• Like

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

El pèsol Negre. Número 1. Novembre-Desembre 2000 (2a època)

  • 176 views
Uploaded on

El pèsol Negre. Número 1. Novembre-Desembre 2000 (2a època)

El pèsol Negre. Número 1. Novembre-Desembre 2000 (2a època)

More in: News & Politics
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
176
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. REVISTA LLIBERTÀRIA DEL BERGUEDÀ INFORMACIÓ, CRÍTICA, PENSAMENT, HUMOR, DENÚNCIA, CREACIÓ*).947.&1 Época II Núm. 2 Gener-Febrer de 2001 Difusió gratuïta urant aquest Nadal, hauran matat el gall i a la tia Pepa li hauran venut un tall, entre molts d’altres produc- tes. Mentre molts consumien en excés i han assistit a àpats d’una abundància absurda o han passat un capd’any de disbauxa i drogues –legals o no-, d’altres –com sempre- passaven gana, eren aixafats o torturats. Senseanar gaire lluny, en aquest país de democràcia, des de l’1 de desembre 50 presos del anomenat FIES es troben envaga de fam per reivindicar els seus drets sistemàticament aixafats per l’estat i els seus funcionaris que alhora sónrecolzats pel silenci còmplice de la societat. Llibertat i responsabilitat no són conceptes que es puguin separar i ésper això que mentre algú estigui mancat de llibertat, no podrem sentir-nos lliures: és responsabilitat de tots lluitarcontra la injustícia i per la llibertat. Estem satisfets de poder fer sortir aquest segon número del nou pèsol, sabem que el primer ha agradat alsqui havia d’agradar i sens han assenyalat algunes qüestions a millorar; ho intentarem. D’altra banda sabem que aalguns no els hi ha agradat ja que posava de manifest el seu menyspreu cap a les persones en explicar per exem-ple, les males condicions laborals a les que sotmeten als treballadors i treballadores. Potser, aquests explotadors,amb el Nadal han recuperat la humanitat perduda, però ho dubtem i seguirem donant veu a totes les persones ex-plotades del Berguedà que vulguin denunciar la seva condició des de les nostres pàgines. Esperem les vostrescol •laboracions, fins la pròxima. 8:2&7.ACTUALITAT: Especial brutalitatpolicíaca, carceles centros de extermi-nio, contra el racisme:justícia social!,Cercs en alta tensión.LABORAL: ¡Canya a les ETT’s!,Fora ETT’s del Berguedà!DIDÀCTICA i DEBAT: Neguem-nosa participar en el festí de la ignomíniaRECOMANACIONS: Contrainfos, Larepresión del deseo materno y la géne-sis del estado de sumisión inconscientePOESIA: Corazón sin sangre, Pres.o.s. El Pèsol Negre es manifesta a travésCINEMA: Un paradigma del cinema anti- de l’editorial. La resta d’articles i &bel.licista: la segona guerra mundial opinions són responsabilitat dels seus autors. rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 1
  • 2. &HYZFQNYFY JXUJHNFQUTQNHNF +POLICIA ? temps que tarden sempre a presentar-se als llocs davant dalgunes accions de violència gratuïta. És per això i molt més que una part del nostreD es de farà unes setmanes, shan atorgat les com- petències del trànsit al cos policíac repressor dela Generalitat, els Mossos dEsquadra. poble sent odi envers a aquest cos i es qüestiona la seva autoritat. Denunciem la seva ineficiència, la repressió i Aquest fet és degut a les aspiracions del nostre autoritarisme que una part del nostre poble ha viscut"honorable" president de la Generalitat a crear un cos amb aquest nou cos policíac i, ens qüestionem la sevapolicíac català que defensi els interessos de la burgesia arribada i les seves accions.catalana i mantingui el "seu" ordre als carrers, intentant ni Guàrdia Civil de lEstat!així, fer fora el fantasma del tricorni espanyol. ni Mossos de la Generalitat!Ja fa uns 4 anys que son instal •lats a la nostra comar-ca, augmentant la plantilla, innecessàriament, any rere CARLES & ALBERTany, de joves conformistes que tant sols tenen lafanyde viure en una societat governada pel capitalisme, pelbenestar personal i per tenir més calers a les butxaquesper sentir-se mes a prop dels de dalt; amb la promesadoferir-los un treball "digne" i honorable".Són les noves tropes de la burgesia catalanes, dirigidesper CIU. Les conseqüències daquests fets de crear i man-tenir un cos policíac català, és destinar menys dinerspúblics a d’altres sectors de la nostra societat com lasanitat, leducació ... apareixent així la privatitzaciódescoles , hospital, consultes... ; per exemple : els mi-llors metges no estan als hospitals públics, tenen la se-va consulta privada i cada cop hi ha menys subvencionsa escoles i universitats públiques, en benefici de les pri-vades. Perquè no invertir mes en sanitat i educació queno en policia i mantenir el "seu" ordre públic? I és que són nombrosos els casos que remarquenlineficàcia i lincompetència daquest cos policíac a lanostra comarca; amb actuacions repressives, indiscri-minades, i amb falta de claredat, en algunes accionsque no han sabut respondre a les inquietuds del ciuta-dans. És el cas de 4 joves que van ser detinguts i em- B ER G A ESTR EN A N O U C O S D E M O SSO Spresonats sense cap raonament lògic; la detenció i apa- D ’ESQ U A D R A PA R A L ÍTIC S. A ixò és el qu e es potllissament dun jove independentista en el transcurs de pensar en veure aquesta im atge. Però no, el que passa és que els J.I. Jo e catalans aparquen on vo len sense respectar res nila volta ciclista a Espanya per Castellar de N Hug ningú co m no po dia ser de cap altra manera. (Efa).(òbviament no mostrat pels "mitjans de manipulació");la detenció agressiva i violenta dun jove que fou utilit-zat com a cap de turc per les destrosses produïdes a una “¿Quieres hacer imposible que nadie oprima a suETT de la nostra comarca; lextorsió i linterrogatori a semejante? Entonces aseguraros de que nadie posea & el poder” M.Bakuninque varen ser sotmesos uns joves innocents davant la-parició dunes pintades reivindicatives; i també el rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 2
  • 3. &HYZFQNYFY JXUJHNFQUTQNHNF INCREÏBLE, PERÒ CERT!L a nostra és una narració d’indignació i de rebuig, a causa de l’engany i la injustícia a què ens va sotmetre la policia autonòmica catalana, “mossos”.La història va començar un divendres al vespre, quan ens van veure involucrats en uns aldarulls, els quals, nosal-tres vàrem evadir. Amb tota la bona fe del món, vam esperar als “mossos” (no ho tornarem a fer mai més) per ex-plicar els fets succeïts. Van arribar amb aires de superioritat, sense saber què havia passat i només guiant-se amb els primers quevan parlar. Ens van registrar i ens digueren que no patíssim, que ells ja coneixien els altres i que quan s’haguéscalmat una mica tot, ja podríem marxar. Però al cap d’una estona, ens van dir que hauríem d’anar a comissaria perexplicar el que havíem vist i seguidament ja podríem marxar. Baixàrem voluntàriament amb el nostre propi cot-xe fins a la comissaria. Allà ens van fer esperar una bona estona a la sala d’espera, i ens digueren que ja ens aniri-en cridant per anar a declarar. Llavors ens van anar fent entrar un per un, i sense deixar-nos ni declarar, ens vandetenir! Per escàndol públic i lesions. A continuació, ens van fer despullar mirant-nos fins i tot analment i parlant-nos amb molta prepotència. Ens llegiren els drets i ens tancaren. Durant les quinze hores que ens van tenir tancats, només ens donaren un entrepà petit i un quart d’hora des-prés de haver-lo menjat, ens donaren un got d’aigua, del qual n’havíem de beure els quatre. Després ens van prendre les empremtes dactilars i ens feren fotos com a autèntics delinqüents. Durant totala nit els mossos feien comentaris de molt mal gust com per exemple: “Imagineu-vos que esteu a la casa del GranHermano”. Finalment, després de moltes hores de son, cansament, nervis, i de no entendre res, ens van portar emmani-llats davant el jutge (increïble). El jutge ens va deixar anar al cap de cinc minuts de declarar. Tristament, amb judici encara pendent i sense saber certament si ens quedarà alguna falta o antecedent ens acomiadem: Marc, Moi, Jordi i Xavi. Amb el desig de que el que ens va passar no li succeeixi a ningú més, i amb el rebuig incondicional contra totes les forces d’o- cupació de l’Estat. Marc, Moi, Jordi i Xavi. EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT T ot va començar una nit d’estiu, en la que estàvem asseguts als bancs de la font del ros. Va venir un conegut que havia tingut problemes amb els mossos d’esquadra, en arribar ens va explicar que 3 mossos l’havien apallissat brutalment dins d’un portal i ens va mos- trar les lesions. Tenia morats repartits pels dos braços i rascades a l’esquena. Estàvem parlant dels fets quan va passar una patrulla de locals pel nostre davant mentrestant estàvem insultant i amenaçant els mossos & pel que acabaven de fer. Els locals van parar i van venir a veure que rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 3
  • 4. &HYZFQNYFY JXUJHNFQUTQNHNF passava. Quan ens vàrem preguntar que per- des vegades i el van fer despullar. Primer el van fitxar i què estàvem cridant, va sortir el tema i els desprès el van fer declarar. S’hi va estar 22 hores, per hi vam explicar. Quan van veure les lesions beure sols li van donar un got d’aigua que havia estatdel company, li van dir que ells mateixos l’acompanya- utilitzat anteriorment per a algun mosso d’esquadra perrien a l’hospital i que allà li farien un “parte” amb el fer un tallat o per beure cafè doncs encara contenia res-qual els podria denunciar. Ell va acceptar i s’en va anar tes de sucre, i un tallat. Al matí següent li van donarcap a l’hospital. una magdalena petita. A l’hora del judici se’l van em- Tots ens vam quedar molt parats, sempre hem portar emmanillat cap al jutjat i el van deixar finalmenttingut merders amb la merda de policia, però tant com amb llibertat provisional. L’acusen d’atemptat terroristaper acabar a cops de punys... Davant de l’injustícia que i intent d’assassinat, li pot caure 500000 pts de multaacabàvem de suportar, vam decidir actuar de manera com a mínim i de 2 a 5 anys de presó. Finalment calcontundent i vam pensar de fer un còctel molotov i a- remarcar que els mossos que varen apallissar aquellanar-lo a tirar al quarter dels mossos. Un grup va prepa- nit al company gaudeixen d’impunitat.rar-lo i uns altres el vananar a tirar. Hi van anar Un Implicatamb motos, quan ens vamdisposar a tirar-lo el drap Els mossosdel còctel va sortir i el co-cu va fallar. Va quedar a d’esquadra, launs 50 metres del quarter policia com calen territori de la Joviat, nital sols era en el territoridel quarter. Aquesta ver-sió contrasta completa- L a policia, des dels inicis dels temps, ha estat unament amb el que van dir eina al servei delsels mitjans de desinfor- poderosos creadamació locals (Regió 7) per defensar elsque situava el còctel sols seus interessos i laa 25 metres del quarter i com si hagués representat un seva riquesa, la qual cosa ha suposat sempre castigar igran perill pels mossos. reprimir la llibertat del poble, privant-lo de defensar els Aquesta mateixa nit els mossos –tres patrulles i seus drets. Un clar exemple en la història ha estat lael jefe- van trobar gent als bancs de la Font del ros i en- guàrdia civil, que va ser creada per la burgesia espa-tre la gent hi havia uns dels que va preparar el còctel. nyola el segle XIX, per ofegar la revolta dels camperolsEls mossos els hi van ensumar les mans a un per un, i que protestaven per les injustícies socials que patien.amb el que havia ajudat a fer-lo se’l van emportar.També dins d’aquesta caça de bruixes es van emportar Actualment, la Guàrdia Civil ha passat a ser his-unes noies que hi havia allà, les quals coneixien la his- tòria a Catalunya, arran del desplegament del nou costòria i sabien qui eren els autors dels fets. de policia del nostre estimat president Jorge Puyol, elsCal dir, que el noi que es van emportar com a presump- mossos d’esquadra, els quals tenen com a feina oprimirte sospitós, se’l van emportar emmanillat, i un cop a el poble treballador i maltractar l’immigrant.comissaria, on hi va passar les 3 quartes parts d’un dia,sols li varen donar un cafè amb llet i una magdalena i ni Sense anar més lluny, a la comarca del Berguedà jatan sols el van deixar acabar de menjar. s’han produït una sèrie d’accions que ens demostrenCap al matí els mossos es van emportar el que duia la quin peu calcen aquesta gent. Tot seguit, us passo a de-moto i el van fer cantar. AL migdia els mossos ja sabi- tallar algunes de les moltes accions d’aquest cos &en qui era el que el va tirar i també se’l van endur cap a policíac:comissaria. Un cop a comissaria el van registrar repeti- rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 4
  • 5. &HYZFQNYFY JXUJHNFQUTQNHNF Berga, detenció a començaments del 2000 de torturant al poble i maltractant a la gent.diversos joves berguedans. Que continuen encoberts per aquest estat capitalista que ens obliga a girar al seu vol- Els fets es produeixen quan efectius dels mossos tant, i si no hi estàs d’acord llepes! Però això, us dic:arriben a un conegut bar de la ciutat per una trucada No us deixeu enganyar per una gent que són catalansque alerta de aldarulls i baralla amb arma blanca. A- ni són res.quests aldarulls són protagonitzats per un grup de jo-ves provinents del cinturó barceloní, i que havia arribat AK 47a la ciutat feia poques setmanes. Els mossos fan diver-ses detencions, però curiosament els detinguts són ma- CONSELLS PRÀCTICS EN CAS DEjoritàriament joves de la ciutat que no havien participat DETENCIÓen la baralla. Aquests joves estan incomunicats i se’lsinterroga fent servir tècniques que atempten contra ladignitat i intimitat de les persones. Entre d’altres co-ses, s’obliga als joves a despullar-se i a fer flexions E n vistes de “com està el pati”, creiem que les re- comanacions que tot seguit us donarem poden ser duna gran utilitat en cas de detenció perquè: com-sense cap peça de roba davant dels mossos. Per si a- pany/a, no sé si ho saps, però tu pots ser el següent.quest tracte denigrant i humiliant no fos suficient, elsmossos registren als joves i els introdueixen el dit al • A la comissaria:anus. Tampoc els deixen dormir ni menjar. 1. Demana al teu advocat/da pel seu nom i cognoms. Berguedà. Pas de la Volta Ciclista a Espanya 2. Tens dret a que notifiquin a un familiar o amic/capel Berguedà, any 2000 la teva situació de detingut 3. No tens l’obligació de declarar ni contestar les pre- Un jove independentista intenta aturar la Volta guntes que et puguin formular,al seu pas per Castellar de N’Hug, reivindicant o bé el 4. És millor que no ho facis ja que així disposaràs decanvi de nom de la prova o bé el canvi d’itinerari, ja 5 minuts per parlar amb el teu advocat/da.que considera que Catalunya no és Espanya, aquesta 5. Només tens l’obligació de donar les teves dadesacció és contesta per als mossos amb una dura i forta personals (DNI, direcció ...).càrrega policíaca que causa traumatismes i contusions 6. Si pateixes alguna lesió o pateixes alguna malaltia,a la cara i esquena del jove. demana un metge/ssa 7. Evita caure en les habituals provocacions dels/les Berga, octubre del 2000, detenció de uns jo- agents.ves revolucionaris • Davant del jutge:Uns joves revolucionaris són detinguts 24 hores a lacomissaria de mossos d’esquadra per unes pintades. 1. Si la teva detenció es produeix en el transcurs du-Els joves estan incomunicats, sense menjar ni deixar- na mani, concentració o qualsevol acte públic potslos dormir, i torturats psicològicament amb tot tipus declarar que vas veure la convocatòria en un car- tell i que anaves a presenciar-la o a participar end’amenaces durant el temps de la detenció, per no vo- aquesta. Es un bon moment per recordar-li al jutgeler donar a conèixer el nom dels seus companys que (si et deixa) que només estaves exercint el teu dretvan col •laborar a l’hora de fer les pintades, i als quals a la llibertat dexpressió i que no pretenies provo-no es va poder reconèixer. car danys o desordre. En aquests casos, hem pogut veure la democrà- 2. Si les acusacions són més greus sempre potscia de aquest nou cos policíac. Un nou cos policíac al•legar que tu no hi estaves o bé que simplement passaves per allà. Cal tenir en compte que la ma-&disfressat i amb un altre nom. PERÒ QUE NO ENSENGANYIN!!! són els nous “grisos”, que segueixen joria de detencions es produeixen a gent que no ha rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 5
  • 6. &HYZFQNYFY JXUJHNFQUTQNHNF participat directament en els fets o que La policia pot fer cas omís dels teus drets. Intenta per tots els mitjans no ficar-te nerviós/ ni tant sols estaven en aquell lloc. Esperem que aquests consells tajudin a no sa. I, sobretot,... QUE NO TE COJAN!“pringar” en el cas, esperem que no, que siguis detin-gut, de totes maneres recorda que hi ha tres punts quesón essencials:&HYZFQNYFY CÁRCELES CENTROS acabar con la pobreza: El re- 2. Abolición del modulo FIES: medio será el exterminio de Es el “Fichero interno de es- DE EXTERMINIO los y las pobres. Para esto pecial seguimiento” con el creará un virus llamado SI- que justifican el encierro iE l pasado día 1 de diciembre, presos y presas de toda la pe-nínsula están llevando a cabo una 5. DA. Los y las personas en situa- tortura de l@s pres@s en di- minutos zulos. ción desesperada acceden a 3 Libertad para enferm@s ter-huelga indefinida de hambre. Los las drogas, y con el intercam- minales: Que al menos t e n g a nmedios de comunicación ya han bio de jeringuillas se conta- una muerte digna y en libertadempezado a echar mierda sobre es- gian enfermedades. Por esotas pobres personas. Les han tildado Coordinadora ofensiva libertaria SIDA+CÁRCEL= PENA DEde etarras y demás... ¡¡¡ESTO ES MUERTE ENCUBIERTAMENTIRA!!! ¿Qué es lo que pasa Por todo esto i más se esta luchandoaquí?, pues el asunto a la vez es des de dentro y fuera de las cárce- CONTRA EL RACISME:sencillo y complicado de explicar, les. Pero vamos paso a paso, para JUSTíCIA SOCIAL!vayamos por partes: comenzar exigimos:1. El estado garantiza la explo- 1. Cese de la dispersión: Que tación del hombre por el hombre, i en consecuencia el injusto reparto de la riqueza. por ejemplo una presa de Ba- dajoz no sea encarcelada en Valencia. Son muchos los fa- E scric aquest breu text arrel de les jornades antiracistes que l’Ateneu Llibertari va organitzar.2. A raíz de esto la gente de cla- miliares que han muerto en No pretenc criticar les jornades que se media y baja, acaba degra- las carreteras yendo a visitar- considero fetes amb el més bon sen- dándose, aparece la violencia: les. tit però sí fer un comentari que hem malos tratos a mujeres y sembla interessant i oportú. Entorn niñ@s violaciones, robos, el racisme i l’antiracisme existeix drogas etc.... un discurs que considera que exis-3. El estado para poder remedio teixen unes cultures de contingut a esta situación (es decir, a la essencial i que en entrar en contac- misma existencia del estado), te les unes amb les altres, es pro- crea las cárceles. Con esto no dueix el conflicte –racisme, sigui condenan el delito sino a la biològic o cultural-. No vull negar pobreza de manera rotunda l’existència de4. Pero no pasa nada, el poder & conflictes culturals i del racisme, (nacional e internacional) se perquè sí existeixen però en menor inventará una formula para rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 6
  • 7. &HYZFQNYFY cia de conflictes culturals i del ra- que en realitat són greus conflictes dre el no solucionable problema ra-cisme, perquè sí existeixen però en socials fruit del capitalisme i que cial o cultural que no pas afrontar imenormesura del que se’ns vol fer tenen solució. Així doncs, el racis- solucionar els problemes socials, jacreure. En canvi el que si que exis- me no es la causa de les pràctiques que ells defensen la part explotado-teixen i de manera generalitzada són excloents sinó una consequència. ra en els esmentats conflictes. Pergravíssims conflictes socials: de ca- En aquest sentit en ocasions l’anti- tant contra el racisme.ràcter laboral, alhora d’accedir a un racisme cau en el parany d’acceptar revolució social!habitatge digne, etc. El que proposo el discurs del poder donant per evi- Salut i revolució! Pep Cara.és que el conflicte cultural tant po- dent que existeixen greus problemestenciat per l’administració, vol cul- culturals i separant-los dels proble- -Delgado, Manuel: “La violènciaturalitzar i per tant naturalitzar allò mes socials. El poder prefereix ven- com a discurs i com a recurs” CERCS EN ALTA TEN- SIÓNL a tensión esta alterando a Cercs y no con poca razón,ya que una línea de 220000 volti-os pasa por encima de sus cabe-zas, y en especial por encima delas cabezas de los niños y niñas de laes- cuela. La asociación de pa-dres y madres de los alumn@s del CEIP SantSalvador situado en el barrio de Sant Jordi deCercs, preocupados por las repercusiones noci-vas sobre la salud de dichas líneas, se reunieronen asamblea en junio del 2000 y por mayoríaabsoluta decidieron que se trasladaran las líne-as, o bien que el ayuntamiento les proporciona-ra otros locales antes de que empezara el nuevocurso.Estas decisiones se tomaron a raíz de un infor-me, encargado por el alcalde de Cercs FerranCivil i realizado por Fidel Franco i Jordi Pinillade UPC, en el cual se explica claramente lospeligros de los campos electromagnéticos queproducen dichas líneas. Ya que una de las pro-piedades de la electricidad es su capacidad para &descomponer los líquidos, lo cual repercute di-rectamente en los fluidos del cuerpo humano, rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 7
  • 8. &HYZFQNYFY en especial en la sangre, ya que es “un liquido conductor y magnético y los cb varia-bles provocan la aparición de turbulencias y esto afecta de maneramás acusada con problemas circulatorios y corona-rios...”Esto queda constatado en dicho municipio por la alta pro- porción de muertos de cáncer. Este informe estaa- valado por los estudios del geobiólogo Carlos Requejo de Madrid y por la Dra. J. Lea del Hospital Ramón y Cajal.En setiembre, como las soluciones no llegaban algunos padres afectados, empezaron a movilizarse haci-endo público el informe y la situa-ción de desamparo en que estabanviviendo este problema.Sacaron a los niños de la escuela delpueblo y los metieron en la escuelade un pueblo vecino (Bagà) en locual no obtuvieron ningún tipo deayuda ni del ayuntamiento ni de en-señanza, negándoles la beca detransporte a la cual tenían derecho.Todo esto creó un gran enfrentami-ento entre los propios vecinos delpueblo, llegándose a dos situacionesextremas en un clima de “linchamiento”. Por otra parte, el Ayuntamiento hace caso omiso a las propues-tas de traslado de la línea realizadas por las personas afectadas. Mientras que la propuesta que parte delAyuntamiento, afecta a cinco propietarios, los cuales lógicamente, se oponen ya que no se trata de cam- biar el problema sino de solucionarlo. La polémica sigue, las soluciones no llegan, lo que deja patente la canti- dad de intereses económicos ocultos en este proble- ma i el caciquismo imperante en nuestros días en algunos pueblos de montaña. Des del articulo apoyamos a los padres en lucha y exi- gimos la rápida solución del problema, para bien de to- dos los habitantes del municipio. “Cada nació es burla de les altres i totes tenen raó”. & Schopenhauer rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 8
  • 9. 1FGTWFQ ¡CANYA A LES ETT’S! FORA ETT`S DEL BERGUEDÀ D urant els darrers anys sha produït laparició i proliferació de les anomenades Empreses de "treball" Tem- poral. El Berguedà no ha estat una excepció, Berga ja compta amb tres exemplars daquesta rara espèciecarronyaire que salimenta de la suor i la sang del nostre poble, davant la desmotivació i apatia de la majoria degent que les patim.Des de la nostra humil posició de treballadors/es explotats/des considerem que lúnica manera de combatre-les iaturar la perpetuació dETT’s és mitjançant la conscienciació popular sobre les conseqüències reals daquesta no-va forma de préstec laboral.Conseqüències:• EMPITJORAMENT DE LES CONDICIONS LABORALS: Les ETTs sempre estan rondant la il •legalitat per a garantir una millor explotació de lobrer i uns abusos sense precedents al mercat de treball. A més, a- questes empreses fan el que volen en temes com la higiene, la seguretat, ... ja que no existeix un control de lactivitat laboral.• CREACIÓ DUNA JERARQUIA SALARIAL: Provocada perquè en una mateixa empresa hi ha treballadors/ es que, realitzant el mateix treball, reben diferents sous (de vegades escandalosament diferents), situació que també provoca desavinences entre els/les treballadors/es (els i les obrers/es es barallen entre ells/elles mentre el patró sho mira i riu).• INSEGURETAT A LA FEINA: Els contractes són curts i sense acomiadaments (perquè cansar- se en acomiadar-te quan només hi treballares un o dos dies? És més barat).• DESPROTECCIÓ: En cas de malaltia no es pot treballar, fet que provoca que, molt sovint els em- presaris lloguin treballadors/es a les ETTs per a cobrir el lloc dun/una treballador/a malalt llogat a la mateixa ETT. La prestació a latur es redueix, i com a conseqüència els subsidis són miserables i les pensions obsoletes.• INESTABILITAT: Molt sovint et poden arribar a llogar per una o dues hores de feina, fet que, a més, provoca una manca destabilitat al/la treba- llador/a. A més, un dia pots treballar a un lloc i el següent a un altre totalment diferent, amb les cor- responents modificacions de les condicions de tre- ball, horaris, salaris ...Per això, per tot el mal que causen les Empreses Tra-ficants de Treballadors/es, hem de mostrar que no lesvolem, que no acceptarem el seu joc, que no ens dei-xarem trepitjar. &¡Si la ETT et crema ...! rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 9
  • 10. (NSJRF UN PARADIGMA DEL CINEMA cinema pacifista. He escollit la Gran Guerra (1914- 1918) com a subtema central, tot i que parlaré, també ANTIBEL.LICISTA: LA PRIMERA d’altres produccions com La chaqueta metálica ja cita- GUERRA MUNDIAL da i altres. El que podríem considerar el primer gran film antibel.licista és Armas al hombro (Chaplin,P arlar de cinema bèl •lic pacifista pot semblar en un principi una enorme contradicció, sobretot sitenim en compte un dels títols més emblemàtics que ha 1918), no cal fer comentaris entorn una obra d’un dels grans mestres de la sàtira cinematogràfica de tots els temps, un altre film a destacar és una de les primeresarribat darrerament a les nostres pantalles com és la superproduccions de la Metro Goldwyn Mayer: Elinacabable Salvar al saldado Ryan (Spilberg, 1998); Gran desfile (Vidor, 1925) considerada encara avui enperò la veritat és que els films bèl •lics pacifistes exis- dia una de les grans obres cinematogràfiques de totsteixen si bé no versen sobre la Segona Guerra Mundi- els temps. A continuació parlaré de dos films estrenatsal, conflicte entorn el qual gira un gran percentatge de els anys trenta que tenen un doble valor, ja que per unatreballs cinematogràfics que tenen un conflicte armat banda remarquen un clar contingut antimilitarista i percom a epicentre. altra van ser estrenats a A- Les pel •lícules de lemanya creant grans con-guerra destinades al gran flictes entre els obrers i elspúblic -obviant les sempre SS del III Reich: Sin nove-interessants produccions de dad en el frente (Milestone,caire minoritari, amb un 19XX) i Cuatro de Infante-pressupost ínfim i, en al- ria (Pabst, 1930). La pri-guns casos una qualitat mera va ser definida permés que notable– se cen- Sam Fuller com “la millortren sobretot en dos grans pel •lícula bèl •lica de totsconflictes del segle XX: la els temps perquè estava iSegona Guerra Mundial i està en contra de la guer-la Guerra del Vietnam, ob- ra”, aquest va ser el primerviant-ne, i no per casualitat film en barrejar escenesaltres com la Gran Guerra, reals de batalles amb esce-les guerres àrabo- nes gravades en estudis; laisraelianes o la mateixa segona és de producció ale-Guerra Civil espanyola; dic manya, de caire quasi do-que no és per casualitat ja cumental relata amb horrorque en els dos conflictes que el camp de batalla técitats abans els Estats U- poc a veure amb el campnits –no oblidem que es de l’honor. Si passem a analitzar el cinema rus duranttracta de la indústria cinematogràfica més important aquest període veiem que està fortament polititzat ieconòmicament del planeta- hi tenen un paper cabdal. que serveix de propaganda a un règim totalitari, tot iPer tant els films que versen sobre aquests conflictes que hi ha obres de destacable qualitat com El guerri-tenen un marcat to militarista, patriòtic i chauvinista, llero Chapaiev (Vassiliev, 1934). França per contra,de tota manera podem trobar joies excepcionals que se conta amb una de les obres mestres del cinema univer-surten d’aquesta dinàmica com la extraordinària La sal: La Gran Ilusión (Renoir, 1937), aquest film dis-chaqueta metálica (Kubrick, 1987). Aquests films pa- secciona amb bisturí les relacions entre les classes so-triòtics tenen, en certs casos, una qualitat cinematogrà- cials i demostra que els nobles, encara que siguin defica notable però un missatge social nul i en certs ca- diferents països i que aquests estiguin en guerra, s’en- &sos negatiu. tenen millor entre ells que amb els seus soldats tot i Es tracta aquí doncs de fer un comentari sobre el rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 10
  • 11. (NSJRF parlar la mateixa llengua i defensar la mateixa bandera; va carrera.en aquest film destaca el repartiment amb Jean Gabin, Per trobar un darrer exemple de cinema referentPierre Fresnay i el director alemany Erich Von Strohe- a la Gran Guerra ens hem de desplaçar ja a l’any 1971im en el paper del cabdill alemany el capità Von Rau- amb l’obra del famosíssim guionista en el paper de di-ffenstein. El següent film a analitzar és una de les grans rector per primera i darrera vegada a la seva vida Dal-joies del cinema, una de les millors pel.lícules mai ro- ton Trumbo; es tracta del film Johnny cogió su fusildades, es tracta de Senderos de gloria de Stanley (Trumbo, 1971) en què es fa un retrat de l’absurditat deKubrick rodada l’any 1957 a Alemanya, el film està la guerra en un noi que ha quedat absolutament mutilatbasat en fets reals i tracta dels afusellaments per covar- a causa d’una granada de mà, però que té el cervell in-dia davant l’enemic de tres innocents soldats francesos tacte i observa com els comandaments militars en tenenescollits a l’atzar, fa calfred un comentari ple de cinis- com un objecte d’estudi, més enllà de la seva condicióme, el general Broulard ( Adolphe Menjou) diu a en d’ésser humà.Mireau (George MacReady) tot esmorzant “... mai he Si hi ha hagut un director que ha seguit al llargvist un assumpte similar dut amb més encert. Els homes de tota la seva carrera cinematogràfica una línia antiau- toritària i pacifista, tot i fer nombrosos films de guerra, aquest ha estat Stanley Kubirck. Kubrick ha tocat gaire- bé tots els moments de la història i sempre ha deixat anar una crítica contra l’autoritat; podríem fer una re- passada a la seva filmografia antibel.licista que arranca amb la ja comentada Senderos de gloria (1957), conti- nua amb un colossal (Espartaco, 1960), film que és una apologia clara de la revolució, Lolita (1962), film en què es trenquen tots els tòpics de la parella tan arrelats a la societat conservadora nordamericana; Telefono ro- jo, volamos hacia Moscú (1963) film que compta amb una magnífica triple interpretació de Peter Sellers per ridiculitzar la Guerra Freda; i ja més recentment La chaqueta metálica (1981), un relat esfereïdor de la guerra del Vietnam. Aquesta relació és incompleta per força i manca- da de la representació del cinema de fora dels grans cir- cuits comercials, degut i en bona part, a la inaccessibili- tat d’aquests documents i al desconeixement que en mostren les fonts consultades per a realitzar el present article. BIBLIOGRAFIA: - Altares. G. (1999) Esto es un infierno. Los persona- jes del cine bélico. Alianza. - Aguilar, C. (1999) Guia del Video-Cine. Catedra. - Treball inèdit de Marc Pons Canal.han mort meravellosament bé...”. La pel •lícula comp-ta, a més, amb Kirk Douglas en el paper de coronel MARC PONS I CANAL &Dax, en la que és juntament amb la d’Espartaco, tambéde Kubrick, una de les millors interpretacions de la se- rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 1 1
  • 12. )NIlHYNHF NEGUEM-NOS A PARTICIPAR EN EL FESTÍ DE LA IGNOMÍNIA. Q uè se n’ha fet de la consciència de classe? Existeix la classe obrera? Si bé és cert que al món hi ha explo- tats i explotadors, a molts diferents nivells, la cosa no és gens simple ni mecànica, ja que la identitat quepermet l’esmentada consciència no ve únicament conferida pel fet de ser explotat o explotador –al marge de laresta d’elements que configuren les identitats- ja que a les societats capitalistes la majoria de la població és alhoraexplotada i explotadora. Per tant no hem refereixo als grans “mestres” que controlen la major part del capital mun-dial ni tampoc als “nadies” que diria en Galeano, aquells que “no cuestan ni la bala que los mata”. No, jo vull par-lar de la major part de la població de les societats capitalistes. És a dir, avui com sempre els obrers –treballadors acompte d’altri, autònoms, aturats, etc- estem explotats de manera més o menys descarada. Tanmateix l’explotat pot també exercir d’explotador. Posem per cas un cambrer, és explotat a la seva feina: la “súper-plus-vàlua”, tracte ve- xatori per part de client o l’amo o inclús pels companys de feina, a més de la repressió policíaca, els impostos..., tan- mateix es sortir de la feina l’explotat pot anar a un altre bar i exercir la seva porció de poder coercitiu, pot explotar a un altre cambrer o a la seva dona, o als fills, o pot inclús “anar de putes”. De fet se’ns incita a fer ús de la nostra petita parcel• l a de poder. Perquè els “mecànics del sistema” saben que és la clau pel bon funcionament de la màquina i per evitar “avaries”. És a dir, tot i que dins l’estructura social, la major part de la població a la que hem refereixo són explotats, en les dife- rents situacions diàries combinen rols diversos que poden ser llegits clarament en clau d’explotació, de manera que veiem com exercim alhora d’explotats i d’explotadors. Es podria dir que participem d’una “reciprocitat generalitzada” referida a l’explotació. Aquest fet és un fre important per a qualsevol presa de consciència de la nostra posició dins les estructures gene- rals de la societat i possibilita que el nefast sistema actual funcioni bé. Les relacions d’explotació mútua són afavori- des per diversos mitjans –publicitat, concepte d’oci, cultura de consum, etc-. No ens adonem que “el mal de muchos” segueix sent “consuelo de tontos” i seguim encaparrats en obeir i consumir llibertat light i deixar-nos explotar amb el “consol” de que nosaltres també podem explotar. No estic fent una crida perquè ens regim d’acord amb lamoral anarquista més rígida, ja que de fet el sistema no ho permet, d’altra banda això no vol dir que hàgim de seruns inconscients i que tot valgui. Com deia J. A. Goytisolo –en explicar-nos que és la llibertat-, cal que ens ne-guem a ocupar seient al festí de la ignomínia, o almenys en la mesura que la incoherència que ens és pròpia ens opermeti. Crec que hem de ser conscients dels nostres actes, de les nostres incoherències i d’aquesta manera –i nosense esforç- poder dur a terme una acció quotidiana de transformació social. Salut i anarquia! & Pep Cara. rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 12
  • 13. UTJXNJX PRES.O.S. Corazón sin sangre El sol revienta el camino, Todas las mañanas, de todos los días Antes iluminaba nuestro destino. el gran gigante, corazón sin sangre El corazón bombea la miseria, pasea por la tierra de las penas, tiempos atrás palpitaba alegría. Las rejas antes eran seguras, Lo tiene todo controlado, es lo que erre.Ahora acompañadas de alambres y amarguras. mejor así, algo queda pa vivir. Cuando despierta y sale en busca de su desayuno Caminar, por el monte verde. Va pisoteando la calle de la libertad, Soñar, con el amor en tus brazos. la calle de la esperanza, la calle de la paz. Habitar, una prisión que muerde. Todas las noches son mas claras Respirar, sólo el aire escaso. cuando la noche es mas larga -y puede que así, algo quede pa vivir. Tu compañero de celda ha abandonado, y puede que así, algo quede pa vivir. le pillaron y murió torturado. Durante el día gris, su motor no cesa. La reinserción sólo llega en papeles, El ritmo se siente, tum tum se acerca la putrefacción llena toda la miseria. Tu mente sabes que para ellos es demente, Las criaturas de esconden en casa cuando gobierne nadie, llegará la amnistía. Y cierran los ojos cuando pasa Corazón sin sangre ese gran gigante Luchar, por el mundo es futuro. Que viene aquí, donde le dan para vivir Soñar, sin las pesadillas del pasado. Que viene aquí, porque le dan para vivir Vivir, repartiendo deseos de compartir. Que viene aquí, cuando le dan para vivir Levantar, sonrisas nos las hemos ganado. Yo también oigo sus pisadasKANU Se acerca y tiembla este papel Me voy acelerar la escritura Pero no me van a callar des de aquí Nacido para atrás y lanzado así todas las mañanas, de todos los días todas las semanas, de todos los meses de todos los años, pero no de todos los siglos ósea no de toda la vida el gran gigante corazón sin sangre viene a por ti si le das para vivir, viene a por ti quien le da para vivir, viene por ti si le das para vivir, viene a por ti quien le da para vivir, viene por ti todas las mañanas, de todos los días de todas las semanas, de todos los meses de todos lo años... Javi Xispes “Cantautor de Combat” & rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 13
  • 14. )NIlHYNHF CONFESSIONS A LA de classe alta, potser es molestaran i de 190 fuites de cru cada any, recolza el tot, i alguna persona com no de pes règim dictatorial nigerià i és la respon- HUMANITAT sable de la mort de 9 persones, entre impressionant, amb una cartera amb els mateixos quilos que ell, es dig- elles el representant del poble OgoniS í que és veritat, que uns dels grans causants, i possiblementel majoritari, dels problemes de tot narà a aixecar-se del sofà si és que pot, i dir-li a algun dels seus criats Ken Wiwa. Posarem un altre exemple, Texaco a l’Equador ha vessat més de 65 milions de petroli i ha destruït mes que tregui el mort de davant de casa de 2600 hac de selva, també recolzanttipus, en general, són els estats i so- seva perquè dóna mala imatge i co- durant més de 30 anys el règim dictato-cietats capitalistes, com l’espanyol, mença a fer massa pudor, això si, rial a Indonèsia. BP a Colòmbia finançael francès etc.., que amb la seva dic- hem de tenir present que un pobre una unitat militar de 5000 soldats pertadura democràtica –perquè no ens no sempre pot tenir la dignitat de lluitar contra les guerrilles de nadiusenganyem, la democràcia, una pa- que defensen la seva terra i els seus morir en aquests llocs, ja que elsraula tan noble i justa, com ens vo- drets, per torturar i matar persones que nostres protectors policies els vigi-len fer creure que és, no és res mes critiquen a la seva activitat i per prote- len amb força eficàcia.que això, on de tant en tant quan la gir les seves instal•lacions ja que ningú Però no ens emboliquem, ens podrí-gent es cansa de veure el dictador, em estar hores i hores criticant la dòlar- les vol. Elf al Congo ha recolzat unn’escull un altre i així successiva- democràcia i totes aquestes coses i no grup armat contrari al govern democrà-ment- ens intenten enga- tic, a part d’altres des-nyar, dient-nos que afa- truccions. La llista de barbàries que podríemvoreix al poble i totes a- recollir seria llanguís-questes coses, i aquí la sim, però crec quepregunta que ens hauríem amb aquests que hemde fer, és: quin poble en anomenat ja n’hi hasurt beneficiat?, perquè prou, per veure ambels treballadors explotats qui estem col•laborantdiàriament segur que no, i recolzant, amb ale-però ara no ve al cas. En- gria i tot a vegades,cara que hi hagi molts quan anem a posarimbècils i molta gent que gasolina al cotxe o la moto.estigui imbecil.litzada, Les conseqüènciessempre hi haurà persones que porta això, jun-que des dels seus petits tament amb altresracons de món intentaran destruccions delssubsistir i sobreviure d’u- ecosistema i la bio-na manera alternativa a diversitat, com peraquest capitalisme que de exemple el tràfic demica en mica, al llarg del fustes tropicals, quetemps, sempre s’acaba convertint en acabaríem , el que volia dir ara, és que porten a terme empreses dels païsosfeixisme degut al seu mal funciona- tampoc hem de culpar de tot el que pas- industrialitzats, que saprofiten de lament. També des d altres parts del sa a l’estat, sinó que hi ha moltes altres pobresa dels països tropicals per a-món, com per exemple , des del país persones, molts en contra de la llei, que conseguir la fusta a preus sota mí-de les oportunitats, el nostre magní- des de les grans multinacionals estan nims, i també els anteriorment es-fic salvador Estats Units, on tothom destruint el nostre món a una velocitat mentats. Estats com per exemplepot arribar-hi pobre i estar segur de increïblement ràpida. Per exemple l’espanyol, que és el desè importa-que ho acabarà sent més, però enca- grans petroleres com repsol, elf, exxon/ dor mundial de fusta tropical i onra podrà estar content ja que si té la mobil, shell i BP entre d’altres; una d’a- & deixa veure la clara relació entre elsort de morir en un barri d’adinerats questes grans amigues nostres com és Shell, provoca a Nigèria, una mitjana deute extern i la desforestació a paï- rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 14
  • 15. )NIlHYNHFsos com Camerun, Costa d’Ivori o destruir ells sols una part del plane- pensen que amb els seus manipula-el Congo, Doncs, com anàvem di- ta, només pels seus sagnats diners dors diners ho poden comprar tot? ient, els problemes que porta això, que tantes persones ansien, que no perquè la gent es doni compte aquísón per exemple que el ritme d’ex- es parin a pensar que si no s’aturen està recolzant encara que sigui invo-tinció d’espècies actuals sigui d’aquí poc s’acabarà tot. Ja que sen- luntàriament i per necessitat?10000 vegades superior a la taxa se arbres no hi ha oxigen, i no cal Des de casa nostre crec que ens hemnatural d’extinció en l’època prehis- tenir un doctorat per saber que l’o- de solidaritzar amb tots els poblestòrica. Cada any desapareix entre el xigen es vital pels humans, animals que estan en perill d’extinció i amb2 i el 3 % de les selves tropicals, si i plantes, que no pensin ni tan sols totes les cultures oprimides, per cul-això continua, d’aquí a 50 anys els en els seus amics si és que en tenen, pa d’un capitalisme agressiu i d’u-boscos hauran desaparegut. o en la seva família, ni que per cul- nes mentalitats totalment imperialis-Amics, després d’haver llegit això, pa seva els nostres fills hauran de tes.suposo o com a mínim espero que viure en un lloc mes semblant a I finalment, si em permet prendreus formuleu la mateixa pregunta l’infern que no pas la terra que nos- unes paraules d’un personatge Ber-que jo, com pot ser, que hi hagi per- altres coneixem. COM POT SER guedà com a meves, diré que és l’a-sones que no els hi importi ningú ni QUE NO PENSIN EN AIXÒ!, com mor qui m’empeny a lluitar per lares més que ells mateixos i els seus pot ser que no tinguin sentiments. justícia que aquesta terra m’està de-maleïts diners que tantes persones Per aquest mateix motiu, des de la manant, i mentre l’home no enten-somien, que se’ls passin pels colons meva insignificant i impotent situa- gui la raó d’estimar l’indret on viu,si altres persones poden viure , o ho ció intento fer un mínim necessari al seu voltant, jo seguiré lluitant arahan de fer en pèssimes condicions gairebé obligatori, per defensar una i fins al final7JHTRFSFHNTSXper culpa seva, que no els importi terra que no és de 4 cabrons. Què és PEPECONTRA-INFOS:Contra-infos és un fanzine de contrainformació setmanal on s’exposa tota mena d’informacions tan locals commundials, destaquem la seva constància alhora de fer-nos arribar de forma puntual tot allò que ens neguen a mos-trar-nos els mitjans d’intoxicació sotmesos al poder. La subscripció és gratuïta, l’únic requisit és enviar els dinerspels segells. Adreça per subscripció: C/ Blasco de Garay 2 08004 Barcelona telf: 93/4426253 o adreça: zitzania@sindominio.netLA REPRESIÓN DEL DESEO MATERNO Y LA GÉNESIS DEL ESTADO DE SUMISIÓN IN-CONSCIENTEPor Casilda Rodrígares & Ana Cachaferiro, editorial “Madre Tierra”, Madrid 1995Las autoras de este libro, dos de las iniciadoras de la Asociación Atinpatriarcal, hacen una reflexión sobre el ma-trimonio y la sumisión inconsciente, relacionando la anulación social de la madre y la inexistencia de un ordensimbolico materno con el bloqueo de los deseos de las criaturas, su abandono y su sufrimient.Según las autoras este deseo, la verdadera condición de la criatura que lleva a la búsqueda del bienestar y al apoyomutuo es transformado en miedo, carencia y necesidad, la cual lleva a la competencia y a la propiedad y casi ine-vitablemente al estado de sumisión.Esta espiral de carencia y miedo a carecer hacen que las relaciones de tú a tú entre los amantes se conviertan en &relaciones de sumisión y autoridad con toda la carga de miedo, competencia, sentimientos de propiedad, celos einseguridades que ello conlleva. rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 15
  • 16. &QYWJX T O T S ELS D ILLU N S A LES 20: H . L’ T EN EU LLIB ER T A R I D EL 00 , A B ER G U ED À R EA LIT ZA LA SEV A A SSEM B LEA . PEN SA I A C T U A ,PA R T IC IP A !L’ASSEMBLEA REDACTORA DEL PÈSOL NEGRE ES REUNEIXELS DIJOUS A LES 20:00 HORES, A L’ATENEU LLIBERTARI DEL BERGUEDÀ. 3(5326$57((1&217$&7($0%126$/75(63$57,&,3$5(1(/3Ë62/2)(5126 $55,%$575(%$//632769(1,5$/·$66(0%/($(/3Ë62/)(56(59,5/·$3$57$7(&255(86(%(5*$ 
  • 17. 2(19,$5+2$/·$7(1(8//,%(57$5, &3,16$1,$61
  • 18.  ,1,&$17´3Ë62/1(*5(µ$/62%5(7$0%e3276)(56(59,5(/&255(8(/(&75Ò1,& SHVROQHJUH#PL[PDLOFRP/·$66(0%/($ (/ &(175( ·(678,6 -26(3 (67(5 %255­6 (688 $ 7(50( (/ ,66$%7( $ /(6  + $/ %$5 (6&$& 6,*8(6//,85(,&8/785,7=$·7 3$57,&,3$A finals de gener es farà la propera comandade la Cooperativa de Consumidors del Berguedàde productes biològics.Si estàs interessat/da pots demanar informacióa l’Ateneu Llibertari del Berguedà CONCURS DE DIBUIXOSSalut companys/es, degut als nostres esforços per continuar ti-rant endavant aquesta (puta mare!!!) revista de crítica, denún-cia, bla, bla, bla... Farem un sorteig entre tots els dibuixosque ens arribin, per a fer samarres del Pèsol. I hay premio!!!.Podeu fer arribar els vostres dibuixos a l’Ateneu Llibertari delBerguedà (c/Pinsania, Cal Corneta) o bé, per correus, a Cal Cor-neta s/n (baixos). Més informació a l’Ateneu.& rvsa lietradl eit lbrài e brud eg eà 16