faltar la presència d’alguns companysels maquis: José Bertobillo, José Puertas i Joan Vilella. que per la coincidència aquest cap de setmana d’unaAquestes tres persones van ser detingudes per la guàr- festa campestre no van “poder” assistir. Les despeses adia civil el 14 de novembre de 1949, foren torturades mitges entre l’Ateneu Llibertari i el Centre d’Estudissalvatgement durant tres dies i, finalment –en un estat Josep Ester Borràs van ser gairebé cobertes del tot ambpròxim a la mort- se’ls aplicà la llei de fugues. El juliol els beneficis del dinar.de 1999, en el marc de la II marxa-homenatge es va L’any que ve serà la V Marxa-homenatge i espe-col•locar la placa en el seu record, però poc després era rem organitzar quelcom de més envergadura. Fins lla-ratllada i posteriorment arrencada per algun feixista vors: SALUT I ANARQUIA!sense escrúpols. El mateix dissabte a la tarda al centre cívic es va Pep Caradur a terme una xerrada a càrrec de Luis Andrés Edo,Nota de redacció:Hem rebut el següent article via correu electrònic (pesolnegre@mixmail.com) en el què es reivindica una accióa la qual li donem el nostre màxim suport. També volem agraïr a les persones que la van dur a terme la sevaconfiança dipositada en aquesta revista, animem també a tothom que estigui disposat o fagi accions per lluitarcontra les injustícies i per un món millor que utilitzi el pèsol negre per justificar-les i per donar els hi encara méssentit. Salut i activitat! OKUPACIÓ SIMBÒLICA A BERGA, difici i desplegar una gran pancarta de 2x5 metres que tapava gran part de la façana. El motiu de l’acció va serEN SOLIDARITAT AMB LA KASA DE un acte de solidaritat amb la kasa de la muntanya i co- LA MUNTANYA ntra la brutalitat exercida –un cop més- per la policia. Nosaltres defensem l’ocupació d’espais buits, espaisE l passat divendres dia 20 de juliol una desena de joves vam dur a terme una okupació simbòlica al’antiga caserna de la guàrdia civil situada a la plaça de agafats de la burgesia, inutilitzats i que moltes vegades (casi sempre) amb interesos especulatius al darrera. El fet d’ocupar representa una tàctica d’acció directa co- les Fonts de Berga. L’acció va consistir en entrar a l’e- ntra el capital. El capital i la burgesia viu de l’explota- r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 10
  13. 13. (9:1.99ció de l’home per l’home derivada de la propietat priva- I com a arma de doble tall, prenent alsda i del capitalisme en general. Ataquem, agafem, ocu- rics el que ens pertany i convertint-hopem els seus espais, ja que ells s’enriqueixen a costa de en instrument per la cultura popular dela nostra força de treball, a costa classe i la mobilitza-d’obrers que treballem de forma ció ciutadana.assalariada i que no podem com-prar el que nosaltres mateixos fa- El desallotjament de la kasa de labriquem amb el sou que ens do- Muntanya és el que ens ha dut anen. Així, com a obrers explotats, aquesta petita acció, un desallotja-obrers robats, agafem d’ells el ment il-legal, no autoritzat, queque és nostre, agafem el que ens nomès pot ser entès com a una pro-estant robant dia rera dia. vocació.També fem servir l’ocupació perprotestar contra el capitalisme i La pancarta va durar penjada nomésl’especulació immobiliària. Alli- una nit, doncs al matí ja no hi era,berem espais i els convertim amb ignorem qui la va treure però supo-els de tothom, els obrim. Amb sem que va ser el propietari o la poli-l’ocupació doncs ataquem a la cia. A continuació reproduïm el quepropietat privada, la qual rebut- posava a la pancarta, doncs no es lle-gem com a base de l’explotació geix en claretat a la foto:de l’home per l’home (com hem Mentre segueixin enriquint-se a costadit abans). Així doncs el fet d’o- de la nostra força de treball i conti-cupar a part de tàctica d’atac a nuïn explotant, matant, reprimint,l’explotació és un acte reivindica- torturant etç... seguirem okupant lestiu contra l’especulació, per dret seves cases! Espai okupat simbòlica-constitucional a un sostre (com deia el company R. ment en solidaritat amb la kasa de la muntanya.Massana a l’ultim pèsol negre), contra els preus desor-bitats de les vivendes, contra la pobresa, és un altre crit Donem les gràcies al pèsol negre per ser el nostrede baix contra els de dalt. altaveu. SER CONSECUENTE habla de una interrelación humana a escala mundial, pero esta puede llevarnos consecuencias muy distintas en función de los objetivos y los ideales que se tenganL a globalización es sin duda alguna un tema de es- tricta actualidad, debido en parte a los movimien-tos que han suscitado en amplios sectores de la pobla- presentes al llevarla a cabo.ción, y a la aparición de los colectivos antiglobaliza- Yo no pretendo en este breve artículo explicar ación. Pero... sabe alguien realmente de lo que está alguien lo que significa la globalización, debido a lahablando cuando lo hace de la globalización? Natural- enorme complejidad del tema y las innumerables varia-mente, aquellos que la están llevando a cabo en su bles que intervienen, mis intenciones no son las deorientación actual creen saber perfectamente de lo que abordar el concepto de globalización en si mismo, yaestán hablando, así como también creen saberlo aque- que admito que yo mismo no poseo la información ne-llos que se manifiestan con tanto fervor en su contra, cesaria para hablaros de ello y no dejaros más confun-del mismo modo no creo que cueste mucho encontrar didos aún que al principio. Mi intención es otra, la demultitud de economistas, políticos, pensadores... que mostrar que si las protestas que hoy estamos viendo enpasarían horas hablando y mostrando aspectos diferen- contra de la globalización del poder no se fundamentan tes de las orientaciones que puede tomar la globaliza- en unas raíces sólidas, nada cambiará; (parto como baseción. El problema es que globalización en si, solo nos de la suposición de que las personas que protestan co- r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 11
  14. 14. (9:1.99ntra la globalización quieren cambiar realmente algo). miten aunque sea por inactividad, el hecho de que gran parte de la población Creo que sería significativo analizar por ejemplo mundial pase verdadera hambre, se es-una de las consignas del movimiento antiglobalización tán manifestando contra el egoísmo queque con más entusiasmo se pronuncian: Globalizemos provoca eso, y ese mismo manifestantela resistencia. La primera palabra se entiende perfecta- al acabar la protesta, deja que ese mis-mente, globalizar en el sentido de unir esfuerzos, de mo sentimiento contra el que estaba protestando influyaunir las fuerzas de todas las personas alrededor del en sus actos. La única diferencia es el alcance que elmundo que comparten un mismo objetivo o parecido. egoísmo adquiere cuando uno tiene poder. Muchos ma-Unir los esfuerzos más allá de la barrera imaginaria que nifestantes antiglobalización protestan contra principiossuponen las fronteras (aunque en ocasiones no lo sean que después ellos mismos utilizan en sus vidas cotidia-tanto). Lo de la resistencia ya es más ambiguo, la resis- nas. Es sobre esto que deberíamos volcar nuestra aten-tencia puede ser en contra de infinidad de cosas. ción de cara a que nuestras protestas adquieran consis-¿Resistencia contra que? Una respuesta posible sería: tencia.¿Contra que va a ser? Contra aquellas personas egoís-tas que se creen propietarias de nuestras vidas, que nos Cualquier persona puede estar en contra de lasmanipulan constantemente, que anteponen intereses injusticias provocadas por la policía, por los ricos, poreconómicos a la vida humana (o la vida en general), los políticos y militares... y desplegar con admirableaquellos que en lugar de administrar el poder lo acu- elocuencia largos y poderosos argumentos, que de se-mulan hasta límites insostenibles. Así pues, puede lle- guirse, llevarían sin duda a un mundo en el que la paz ygarse a la conclusión de que la resistencia va dirigida la igualdad de condiciones vitales serían la base indis-hacia aquellas personas cutible en la que todos nosque se reparten el control desarrollaríamos. Pero lo queeconómico y político del pocos de estos revoluciona-planeta. Esta es la cues- rios entienden es que no pue-tión que quiero abordar, de pretenderse cambiar algo acomo se lleva a cabo esa nivel mundial si antes no seresistencia. ha realizado el cambio a nivel personal. Si admitimos que laresistencia solamente se Efectivamente, lo únicolleva a cabo en contra de que pretendo es alertar a to-aquellas personas que os- dos y a todas, de que esa dig-tentan el poder, tendremos que admitir también que esa nidad humana y ese respeto por la vida de los demás,lucha resultará por fuerza estéril, aunque a corto plazo sólo es posible si se infunde en las personas una in-parezca lo contrario, ya que esas personas serán reem- fluencia positiva, si se consigue uno sentir unido a losplazadas tarde o temprano. Si lo que queremos es cam- demás bajo un mismo manto, si dejamos de insistir debiar la raíz del poder, o eliminar directamente a este, la una vez por todas en que nuestro destino destructivo esresistencia no debe dirigirse hacia las sucesivas imáge- ineludible. El método para ello no es una protesta co-nes que adopta, sino contra el motivo de raíz que pro- ntra estos defectos en los demás humanos, sino darsevoca que las personas lleguen al extremo de valorar cuenta de ellos cuando actúan en nosotros mismos,más sus posesiones que la vida de los demás. Así pues, cuando invaden a diario, la escena de nuestros actos. Esla resistencia que tendríamos que globalizar con expec- ese caballo de Troya el que seguirá socavando desde latativas de cambiar algo realmente estaría dirigida hacia raíz todas nuestras acciones dirigidas hacia la concien-aquellos aspectos personales que dadas las circunstan- ciación de las personas acerca del inimaginable sufri-cias se apoderan de nosotros cegándonos. Cuando al- miento que está provocando la mentalidad egoísta, la guien se manifiesta en contra de las personas que per- herencia instintiva de nuestros antepasados los anima- r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 12
  15. 15. (9:1.99les de presa, que aún no hemos aprendido a asimilar. más respetados, pero lo serán por impo- sición, no libremente, ya que eso sólo El hecho de que muchas personas se están mani- sería posible si comprendiéramos losfestando únicamente en contra de la globalización co- lazos que nos unen con el resto de per-mo lo estarían haciendo también en contra de la inmi- sonas. Sólo superando la imagen men-gración dadas las circunstancias, de que se están mani- tal de que tenemos que convivir confestando únicamente en contra de las personas que en- otras personas porque no hay otro remedio, de que lascarnan en estos momentos el poder, y no de los princi- leyes han de servir para evitar matarnos entre nosotros,pios en que se rigen esas personas a la hora de actuar, podremos realmente crear una resistencia efectiva co-se observa a partir del hecho de que muchos de esos ntra todo aquello que hace que época tras época, exis-manifestantes aplican esos mismos principios contra los tan clases sociales, y que unos sean más iguales queque están manifestándose, en sus propias vidas cotidia- otros.nas. No me extraña que muchos argumenten que eso ¿Actuarían realmente de distinto modo los que será siempre así, es lo más normal, ya que muchas per-ahora forman parte de la resistencia, en caso de poseer sonas no pueden comprender un modo de vida en elellos el poder? Para saberlo solo es necesario observar- que los demás no sean vistos como una competencialos actuar en su vida cotidiana, el resto es evidente. molesta, son incapaces de sentir verdadero afecto por los demás sin exigir nada a cambio, y esta incapacidad Puede sonar un tanto extraño el que la lucha en para concebir en su propia vida un cambio de mentali-contra de las injusticias a nivel mundial, debería despla- dad lo aplican por extensión al resto de personas.zarse hacia una lucha contra los aspectos internos queen uno mismo provocarían los mismos hechos. Pero es Esto está escrito teniendo siempre presente la su-el único camino para un cambio fiable a largo plazo, posición (quizás un tanto arriesgada), de que aquellospara un cambio verdadero, esto es, desde las mismas que se manifiestan en contra de la globalización quie-profundidades de las personas que lo han llevado a ca- ren efectuar un cambio real en la forma en que nos or-bo. ganizamos los humanos a la hora de convivir, parto pues de la suposición de que esos manifestantes en el ¿Cuál es el mayor freno que este cambio en el fondo tienen la voluntad de hacer imperar también esosámbito personal encuentra entre las personas jóvenes mismos valores, que se hallan detrás de sus protestas,que protagonizan los movimientos antiglobalización? en sus respectivas vidas. Pero puede que esas suposi-Por desgracia, este freno es muy poderoso, y se encuen- ciones estén equivocadas, y en tal caso no tendremostra presente en todas las personas. Sentir verdadero más remedio que asistir una y otra vez a la misma fun-amor hacia una persona requiere antes algo muy difícil, ción que tantas veces se ha representado en el escenariorequiere que sea superado el muro que para ello supone del mundo, la de la lucha por el poder. De todos modosel egoísmo natural de cada uno, supone además tomar espero que no sea esta ninguna revolución vacía.ciertas decisiones en la vida y por tanto renunciar aciertas cosas y a ciertas actitudes en las que nos apoya- Marc F.mos a menudo para sentirnos más... algo, son utilizadaspara aparentar inteligencia, para inculcar un respeto en- . .. y e l p r iv i l eg io de l se x o ma c h o ,tre los demás. que co nvirt ió a la mit a d del g énero humano en seres autónomos y la otra Tenemos que entender, que si no aprendemos a mi t a d en seres esclavos, creando un tipo de civilización unisexual: lacambiar los sentimientos que median nuestras relacio- civilización masculina, que es lanes con los demás seres humanos, todos los cambios civilización de la fuerza y que haque la lucha pueda aportar no serán más que aparentes. producido el fracaso moral a través de Puede que consigamos que los derechos humanos sean los siglos. Suceso Portales r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 13
  16. 16. 1471PROU PRECARIETAT LABORAL AL rrera un taulell fent feines de secretari/a i de neteja. O casos en què un alumne BERGUEDÀ! que també ha estudiat electricitat hagi anat a parar a una empresa de contruc-H i ha empreses al Berguedà que s’aprofiten dels contractes de pràctiques de treball de les escoleson s’imparteixen classes de cicles formatius, captant ció fent feines de manobra. O altres ca- sos en què s’envia a l’alumne a treba- llar en un magatzem d’electricitat on se’l fa endreçarjoves que han de fer pràctiques de l’ofici que estan durant tota la jornada laboral bobines de fil.aprenent a l’escola i obligant els a fer feines que no te- Algunes empreses arriben a obligar a l’alumne a fernen res a veure amb l’ofici en qüestió. més hores diàries de les que posa en el contracte o deAquestes empreses aprofiten aquests contractes per pa- les que li conten per fer les pràctiques.gar sous de misèria als estudiants que en realitat fan fei- Altres escoles, com l’escolanes de peó que sortirien molt técnico professional Diocessa-mes cares a l’empresa. Els es- na de Navàs acorden un soutudiants són obligats a fer les amb les empreses i així totesfeines més pesades i que pagaven el mateix. L’escola,tothom detesta. D’aquesta ma- així, feia d’intermediària i pernera no aprenen l’ofici que aquest motiu es quedavahan estudiat sinó que ser- (robava) part del sou de l’a-veixen de carn de canó per lumne. A més estem parlantl’empresa amb costos mínims d’un sou de 15000 pts ali alts beneficis. mes!!. Aquestes irregularitats Exemples d’aquestesno són nomès culpa de les em- empreses al Berguedà ho són:preses en qüestió, el col-legi Intelect o l’empresa El Gimnàs.hauria d’escollir les feines segons la possibilitat d’apre- Aquestes no en són les úniques, així com moltesnentatge que ofereix l’empresa a l’alumne tenen com a més, són focus d’explotació laboral. Acusem doncs, alreferència l’ofici que ha estudiat. I és que l’escola St. col-legi Sant Francesc, al Gimnàs i a Intelect d’institu-Francesc de Berga és una de les culpables d’aquesta cions que fomenten directa o indirectament l’explotaciósituació. Aquesta escola no mira (pel que sigui) la feina de l’home per l’home.a on s’envia l’alumne. L’alumne, convertit en obrer, noaprèn res de res, fa la funció de peó i rep com hem dit Un obrer explotat i cabrejatun sou de misèria. Trobem casos tan escandalosos comels d’alumnes que han estudiat electricitat i acaben da- La inspección de trabajo etc.. ¿Y esta situación a que se debe? ¿Cuáles son lasN uestro honorable president. Jordi Pujol, no se cansa de repetirnos des de los medios de comuni-cación, que nuestro país, Catalunya se encuentra entre causas?. Una falta de voluntad política, sindical, guber- namental o bien que nuestra sociedad no tiene suficien- te capacidad para resolver el problema, por que los me-las primeras potencias industriales de la vieja Europa y dios que se han previsto no son los adecuados.además añade, que estamos entre las 506 regiones con Los parlamentos económicos, como el central, legislanmayores perspectivas de desarrollo económico y social. y aprueban leyes sobre el tema. Estas leyes escritas, noSin embargo olvida nuestro honorable de informarnos se les dota de las infraestructuras adecuadas para queque en lo referente a seguridad laboral, formamos parte puedan ser cumplidas. Aquí está el mal, se legisla sim- del furgón de cola de la vieja Europa, tenemos como plemente por inercia. La misma ley de riesgos laboralescompañeros de vagón a Lituania, Estonia, Bulgaria, se ha vuelto inoperativa, porque el encargado de hacer- r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 14
  17. 17. 1471la cumplir, el estado, no tiene los medios adecuados pa- Mediante un pacto entre las par-ra llevarla a buen puerto. Faltan jueces, inspectores, tes, agilizaremos los problemas y lasfuncionarios, dinero. No todas las empresas tienen co- soluciones, será más fácil y eficaz ymités de seguridad e higiene, ni todos los comités de evitaremos el acudir tanto ante los tri-seguridad e higiene denuncian las anomalías que detec- bunales. Para llevar a cabo estas dostan. En fin, papel mojado. ideas, es necesario que los agentes so- Soluciones, ya que es muy fácil criticar des del ciales se puedan dotar de unas herramientas correspon-banco o bien en la barra de un bar. Soluciones las tengo dientes y sus órganos de decisión y por el otro lado, losy muchas. Voy a desarrollarlas. En primer lugar. El es- sindicatos o agentes sociales, con sus diferentes formastado debe legislar lo justo y necesario, además las leyes de organización.aprobadas por el parlamento central y los autonómicos, Para los sindicatos, las secciones sindicales serándeben ceñirse a los acuerdos tomados entre los agentes el vehículo más adecuado tanto para la denuncia comosociales, es decir, sobre la seguridad laboral, son las para el compromiso. Evitando así el maremagno jurídi-partes las que deben ponerse de acuerdo, porque ellas co y judicial que crean los comités de empresa. Actual-son los protagonistas de los hechos. Con esto me refie- mente la inspección de trabajo sirve solamente, pararo, que es más fácil y lógico que los acuerdos suscritos que se abra alguna acta rutinaria, llevar un control esta-entre las partes sean más fáciles de cumplir, ya que dístico y sancionar de oficio en caso de la muerte delexiste un compromiso de pacto, que no lo impuesto por trabajador. Por todo esto, la inspección de trabajo debeun tercero, ajeno a los intereses de las partes. estar en manos de las partes para evitar que el estado seLa inspección de trabajo debe estar en las manos de los haga cargo de la inspección, creando un ente inerte yagentes sociales, ya que las partes deben controlar los burocrático.movimientos de la inspección y corregir su exceso de(439*8formalismo. Santa Rita EL VIEJO COLUMPIO VERDE......de todas las tardes, ayer lo retiró el camión del ayuntamiento para traer unos nuevos colum-pios. Hoy ya los estrenaron las pandillas de niños, aunque no los utilizarán mucho cuando lesterminen de construir la pista polideportiva que pronto estará instalada.Hace una semana que me enteré de que iban a traer los nuevos columpios. La señora Carmen, la de Toledo, meencontró, sierra en mano, cortando un pequeño trozo del columpio y me dijo que estaba chalado. Yo le dije queasí me aseguraba de que no se llevaran todo lo viejo de este barrio, entre lo que se incluyen los ochenta años de mianciana vecina.Hoy, tengo sobre la mesa esta pieza inolvidable rodeada de una magia vital; una chapa metálica que recuerda: “Ay P”. Todavía recuerdo el momento en que rasgaba con una llave nuestros nombres, sentado bajo aquel columpio,mientras Paula se balanceaba sobre mí con amplios vuelos de la falda, empeñada en secuestrarme la niñez, y enenrojecerme cada vez que un ojo se despistaba y buscaba conocer entre aquellos pliegues de algodón e inocencia.Hace un par de meses que no veo a Paula aunque la llamaré porque dentro de poco cumple ya treinta años. Es-pero que esta vez le guste mucho su regalo de cumpleaños. Alfredo Compañero de Ciudad Real r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 15
  18. 18. -.89¶7.UN BON MOMENT HISTÒRIC Cas Scala: crim d’Estat di provocà la mort de quatre obrers (Ramón Egea, Bernabé Bravo, Juan Ló- pez i Diego Montoro –dos dels qualsE l cas Scala és un clar exemple de l’anomenat ter- rorisme d’Estat, sempre camuflat rera la figuradels Mass-Media. Concretament, aquest crim succeí a afiliats al sindicat d’Espectacles Públics de la CNT-) quan es trobaven dins ella Barcelona de finals dels anys setanta, on la reorganit- recinte. En un primer moment, algunszació del moviment llibertari queda totalment reflectida mitjans especularen sobre els autors delamb els més de 300.000 afiliats a la CNT (1978), i so- fet, com a delinqüents comuns mentre que altres li do-bretot pel seu gran poder mobilitzador. Aquest fet, es- naren un significat polític... El dia 17 de gener la poli-pantà de veritat als capdavanters de la transició cia va emetre un comunicat informant sobre la detenció“democràtica”, que igualment havien fet amb CCOO i dels culpables que ràpidament es relacionaren amb ella UGT (integrant-los dins del sistema estatal, amb els sindicat cenetista, i a més s’informà que al acabar laPactes de la Moncloa), la seva manifestació, militants del sindicatintenció fou per dos vegades llançaren 6 cóctels molotov contra la(1976 i 77) la assimilació de la sala de festes. Aquest fet danyà con-CNT per part de l’Estat, i la se- siderablement la imatge pública deva col•locació dins el sistema la CNT i del moviment llibertari, jaque havia dissenyat el govern que entre les classes populars s’ar-per als sindicats. L’organització raigà la idea de la implicació anar-cenetista s’hi va negar rotunda- cosindicalista en l’atemptat.ment. A partir d’aquest mo-ment, la premsa burgesa i esta- El procés continuà amb la de-talista comença una dura cam- tenció de 150 persones, i amb l’em-panya de desprestigi al anarco- presonament final de 7 militants lli-sindicalisme emergent: titllant- bertaris: Luís Muñoz, José Cuevas,lo de caduca, silenciant-ne les Fco. Javier Cañadas, Arturo Palma,activitats i sovint associant-lo a Ma. Rosa López, Ma. Pilar Álvarezla violència i als atemptats ter- i Maite Fabrés (finalment absolta,roristes... Aquest últim factor sense càrrecs, després de 470 dies afou aprofitat pel govern per dur la presó). Cal esmentar que durant laa terme l’anomenada “guerra detenció i empresonament, forenbruta” contra el moviment lli- torturats i extorsionats per la policiabertari, amb la crema de la sala (pallisses, puntades de peu, copsde festes Scala atribuïda per fonts policials a sectors amb barres de ferro, amenaces amb pistoles, familiarspròxims a la CNT. dels acusats agredits per agents...) el que implicà que molts signessin les declaracions, que segons la policia Així doncs, els fets es van desenvolupar el matí havien estat ells els autors del crim. Tal com va fer Josédel 15 de gener del 1978. Aquest mateix dia, la CNT Cuevas “con lo que me estaban haciendo habría firma-havia convocat una manifestació, secundada per més de do la muerte de Franco”. Les tortures foren denuncia-10.000 treballadors, en contra dels Pactes de la Mon- des, però com era d’esperar només se’n tramitaren duescloa i les eleccions sindicals. La manifestació va acabar i a més van ser comprovades 2 mesos després de lesamb la repressió per part de les forces policíaques a al- detencions...guns manifestants que es dirigien a la presó Model persolidaritzar-se amb els presos. Al mateix temps que El procés judicial s’inicià l’1 de desembre des’estava portant a terme la “mani”, a les 13:15 hores 1980 enmig d’un clima de crispació social: milers des’incendiava la sala de festes Scala, situada a varis qui- cartells proclamaven la innocència dels acusats i el con- lòmetres del lloc on trobaven els manifestants. L’incen- seqüent muntatge policial, a més de la manifestacions r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 16

×