• Like

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

El pèsol. Negre Nº 40. Desembre-Gener 2008-2009

  • 536 views
Uploaded on

El pèsol. Negre Nº 40. Desembre-Gener 2008-2009

El pèsol. Negre Nº 40. Desembre-Gener 2008-2009

More in: News & Politics
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
536
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener GRATIS 6.000 exemplars II època núm. 40 Desembre-gener de 2008-09 CUP i democràcia participativa Can Kristu resisteix, ZTA Grècia crema. Pàg 7 a Berga. Pàg 5 Banzai segueix en alerta i Després danys de treball de base, La CUP recull el testimoni del PSC fomentant Cal Okupi fa un any. Pàg 9 els grups anarquistes grecs estant els "paranys" que són els "processos de par- Aquests dos espais okupats man- donant-nos un exemple de com ticipació ciutadana" institucionals. Utilitzant-los resans segueixen amenaçats i respondre, amb un mínim de digni- a fons en lOrdenança de Civisme i, fins i tot, resistint mentres la primera oku- tat, a una agressió tant dura com la afavorint interessos econòmics de membres pació berguedana fa un any que han rebut. de lesmentada candidatura. El president de Ràdio Puig-reig ix lassetjament immobiliari Josep Genescà, president de Ràdio Puig-reig i amo duna assessoria en aquest poble, ha estat condemnat per lesionsa una veïna que lacusa dassetjament immobiliari. El cas no ha sortit als mitjans de comunicació amb dependènciespolítiques i econòmiques, ja que en Genescà és tot un cacic a Puig-reig i un pes pesat al món de la comunicació de lacomarca. /pàg 3-4Cinc "agents cívics" recorren Un "Animal" a Un nou jutjat Penal aBerga per "informar" /pàg 5-6 lAjuntament de Manresa Manresa /pàg 5-6 Més injustícia comporta que lEstat per protegir elsJuli Gendrau, alcalde de Berga (CiU), presentava els agents com: /pàg 5-6 privilegis posi més policia, més presons (com"els ulls i les orelles de lAjuntament". En això estem dacord amb Albert Pericas Riu, conegut "popularment" com Lledoners) i clar, també calen més jutjats.lalcalde i que no serveixi de precedent. Al Juli només li va faltar dir Animal, va prendre possessió com a regidor deque també seran els llavis delators per tal que el consistori a través Plataforma per Catalunya, passant a ser la repre-de la Guàrdia Urbana pugui denunciar formalment tot allò que sentació daquest grup polític a lAjuntament dedesitgi gràcies a la coneguda Ordenança de Civisme. Una orde- Manresa. Ell i els seus amics …eren els màximsnança que sentesta en controlar comportaments privats i públics i exponents de lultradreta de xoc als carrers de laque, no oblidem, va ser possible gràcies a la baixesa de tots els comarca (FN, Falange…). Es dedicaven a ferpartits polítics de lAjuntament. Els anarquistes, i la part de la agressions de tota mena, rebentar festes majors Ja saps que etpoblació que sestima la seva llibertat individual, ens hi seguim i/o populars, concerts… Res millor que unaoposant frontalment. història viscuda per lautor de larticle lany 1991 prens? per tal dil·lustrat qui és Albert Pericas Riu. Fertilitat i anticoncepció
  • 2. Editorial SumariCom cada any tornen les festes del consumisme nadalenc i, per una Pàgina 3: El president de Ràdio Puig-reig condemnat per lesions a una veïna queminoria, la celebració del naixement dun dels personatges més ter- lacusa dassetjament immobiliarigiversats de la història. A diferència, però, dels darrers anys estemenvoltats duna crisi del sistema capitalista. A hores dara els Pàgina 4: Cinc "agents cívics" recorren Berga per "informar" sobre civismecomerciants ja sestan queixant de la caiguda de les vendes i pocfalta per a que demanin a la Generalitat declarar-los en situació Pàgina 5: CUP: Democràcia Participativa i interessos econòmics a Bergacatastròfica i cobrar compensacions econòmiques, com si els hagués Participació ciutadana i agents cívicsafectat una pedregada o una torrentada! Pàgina 6: Crònica de la I Marxa de Torxes al XocolatMalauradament, i encara que realment hagi baixat el nivell de con- Un "animal" a lAjuntament de Manresasum, aquest continua sent totalment irresponsable i acrític social,cultural, ecològica i políticament. En front daixò pot aprendres a Pàgina 7: Un nou jutjat penal a Manresaautogestionar la producció i el consum, i amb aquest fi iniciem a Grècia cremapartir daquest número del pésol negre una nova secció.Com que nadal és una època de bons desitjos, i nosaltres daixò en Pàgina 8:Volen construir un circuit de karts a sota el Collbaixtenim a cabassos, desitgem que encara baixi més el nivell de ven- Agenda llibertària 2009des, que els ajuntaments apaguin les llums nadalencs (qui punyetesles veu a la 1 de la matinada?), que els reis mags dorient siguin Pàgina 9: El ZTA Banzai en alertadecapitats a les places dels pobles i els tions cremats (o compos- LMST a la Zona Temporalment Alliberada Banzaitats) i que sennuegui tothom amb els canalons, els torrons i els Can Cristu resisteix Cal Okupi fa un anypolvorons.Nadal és un somnífer i un estupiditzador per a les consciències que, Pàgina 10: Continua el conflicte amb Benet Rocaentre missatges de bones festes, desitjos de pau i amor i regals, Lajuntament de Manresa acomiada 42 persones per evitar fer-les fixesactua contra la realitat social: permet oblidar que moltxs com-panyxs són acomiadats del seu lloc de feina, represaliats per pro- Pàgina 11-14: DOSSIER CENTRAL: Ja saps que et prens? Fertilitat i anticoncepciótestar, reduïts els seus salaris, assetjats en les seves llars o ame-naçats de desallotjament. I tot sense cap mena de remordiment! I Pàgina 15: Atado y bien atadoper a més informació consulti amb el seu farmacèutic, que pels con-formistes el més important és la salut. Pàgina 16: Penes multaQui protestarà i qui desitjarà únicament bona salut dentre els i lestreballadorxs acomiadats per lAjuntament de Manresa? I de la Pàgina 17: Falange Española finança als grups de xoc dextrema dreta bolivians Montevideo anárquicoPirelli? I de tantes altres empreses i institucions que tanquen,redueixen plantilla o retallen els drets laborals i els convenis col·lec- Pàgina 18: "Pretty woman": en època de crisi, augment de pits gratuïttius. Protesten o es desitgen bona salut els veïns afectats de Puig-reig pel mobbing immobiliari? O els companyxes del ZTA Banzai que Pàgina 19:Visca la terra lliure de patriotismosencara aguanten en front de les amenaces? A aquests temes shi Cosas de la vidadedica una especial atenció en els articles que segueixen i en len-trevista final. Pàgina 20: Comunicat dAmadeu CasellasI qui consultarà al seu farmacèutic? (i per què mai sanuncia "a la Carta de Rafael Martínez Zeaseva farmacèutica"?). La repressió a la dona i al seu cos és constant,des danuncis doperacions daugment de pit gratuïtes en discote- Pàgina 21: Un forn contra la MATques fins a la producció i consum danticonceptius orals, qüestió Pàgina 22: Ressenyesaquesta darrera a la que es dedica el dossier central daquest núme-ro. Nestem fartxs de la instrumentalització del cos femení i també Pàgina 23: Humor, poesia, agenda…ens ho expliquen les companyes del MST que fa uns dies han parti-cipat en una xerrada. Pàgina 24: Entrevista a un treballador de la PirelliTambé estem fartxs dels partits polítics, pels vincles feixistes delsregidors que ha tingut la Plataforma per Catalunya (PxC) a I recorda... Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap associació ni entitat. El col·lectiulAjuntament de Manresa o pels vincles empresarials que ha tingut Pèsol Negre és obert i canviant i no representa ala Candidatura dUnitat Popular (CUP) en el procés participatiu (per ningú, solament a qui en forma part a cada moment.no dir dirigit i manipulat) de lordenança de civisme de Berga. Ah, Daltra banda, com a col·lectiu només intentem assumir leditorial i les grans línies de la publicació, lael civisme a Berga... ara hi haurà "agents cívics per fomentar la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.bona educació"! Tancament daquesta edició: 22/12/2008 a les 19:00.Un nadal amb crisi econòmica és una època en la que augmenta ladomesticació i el conformisme entre aquellxs que desitgen espe- En aquest Pèsol Negre han participat: Barrikada, CNT-AIT, Pep i Tu, Edwin Guthman, un decrèpit, Amorrança i seguretat, justament dels estaments que elsles exploten. Machete, Esquiva, Kinaenveja, Anacleta, Compralaja!, En Guàrdia, L’Espurna, Histèria, Joan Busquets,Però també és una oportunitat per protestar i transformar! (o això Hiram Gascoigne, Cholito, Un compa, Dones amb ganes de rebentar caps, Apàtrida, Acràcia desconoci-us desitgem). da, Amadeu casellas, rafael Martinez zea, Azimut, Latinaantikings, Roger, zerototal, Cremant pneumàtics. Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència. Directori *BERGA: Associació Cultural Columna Terra i Web de el pèsol negre Llibertat (col·lectiu difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga Al web trobaràs en PDF els diversos 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedallibertari.org números de la revista que han aparegut (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris (tant de la primera com de la segona berguedans). Centre dEstudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca època) a part de les darreres notícies i i difusió de la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedalliber- informacions respecte aquesta publicació tari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): pesolne- llibertària. gre@berguedallibertari.org*MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica: manre@cgt.es Ladistri C/ Puigterrà de dalt. ZTA Banzai c/ de la mel. La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26, Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. cnt_ait_manresa@hotmail.com *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindi- www.berguedallibertari.org/pesolnou cat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: cnt_ait_monistrol@yahoo.es. Masia okupada Ca nEscaiola: canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics dAgustín Rueda CGT (anar- cosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 pesolnegre@berguedallibertari.org 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent
  • 3. // 3Actualitat / especulació Josep Genescà condemnat El president de Ràdio Puig-reig condemnat per lesions a una veïna que l’acusa d’assetjament immobiliariBerga, desembre 2008BarrikadaA ra fa unes setmanes, va arribar un correu electrònic al pèsol negre on sens infor-mava de lexistència de primerasentència condemnatòria demobbing (assetjament immobi-liari) a la comarca. Uns diesmés tard vam decidir anar aPuig-reig a veure la Francisca,la denunciant. La Francisca vadecidir rebrens a un bar. Elpropietari i administrador de lafinca on viu ha instal·lat tot decàmeres a lentrada i al primerpis de ledifici i estava temoro-sa que la videovigilancia enspogués incomodar. Finalment,vam decidir pujar a casa seva iprendre un cafè tranquil·lamentmentre ens explicava la seva his-toria. La Francisca i la sevafamília porten molts anys vivintal segon pis del número 1 delcarrer Llobregat de Puig-reig. Elseu contracte indefinit és derenta antiga i per més inri estàa nom del seu marit i família.Així la naturalesa del contractefa molt difícil lexpulsió de laFrancisca i la seva família. Larelació entre els antics propie- q Josep Genescà en el lliurement dels premis nacionals de comunicació 2008taris i la Francisca sempre haviaestat cordial però la situació va haver realitzat unes obres ra el té. Les denuncies als jut- condemnatòria tot i no ser la vista resultó insincera, concanviar quan ara fa 9 anys en sense permís. Amb això els jats saniran creuant, per explícitament de mobbing omisiones oportunas, sinJosep Genescà Baraldés, con- propietaris buscaven la insults, per rallades a lescala, immobiliari sí que en fa embargo la declaración de lajuntament amb 3 socis més, anul·lació del contracte i que per falç testimoni..., fins i tot referència en alguns paràgrafs sra. Medina en este juicio resul-van decidir comprar tota la els nous propietaris poguessin per agressions per part del de la mateixa: tó creïble, convincente, angus-finca. A partir daleshores van disposar del pis de la Francisca Genescà cap a la Francisca. tiada y temorosa de que decomençar els problemes. LaFrancisca i la seva família eren lliurement. Però, van perdre el judici. A partir daquí en x En Josep Genescà pos- "De la declaración de la sra. Medina se desprende que la nuevo nadie la creyera"-i són- els únics habitants de Genescà comença a tornals-hi seeix lassessoria Puig-reig misma considera que el acusa- Per tot això el jutge acaba con-tota la finca ja que un mestre els pagaments del pis. situada al primer pis del do quiere echarla del piso que demnant a en Josep Genescàque vivia al pis de sota don Daquesta manera pretenia aca- número 1 del carrer Llobre- tiene alquilado y que considera per una falta de lesions a unaviuen ells va acabar marxant. Ja bar denunciant la Francisca per gat en virtut dun 25 per que las acciones del propietario pena multa dun mes amb unades del principi van conèixer impagament del rebut del llo- van estudiadamente dirigidas a quota diària de 50 euros i amb cent, és propietari de ledi-les intencions dels nous propie- guer i fer-los fora. La Francisca ese fin, es decir, entraría den- responsabilitat personal subsi-taris de fer reformes als pisos el que va fer és fer un gir pos- fici on té lassessoria també tro de lo que podriamos llamar diària en cas d’ impagament d’per tal de vendrels. Els nous tal cada mes enviant els diners en un 25 per cent i és pres- "mobbing immobiliario" con- un dia per cada dos quotespropietaris van anar a veure la al Genescà. Aquest però, retor- ident fundador de Ràdio siste en las tecnicas empleadas impagades, a la vegada que haFrancisca i van exposar-li la na els diners a través del correu Puig-reig cosa que li ha por los dueños de edificios que de pagar les despeses del judi-nova situació creada. A causa convencional. Finalment, la están deseando deshacerse de ci i 686,42 euros dindemnitza- permès embutxacar-sede les obres de remodelació la Francisca decideix pagar un los inquilinos para poder ven- ció a la Francisca.Francisca i la seva família mar- advocat i dipositar els diners a 15000 euros der los pisos o hacer uso de losxarien del pis de manera tem- un notari. Al cap dun temps en mismos de forma mas lucrati- Un cop es publica la sentènciaporal, el seu contracte quedaria Genescà es dona per vençut i La sentència que ens ensenya va. En dichas prácticas los pro- la Francisca la porta aanul·lat i sen faria un altre accepta els diners a través de la Francisca, de fet, és una pietarios suelen utilizar todo lAjuntament de Puig-reig per aquan tornessin. Òbviament, transferència bancària. Les sentència en base a una denún- tipo de estratagemas para què els polítics en tinguinsegons ens segueix explicant, denuncies i contradenuncies es cia dagressions de Josep hacer la vida imposible a los coneixement i intenta contactarvan desconfiar i van demanar succeiran i lenemistat entre el Genescà Baraldés cap a la vecinos y que estos se mar- amb diferents mitjans deque totes les condicions fossin propietari i els llogaters cada Francisca. La primera que chen". comunicació per tal de que esposades per escrit. El següent vegada serà més gran. En guanya en aquest sentit. El facin ressò de la notícia.pas dels propietaris va ser con- Genescà acaba instal·lant el Genescà hauria agredit a la La sentència segueix dient: Primer, contacta amb Regió7 itundent. Van interposar una despatx de la seva assessoria al Francisca i li hauria provocat un sentrevista amb una periodistadenuncia als llogaters per primer pis de ledifici, on enca- esguinç al peu. La sentencia "La declaración del acusado en Continua a la pàgina següent
  • 4. // 4Actualitat / ordenança de civismemolt interessada. La notícia però, noacaba sortint en aquest diari per ordresexpresses "dun superior". El mateixpassarà amb el Berguedà Actual. I, ésque en Josep Genescà és una personaimportant i influent dins la política ber-guedana. Propietari de diferentsempreses i mitjans de comunicació,segons anirem veient.Qui és en Josep Genescà?En Josep Genescà posseeix lassessoriaPuig-reig situada al primer pis delnúmero 1 del carrer Llobregat en virtutdun 25 per cent, és propietari de ledi-fici on té lassessoria també en un 25per cent i es president fundador deRàdio Puig-reig cosa que li ha permèsembutxacar-se 15000 euros:El 14 doctubre, segons publicavaRàdio Berga "El director de Ràdio Puig-reig, Josep Genescà, de 53 anys, impul-sor de lemissora que dirigeix des de fa q Els agents cívics27 anys, ha rebut el Premi Nacional deComunicació de Proximitat. Els PremisNacionals de Comunicació els atorga eldepartament de Presidència des del1999 amb motiu dels 75 anys del nai-xement de la primera emissió regularde ràdio a Catalunya. (…) ja fa 27 anys, Cinc "agents cívics" recorren Berga per "informar" sobre civismeés el director de la ràdio local, i des d’en fa 18, amb ledició daquest any, haestat el coordinador i organitzador deles jornades de comunicació Forum 10.A banda, ha col·laborat en múltiples Berga, desembre 2008mitjans de comunicació (…) Cada guar- suposo que no ha costat Berga que hauran de "detec- Els anarquistes de Berga hemdó està valorat en 15.000 euros." Pep i Tu gaire trobar cinc persones tar". És a dir, una funció de emès un comunicat (que USentén ara el zel dels diferents mitjans disposades a assumir aques- delació necessària per com- reproduïm a continuació) dede comunicacó locals denfrontar-se a n cop tornada a ta tasca -penosa al meu pletar la tasca de la Guàrdia manera immediata dient allòalgú amb tanta trajectoria i tanta aprovar lorde- entendre-. Daltra banda, el Urbana. I, finalment, la tasca que pensem daquest nouinfluència. nança de civisme paper dels agents, que tan de trobar normal que els pas dels polítics cívics contra de Berga per part dels polí- edulcoradament el consistori "agents cívics", Guàrdia la llibertat i podem anunciarEls polítics tot i tenir coneixement de la tics de lAjuntament de la ha explicat als mitjans de Urbana, policia, polítics i jut- que la lluita no sha acabat isentència, no van estalviar elogis a la ciutat, ara vestida de con- comunicació locals, passa ges tinguin tot el dret a ficar- que no ens pensem deixarfigura den Josep Genescà, segons es sens social gràcies a la CUP i amb tota seguretat per se, fiscalitzar i controlar les sotmetre. No obeirem ni ensdesprèn del resum del ple del 30 doc- al seu "procés participatiu" denunciar als nens de la nostres vides, les nostres empassarem el vostre civis-tubre que ens fa el grup municipal dERC (tot i que lúnic consens que Vizuete (llegeixis Guàrdia relacions i els nostres me. El conflicte segueixde Puig-reig que es suma -com no- a hi va haver fou el dels polí- Urbana) les esmentades carrers. obert i aviat el traslladaremlhomenatge den Josep. El punt número tics). Doncs un cop amb la "incidències" que diu Ràdio de nou al carrer. Contra el10 diu: "Reconeixement Sr. Josep vella ordenança -ara vestida cinisme del vostre civisme,Genescà i Baraldés, director de Ràdio de seda- i en ple funciona- Policia Cívica: Desobediència contra els polítics i contra elsPuig-reig. El grup municipal dERC es vol ment, els polítics han decidit traïdors..., que visqui lanar-sumar a les moltes i moltes mostres de completar la seva aplicació Som incívics perquè som lliures. I per això, seguim reivin- quia! dicant el carrer com el principal patrimoni social de les xreconeixement del nostre director de (que ara només estava en nostres vides. Perquè entenem lespai públic com un espaiRàdio Puig-reig (…) Gràcies Josep mans de la Guàrdia Urbana i sense determinismes, on les relacions que hi conflueixen el paper dels agents,Genescà per tivar del carro durant tots la seva facciosa cap) amb la han de poder quedar al marge de lògiques legisladores i (...), passa amb totaaquests anys". creació de cinc "agents consumistes. cívics". seguretat per denunciarLa Francisca ha vist com els clients del Aquí seguim, sense renúncies partidistes: amos de les als nens de la Vizueteseu petit taller de costura anaven min- Segons el web de Ràdio pròpies vides. Tres anys després de laprovació de la (llegeixis Guàrdia Urba-vant fins a desaparèixer. La majoria de Berga la tasca dels agents primera ordenança a casa nostra. Ara, ens volen hereus na) les esmentadesgent no sha volgut posicionar a favor cívics és: "...advertiran als duna nova normativa cívica, bessona de lanterior, però vestida de gala gracies a la manipulació de la "participació "incidències" que diuseu doncs, tot i reconèixer, amb la boca propietaris de gossos que nopetita, que en Genescà és "un peça" recullin els excrements que ciutadana". Larbitrarietat segueix en escena i allò que era Ràdio Berga que hauran buit de contingut tan sols fa uns dies, ara requereix armar- de "detectar". És a dir,intenten no posicionar-se, ja que és tot ho facin, vetllaran perquè no se amb una patrulla de policia cívica, una nova subespècieun personatge poderós, com hem pogut es facin pintades ni graffitis de paràsits municipals. Nous Torrentes i precaris fun- una funció de delacióllegir, i desperta molta admiració i res- a parets i mobiliari urbà, i cionaris que vetllaran pel compliment de la bona moral, necessària per comple-pecte, tot i les seves pràctiques quoti- notificaran als conductors sota amenaça sancionadora. tar la tasca de ladianes. La doble moral, a la ens tenen que aparquin malament.tant acostumats els poderosos i la sub- Promouran actituds cíviques Ja que els polítics es vesteixen de nous mecanismes per Guàrdia Urbana.missió permanent de la majoria de a través de la informació i la controlar les nostres vides, nosaltres seguirem al carrer perpoblació als amos de sempre permetent sensibilització. I també hau- denunciar la privatització de lespai públic. Alhora, que els hi recordarem que no es faran creure; perquè les lleisaquest tipus dabusos. ran de detectar incidències, repressives només condueixen cap a la conflictivitat social. atendre queixes i recollir Ben aviat, ens trobarem als carrers i les places. Allà us suggeriments..." estarem esperant amb la desobediència per bandera. Aprofitant la situació de crisi
  • 5. // 5Actualitat / ordenança de civisme CUP: Democràcia participativa i interessos econòmics a Berga Cada dia que passa, desgranar el paper que vanBerga, novembre 2008 jugar les CUP en laprovació de la nova ordenançaEdwin Guthman cívica a Berga destapa noves misèries. Aquest par-tit polític sha felicitat públicament per laprovació daquesta llei. Un dels principalsarguments per vestir loptimisme legislador és que les CUP han buidat de contingutclassista lesmentada ordenança. Però, si realment shagués buidat de contingutclassista la nova normativa -quelcom discutible- shi ha omplert algú les butx-aques?Una de les condicions sine qua non imposades per les CUP per tal daprovar unanova ordenança, que substituís lanterior, fou que aquesta sorgís fruït del debat (3)ciutadà. Així doncs, es pretenia exercir la democràcia participativa. El instrumentescollit per materialitzar aquest model fou engegar un procés de participació ciu-tadana de la mà duna consultora: Així doncs, les CUP de Berga van tancar elDELIBERA- SERVEIS DE PARTICIPACIÓ INTERACTIVA S.L. conflicte sorgit arrel de la importació delAquesta empresa privada amb seu a Centelles, va iniciar a principis del 2008 le- civisme a casa nostralaboració dun qüestionari, el Regió7 en el seu moment va recollir les següents amb una nova normati-paraules del representant de DELIBERA: "Lenquesta està pensada perquè ningú no va, que a la pràctica hapugui interpretar malament la veu del poble." (1) servit per poc més que omplir les butxaques dels projectes empre- sarials afins. Alhora, és (4) clar, que la imatge de les CUP estava garantida per un procés participatiu tutelat, i a sobre cobrant, pels companys de partit que juguen a erigir-se com intel·lectuals de bracet de lad- ministració local. Ja ho diu la veu, realment, popular: "Donde fueras, haz lo que vieras", i per suposat a Berga hi tenen uns bons mestres amb els seus socis de gov- ern. (2) Benvinguts al Show de la política municipal!La contradicció rau en què, qui teòricament ha dinterpretar de forma profession-al, objectiva i sobretot remunerada la veu del poble o lenquesta, no és tan impar- 1.www.regio7.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=132_26_7433__Comcial a la praxis com en el seu discurs. Ja que aquesta mateixa empresa, participa arques-Berga-estova-lordenana-civisme-arribar-major-consens-ciutadde la mà dun dels seus integrants -Eloy Mayordomo qui sautodefineix als mitjansde premsa com a politòleg- descoles, jornades, tallers i xerrades encaminades cap 2. Fragments del qüestionari elaborat per Delibera.a la formació interna dels membres de la CUP, partit al qual milita des de Ponent. 3. www.delibera.infoFins i tot, a la recent Escola de Tardor de les CUP celebrada a Arenys de Munt, la 4. Fragment del programa de lEscola de Tardor 2008 de les CUP a Arenysseva intervenció és celebrava just abans que intervinguessin els regidors de Muntberguedans del mateix partit. Participació ciutadana i agents cívicsBerga, novembre de 2008 civisme, les sancions per no x En aquesta dinàmica legitimar decisions polítiques Canvis que com ha estat sobra-Pep i Tu obeir-la i contra la farsa que el perversa hi va participar (per tant unilaterals i única- dament demostrat no van serE mateix "procés" representava. activament la CUP de ment de polítics) com si fossin reals (veure article dAndreu l divendres 15 de febrer El "procés" era una mena den- Berga (municipalisme llib- fruit dun ampli consens social. Vilardell al Berguedà Actual de 2008 lAjuntament questa, feta per una empresa Daquesta manera no cal parlar núm 73, 25-30 dabril). ertari?! De què!), fins a de Berga va dur a terme de "sociologia". Quelcom sem- de participació ciutadana real iuna sessió presencial de "parti- blant al que lanterior govern lextrem de "falsificar" poden fins i tot perseguir la Ara seguim tenint ordenançacipació ciutadana" en teoria socialista havia fet amb el més del noranta per cent lliure participació de persones i malgrat lacceptació parcial deencaminada a que el consistori suport de la Diputació en els de les seixanta butlletes col·lectius en la gestió directa les al·legacions presentadesconegués lopinió dentitats i àmbits de cultura i joventut. omplertes i presentades de la seva vida. El colo vaja. per dues entitats llibertàries departiculars respecte les modifi- Abans a Berga no shavia fet res Berga que en demanaven i al procés, per tal davalarcacions que les formacions semblant, tot i que els socialis- En aquesta dinàmica perversa volen la derogació i, aviat, tin-polítiques de lajuntament van tes ho havien fet amb molts els seus "canvis" a lorde- hi va participar activament la drem cinc agents cívics i tot.fer a lOrdenança Municipal de altres municipis. nança. CUP de Berga (municipalisme Felicitats, polítics de merda!Convivència Ciutadana i de Bon llibertari?! De què!), fins a lex-Govern. En aquesta sessió (sen Aquests processos -encaminats feina que hi assisteixen i que, trem de "falsificar" més delvan fer dues) una quinzena de a legitimar decisions polítiques en qualsevol cas, serveixen per noranta per cent de les seixan-persones van irrompre a lacte prèviament preses- en el millor triar el color (quelcom menor) ta butlletes omplertes i presen-per protestar contra lexistèn- dels casos són un passatemps dallò que lAjuntament pensa tades al procés, per tal davalarcia de qualsevol ordenança de innocu per persones amb poca fer igualment. Pretenen doncs, els seus "canvis" a lordenança.
  • 6. // 6Actualitat Crònica de la I Un "animal" aMarxa de Torxes lAjuntament de Manresa al Xocolat Manresa, novembre 2008 Amor MacheteBerga, octubre 2008 A mb el titular no hemUn decrèpit refereixo a què les mem-L a nit es presentava entretinguda, primer els decrè- bres que ocupen càrrecs pits ens vem acostar a l Ateneu Columna Terra i municipals de Manresa LLibertat on feien concert dels Manolitos. Allà shagin acostat a les vem estar gaudint de la música mentres ens ana- idees dalliberament animal, sinóvem trobant i relacionant amb més gent que shavia dis- que des del passat 17 de novem-fressat per a locasió (gràcies a tots per venir). Cap al final bre, Albert Pericas Riu, conegut "popularment" com “Animal”, vadel concert els Manolito´s ens varen deixar el micro als prendre possessió com a regidorDecrèpits dAlta Muntanya i un company va llegir el mani- de Plataforma per Catalunya, pas-fest mostrant la nostra disconformitat amb el Xocolat i sant a ser la representació daque-amb la comercialització de loci en general. st grup polític als plens de lajunta- ment i a les comissions de segui-Un cop arribades les 3 vem procedir a anar a buscar la ment.carrossa que havíem preparat per fer la baixada, ens vemconcentrar a la plaça Sant Ramon i allà, ja un cop junts tots Moltes hem sentit a parlar sobreels personatges vem començar a baixar passant per la lAnimal, altres ens en recordem bé de la seva cara, i algunes lhemRonda Moreta, Passeig de la Pau i finalment pel lateral de patit en primera persona. Corrienla carretera fins arribar al Xocolat. Durant la baixada esce- els inicis dels 90 i el clima anes de tota mena, tot de personatges disfressats amb els Manresa (com arreu) no era tancomplements més diversos (canyes de pescar, antorxes, tranquil com a lactualitat. Hicuadres, radiocassets per amenitzar, un megafón…) en havia certa conflictivitat al carrer igeneral la baixada va anar bé: el carro donant voltes com certes nits la situació es tensava Tornava cap a la plaça amb una anys, anava a peu i estava sol. Ellsun posseit, la gent divertint-se, "locuras varias" en general. fins a punts que avui en dia són companya i un company, era força i elles eren un mínim de 6, tots impensables. tard. Tot i que sempre anàvem superaven els 18-20 anys i un vaUn cop plantats a la porta del Xocolat vem començar a vigilants, va aparèixer des de la ser detingut per assassinat a Albert Pericas primer treballava plaça 11 de setembre la furgo de Saragossa mesos més tard.repartir les octavetes amb el manifest i a decorar lam- per la Matutano i després per la TNT, o sigui la de lAnimal, a totbient; amb els segurates en un primer moment no vem lempresa de transports i paquete- gas. Vam començar a córrer, però Aquella nit “lAnimal” era el con-tenir cap problema, "qui ens tenia que dir algo amb les ria TNT. Ell i altres com el Morte, per mi va ser tard. Vaig sentir la ductor, altres nit també lhe vistpintes que portavem, jaja ja" quan ja duiem una bona esto- Mazinger, Cacahuete, Isma, porta lateral de la furgo i a len- picar, per sort també lhe vist cór-na a davant del Xocolat i ja havíem repartit totes les octa- Baldufa…eren els màxims expo- trada de linsti vaig rebre el primer rer i ser picat. Avui ell estàvetes i havíem fet espectacles varis i començavem a estar nents de lultradreta de xoc als cop al cap que em va enviar a assegut de representant dun par-farts destar allà (no teniem priva) ens vem acostar ben bé carrers de la comarca (FN, terra. Em vaig posar en defensa tit polític.a davant de la porta on els segurates ens havien dit que no Falange…). Amb diferents estè- de les parts importants del cosens acostessim (no fos cas que ens infectessin amb lolor tiques (motars, skin-heads…), tots mentre sentia els passos de les Jo aquella nit era un jove amb amb insígnies nazis i feixistes es martins i rangers que sacostaven inquietuds polítiques, em va tocara podrit que desprenien tota aquella calanya asídua a dedicaven a fer agressions de tota i uns crits femenins que cridaven córrer i vaig rebre, altres nits vaigaquestes discoteques) i vem posar el casset amb música mena, rebentar festes majors i/o des de la furgo "matar a ese picar jo.disparatada (Los Gandules, Manos de topo, etc) i vem fer populars, concerts… Òbviament, cerdo…". A partir daquelluns balls dun altre planeta, alguna petita discussió amb eren més que els atacats, jugaven moment em van començar a Avui les inquietuds han evolu-algun gorila, alguna torxa va acabar reventan contra el amb el factor edat i preparació, ploure patades de com a mínim 4 cionat cap a ideari, estic preparatsostre, una escombra encessa que feia unes guspires gua- alguns dells anaven armats, i no i no recordo gran cosa més fins mental i físicament i no em crecpissimes anuncian lapocalipsis, i demés, finalment ens només amb navalles. que vaig sentir "ahora estamos aquesta democràcia i el joc delsvem retirar davant de les mirades sorpresas dels segura- solos, levantate!!!" cosa que vaig partits que et permeten els espaistes. Quan anavem pujant ja cap al poble fotent merder Per no allargar el tema, descriuré fer ple de ràbia i inconsciència. en ella. Per això et dic Albert que el que podia passar una nit qual- Llavors vaig veure un tio immens no et tinc por, ni a tu ni als queamb el megàfon i amb el carro emboigit ens van fotre un sevol en la que et podries trobar davant i la furgo carregada de tens darrera teu, sigui qui sigui, niparon els mossos argumentant que els havien avisat des amb aquest actual membre de la gent darrera amb la porta lateral als altres partits que comparteix-del Xocolat per qué i havien problemas (el problema son democràcia manresana, més que oberta. No vaig tenir temps de en espais amb feixistes excusant-ells) pero no va tenir cap conseqüencia més que lidentifi- això, explicaré breument el que reacció quan vaig sentir un cop se en un hipotètic boicot polític.cació dun de nosaltres per si passava res. I ja un cop arri- em va passar a mi una nit de molt fort al cap i ja era de nou al No us tinc por, però tincbats al poble vem donar per finalitzada la marxa, ben lestiu del 91 a la porta de linsti- terra. Sense aixecar-me vaig veure memòria…satisfets i sabent que aquesta no sera lúltima marxa que tut Lluís de Peguera de Manresa, a desaparèixer la furgo girant a lafarem, perquè no volem més discoteques ni merda da- uns 150m de la comissaria de la dreta, passant davant de la poli- Mort al feixisme i als seus còm-questa mena al nostre poble ni en lloc. Policia Nacional. cia. El següent que recordo era el plices i visca la llibertat!!! meu pare aixecant-me. Jo tenia 17 les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació c/ de la sabateria (Manresa) C/ passeig, 7 a ca an al i telf· 8321164 ar s els et car eg Santpedor lins cuina v
  • 7. // 7Actualitat/ Un nou jutjat penal a ManresaManresa, desembre 2008 La nova obra no està deixant indiferent a la ciutat. Primer van ender-Esquiva rocar una sèrie de cases del c/Arbonés per obrir, teòricament, Manresa al riu iU n tercer jutjat penal estre- crear-hi un espai públic. Al final han narà el proper 30 de desem- acabat edificant un monstre amb bre el futur "Palau Judicial". 15.544,86 m2 construïts, que eclipsa Tot i que la inauguració ofi- qualsevol altra visió: ni riu, ni cial no està prevista fins al Grècia crema muntanya, "el gran hermano te vigila!"primer semestre del 2009, hi doncs lalçada de ledifici (molt méscomençarà a funcionar el tercer jutjat alta del què estava previst inicialment),penal de la ciutat. I és que entre el el farà visible des de molts indrets,desplegament dels mossos al novem- canviant totalment la fisonomia den- Les accions dels què sostenen el poder,bre del 2001 i el constant enduriment Manresa, desembre 2008 trada a la ciutat. Adquirint les actuals shan diversificat, pretenent dividir a unade les penes, a jutjats sels triplica lac- dimensions no hi ha superfície per kinaenveja combativitat irreductible que fins altivitat i estan desbordats. El desborda- espais públics.. I doncs: en sintonia moment sels hi ha escapat de les mans.ment és tal que ni sesperen a la final- L amb l’esmentat abans... lespai urbà a mort del jove simpatitzant anar-ització de lobra faraònica. Augmenta quista Alexandros Grigoropulos Lentrada en joc del Partit Comunista al està pensat pel control social i no per carrer i en Universitats, pretén apaivagarel control, augmenten les penes, aug- el passat 6 de desembre a mans la trobada i el diàleg. una vegada més els ànims; apagar el focmenten les noves places als centres dun policia ha desencadenat unadextermini, evidentment han de com- revolta que pel moment sembla de la revolta, a canvi de petites conces- I després parlen de crisi.... limport sions. Per què com sempre, allò del quèpletar la cadena augmentant també les que no tingui fre. Tot i el silenci mediàtic estimat per a la construcció del nou no pot treure rendiment aquest partit,dependències judicials. I si dos ja ens que envolta els calents esdeveniments edifici arriba als 18 milions deuros, allò que no controla, li resulta molest. Lasemblaven masses....doncs tres! que estan tenint lloc encara avui a segurament la xifra haurà augmentat recent okupació de la seu del sindicat quan arribi la data dinauguració ofi- Grècia, malgrat els centenars de deten-Les futures dependències albergaran 9 cions realitzats, els judicis ràpids i la groc GSEE (Confederació General de cial. Sense comptar amb les despeses Treballadors de Grècia) per part de tre-jutjats, amb capacitat de creixement declaració pública dEstat dExcepció; tot de les obres de la plaça de la reforma. balladors de base, indica que potserfins a 15 (encara preveuen més enduri- i lempresonament preventiu dels Per a la construcció del Centre dexter- aquest cop, no es realitzarà concessióment del conjunt del cos repressiu). Hi botxins del poder responsables daquest mini dels Lledoners shan gastat alguna, no es delegarà res a ningú.hauran dependències per al Registre nou crim, les revoltades de Grècia aproximadament 72,5 milions deu-Civil, Deganat, Adscripció Permanent segueixen als carrers 10 dies després de ros. Només amb edificacions desti- La solidaritat internacional, tot i no serde la Fiscalia i despatx per als metges lassassinat. nades a reprimir-nos, sense comptar tan contundent ni tan extesa com esforenses. amb els sous de qui ho executarà, la voldria, no sha fet esperar: concentra- xifra puja a 90 milions deuros. És fàcil comprendre que aquest descon- tentament generalitzat no surt del no cions en les principals capitals europees, res. Les vagues estudiantils del 2006- accions directes de diversa intensitat, 2007, les accions continuades perpe- manifestacions combatives, okupacions trades pels grups antiautoritaris contra dembaixades, grafits i cartells,... han el poder establert, les mobilitzacions estat una vegada més les eines per dels immigrants, la recent vaga de fam mostrar el suport a la revolta. Queda per generalitzada a les presons gregues amb veure què passarà el pròxim 20 de la participació de més de 7500 presos desembre, data proposada pels compa- (dels prop de 12000 existents), es nys grecs per estendre el conflicte. podrien identificar com alguns dels antecedents fàcilment localitzables. Per aquelles que creuen que lúnic que es divisa a Grècia és pura ràbia acumulada, Altre cop un fet menys puntual del què pura destrucció, no comprenen la força ens pensem, ha encès la metxa de la creadora en cada una de les accions real- revolta. La destrucció dels símbols del itzades. Lorganització indistintament a capital sha estès de manera generalitza- través dassemblees barrials i univer- da; la maquinària publicitària dels sicaris sitàries o de grups dafinitat, denota desinformatius parla de saquejos indis- lexistència de tot un seguit de lligams criminats, dagressions a civils inno- creats, de tot un camí fet. Cert és que cents. Com si les caixes i els bancs no després de la destrucció hi ha una certa tinguessin res a veure amb la condemna dificultat en veure quin camí sha de diària en la què es veuen obligades a seguir per què la flama segueixi viva. viure moltes de les precàries gregues. Però sha demostrat una vegada més que Com si les grans cadenes de supermer- el sistema es pot posar (almenys tempo- cats no fossin còmplices de la fam. Res ralment), en "jaque". comenten els grans mitjans de la pràcti- ca inexistència de danys al petit comerç. les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Ateneu difussor de les idees Centre anarquistes C./ del Balç, 4 baixos d’Estudis esquerre. Berga. Josep c./ MossŁn Huch, 11 Ester i (Mercat Municipal) Berga Borràs Tel. 938221334 -Tapes variades, esmorzars, entrepans freds i Distri de material alternatiu calents, sucs naturals i gran Llibreria i Arxiu Històric assortit de tes aromtics- plaça maragall, 7 C./ del Balç, 4. Berga
  • 8. // 8Actualitat /Agressions al territori Volen construir un circuit Agenda de karts a sota el Collbaix LlibertàriaManresa, desembre 2008 2009Anacleta Berga, desembre 2008A quests últims Compralaja! mesos sha desta- D pat la proposta es de lAteneu Anarquista dun particular, Columna Terra i Llibertat iPablo Martinez Fedi, amb del Centre dEstudis Josepalta vocació empresarial, de Ester Borràs estem molt iconstruir un circuit de kar- molt contentes de presentar-vosting a sota el Collbaix, en lAgenda Llibertària denguany. Malgratconcret a la plana de ca la feinada que ens va caure a sobre,lAlegre, en uns terrenys que aquest estiu, quan finalment vam dirpertanyen majoritàriament a que sí a les amigues i companyeslajuntament de Rajadell i dIgualada que ens passaven el projec-una petita part al de te, la satisfacció, en veure el resultatManresa. La proposta de del treball col·lectiu i autogestionatlempresa representada per que hem fet, és molt gran. Sobretot,Martinez Fedi anomenada quan enguany fa vint anys de la prime-Circuit de Karting de ra agenda que van treure des deCatalunya, S.L. amb el suport lAteneu Llibertari del Poble Sec.de la Federació CatalanadAutomobilisme, és cons- En la present agenda hi trobareu unatruir un complex que entre vintena de textos i imatges de diferentscircuit de velocitat, pàdoc persones que han volgut fer amb nosal-(on es mouen els corredors), tres lagenda. Pel que fa a lús de lesbar, oficines, terrassa del llengües a lagenda ha estat un temabar, botiga, taller, emmagat- que hem debatut bastant. Finalment,zematge de karts, sala dac- els textos estan en la llengua en què elstes, espai de formació, sala han fet les seves autores. Les llengüesde control... ocuparia unes de dies i mesos els hem reduït a cinc:10,11 ha. El circuit aniria català, gallec, euskera i castellà, mésdestinat a lacolliment de cur- lesperanto per la seva condició de llen-ses internacionals de karts i gua internacional no subordinadora.formació de pilots. Pel que fa a la resta està en català ja que és la llengua que emprem habi-Els terrenys tot i trobar-se en "fase previa", en la qual estan més directes i independents i mercaderies, afavorint una tualment, excepte alguns petits missat-sòl no urbanitzable, com que consultant als diferents depar- del capital i sembrant la indústria i uns empresaris ges pràctics que hem fet en les cincla instal·lació es considera taments de la Generalitat i comarca de parcs tecnolò- que miren pels seus benefi- llengües abans esmentades."dinterès públic" existeix un altres Organismes i empreses gics, residus, magatzems, cis i afavorint també un ociarticle que contempla lapro- per veure quina picossada en que omplen les butxaques controlat basat en el consu- Si vols distribuir-la fes la comanda a:vació daquests projectes en poden treure, o com diuen duns quants... i només falta- misme. Més de 10 agendes (només col·lectiussòl no urbanitzable quan són ells, que el projecte contin- va... el karting! i distribuïdores): 5 euros/unitat (envia-dinterès general. Aquest gui la máxima definició posi- El karting no el volem ni aquí ment gratis)suposat "interès general" vol ble. Tendim a un món on totes ni enlloc! xdir que des de la Generalitat, les necessitats primàries són Agenda Llibertàriaen concret des de la secreta- A través del nostre importades des de països on Ni als empresaris, ni als polí- Ateneu Columna Terra i Llibertatria general de lesport estan "benvolgut" Regio-7, la mà dobra és més barata i tics, ni al seu sèquit que ens Centre dEstudis Josep Ester Borràsenormement interessats en aquí vivim en el món dels imposen un creixement de Carrer del Balç número 4el projecte ja que han donat hem sapigut que lem- serveis, loci i el consum mort i destrucció. Apartat de correus número 16a la proposta una subvenció presa constructora del desenfrenat. En els temps 08600 BERGA (Barcelona)d1,8 milions deuros!! karting ha desestimat que corren quan famílies es Algun dia, la destrucció arri- Tel. 938 216 747 els terrenys de Rajadell queden al carrer perquè no barà a les vostres cases! agenda@berguedallibertari.orgEl projecte és tant dinterès perquè hi havia masses poden pagar la hipoteca, www.berguedallibertari.orgpúblic, que fins ara no sen quan la gent té dificultats per Noticia dúltima horasabia res, tot i que des del impediments, ens nale- arribar a final de mes, estem2005 ja se nhavia redactat grem i esperem que parlant de construir un cir- A través del nostre "benvol-lavantprojecte. Polítics i trobin impediments cuit de karts per competi- gut" regio-7, hem sapigutempresaris van de bracet per arreu on vagin! cions internacionals amb una que lempresa constructoradefensar uns interessos "tant subvenció institucional d1,8 del karting ha desestimat elspúblics" que cada dia ens Polígons, eix transversal, milions deuros, que això sí terrenys de Rajadell perquèsorprenen més agradable- desdoblament de leix, eix que portarà diners a la hi havia masses impedi-ment. ferroviari amb alta velocitat, comarca! I de passada des- ments, ens lalegrem i espe-Lajuntament de Manresa eix del llobregat, futur eix trossar encara més un dels rem que trobin impedimentssha oposat al projecte, tots diagonal, runams salins, racons verds que queden al arreu on vagin!els grups han votat en contra incendis... a nosaltres si que costat de Manresa.excepte el PP i CIU que shan ens ha tocat la grossa. Enabstingut. En canvi lajunta- pocs anys, les nostres La Generalitat i ajuntamentsment de Rajadell està inte- comarques han patit una continuen apostant per créi-ressat en la proposta però transformació brutal, elimi- xer en aquest sentit, afavo-diuen que tot just està en la nant formes de subsistència rint la mobilitat de mà dobra
  • 9. // 9Actualitat /Okupació Can Cristu El ZTA Banzai en alerta resisteix Manresa, novembre 2008Manresa, desembre 2008 L’EspurnaEn guàrdia F a unes setmanes les okupants de laE l Banzai es va ocupar al casa Can Cristu van saber que sac- febrer del 2007 i fins el ceptava el recurs a lexecució provi- moment se li ha estat donant sional de desallotjament. Els fets es un ús tant de vivenda com remunten al mes de juny quan es de centre social. Ledifici dicta sentència per lo civil de desallotjamentportava alguns anys abandonat i de Can Cristu. Les okupants van recorre lahavia estat comprat per una imobil- sentència de la part denunciant i Ferrocarrilsiaria de Barcelona. de la Generalitat de Catalunya va demanar lexecució provisional de la sentència amb laDes de lassemblea del ZTA Banzai finalitat de practicar el desallotjament abansvolem explicar lactual situació en danalitzar i exhaurir el recurs presentat. Enquè es troba la zona temporalment un primer moment els jutjats van acceptar laalliberada Banzai. A labril daquest petició dexecució provisional i van marcarany va tenir lloc a Manresa el judici de el 8 de novembre com data límit perquè lesdesnonament per precari contra el okupants abandonessin lhabitatge. Ara,Banzai, el jutje va dictar sentència el però sha acceptat el recurs i per tant lexe-mes següent en la qual instava al cució de la sentència no es farà fins quedesallotjament. Cal dir que en el shagi resolt aquest. Les okupants de Canprocés hi van haver moltes irregulari- Cristu han valorat positivament lacceptaciótats formals i processals a les quals del recurs, ja que així tindran un margeens hem agafat per presentar un aproximat de mig any per poder sospesar elrecurs a laudiència provincial de possible desallotjament.Barcelona per demanar la nul·litatdel procés. A part daquests errors Aquesta notícia coincideix amb el seu quarttambé vem assistir a escenetes de tots els preparatius per afrontar el de pes perquè ens donguin la raó, la aniversari que el van celebrar el divendresprepotència per part de ladvocada de desallotjamant i entre daltres coses fe en la justícia no és el nostre punt 12 de desembre al CSO Valldaura. En ella propietat i per part del jutje. es va convocar a una concentració fort. Nosaltres continuarem donant marc de laniversari també hi va haver elDesprés de la sentència, les persones per tal de fer front al desallotjament vida a lespai i de moment ja tenim Primer Campionat Mundial dEscaladaencausades, vem iniciar el procés per el mateix dia 18 de desembre davant preparades unes jornades que Urbana Nocturna.demanar advocat dofici per tal de del Banzai. Paral·lelament es va fer començaran el 16 de gener sobre lapoder presentar el recurs. Tot i jahaver contactat amb les advocadesdofici abans de lestiu, no ha sigut un escrit per tal de qüestionar el desallotjament cautelar, ja que shavia demant abans de temps i resistència armada en els últims anys del franquisme i durant la transissió, en el qual hi participaran persones Cal Okupi fa un anyfins a finals de novembre que des del instant al jutje que no executés la que havien format part del MIL, dejutjat ens han comunicat la designa sentència fins que no es resolgués el lOLLA, dels GARI i de la COPEL. Adadvocats i la possibilitat de presen- recurs interposat. Només pel primer part duna xerrada amb la partici-tar el recurs. La sorpresa ens la vam motiu la nova jutjesa que porta el cas pació de mebres del MST.No pensem Berga, desembre 2008emportar quan, el 24 de novembre, ha anul·lat el desallotjament del dia baixar la guàrdia i tenim intenció devam anar al jutjat i juntament amb la 18 i ara hem desperar si es torna a defensar el Banzai contre aquells que Barrikada Edesigna ens van entregar la notifi- fixar una nova data o sespera a que odiem i que ens creen un profund l 30 de desembre de l’any passatcació de lexecució cautelar de la sen- es resolgui el recurs. aborriment. Quan hi hagi noves infor- s’ocupava la casa situada al númerotència que marcava el desallotjament macions sobre el futur del ZTA Banzai 8 del carrer Torre de les Hores depel 18 de desembre a les 10 del matí. Per la nostra part ens mantenim en les comunicarem juntament amb Berga. Així doncs, aviat farà un anyA partir daquí vem haver diniciar guardia, ja que tot i tenir raons legals noves convocatòries. d’aquesta okupació, i és per aquest motiu que s’han preparat un seguit d’activitats LMST a la Zona Temporalment destinades a celebrar el seu aniversari. L’el·laboració d’un mural, una paella popu- lar, un dinar, un taller de serigrafia, una exposició permanent, musica i la decoració Alliberada Banzai fundisme i finançat pel capital va. Leducació pren un pes molt impor- de la plaça son les activitats que tindran lloc el dia 27 de desembre a partir de les 10 del matí a la plaça Maragall de Berga. DesprésManresa, desembre 2008 de dinar a la tarda i ja arreserats del fred al estranger que hi veuen una fàcil i ràpi- tant en una societat on líndex danal- segon pis del número 8 del carrer Torre deEsquiva da font dingressos amb lexplotació de fabetisme assoleix el 12,4%, sorgan- les hores es desenvoluparà una xerrada la terra. Al 2003 el 28% de la població itzen escoles basades amb criteris de sobre les màfies especulatives del casc anticD urant el mes de desembre i gener dues integrants del estava en situació de pobresa. pedagogia antiautoritària on primer de de Berga i de okupacions i desallotjaments Movimento dos Trebalha- tot sensenya a llegir i escriure al temps a Manresa. La jornada conclourà a l’Ateneu ores Rurais Sem Terra MST Amb aquesta conjuntura al 1979 els que es traspassen els esdeveniments Columna Terra i Llibertat, on hi haurà, a les del Brasil, estaran de visita hereus de les lluites i revoltes per la que han marcat la història de la lluita 23:00 un concert a càrrec de las hermanasper les nostres comarques. LMST és terra que es donen a Brasil des de del Brasil, dAmèrica i del món. Calatrava i el pd S-tupendo, i Raimon,un dels moviments més forts i multitu- lèpoca de la conquesta comencen a Granfunquel sin piltrafilla.dinaris de llatinoamèrica, les seves okupar terres de latifundis improduc- Es respira revolta també perquè a partprincipals reivindicacions són la lluita tius per donar-se una opció de vida, de començar a formar la societat queper la reforma agrària i la transforma- durant anys cada vegada més famílies volen senfronten a qui els hició social. es sumen a aquesta forma de lluita i de impedeixi, senfronten al latifundisme, vida. Al 1984 es realitza la primera a les multinacionals que promouen elsA Brasil l1% té el 53% de la riquesa. El okupació com a MST. Actualment hi ha cultius transgènics i energètics que70% de la força de treball guanya unes 300.000 famílies en assenta- pretenen continuar condemnant a lamenys de tres salaris mínims (fixat en ments o campaments de lMST, població a la misèria.prop de 12.000 pessetes/mes). presents a 23 estats diferents del país.Quaranta-sis grans grups econòmics Tindrem loportunitat de conèixer decontrolen 22 milions dhectàrees de Als assentaments es respira revolta més a prop aquesta realitat conversantterra (la meitat de la península Ibèrica). constantment, lorganització de la amb les dues integrants del movimentEl 10% és propietària del 79% de la vida, del treball, de leducació es basen que realitzaran una xerrada a la ZTAterra, propietaris que estan recolzats en criteris de justícia social i de suport Banzai el dimarts 13 de gener a les vuitper una llei que afavoreix el lati- mutu. La terra en molts dels assenta- del vespre, al C/ de la Mel de Manresa. ments es treballa de forma cooperati-
  • 10. // 10Laboral Continua el conflicte Lajuntament de Manresa amb Bonet Roca acomiada 42 personesManresa, desembre 2008 ra als locals dels carrers Pompeu Fabra, Passeig Pere III, i la tenda que per evitar fer-les fixesCNT-AIT Manresa posseeixen a la carretera de Berga, aSant Fruitós. Igualment, es formaranN ovament, el pròxim piquets a les seus de les empreses dissabte 20 de desembre, Llums a Sac i BR2, propietat també de es durà a terme diferents la família Bonet Roca. piquets enfront les seus de lempresa manresana Des de CNT, seguirem informant a laBonet Roca, per denunciar lacomiada- ciutadania manresana sobre la vul-ment i les irregularitats contractuals neració de drets comesa per lempresaque duu a terme. Bonet Roca vers els seus treballadors, com va sofrir la nostra companyaTal com sha informat en diferents Montse, i que la resolució del conflicteaccions, el conflicte ha vingut motivat només arribarà quan sarribi a unper lacomiadament de la afiliada a entesa amb lanarcosindical i la trebal-CNT- AIT, Montse Alpáñez Agustí, tre- ladora, retornant-li el seu lloc de tre-balladora dun dels comerços que té ball amb els drets corresponents, jalempresa a Manresa, i la nul·la que entenem que lacomiadament fouresposta, fins al moment, per part de fraudulent al encobrir-ne el motiula mercantil a solucionar el conflicte, real, motivat per la reivindicació delstal i com sha demostrat fins al seus drets més fonamentals, com lamoment, negant-se a reincorporar la conciliació de la vida laboral i familiar,treballadora, sense resoldre les irregu- al ser mare treballadora, i les irregu-laritats contractuals, i prosseguir amb laritats contractuals comeses.la via jurídica, negant lentesa a la con-ciliació al SMAC, el passat 22 doctubrea Sabadell, i el posterior judici, cele- Reivindicacionsbrat el dia 3 de desembre, al JutjatSocial nº1 de Manresa. Readmissió i equiparació a la catego- ria corresponent amb les condicionsLacte de dissabte, emmarcat en una establertes segons categoria, abona-campanya dinformació durant la cam- ment salaris no devengats fins la data Manresa, desembre 2008 salaris, antiguitat ... Per altra banda, alpanya nadalenca, siniciarà amb difer- de readmissió, cessament de labús evitar els contractes fixes, acomiaden a dautoritat per part dels seus superi- L’espurna la treballadora la qual ja comptava (coments concentracions a les seus de ors, i la regularització de lhorari labo- cada any) que seria tornada a contractar. Tlempresa a Manresa, donant cobertu- ot i que no es sap del cert ral que correspon. quantes persones són afec- La majoria dacomiadaments afecten a tades per aquest tipus dacomi- làmbit del Servei dOcupació, Formació i adaments, és calcula que prop Economia Social (OFES) i al Centre de 42 persones contractades dIniciatives per a lOcupació (CIO). Els per lAjuntament de Manresa poden per- llocs de treball abarquen a diversos dre el seu lloc de treball en els propers àmbits, des de professorat dels cursos i dos mesos segons informa el sindicat tallers ocupacionals, fins a personal Coordinadora Obrera Sindical (COS). El dadministració. conflicte parteix de la contractació tem- poral que practica el consistori. Segons Aquests tipus dacomiadament són com- la legislació laboral vigent, una trebal- plicats de reclamar, ja que són con- ladora al portar dos anys de contractes tractes que tenen un data límit i no hi ha temporals hauria de ser contractada cap compromís per tornar a acollir a la com a indefinida de forma immediata. persona. Tot i així la pràctica de lajun- Però segons informa la COS, tament és contractar a les mateixes tre- lAjuntament manresà en comptes de balladores curs rere curs, any rere any. donar el contracte indefinit, acomiaden Lorganització de les treballadores es o traslladen les treballadores a altres escassa, ja que malgrat treballar molts empreses. Així doncs, sestableix una anys al mateix lloc, no és coneixen entre doble pressió a les treballadores. Per elles i no saben quin nombre hi ha da- una banda sapliquen unes condicions fectades pels acomiadaments. Tampoc de precarietat al estar contractades amb ajuda gaire a lorganització de les tre- contractes temporals durant anys . Hi ha balladores la silenciació, a nivell dels persones que porten 12 anys anant de mitjans de comunicació massius, contracte en contracte, perdent les daquest conflicte. condicions laborals daltres contractes, les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació PINTURES I DECORACIÓ PRODUCTES DE RESTAURACIÓ RESTAURACIÓ PRODUCTES QUÍMICS ATENCIÓ PERSONALITZADA Plaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos 08240 Manresa C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46 Tel. 938722516 i Fax 938720581 Manresa Web. www.ladrogueriamanresa.com tel. 93873 13 50 E-mail: info@ladrogueriamanresa.com
  • 11. DOSSIER CENTRAL Ja saps que et prens? Fertilitat i anticoncepcio` indústria farmacèutica com a L’inici de símbol de lalliberament de l’ombra la dona, com si la fi del patri- arcat arribés envasada eHistèria innòcua cap a les dones.Prepirineu, desembre de2008 Però els problemes van aparèixer ràpid. Al 1962, enEn la situació actual la dona una conferència dels labora-pren conscientment la decisió toris Searle a Chicago, amb l’de tenir fills o no i de prendre Associació Mèdica America-les mesures adients per evi- na sels preguntà per 132tar-ho mentre no ho vol, casos de trombosis iaquest article parla de com la embòlies i 11 morts entreindústria farmacèutica, rera consumidores de les sevesaconseguir sintetitzar hor- pastilles. La seva reacció vamones als anys 40, comença ser bromejar i atribuir-los aa prescriure-les a les dones viatges i dur roba apretada decom anticonceptius orals. Les moda. No obstant, la pressióhormones es van descobrir a va ser suficient com per aprincipis del segle passat i, que acabessin reconeixent isense cap tipus destudi de- informant, almenys, que sabi-fectes a llarg termini, semprà en que és cert que hi ha una les dones com a conills augment del temps de coag-díndies en pro dun discurs ulació vinculat al seu pro-dalliberació, que amaga ducte.informació sobre la nostrasalut, per convertir-nos en Treta aquesta informació, laperfectes consumidores dels FDA crea al 1963, per rentar-seus productes. Així, moltes se la cara, una comissió per eugenistes, començà cam- entre ambdós laboratoris quedones ofereixen la seva fertil- estudiar els seus efectes panyes desterilització força- presumiblement van haver Les organitzacions encar-itat al metge (qui té el saber i, secundaris però curiosament da. Així, les vasectomies a darreglar-ho a base de regades de donar el vist iper tant, el domini del nostre no arriben a cap conclusió. finals del segle XIX a les moure molts diners. La plau daquests productes (lacos) i als laboratoris, en Paral·lelament, el Dr. William penitencieries eren corrents primera píndola era feta a FDA de caire nacional acomptes de conèixer-la i con- Spellacy estableix relació (la seva visió biomedical es base de progestagens. El EEUU i la OMS a nivelltrolar-la ella. entre modificacions diabè- basa en preservar la raça). seu discurs era que sintenta- mundial) ho fan als conti- Sesterilitzava a presxs i als va evitar fabricar-la a base nents privilegiats rera ser pre- tiques i la pastilla, que li costaLinici de la píndola anticon- una retirada de fons econò- que consideraven genètica- destrogens perquè des de sentat el resultat de laceptiva el trobem en els mic per part de la FDA i la ment inferiors (malalts o per- 1940 ja es coneixien els seus experimentació de lescamps de concentració nazis, pèrdua de 10 anys de treball. sones amb anomalies que efectes secundaris i la seva pastilles a Puerto Rico (paíson van començar a experi- El mateix succeeix amb el Dr. estaven ingressades a hospi- potenciació en càncers. De en vies de desenvolupa-mentar amb la sopa destro- Myron Melamed, que des de tals). Parlem de genocidi. totes maneres, tot i dir públi- ment). Es va fer un segui-gens (primer a base de 1965 estudiava la incidència cament això, en un anàlisi es ment de 132 dones porto-plantes i més tard sintetitzats) del càncer de coll dúter en El finançament de la píndola va trobar contaminat el pro- riquenyes durant un any (vanper evitar que les dones dones que prenien anticon- anticonceptiva va arribar de ducte amb estrògens,cosa morir 3 de les quals no hi hatinguessin la menstruació i ceptius orals versus les que fons de laboratoris privats i que va acabar amb un escàn- autòpsia pública).que els homes perdessin el no es mediquen, perdent al de la Federació Nacional per dol mínim i amb una milloradesig sexual. Més tard, a 1968 les subvencions i la Planificació Familiar amb del producte que resultava També cal dir que lau-Auschwitz van començar a obligant-lo a abandonar els 150.000 dòlars (la seva fun- menys eficaç perquè no torització de la FDA la vamedicar per injeccions càus- estudis. dadora fou M. Sangler, infer- suprimia lovulació completa- donar, entre daltres mem-tiques que obstruïen les mera didees eugenistes que ment. Un cop lincident va bres, el doctor J.F. Sadusk,trompes de falopi (entre 700 A Europa no és fins al 1968, repartia anticonceptius orals passar a formar part de loblit que curiosament al 1964 vai varis milers de dones per part del Comitè Dulop de a les dones del seu hospital de les consciències accedir a un lloc dhonormortes) i per intervencions Gran Bretanya sobre la que considerava "tarades"). públiques, la següent remesa directiu dins la multinacionalquirúrgiques (cremaven els innocuitat dels medicaments, va ser presentada com una Park Davis, que es dedicavateixits per rajos X i després que sestableix la relació Els laboratoris Syntex van ser combinació de dues hor- a fabricar anticonceptiusextirpaven els ovaris a les entre alteracions tromboem- els primers en experimentar mones, estrogens i proges- orals.dones). bòliques i de coagulació, en la síntesi dels elements indis- terons. Es va presentar com pensables per construir la a segura (tot i sabent la En aquells moments sestà al ocasions mortals, amb la pín-No gaire més tard la dreta dola. És aleshores que la pastilla. No obstant va ser un inducció al càncer de la davant duna època de con-nord-americana a EEUU, publicació del llibre altre laboratori, Searle, que la primera hormona) i sense fiança en la medicina orto-per por a la immigració i al "Metabolic Effects of gonadal patenta i la treu al mercat al saber com afectaria al cos de doxa. On la primera reacciócreixement massiu, i hormones & contraceptive 1960. Curiosament no va la dona la alteració hormonal del feminisme institucional esrecolzats econòmicament esteroids" afirma que "cap existir cap plet administratiu a llarg termini. apreciar els productes de laper partits i institucions
  • 12. òrgan escapa dels efectes de es venien com alliberamentla píndola", obligant a que per unes, foren tortura isallarguin a Europa els obligació per altres. El queprospectes y la llista de con- algunes dones recolzaren atraindicacions. occident, fora denunciat per altres en zones més desfa-Un any després a Estats vorides econòmicament. ElUnits, l AMA soposava a que unes dones compren i esenvasar amb prospecte i prenen, a altres sels força ainformació mèdica argumen- prendre-ho (molts copstant que "sespanta a la dona sense saber-ho). El mateixi sinterfereix en la relació producte que sofereix a unesmetge-pacient".Aquell consumidores es testa enmateix any, els laboratoris altres dones.Searle, impedien laparicióde tres llibres que demostra- Les principals organitzacionsven que la píndola estava econòmiques mundialistes,relacionada amb trombosis Banc Mundial i Fonsmortals. Monetari Internacional, influ- encien les polítiquesPerò la indústria americana demogràfiques daquests paï-cau en un cop clau: lescàn- sos emprant com a xantatgedol Searle. Un metge con- els fons al desenvolupament itractat per la FDA va anar a el deute extern. Nomésfer un dels controls habituals adjudiquen ajudes i crèditsal laboratori esmentat sobre (curiosament a nom del seuel producte Flagyl (gel per a departament de "nutrició iles infeccions vaginals). Allà població") a canvi de controlsdescobreix tests amagats, demogràfics. El BM i el FMIinformació que no sha donat, també actuen com agents dei fins i tot canvis danimals pell (picors, caiguda del composició estrogènica de la coacció directe. Un delsamb els que sha testat i han Perills i cabell, herpes, acné...), píndola. Bàsicament els casos el trobem a Àsia, on vadesenvolupat algun efecte riscos alteracions oculars (catara- càncers detectats en estudis i finançar cooperatives desecundari (els substituïen de ctes), inflamació de les associats al medicament es dones amb la condició denou per animals sans). Entre els efectes secundaris genives... donen en dues zones del que les beneficiaries noSestableix que el gel és can- que ens amaguen, inclòs cos: a lúter i a les mames. tinguessin fills o fossincerigen, la FDA no pot eludir amb el prospecte, que molts No sescriu aquest llistat a solteres. Incentiven limperial-lescàndol i acaba per fer cops vé a mode de llibret, mode de crear alarma sinó Per més inri, lany 1995, dels isme contraceptiu.públic que no hi ha credibilitat podem trobar un tant per cent de prendre consciència del 14 anticonceptius orals queen els tests dinnocuitat de més alt de risc de patir vàries que silencien. A més, a mode figuraven al vademecum de El mateix paper sels pottota empresa farmacèutica. anomalies i desajustos com: de comparativa es pot citar medicina espanyol, en cap adjudicar a les agènciesNo cal comentari sobre la un article daquest mateix any sortia com a efecte secundari governamentals dEEUU:ineficàcia dels tests en ani- Augment de mortalitat, malal- al Mundo (del 26/01/2008, el càncer. Aquest oblit i molts FDA i AID. Aquesta última esmals i la tortura que sen fa en ties cardiovasculars (trombo- dins el seu setmanari sobre altres sí es trobaven citats en va formar sota la justificaciónom de la ciència. sis, atacs cardíacs i embòlies salut) on el titular diu "La píl- vademecums estrangers. dajudar al desenvolupament pulmonars), hipertensió, dora anticonceptiva previene Així, ens trobem amb infor- dels països citats com a "ter-Al 1976 es retiren del mercat modificacions a la sang (aug- 30.000 cánceres de ovario al macions mèdiques contradic- cer món". A qui si vandiverses marques danticon- ment de lípids), càlculs de la año". Ho argumenten amb tòries segons els països on empènyer a créixer iceptius orals per tenir dins la vesícula biliar i de la bufeta, tests fets a Europa i EEUU ens trobem. Es tracta de ver- expandir-se, especialment aseva formulació acetat de malalties del fetge (icterícies, (és clar, les seves vendes sions light segons la sociolo- lAmèrica Llatina, va ser a lamegestrol (cancerigen). hemorràgies, tumors), dia- han baixat molt en països gia de diferents zones i de indústria farmacèutica, doncsArriben les primeres denún- betis i alteracions del metab- industrialitzats) i, per això, com sespera la seva rebuda des de mitjans dels anys 60,cies per part de dones a olisme de la glucosa, declaren que es pugui i el seu rebuig? les seves missions "dajuda"laboratoris. fibromes uterins, quists adquirir sense recepta mèdi- van establir com a condició ovàrics, descens del pH vagi-La segona fase del femi- nal (és el que controla la nos- ca. La medicina és la nova Implicacions obligatòria (ells la van anom- enar "prioritat") que els paï-nisme, crític amb el que ens tra flora vaginal), augment de religió, inqüestionable, i a través della i en nom della mundials, sos que rebessin lajutvenen i ens amaguen, amb volum, sensibilitat, dolor i ens volen fer creure tot el que impliacacions obeïssin amb els programescom experimenten amb nos- secreció de llet als pits, els vingui bé, per al negoci i el individuals de planificació familiar quealtres, amb el nostre cos i la esterilitat i alteracions a la control. els hi imposaven.nostra fertilitat, veient-nos menstruació rera prendre la Però lluny de linici de reac-com consumidores amb les pastilla, disminució de la Com hem vist, cap sistema cions per part del moviment Com a exemple es pot citar elque faran negoci llarg, segur i libido, alteracions de les hor- del nostre cos queda exempt feminista a occident i Amèrica cas de Norplant (anticoncep-pròsper, decideix anar contra mones del creixement, dis- de patir en major percentatge del nord, milers de dones a tiu que simplanta i dura cincla llosa que li posen a la dona minució de les defenses e anomalies associades a la països en desenvolupament anys). Es van emprar donesal damunt venent-la com a infeccions, dèficits doligoele- pastilla. A més, moltes de les començaven a ser esteril- dEEUU, Xile, Finlàndia,alliberació. La desconfiança ments i vitamines, alteracions alteracions citades són itzades o incentivades, en el República Dominicana,amb la medicina ortodoxa als fetus, alteracions nervios- importants a lhora de millor dels casos, per no pro- Brasil, Jamaica, Equador,creix. es (mals de cap, nervis, preparar el terreny al càncer, crear. Egipte, Colòmbia, Dinam- depressions, vertígens i efecte secundari ja citat a lo arca, Suècia, Tailàndia, fatigues), alteracions de la llarg del text degut a la seva Els mateixos productes que Indonèsia, Xina e Índia com
  • 13. a animals destudis i test. nus pel seu manteniment de entre el moviment eugenista i fills que no siguin legítims. burocràtic i diplomàtic, és laMoltes delles dins campa- la AID i dempreses farmacèu- el control de natalitat (el segon · Compensació econòmica en cara neta i bonica de tot això.nyes dutes a terme gràcies a tiques (i fundada per Stephen no és més que un requeri- casos desterilització o si no És menys cruel que sigui lala pressió econòmica entre Mumford), va trobar que els ment del primer per dur a es tenen fills. ONNU qui experimenti amblAID i el govern del seu país mitjans demprar, distribuir, terme els seus propòsits). dones i no els laboratoris, quedorigen, totes sense saber els experimentar sobre dones i Per a la indústria farmacèuti- tenen tanta mala fama i de quiperills als que sexposaven, exposar-les a un risc per tal de Laltre institució va ser funda- ca, els programes de planifi- costa fiar-sen. Tot i que perels efectes secundaris de lan- vendre els seu producte eren da directament per J.D. cació familiar ofereixen un acabar de fer que el negociticonceptiu. Norplant va els correctes. Rockefeller III. Va tenir com a camp de proves, experi- brut no ho sembli també hiprovocar entre elles símp- director a McGeorge Brundy, mentació i ventes segures en han altres organitzacions detomes com ara ceguesa, No gaire més tard van sortir a ideòleg i autor del genocidi de països en vies de desenvolu- caire ONGs que ajuden invis-hemorràgies, tumors cere- la venta les noves versions de les "aldees estratègiques" a la pament. Poden vendre pro- ibilitzar el problemes (cas debrals i inmunodeficiència. A lanticonceptiu: Norplant 2 i guerra de Vietnam. El ductes que han estat prohibits Càritas).Brasil va ser implantat en ado- Capronor. Population Council va implan- a països industrialitzats i, alescents, embarassades i tar el Norplant en més de més, com que entren dins de I com a exemple posarem unmares lactants. No obstant, La manera en com sincor- 500.000 dones a Brasil. polítiques demogràfiques i cas, pel qual la OMS ja halinforme oficial de lAID el va poren les polítiques demogrà- són receptats pels metges, no estat denunciada, sobre ladonar com a segur lany 1993 fiques des doccident i EEUU Però el més sorprenent que necessiten gastar ni invertir en seva participació en pro-rera experimentar en més de a tercers països, no només es pot trobar i llegir, on la crua propaganda i marketing. De grames de vacunació amb40 països del "tercer món". El passa per les coaccions a les realitat surt i res queda ama- fet, la IPPF és una de les productes abortius ocults. Esmés anecdòtic va ser, com no, ajudes del BM i FMI, sinó per gat, sense que calgui comen- majors distribuïdores de pín- tracta de la vacuna delcom la diplomàcia dels seus la corrupció dels governs que taris afegits, és un informe de doles a nivell mundial. LAID tètanus, que va ser injectada arepresentants queia en una les reben i per les institucions lorganització IPPF del 1969 compra els anticonceptius als Filipines, Mèxic, Nicaragua ientrevista lany 1996 concedi- de planificació familiar pri- on recomanen diferents laboratoris, li dona a la IPPF i Índia, adulterada amb HCGda a TVE, dins el programa vades i eugenistes, bàsica- estratègies per al control de aquesta les distribueix als paï- abortives. Al principi no vantitulat "El laboratorio humano". ment situades a Amèrica del natalitat en països del tercer sos de destí, on els ministeris voler acceptar les acusacionsUn dels responsables de nord. món com: de sanitat i les agències de però rera els anàlisi de sanglAID, al ser qüestionat el seu · Ús massiu dun agent de control daliments fan final- en dones no van tenir mésmètode de testar lanticoncep- Entre aquestes institucions de control de fertilitat en zones ment que tot el procés sigui remei que admetre-les tottiu, va afirmar que no sabia planificació familiar cal urbanes, emprant una possible. argumentant que les dosisres sobre les condicions destacar-ne bàsicament dues: substància que es barregi a detectades eren molt baixes iabominables de les que li la IPPF i el PC. La primera, laigua potable o en productes De fet, altres agències de con- que havien de provenir delparlaven, de dones que no forma part dun subcomité de alimentaris de base. trol daliments i medicaments procés productiu.eren informades de la seva la Societat dEugenèsia i a la · Que shagin de demanar a nivell internacional també hisubmissió i dels perills que seva formació sha demostrat autoritzacions per tenir fills i col·laboren. Parlem de les No obstant, en altres dadescorrien ni de tests en adoles- relacions amb afiliats al es pagui taxa econòmica per Nacions Unides i de subor- desterilitzacions obligatòriescents o mares lactants. Rera govern de Hitler. Consta amb poder ser acceptades les peti- ganitzacions seves com la no se sap ven bé qui n’està alcàmera va donar per el recolzament de Rockefeller cions. UNFPA (fundada lany 1969 darrera (o sí). És el cas delscancel·lada la entrevista. i amb laboratoris com ara · Esterilització temporal de en col·laboració amb el Banc successos a lÍndia, al pobleAbans de desaparèixer Syntex Co. Rep ajudes totes les noies amb implants Mundial). La OMS no ha dUttawar, on policies entren adescena va dir que es econòmiques per part de lAID danticonceptius - retràs ren- denunciat mai les polítiques la força i rera fer pujar alsrevisaria el cas. I així va ser, i va començar rebent subven- ovables a cada part. Es con- eugenístiques, el seu pressu- homes en autobusos elsnomés que va encarregar- cions del govern dEEUU, que cedeix la fertilitat per post depèn de finançament desvien fins a campaments onse’n una associació nord- més tard foren ampliades grà- aprovació administrativa. extern (és a dir, de la indústria els roben per força la seva fer-americana privada anomena- cies a governs com el de · Esterilització obligatòria en químico-farmacèutica i dinsti- tilitat (moren 1.774 persones).da "Salut Familiar Internacio- Japó, Suècia i Holanda. Es homes que tinguin més de tucions polític-financeres, com El juny de 1983 a Bangladeshnal", que al rebre fons conti- pot entendre com una fusió tres fills i avorts obligatoris en el BM). La OMS té un paper es va decretar obligatòria les-
  • 14. terilització per a dones que ment, pel que es necessita peratura cada dia a la dembaràs).tenien més de tres fills. Se les explotar, entre daltres, les No hi ha cap mètode anticon- mateixa hora, abans daixe-obligava a signar un paper reserves mundials a menor ceptiu fiable 100 % ni alterna- car-se i rera reposar o haver A lhora descollir entre altresconforme consentien. Es van cost possible i, per tant, reduir tiva natural real. No obstant, dormit unes 8 hores (perquè mètodes per combinar, ésesterilitzar unes 500 dones i el risc de rebel·lions que és significatiu que guanyem tal i com ens llevem, als clar que no es recomanenper lany següent el govern espatllin el negoci que tenen un major control nosaltres, primers moviments del nostre pas els mètodes hormonalsva planificar arribar a 63.760 muntat des de fa més dun suposant un menor control cos, la temperatura comença ni el DIU (alguns duen incor-operacions al mes. segle). Però ara també són mèdic (no periòdic), i que la a augmentar per tal de posar porats hormones, i, a més,Ladministració donava a una amenaça els pobres dels nostra capacitat crítica creix en marxa el nostre cos per shan donat casos de perfora-canvi una compensació països industrialitzats. Cada fruit dun major coneixement lactivitat del dia). Sha de cions a lúter degut al seu ús).econòmica de 175 takas cop tenen més enemics. dels nostres propis proces- prendre cada dia a la mateixa Pensem que els mètodes(moneda de la zona equiva- sos físics i psíquics. Que ens hora per tal dobtenir dades han de complir els següentslent a uns 72 euros) i un Siri Lanticoncepció té una obrim les portes cap a una comparables entre elles i requisits: ser innocus (absèn-(peça de roba tradicional). història obscura. A més de nova manera de cercar con- capaces de fer una gràfica. cia defectes secundaris), efi-També hi ha interposada una beneficiar la indústria, sha tínuament allò que ens afa- Ho anotarem en un full caços i cooperatius (quedenuncia al tribunal de drets emprat com a estratègia de vorirà i que més a gust quadriculat (normalment si siguin acceptats per les per-humans per esterilitzacions control de població en el joc podrem compartir. compres un termòmetre bas- sones que mantenen rela-forçades al poble indígena de dels recursos i de com es sal et ve ja amb una cions plegades i sense con-Guerreros (Mèxic). reparteixen el pastís. Estan Mètode del moc cervical quadrícula per anotar els trol mèdic continu). implicats governs, associa- resultats). Després de tenir laUna Mica més... vinga va!!!! cions eugenistes i organ- Es tracta dobservar com regla (durant els 15 dies pos- Molts cops lelecció del ismes polítics internacionals. varia el nostre flux o moc cer- teriors aproximadament), la mètode anticonceptiu aEn el NSSM-200 (Memo- vical durant el nostre cicle i temperatura és constant i emprar queda totalment aràndum de Seguretat Considerem que la nostra anotar-ho. Just després da- baixa, no sol arribar als 37 mans de la dona i com queNacional amb el que EEUU fertilitat lhem de reconèixer i cabar-se la regla hi han uns graus (tot i que cada dona té és ella qui tindrà o no un pos-es va regir des de que Nixon regular nosaltres, no entrant dies de sequedat vaginal. una temperatura diferent, és sible embaràs acaba escollintfou president), creat al 1974 a ser partíceps de les seves Quan apareix el moc cervical clar). Sobre el dia 15 normal- mètodes que només laperò que fins al 1991 no va polítiques. I, sobretot, no o fa amb aparença enganx- ment es dóna una baixada de impliquen a ella (diafragma,ser públic, safirma que "el tapant-nos els ulls davant tot osa, pastosa i opaca. Va temperatura dun dia seguit DIU, píndoles...). Creiem quecreixement de la població de lembolic econòmic i social evolucionant guanyant elas- duna pujada per damunt dels lanticoncepció ha de ser par-tretze nacions grans del ter- que hi ha al darrera. Hem de ticitat (es pot estirar amb els graus dels primers 15 dies. ticipativa, les relacions ja hocer món és una amenaça per comprendre que les píndoles dits i no es trenca). Arribat És entre la baixada i la puja- són de per si. El mètode per-la seguretat nacional dels que recepten aquí suposen aquest moment estem vora el da de temperatura que sha fecte no existeix. Es tracta deEEUU". En el mateix docu- testos i esterilitzacions allà. moment dovulació (sensació produït lovulació. Si no volem poder gaudir de la nostrament shi expliquen les La relació és directa. dhumitat amb moc elàstic). potenciar un embaràs ens sexualitat sense por decauses per les quals ho con- Si lòvul no es fecundat mor haurem hagut de protegir fins quedar embarassades quansideren perillós, entre les que LA RESISTÈNCIA ÉS en 24 hores. Aleshores el dos dies després dhaver no ho desitgem i senseestan presents les relacions FÈRTIL nostre flux es torna més dens ovulat (fins que estem deixar-nos robar la nostra fer-de dependència dels països i/o sabsenta. Ens trobem a la segures que lòvul mor). tilitat en nom de la medicina iindustrialitzats cap als recur- Coneixent nostra fase infèrtil. negocis afiliats. És importantsos i reserves de mineralsdels altres països. Consta la la nostra Aquest mètode té com a aprendre a conèixens i El nostre moc cervical pro- inconvenient que si no estem reconèixens com a dones,por a que un creixement fertilitat tegeix els espermatozoides dormint les mateixes hores amb els nostres cicles i elsdemogràfic en aquests paï- durant 4 dies aproximada- cada dia, ni tenim hàbits de seus significats. I de solidar- Hem de potenciar lauto-sos augmenti el consum de ment. Per això, relacions sex- vida amb horaris fixes o ens itzar-nos amb altres col·lec- coneixement i lobservaciómatèries que ells volen i que uals amb ejaculació quatre costa de ser constants a lho- tius (amb les dones del nos- per tal de saber distingir elsempreses estrangeres puguin dies abans dovular poden ra de mesurar-nos i anotar tre entorn per compartir canvis que es produeixen alser víctimes de revoltes, con- donar con a resultat una les dades, no funciona. Sha experiències i amb les dal- nostre cos, reconèixer sensa-flictes laborals, sabotatges... fecundació. de dir que una dona pot, tot i tres llocs per ajudar-nos a cions, aprendre a tocar-nos iAixí que tot i reconèixer que que no sol ser habitual, ovu- veure lentramat mundial i les palpar-nos, detectar anom-la pressió demogràfica no és Aquest mètode dobservació lar més dun cop en un cicle, implicacions dels anticoncep- alies i per poder conèixer laun factor determinant per dur té linconvenient que durant la amb el que aquest mètode no tius i la procreació arreu del nostra època fèrtil i estèril ia terme el robatori i fase fèrtil (fins passada la detectaria la segona ovu- món, per establir llaços i cam- així afavorir o evitar un possi-expropiació que es produeix- mort de lòvul) , qualsevol lació. Tant si observem la panyes entre nosaltres). ble embaràs. Hi han bàsica-en en països no industrial- relació sexual amb pene- temperatura i/o el moc cervi- ment dues tècniques dobser-itzats, considerem que el per- tració pot variar el flux de la cal, sha de combinar amb Per la destrucció de les doc- vació, que combinades ensill de ser titllats com a lladres dona i per tant produir errors mètodes de barrera o daltres trines mèdiques i el negoci ajuden a entendre els nostresi oposar-se violentament al dinterpretació. per evitar una possible con- polític i industrial que ens processos i de què depenendesmantellament de sub- cepció. No obstant ens ajuda explota. o com varien en funció destàncies primeres és menor Mètode de la temperatura a conèixer les nostres pautes factors interns i externs. Cal asi es redueixen les condi- bassal i veure com el menjar, dormir dir que, per ser fiables, shancions de creixement de la malament, estats destrès de dur a terme amb rigor,població. En conclusió, les Es basa en observar els can- alteren els nostres cicles. cada dia, a hores determi-polítiques demogràfiques vis de temperatura dins la També ens pot ajudar si nades i en condicions con-imposades per occident i vagina de la dona durant tot volem quedar embarassades cretes i anotar tot allò queEEUU a tercers països, el cicle per saber a quina fase a saber quin és el moment ens pugui alterar els nostresobeeixen una causa estem. La temperatura es idoni per potenciar-ho (a cicles. És important compartirestratègica. La finalitat és pren amb un termòmetre més, rera mesurar per més les nostres anotacions ambpoder seguir mantenint la especial anomenat "bassal", de 20 seguits una temperatu- altres dones a fi de sabersupremacia capitalista (i la- que és molt més precís i acu- ra bassal alta, més de 37 interpretar els resultats ivanç del seu desenvolupa- rat. Sha de prendre la tem- graus, es pot estar segura treuren conclusions.
  • 15. // 15Actualitat Atado y bien atadoEl Tribunal Supremo admitió en 1998 que el juez Garzón era competente para juzgar a Pinochet por crimines contra la humanidad.Pero no lo es para juzgar los crímenes del franquismoPicauvile, desembre 2008 de Alfonsín, de 1986 y 1987, verdugos franquistas, y no el fiscal, Javier Zaragoza, es miento de las victimas se va mientras que en España los de las victimas. Afirma que el improcedente y encierra mala pasando de padres a hijos, deJoan Busquets verdugos franquistas estaban juez Garzón no es competen- fe, en 1998 el Supremo con- generación en generación.E n 1998 el juez cubiertos de sus crímenes por te de investigar sobre denun- firmó que el juez Garzón era Baltasar Garzón, la Constitución. cias aportadas por asociacio- competente. Ahora, por inte- Actualmente los descendien- valiéndose de esta nes, por estimar no es trabajo reses políticos juzga que no tes de las victimas inculpan al Ley en materia de crí- Lo que ocurrió en Argentina de la Audiencia Nacional de lo es. Al mismo tiempo añade Estado de no cumplir con susmenes contra la humanidad, debería servir de ejemplo a investigar sobre las fosas que los crímenes del franquis- deberes en la investigaciónparticularmente de genocidio, España, que sigue sin conde- comunes. Son los juzgados mo prescribieron en 1977, sobre las fosas comunes ysolicitó la extradición de nar los crímenes del franquis- de cada territorio, que la Ley con la aprobación de la Ley de robos de niños. Se trata de losAugusto Pinochet para ser mo. La legislación internacio- de la Memoria Histórica ya Amnistía. El fiscal sabe per- niños que el franquismo arre-juzgado en España. En aquella nal, establece que el que los ampara los derechos de las fectamente, que los crímenes bató a sus padres legítimosocasión el Tribunal Supremo verdugos estén muertos no es victimas y, además, que se contra la humanidad son deli- por ser republicanos, yadmitió que Garzón era com- un impedimento de declarar- trata de delitos comunes y no tos que no prescriben nunca. muchos de estos niños fueronpetente, pero desde el les culpables. El Tribunal crímenes contra la humani- adoptados por matrimoniosmomento que trata de investi- Argentino sirviéndose de este dad, como justifica el juez José Luis Zapatero elogia el adictos al régimen sin el con-gar los crímenes del franquis- derecho internacional declara para declararse competente. olvido sobre la Ley de la sentimiento de sus progenito-mo lo declara incompetente. imprescriptibles los crímenes Memoria Histórica; lo da res. El trafico de niños es un cometidos por la ultra dere- El juez Garzón ha tenido que como un asunto resuelto, asunto grave que el gobiernoEn 1998 salí al paso sobre la cha (Triple A) en la década de renunciar de seguir investi- cosa que no es verdad, pues, de la nación lo ha pasado porextradición de Augusto 1970. El fallo refuerza los gando las desapariciones ocu- tanto que no se anulen las alto como todo el resto.Pinochet, con un artículo que argumentos para extraditar a rridas durante la guerra civil y sentencias dictadas por losdenunciaba a España ser el la ex presidenta argentina el franquismo, pasando la tribunales de la dictadura, el A las victimas sólo les quedapaís que prevalecía el criterio María Estela Martínez de causa a los juzgados territo- conflicto subsistirá, por más recurrir al Tribunal de lade la impunidad, a este efecto Perón, quién reside en riales en los que se encuen- que Zapatero diga lo contra- Haya, a no ser que haya otraestimé que el Tribunal España. A la que se atribuye tran las fosas. El magistrado rio. alternativa, y creo que no laSupremo español, moralmen- decenas de asesinatos. Las trata de evitar que se le decla- hay, ya que los respectivoste no era competente de juz- autoridades españolas a esta re incompetente en la investi- El Gobierno creyó errónea- gobiernos que se han sucedi-gar a Pinochet, ya que no era demanda de extradición no gación, es una forma elegante mente que ese asunto queda- do ninguno ha tenido lacapaz de juzgar a los crimina- han hecho ningún comenta- de escurrir el bulto. Pero no ría zanjado una vez desapare- decencia ni el coraje de abolirles de su propio país. Cosa rio. quita que gracias a su gestión cida la generación que vivió el pacto del olvido.que en Argentina el Tribunal la Memoria Histórica vuelve a aquel trauma, pero calculóSupremo declaró inconstitu- El fiscal de la Audiencia plantearse con fuerza. mal, las heridas después decional las leyes del perdón, Nacional, Javier Zaragoza, que tres o cuatro generacionesdecididas bajo la presidencia defiende los intereses de los El debate promovido por el reaparecen con vigor, el sufri- les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació FES MÚSICA Escola-tallers de musica Soterrats Berga c/ Clavé 10 Baixos Soterrats Gironella Avg.Catalunya 99 NO ES PAGA MATRICULA Per les inscripcions trucar a: 696834714 938213942 938229771 Una altre manera d’entendre la música.
  • 16. // 16Actualitat penat. Si després de què es gravant més impostos a les Desobediència a les penes dicti la sentència el penat persones amb gran poder multa? empitjora la seva fortuna, el adquisitiu, a les operacions Tribunal podrà reduir limport especulatives o reduint (i per Tots aquests motius són sufi- de les quotes. El Jutge també què no) eliminant els pressu- cients com perquè si més no podrà, prèvia conformitat amb postos donats a lexèrcit o simi- ens plantegem la possibilitat el penat, acordar que la res- lars. de no pagar una pena mula en ponsabilitat subsidiària es com- cas de què sens imposi. I és pleixi mitjançant treballs en La pena multa, en alguns que les persones que denun- benefici de la comunitat. En casos, no fa més que substituir ciem de mil maneres el model aquest cas, cada dia de privació algunes formes de càstig penal econòmic actual som de les de llibertat equivaldria a una que abans eren penalitzats què ens podem trobar més jornada de treball. amb simples multes. Aquesta sovint amb una daquestes petita diferenciació que sembla penes. Accions com la okupa- Per què ens oposem a les irrisòria és a la pràctica molt ció dimmobles o latemptat a penes multa? important, per què mentre lautoritat poden ser penalit- La incorporació de les penes abans hi havia la possibilitat de zats amb una pena multa, així multa en el Codi Penal de lEstat declarar-se insolvent (és a dir, com algun tipus de danys a la Espanyol sefectua lany 1996 econòmicament incapaç de propietat o de desordres amb les reformes realitzades i satisfer en aquest cas, el deute públics. consensuades pels dos princi- amb lestat), amb les penes de pals partits polítics: el PSOE i el multa i amb lanomenada res- Val a dir que aquesta decisió no PP. Aquest Codi Penal es va ponsabilitat penal subsidiària resulta gens fàcil, i ens poden caracteritzar pel seu enduri- aquesta possibilitat no exis- influir mil factors diferents: fins ment, reflectint la clara volun- teix. En cas dimpagament de la i tot a nivell polític hi ha dubtes tat política de perseguir i aïllar pena multa es procedeix a lem- entorn de si val més la pena als moviments socials i a les bargament de béns materials estar fora al carrer per poder classes socials més empobri- de la persona penada i en cas seguir realitzant les accions i des econòmicament. Alguns de no tenir-ne, al seu empreso- iniciatives que tenim ganes de exemples els trobem amb la nament. dur a terme, a estar tancat Penes multa penalització de lokupació, la entre quatre parets durant un regulació més acurada dels La naturalesa de les penes temps. De si saconseguirà drets a reunió i a manifestació multa és per si mateixa injusta, alguna cosa amb el nostre i/o amb la remodelació dels ja que realment les úniques empresonament o no. O de si Maleïdes penes multa les articles que tenen a veure amb persones que entren a la presó les dures condicions de laBerga, octubre de 2008 penes multa? els conflictes que poden sorgir per aquest tipus de pena, són presó acabaran amb la nostraPep i Tu amb els cossos i forces de aquelles amb pocs recursos voluntat de seguir denunciantE Article de lAssemblea contra seguretat (atemptat, resistèn- econòmics. La Jurisprudència aquest sistema. l passat 20 i 21 de les presons de Manresa, cia, desobediència a lautori- sha posat dacord en què com novembre, van detenir i escrit el maig de 2006 i publi- tat,...). a mínim es faran pagar 6 euros El què està clar és que no empresonar dos com- cat al pèsol negre número 28 a la persona penada, per què podem seguir sense plantejar-panys de la CNT (sector carrer (pàg. 20) Pel què fa més concretament al amb una multa econòmica més nos limpagament voluntari deJoaquim Costa). El seu delicte: fenomen de les penes multa, reduïda la sentència no tindria les penes, per què suposa unanegar-se a pagar una pena Què són les penes multa indicar que es van voler pre- raó de ser. 6 euros al dia submissió total als manamentsmulta de 50 €. Aquesta multa segons el Codi Penal? sentar a la opinió pública com durant dies o mesos per molta de lestat, i per què tard o dho-els va ser imposada per negar- Les denominades Penes de una mesura progressista que de la gent condemnada és una ra el pagament de les multes (alse a lliurar una bandera del sin- Multa vénen regulades en els permetria a molta gent evitar la fortuna. Els penats amb pocs ritme que anem) serà gairebédicat als Mossos dEsquadra articles 50, 51, 52 i 53 del Codi presó, pagant una quantitat de recursos econòmics es veuen inassumible.abans duna manifestació, con- Penal de 1995. Simposen mit- diners determinada. obligats a fer enormes esforçosvocada precisament sota el jançant el sistema de dies per poder pagar una pena Informar que si algú es vollema "la repressió mai no ens multa: es sentencia al penat a Observant atentament com sa- multa, i en molts casos ha de declarar insubmís a les penestallarà les ales"; davant la seva pagar una quantitat fixa de pliquen a lactualitat però, ens tornar a cometre robatoris o multa no pot tenir diners elnegativa van ser colpejats i, diners durant un temps deter- trobem amb una realitat que delictes similars per poder banc, ni propietats en el seuposteriorment, acusats de minat (comptabilitzat per dies). pot ser àmpliament criticable. treure els diners don sigui. nom, per què en cas dimpaga-resistència. Aquests dos com- L’extensió mínima que pot En primer lloc per què aquesta Aquesta mesura coercitiva no ment primerament recórreren apanys van decidir no pagar la tenir una pena multa és de 5 mesura incrementa de forma serveix per prevenir molts lembargament. Per últim,multa pel caràcter abusiu i dies i lextensió màxima de 2 substancial la utilització de la delictes, sinó que contribueix a comentar que algunes sentèn-absurd de tot lafer. Fet que va anys, a no ser que simposi instància coercitiva de la presó augmentar-los. cies assenyalen la possibilitatsuposar la seva detenció i el com a pena substitutiva duna com a forma de resolució de de pagar la pena multa un copseu empresonament a la Model altra pena, podent llavors ser conflictes. Amb lentrada de les Per últim, criticar la utilització a dintre la presó, cosa que per-de Barcelona. més extensa. A efectes de còm- penes multa una persona pot dels treballs en benefici de la metria a la persona presa sortir put sentendrà que els mesos entrar a la presó per tan sols comunitat com a forma de con- amb el pagament de la part res-Aquest cas no és aïllat. Les con- són de 30 dies i els anys de complir cinc dies sense tenir trarestar la pena multa. Per què tant de la pena. Tot i així, nodemnes de pena multa shan 360. En cas de què la persona antecedents penals. Cosa que priven de la possibilitat de assegurem aquesta possibilitatconvertit en larma de repressió penada no satisfés la multa es contradiu amb els principis rebre un sou (per indisponibili- per què és un jutge el què elhabitual contra qualsevol dis- imposada quedaria subjecte a democràtics que diu defensar tat de temps i/o dhoraris) a cap i a la fi ha de decidir si dei-sidència política. Lofegament una responsabilitat penal sub- lactual estat de dret, en el qual moltes de les persones pena- xar o no a la persona en lliber-econòmic és una forma de per- sidiària dun dia de privació de la presó només shauria dutilit- des amb les dificultats econò- tat.secució política. En aquest cas, llibertat per cada dos quotes zar com a últim recurs. miques que això els hi compor-el xantatge sha consumat i els diàries no satisfetes. La quota ta. I per què serveixen com a Més informació a:companys van passar 5 dies diària que simposa és com a En segon lloc per què aquesta sistema de treball gratuït a h t t p : / / a l e s p e n e s p u n y a l a-empresonats, a raó de 10€ per mínim de 2 euros i no pot mesura sorgeix amb una finali- lEstat i/o a algunes empreses des.blogspot.com/dia. sobrepassar els 400. El tat clarament recaptatòria per que troben amb aquesta mà Tribunal determinarà el temps i part de lEstat. El dèficit econò- dobra un fórmula daugmentar la forma de pagament de les mic estatal, segons un govern els seus beneficis. quotes, tenint en compte el progressista, no shauria de dany causat, el delicte comès i contrarestar amb mesures la situació econòmica del punitives com aquesta, sinó
  • 17. // 17Actualitat /InternacionalFalange Española finança Montevideo anárquico als grups de xoc Montevideo, desembre 2008 Un compa sonas fueron detenidas, quedan- do 4 de ellos, presos.dextrema dreta bolivians Las intensas movilizaciones logra- C omo internacionalis- ron sacar un mes después a los tas queremos que compañeros presos. La campaña nuestras llamas se que se desarrolló en Montevideo yManresa, novembre 2008 Tarija) així com tot una estruc- ple prou significatiu del destí unan a las del resto un poco en Maldonado y en tura de poder paral·lela, han final d’aquestes donacions. de los rebeldes en toda América y Canelones, fue el momento enCholito posat en dubte la governabili- el resto del mundo. Apostamos a que más se vio presencia anar-D es de larribada al tat masista en aquests depar- Quedaria per veure la relació rescatar a los compañeros presos quista en la calle en los últimos poder de lactual taments. de l’organització falangista en toda la región y a vengar a los tiempos. president indígena La pèrdua de la combativitat amb la massacre perpetrada que han caído en estos últimos Evo Morales a dels moviments socials boli- durant l11 i el 12 de Setembre intensos años. América Latina ve El anarquismo más de izquierda,Bolívia, els grups econòmics vians, i la delegació de la seva de lany corrent per grups un reflotar de las ideas anárquicas más plataformista, se rompió enque tradicionalment han força al president del país, han paramilitars que posaren fi a la y no es raro que con eso veamos dos teniendo que decidir si apoya-ostentat el poder en aquell impossibilitat una reacció a les vida duna trentena de campe- caer a los nuestros en la lucha ba a los presos y al movimientopaís, engegaren una estratègia agressions racistes estructura- rols al Departament de Pando. contra el poder. que peleaba revindicando la pelea,per tal de recuperar el poder o da des de les bases. o no. En verdad, la mayoría de lossi més no, devitar que el Les donacions les realitzen En Montevideo, como otras ciuda- anarquistas se volcaron al apoyogovern masista realitzés els La "Falange Española", està mitjançant girs postals de les des el movimiento anarquista es de los vándalos de Ciudad Vieja.pocs canvis que tenia previstos recollint des de fa uns mesos, empreses Western Union i una gran duda que les nace a los Durante la campaña, el poderdesenvolupar que haurien de diners per enviar als seus Money Gram, i de comptes policías, sacerdotes de izquierda y apretó sus puños, periódicosservir per disminuir els benefi- homòlegs bolivians de "la bancàris del Banco Ganadero i otros defensores del poder. Qué secuestrados, un compañerocis daquells sectors més enri- Falange Socialista Boliviana ", del Commerzbank alemany. lo alimenta realmente? Por qué secuestrado un rato, mientra conquits. una de les organitzacions que crece cuando crece y por qué a un arma en su cabeza le pedían ha estat impulsant les Plataforma per Catalunya i els veces parece desaparecer de ese información mostrándole fotosUtilitzant com a coartada la "Uniones Juveniles" causants seus representants a la ciutat gran mundo que es la prensa? de otros compañeros, intentos desuposada reivindicació històri- conjuntament amb els deno- de Manresa són còmplices da- detener la propaganda en losca dautonomia en departa- minats "Comitès Cívics" da- quests i tants altres assassi- Uruguay pertenece a la línea pro- muros, etc. Pero nuncaments com Santa Marta (on es quests violents incidents con- nats, al permetre dins de les gresista que cierra el rompecabe- Montevideo tuvo tanta presenciaconcentren les principals tra indígenes que shan pro- seves files elements com zas de la izquierda latinoamerica- anárquica como en este período.reserves dhidrocarburs del duït i aguditzat durant els Aaron Argudo, que en el seu na. Esta tiene su parte populista El movimiento anarquista ha pro-país) o la disputa permanent últims anys. Els linxaments moment fou Delegat Territorial (Venezuela, Argentina y Bolivia) y seguido, en su mayoría es unsobre la capitalitat entre Sucre públics realitzats pels grups de Falange-Catalunya. su parte mas negociadora (Brasil, anarquismo autónomo basado ei la Paz, les èlits econòmiques dextrema dreta finançats per Chile, Uruguay). La izquierda uru- ngrupos de propaganda y afini-han afavorit tot un discurs la oligarquia en ciutats com Contra lestat i la dreta, més guaya ha condenado las zonas dad. Tal vez, esta sea la particula-obertament racista que iguala Cochabamba (l11 de gener del odi que mai! cerealeras y los ríos trayendo para ridad del movimiento ena l’indígena i al treballador del 2007) que acabaren amb la saquear a capitales españoles, Montevideo, la mayor presencia,camp amb el delinqüent o el vida dun "cocaler" i dun jove portugueses y finlandeses. en periódicos, en los barrios, lanarcotraficant. La formació de estudiant o els produïts el 24 Además, está ejerciendo una polí- tiene el anarquismo autónomo ygrups de xoc i grups paramili- de Maig daquest any amb tica de control más profunda que no alguna " organización políticotars en els territoris de la mitja humiliació pública inclosa a la lo que había hecho la dictadura en anarquista ". Existen por lo menoslluna (Santa Cruz, Beni, Pando, ciutat de Sucre són un exem- los años 70. dos zonas en las cuales los anar- En este contexto y con una pobla- quistas tienen más presencia, ción muy desgastada, entre la grandes muros pintados de blan- pobreza, la pasta base (una espe- co avisan, amenazan con grandes cie de crack) y la represión es que letras negras las consignas que peleamos nosotros. varían de zona y grupo, pero que todas llevan por firma una gran A Tal vez nuestra ventaja es que en circulada. Uruguay el anarquismo nunca desapareció, más allá de los gran- En estas zonas, históricamente des períodos, nunca desaparecie- más combativas, la presencia y la ron los grupos y los individuos de actividad es mayor. La ventaja la bandera negra. Ahora, para las ideas anarquistas se Montevideo acompañó la crecida encuentra en que aún los códigos anárquica que ha ocurrido desde de los barrios tiene una fuerte los 90s en toda América. razón libertaria, no alcahuetear, no denunciar, el rechazo a la poli- De los últimos años tal vez el cía y algo de mutuo apoyo que punto de conflicto y actuación con el tiempo y la violencia están colectiva más alto fue en 2006. desapareciendo. En cambio, la Pasados los sucesos de la Ciudad desventaja para la anaraquía son Vieja, en donde el Estado secues- los 10 años casi de pasta base y la tró a 4 compañeros luego de una violencia asociada, junta al exter- marcha que generó destrozos a la minio que esta hace a la par de la zona financiera, rompiendo vidrei- cárcel, a los más pobres,que son ras, señales y autos a su paso, tras la mayoría de nuestra población. la 4ta Cumbre de las Américas. La Asi, con todo, continuamos marcha finalizó con disparos que fomentando las ideas y potencian- hizo la policía a los manifestantes do las libertades, vivendo en y y en la represión posterior 15 per- para la anarquía.
  • 18. // 18Antipatriarcal "Pretty woman": en època de crisi, augment de pits gratuït làmbit públic i en làmbit arcai-Manresa, desembre 2008 cament considerat com a "pri-Dones amb ganes de vat".rebentar caps En acord amb Jordi Bonet iD avant les paraules Martí, en la seva aportació en el que han corregut de llibre Estado de Wonderbra boca en boca i que sassocia el terme gènere amb han estat font dona, i per tant, quan es parladescàndol, en aquest article es de violència de gènere, al equi-proposa una reflexió crítica parar-lo només a la condicióentorn aquest tema i la manera femenina, sobvia la violènciacom es tracten certes notícies cap a lhome, ja que la repres-en els mitjans de comunicació. sió patriarcal lencasella cap a uns models dhetero-masculini-Els fets es remunten el 5 de tat hegemònics estigmatitzant-desembre quan la discoteca lo si surt daquests paràmetres.Pachà de València organitza Igualment el significat de gène-una festa anomenada "pretty re ja representa una opressiówoman"; lespai virtual de notí- per si sol, ja que es tracta dunacies 3cat24.cat, redacta així el construcció social que parteixsuccés: del binarisme sexual home- dona."La discoteca Pachá de Valènciasha apuntat a la moda argenti- Dit tot això, el cas anteriormentna i el 5 de desembre sortejarà citat és un clar exemple deuna operació daugment de pit violència de gènere no tipifica-entre les assistents. La inter- lla per Reis, no passa res, si cant el sensacionalisme de la com lestigmatització de les da com a tal pels mass mèdia.venció, valorada en 4.500 vaig al banc per finançar-lo, no notícia i fins a cert punt amb un treballadores sexuals, el no El fet que una promoció dunaeuros, es podrà canviar per un passa res", ha insistit. to anecdòtic. poder decidir sobre el propi discoteca sigui el sorteig dunaaltre tractament destètica si ho cos -per exemple en el cas del operació de pits i aquesta pràc-desitja la guanyadora, com ara Segons Monsell, aquest sorteig Pocs són els mitjans que han dret a lavortament-, la no retri- tica es vegi com una tendènciauna fotodepilació o injeccions pretén fer més fàcil la situació fet una crítica al cas i menys bució de les feines domèsti- de moda dins dambients deter-de Botox. La discoteca assegu- econòmica actual, sobretot a encara els que han assenyalat ques, lestereotipació i rol minats daquesta societat, legi-ra que loperació anirà a càrrec qui ja tenia pensat operar-se." aquest cas com a violència de imposat com a dona, etc. Tots tima en certs entorns lopressiódun "prestigiós" cirurgià de gènere. aquests casos no són conside- del cos de la dona sota unValència, del qual no nha vol- Tot indagant per la xarxa, és rats violència de gènere pels cànon de bellesa imperant quegut revelar el nom. El sorteig es fàcil trobar evidències que Ens trobem davant la doble mitjans de comunicació, ja que lestereotipa i lesclavitza.farà com un "Homenatge a la desemascaren les ideologies cara dels mitjans de comunica- aquests tenen la seva pròpiadona". dels promotors daquest gran ció: definició del terme sempre Per tant, cal donar una respos-Els sortejos doperacions daug- negoci. Lempresa Levantina, Per una banda la insistent per- associada als casos de gran ta a tot tipus dagressionsment de pit es van posar de que sencarrega de la seguretat secució contra els crims mas- alarma social i tractats de patriarcals i no permetre la vic-moda mesos enrere a de la discoteca Pachá València, clistes tipificats com a violència forma superficial. timització de la dona. CallArgentina. La polèmica que va és propietat del líder de la for- de gènere, que són tractats de rebentar tots aquells/es quesuscitar va fer que en moltes mació dultra dreta España forma morbosa, victimista i I realment què és la violència subvencionin, promoguin i per-zones es prohibís aquest tipus 2000, José Luis Roberto. A sense context ni qüestiona- de gènere? Per violència de petuïn la societat patriarcal-de pràctica. El gerent de Pachá més, el discjòquei oficial és ment del sistema patriarcal. gènere entenem tota agressió, capitalista i destruir qualsevola València, Carlos Monsell, no Víctor Pérez, regidor del PP i física, psicològica i estructural empresa o discoteca que sus-entén que un sorteig daquest també militant d España 2000. Per altra banda, el silencia- que té les seves arrels en un tenti els rols i estereotips domi-tipus generi polèmica. "La ment de tots els altres casos de sistema de relacions patriar- nants que tant ens oprimeixen.societat és una mica hipòcrita, La festa en homenatge a la violència de gènere que el sis- cals. Relacions de domini,ja que aquesta realitat social dona i les tècniques de màr- tema perpetua en la nostra vida poder i repressió que exerceixexisteix, i més a València", ha queting utilitzades per "captar" quotidiana; ens referim a tota un model dhetero-masculinitatafirmat Monsell. "Si li regalo un possibles clientes ha tingut un agressió practicada per les- que es creu superior a totaugment de pit a la meva pare- ressò mediàtic important bus- tructura patriarcal-capitalista ésser. Aquestes es troben en les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n 08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09 Especialitat en Moto Guzzi Fanàtics de les OSSA i DUCATI Servei DERBI MATERIAL TÈCNIC DE MUNTANYA Mòbil: 639 11 25 58 LA NOVA BOTIGA DE MUNTANYA DE MANRESA web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics Psg. Pere III 49-51 (Galeries Manresa Centre) Persona de contacte: Pep. Local 15 e-mail:papaguzzi@bicilindrics.com Tel. 93 874 86 13
  • 19. // 19Didàctica Cosas de la Visca la terra lliure de vida patriotismes Berga, desembre de 2008 Acràcia desconocida EManresa, desembre de 2008 nos orgullosos ni identificats (o sió, unió, identificació. En el cas una comunicació entre diverses l amor, ese bien tan precia- només parcialment) amb la iden- del patriotisme català (i perquè és persones. La seva funcionalitat i do por algunos, tan desco-Apàtrida titat històrica, cultural, lingüísti- el què ens ha tocat viure sense el seu manteniment depenen úni- nocido por otros. Sin él,H istòricament, lorga- ca,... que ens ha tocat. negar lexistència de l’espanyol), cament de la voluntat de les per- pierden fuerza factores nització territorial a Aquesta no identificació voluntà- el ja famós i recurrent de "Salses sones de seguir-la utilitzant. I per vitales como: equilibrio, modera- través dels Estats- ria prové de múltiples factors. La a Guardamar" i de "Fraga fins a mi, lexistència duna llengua ción, comprensión, razón, sensatez Nació, estructura que identificació nacional ha estat Maó". Perquè en certa manera, comuna entre persones que habi- etc.mica en mica posà fi a lantic històricament una arma del sinterpreta el què es podria ten un mateix territori, és un sim-ordre dels estats feudals (contro- poder per aconseguir la confron- denominar com a cultura catala- ple element més, com qualsevol Para poder ser amado, primero haylats i privatitzats per un títol nobi- tació de les explotades. Leclosió na (o espanyola, o francesa) com altre, que no justifiquen en cap que amar; para poder recibir, antesliari), fou la què predominà des- de la no identificació de lanar- una simplització i homogeanitza- cas un sentiment de pertinença a hay que dar, sencillamente es unprés de la firma del tractat de quisme en la pràctica política, ció de les múltiples realitats exis- res. Respectar la llengua catalana intercambio de cosas positivas: res-Westfàlia lany 1648. Tot i que la begué sobretot de la incidència tents. Per què no és el mateix la és parlar-la, no exigir a les insti- peto, atención, fidelidad, buenoscaracterística que se sol ressaltar de la primera guerra mundial en cultura ni la forma de vida de les tucions que elaborin lleis per deseos etc. Ofreciendo siempre losobre aquesta forma dorganitza- la classe treballadora del moment poblacions de la Vall dAran que defensar-la. Igual que amb les mejor, probablemente recibiremosció és la seva correspondència així com de totes les guerres les de la metròpoli barcelonina. particularitats culturals de cada lo mismo, por el contrario, si única-amb les realitats culturals, lin- colonialistes. Per a les anarquis- De fet, i malgrat la possible regió/barri/individu, mentre con- mente podemos ofrecer falsedad,güístiques i històriques, també tes aquelles no eren les seves diferència didioma, de segur que siderem necessàries mantenir- intereses ocultos, desprecio, trai-resulta cert que aquest nou ordre guerres, perquè entenien que no tenen molt més en comú aques- les. ción, orgullo y estupidez, más tardeimplicà un sistema dorganitza- tenia sentit lluitar per lexpansió tes poblacions rurals amb les del La simplització dalguns sectors o temprano, nos llegarán los frutoscions territorials i poblacionals dels interessos de les èlits econò- País Vasc, Astúries o Galícia (per independentistes en titllar als de esa misma siembra negativa.definides al voltant dun govern miques de lestat-nació en la què posar algun exemple) que amb la anarquistes despanyolistes ésque reconeix els seus límits espa- naixeren. Unes guerres justifica- capital Barcelonina. De manera, una de les qüestions que denota Bien es verdad, que no es fácil, salircials de poder. És a dir, la con- des per un patriotisme extrem, que ens preguntem: com es crea un gran desconeixement. un poco de nosotros mismos (decepció duna estructura dEstat- altrament anomenat com a xovi- aquesta identitat nacional? És la Nosaltres no només neguem el nuestro ego) y dedicarnos más a losNació implica necessàriament le- nisme (daquí els esdeveniments llengua la única premissa per a patriotisme català, neguem qual- demás. Pero también cierto es, quexistència dun govern i per tant, per exemple de la denominada crear-la? Ens hem de basar en sevol tipus de patriotisme. Si es solamente hace falta voluntad, paraduna autoritat. No oblidem que com a Setmana Tràgica). De la unes fronteres fictícies? Per a què cremen banderes catalanes (un practicar el verbo amar. Una dedica-les idees que fonamenten lEstat- mateixa manera, no sidentifica- ho voldríem si per lúnic que ser- acte per altre part totalment ción masiva, comportaría en losNació provingueren en bona part ren amb algunes lluites per lalli- viria seria per a crear unes noves simbòlic) sestà simbolitzant al seres humanos, la desaparición dedel racionalisme i del concepte de berament nacional impulsades estructures de poder a aplicar en mateix temps la crema de totes problemas tan graves como: depre-ciutadà, lindividu que reconeix a des de les burgesies nacionals aquest territori? Shan de minorit- les altres banderes. Simplement, sión, soledad, pobreza, desespera-lEstat com el seu àmbit legal. ansioses dampliar els seus bene- zar i menystenir la multiplicitat ens posem amb el què ens ha ción. Pero para ello, debemos recor-Totes aquestes particularitats ficis, ni amb les revolucions de llengües que es poden parlar tocat viure de més a prop. I les dar que el amor, al intentar privati-xoquen frontalment amb la con- socialistes dalliberament nacio- avui en dia en el territori de parla argumentacions que qualsevol zarlo, suele desaparecer; no puedecepció anarquista dabsència nal per considerar-les autoritàries catalana? Hi ha realment una crítica a les organitzacions inde- acabar en una pareja o en una fami-dautoritat. (cal esmentar que en aquest cas història comuna? És la mateixa pendentistes catalanes o a la lia, sino que debe fluir por todas par-La convenció respecte a "lEstatut hi ha petites excepcions indivi- història la dels anarquistes del 36 voluntat dalliberar-se duna part tes, por todo el planeta. Es, el verda-dels apàtrides de les Nacions duals o de grups plataformistes que la dels feixistes del 36? No té del poble català només fan que dero patrimonio de la humanidad.Unides del 1954" considera als que sí apostaren per donar molt més sentit una identitat cre- afavorir a les aspiracions naciona- Todos, sin excepción, tenemos acce-apàtrides com a "qualsevol perso- suport a aquestes propostes). ada a partir de la solidaritat entre listes espanyoles, ens fan fàstic so directo a el, únicamente, debe-na a la que cap Estat considera Un altre motiu que ha influenciat les explotades o entre lafinitat de per simplistes. Perquè ens recor- mos activarlo y llevarlo a la prácticadestinatari de laplicació de la en el rebuig al patriotisme ha certs grups? De la mateixa mane- den a les crítiques que en el seu diaria. De este modo, algún día,seua legislació". Quan els anar- estat la negació dun sentiment ra que moltes de nosaltres rebut- moment es realitzaren als anar- estaremos en condiciones de poderquistes reivindiquem una terra de pertinença a una determinada gem una identitat sexual definida quistes per oposar-se al règim transformar este mundo, en otro,lliure de patriotismes reivindi- zona considerada fictícia; des del naixement, rebutgem autoritari soviètic, republicà o más justo y acogedor para todos, noquem per un cantó, aquesta con- la insuficiència dargumentacions també aquesta identitat nacional cubà destar fent el joc a limpe- solamente para unos cuantos.dició dapàtrides, entenent-la que permetrien definir una reali- que sentim com a predetermina- rialisme o al feixisme. I tot això, Aunque siempre estará ahí, el grancom la voluntat de no estar sub- tat prou distant de les altres com da des dun principi. mentre ens estaven exterminant rival a todo esto; la otra opción (parajectes a la legislació i autoritat de per divisar-hi una sola realitat El protagonisme que satorga a amb les contrarevolucions. que nada cambie): poderoso caballe-cap estat. I òbviament, per laltra, particular. Deixar clar que no es les llengües és un dels elements ro don dinero.la voluntat expressa de no sentir- nega lexistència de particulari- vertebradors del discurs patriòtic. Visca la terra lliure de patriotis-nos pertanyent merament a una tats, es nega que aquestes parti- La llengua, és un mecanisme que mes! Mort als Estats! Hoy estamos aquí, un día ya no esta-determinada zona, de no sentir- cularitats siguin símbol de cohe- serveix merament per establir remos, por lo tanto, AMEMOS. Salud. les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació SINDICAT DE MINERIA SINDICAT D’ACTIVITATS DIVERSES SALLENT C./ Clos, 5. 1r pis. 08605 Sallent tel. 938370724 sallent@cgt.es
  • 20. // 20Actualitat /Presons Carta de Rafael Martínez Zea ComunicatCentro de Exterminio de Puerto IIIRafael Martínez Zea d’AmadeuE sperando que al recibo de estas letras, os encontréis tod@s tan feli- ces como bien os merecéis, y tanrebeldes como se merezcan los demás....¡Viva la anarquía! Casellas C.P Brians 2, desembre de 2008 . Amadeu CasellasEl motivo de esta carta abierta es para noti-ficaros a tod@s la importancia que tiene laorganización, la coordinación y sobre todo,la participación en las jornadas contra lascadenas perpetuas que existen en el S uposo que tots els qui mesteu donant suport voleu saber com estan les coses i si les compliran. Bé, fa uns 10 dies vaig signar un contracte en el qual ens impliquem el sotsdirector de tracta-"Estado" italiano (entre otros) al igual que ment, la responsable de lequip de tractamentlas cadenas perpetuas camufladas que i jo. Aquest contracte és de 6 mesos des queexisten en otros "Estados" (como en el pre- vaig ingressar en aquest centre pel que acabasente). Estas jornadas se van a celebrar y/o a principis de març, que és quan he deiniciar desde el día 1/12/08 hasta el día començar a sortir de permís. A la tornada del16/03/09, conque, "tiempo" tenemos más permís els presentaré loferta de treball per abien poco para organizarnos y coordinar- poder sortir diàriament amb el 100.2 delnos tod@s para dicho evento. Reglament.Penitenciari. Com que en aquest centre no hi ha cap mòdul per a tenir gent enSupongo que tod@s sabéis el sufrimiento aquestes condicions i per la llunyania i despe-tortuoso que están pasando l@s ergasto- sa que em produiria haver de desplaçar-melan@s (l@s condenad@s a cadenas perpe- fins a la comarca dOsona (Vic), suposo quetuas) en Italia. Este tipo de secuestro DEBE hauré de traslladar-me a la zona de Barcelona.Y TIENE QUE SER TOTALMENTE ABOLIDO.Por varios motivos: El contracte lenvio a la meva advocada i al meu -El ser humano nació y nace libre, y no 4. El día 16 de marzo de 2009 (cuan- advocat. Daquest acord té constància Joanpara estar toda una vida entera encarcelado do se finaliza la jornada) se hará ayuno. Pero que sepáis tod@s que el objetivo prin- Tardà, diputat de ERC, cosa que va comunicaren un campo de exterminio, alejado del También es admisible (bajo mi humilde cipal de estas jornadas es la total abolición al Director daquest centre lúltim dia que emmundo y de sus seres queridos. pensar) hacer ayunos (aparte de los días 1, de todas las cadenas perpetuas (tanto las va visitar. Ara sha de controlar que ho com- 2, y 3 de diciembre de 2008 y 16 de marzo "legales" como las "camufladas"). pleixin tal com ho estic complint jo. -Este tipo de tortura va justo en contra de 2009) cuando os de la gana.(bajo mi humilde entender) de cualquier Yo soy VIH+ y VHC+ desde el año 1989, y a Sobre la recuperació de la vaga de fam, emtipo de política judicial y penitenciaria, Tan importante es la participación de l@s su vez, he estado hasta hace poco, en un trobo bastant millor però des que la vaig dei-debido a que el fin político de la encarcela- secuestrad@s en los campos de extermi- estado de salud algo delicado. Y no es por xar no se mhan facilitat cap tipus de comple-ción de una persona es: "rehabilitación", nio, como la gran labor y participación del echarme flores, pero ya me encuentro ment alimentari, els serveis mèdics a part de"reeducación" y "reinserción" social, cosa exterior: grupos de apoyo a pres@s, mucho mejor compañerxs! ¿Cómo? a base posar-me impediments perquè pugui entrar laque al estar condenado a cadena perpetua, amig@s, familiares, simpatizantes, así de luchar y con ganas de ¡VENCER! Me he doctora de la nostra confiança, no han fet res.estos tres objetivos de la política "reinserta- como cualquiera que se quiera solidarizar y vuelto vegetariano, hago deporte casi a dia- Gran part de la recuperació la dec als meusdora" de los sistemas penitenciarios, son... participar en estas jornadas contra las cade- rio y me ha dado un subidón la salud… ¡que companys presxs que mhan estat donant part¡NULOS!!! Porqué ¿cómo se puede rehabili- nas perpetuas (legales o camufladas). Es flipas! Y de manera independiente, partici- del seu menjar, especialment iogurts, fruita itar, reeducar y reinsertar a un ser humano más, esta carta abierta será divulgada hasta paré en los ayunos 1, 2, y 3 de diciembre pasta. Els serveis mèdics només mhan donatque ya está condenad@ a no salir nunca de llegar a tod@s l@s pres@s que quieran par- de 2008 y en el ayuno del 16 de marzo de vitamines en pastilles, però com dic em trobola cárcel? Pues imaginaros que un ser ticipar en ello. Eso si, creo conveniente que 2009, al igual que formularé todo tipo de bastant recuperat i ara solament cal esperarhumano entra en una cárcel con una con- cuando recibáis esta carta abierta, toméis quejas a los órganos que sean necesarios, y que passin aquests 90 dies.dena de 40 años, que es el máximo en el una decisión casi inmediata, por el escaso algún otro ayuno que haré por el camino,caso del "Estado" español, y que este ser tiempo que tenemos para iniciar la campa- como pudieran ser los días 24 y 31 de Daltra banda no ens podem oblidar que lahumano, entra a pagar esos 40 años a la ña contra las cadenas perpetuas y ¡abolir- diciembre de 2008 (así terminamos y meva advocada Diana Reig i el meu advocattemprana edad de 20 a 25 años, entonces las! empezamos bien el año...). Francesc Arnau tenen expedients oberts ambsaldría a los 60 ó 65 años, ¿no?, por lo cual, falses acusacions dels carcellers de lhospital¿qué tipo de reinserción social ha recibido A si mismo, de manera independiente, Bueno compañer@s, como os habréis dado penitenciari de Terrassa. Aquests expedientsesta persona saliendo de la cárcel a tan podéis reivindicar cosas como: la total abo- tod@s cuenta, esto de las cartas abiertas no estan en els col·legis dadvocats de Lleida,avanzada edad? ¡Yo creo que bien poca! O lición de los F.I.E.S y el aislamiento, el acer- es lo mío, pero tampoco voy a pedir discul- Terrassa i Barcelona pel que us demano a totesmejor dicho... ¡nula! camiento geográfico para tod@s l@s pas por ello; solo espero que alguien me que no pareu denviar faxs, correus o el que pres@s a sus lugares de origen y/o resi- haya comprendido, comparta y sobre todo considereu oportú, i mostreu la repulsa aCambiando de tema, os expondré la forma dencia, la excarcelación de tod@s l@s participe de todo lo expuesto. aquests falsos expedients.en la que cada unx puede participar en pres@s enferm@s, etc.dichas jornadas, y/o lo que la gran mayoría Imaginaos un halcón peregrino nacido para En la mateixa situació es troba el nostre com-de lxs presxs que participan van a hacer: Lo que si se solicita en vuestras reivindica- volar y ser libre y que lo enjaulen para toda pany FRANKI , en la presó Model de Barcelona. ciones individuales es seriedad y compro- una vida...la SUYA!!! No es pot permetre que un sistema feixista vul-1. Días 1, 2 y 3 de diciembre de miso. gui censurar i intimidar als que ens expressem2008: ayunos (tod@s, menos aquell@s que Sin más que comentar por ahora, me des- fent ús daquesta llibertat dexpressió que noestén enferm@s y/o no compartan la lucha Otras reivindicaciones (para mi pensar) serí- pido de todxs con un fuerte abrazo que han aconseguit silenciar ni ho aconseguirande las huelgas de hambre). an: la libertad condicional para tod@s l@s traspasa todo muro y frontera! mai perquè per a això ens han de matar i2. Escrito, quejas de disconformidad pres@s que han cumplido sus 2/3 de con- nosaltres no ens deixarem.a todos los órganos posibles, tanto del dena, para cambiar la actual situación de la CON AMOR Y RABIA...NO A LAS CADENASEstado italiano, como del español y otros. posible libertad condicional que existe en PERPETUAS!!! SALUT I ANARQUIA3. L@s que no deseen hacer ayuno, este "Estado" cuando se cumplen las ¾ par-podrían participar con un chapeo (no bajar tes de la condena! y una amnistía general ¡VIVA LA ANARQUÍA!!!al patio) durante los días 1, 2, y 3 de para tod@s l@s pres@s que estén conde-diciembre de 2008. nad@s a 3 años.
  • 21. // 21Autogestiona’t contra el poderManresa, desembre 2008 Un forn contra la MAT nacions més baixes dels rajos gruix. Amb els taulons es fa els rent. Es fan servir els llistonets rem endinsant i concretant a solars a lhivern, al matí i al ves- dos laterals que unirem amb 5 de 10 x 10mm per poder sub- mesura que anem avançant.Azimut pre (figura 1). llistons tallats a uns 48cm. Les jectar el vidre a la coberta, elT ens a les teves mans El material necessari és el parts que ens quedin buides qual sacabarà de fixar amb sili- Al principi de tot trobem els la nova secció del següent: (excepte la de 53 cm de llarg cona. La unió de la coberta amb hàbits de consum actuals: cada Pèsol titulada que serà lobertura) les tapa- la resta del forn es fa amb la vegada consumim més i més "Autogestionat contra ·Un tauló de fusta de 10mm de rem amb la planxa de fusta frontissa com es veu a la figura energia, i els recursos energè-el poder". La idea principal da- gruix 1m x 1m com es veu a la figura 3. 4. Per assegurar que quedi ben tics en canvi cada vegada sónquesta nova secció és proposar ·Un tauló de fusta de 10mm de Linterior es forra primer amb tancat i no sescapi lescalfor menors, doncs ens els anemidees pràctiques, senzilles, gruix de 1,5m x 1m el cartró per tal daïllar-lo ter- es col·loca la cinta aïllant des- menjant. Cada dia volem mésaplicables a la vida quotidiana, ·Una planxa de fusta, tipus micament i després amb el cuma als costats que queden energia arribant a lentrada deque permetin cobrir "necessi- okumen, de 2m x 1m paper dalumini per tal que els en contacte entre la coberta i la casa i per tant es necessitentats bàsiques" sense haver de ·5 llistons de 48cm de llarg i rajos del sol es reflecteixin cap carcassa i un parell de tanques corredors més amples perquèrecórrer als fluxes de poder 40mm x 40mm a la base de lolla. Ja està feta la que ho deixin ben aferrat. aquesta hi circuli. Les línies que(tant energètics com econò- ·4 llistons de 40 x 20mm carcassa del forn. distribueixen aquest flux ses-mics) dels quals som tant ·Caixes de cartró per fer servir El forn ja està construït, shi pot tan quedant obsoletes. La MATescandalosament dependents. daïllament La xapa metàl·lica ha de ser de cuinar pizzes, qualsevol verdu- (línia de Molta Alta Tensió) està ·Xapa metàl·lica de 39 x 62cm color negre, si optem per pin- ra, pastissos etc. Tot el que es ideada, entre daltres raons,Al llarg dels següents Pèsols i 0.5mm de gruix de color tar-la sha de tenir en compte cuina en un forn convencional. per poder subministrar aquestaanirem donant eines per creixent demandaconstruir-nos artilugis energètica.que ens permetin viureautogestionadament I com es generaràsense ser còmplices de les tanta energia? Ambbarbàries de Repsol, ni de nivells de consumGas Natural, ni tant alts no femMonsantos, ni La Caixa, ni gran cosa amb lesdels tants altres milers de energies renova-voltors que ens xuclen la bles. Es pot apreciarsang. en canvi com el tema de les nuclearsLa secció estarà dividida és cada vegada mésen dues parts. A la prime- un tema força recu-ra explicarem com cons- rrent en els mitjanstruir, elaborar o tirar de comunicació i aendavant una idea o pro- lodre del dia deljecte en particular. A la planning dels polí-segona part descobrirem tics. Però què enquè samaga darrera làm- dirà la població? Abit que deixem de fer ser- Europa la lluita con-vir: què hi ha darrera len- tra les nuclears alsdoll; què hi ha darrera els anys 70 va tenir elsfogons; què hi ha darrera seus moments deel sobret de llavors comer- glòria, arribant-se acials; quines són les realitzar accionsmàfies energètiques, polí- força contundents, atiques i econòmiques que Itàlia per exempleshi mouen. Sigui dit de es va parar la cons-pas: deixar dutilitzar-lo trucció daquestno vol dir deixar de senya- tipus de centrals.lar-lo o estroncar-lo. Ja sho tenen totUn forn.... pensat : dentrada ja estan creant opinióComençarem explicant favorable a travéscom construir un forn solar, negre que sigui pintura inolora i que dels mass media, lestan pre-doncs va ser mentre menjàvem ·4m de llistonets de fusta de aguanti fins a 100º. Aquesta Per més informació: José sentant com una energia netauna pizza cuinada al sol, en 10mm x 10mm peça serà la base on shi posarà Manuel Jiménez, Ingenios doncs no genera CO2 durant launa de les tantes reunions del ·1 vidre o climalit de 43cm x lolla. Al ser metàl·lica i de Solares, Ed Pamiela, 1997 Iruña producció elèctrica (no contenPèsol que varem decidir ence- 46,5cm color negre absorbirà la radia- lemès durant la construcció detar aquesta secció. El forn de la ·1 rotllo de paper dalumini o ció solar que entri al forn trans- ...contra la MAT la mateixa central). A part delnostra pizza és molt senzill, és altre material reflectant mane- formant-la amb calor tot joc mediàtic tenen lligat eluna caixa de calor on es pro- jable cedint-la al cul de lolla. No es Desgranar de què ens deslliu- tema estratègic: la MAT no ésdueix lefecte hivernacle: ·Frontissa de piano 47cm llarg fixa a cap base, doncs en rem si cuinem amb el sol és només el tram Sentmenatnecessitem una coberta de i 20mm ample alguns moments del dia o de amplíssim: de les nuclears en Bescanó, el resultat final és unvidre que tanqui una caixa de ·2 m cinta adhesiva aïllant lany la base serà a un costat i cas de substituir la vitroceràmi- anell energètic del mediterrani,fusta ben aïllada. El model que descuma. en altres moments serà a lal- ca i tota la xarxa de distribució començant a França i passantproposem té dues posicions: la ·Cola blanca, silicona. tre. elèctrica, del gas natural, del per Turquia. Les centrals nucle-destiu i la dhivern. La forma butà en cas de substituir pels ars podran estar a qualsevoldel forn ens permet col·locar- Mans a la feina: El primer pas Per fer la coberta sutilitzen els fogons tradicionals... per quin país daquest anell, allà on tro-lo de manera més perpendicu- és fer lesquelet del forn llistons de 40 x 20 mm prenent començar? Com que és el pri- bin més facilitats i pocs entre-lar als rajos del sol, buscant seguint les mesures de la figu- com a mesures de referència el mer capítol daquesta nova sec- bancs a canvi dalgunes presta-inclinacions altes a lestiu i al ra 2 utilitzant els llistons de 40 marc de la carcassa del forn i el ció millor començar per quel- cions.migdia, o bé buscant les incli- x 40 i els taulons de 10mm de vidre o altre material transpa- com general i bàsic; ja ens ani-
  • 22. // 22RessenyesEls bons salvatges. El fracàs inevitable de les Centro deutopies polítiques modernes Documentación deFerran Sáes Mateu los MovimientosBarcelona: larquer (2008) ArmadosManresa, novembre de 2008Hiram GascoigneE Daquest llibre hi ha hagut bastantes exa- geracions sobre els seus continguts i refle- xions. Les informacions que nhan donat els mitjans de comunicació catalans (lAvuio Catalunya Ràdio) mostren un excessiu afany depromoció del llibre bé un desconeixement sobre eltema per part de qui el ressenya. Me lhe llegit perles expectatives creades i ara puc assegurar que lesconclusions a les que arriba Sáez no són ni per pri-mera vegada formulades ni tan documentades comque se nha dit.Al marge daixò, fa una interessant aproximació a laconstrucció del "bon salvatge": des de la seva apari- Manresa, novembre de 2008ció al segle XV (arran de lexcusa que oferia la des-coberta europea dAmèrica i dels seus pobladors), Latinantikings Lutilitzat com a subjecte polític de denúncia (com feu a creació del "Centro de DocumentaciónMichel Montagne, de qui Sáez nés considerat un de los Movimientos Armados" respon,especialista), passant pel segle XVIII on, a través de segons afirmen els seus impulsors, a laJean-Jacques Rousseau, fou convertit en una realitat necessitat de reflectir totes les expres-antropològica utilitzada per a justificar els projectes sions escrites emanades de les organitzacionspolítics revolucionaris del XIX al XXI (tot en el mateix político-militars del continent americà.sac: el comunisme, lanarquisme, el nazisme, leco-logisme, lokupació...). Lautor mostra que la cons- A través de la pàgina web que es posà en fun-trucció daquestes ideologies -sinistres i totalitàries- cionament aproximadament des de lany 2005basades en el "bon salvatge" i els futurs perfectes, www.cedema.org, es pot tenir accés a una ingenthan estat una de les pitjors coses que li ha pogut quantitat de recursos de les pràctiques més con-ocórrer a la humanitat i, per tant, conclou que cal eliminar aquesta figura per tal delaborar noves propostes políti- frontades de llatino-centro-amèrica: comunicats,ques. llibres, revistes, entrevistes...Quines són aquestes polítiques més encertades, segons lautor? La democràcia liberal (independentment de la forma Bona part dels comunicats realitzats per les rea-que prengui -socialdemocràcia, democràcia cristiana...-), basada en la racionalitat i en la voluntat de millorar, a litats/grups/moviments/ armats de les diferentsdiferència de les anteriors que ho són en la irracionalitat i la voluntat de perfecció. tendències ideològiques són mostrades en aquesta pàgina, actualitzada constantment, iCoincideixo amb Sáez en que no cal justificar els projectes polítics en suposades veritats antropològiques; ni històri- imprescindible per conèixer la naturalesa i les-ques ni geogràfiques ni místiques... Sóc partidari del que sha anomenat epistemologia del desig, lhedonisme: els tat actual en el què es troben aquestes expres-projectes polítics anarquistes han de ser justificats en el fet que lindividu o un col·lectiu ho desitja i vol dur-lo a sions de lluita.terme. Més enllà daquest desig no cal una justificació científica o religiosa; la voluntat individual hauria de ser sufi-cientment legitimadora sense lefecte discursiu de la ciència i la religió, sigui inventada -com el bon salvatge- o demos- També es pot tenir accés a molts comunicatstrada. realitzats anteriorment pels grups guerrillers, moviments armats i agrupacions (més o menys)En quant a la resta del llibre, discrepo força. En primer lloc, malgrat que lautor senyala que el bon salvatge està pre- revolucionàries danys i dècades anteriors actual-sent tant en les polítiques desquerra com de dreta, tots els casos que exposa en profunditat corresponen a ideolo- ment inoperatius. La classificació per països delgies desquerra. Al llarg del text queda bastant clar quines són les seves preferències ideològiques. Més enllà daixò, portal ens permet tenir accés a aquelles realitatsval la pena mostrar lanimadversió que té envers lanarquisme, basada en tòpics i un desconeixement general. que preferim conèixer.Sembarca a criticar-lo basant-se únicament en Mikhaïl Bakunin i John Zerzan; és més, en el capítol que hi dedica sor-prenentment parla pràcticament del comunisme soviètic! (repetint algunes de les frases que ja havia apuntat en el Les anarquistes ens podem sentir més afins ambcapítol dedicat justament al comunisme). Daltra banda, per demostrar la seva sinistralitat fa referència a les bombes les reivindicacions i accions expressades sobre-que llencen els anarquistes, i per demostrar que és un projecte fallit posa dexemple la curta durada de les col·lecti- tot al "cono sur" dAmèrica (i més concretamentvitzacions aragoneses. En aquest darrer aspecte soblida o ignora, no ho sabria pas dir, que si no van prosperar fou a Xilé), on podem trobar la major part dels comu-principalment per les ofensives feixista i comunista. nicats dels grups antiautoritaris i anarquistesEl que més em sorprèn és que no sigui conscient que els seus raonaments també serveixen en contra seva. El text més actius i que operen sota una multiplicitat deestà basat en una concepció dualista en la que, duna banda, situa les utopies basades en el bon salvatge i, de laltra, sigles evident.la democràcia liberal: les primeres han fracassat, la segona no. Mentre que Sáez retreu a les primeres una inherentvoluntat de perfecció, de la segona es dedueix que no té voluntat de perfecció sinó que representa la perfecció! En Com és obvi, als què ostenten el poder no els hiaquest sentit, cau al mateix parany que acusa dhaver caigut al comunisme, lanarquisme... ha agradat la iniciativa i podria estar sent inves- tigada per la interpol a petició expressa entreParal·lelament, Sáez no té en compte que la democràcia que defensa es basa en la contrapartida del bon salvatge, la altres del govern Mexicà.criminalització de laltre: limmigrant, lestranger, el roig, el terrorista anarquista, islamista o basc. Ni que en nom dela democràcia shan comés també molts crims; la guerra de lIraq nés sols un exemple: un combat contra el terroris- En definitiva, cedema és una eina imprescindibleme per a portar-hi la democràcia. En aquest sentit, els arguments que esgrimeix en contra dels projectes polítics per a totes aquelles interessades en comprendrebasats en subjectes inventats també lhauria daplicar aquí, tan se val si és el "bon salvatge" com el "terrorista". de més a prop les realitats de les lluites que opten per la via combativa i violenta per enfron-Si us plau, que algú escrigui el llibre Els terroristes. El fracàs inevitable de la utopia democràtica liberal i lestampi con- tar-se al sistema capitalista.tra la cara de Ferran Sáez.
  • 23. // 23Humor/ poemes/ agenda... Agenda Manresa Dissabte 13 de gener a les 20:00 al ZTA Banzai (C/ de la mel) xerrada a càrrec de dues integrants del Movimento dos Trebalhaores Rurais Sem Terra MST del Brasil. Berga Dissabte 27 de desembre Aniversari de Cal Okupi; a partir de les 10 del matí a la plaça Maragall de Berga: el·laboració d’un mural, d’una paella, dinar popular, taller de serigrafia, garrafada popular. A les 18:00 Xerrada les màfies especulatives al casc antic de Berga i desallotjaments i okupacions a la capital del Bages. A la nit a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat: Las hermanas Calatrava, PosaDiscus S-tupendu (Paxanga Tech) i Raimon i Garfunquel (Musica No protesta). HORARIS CNT MANRESA/CSO VALLDAURA C/Jorbetes, 15 Telfs: 686305111 / 686304012 e-mail: cnt_ait_manresa@hotmail.com CNT i Biblioteca si cadens adoraveris me. predicant corrua endins que són barats. I el tor- Kafeta (amb futbolín i preus populars !!) Satanàs naveu de llur maligne va dient que són els bons Divendres de 19 a 00h (si caus madoraràs) i bons de dur i que si véns dines de franc. La Dissabte de 19 a 01h mida justa de les tatxes i el precís nombre deI QUÈ?, AH! claus. El martell, te linventes. La perfecció hi put a llum. De la llum nhan fet estigma: avui HORARIS CENTRE D’ESTUDIS JOSEP ESTER BORRÀS C/ Del Balç num 4Els condemnats hi donen voltes; quasi dansen linfern té marca sueca i digerint esprits inertsprô no poden, car lestructura no ho permet ni es fica dins de cada casa com si fos lhabitual, Dissabtes tarda de 18:00 a 21:00el protocol no ho estipula. Per tot viu la pena la cosa dara, la més normal. Per a trobar una 938216747eterna. No hi ha lloc ni per a laire. Tot és a punt lleixa he hagut danar a linfern!pel paradís: una corrua dhomes muts a laven- LADISTRItura de labstret són només fúria i gran deler blanCalluM Distribuidora de material antiautoritari C/ Puigterrà de Daltper posseir tota la pompa i tot el fast que hi ha 23 Dimecres, Dijous i divendres de 17 a 21ha la vora i serà seu. A linfern hi venen mobles. 10 Dissabte de 10 a 13h i de 17 a 21hEls vigilants, armats, que hi ha a lentrada, van 08 les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
  • 24. Entrevista Parlem amb... un treballador de la pirelliLAntonio és un treballador afectat per lExpedient de Regulació dOcupació (ERO), presentat a loctubre per lempresa Pirelli,que vol deixar al carrer unes 280 treballadores (amb una alta proporció de dones). A hores dara lERO no va acompanyat dunpla de viabilitat ni cap justificació de les pèrdues de la planta. Des de fa dos mesos la plantilla sha mobilitzat i no ha arribata cap acord amb lempresa a lespera de la documentació requerida. En aquesta entrevista ens dóna la visió un treballador queno està al Comitè dEmpresa ni és representant de cap sindicat."Darrera daquests números de treballadors hi ha persones, cadascú amb la seva història, cadascú amb una situació econòmica i social determinada"Manresa, novembre 2008 Aquesta notícia com es viu lligat per tantes bandes. A més, de la fàbrica i la maquinària I és que per una multinacional entre els treballadors? tal i com està la cosa no ens són molt velles...Mentre ha és això; els treballadors no somCremant pneumàtics serà pas fàcil trobar una altre estat rentable sha anat aguan- persones,el "drama" social que Amb molta preocupació perquè feina... tant, però ara ja fa un temps pot representar les sevesQ uina era la situació laboral de treballadors en edat de jubi- que sha deixat morir, i és quan accions no els importa. Les de Pirelli fins ara? lar-se en queden molt pocs, la Què han fet les institucions i realment veus que no hi ha un administracions, sha de gran majoria som gent de administracions des de la- interès de quedar-se aquí. A veure...a veure que fan ara amb Tenim un sou alt, trenta i pico - quaranta anys. nunci de lERO? més arriben informacions que els treballadors que ens afectaperò treballant amb unes Molts de nosaltres tenim nens, lempresa està invertint a lexpedient.condicions laborals determi- estem embolicats amb hipote- Montilla en tot moment assegu- Romania cosa que fa pensarnades: horaris de torns rotatius ques als bancs… i que neces- ra que no hi ha perill per la que el tema es tractés duna Entre els i les treballadores(mati, tarda i nit), treballant sitem uns ingressos per viure. comarca, que la fàbrica es deslocalització.I és que real- es viu la indignació ... esteubastants festius i, des de fa uns Deixar de tenir aquesta feina quedarà…Però bé, ja sha vist, ment et dóna la sensació que unides?5 anys, fent el que en diuen ens comporta un canvi de les inversions des de fa temps en aquests moments poden ferhores "extrajornada" que van a plantejament de vida total, i és shan anat fent a fora, no pas a de tu el què vulguin, nosaltres Ara al comitè li toca estar unit.banda de les 40 hores set- un canvi molt difícil quan estàs la fàbrica daquí. Lestructura allà només som un número,no? Però, avui en dia no hi ha la vol-manals. També hi ha els torns untat que hi havia tempsvoluntaris. enrere. Ara la gent va més a la seva, la preocupació tots la…hores "extrajornada"? vivim però cadascú mira la situació en que està ell i el quèSí, hi ha un conveni firmat des li interessa més: hi ha els de ladel 2003 que obliga als trebal- prejubilació amb uns interes-ladors a treballar 8 diumenges sos, els qui tenen contracte dea lany. Lobjectiu de la fàbrica "relleu" (treballadors que faés que aquesta no pari ni un menys de cinc anys que els vandia a lany, que estigui en fun- contractar i no els poden aco-cionament al màxim de dies. miadar) amb uns altres interes-Clar, això era una gran con- sos,…no es viu tampoc untradicció; presentar un expedi- clima general dunitat. Aixòent de regulació, quan tenen també es nota amb els sindi-als treballadors obligats a fer cats, cada un va a la seva. Tot ihores…no acaba de quadrar. així shan fet mobilitzacions,Per això el primer que sha vagues i talls de carretera.eliminat és fer aquest diu-menges. Voldries ressaltar alguna idea?Però al juny no es parlavaduna nova fàbrica? Bé, més que res reflexionar sobre la idea que la gent quanSí, abans de lestiu es parlava llegeix o escolta les notícies, unduna nova fàbrica amb una cas com el de Pirelli només sentfabricació basada en xifres i números, però és quepneumàtics de més valor afe- darrera daquests números degit. Per tal de fer això les treballadors hi ha persones,administracions donaven facili- cadascuna amb la seva història,tats a lempresa. LAjuntament cadascú amb una situacióde Manresa requalificaria els econòmica i social determina-terrenys on es troba la fàbrica, da. Una cosa així tobliga a can-dindustrials a urbanitzables. viar la vida que portaves…i ésLajuntament de St. Joan de que en el moment que tensVilatorrada per exemple els feina i no la veus perillar etoferia cedir-los els terrenys a sembla que tot és estable, queun nou polígon industrial. Però et parlen duna crisi però que aara potser ja no els interessa tu pràcticament no tafecta,perquè el negoci de la con- però el dia que et lleves i veusstrucció ja ha passat. Després que et quedes sense feina i quede lestiu van dir que no es faria tota la vida que tenies muntadala fàbrica i farien fora a un terç depenia en gran part daquestde la plantilla. Largumentació feina, llavors és quan tadonescentral és la crisi. de que li pot tocar a tothom i que, de la manera que està muntat tot, li tocarà a molta gent.