El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008

  • 318 views
Uploaded on

El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008

El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008

More in: News & Politics
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
318
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener x L’empresa Tyco electronics pretén tancar la seva GRATIS 6.000 exemplars planta de Berga on hi treballen 121 persones. II època núm. 39 L’empresa ja fa anys que està seguint aquesta Setembre-octubre de 2008 tendència. pag 7-9 Manresa La Font vs l’ajuntament i Grup Mas. /pàg 17 El llibre de Tous o com justificar un assassinat /pàg 18 SallentLa presó dels lledoners Joan Puig i Elies i la bib-x ja és una relitat La presó dels Lledoners s’inaugura el divendres 25 d’octubre i estarà en “ple lioteca de Sallent /pàg 17 Arreufuncionament” a partir del gener del 2009 /pàg 19-20 Xile: més que paraules /pàg 23L’organització del Iberpotash continuaterritori al servei dels destruïnt les nostres Aperheid europeu /pàg 21interressos econòmics comarques /pàg 5-6/pàg 3-4 El 6 dagost, a la Corbatera, espai dinterès natural i punt de para- 76 dies en vaga de famSant Fruitós, Sant Vicenç o Sant Joan, podrien da per a moltes aus migratòries, shi produí un bessament.quadruplicar la seva població en lhoritzó de Iberpotash únicament respòn amb campanyes per netajar-se la /pàg 22lany 2025. Això és el que sextreu del Pla cara.I amb tot això la lluita de Prou Sal continua i també lesTerritorial de les Comarques Centrals, aprovat el accions de denúncia.passat 16 de setembre. Lobjectiu del pla terri-torial és el de reequilibrar el creixementdemogràfic de Catalunya i en especial, descon-gestionar làrea metropolitana de Barcelona.Mentretant el Govern va aprovar el mes doc-tubre de 2007 el Decret Llei de mesures urgentsen matèria urbanística per dotar a la Generalitatdinstruments per tal dobtenir de manera imme- Nocions sobre Colombia:diata sòl per a la construcció dhabitatge. La suma de lextensio del narco-daquestes 10 ARE ocuparia 160 hectàrees i trafic a la llei desegons les seves previsions suposarien 8.106habitatges nous. "Justicia y Paz"
  • 2. Editorial SumariJa tornem a ser aquí. Tard però amb un munt de coses per dir. No Pàgina 3: · I encara més ciment.tenim ganes de ser pessimistes ni res daixò però el panoramasegueix pintant malament i no ens referim a la crisi que shan inven- Pàgina 4: · Pla territorial de les comarques centrals: creixement insostenible.tat per tal que alguns guanyin encara més. Ens referim a lobertu-ra de la presó de Manresa. Un nou centre per matar la vida, per Pàgina 5: · Nous vessaments del col·lector de salmorres a Súria i Sallent.atemptar contra la dignitat de les persones, per ficar aquelles queatempten contra el sistema o contra els seus iguals (per causes Pàgina 6: ·Última acció de Prou Sal! Pancarta a l’eix Transversal.diverses: lespiral de la injustícia sembla que no té final). Mentre .Iberpotash es renta la cara, la salinització no para.lEstat dona quartos als bancs (que en cap moment han deixat de Pàgina 7, 8 i 9: · Desemmascarem Tyco Electronics.guanyar morterades de diners) moltes persones sestan quedant enatur. La construcció nés un exemple: empreses que aprofitant la Pàgina 9: · Readmissió Montse!"crisi" tanquen, no paguen sous, i paral·lelament munten una altraempresa, pagant menys... Doncs res, paral·lelament al Pla Pàgina 10: · La marxa dels maquis a Berga.Territorial, i no fos cas que els lladres de les constructores deixes- · Ruta dels maquis a Barcelona.sin de guanyar al Bages les administracions els hi donen vida amb ·Anul·lació judicis franquistes per a tothom.les Àrees Residencials Especials (30.000 habitatges insostenibles):per solucionar el problema de lhabitatge? No, perquè els construc- Pàgina 11 a 16:· DOSSIER CENTRAL “Nocions sobre Colòmbia: de l’extensiótors segueixin amb el seu nivell de vidorra. Per seguir amb el melo- del narcotr``afic a la llei de just´´icia i pau.drama, a Berga Tyco tanca, tal i com fa habitualment, mentre no Pàgina 17:·La Font vs l’ajuntament i Grup Mas.ha parat de guanyar calès, amb la complicitat de les administra- ·Joan Puig Elias i la biblioteca de Sallent.cions i dels sindicats grocs (CCOO i UGT), que estan per certificar-ne la mort i embutxacar-se algun caler. Des daquí també lamentem Pàgina 18:· El llibre dels Tous o com justificar un assassinat.la mort o lassassinat de Ràdio Korneta (sobren els comentaris). Pàgina 19, 20:· Augmenta el sistema carcerari: s’inaugura la presó dels lledoners.I ara coses bones: absoltes les persones de lAlt Llobregat que es vanencadenar per protestar contra el Pla Caufec, lAgenda Llibertària Pàgina 21:· L’aparheid europeu.que dIgualada ha passat a Berga acaba de sortir i lamic JoanBusquets ens ha recordat a tots la lluita -també larmada- contra la Pàgina 22:· 76 dies en vaga de fam.injustícia que van dur els maquis a casa nostra. Manresa segueix en · Resenya de migración.venda i Sallent segueix ben salada (tot i que ara amb la façana Pàgina 23:· Xile: més que paraules.dIberpotach ben verda, és lúnic verd que hi ha ja que la sal homata tot), però mentre hi hagi injustícia hi haurà lluita i a Berga Pàgina 24:· Els moviments en defensa del territori: defensa? territori?.sanuncia linici duna campanya contra el turisme rural i tot el quecomporta. Salut i bona lectura! Pàgina 25: · Per ells els honors, per a elles l’oblit. Pàgina 26: · Humor. ·Poesia Pàgina 27: ·Ressenya. ·Agenda. Pàgina 28: Parlem...amb el Senzill. I recorda... Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el por- taveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, solament a qui en forma part a cada moment. Daltra banda, com a col·lec- tiu només intentem assumir leditorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui. Tancament daquesta edició: 14/01/2008 a les 19:00. En aquest Pèsol Negre han participat: Niara Nimai, L’espurna, Plataforma Prou Sal!, Salmorranes, Barrikada, CNT-AIT, Sonya Torres, Avuinodormiré, Mundana una lista de Sabadell, Antifeixista, Solidaria, Enviat especial, Hiram Gaskoine, Columna Clitoriana, Roger, Disha, Berga Podrida, Un del Poble, Pep i Tu i el Vandelpal. Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència. Directori *BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça electrònica: ateneullibertari@berguedallibertari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat Web de el pèsol negre de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedalliber- tari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris berguedans). Centre dEstudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de Al web trobaràs en PDF els diversos la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de cor- números de la revista que han aparegut reus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació (tant de la primera com de la segona llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): pesolnegre@hotmail.com. Ràdio Korneta Apartat de cor- reus número 16, 08600 BERGA Telèfon: 93 821 65 92 Correu electrònic: radiokorneta@berguedal- època) a part de les darreres notícies i libertari.org Web: http://radiokorneta.info Myspace: http://www.myspace.com/rkorneta informacions respecte aquesta publicació *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació llibertària. núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça elec- trònica: manre@cgt.es La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26, Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. cnt_ait_manre- sa@hotmail.com *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca nEscaiola: canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics dAgustín Rueda Adressa electrònica: amic- www.berguedallibertari.org/pesolnou sagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: LAlternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latin- mail.com pesolnegre@berguedallibertari.org
  • 3. // 3Actualitat / agressions al territori I encara més ciment!!!El febrer del 2008, just abans que rebentés lanomenada bombolla immobiliària, El Departament de Política Territorial i Obres Públiques i elde Medi Ambient i Habitatge van presentar el Pla pel desenvolupament de les ARE (Àrees residencials estratègiques).Manresa, setembre 2008 La primera pregunta que ve enNiara Nimai ment és tant bàsica com evi- dent: Fa falta construir encaraQ uè són les ARE? més habitatges? A qui beneficia Dentrada, segons aquestes ARE? A sobre el paper el paper oficial són pot quedar bonic dir que una un instrument per part seran habitatges protegits obtenir sòl de i construïts tenint en compteforma immediata i facilitar la criteris de sostenibilitat, peròconstrucció dhabitatge asse- que no ens enganyin.quible. Segons el document Aclarim dentrada què vol diraprovat, es desenvoluparan habitatge protegit, quan qui hi100 àrees en un total de 86 Tampoc ens creiem que facinmunicipis catalans, amb un falta més habitatges, ni "prote-total de 90.157 nous habitat- gits" (una persona a latur no higes, amb lobjectiu que un 50% té dret, i menys encara una jovesiguin "protegits". sense feina).El Govern va aprovar el mes Heu comptat quantes casesdoctubre de 2007 el Decret buides hi ha a Manresa o aLlei de mesures urgents en Berga o a Sallent? Quanta gentmatèria urbanística, que té com especula o ha estat especulanta objectiu, entre daltres, dotar durant anys amb aquesta situa-a ladministració de la ció? I és aquí larrel del proble-Generalitat dinstruments per ma, i ara no es vol protegir a latal dobtenir de manera imme- gent amb dificultat daccés adiata sòl per a la construcció lhabitatge, sinó a les construc-dhabitatge. Daquesta manera tores que estan veient que sa-poden requalificar ràpidament caba el "txollo" i ladministracióun terreny, escurçant el perío- que els hi aplana el terreny.de dal·legacions, per tal dagi- Fins ara deixava que senriquis-litzar el procés. sin sense miraments a través del mercat immobiliari, fentEl mitjà per poder exercir-ho és lhabitatge inaccessible a laa través dun Decret Llei que majoria de la població, provo-estableix un nou procediment cant aquesta caiguda anuncia-per qualificar de sòl per a usos da. I ara ens treuen els horts,residencials mitjançant lelabo- perquè els altres puguin conti-ració per part de la Generalitat nuar especulant i enriquint-se.de 12 plans directors urbanís- Com sempre protegint atics, que serien els següents: empresaris i constuctors, queAlt Penedès-Garraf, Baix són part del problema.Llobregat, Barcelonès,Maresme, Vallès Occidental, I sostenible? Què és sostenible?Vallès Oriental, Alt Pirineu iAran, Camp Tarragona, q Plànol de la futura àrea residencial estratègica Construir sense parar fins que ho haguem enterrat tot sota elComarques Centrals, Comar- ciment? Ei! Que el ciment no esques Gironines, Ponent i Terres St. Vicenç de Castellet, St. Joan ment els plans directors urba- Trullols i la Pujada Roja, al cos- menja! Don traurem el blat, lesde lEbre. Afectant doncs a la de Vilato -rrada, Sta. Margarida nístics i que durant el 2010 se- tat del nou vial que sortiria de patates I els enciams? I laigua?majoria de comarques. de Montbui, Solsona, Igualada i xecutin les urbanitzacions. la rotonda del Pont de Ferro Tona. La suma daquestes 10 fins arribar a la ronda (lesConcretament el Pla Director ARE ocuparia 160 hectàrees i Concretament la de Manresa obres del qual sembla que hanUrbanístic de les comarques segons les seves previsions està prevista a la zona que començat). Edificis que hauriencentrals preveu que es realitzin suposarien 8.106 habitatges queda a linterior de la ronda, de ser construïts seguint crite-ARE a les següents poblacions: nous. Es preveu que el març de als camps i horts que hi ha ris de sostenibilitat.Vic, Berga, Manresa, Manlleu, 2009 shagin aprovat definitiva- entre la Font dels capellans, els les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació SINDICAT DE MINERIA SINDICAT D’ACTIVITATS DIVERSES SALLENT C./ Clos, 5. 1r pis. 08605 Sallent tel. 938370724
  • 4. // 4Actualitat / agressions al territori Pla Territorial de les comarques centrals: creixement inasumible població de Sant Fruitós. El crei- Tecnològic del Bages- el mante- de les Comarques Central és caderies i a la connexió deManresa, setembre de 2008 xement mitjà és un altre dels niment i difusió dactivitats inferior jeràrquicament a altres punts estratègics com són elsLespurna més polèmics, ja que es centra industrials o la diversificació de plans que podrien desclassificar polígons. En aquest sentit, el Pla en aquells municipis mitjans i lactivitat econòmica fomenta- algunes daquestes zones i con- incorpora projectes viaris comS ant Fruitós, Sant Vicenç o preveu afegir un 60% al sòl urbà da en productes alimentaris. vertir-les en urbanitzables. És el el nou tram de la C-16 entre Sant Joan, podrien qua- consolidat actual. Aquest fet cas dels plans dOlzinelles i les Berga i Bagà o el desdoblament druplicar la seva pobla- afecta, entre altres, a les pobla- Espais "protegits" zones boscoses properes (el de la C-17, de Vic-nord fins a ció en lhoritzó de lany cions del Bages com Sant Joan Bages), les quals tenen una pro- Ripoll i millora del tram Ripoll-2025. Això és el que sextreu de Vilatorrada o Sant Vicenç de El Pla distingeix diversos tipus tecció especial per valor agríco- Puigcerdà. Pel que fa la mobili-del Pla Territorial de les Castellet. Pel que fa a la tercera de sòl no urbanitzable com els la, natural i de connexió ecolò- tat interna dels sistemesComarques Centrals, aprovat el tipologia, el creixement previst i espais naturals i les àrees agrí- gica, i que en el mateix Pla, i urbans, cal destacar les novespassat 16 de setembre. etiquetat com a "moderat" ateny coles. Associa aquestes parts suposadament també en el Pla obres del nus del Guix al Bages que enllaça la C-55, C-25 i C-16Amb lobjectiu de reequilibrar el o la constitució de la variantcreixement demogràfic de sud-oest de la C-55 a Manresa.Catalunya i en especial, descon- El Pla, però, sencara cap a lagestionar làrea metropolitana competitivitat exclusiva de lúsde Barcelona, el Pla Territorial del vehicle particular i no dónade les Comarques Centrals massa millores al transport de(comarques de lAnoia, el Bages, mobilitat sostenible (bicicleta,Osona, el Solsonès i el Berguedà transport col·lectiu...), tret dal-) promou un alt desenvolupa- gunes xarxes ferroviàries i lament urbanístic daquesta àrea. incrementació de loferta dalgu-x Les úniques que tenen nes línies intercomarcals de transport públic per carretera,garantida la protecció són com els trajectes Igualada-les zones PEIN i els espais Manresa, Callús-Súria, Colònia Palà-Súria, Manresa- Monistrol deintegrats en la Xarxa Calders i de les línies que cobrei-Natura 2000 xen els nuclis a lest del Pla.Un creixement urbanístic del tot x El Pla, sencara cap a ladesproporcionat i inassumible competitivitat exclusiva deamb els recursos disponibles i lús del vehicle i no al trans-que comportarà massificació, port de mobilitatcontaminació i problemes din-frastructura. Un exemple daixò sostenibleés el creixement previst a la pobla-ció de Sant Fruitós, a la comarca Pel que fa a la xarxa ferroviària,del Bages, que actualment té una el Pla incorpora el projecte depoblació de 7.500 persones i que lEix Transversal Ferroviari deel Pla Territorial, contra la posició Catalunya que permetria con-del poble, preveu que arribi a un nectar el tram de Lleida asostre de població de 35.000. Figueres integrant làmbit cen-El Pla Territorial es centra en tres tral (Conca dÒdena, Pla desistemes destructuració i funcio- Bages i Plana de Vic). En làmbitnalitat del territori: creixement del Bages, es projecta un futururbanístic, espais oberts i infras- tren tramvia a Súria i Sallenttructures de mobilitat. Cada siste- amb la transformació de lesma té uns objectius estratègics, actuals línies de mercaderiesque segons el Pla van encaminats destinades a lextracció de q Mapa de Sant Fruitósal "creixement demogràfic, a la potassa de les mines de la zona.potenciació econòmica de les En el Pla però, no apareix la pre-zones i els seus eixos de comuni- visió que fa el Pla Director del Placació verticals i horitzontals". a aquelles poblacions mitjanes- com actiu econòmic i estableix dInfrastructures de Catalunya, de Bages sobre el metro de petites, com Navarcles, Sant la normativa de protecció i les es preveu el trasllat de lautopis- Manresa o una extensió de la líniaCreixement urbanístic Salvador de Guardiola o Súria, directrius de gestió. La protec- ta de Montserrat, a laltura de de tren que arribaria a Sant les quals el seu creixement no ció daquests sistemes despais Sant Fruitós, cap a aquella zona. Fruitós i Navarcles.El Pla contempla sis tipus de superarà al 30% del sòl consoli- oberts es nomenclen en tres:creixement dels quals destaca dat ja existent. protecció especial, territorial i Infrastructures i mobilitat Pel que fa a la situació dunel creixement potenciat, el crei- preventiva. Malgrat això, de futur aeroport auxiliar al delxement mitjà i el creixement Segons el Pla, aquest creixe- totes les àrees que el Pla recull Segons el Pla, aquest darrer sis- Prat, es podria projectar cap a lamoderat. El creixement poten- ment urbanístic anirà acompan- com a no urbanitzables, les úni- tema sha dintegrar i ha danar comarca de lAnoia després deciat va destinat a potenciar el yat dun "progrés econòmic" ques que tenen garantida la en acord amb el creixement loposició de diferents pobla-desenvolupament urbanístic de amb diverses mesures, com protecció són les zones de Parcs urbanístic previst en el Pla, tot i cions del Bages a albergargrans nuclis urbans com són laparició de noves àrees Naturals (PEIN) i els espais inte- que una de les finalitats bàsi- aquest tipus dinfrastructura.Manresa, Igualada, Vic, Berga, dactivitat econòmica com acti- grats a la Xarxa Natura 2000. La ques daquest és la implamenta-Solsona o Calaf. Aquest tipus de vitats dalt valor afegit - refe- resta queden en una protecció ció i potenciació de les xarxescreixement també es preveu a la renciades amb el polèmic Parc fictícia, ja que el Pla Territorial destinades al transport de mer-
  • 5. // 5Actualitat / agressions al territori gairebé sempre trencaments causats per obres o per maquinària remenant-hi massa a prop. Darrerament, però, els ves- saments de salmorra del col·lec- tor són cada vegada més fre- qüents, afecten a més punts i no són causats per agents externs, sinó que es tracta de fuites degudes al propi mal estat del tub. Després de quasi 20 anys de funcionament, el col·lector de salmorres sha envellit. El tub principal és fet de material plàs- tic, però hi ha també elements i juntes metàl·liques. Amb els anys, la sal i el cabal de salmorra cada vegada més gran, el metall q Panoràmica de la montanya de sal de Sallent sha deteriorat. A linterior shi hauran dipositat concrecions de sals complexes. Nous vessaments del A més, la capacitat del col·lector ja fa anys que no dóna labast, per això el 2003 lAgència col·lector de salmorres a Catalana de lAigua va presentar un projecte dampliació del col·lector. I curiosament el pas- Súria i Sallent sat 28 dagost, lACA posa en funcionament el primer tram del desdoblament, dAbrera fins a la depuradora del Baix Llobregat,En només 20 dies de diferència, el col·lector vessa tres vegades salmorra, afectant un paratge així milloren el gust i lolor denatural a Sallent, la Corbatera, uns camps de conreu i uns horts a Súria, el Fusteret. laigua que arriba als ciutadans (de làrea metropolitana, és clar).Sallent, setembre 2008 El 6 dagost, a la Corbatera, espai duns 120m de llarg per 25 dam- col·lector tal de reparar-lo. El dinterès natural i punt de parada ple, que Agbar safanyava a rec- col·lector shavia trencat per una Tres vessaments en 20 dies,salmorranas i Prou Sal per a moltes aus migratòries, shi ollir amb camions. El camp, saturació a la canalització que va però aquests últims anys, nomésE l Col·lector de salmor- produí un bassal duns 200m de propietat dun pagès de la zona, provocar la ruptura del tub i va a la branca del Cardener, es res, què és? llarg per 50 dample i duna pro- ha quedat totalment inservible fer que la salmorra sortís a gran poden comptabilitzar vessa- funditat entre 1 i 30 cm. Tota la per al conreu. pressió cap a la superfície. ments de salmorra del col·lector El col·lector és un tub vegetació que creixia en el bassal La imatge dels horts impres- al pont de Malagarriga (enclava-que porta aigua salada des de les ha mort, deixant una taca marró Vessament a Súria: horts del siona, els cultius i els fruiters ment de Pinós), en una torre delmines de Sallent i Súria fins al que ocupa una bona part de lin- Fusteret estan grocs i sense vida i con- propi col·lector prop de Palà demar. Té dues branques, una arri- dret i que el fa pràcticament trasten amb la verdor del Torroella (Navàs), a lentrada sudba fins a Cardona i laltra fins a irrecuperable. El dia després El passat 28 dagost, en Josep, voltant,...Com expressen els de Súria, a Antius (Callús), a SantBalsareny, sajunten les dues a Aigües de Barcelona va inter- cap a les 8h del matí va treure el mateixos hortolans que culti- Joan de Vilatorrada on va matarCastellgalí i porten les salmorres rompre el pas daigua pel cap per la finestra de casa seva, vaven aquelles terres de vora el els plàtans del passeig, a la pol-dels diferents runams salins del col·lector i va procurar buidar la al barri del Fusteret, que es troba Cardener, és molt difícil que el lancreda de Miralpeix (Manresa) iBages fins a la depuradora del bassa amb camions, però més just abans darribar a Súria. Va què han perdut es pugui pagar tres més encara a Manresa,Prat de Llobregat, des don sabo- duna cinquantena darbres ja veure que un riu daigua brollava amb diners. A part de la pèrdua només en el curt tram comprèsca laigua al mar. havien mort. A dia davui, la zona de la terra i passava sobre lhort de la collita, les terres per on ha entre el Pont Vell i el barri de salinitzada es va ampliant, degut que té davant de casa. En Josep, passat la salmorra, han quedat Sant Pau. En total, shan produïtEl col·lector és una mesura a les filtracions, destruint més i ex-treballador de la mina, de inutilitzades pel conreu durant més de 300 fugues i el runam delpal·liativa construït fa gairebé més vegetació de laiguamoll seguida va endevinar que era uns 10 o 15 anys, molt pitjor que Cogulló i el del Fusteret segueix-20 anys que, tot i haver aconse- considerat com un dels espais una fuita del col·lector de un incendi o una pedregada, que en creixent sense disminuir lesguit disminuir la salinitat del naturals més rics i interessants salmorra que porta aigua salada només destrossen el cultiu; la agressions al medi ambient, lesCardener i del Llobregat, no solu- del terme. des de la mina de Súria, propietat salmorra obliga a abandonar ter- administracions segueixenciona el problema dels runams, I lempresa Iberpotash, men- de lempresa Iberpotash (que res que feia 100 anys que culti- callant o demanant a Iberpotashque segueixen salinitzant el terri- trestant? Doncs com que el pertany a lempresa israeliana vava la mateixa família, terres que sigui més respectuós amb eltori. A més, ara el col·lector col·lector es va pagar amb diner ICL Fertilizers) fins al mar. Va tru- amb fruiters centenaris,... medi a canvi de res. Pensemvessa sovint i tampoc ve de nou, públic i és propietat de lACA, no car immediatament a la mina i seguir deixant que els esdeveni-ja que hi ha comptabilitzades en té cap responsabilitat legal. seguidament van tallar el pas de 20 anys del "colador" ments ens sobrepassin? Des demés de 300 fugues des que es va Després daquesta violenta salmorra pel col·lector. Prou Sal ho tenim clar! PROU SAL!instal·lar. Avui, és propietat de agressió cap al medi, veiem un Cada fuita del col·lector delACA (Agència Catalana de cop més com una gran empresa Lendemà, van fer acte de salmorres de la conca del Aquest és un dels preus que shalAigua) i el gestiona lempresa contamina impunement i presència a la zona afectada Llobregat té per conseqüència la de pagar per tenir una empresaprivada Aigües de Barcelona, que segueix traient benefici de la directius de la mina i tècnics mort fulminant de la vegetació com Iberpotash a la comarca iés lencarregada de fer-ne el destrucció. dAigües de Barcelona per avalu- del lloc i la contaminació salina per tenir unes instal·lacionsmanteniment. ar els danys causats per la fuita, del sòl. Als primers anys de fun- obsoletes, gestionades per El dia 11, uns 500m al nord de la per tal que lasseguradora pugui cionament del col·lector de Aigües de Barcelona, que passenVessaments a Sallent: espai Corbatera, al mig dun camp llau- indemnitzar els damnificats. salmorres, de tant en tant es pro- per les nostres terres vessantdinterès natural la Corbatera rat va aparèixer una nova bassa Una excavadora va desenterrar el duïen vessaments accidentals, rius de mort.
  • 6. // 6Actualitat /Agressions al territori Última acció de Prou Sal! Pancart a lEix Transversal Sallent, octubre de 2008 de la potassa i dels fertilitzants (ICL Fertilizers). El runam del Plataforma Prou Sal! Cogulló de Sallent, tot i ocupar unes 40 hectàrees i més de 200 metres E l passat dijous 2 El passat dijous 2 dOctubre la daltura, ara el volen ampliar. Plataforma Prou Sal! ha penjat una enorme pan- El Departament de medi ambient carta (25m x 5,5m) en una (en mans dICV, ecologistes de paret visible des de leix debò), vol duplicar ara aquest Transversal, a la recta situada runam, que no té cap mesura dim- entre Artés i Avinyó. permeabilització i està salinitzant les aigües del poble i, a més, laigua del En la pancarta shi pot llegir les Llobregat fins que arriba a Barcelona. paraules que resumeixen la filosofia de la plataforma "Prou Sal". I Prova daixò és que actualment pretén que es deixi dabocar al runams estan construint una planta dessal- salins (als quals shi aboca el voltant de adora a Abrera per dessalar laigua, 6.000 tones de sal diàries) i que es no del mar, sinó del propi riu!!! retirin immediatament els abocadors generats en tants anys dexistència. Per a més informació: www.prousal.org Els runams salins, creats per lac-q Pancarta de prou sal penjada a l’eix a l’altura d’Artés tivitat minera dextracció de potas- Pobles del Llobregat: unim-nos! sa, són actualment propietat responem a les agressions que dIberpotash, multinacional israelí pateix el nostre riu! Iberpotash es renta la cara, la salinització no paraManresa/Sallent, Agost 08 tencions: no hi ha cap intenció da del programa de festa de solucionar el problema major. Fins on pot arribar elPlataforma Prou Sal! dels runams, sinó simplement cinisme? Té límits la hipocre-D esprés de la cam- de camuflar-lo i pintar-lo de sia? O millor preguntem: panya de neteja verd. O sigui, actuar de cara a quin preu té el poble, és a dimatge que la galeria per poder seguir dir, lanunci? Doncs 1.200 Iberpotash començar ara fa va abocant al medi 6.000 tones de sal diàries impunement, euros. Prou barat els ha sor- tit, mentre les conseqüèn- q Estat en què va quedar uns mesos amb això si, amb una imatge millo- cies del què fan les paguem l’hort d’un veí de súrialobtenció dels certificats ISO rada. No els deixem que entre tots, i ben cares. després d’un vessamentde qualitat i mediambiental, a estiguin més tranquils, doncsmés de la càtedra per la mine- fins que no es moguin per Volen netejar la imatge?ria sostenible, ara ens sorprèn solucionar el problema real Doncs si no netegen el quède nou. dels runams, és un insult a la realment embruten, que és dignitat i a la intel·ligència la sal, perquè no els hiLúltima de la multinacional que pintin la façana de verd, embrutem? Si pretenende la potassa que està destru- mentre segueixen destruint donar una imatge que no és,int casa nostra és, ni més ni casa nostra i el riu Llobregat contribuïm entre tots amenys, pintar la façana de la dia a dia. desemmascarar-la i equi-fàbrica de color verd. Quina parem-la amb la realitat quegran metàfora! Quina actuació Laltra estratègia utilitzada vivim els sallentins cada dia.més representativa i fidedigne per lempresa amb el mateix fidel què pretenen! Vindria a ha estat posar un anunciser com una declaració din- dIberpotash a la contraporta- les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Ateneu difussor de les idees Centre anarquistes C./ del Balç, 4 baixos d’Estudis esquerre. Berga. Josep c./ MossŁn Huch, 11 Ester i (Mercat Municipal) Berga Borràs Tel. 938221334 Distri de material alternatiu -Tapes variades, esmorzars, entrepans freds i calents, sucs naturals i gran Llibreria i Arxiu Històric assortit de tes aromtics- plaça maragall, 7 C./ del Balç, 4. Berga
  • 7. // 7Actualitat /Laboral Desemmascarem Tyco Electronics ladors; dels quals només 213 Els mitjans de comunicació, dia que no es equivalent a la rique- "sindicats" CCOO i UGT. De fetBerga, octubre de 2008 serien catalans. La resta, més a dia, ens expliquen que aque- sa que el mateix treballador això va quedar més que clarBarrikada de 600, són de dues plantes sta tendència a la deslocal- genera. Així, les classes socials pels que ens vam acostar a la franceses del grup. ització que pateixen les existeixen i uns i altres viuen marxa, doncs hi havia més ban-E l 4 de setembre passat indústries europees, forma part una realitat molt diferent, per deroles de propaganda sindical sortia publicat a la premsa la notícia del tancament de la planta x TYCO ELECTRONICS dun procés molt més ampli de divisió internacional del treball això els arguments de la divisió internacional del treball no que de denúncia del tanca- ment. I és que per CCOO i UGT AMP ESPAÑA SA va tan- de la mà de la globalització poden tenir-se en compte fins a banda de publicitar els seus de Berga de lempresa capitalista. Així les empreses que les empreses no siguin respectius sindicats, cada tan-Tyco Electrònics. Aquesta car el 2007 amb beneficis daquí no podrien competir portades pels mateixos trebal- cament suposa una oportunitatdecisió empresarial suposa la- amb les empreses daltres paï- ladors i els guanys repartits per embutxacar-se un bon pes-comiadament de 121 trebal- La planta que Tyco té a Berga sos que tenen els sous més equitativament. Els treballadors sic per gestionar la derrota. xladors pel què fa al Berguedà, només té 8 anys i es dedica a la baixos i es veurien obligades a són una cosa i els empresaris en69 a Montcada i Reixac i 23 injecció de plàstics. Els argu- canviar dubicació (o a deslocal- són una altra i és normal que Si tanca la planta demés a Barcelona. El tancament ments que Tyco ha donat per itzar-se, com es el cas de la cada un defensi els seus interes-de la planta de Berga es farà Berga és perquè si sin- justificar el tancament han planta de Berga). Dins daquesta sos (lògicament contraposats).efectiu duna manera progressi- estat la reducció a tot Europa lògica entrarien també les stal·la a països on elsva durant lany vinent, amb un de les vendes de vehicles i les- demandes de "flexibilitat" (que En tot cas, i com veurem a con- salaris són més baixos tin-60% dels acomiadaments entre timació que fins a finals dany els acomiadaments siguin més tinuació, Tyco a lestat espany-gener i maig i la resta fins a drà més beneficis. sen vendran un 30% menys. barats) per ser més "competitius" ol té beneficis i si tanca la plan-finals dany. A més, la multina- Això afectarà a les indústries i per "dinamitzar" leconomia. ta de Berga és perquè si sin-cional ha posat a la venta laseva planta de Valls on hi tre-ballen 112 treballadors i on shi auxiliars, com és el cas de Tyco. Textualment per Tyco el x Per CCOO i UGT stal·la a països on els salaris són més baixos en tindrà més. Encara més patètic va ser la presència de polítics locals que tancament de la planta de cada tancament suposa no van dubtar en suplantar afabrica cablejat. Les raons que Berga és degut a un seguit de El passat 9 doctubre va tenir les veus dels propis trebal-expliquen la venta de la planta mesures "per fer front a la dura una oportunitat per lloc a Berga una manifestació ladors (almenys al canal taron-(segons lempresa) serien que competència en el sector", que embutxacar-se un bon contra els acomiadaments. En ja). La primera tinent dalcalde,el cablejat ha deixat de ser un han de servir "per optimitzar, pessic per gestionar la total es van aplegar més de Maribel Iglesias, sencarregavasector estratègic per a Tyco. reduir costos i millorar la com- 700 persones vingudes de les de condemnar el tancament,Tyco actualment ocupa 754 petitivitat de lempresa". Tot i derrota. diferents plantes afectades pel tot i que no sabem en quinapersones a Catalunya, per tant així la empresa TYCO ELEC- "pla de reestructuració" de fàbrica afectada pel tancamentel pla inicial de lempresa afec- TRONICS AMP ESPAÑA SA (de la Però aquest argument parteix lempresa sota el lema "per treballa. A part de no viure elsta al 28,2% de la plantilla. qual forma part la planta de de que lempresa i els seus tre- locupació al Berguedà i el futur mateixos problemes que elsLactuació de Tyco forma part Berga) va tancar el 2007 amb balladors són la mateixa cosa, industrial de Tyco Electrònics". afectats directes, els polítics"dun pla de reestructuració per beneficis (com veurem en els negant la realitat que uns es La manifestació, que va recór- també són responsablesreduir costos" i proposa laco- següents apartats de larticle). veuen obligats a vendre la seva rer els principals carrers de lamiadament de 850 trebal- força de treball a canvi dun sou ciutat estava convocada pels Continua a la pàgina següent les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació PINTURES I DECORACIÓ PRODUCTES DE RESTAURACIÓ RESTAURACIÓ PRODUCTES QUÍMICS ATENCIÓ PERSONALITZADA Plaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos 08240 Manresa C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46 Tel. 938722516 i Fax 938720581 Manresa Web. www.ladrogueriamanresa.com tel. 93873 13 50 E-mail: info@ladrogueriamanresa.com
  • 8. // 8Actualitat /Laboraldaquesta situació, és més, són Pel què fa als beneficis de Tyco ascendirien a més de 2 milions deslocalitzant a països on poderells els que van posar les mil i l1 de maig del 2008 podíem a Europa, però és possible que Pel què fa a les subvencions treure encara més benefici.una facilitats a lempresa des llegir al diari digital el siguin molt més doncs, com aparegudes a les memòries deldun primer moment. Economista com Tyco duplica més declaren més impostor dipòsit de balanços al registre Altres tancaments de Tyco els beneficis i supera les previ- han de pagar. A més els ingres- mercantil, hi he trobat fins aDaltra banda, segons informa- sions: "El conglomerado esta- sos pel 2007 ascendirien a més quatre subvencions concedidesva ràdio Berga, si els 121 tre- dounidense Tyco International de 166 milions deuros. a lempresa des del 2006. La Madrid i Valladolidballadors de Tyco Berga sa- ha anunciado hoy unas ganan- Generalitat de Catalunya els va El dimarts 13 de Febrer delpuntessin a la vegada a latur la cias por operaciones continuas Pel què fa als òrgans socials el concedir fins a tres subven- 2007 el diari el dia detaxa pujaria fins al 11,55 % i la de su segundo trimestre fiscal president és Henning E Jensen, cions, la primera de 300.000 Valladolid publicava "Tycoxifra de persones a latur seria mayores que las esperadas y mentre que el gerent és Martín euros, la segona de prop de microser presenta suspensiónun total de 1950. En tot cas, elevó sus previsiones, debido a Alonso Sala, tot i que aquest té 850.000 euros i finalment una de pagos 9 meses después deldels mateixos treballadors que cuatro de sus cinco divi- 13 càrrecs més en aquesta tercera de 273.730 euros. ERE". I és que a labril del 2006dependrà que aquesta xifra siones reportaron incrementos societat. Carlos Bartes També linstitut de la reestruc- lempresa nortamericana Denalisigui una realitat. de utilidades de dos dígitos. En Blázquez és director financer turació de la mineria del carbó va comprar Tyco microser i tot concreto, los beneficios por entre altres coses, doncs també i desenvolupament alternatiu seguit va presentar un expedi-Dijous 9 doctubre Regió 7 operaciones continuas fueron ostenta 10 càrrecs més. És de les comarques mineres els ent de regulació docupació,obria edició amb la notícia que de 273 millones de dólares, o també, juntament amb Martín hi va donar 284.000 euros. Un que va afectar a 400 trebal-Tyco ja ha posat a la venda els ladors i va derivar amb el tan-seus terrenys a la Valldan. Comexplicaré més endavant aque-sts terrenys van ser cedits perlAjuntament de Berga ja 13anys. També aquest cas té bas-tants similituds amb el tanca-ment de Madrid i Valladolid,que també explico més enda-vant. En total són 6597 metresquadrats, amb una nau degairebé 4000 metres quadrats.Parlem de la multinacionalTycoTyco és una multinacional nordamericana dedicada a la fabri-cació de components denginy-eria electrònica. Aquesta multi-nacional està formada per unconglomerat dempreses dis-tribuïdes arreu del món, totesamb funcions molt concretes.Fabrica al voltant duns 50.000productes denginyeria de pre-cisió, és present a més de 25països, opera a més de 50 i venels seus productes a més de150 països. A la seva pàginaweb, Tyco es felicita per haver q Planta de Tycotingut unes vendes de més de 56 centavos por acción, frente Alonso, director general i con- total de més dun milió set- cament de la fàbrica13.000 milions de dòlars en el a los 164 millones, o 33 cen- seller de Ici seguridad SA, pres- cents mil euros en subven- madrilenya i la continuïtat de ladarrer any 2007. Ara mateix tavos por título, del mismo ident de Tyco Electrònics ray- cions. A aquesta xifra shi ha de de Boecillo. Els sindicats ofi-Tyco compta amb uns 92.000 periodo del año pasado.", tot i chem SA, conseller de Tyco sumar 467000 eurus, el valor cials van firmar aquest acordtreballadors repartits per tot el així la multinacional també marine SA, apoderat de de 7000 metres quadrats que dacomiadament pel compro-món. Tot i així la majoria estan durant aquest període, segueix Microser Electrònics SL (que va lAjuntament de Berga va mís que la planta de Boecillo noa Àsia (38.000), on només a acomiadant treballadors. tancar lany passat deixant més regalar ara fa 13 anys a lempre- es tancaria en un futur. NouXina nhi té 32.000. A Amèrica de 300 persones al carrer), sa, perquè sinstal·lés al polígon mesos després, com diu el titu-27.000 persones treballen a les apoderat de Thinlayer SL, de la Valldan i que els polítics lar del diari, lempresa presentaseves instal·lacions i pel què fa suspensió de pagaments pela Europa i Àfrica també nhi té Parlem de Tyco Electronics apoderat de Diamit SL i final- berguedans ara demanen tími- que 330 treballadors més ani- ment conseller de Tyco Iberia SL. dament a lempresa… Aquesta27.000. Com veurem més amp España SA ran a petar al carrer. Segons els x però ja els té a al venta.endavant, Tyco té tendència a mateixos treballadors: "Se ha xanar tancant les seves plantes La generalitat de demostrado que la estrategia Aquesta empresa, que té laeuropees per anar-ne obrint de planta aquí al Berguedà, forma Catalunya els va concedir Tyco va vendre la de Denali Partners LLC no eranoves a països on les condi- part de conglomerat de Tyco. fins a tres subvencions i planta a Denali per 1 euro potenciar la planta decions dexplotació són molt (segons la mateixa escrit- Valladolid sino la de realizarpitjors que a Europa i per tant, Lempresa (anomenada abans també linstitut de la una maniobra de especulación del 2000 AMP) compta amb un ura de compraventa).els seus beneficis majors. capital social de 55 milions reestructuració de la inmobiliaria con los terrenos de deuros, amb un import net de mineria del carbó i desen- las factorías de Madrid yPel què fa als productes que Valladolid así como eliminarfabrica Tyco, un 16% té a veure xifra de negocis al 2007 de volupament alternatiu. Aquestes són només les sub- toda mención a la multina- més de 136 milions deuros. vencions a Tyco electrònicsamb telecomunicacions, un Segons el registre mercantil, Un total de mes dun AMP España, però altres empre- cional Tyco Electronics, que es31% amb la indústria de lau- lactivitat principal seria la fab- milió set-cents mil euros ses de Tyco també instal·lades la que nos vendió a este grupotomòbil, un 9% fa referència a inversor que se ha encargadomaterial per ordinadors, un 5% ricació i venda de terminals i en subvencions. a lestat espanyol han gaudit de de hacer este trabajo sucio" connectors elèctrics i elec- subvencions milionàries, comdel total són peces per elec- trònics. La distribució de és el cas de Microser Eletrònics (extret de http://tycomi-trodomèstics, un 4% per xarxes vendes seria sobretot a lestat Pel què fa a les vinculacions SL que va rebre 28 milions croser.blogspot.com/ ) És mes,de connexió, un 2% per articles espanyol, però també vendria a societàries de lempresa en deuros en 8 anys, en concepte Tyco va vendre la planta a Denalielectrònics pel consumidor, Europa i a fora. El 2007 comp- concret, com he comentat dajudes a les plantes de per un euro (segons la mateixamentre que un 5% del total dels taria amb menys de 800 trebal- forma part del conglomerat de Madrid i Valladolid abans que escriptura de compravenda).productes que fabrica aquesta ladors a totes les plantes i Tyco, per tant participa en una aquests dues plantes tan-multinacional té a veure amb la oficines del territori (aquí sin- entitat més, té com a accionista quessin. Així Tyco des de les Després de varies manifesta-indústria de la guerra, doncs clourien les de Berga també) i a un altre entitat, és matriu de seves respectives empreses va cions i accions de protesta,com ens informa la seva pàgina comptaria amb 76 directius. Els dues més i està relacionada demanant subvencions mil- CC.OO i UGT es salten el quèweb van destinats a la indústria beneficis de lempresa el 2007, amb 10 entitats més. Totes de ionàries abans que les seves shavia aprovat a les assem-aerospacial i a defensa. segons el registre mercantil, lentramat de Tyco. plantes vagin tancant i es vagin blees de treballadors i firmen Continua a la pàgina següent
  • 9. // 9Actualitat /Laboral Carta de Pako als seus ex companys de Tyco microser Readmissió "Lo primero de todo quería mandar mis felicitaciones a toda la gente que luchó por lo que consideró justo y no se dejó influenciar ni por los unos, q Montse! Concentració de CNT-AIt el dissabte 18 d’oc- ni por los otros. Esos luchadores incesantes, íntegros tubre demanant la readmissió de la Montse y valientes que no se dejan embaucar: personas que no mendigan limosnas, sino que exigen lo que les corresponde. Aquellos que, por el contrario, practicaban la defensa enarde- cida del servilismo, basándose en la cobarde premonición de una derrota anticipada sin haber disputado ninguna batal- la; aquellos que convirtieron las manifestaciones de protesta de los trabajadores en campañas electorales; aquellos que rozan la cabeza contra el suelo por no poder levantarla a causa de su deplorable actuación;… A esos sólo se les puede tener lástima; porque su continua reverencia ante el amo les acarreará prob- lemas de columna durante el resto de su muerte en vida. A pesar de que la rendición condicional que firmaron les ha proporcionado un supuesto beneficio individual, han tenido que pagar un precio muy alto y por ser conscientes de ello se han rodeado de afiliados que Manresa, octubre de 2008 ral incloent vacances no gau- practican el vasallaje y señalan dides fins a la data. encolerizadamente con su dedo CNT-AIT Manresa - Contracte indefinit. acusador a sus "compañeros - La categoria laboral que li L a Montse ha estat radicales", excluyéndoles para correspon. acomiadada injusta- impedir que cuenten esta histo- - Pagament duns dies notot el que lempresa els hi posa sinó que els beneficis que ment. La nostra com- ria de privilegios a cambio de pagats (de l1 al 7 dAgost).sobre la taula. És per això que obtindrà lempresa a Xina seran panya, a lexigir els subsistencias ajenas. - Retribució de les horesla CGT va realitzar una mani- molt majors. seus drets fonamen- tals, estava rebent per part de extres segons conveni.(unesfestació el 18 de maig que va También resulta paradójico, 44 hores mentre cotitzava la seva encarregada, ja dunacabar davant les seus de Hi ha alguna cosa a fer? como la encarnizada crítica de temps endarrere, pressions 40).CCOO i UGT, on va repartir un la preferencia en las contrata- - Cessament de labús dau-pamflet on shi podia llegir: fins al moment de fer-se insu- És interessant veure les ajudes ciones muda repentinamente toritat de la seva encarregada"Con esta manifestación, pre- portables per a la companya i que reben aquests tipus de en defensa exacerbada, cuando Mercè i retractació per escrit.tendíamos que los ciudadanos acabant en un atac dansietat multinacionals, el poder que se intercambian los papeles yde Valladolid, supieran que per lassetjament sofert i la arriben a tenir i la impunitat pasamos a ser uno de los vasal- Envia faxos i e-mails en soli-CCOO y UGT, han servido, una baixa mèdica. Estant en aque- amb la qual actuen. Però també los "elegidos". Esta dualidad daritat amb la companya FAXvez más para allanar el camino st procés de baixa mèdica la es interessant pensar i repensar demuestra los férreos princip- 93.877.19.16 , FAXde la empresa, que en ningún nostra companya ha estat la manera de fer front al domi- ios y la honestidad de los 93.8742062 i correus elec-momento han respetado la acomiadada. La companya ni. Les multinacionals represen- interesados en fomentar la trònics a bonetroca@adi-decisión acordada por referén- també ha sofert una sèrie dir- ten concentracions de poder desigualdad de oportunidades." fad.ictnet.es amb aquest text:dum por la mayoría de la plan- regularitats per part de lem- enormes, més que els estats, presa: treballava 44 hores set-tilla del NO a la firma del acuerdo, Tyco crec que lúnica manera de que condicionen la teva vida i manals, mentre lempresa LEMPRESA BONET ROCA VUL-incluso llegando a ocultar datos a fer front a lempresa és la lluita prenen decisions sense consul- solament li cotitzava a la NERA ELS DRETS DELS SEUSlos trabajadores y que jamás han per mitjà de lacció directa, és a tar-ho des de milers de seguretat social 40 hores, TREBALLADORSluchado por mantener el empleo". dir, la no delegació, ni a polítics quilòmetres, obeint a finalitats lempresa no havia pactat el (responsables tots de la particulars i a interessos o Van acomiadar la trebal- x situació actual) ni a sindicats calendari laboral amb lesValència seves treballadores i a això se ladora Montse estant de CC.OO i UGT es salta pactistes. Que siguin els li suma que la Montse real- baixa, produïda per lassetja- mateixos treballadors senseEl dijous 6 de desembre de el que shavia aprovat a intermediaris els que portin el itzava tasques a lempresa ment laboral de la seva encar-2007 Terra actualitat publicava: les assemblees de trebal- que no es corresponien amb regada Mercè, al reivindicar conflicte i, a la vegada, radical-"Tyco cerrará a finales de 2008 la seva categoria profession- els seus drets.la planta de Valencia y pro- ladors i firma tot el que itzar-lo per intentar fer el màxim de mal a la empresa. De al. La Montse duia la botigaducirá en China" La planta es va lempresa li posa sobre la fet de la mateixa manera com ella sola, mentre que la seva o La categoria laboral quetancar i 90 treballadors es van taula. categoria era la dajudant de tenia, no es corresponia amb shan guanyat totes les lluitesquedar al carrer. Les indemnitza- dependenta, robant-li lem- la feina que feia, robant-li a la obreres a casa nostra al llargcions van anar dentre els 67 als econòmics. Si els anarquistes presa la diferència de salari i treballadora la diferència de de la història fins a la mal69 dies per any treballat per la ens oposem a lexistència del drets que li corresponien. Les salari i drets. anomenada transició.majoria de treballadors, amb un poder i apostem per la sobira- reivindicacions de la Montse READMISSIÓ MONTSE!!!màxim de 42 mensualitats. nia personal, les multina- són les següents: Si la lluita és sense intermedi-Com es podia llegir també a la cionals representen a ligual Sindicat dOficis Varis de la aris (CCOO, UGT, polítics,...) i éspremsa del moment, les raons que els estats tot allò contrari - Pagament dels salaris no CNT/AIT Manresa duta pels propis treballadors, queque motivaven al tancament de al què defensem nosaltres. reportats fins a la data de contin amb nosaltres pel quèla planta dAlbuixech (València) la seva readmissió. sigui i fins al final.no són que no sigui productiva, Pel què fa als treballadors de - Signatura del calendari labo-
  • 10. // 10Actualitat /Memòria històrica Ruta dels Maquis Anul·lació judi- cis franquistes per a tots Bagà, setembre de 2008 molt encertadament va reivindicar el fet que "no fa falta cap certificat que digui Sonya Torres que la condemna de companys va ser l passat 29 de setembre, a dos injusta..., ni la Generalitat ni la família E quarts de vuit del vespre, es va haurien de demanar la rehabilitació, si no lanul·lació del judici." El cònsol q Participans del ruta dels maquis a Barcelona celebrar a lAuditori de la Generalitat de Catalunya lacte francès va recordar la seva àvia, també dhomenatge al President Lluís exiliada, i va voler identificar la història Companys (1882-1940) amb motiu del del seu país amb la resistència. La marxa a Barcelona 68è aniversari de la seva deportació i posterior afusellament. Hi van ser convi- La cònsol dAlemanya va recordar que dats el cònsol general de França, Pascal Helmunt Kolh ja havia demanat dis- Brice, i la cònsol general dAlemanya, culpes anteriorment al nostre país perBagà, setembre de 2008 portaren a la col·locació de nos per falta de temps, però sí que les deportacions i execucions comeses Christine Gläser que van parlar en nom bombes (maig 1949), arran de que es varen explicar els fets dels injustament pel règim nazi, també vaSonya Torres dels seus respectius països en un acte de es discutia a lassemblea de lONU atemptats frustrats contra Eduardo assenyalar el camí que ha portat ha desgreuge a Companys, entregat durant ins dels actes de la el cas de lestat espanyol i dalguns Quintela (confident addicte al terme el seu país per tal dintentarD la Segona Gerra Mundial, des de la Marxa Homenatge als països sud-americans que havien règim), un dels quals va ser portat a reparar la injustícia històrica en tres França ocupada pels nazis a les autori- Maquis 2008, el dia 7 proposat la "normalització" de les terme pel grup dEls Manyos en línies de treball que suposen un model tats de la dictadura franquista espanyola, de setembre, es va fer relacions diplomàtiques (Brasil, col·laboració amb el grup del ha seguir: en primer lloc, cal indemnitzar sense respectar el dret internacional un recorregut de més Perú i Bolívia) i, per tant, anul·lar la Quico (2 de març de 1949), quan el les víctimes pels treballs forçats, les tor- dextradicions. Companys es va exiliar elde cinc hores organitzat pel recomanació de 1946 de no acred- cotxe oficial va enfilar el Carrer tures i els empresonaments patits injus- 23 de gener de 1939 a França. El 13Col·lectiu Negres Tempestes i itar ambaixadors o ministres. Marina i entre el Carrer Mallorca i tament; en segon lloc, cal lanul·lació de dagost, malgrat disposar de la condiciólAteneu Llibertari de Sants que va Aprofitant una visita de Franco (30 el Carrer Provença (a cent metres tots els judicis portats a terme pels de refugiat polític reconeguda per lesseguir la pista dels maquis ha de maig de 1949) es van col·locar de la Sagrada Família) dos vehicles règims feixistes; i en tercer lloc cal autoritats franceses, va ser detingut alBarcelona. Foren molts els espais algunes bombes (una a laltar de la esperaven el pas del cotxe de recordar pedagògicament, a escoles i seu domicili de La Baule-Les-Pins, a lade la ciutat que van esdevenir esce- Catedral) que van suposar la destitu- Quintela.Van disparar, però al vehicle museus, els fets històrics i les negatives Bretanya. La detenció la va practicar lanaris de la lluita anti-franquista i als ció del cap de policia de Barcelona. no hi anava Quintela, si no dos caps conseqüències que el racisme, lan- policia alemanya (Gestapo), que haviaseus carrers es practicaren sabotat- de la Falange que resultaren morts. tisemitisme i les ideologies totalitàries rebut informació (oficial o extraoficial-ges, atracaments, distribució clan- El quart punt de la ruta va ser al han tingut per la humanitat per que mai ment) de la policia francesa. Rapidamentdestina de fulletons i també assassi- Carrer Sant Pere més Baix, per tal El sisè lloc de visita del recorregut més es tornin a repetir uns fets tant va ser conduït a la direcció general denats i empresonaments. Aquesta dexplicar in situ la mort de Josep fou limmoble de "La Casita Blanca", execrables com els viscuts a lEuropa del Seguretat, situada a la Puerta del Sol deruta recupera els espais de la ciutat Sabaté i Llopart (germà del Quico). situat al Carrer Bolívar número 1, a feixisme. Madrid, on va ser torturat i interrogat, ii els episodis de la nostra història, Tenia una cita amb alguns companys prop de la Plaça Lesseps, lloc de posteriorment conduït al Castell depoques vegades recordats, episodis al Carrer Trafalgar. En arribar a la concentració de la burgesia i els Després va intervenir Carod Rovira Montjuïc, on va ser afusellat lalba del 15relatats i conduïts per Miquel parada del tramvia del carrer del falangistes que llogaven els recordant la figura de Companys i que doctubre de 1940 després dun judiciTorrijos i Agustí Giralt i distribuïts Bruc número 42, Josep va detectar "mobles" (habitacions per portar-hi és a lEstat espanyol a qui correspon sumaríssim sense garanties processals. Elen set parades o punts estratègics. la presència policial i va disparar.Va les amants i prostitutes). El grup del lanul·lació del seu procés judicial així seu cas ha estat similar al de tants altresEl punt de trobada va ser a la Plaça fugir pel carrer Trafalgar, però es va Facerias, que estava necessitat de com lanul·lació de tots el processos. exiliats del franquisme...de Sants, al costat del monument el trobar amb dos policies que les- diners i aquests no arribaven des de Lacte el va acabar lactor Jordi Dauderciclista, on es va presentar una peraven a prop del carrer Sant lexili, va decidir donar un cop al amb una emotiva lectura de lOda a Com a membre lAteneu Columnaintroducció de la història del MLR Benito. Josep va disparar i va matar "Sublimeu Pedralbes". La mitjanit Companys. Em dagrair la tasca de rescat Terra i Llibertat i Centre dEstudis Josep(Movimiento Libertario de a un dells. Altres policies que es del 21 doctubre del 1951 sis per- de la memòria històrica dels represaliats Ester Borràs de Berga vaig volguerResistencia), Òrgan de defensa de trobaven molt pròxims van disparar sones van donar el cop després del franquisme portada a terme per M. sumar-me a aquest modest però sim-les JJLL de Catalunya i Balears i les i ferir greument en Josep, que dapoderar-se dun Cadillac. A José Barreiro, familiar dafectats, amb qui bòlic gest, el primer de caire diplomàticprimeres accions del Quico encara va poder fugir per la plaça lestabliment hi havia Antonio conjuntament portàrem a terme lacció internacional, amb una acció reivindicati-Sabaté (octubre 1945). Sant Pere fins arribar a una farmàcia Masana Sanjuán, notori franquista reivindicativa a la Generalitat, i amb qui va per tal de recordar als assistents a del carrer Sant Pere més baix, aju- que es trobava amb una neboda pròximament iniciarem una campanya lacte de la Generalitat que TOTS elsEl segon punt daturada fou a la dat per un vianant, on va morir (17 seva, que va intentar evitar latraca- de recollida de signatures per LAN- condemnats mereixen lANUL·LACIÓPlaça Bonsuccés, davant del Bar juliol 1949).A partir daquests fets i ment però va resultar mort. UL·LACIÓ DE TOTS ELS JUDICIS DELS JUDICIS FRANQUISTES. Lacte vaCastell, establiment que encara les nombroses baixes que provo- FRANQUISTES. ser iniciativa de la Comissió de laexisteix avui, on va tenir lloc lajus- caren i la caiguda en massa de mili- La ruta es va acabar davant de la Dignitat i inaugurat amb les paraules delticiament del confident Eliseu Melis tants, començà una nova etapa car- Presó Model de Barcelona, lloc sim- seu representant Josep Cruanyes, quiDíaz (1 agost 1947). acteritzada per lacció i portada a bòlic de la repressió franquista. terme ja no tant des de linterior les diferents entitats a sota anunciades no tenenEl tercer punt estratègic del recor- del país sinó des de lexili. perquè compartir les ideologies dels diferents arti-regut va ser la Plaça de la Catedral,on es varen explicar els fets que Al cinquè lloc de visita, la Sagrada cles de la publicació Família, no vàrem poder acostar- Col·labora amb el La marxa dels maquis a Berga Pèsol Negre! Anuncia’t, envia’ns articles, dibuixos, poemes... a: pesolnegre@berguedalliber-Berga, octubre de 2008 sentació del llibre de Joan Busquets guerrilleres de Cal Moreno i la tari.org editat pel Centre dEstudis Josep concentració on hi ha la placa enPep i tu Ester Borràs: El senzill. Guerrilla i record i homenatge a Joan Vilella, presó dun maqui. Just el fet de Josep Bertobillo i Josep Puertas, nguany era la onzena edi-E tenir el llibre a temps és el motiu van acabar domplir una jornada ció de la Marxa- que ha fet que els actes de Berga dactes que va concloure amb la Homenatge als Maquis i fossin en aquesta edició al setem- sempre sorprenent i increïble com no, els actes de bre i no el darrer cap de setmana "Cagalera Conspiracy", que va Berga no hi podien faltar. de juliol com sempre. A part, la ja tornar a lAteneu Columna Terra iEn aquesta edició destacava la pre- tradicional caminada per les bases Llibertat. Fins lany que ve!
  • 11. DOSSIER CENTRAL Nocions sobre Colombia: de lextensio del narcotrafic a la llei de "Justicia y Paz"El negoci de les drogues és el seu informe anual de lany aquesta substància. El cultiu Les primeres plantacions droga a través del crack; oen lactualitat un dels nego- 2007, on safirma entre es mantingué fins que la comercials destinades a la lexistència dàmplies zonescis més rentables del capi- altres coses que la cocaïna multiplicació de països pro- producció de coca a sense cap tipus de presèn-talisme. Segons les mateix- és la segona droga il·legal ductors de la mata i lapari- Colòmbia aparegueren a cia estatal, són alguns delses Nacions Unides el valor més consumida a Europa i ció en els propis països con- principis dels anys 80 i motius que ens poden aju-del negoci al planeta està que fins a 12 milions deu- sumidors de cultius de mari- vingueren acompanyades dar a entendre la seva ràpi-entre els 300 i els 500 mil ropeus lhan provat almenys huana, obligaren a substituir del cultiu damapola. A difer- da expansió.milions de dòlars anuals, una vegada (un 4% de la aquesta planta verda pel ència daltres estats com el x El negoci de lessituant-se com la segona població europea). denominat or blanc. Bolivià no havia estat mai un Moltes famílies de camper-economia mundial darrere producte autòcton del país. ols desplaçades de la vio-del comerç de les armes, i Colòmbia és el principal país drogues és en lac- Tan sols algunes comunitats lència que habitaven lesavançant la mateixa econo- productor i exportador de indígenes residuals la culti- zones rurals començaren a tualitat un delsmia del petroli. Comprendre coca del món . A hores dara vaven per fer front a la gana, descombrar la selva per negocis més renta-aquesta realitat és compren- aquesta substància sha a la set o al cansament o donar pas a aquest cultiu.dre els motius que fan que convertit en un dels puntals bles del capital- com a part implícita de les La inexistència de boneses mantingui en la il·legali- de leconomia del país, sent isme. Segons les seves pràctiques ancestrals. vies de comunicació a latat. la seva major font dingres- mateixes Nacions La davallada dels preus dels zona i la subjecció de le- sos darrera la indústria del Unides el valor del monocultius "tradicionals" conomia nacional a lecono-El principal contacte que petroli i la mineria. Per negoci al planeta com el cacau o el cafè; mia global, impossibilitarenhan tingut la majoria dels entendre la seva entrada en planeta està entre lagudització de lobertura la sortida a un preu raonablehabitants de lestat espanyol el negoci de les drogues els 300 i els 500 econòmica propiciada pel dels productes autòctons deamb la cocaïna és a través il·lícites ens hem de remu- mil milions de Banc Mundial durant els mercat intern com la iuca,del seu nas. Com és sabut ntar a finals dels anys 60. mandats de Virgilio Barco i larròs, el plàtan o el cacau i dòlars anuals, situ-per tothom els països Laugment en els països César Gaviria que com- condemnaren a la graneuropeus i els Estats Units econòmicament més desen- ant-se com la sego- portaren una greu crisi en majoria dels habitants asón els principals consumi- volupats del consum de na economia els sectors rurals; lexistèn- entrar en aquesta economiadors de la cocaïna que es marihuana, propiciat en part mundial darrere cia de distintes xarxes de il·legal. Un cultiu del què nocultiva en països com pel boom de la contracultura del comerç de les , narcotràfic ja organitzades; sols es beneficiaren lesColòmbia. Així ho reflecteix- beat i hippy, implicà que i avançant la laugment de demanda famílies camperoles sinóen organismes com alguns elements del país mateixa economia daquesta substància a moltes altres famílies delObservatori Europeu de les andí veiessin la possibilitat del petroli. Europa i a Estats Units arrel Colòmbia amb pocs recur-Drogues i la Toxicomania en de realitzar negocis amb de la deselitització de la sos que emigraren a trebal-
  • 12. lar, tot participant directa-ment en alguna part del el 98% dels guanys totals sintegren a la economia les FARC, pot resultar repre- sentatiu. Estem parlant de FARC optaren per entrar en el negoci de la coca com a x Per comprendre lentrada de lesprocés productiu o en les dels EUA o Europa i entre lúnica època en la qual ha única sortida viable per guerrilles que esnoves economies emer- un 2% i un 4% ingressa existit una certa unitat entre poder seguir creixent. Sha mantenen opera-gents que generà aquest clandestinament a lecono- la denominada esquerra dentendre la lògica quecomerç. I és que sha den- mia colombiana. Alguns revolucionària, plasmada en empeny a aquest grup tives avui en dia atendre que de la coca no estudiosos situen en un els moviments armats de la armat a entrar en el negoci, lestat andí en elnomés en viuen els petits 80% les utilitats del nar- època (ELN, M-19, EPL, perquè a la guerra (a ligual negoci de lespropietaris dels terrenys on cotràfic que ingressen direc- Mir-Patria-Libre, PRT, que en el capitalisme) o es drogues, shasha plantat. Es converteix tament a la Banca estatu- FARC, Quintín Lame) a creix, o es perd. Per la seva danalitzar laen una veritable economia nidenca. través de la Coordinadora banda, la fracció de lELN situació política delregional que beneficia (mon- Guerrillera Simón Bolívar. que es mantingué alçada en moment, de mit-etàriament) a transportistes, Lenorme creixement quanti- armes, tot i en un inici, jans/finals delspetits científics encarregats tatiu experimentat per les negar-se rotundament adun primer processament, INSURGÈNCIA anys 80. guerrilles les forçaren a lexistència de la planta a lesobrers raspadors contrac- I qüestionar-se un possible zones sota el seu control Lefervescència que vivien no només elstats, dones encarregades "NARCOTRÀFIC" salt qualitatiu a nivell militar, (arribant a executar algunsdel manteniment i neteja de que hauria dimplicar major camperols que es saltaren grups insurgents,les llars de les veredes, formació per als comanda- les normes), acabà claudi- sinó els moviments Són absurdes les argu-petits comerciants,... La par- ments i per a les bases, la cant a les demandes de les socials en general, mentacions que diuen que siticipació de tots/es aque- no hi hagués guerrilla, no preparació per a poder comunitats, mantenint això crearen un períodests/es treballadors/es humils desenvolupar una guerra sí, unes certes mesures reg- que molts han existiria el narcotràfic. Lesen el "boom de la coca" no regular complementària ulatives que en limitaven definit de pre-rev- guerrilles apareguerenha reportat però, ni molt amb la ja habitual guerra de lextensió dhectàrees cul- abans que es desenvolupés olucionari.menys, grans beneficis a guerrilles i amb ladquisició tivables. Des de llavors les aquesta economia aaquest sector, sinó que sim- Colòmbia i igualment, si el darmament. Per fer front a guerrilles shan beneficiat "PLAplement ha permès la seva les possibles despeses que certament de la coca, man-subsistència. Es tracta del negoci sacabés les guer- tot això implicava es neces- tenint un impost aproximat COLÒMBIA": rilles existents continuariensector de població que sem- sitava, com és lògic, una dun 15% (similar a lIVA insurrectes. No en totes lespre sha mantingut a la base ingent quantitat de recursos espanyol) sobre el preu total Lany 1999 es llançà el regions on hi ha la insurgèn-de la piràmide dels benefi- econòmics que no es podien estipulat amb els intermedi- conegut "Pla Colòmbia" de cia hi ha cultius de coca iciaris del cultiu, que rep una sufragar amb les meres aris. La participació de les la mà del president Andrés aquesta no ha tingut mairetribució unes 250 vegades extorsions, expropiacions i FARC i lELN en el negoci (i Pastrana amb lobjectiu de com a política forçar alsinferior al producte de la segrestos. Molts daquests sense voler justificar-les) buscar el suport interna- camperols a cultivar aquestaseva venda i 40 vegades grups armats, els més debil- sha dentendre també des cional en la suposada lluita planta.inferior a la que perceben itats (M-19, Mir Patria-Libre, duna clau de manteniment contra les drogues, princi-els intermediaris exporta- PRT, Quintín Lame, ELN de lordre i dels preus a palment a través de lenforti- Per comprendre lentrada dedors. Però de la coca també Corriente de Renovación pactar amb les instàncies ment de la força pública. Per les guerrilles que es mante-sen beneficien altres sec- Socialista i una part del mitjanes de la piràmide. El tal de justificar aquest pla nen operatives avui en dia ators. Uns segons beneficia- EPL), es veieren incapaços control sobre el cultiu es sargumentà des del govern lestat andí en el negoci deris que integrarien el sector de donar aquest salt polític- desenvolupa igual com es que, per fer front al caire les drogues, sha danalitzarmig de la piràmide són militar en un context en el desenvolupa en moltes de global del narcotràfic, era la situació política delaquests intermediaris que què es preveia la caiguda de les altres activitats totalment necessària una moment, de mitjans/finalsrefinen i exporten el pro- la URSS i del Sandinisme econòmiques, polítiques, resposta igualment global dels anys 80.ducte, que configuren una Nicaragüenc, i la major socials i jurídiques. Abans des dels diferents estats que Lefervescència que vivienpart més reduïda de reclusió del règim cubà, de la intromissió de la duna manera o altra resul- no només els grups insur-població i que vindrien a principals sostenidors indi- insurgència, molts camper- taven implicats en el seu gents, sinó els movimentsconformar els càrtels rectes dels grups a lexterior. ols queien assassinats en comerç. Actualment sha socials en general, crearennacionals. I per últim, a les- Finalment optaren per enge- mans dels narcotraficants i convertit en un dels puntals un període que molts hanglaó més alt de la figura gar unes negociacions amb la retribució que percebien bàsics de la reconeguda definit de pre-revolucionari.geomètrica trobem els grans el govern que implicaren la pel seu treball era inferior a "Política de Seguridad El suport social que tingué eltraficants distribuïdors, desmobilització daquests lactual. Democràtica" dÁlvaro llançament del movimentassentats als EUA o a actors i donaren com a prin- Uribe. polític de la Unión PatrióticaEuropa, que es lucren amb cipal resultat la "Nueva com a resultat dels "acordsel percentatge més elevat Constitución de Colombia" El "Pla Colòmbia" inicial fou de la Uribe" entre el govern idel producte. Entre el 96% i del 1991. Per contra, les reelaborat meticulosament pel govern dels EUA per aguditzar la seva política intervencionista en aquest país, subordinant lestat Colombià i les mateixes Forces Armades de Colòmbia al Comandament Sud de limperi nord-amer- icà. Lexcusa de la guerra contra les drogues ha per- mès a aquest país participar directament en el conflicte colombià, col·laborant estre- tament en la lluita anti-sub- versiva i reforçant la protec-
  • 13. ció de les diferents multina- tars, laprovisionament de estudis com lelaborat per desarrollar una estructura de guerra basada en el para-cionals assetjades per les tropes, lassenyalament i la Rand Corporation, que cívico militar que se explote militarisme que fins alextorsions i els atacs intermi- recerca dobjectius, segure- demostren que invertir en la en la eventualidad de que el moment havia aparegut detents de les guerrilles; també tat privada, recerca dinfor- prevenció i el tractament als sistema de seguridad interna forma intermitent. La llei 48li ha servit per derivar fons mació, fumigacions... consumidors és 23 vegades de Colombia se deteriore de 1968 establí que tots elspúblics a la seva indústria de Computer Sciences Corp més eficaç que invertir en la más. Esta estructura se civils podien ser utilitzats perguerra. La compra de diver- (que absorbí a Dyncorp), eradicació de cultius en usará para presionar los part de les forces armadessos helicòpters Black Howk i MPRI, Defense Systems, altres països; es posaria fi el cambios que sabemos que per realitzar treballs deSuper Huey o lequipament Ariscan Inc., ... són algunes secretisme implícit de les se van a necesitar para defensa i restabliment dede les brigades anti-narcòtics daquestes CMP que "tre- comptes de les grans ban- poner en acción funciones lordre públic, permetent-els-"made in" Pla Colòmbia amb ballen" en el país. Moltes ques, màximes beneficiàries de contra-agentes y contra- hi la utilització darmes con-el reconegut fusell m-16 yan- delles ja han estat denunci- de la "neteja" de diner; o propaganda y, en la medida siderades dús privatiu de leskee en són una bona mostra. ades per narcotràfic, sobre- soptaria obertament per una en que sea necesario, impul- Forces Armades.Resulta obvi que la estratè- limitació en les seves fun- política abolicionista. sar sabotajes y/o actividadesgia desenvolupada per la cions, vulneració reiterada Lentrada en vigor lany 2002 terroristas paramilitares con- A la dècada dels 80, ambCasa Blanca està basada dels drets humans, promoció de la Iniciativa Regional tra los conocidos partidarios laliança entre els grups dau-pràcticament en la repressió del paramilitarisme,... Andina (IRA) per con- del comunismo. Los EUA todefensa camperola para-als sectors més desfavorits Però la lògica del Plan trarestar suposadament els deben apoyar esto". militars assessorats per lesque es senten obligats a cul- Colòmbia no és merament efectes negatius del "Pla Ja aleshores es preveia la- forces armades, la CIA i lestivar la planta i a la militar- militarista. El seu caire impe- Colòmbia" sobre els països parició de moviments insur- organitzacions privadesització. Dels 860,3 milions de rialista es veu amb les ajudes veïns, principalment el gents revolucionaris. La radi- armades del narcotràfic, esdòlars aprovats per produeix un salt en la políticaColòmbia en la definició del contrainsurgent. Uns util-pla, el 75% sha destinat a itzant les informacions privi-lenfortiment militar de la legiades, els contactes arma-guerra. Ha suposat un incre- mentístics i creant estruc-ment de les Forces Armades tures dautodefensa amb elcolombianes en un 34%; ha reclutament de personespropiciat la creació de tres amb pocs recursos i camper-batallons anti-narcòtics al ols, i els altres finançant lem-sud del país, de diferents presa amb les grans quanti-bases militars; ha dotat a la tats de diners de la quals dis-força pública dels equips i de posaven. Des de llavors finsla infrastructura necessària a lactualitat, aquestes duesper permetre la seva mobili- estructures de poder shantat total en el territori; ha per- anat difonent i interrelacio-mès la posada en marxa de nant de manera continuada,loperació militar més ambi- fent difícil lestabliment dunaciosa de la història colom- línia divisòria que les diferen-biana ("el Pla Patriota"), amb ciï.el desplegament de 18.000efectius especialitzats al sud Cal concebre aquestadel país; i ha permès lenvia- aliança com a una estratègiament de 400 militars nord- al desenvolupament de la trasllat de cultius, processa- calització, abans de dis- per salvaguardar interessosamericans encarregats regió. Unes ajudes que es ment i/o rutes de tràfic a minuir la seva presència o comuns.daltes tasques dentrena- realitzen amb la imple- Equador, Perú, Bolívia, Brasil desaparèixer, dalgunes dement, vigilància i assessoria. mentació de nous mono-cul- o Veneçuela, representa lex- les experiències guerrilleres Tant el paramilitarisme (ali-La presència de les denomi- tius trangènics necessaris cusa perfecte per exercir un que soriginaren amb las- mentat per les èlitsnades Companyies Militars per a la maquinària del control major sobre tots sassinat del líder populista econòmiques i polítiquesPrivades (CMP) a Colòmbia primer món, com poden ser aquests països. Jorge Eliécer Gaitán i que es colombianes) com els narco-també sha aguditzat amb el de Palma Africana per a desmarcaren del partidisme traficants eren colpejatslentrada del Pla. Recordar agro-combustibles. liberal per convertir-se al sovint per accions i extor-que aquestes aparegueren PARAMILI- comunisme, feien preveure sions de la insurgència.després de la pèrdua de la Dir que el "Pla Colòmbia" ha TARISME I als analistes estatunidencs Compartien a més a més lin-guerra del Vietnam per part estat un fracàs perquè no ha NARCOTRÀFIC laparició de nous moviments terès per unes terres quedels EUA. Són les encar- aconseguit reduir consider- armats. I així fou, doncs les sovint estaven sota laregades de dur a terme ablement el nombre de FARC sorgiren lany 1964 en influència contestatària i que El suplement secret desen-aquelles operacions que plantacions de coca o perquè forma dAutodefenses els hi permetien desenvolu- volupat durant la visita lanypoden ser mal vistes per ni tan sols ha permès aug- Camperoles i lELN i lEPL par grans explotacions 1962 per un equip dalt nivelllopinió pública; serveixen mentar el preu de venda formalitzaren la seva aparició ramaderes o agrícoles als del Centre Especial deper reduir el nombre de víc- daquesta substància als paï- el 1965 amb la presa de primers, i exercir un control Guerra dels Estats Units notimes de lexèrcit, tot presen- sos econòmicament desen- Simacota i el 1967 amb "el sense condicions i potenciar té pèrdua: "Debe crearsetant a les baixes de les CMP volupats, és absurd. És jurament a la bandera" el cultiu de drogues il·lícites ahora mismo un equipo en elcom a mers civils; i aporten absurd perquè és no com- respectivament. als segons. No hem doblidar país acordado, para selec-grans beneficis a fons pri- prendre lessència mateixa tampoc que la compra de ter- cionar personal civil y militarvats. Fins a 400 mercenaris daquest pla, que tal i com Leclosió social que acompa- res segueix sent una de les con miras a un entrenamien-yankis pertanyents a aque- hem vist no pretén posar fi al nyava a aquests moviments millors formes de blanqueig to clandestino en opera-stes empreses poden operar narcotràfic. armats "obligà" al sistema de diners. ciones de represión, por si sedirectament en el país, en bipartidista colombià a necesitaran después. Estotasques tan diverses com la Si realment aquest fos lob- potenciar, sistematitzar i Dos dels acords que han sor- debe hacerse con miras aconstrucció de bases mili- jectiu, es tindrien en compte legalitzar tota una estratègia tit a la llum pública i que visu-
  • 14. alitzen aquestes relacions afectaren també a altres tat acumulativa duns i altres Generalment es realitza transformació cultural quecreades es remunten al sectors de la població. Les inherent al capitalisme i la una interpretació simplista ha implicat la fusió del nar-1981 i al 1987. El primer pràctiques de "neteja social" disputa de certes zones de daquest fenomen vislum- cotràfic amb el sicariat para-dells, aparegut en un comu- que es dugueren a terme control, implicava en moltes brant, tan sols la punta de estatal dins les àrees rurals inicat, advertia de la firma contra treballadores sexu- ocasions interessos liceberg i les seves mostres perifèriques per on shadun acord entre 223 caps als, homosexuals, lladres, enfrontats. La recerca duna més espectaculars: les mas- estès, és una de les conse-mafiosos per crear el Mas consumidors de drogues,... legitimitat democràtica a sacres realitzades arreu del qüències ocultes que sens(Muerte a los foren desenvolupades pels través duna certa con- país andí. El paramilitarisme dubte molta gent no shaSecuestradores), un exèrcit esquadrons de la mort en tundència contra la delin- com a fenomen social acon- parat a analitzar.privat de 2230 homes. Perfer-lo possible cada un dels diferents ciutats del país ("Cali Limpia", "Amor por qüència organitzada que massacrava a la població, seguí la seva implementació territorial en moltes zones x Lexcusa de lanarcotraficants havia Medellín", "Por la fe, el també és un altre factor a de Colòmbia, sobretot a par- guerra contra lesdassignar dos milions de Reato y la Moral", tenir en compte. Es feia tir de mitjans dels 90. El drogues ha permès"pesos" i deu dels seus mil- "Prolimpieza del Valle del totalment imprescindible per paramilitarisme utilitza en al EUA aquest paíslors homes. El segon, es Magdalena",...). Són les que a la democràcia, si tenim primer lloc aquestes mas- participar directa-consolidà a la vereda "El han fet que molta gent situï clar que davant la greu crisi sacres o els assassinats ment en el con-Cincuenta" de Puerto aquests grups a lextrema econòmica, humanitària i selectius per aconseguir el flicte colombià,Boyaca (Magdalena Medio) dreta de lespectre polític, tot social molta gent fàcilment desplaçament i el someti-i donà pas a lenviament per i demostrar en la majoria es podia sentir atreta pels ment de les regions on col·laborant estre-invitació del govern esta- dels seus comunicats una moviments revolucionaris sestén. Sapodera de les tament en la lluitadounidenc dun coronel de clara despolitització, més emergents. Daquesta man- economies il·legals allà on ja anti-subversiva ilexèrcit israelià, Yair Klein, enllà del seu reconegut anti- era alguns membres dels existien o les imposa si reforçant la protec-que hauria de facilitar entre- comunisme (i a tot allò que partits tradicionals, person- encara no havien tingut ció de les diferentsnament als homes de pinti a transformació social) i alitats democràtiques, peri- presència (no tan sols el multinacionalsreconeguts narco-paramili- dels insults constants. odístiques o policials pas- narcotràfic, sinó altres pràc- assetjades per lestars com Rodríguez Gacha, saren a estar en el punt de tiques com el negoci del tre- extorsions i elsPablo Escobar, Fabio Fins i tot alguns sectors mira del narcoparamili- ball sexual). Mica en mica atacs intermitentsOchoa o Víctor Carranza. pròxims a les èlits tarisme. Situació que es es va apoderant de totes iPosteriorment altres mem- econòmiques passaren a maximitzà quan es crearen cada una de les activitats de les guerrilles.bres de forces armades aus- estar en el punt de mira del els primers acords amb els econòmiques de lestralianes, angleses i sud- paramilitarisme. La para- EUA dextradició de narco- regions: dels comerços, elsafricanes foren enviades doxa del moment era que traficants, com a mesures transports i els serveis. I Una cultura de diner fàcil,amb aquest mateix objectiu. alguns elements del govern i indispensables per rebre les com no, de les administra- totalment despolititzada,Els excessos produïts per loposició estaven poten- primeres ajudes cions públiques forçant a que idolatra al mercenariaquests grups narco-para- ciant directament a aquests econòmiques que conduïren molta gent a votar pels seus com a model masculí amilitars dins la dinàmica del grups i en canvi, altres sec- indefectiblement a la liberal- candidats. Es converteix seguir i a la dona sotmesa iterror, que pretenien crear tors del poder resultaren ització de leconomia colom- irremeiablement en un "fàcil" com a model femení;com a estratègia delimi- afectats per les seves pràc- biana. poder paraestatal amb una una cultura dapostes, denació de les organitzacions tiques. Lanàlisi que es pot certa autonomia, però que joc, de prostitució, desocials i polítiques de les- fer daquest fenomen és que Però tornem a lessència del sens dubte facilita les coses drogues, de violència... dinsquerra contestatària, en certa manera la necessi- paramilitarisme. a les èlits econòmiques. La dun suposat marc de
  • 15. seguretat que retroalimentael fenomen paramilitar, apor-tant no solament nousadeptes a les seves files sinótambé finançament a la sevaempresa. Un finançamentque sutilitza en ocasions perrealitzar obres socials quelegitimen novament el seupoder."LLEI DE JUSTI-CIA I PAU..."Els acords de "Justícia yPaz" establerts per la llei 975de 2005 impulsada pel gov-ern dÁlvaro Uribe, són elmarc jurídic que teòricamentha permès la desmobilitzaciódel paramilitarisme aColòmbia.Els moviments socialscolombians han alçat la sevaveu per dir que aquesta lleilúnic que ha permès ha estatlegalitzar aquesta pràctica.És incontestable que hi hahagut una disminució físicade la presència de grups treure laigua al peix (és a dir, una contundència major, tot ha hagut una política de seguir el desplaçament de laparamilitars armats en el ter- implicar les organitzacions recorrent a mitjans que reparació integral cap a les població agrícola o la inutil-reny o que fins i tot hi ha socials i les comunitats abans no havien hagut dutil- víctimes; no hi ha hagut un ització de les lluites socials,hagut una disminució de les camperoles en la guerra, itzar i, per tant, a facilitar la veritable estudi ni judicial- ja que tothom té en el seumassacres realitzades. convertint-les amb objectiu seva criminalització per part ització dels actors para- imaginari col·lectiu el passatx Tot fa pensar militar per ser suposats sostenidors de la insurgèn- del poder,.... econòmics i para-polítics que lhan impulsat; lopinió públi- recent de lextermini. Sopta per la judicialització a granque aquesta llei cia) ha demostrat la seva La pressió nacional i interna- ca no ha tingut accés a la escala o "lassassinat enlúnic que pretén és eficàcia en laïllament de les cional, la desviació dalguns veritat; es mantenen uns comptagotes", a voltes selec-fer taula rasa, guerrilles; ha imposat un grups paramilitars que es graus dimpunitat elevadís- tiu, realitzat majoritàriamentesborrar de la imaginari col·lectiu de terror deslligaren dels seus suports sims, que giren al voltant del per la força pública a travésmemòria el genoci- que ha fet disminuir consid- econòmics i començaren a 95%; amb lexcusa de la rein- dels denominats falsos posi-di establert, con- erablement la politització de operar amb autonomia din- serció shan derivat molts tius. Es vesteixen a civils dedemnant inde- la població; ha impedit o difi- teressos, les ajudes en mili- elements implicats en greus guerrillers i es simulen falsosfectiblement a que cultat la pràctica del sindical- tarització derivades del Plan vulneracions dels drets combats. Saconsegueix així,el paramilitarisme isme o les activitats de Colòmbia que han possibili- humans de lempresa para- per un cantó, justificar defensa dels drets humans, tat un major control intern o militar cap a lexèrcit; les davant els acreedors i lestorni a aparèixer propiciant unes condicions la intenció de donar legitimi- penes màximes que shan masses lèxit de les ajudestard o dhora. més òptimes per a lex- tat amb resultats concrets a aplicat (tot i no creure en la que està rebent la institució plotació; ha protegit aquelles la política de Seguretat institució carcerària) als caps militar, que veu molt mésPerò sha dentendre aquesta empreses i terrenys que Democràtica dÁlvaro Uribe visibles han estat de 8 anys complicat posar fi a la vidarealitat no com una victòria anteriorment havien estat (amb múltiples lligams amb de presó, amb beneficis pen- dels guerrillers acostumats ade la democràcia parlamen- amenaçades i extorsionades la para-política), són algunes itenciaris com visites perma- la reclusió de la selva, que atària sinó com un canvi des- pels grups insurgents i ha de les raons que poden aju- nents de familiars, condi- civils camperols desarmats; itratègia del sistema de domi- facilitat lentrada de les multi- dar a entendre els interessos cions confortables en mòduls per laltre, mantenir lestat deni, que impulsen les èlits nacionals en moltes àrees de lestabliment en posar fi a especials, accés constant a terror a les comunitats. Lescolombianes amb lajuda de rurals amb ingents interes- les pràctiques més visibles treballadores sexuals... Tot fa "primes" o els beneficislimperi. La fi de les pràc- sos; les pràctiques sense del paramilitarisme. pensar que aquesta llei lúnic (vacacionals, profession-tiques més ostentoses real- remordiments han desplaçat que pretén és fer taula rasa, als,...) que sofereix a cadaitzades per aquests grups es els grups armats dels nuclis Les argumentacions que su- esborrar de la memòria el membre de lexèrcit quedeu al fet que ja han aconse- urbans, condemnant-los a tilitzen per defensar que la genocidi establert, condem- mata a un suposat insurgent,guit la majoria dobjectius una reclusió estratègica i a llei de Justícia i Pau ha legal- nant indefectiblement a que són lelement fonamental quepels quals foren creats. un aïllament més gran que itzat el paramilitarisme són el paramilitarisme torni a empeny a tants militars a fer dificulta la seva tasca política múltiples i incontestables: no aparèixer tard o dhora. el què estan fent.Laplicació de polítiques de i militar; ha propiciat un clima sha posat fi als negocis ni aterra arrassada a les zones de violència que obligà a les les economies que han gen- Actualment ja no fan falta les Lentrada en escena delsrurals, seguint la doctrina de guerrilles a contestar amb erat aquest fenomen; no hi grans massacres per acon- anomenats "nous" grups
  • 16. DOSSIER CENTRALparamilitars sota la denomi- de lenorme quantitat de vic- ble reforma agrària (no obli- etat colombiana (actualment ells són els que van enviarnació de les "Àguiles tòries propiciades per aque- dem el marc ruralista en el la població rural gira tan sols les primeres partides del PlaNegres" representa un sta última a lexèrcit colom- qual es desenvolupa i en el al voltant dun 20-30%), que Colòmbia), però és ben certparaigües per poder seguir bià. La voluntat de no renun- qual sorgeix la lluita insur- la forçarà si més no a haver- que molts dels seus votantsamb el terrorisme destat, ciar a certs privilegis con- gent). se de guanyar novament exerceixen pressió perquèmantenint els amplis graus duïren a lestat a seguir de espais en les ciutats del país no hi hagi noves ajudes capdimpunitat. Moltes organ- sotamà amb la política mili- Les temptatives dacords (i per tant a deixar algunes al país andí. Aquestes pres-itzacions camperoles han sions però han de fer frontadvertit que les amenaces als interessos que consid-que es realitzen utilitzant eren a Colòmbia com lIsraelaquest nom han estat de Llatinoamèrica (escenifi-desenvolupades pel mateix cats amb el trasllat, pràctica-exèrcit, el principal estament ment segur, de la base mili-contrari a la "desmobil- tar de Malta ubicada aització" perquè la lògica lEquador), cosa que no éssicarial els hi facilitava gens fàcil.àmpliament les coses.Diferents persones dorgan- La ruptura de les grans par-itzacions i moviments tides del Pla Colòmbia con-socials han caigut ja sota les demnaria possiblement abales de les "Àguiles lestat Colombià a entrar enNegres" o han aparegut en un tan anel·lat procés deles llistes negres daquest pau.grup. El paramilitarisme aColòmbia, segueix més que Les organitzacions i movi-vigent. ments socials del país estan jugant un paper pioner per donar un pas més en la pos- ... O SENSE sible solució del conflicte. JUSTÍCIA NO Elles són la clau i per tant HI HA PAU han de ser àmpliament escoltades. El missatge que hem denviar des dEuropaTot anàlisi polític que tracti és que no poden caure en lade la situació colombiana ha lluita per una democràciade tractar, com no, el possi- com la nostra, perquè totsble camí cap a la resolució els esforços realitzats hau-al conflicte armat intestí, que rien estat en va. Perquèdura ja més de 50 anys. La tarista amb lentrada al Plan que shan dut a terme últi- de les pràctiques que suposaria una pau sense"Política de Seguridad Colòmbia. Les FARC també mament han estat sabote- actualment està realitzant justícia social. I ja se sap...Democrática dÁlvaro Uribe" aprofitaren per reforçar-se jades per luribisme més per tal de guanyar legitimi- sense justícia, no hi ha pau.i la seva màxima expressió amb ladquisició de nou ranci que sha tancat en tat). O també veure quinesvislumbrada en lofensiva armament i la possibilitat de banda. Els intents darribar a són les mesures que prendel "Plan Patriota" handemostrat la impossibilitat restablir certs lligams amb la societat civil colombiana. un "acord humanitari" que permetria la llibertat de per aturar la despolitització en les seves files que han x Les organitza-de vèncer a la insurgència a Sha dentendre que hi ha guerrillers empresonats de portat, entre altres coses, a cions i movimentstravés de les armes. Les molts sectors de la població les FARC i delements que alguns dels seus membres a socials del paísguerrilles tampoc tenen la estan jugant un que sabotegen (a ligual que estan a les mans de la la traïció.possibilitat ara per ara den- paper pioner per lestat espanyol) tot intent de insugència, foren troncatsderrocar lestat mitjançant la procés de pau. Sectors que amb lassassinat de linter- Però no només la insurgèn- donar un pas méslluita armada. La clau quedaper tant, en intentar debilitar no apunten precisament a la locutor Raül Reyes quan cia té elements en contra. El en la possible solu- insurgència. Primerament estava ubicat a la frontera govern dÁlvaro Uribe està ció del conflicte.al màxim a loponent les grans indústries militars, equatoriana. Tot fa pensar en una crisi constant propici- Elles són la clau iforçant-lo a entrar en un que veurien reduïts els seus que amb luribisme al poder ada per la seva clara relacióprocés de pau en el què per tant han de ser beneficis. En segon lloc, no hi ha cap possibilitat amb la para-política, que fahagi de fer àmplies conces- àmpliament lexèrcit que perdria bona dentrar en un procés de que vagi a contra-rellotge.sions. part de les partides que pau, ja que ni tan sols està La subordinació de la políti- escoltades. El mis- actualment se li assignen i disposat a desmilitaritzar ca uribista a la política de la satge que hemEn cap cas les guerrilles no denviar des lenorme pes que té avui en temporalment les zones de Casa Blanca és un delssacontentarien amb meres dia en lagenda política "Florida" y "Pradera" amb altres factors que en un cert dEuropa és que noreformes constitucionals colombiana. En tercer lloc, aquest fi. moment pot jugar en contra poden caure en lacom succeí el 1991, sinóque aposten per la cele- els grups paramilitars i les seva. Sha destar atent a lluita per una seves economies. En quart Un dels reptes els que haurà què passarà amb les ajudes democràcia com labració duna nova lloc, les èlits econòmiques, de fer front la guerrilla per nord-americanes al país nostra, perquè totsAssemblea Constituent i per que no estan disposades a seguir creixent i propiciar un andí amb la possible entra-una pau amb justícia social. els esforços real- renunciar als seus privilegis. procés, serà possiblement da al govern delsEl procés de pau del Per exemple, els grans ter- la dificultat de trobar nous Demòcrates de Obhama en itzats haurien estatCaguán de lany 1998 entre ratinents no volen cedir a participants en el projecte les futures eleccions. No és en va. Perquèel govern Pastrana i les suposaria una pau una pau que passaria irre- per la dinàmica durban- que creiem (ni molt menys)FARC-EP fou conseqüència sense justícia social meiablement per una verita- ització que ha sofert la soci- en la seva bondat (de fet,
  • 17. // 17Actualitat La font vs ajuntafems i grup MasManresa, noctubre de 2008 obra. La sospita és evident, web diu "grup mas és plena- doncs segons el consistori les ment conscient de la seva res-avuinodormire obres no es realitzaran del tot, ponsabilitat com a partícip actiuD illuns 15 de setem- només es faran fins la meitat i, en la societat en la qual treba- bre lajuntament de sospitosament, és just on aca- lla". A lapartat de compromís Manresa comença ben les parcel·les reclamades al social, juntament amb lajunta- les obres que con- consistori. Les altres que no han ment de Manresa, és responsa-nectaran la plaça Prat de la Riba estat reclamades continuaran ble de destruir uns terrenys en(el pont de ferro) amb els intactes segons lajuntament els quals fa molts anys que lescarrers la Font dels Capellans i fins lany que ve. Casualitat? propietàries i les seves àvies cul-Arquitecte Montagut. Vosaltres mateixes! tiven la terra i ells no només destrueixen la terra sinó tambéQui dóna el vist i plau i per Qui efectua les obres? part de la vida dels i les expro-què? Les efectuarà el grup Mas S.L piades, per construir un carrerEl 15 de maig del 2006 lequip ute, que neix a Manresa lany que ja no produirà hortalissesde govern, unànimement per 1971 com a Exca-mas S.L i es sinó CO2 i enderrocar unatots els partits, aprova la recu- dedica als moviments de terra masia de mitjans del 1800 perperació de la casa i el requeri-ment a les ocupants a marxarde la casa voluntàriament (veieu dins dun àmbit comarcal però, el 1998 consolida el seu camí cap a una empresa "destructora" construir una "zona verda" amb ciment i gespa. Doncs així és el compromís social que el grup q Els horts afectats abans de les obrespèsol nº28 II època). Aquestes i comença així la seva expansió Mas dóna a les ciutadanes dees neguen i, amb lajut daltres per tot Catalunya fins el dia da- Manresa per poder fer feliç alpersones i col·lectius, enge- vui. Treballant per Generalitat seu client, lajuntament deguen una campanya per denun- de Catalunya, Diputació de Manresa. Però des daquestesciar aquest fet, amb diferents Barcelona, Fòrum universal de línies els hi volem fer saber queaccions per plantar cara a la les cultures Barcelona 2004, les seves mentides ja no se lesdecisió del govern manresà. ajuntament de Manresa, creu ningú, per molt que sama-Arrel daquesta campanya lajun- Fundació Pujol Muntalà, S.A, guin darrera de paraules comtament deixa el tema aparcat i etc...). També ha efectuat obres compromís social, sostenibilitat,no tornar a donar indicis de con- com la urbanització Rambla baix impacte ambiental, etc...tinuar les obres fins ara. Segons Sant Nebridi (Terrassa), urbanit- Totes sabem que són responsa-les expropiades dels terrenys zació del polígon Els Ametllers bles de la destrucció del territo-pel quals passarà el nou carrer, (Manresa), construcció de la nau ri, dels recursos i de les nostreslajuntament ha començat les al polígon industrial els Dolors vides. Per això i molt més,obres degut a reclamacions que (Manresa), construcció de 11 nosaltres no pararem fins quehavien fet les afectades per tor- vivendes unifamiliars aparella- els nostres somnis siguin elsnar a recuperar les parcel·les des a la urbanització de Cal vostres malsons.expropiades. El novembre da- Migrat (Collbató). Aquests sónquest any seria el final del ter- només uns exemples dels seus La font es queda i nosaltres nomini de lexpropiació i lajunta-ment hauria de tornar els contactes i obres, en tenen mol- tíssims més. marxem! q Aspecte dels horts després de l’inici de les obresterrenys a les expropiades per FINS A LA FI DELS VOSTRES DIESno fer-ne us del sòl després de Punt i fins un altre! PATIREU LA NOSTRA IRA!tants anys sense realitzar-hi cap El grup Mas, a la seva pàginaBerga , setembre 2008 dors que van dir que va ser Absoltes! impossible accedir a la zona dePep i tu les obres i que per tant no vanE ls quatre companys de poder treballar aquell matí. lAlt Llobregat (dos de Alguns dels mossos també van Berga, un de Sallent i un mentir per tal que fóssim conde- de Manresa) jutjats per manades. Els mossos ho van ferprotagonitzar les protestes del per una qüestió purament ide-primer dels tres dies de lluita ològica, això de mentir. A desta-contra el Pla Caufec a Esplugues car la feina de ladvocada, elde Llobregat, el mes de maig, suport de la gent i sobretot elvan ser absoltes el passat mes de valent relat dels dos testimonissetembre. Lacció de protesta va aportats per la defensa.consistir en encadenar-se, perparelles, a dos barrils de ciment Les persones que van protestara lentrada de les obres durant el segon dia, que van ser jutjadessis hores, fins que els Mossos dies abans, han estat condemna-dEsquadra van deslligar els acti- des i sels demana fins a 44.000vistes. Es va fer evident per tant euros de responsabilitat civil. Aralagressió al territori que sestà és el torn dels recursos. Ens ale-portant a terme per part de grem de labsolució dels primersSacresa, amb el vist i plau dels i treballarem per labsolució delspolítics. Durant el judici, lempre-sa va fer anar diversos treballa- segons i dels que encara han de jutjar. No al Pla Caufec. Salut! q Foto de dia d Judici, a Esplugues de Llobregat
  • 18. // 18Actualitat El llibre del Tous, o com justificar un assassinatManresa, octubre de 2008 penitenciari, el què em pregun- complements de moda. No to és si, posem pel cas, lintent sestà, tampoc, de fer gala delsHiram Gascoigne de robatori hagués estat en un grans beneficis econòmics queL a joieria Tous és segura- altre barri (un dobrer o dimmi- han obtingut (pràcticament ment lempresa manre- grants, per exemple) i lassassí 1.000 milions deuros en el sana més coneguda un pelacanyes, aquest hagués moment que va escriures el lli- arreu del món, essent rebut el mateix suport. El més bre). També es centra en algunsuna de les multinacionals cata- probable és que shagués difós retalls convenients de la vidalanes més importants en quant que havia estat una venjança personal i sentimental dea facturació i expansió pel llarg per tema de drogues o alguna Salvador Tous i Rosa Oriol i dei ample del planeta. Sense anar cosa per lestil i a lendemà dels les quatre filles (Rosa, Alba,tan lluny, també és coneguda fets ja ningú en parlés. Laura i Marta), totes elles ambper lassassinat, el 9 de desem- càrrecs a lempresa i amb sen-bre de 2006, dun suposat lla- Tornant al suport que han rebut gles xalets també a Pineda dedre (albanokosavar, com cons- els Tous cal mencionar la publi- Bages, així com els tractes quetantment matisaven els mitjans cació, aquest juny passat, duna han mantingut amb la jet set ade comunicació) a casa dels biografia no autoritzada, però nivell empresarial (desjoiers, situada a Pineda de acceptada i tutelada, sobre dEugenia Martínez de Irujo, laBages (Sant Fruitós), urbanitza- aquesta família, lempresa i els Duquessa de Montoro, a la can-ció en la qual es concentra una fets del 9 de desembre. El llibre, tant australiana Kylie Minogue).part destacada dempresaris i titulat Los Tous. Historia de una Per últim, en el darrer capítol,rics del Bages. Lassassí, i aquí familia, una empresa y un osito La historia que quisieron borrarrau la part sucosa, va ser el gen- hecho joya (editat per La Esfera (reproduït a les pàgines dedre dels Tous, Lluís Corominas, de los Libros; 158pp.), ha estat Regió 7), es relaten lassassinatmarit duna de les filles, Alba. escrit per Anna R. Alós, una i els antecedents dels fets, queDaquell cas sen va parlar molt,sobretot pel fet que des de feia periodista dun diari tan parcial també com és El Mundo, edito- havien portat a Corominas a lobsessió i la paranoia per la q Portada del llibre que parla desetmanes els mitjans de comu- ra de la revista de tendències seguretat. En una entrevista al l’empresa i de la família Tousnicació catalans estaven infla- fashion Ask!? i autora de quatre diari Siglo XXI, lautora explicamant la paranoia dels robatoris llibres, igualment de temes fas- que escriure sobre això li sem- tema de producció, les condi- del Guix unes setmanes abanssilenciosos per part dimmi- hion, sobre on menjar, què blava immoral però que com a cions de treball, els salaris dels que Projectes Territorials delgrants (especialment els alba- menjar i on dormir a Eivissa i periodista ho va fer perquè el empleats o el fet que tinguin Bages (PTB, S.A.) anunciés ofi-nokosovars), de la inseguretat Formentera i sobre lestil de tema era mediàtic i afegia que, botigues a pràcticament tots els cialment la seva intenció dede les llars i les famílies en les vida dit oriental (ioga, budis- dhaver sabut lèxit que tindria paradisos fiscals del planeta. Hi construir el parc tecnològicurbanitzacions, de la manca me,...). Un fet interessant de la el llibre, encara shi hagués ha un hermetisme total sobre el entre lAgulla i el Guix, fet que(suposadament) defectius poli- seva publicació és la pràctica recreat més. què passa a dins de lempresa, els Tous van qualificar tambécials, de la necessitat de crear coincidència entre la posada a però algunes coses han anat de coincidència i que ambdósbrigades ciutadanes i cossos de la venda i la resolució de les Del text es desprèn la idea que escapant-se. Així, per exemple, projectes no tenien res a veure.seguretat privats, per a vigilar autoritats judicials sobre si la història del Tous és la duna els pràcticament 1.000 milions El llibre tampoc explica les con-els carrers i controlar lentrada Corominas havia de ser jutjat família/empresa catalana deuros de benefici que revelen nexions entre la família Tous,a les urbanitzacions. En aquell mitjançant un jutge o amb la modèlica, tal i com poden ser en el llibre són, en realitat, larquitecte Josep Maria Esquiusambient paranoic, lassassinat intervenció dun jurat popular. també les nissagues dels només la part que correspon a i Caixa Manresa: aquest arqui-dels Tous, enlloc de ser repro- La versió oficial de leditorial és Perelada, Codorniu, Basi,... que la família Tous, no el total de tecte, el més cobejat per lem-vat, va ser aplaudit i celebrat que ha estat una "pura coin- amb el seu treball constant dia lempresa. Com sexposa en el presariat bagenc, és el respon-per una part significativa de la cidència". Potser si o potser no. rere dia han arribat a formar llibre Manresa Innova, fruit sable de les cinc cases de lapoblació de la comarca i dun El cert és que arran de la publi- part de la història gloriosa de duna entrevista que van fer els família a Pineda de Bages,mitjà de comunicació tan neu- cació del llibre, altre cop els Catalunya. I que, per tant, els seus autors als Tous, la família també és el responsable de latral com és Regió 7: així, per mitjans de comunicació han tor- hem de venerar i respectar pel senduu el 50% del benefici de rehabilitació de la fàbrica delexemple, un miler de persones nat a fer campanya a favor de bé que han fet al país i que no les botigues instal·lades a les- Guix (la nova seu de lempresa),van sortir al carrer a manifestar Lluís Corominas, sobretot El hem de tenir en compte el petit tat espanyol i entre un 10% i un així com del Pla director de Santel seu suport a Corominas i en Mundo, on treballa Anna R. Alós, i error del Lluís Corominas que, 20% de les que hi ha a la resta Benet de Bages i de la rehabilita-contra de la intenció del jutge a el grup "Prensa Ibérica", empresa daltra banda, podria haver destats, de manera que el total ció del monestir (propietat decondemnar-lo, es va crear una propietària de Regió 7 i duna vin- comès qualsevol. Com la bona segurament triplica o quadru- Caixa Manresa), o com els Tousplataforma ("Amics de Lluís tena de diaris més de lestat narrativa empresarial, de la que plica aquesta xifra. O que legal- shan convertit en una de lesCorominas") i va organitzar-se espanyol (i, inclús, un dAustràlia). ja havia parlat en un altre article ment lempresa només és pro- empreses mecenes del Centreuna campanya de recollida de El llibre explica, des del punt de del Pèsol , sensenya que amb pietària duna fàbrica, la de Alícia, a Sant Benet, amb lasignatures demanant que no se vista dels Tous i com si dun lesforç personal inclús els més Manresa, on només es produei- donació, com a mínim, delempresonés. De fet, Alba conte de fades es tractés, lori- pobres poden escalar en el capi- xen alguns dels productes 180.000 euros a Caixa Manresa.Tous, va comentar que "el que gen, la creació i lexpansió de la talisme; no dubto dels esforços venuts a Catalunya; de la resta En fi, un llibre propagandísticvam tenir en tot moment és el Joieria Tous, fent especial èmfa- que feren el Salvador i la Rosa, de fàbriques disperses per la que, si bé no sha venut ni desuport del carrer". si en el fet que lempresa va però sobliden de mencionar resta del món i del què hi passa bon tros tan com les joies (clar, passar de ser una petita bijute- que el seu èxit personal i a dins no en tenen cap respon- sha de llegir i no es pot lluir),Ara que, més que el suport del ria de Manresa a convertir-se en empresarial es recolza en lex- sabilitat legal. Dit de passada, està al servei de lempresariat i"carrer", el que van tenir i conti- una empresa establerta interna- plotació dels treballadors i de la fàbrica de Manresa es traslla- delxs consumidorxs i en el que,nuen tenint, és el suport de lo- cionalment, així com també la contactes en altes esferes. darà a una de les naus del Parc de passada, es justifica unligarquia i lempresariat bagenc. revolució i èxit que han provo- Tecnològic de la Catalunya assassinat. Immoral, oi Anna?Independentment de la meva cat en el mercat de les joies, El que tampoc explica el llibre Central, al costat de la sevaopinió en relació a les lleis convertint-les en objectes de són certs aspectes no tan gla- nova seu al Guix. El curiós éspenals, la justícia o el sistema consum de masses i com a murosos, com ara quin és el sis- que Tous va comprar ledifici
  • 19. // 19Actualitat /Presons Augmenta el sistema carcerari: sinagura la presó dels lledoners!El nou projecte de domini ja és aquí: la presó demòcra- centre penitenciari, carceller per funcionari, tortura perta, progre i creixentment humanitzada, amb millores rigor innecessari, repressió per tractament, ...dinfraestructura i tracte! Sent la societat cada vegada El pla penitenciari dissenyat per la Conselleria demés un gegant panòptic, les presons de nova generació Justícia estableix que després de lestiu sinaugurarà laes presenten com a quelcom aparentment similar a presó de joves de Quatre Camins, que substituirà la del"petits i còmodes barris" (El Periódico 4/08/08). Mentre barri barcelonès de la Trinitat.Al novembre sinauguraràaugmenten les possibilitats de control a través de les la presó dels Lledoners al Bages. Ja sestà aixecant la detelecomunicacions, la centralització dels cossos policials Puig de Les Basses, a Figueres. Les altres presons plani-a nivell internacional, amb exemples com la nova base ficades són les del Mas Enric, al Catllar; la de Els Plans,de dades dADN de Portugal, la utilització de la biome- a Tàrrega; la de dones a Sant Vicenç dHortons i la pre-tria per identificacions a posteriori, ... el panòptic cami- ventiva a la Zona Franca de Barcelona. Aquesta proba-na cap a la seva museïtzació. Les presons ja no es con- blement estarà acabada al 2012, aleshores es podrà par-strueixen en ple centre urbà sinó que es distribueixen al lar de la desaparició de la centenària Model barceloni-llarg del territori. Sha canviat el nom de presó pel de na.Manresa, setembre 2008 i, en alguns casos, dies. Loperació va aixecar polsegue-Mundana, una lista de Sabadell ra i la coincidència de RicardP ràcticament a la vigília Torras com a líder de loperació de la inauguració de la i com a màxim responsable de presó dels Lledoners, lempresa de capital públic i magradaria emprendre privat Projectes Territorials delalguns dels articles que el Pèsol Bages (PTB), va provocar unNegre ja ha publicat sobre el altra revolada de crítiques.batibull que hi ha hagut a la Aquest va acabar dimitint decomarca durant aquests 4 anys PTB sense perdre ni un cèntimde polèmiques al voltant de la per alliberar aquesta empresaconstrucció daquesta presó, del que és evident: Ricardque ara alguns presenten com Torras obtingué informació pri-a quelcom semblant a un com- vilegiada al voltant de les inten-plex de luxe amb una rambla cions de la Generalitat perpoblada darbres, piscina, situar una presó a la Catalunyamediateca i vistes a Montserrat Central, gràcies a la seva activi-(El Periódico 4/08/08). No crec tat en una empresa semi públi-que la presó es conformi ca. En la segona compra elnomés de les hectàrees on es moviment va ser més dissimu-troba emplaçada, sinó que crec lat però també tela a nivellque la composa des de la per- especulatiu: una finca de cere-sona presa a la psicòloga ben als dun milió deuros i escaig.intencionada, passant per lar- La finca rep el nom de Camp dequitectx que la dissenya, lem- Lledoners, tot i que daquestspresa constructora, la que ges- arbres ja fa molts anys que notiona leconomat, el càtering, la nhi queda cap, perquè estavainfermeria, els i les educadores dedicada pràcticament desocials, ... fins als/les matei- manera exclusiva al cultiu dexos/es ciutadans/es cereals. Les terres daquestahonrats/des que han permès i finca foren menades els darrerslegitimat tot tipus de pràcti- anys per lalcalde de Sant Martíques dexplotació amb el SEU de Torroella, Jaume Rovira, q Accés principal de la nova presó els Lledonerssilenci, a través de les SEVES però es veu que lúltim propie-lleis i amb els SEUS vots al sis- tari daquestes fou Jordi Mas,tema democràtic, sigui quin empresari del món de la cons-sigui el partit escollit per a la trucció. Malgrat que els pri-delegació conscient. amb la intenció de construir-hi motí i lagressió a dos funcio- posar al descobert una gran mers terrenys de la presó es una macropresó (per a 1500 naris el divendres 30 dabril del operació especulativa. van pagar el 72% més cars queMalgrat ser ja conegut per tota presos). Un any després sa- 2004 a Quatre Camins, a la Lempresa Activitats i Territori, els actuals, aquests darrersla comarca maturaré a recor- provà el pla especial per a Roca del Vallès. Un emplaça- liderada per lempresari tampoc es van comprar baratsdar el què ha passat al llarg da- construir-la, però no a les ment es troba separat de laltre RICARD TORRAS, havia adquirit ni fora de culpes especulatives:quests darrers 4 anys. El 15 de Torres del Bages sinó al costat, per la via del tren de potassa de les 42 hectàrees de la finca per el mercat de sòl rústic del Plagener del 2004 el Regió7 publi- a la finca anomenada Súria. Aquest darrer moviment un valor conjunt d1,3 milions de Bages de lèpoca marcava elcava la notícia de la compra Lledoners. Lexcusa de la prio- es realitzà ja amb el Tripartit al deuros i sho va vendre a la preu per hectàrea a lentorn dedels terrenys a les Torres de rització daquesta decisió, govern i Jordi Valls a lalcaldia Generalitat per 5,2 milions 30.000 euros mentre queBages per fer-hi una presó. segons el conseller de Justícia de Manresa, també tripartita. deuros. Algunes de les finques Incasòl els va acabar adquirintAleshores amb CIU al govern de la Generalitat J.M Vallès i el La primera compra de la finca que formaven tot el conjunt es a 72.121 euros per hectàrea.liderà la decisió i la compra conseller Joaquim Nadal, fou el de les Torres del Bages va van adquirir i vendre en mesos Continua a la pàgina següent
  • 20. // 20Actualitat /PresonsUn cop tenint el sac lligat dels diàries de feina de dilluns a cer i darrer mur és el més exte- model" guia per a les properes res declaracions de la Tura,terrenys i loposició ja gens divendres. Força sovint jorna- rior, metàl·lic i deixa intuir a que shan de construir a però que fins al gener del 2009oposició, al menys al carrer, es des de 14 i 16 hores i també través dels cables més alts i la Catalunya, també hi ha un no funcionarà plenament, elprocedia endavant "amb trans- els dissabtes permeten avançar caixa elèctrica a la qual estan espai per laïllament al qual "100% del seu rendiment". Joparència", "diàleg" i amb lobra la construcció a un ritme rapi- connectats que aquests enram- anomenen Departament mateixa veig aquest tipus decaritativa de la descongestió díssim. Així el setembre del pen al tocar-los. El centre no és Especial de Règim Tancat: una presó "de nova generació"carcerària marcant que cada 2008 la transformació del sec- panòptic i és que, per què cal presó dins duna presó. inclosa en aquesta inèrcia de laregió havia de tenir una presó tor dels Lledoners a Sant Joan una gran torre mentre tot el qual parlava anteriorment, ide compliment de penes. Així, ja és un fet. Els 55.000m2 de centre està equipat dun "Li diuen democràcia i SÍ que inclosa per tant, en un nou pro-el 23 de març del 2006 la camps comprats a preu dor avançat sistema de seguretat ho és ... SÍ que ho és!!" Aquest jecte de domini que fins i totGeneralitat va adjudicar lobra a per la Generalitat shan conver- amb càmeres, censors a terra i és el tipus de presó social- podria mirar dabolir la presólempresa FERROVIAL (que al tit en un espai tètric ple dedifi- microones que detecten la ubi- demòcrata en la qual és evident tal i com la coneixem, obrint-laseu dia ja es va fer càrrec de la cis destinats a la privació de la cació de cada pres i que es con- que existeixen millores. Però a la participació, però creant alconstrucció de lautopista llibertat en nom de la seguretat trolaran des dun centre de és cert també que aquestes mateix temps un nou tipus deTerrassa-Manresa, el projecte ciutadana i la pau social. control interior. A tot això shi seran les presons de la partici- presó absolutament tancada,22@ a Bcn, ... empresa dirigida afegirà la vigilància de dues pació, de la polarització entre una presó de bata blanca on lesper un familiar de Calvo Sotelo) Tots els edificis shan construït patrulles dels Mossos els/les que participaran i persones "més enllà de la llei"amb un model de contracte a tres metres per sota del nivell dEsquadra per un vial perime- els/les que no. Per la inèrcia acabaran els seus dies i la qualque inclou no només lexecució de la superfície, amb la qual tral exterior al centre. Quin sis- que prenen les presons sembla fins i tot podria perdre el seumaterial del projecte, sinó cosa si tenim en compte que tema deuen utilitzar contra la que es troba en curs una caire punitiu actual i passar atambé el manteniment de les cada un fa sis o set metres fuga per helicòpter, disparar a tendència cap a lobertura da- ser anomenada clínica per ainstal·lacions de la futura dalçada, la part que sobresurt matar directament? Però encara questes, hi ha iniciatives cultu- malaltxs mentals; clínica per apresó del Bages, amb un acord és només duns quatre metres. no sha acabat tot: cada dues rals de tots tipus (cinema, tea- desviats/des, per a no inte-que tindrà una vigència de 32 És un recinte que fa 300 metres cel·les sha construït un pati tre, pintura, poesia, ...). I és grats/des ... (Aspecte, junta-anys. El govern pagarà a de longitud i que al seu entorn dinstal·lacions on es poden que és matemàtic, si la presó ment a daltres, a reflexionarFerrovial 6.012.749 euros hi ha dos murs perimetrals de manipular tots els serveis sobre dun cantó a algunxs més àmpliament però que per(1.000 milions de pessetes) el formigó paral·lels situats a 15 sense la necessitat daccedir a presxs disposats/des a partici- qüestions despai es donarà enprimer any, xifra que es farà metres entre ells. Cada un té lespai on es troba el pres: si un par, es tanca cap a aquellxs el següent Pèsol Negre o bé enefectiva anualment amb una una alçada de 6 metres, i entre pres embussa el desguàs de la que van més enllà de les lleis, alguna altra publicació llibertà-actualització a lalça del 2,5% un i laltre hi ha un filat pica, per posar un exemple, es que també dins de la presó ria afí).fins que sextingeixi lacord. metàl·lic. Pujar a cada mur pot pot arreglar des de fora la tampoc estan disposats/des aMica en mica somple la pica i a costar uns 6 minuts, per tant cel·la. Es veu que cada dos participar. Seran tractats/desmitjans de juny del 2006 es 12 minuts es converteixen en mòduls també hi ha una cabina de bojos/ges???comencen a fer els primers temps més que suficient per per als funcionaris i un accés amoviments de terres per aixe- poder aturar a un fuguista, un passadís subterrani pel qual Per acabar ja, dir que la presócar una presó semisoterrada. encara que espero que quedin poden sortir en cas daldarulls. dels Lledoners sinaugurarà el200 treballadorxs i dotze hores possibilitats per alguns. El ter- I com no, a la presó "top 25 doctubre, segons les darre- La presó és un negoci, no una solucióL1 de gener de 1972 hi havia a Camins lha fet FCC, empresa hores setmanals. LOrganisme empaquetar productes agríco- Catalunya és la Generalitat quilEstat espanyol 13.109 presxs, de les Koplowitz i de Marcelino Autònom de Treball i les. Els/les educadorxs-carce- paga, ja que és lúnica comuni-actualment nhi ha més de Oreja (ex eurodiputat del PP). El Prestacions Penitenciàries llers transporten als/les ado- tat autònoma que gestiona les67.000 (sense comptar els/les grup Villejas (el de les polèmi- (OATPP) informa que té 11.350 lescents als llocs de treball i seves presons.immigrants reclosxs al CIES, ques obres a casa de Joan presos treballant, a aquestes després els/les recullen per aels/les menors que hi ha als Ignasi Pla del PSOE) ha fet les xifres cal afegir-hi als que portar-los a la presó. On es Les presons garanteixen lor-centres de reforma i els/les " reformes del Psiquiàtric explota el CIRE de la pren com a model duna mane- dre de dominació ja sigui capi-internats/des" en psiquiàtrics. Penitenciari dAlicant. El grup Generalitat a fora i a dins de la ra més clara lactual política talisme o comunisme dEstat, laDe moment a lEstat ja shan empreserial que més presons presó amb el rexinxe dels pro- penitenciària anglosaxona és repressió és el seu fonament.privatitzat completament les està construïnt és FERROVIAL, ductes Made in CIRE tipus el als Centres de Menors: són La manipulació mediàtica volpresons per menors anomena- empresa dirigida per un fami- nou model de la barretina cata- gestionats i controlats per fun- presentar als/les preses com ades hipòcritament "Centres de liar de lexpresident Calvo lana amb cremallera (visca la dacions (eufemisme dempresa assassinxs i violadors però deMenors". Les presons de perso- Sotelo. La dels Lledoners nés integració social a través del privada). Aquests centres són fet, els assassinxs no arriben anes adultes són construïdes un exemple. El grup ACS, de folklore català, ja, ja) ... A part vigilats per empreses de segu- 2.000 (entre una poblacióper empreses privades però del Florentino Pérez, també cons- també els menors dels centres retat. Algunes de les empreses reclusa de 67.000 presxs) i decontrol directe se nencarre- trueix presons. Un altra gegant de reforma que també estan que fan diners a costa de lús violadors tancats nhi han moltguen funcionaris de presons i daquest sector és COMSA ... treballant. En fi, un total dunxs de la violència a les presons de pocs, la gran majoria de presxsguàrdies civils. Els sistemes de vigilància els 15.000 persones captives tre- menors és Securitas, Grupo ho són per delictes contra la duen a terme empreses com ballant esclavitzadament. Norte i Grupo Eden, "La levanti- propietat privada o pel tràfic deEntre el 2006 i el 2012 ISOLUX que està participant a Algunes de les empreses priva- na de Seguridad", vinculada a drogues. Quin és el problema iInstitucions Penitenciàries té Albocasser i a altres països des que exploten als/les lextrema dreta, ... quina és la solució davantprevista la construcció de 46 com Veneçuela. Una vegada presxs són la Cooperativa Un altre sector que daixò ara??noves infraestructures peniten- construïdes ... a equipar-les Mondragón, Citröen, Codurniu, mou milions és el de la indús-ciàries en les quals lEstat amb matalassos ignífurs de Mercabarna, la Universitat tria farmacèutica substituïntespanyol gastarà més de 3.000 Pikolín; de càtering com per Autònoma de Barcelona i el les camises de força. Els psi-milions deuros; entre aquestes exemple lempresa vinculada a Corte Inglés. cofàrmacs utilitzats es com-hi trobem 11 noves macropre- lOpus Dei que porta el menjar pren principalment a Novartissons i 18 de tercer grau ano- de Picassent, "Gastronomia Als reformatoris (Centres de (recordar HLS ...), a Lilly SA i amenades CIS (Centres Mediterránea S.L", ... Menors), els majors de 16 anys Jansen-Ciliag del grupdIntegració Social). Aquesta pateixen especialment la pre- Johnson&Johnson. També calpasta anirà a parar directament Un altre motiu que fa rentables carietat i lexplotació ja que pensar en el gran consum dea les butxaques dels grans les presons és que un gran sels fa contractes daprenen- medicaments per part delsgrups empresarials que, per nombre de presxs treballin als tatge i els paguen molt poc. Els reclusxs que tenen Hepatitis icert, tenen vincles evidents tallers de les presons cobrant treballs més usuals que realit- Sida.amb polítics i jutges. La cons- sous mensuals que no arriben zen són tallar màrmol a cante- A més a més lEstattrucció de mòduls de Quatre a 150 euros al mes per 40 res, treballar a la construcció i pagarà 18.000 carcellerxs. A
  • 21. // 21Actualitat /Repressió Laparheid europeuEn un parell danys entrarà en vigor la nova Directiva de Retorn per als migrats indocumentats aprovada a inicis destiu. El perfeccionament de laxenofòbia en les institucions europees.Manresa, setembre 2008 els estats de la Unió Europea enAntifeixista les que es possibilita els inter-E n el mes de juny, els canvis dinformació i com en legisladors de la Unió diuen ells, la cooperació poli- Europea van acordar cial. Són oberts amb els de una nova directiva de dins, però cada vegada mésRetorn per a les persones que tancats amb els de fora. Peres troben il·legalment dins les això es parla de nascuts en ter-fronteres europees. És curiós cers països. Una de les esme-com cada cop més ens apro- nes més preocupant és lam-pem a la societat imaginada per pliació de lestada en els CIEOrwell en el llibre "1984", en (Centre dInternament perquè lanomenat Ministeri de Estrangers) de 6 a 18 mesos.lAmor era lencarregat dimpo- Lobjectiu daquests centres éssar la llei i lordre i el Ministeri controlar les persones quede la Pau es dedicava als tenen una ordre dexpulsió perassumptes de guerra. Avui ens no tenir permís de residència,parlen dintervencions huma- res més que un simple paper,nitàries per dur a terme inva- aquest és el seu delicte. La gra-sions militars i diuen "Directiva vetat de la qüestió és el què sig-de Retorn" per referir-se a lex- nifiquen aquests centres ambtorsió i final expulsió dels que infrastructures i organitzaciósobren en el pastís del capital, i Migració i treball realitat és que els moviments mes desclavatge. pròpies duna presó.dic els que sobren, perquè la No és revelador dir que les per- migratoris mundials han existit Processos de regularització El més proper a casa nostra ésgran majoria són dutilitat. sones nascudes fora dEuropa sempre des dels inicis de la Tenint en compte que sembla el de Barcelona, amb una capa- pateixen les condicions labo- història de la humanitat. de gran gravetat trobar-se en citat de 226 persones (148Les fronteres rals més precàries i reben els Intentar controlar-los ara és situació irregular, hauria de ser homes i 78 dones). Lhorari,Lorigen de les fronteres va lli- sous més miserables. En el només una jugada per provocar fàcil aconseguir els famosos ben marcat, recorda el sistemagat al naixement dels estats 2006, la mitjana del salari dels exactament lefecte contrari. "papers", doncs no. Per tal den- carcerari: a les 8.30 esmorzar;que necessitaven delles per homes nascuts a lEstat espan- Mentre des de les esferes políti- trar en el procés de regularitza- de 10 a 13.30 pati o sala comúdelimitar el seu domini i control yol era de 14.000 euros lany i ques ens diuen que volen aca- ció has de demostrar haver vis- perquè les cel·les es tanquen;imposat per la força militar. Al el de les dones era de 10.200 bar amb la immigració il·legal, cut de forma permanent durant 12.30h dinar; de 13.30 a 16hllarg de la història han servit a euros, mentre que el dels nas- darrera les cortines del teatre, tres anys en el territori de són tancats als dormitoris; deles èlits de poder per protegir cuts fora de les fronteres euro- treuen rendiment i profit de lEstat espanyol (i és clar, 17 a 19 possibles visites;els interessos econòmics duna pees era de 11.220 euros per poder explotar i extorsionar aquests tres anys han estat de 19.30h sopar i després cap a labanda, amb aranzels i impostos als homes i 8.400 euros per a fora de qualsevol llei. Un bon forma il·legal). Després, has cel·la. A les 23h es tanca ambi controlar, per laltra, un terri- les dones . Aquestes dades exemple el trobem amb els daconseguir que algú et vulgui clau fins lendemà al matí. Destori sota un codi legal determi- prou explícites només expres- temporers del camp o les nom- fer un contracte i estigui en del metge, fins el director i elnat. Avui dia, veiem com el sen els salaris dels que tenen broses treballadores de la llar. condicions de poder fer-ho cos de seguretat, són personalcapital financer es mou duna permís de treball i treballen És per això que ara no és des- (valorat en milers deuros, és de la Policia Nacional, no hi habanda a laltra del planeta, les amb contracte, la diferència és tranyar que surti una nova nor- clar). psicòlegs, educadors o capfronteres saixequen quan es molt més exagerada pels que mativa per "convidar" el retorn Nova directiva de retorn altre tipus de professionaltracta de que EUA, Europa o el es troben en una situació admi- dels que han estat cotitzant la En el mes de juny, els legisla- social.Japó exportin els seus produc- nistrativa irregular. seguretat social, unificant-los dors de la Unió Europea van Evidentment aquestes políti-tes, però sabaixen quan lÍndia latur i agilitzar la seva sortida. acordar una nova directiva de ques destrangeria no són moltvol exportar les seves teles o "Indocumentats" i economia Per altra banda, els que es tro- Retorn (és a dir, expulsió) per a diferents a les que puguin tenirNicaragua el seu cafè. I les per- Il·legal, indocumentat, sense ben en situació irregular poden les persones que es troben altres estats, ja que formen partsones, només podran moures papers, irregular,… Qualsevol demanar el què sanomena il·legalment dins les fronteres de la mateixa naturalesa dels"lliurement" si porten les butxa- daquestes paraules ha servit "retorn voluntari", amb una europees. Es preveu laplicació mateixos, per tal de mantenir laques plenes de diners. De la per menysprear i criminalitzar petita ajuda de la UE per supo- en un parell danys, en els quals força, el domini i el control demateix manera que "Barcelona aquelles persones que simple- sadament reincerir-se nova- segurament es prepararan les les èlits i els centres de poder.és bona si la bossa sona", un ment han creuat una de les ment al país dorigen. consciències dels ciutadans per Una vegada més, la Unióalemany és un turista i un sene- seves fronteres sense fer-li cas. Curiosament, ara sestan parant a acceptar aquestes mesures. Europea ens mostra les sevesgalès és un il·legal. Es calcula que a la UE nhi ha aquestes últimes per prioritzar Amb aquesta mesura sestablei- urpes de llop disfressat dove- uns 8 milions, tant se val. La les primeres. Són les noves for- xen normes comunes per tots lla. les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació FES MÚSICA Escola-tallers de musica Soterrats Berga c/ Clavé 10 Baixos Soterrats Gironella Avg.Catalunya 99 El preu de venta de l’AGENDA és de 7 euros NO ES PAGA • • D’1 a 4 agendes: 7 euros/unitat + despeses d’enviament. De 5 a 10 agendes (només col•lectius i distris): 5 euros/unitat + despeses d’enviament. MATRICULA • Més de 10 agendes (només col•lectius i distris): 5 euros/unitat Per les inscripcions trucar a: (enviament gratis). PAGAMENTS CONTRA REEMBOSSAMENT 696834714 938213942 Agenda Llibertària 938229771 Ateneu Columna Terra i Llibertat Centre dEstudis Josep Ester Borràs Carrer del Balç número 4 Una altre manera d’entendre Apartat de correus número 16 08600 BERGA (Barcelona) la música. Tel. 938 216 747 agenda@berguedallibertari.org www.berguedallibertari.org
  • 22. // 22Actualitat /Repressió 76 dies de Vaga de Fam fi a la seva protesta, que ame-Manresa, setembre 2008 naçava greument la seva vida.Solidaria Ahir, el Sr. Ignasi García Clavel, l passat 23 de juny, en representació del Síndic deE Amadeu Casellas, pres anarquista que es troba al penal de Quatre Camins (Granollers), vainiciar una vaga de fam per exi-gir que es resolguin les seves Greuges de Catalunya va visitar lAmadeu a lHospital Penitenciari de Terrassa i li va prometre: 1. Que quan shagi recuperat de la vaga de fam li donaran per-demandes sobre laplicació de misos.limitació de temps de condem- 2. Que després dels permisos lina a la qual té dret i obtenir, otorgaran el que el reglamentaixí, la llibertat condicional. de règim penitenciari coneixFins llavors Amadeu no havia com a 100.2, i que és un tercerobtingut cap resposta favorable grau restringit.ni dels poders judicials ni de la 3. Que després se li concedirà eldirecció de serveis penitenciaris tercer grau.de Catalunya. Considerem que aquesta vic- tòria (parcial) és fruit de lesAmadeu ja porta més de 25 cions, pintades, vagues de fam Director de Seguridad Pública y porque es muy larga, pero os mobilitzacions populars, mal-anys empresonat per la seva solidaries, enviades de faxos a Relaciones sociales, también doy las gracias a todxs por vue- grat que no estan regalant res aparticipació en desenes datra- jutjats i serveis por mi estado de salud. stro apoyo y solidaridad ya que lAmadeu, i el procediment quecaments a bancs amb els quals penitenciaris... sin él no hubiera sido posible li han promès és el normal.ajudava a finançar lluites obr- Quiero dar las gracias al apoyo llegar a este acuerdo con el Volem denunciar també enèrgi-eres en els anys 70. Amadeu ha Després de 76 dies de vaga de recibido sin el cual este acuerdo Síndic de Greuges, que merece cament, però, que les autoritatssigut sempre una persona com- fam, Amadeu ha arribat a un no hubiera sido posible, a mi toda mi confianza porque, entre penitenciàries i polítiques depromesa i activa, participant en acord amb el Síndic de Greuges madre, también y muy especial- otras cosas, nos conocemos Catalunya han permès que lalluites i denúncies col·lectives de Catalunya. mente a mi abogada, que aún y desde hace muchos años. vaga de fam arribés als 76 dies,contra el sistema, tant en el car- estando con un delicado estado amb tot el risc i patiment querer com a dins la presó. Els dos comunicats que venen a de salud ha estado en todo Espero que en un plazo corto això ha comportat al propi continuació són un del mateix momento, junto a su com- podamos celebrar mi salida. Amadeu i als seus familiars. CalAls pocs dies diniciar la vaga va Amadeu un cop abandonada la pañero, a mi lado. También a la Como os podeís imaginar aún no oblidar que hi poden haverser traslladat al modul peniten- vaga de fam, i el segon dels CNT, en especial a los de tengo que estar unos días en el seqüeles, i que la recuperacióciari de lhospital de Terrassa. grups de suport: Manresa donde estoy afiliado. hospital y después en la enfer- serà llarga...La jutgessa del jutjat nº 2 de También agradezco todo el mería. Por lo que a través mío o Anunciem també que no dissol-Manresa, que es troba al carrer apoyo recibido desde la de las personas más cercanas os drem els grups de suport, i queAlfons XII, que porta el cas de Amadeu Casellas Ramón, Plataforma de la comarca de iré informando. vetllarem perquè es compleixinlAmadeu, ja fa un temps li va Hospital de Terrassa- Osona. A mis amigos/as, a los Salud y Anarquía, totes i cada una de les promesesnegar la possibilitat de poder Comunicado: Maulets de Vic, a mi prima, (…), Amadeu fetes a Amadeu.reduir la condemna. a todas las asociaciones de Però queden molts altres Ayer, día 05/09/2008, a las derechos humanos y contra la Els grups de suport a Amadeu Amadeus a les presons.Les mostres de solidaritat 14.30 he dejado la huelga de tortura, a mis compañeros, gru- Caselles, advocada i advocats, i Continuarem denunciant lesdurant la vaga de fam han arrib- hambre que venía manteniendo pos anarquistas de todo el esta- la seva mare: injustícies que pateixen cadaat darreu del món, des de con- desde el pasado día do español y del extranjero, y a dia, i continuarem reclamant lacentracions, a petits sabotatges, 22/06/2008, tras alcanzar un todas las personas que con sus Tenim el goig de fer-vos saber seva llibertat.accions directes: atacs a entitats acuerdo con el Síndic de cartas y postales me habeis que ahir, 5 de setembre, Hospital Penitenciari debancàries, seus de partits, talls Greuges de Catalunya, en con- dado ánimos y fuerzas cuando després de 76 dies de vaga de Terrassa, 6 de setembre dede línies ferroviaries, manifesta- creto con Ignasi Garcia i Clavel, flaqueaban. No sigo con la lista fam, Amadeu Casellas va posar 2008. Reseña de Migración ¿De qué sirve un Foro cuyos organizadores limitan los objetivos?Manresa, octubre de 2008 tuvo el cinismo de abanderar los El mundo donde cada quien gentes que hicieran virar real- CIEs) teníamos que manifes- templetes publicitarios, desde se monta su película en el mente el barco que naufraga. La tarnos de manera permanenteIsrael Jafet Robles los inaugurales hasta los conclu- escenario colectivo, con tormenta apenas comienza. hasta obtener resultados,A sí fue el III Foro sorios como "los grandes intere- muchos gritos de opinión no Los que quieren los papeles, pero prefieren ir a cumplir Social Mundial de sados benefactores", interesados atendidos, camarógrafos ven- por ejemplo, quieren la legali- con sus deberes laborales y las Migraciones, si, pero, ¿benefactores? didos, personajes de relleno, dad del fraude, a ciegas y terminar de pagar su coche y obstruido de mane- La pena no termina ahí: gran maquilladores, chismosos, corriendo detrás del engaño- su hipoteca. Eso de pasarra descarada por los que deja- parte de la gente migrante modelos y, por sobre de todo, so brillo del desarrollo, la hambre y sensibilizarse hastaron caer unos cuantos cénti- entusiasmada persigue un espectadores que aplauden las modernidad insostenible… los resultados deseados, esmos sobre los golosos volun- objetivo falso, ofertado con sub- tomas inconclusas y mal hechas. Y para cerrar con broche de ahora cosa de palabras escritastarios organizadores, como vención y destructivo en la Así comenzó, así transcurrió y papel, una manifestación de con tinta de sangre ajena.lo son CEAR, el ayuntamiento inconsciencia del desinformado. así terminó, sin modificación dos horas desde Legazpi … como dice la cancion1 "emi-de Rivas Vaciamadrid y sus A esto hay que agregar la importante o siquiera consi- hasta Atocha y los internos de grantes ahogados de para encompadres el Ministerio del escasa asistencia de migran- derable en el tema que atañí- los CIEs ni se enteraron. Los par, y aquí no pasa nada".Trabajo e Inmigración, la caja tes en relación con la presen- amos. A veces, la formalidad medios de comunicación con-de ahorros bbk, el Ministerio cia de autóctonos y en com- reglamentaria es coladera de sideraron que merecía sólo dede suntos exteriores y de coo- paración con la multitud fluidos en movimiento pero cincuenta a cien palabrasperación, entre otros de la migrante que radica sólo en la inofensivos al sistema y filtro como nota de sus diarios. Yomisma calaña. El patrocinio ciudad sede y sus cercanías. de propuestas radicales e inteli- les dije que ahí (en uno de los
  • 23. // 23Actualitat/ internacional Xile: més que paraulesXile, setembre de 2008 roig", membres del Partit setembre passat a causa de les necessaris per salvaguardar la tan immers Xile en una calma mésEnviat especial Comunista Xile encarregats de contusions rebudes mentre parti- necessaris legitimitat policial. tensa que la nostra, més enllà deU n dels països on lac- mantenir "lordre" intern de la cipava de la "disbauxa nocturna". La primera delles fou efectuada la idealització inconscient que ció directa deixa de marxa no han hagut dintervenir. Però per combatre el poder no el 26 de setembre de 2006 con- moltes de nosaltres solem realit- ser merament un Però sempre hi ha lloc per a dis- tothom recorre a la participació tra sis anarquistes (un dels quals zar: la més recent entrada a la terme teòric estampat turbis... així ho corroboren les ja en els més que previsibles alda- era barceloní) que habitaven democràcia partidista que mantéen cartells per passar a ser una tradicionals sortides de la rulls del Setembre negre. Alguns limmoble okupat de la Calle el recel de bona part de la socie-pràctica inherent quotidiana és Universidad Pedagógica del altres prefereixen els extintors Ignacio 165. Operació realitzada tat als pacos (carabineris)sens dubte Xile. Com cada any, "Macul con grecia" durant carregats de pólvora o la irrefre- sota les ordres del, fins llavors repressors. Un accés més fàcil aels denominats setembres aquests dies, que han aconse- nable combinació dàcids i ele- encara viu, Director General dels armament derivat, en bona part,negres es converteixen en un guit que algunes unitats de ments casolans per il·luminar Carabineros, José Bernales. Els de les partides enviades als anysniu de conflictivitats exemplifi- "zorrillos" i "guanacos" (furgone- les lluites socials. És així com el joves foren acusats de tenir una 80 per Cuba i la URSS als com-cades per les sempre recurrents tes policials llançadores de gas i Banc Bci dun carrer cèntric de quarantena dampolles de vidre i batents comunistes del Frentemolotovs de les "filles del foc", aigua, respectivament) es man- les zones riques de la capital altres materials tan "perillosos" Patriótico Manuel Rodríguez queque omplen algunes de les tinguin permanentment als vol- sucumbí el 10 de setembre a (com àcid moriàtic per a descon- segueixen en curs; les enormesnegres nits (sobretot) de la capi- tants daquesta "institució edu- lacció de lautodenominat gestionar canyaries o monedes desigualtats socials en un delstal Xilena. Així mentre a cativa". O les voluptuoses nits de "Grupos Anarquistas de 5 pesos dalumini), destina- països amb una economia mésCatalunya alguns hissen la sen- l11 a les poblacions perifèriques Revolucionarios" o com la des suposadament a la fabrica- forta de Llatinoamèrica; lenor-yera acompanyats dels segadors (Villa Francia, Cerro Navia, Tercera Comisaría de Santiago ció de còctels molotov i bombes me cost de la vida; lherènciai dels sicaris catalans altrament Pintana, Estación Central,...) de es veigué amenaçada pel de soroll. Aquesta operació es organitzativa de les poblacionsconeguts com a Mossos la ciutat acompanyades no sola- "Comando Johnny Cariqueo". realitzà després duna àmplia perifèriques i la forma arqui-dEsquadra i a Estats Units plo- ment dartefactes incendiaris, Ineficiència policial o operati- campanya mediàtica, condem- tectònica en què estan incons-ren de nou les morts dels cai- sinó en moltes ocasions darmes vitat dels grups dafinitat anti- natòria de lincendi perpetrat pel cientment construïdes, més pro-guts (alguns literalment par- picies per a lenfrontament, lalant) de les Torres Bessons, a clandestinitat,...; lemergènciaXile es commemora l11 de de grups anti-autoritaris i anar-setembre de 1973. quistes derivats del treball realit-Amb lexcusa de la commemora- zat durant les dècades anteriorsció de lonze de setembre de i del desengany de la joventut1973, aquella fatídica data en amb les organitzacions tradicio-què les bombes i les bales caie- nals; laproximació de personesren no solament (com alguns derivades dels grups armats delssentesten a recordar) sobre el 80-90 a les idees llibertàries; le-líder populista Salvador Allende i xistència de descontentamentels seus defensors, la multiplici- en molts altres àmbits socialstat dactuacions mostren el ver- (estudiants, professors, serveistader rostre de lestat Xile. I és públics,...) que els meramentque per molts i moltes no es "polititzats"; lencara vigent com-tracta de fer un exercici de bat mapuche amb molta presèn-memòria històrica, elevadora del cia al sud del país,...primer president socialista arri- Caldrà veure la capacitat de res-bat al poder per mitjà de les posta dels grups organitzats a laurnes, sinó de visualitzar que la més que previsible onadadictadura no fou més que una repressiva que es desenvoluparàreestructuració del capital mit- (segurament) a curt termini perjançant la força militar i que la fer front a tants factors i atacsdemocràcia no és més que una de foc (que li diguin sinó als 4 a u t o r i t a r i s . bloc negre al Palau de la Moneda desfavorables pel poder. Lacontinuació subtil de lestabli- carabineris ferits aquest any per El "modus operandi" dels grups durant la marxa de l11 del superació daquesta fase perment per mantenir lestatus quo. balanceres, o potser fa falta anarquistes (que han arribat a 2006, comparat mediàticament part daquests grups podria sig-En definitiva, els encaputxats recordar el cas del cabo Vera, reivindicar uns 40 incendis i amb el què es produí durant el nificar un salt qualitatiu en laconceben cada setembre com abatut dun tret al cap l11 de explosions en els últims dos cop destat de Pinochet. Però les lluita de classes. Esperem queuna oportunitat més dexpressar setembre passat a la "Población anys) contra els interessos del acusacions contra els joves ses- no passi com a lestat espanyol oel fàstic i la ràbia que provoca un de Pudahuel"). En part aquest capital a Santiago de Xile està vaïren poc a poc, deixant de a Itàlia, on aquesta onada hasistema depriment, causant de descens en lactivitat sha pro- deixant en rídicul als tan tutejats ser responsables duna autèn- aconseguit parar part de lesmisèries i exclusions, que ten- duït per laugment de les mesu- "ratis" (policia dinvestigació dels tica fàbrica delaboració dar- pràctiques més destructives ideixen a perpetuar-se (o inclòs res policials emprades pels cos- carabineris), incapaços fins al tefactes casolans a passar a convertir les lluites socials enaguditzar-se) durant el govern sos repressius de Bachelet: rea- moment dencausar a una sola estar en llibertat condicional debats teòrics, mansturbacionsde la Concertació. I de recor- litzant amplis cordons policials a persona per aquests atacs tan una setmana després. nostàlgiques en un passat millordar activament a companys les poblacions, estrenyent el explícits. Tan desesperats estan, La segona, molt més recent i i manifestacions folklòriquescom la Claudia López, assas- setge policial cap a tots aquells que segons sembla el ministeri encara inconclusa, es produí poc contestatàries.sinada fa 10 anys en el trans- subjectes de participar en les dinterior Xilè ha hagut de recó- el passat 8 de setembre de 2008 En definitiva, pels amants de lacurs de la guerra social. senyalades mobilitzacions o rrer a la formació de personal a quan tres persones foren detin- revolta cal estar atents a les llui- millorant larmament dels efec- càrrec de membres de les poli- gudes i posteriorment empreso- tes, no solament daquest país,Setembre Negre 2008: la tius (amb "chalecos" anti-bales i cies italianes i espanyoles on la nades acusades dencartellar sinó també de lefecte papallonaflama continua viva cascos dacer, visors nocturns pràctica repressiva contra grups presumptament cartells, que que poden tenir sobre les activi-Les mobilitzacions que posen per contrarestar la foscor que anarquistes acumula una llarga cridaven a la guerra social i tats dels companys dArgentina ifi a lhivern i deixen pas a la implica la pràctica subversiva trajectòria i experiència. Però un mostraven com es fabrica Uruguai, en el què algunsprimavera Xilena no han estat dels "cadenazos", aparells de indici que sens dubte prova aquest còctel subversiu tan comencen a denominar com atan contundents com en anys dispersió audífona dúltima tec- aquest fet han estat les dues ope- eficaç de nominació russa. triangle anarquista deanteriors, incloent la típica nologia,...). Mesures policials racions policíaques pràcticament L l a t i n o a m è r i c a .marxa al cementiri que en que han causat un nou difunt a infructuoses i de "baix perfil", Un còctel explosiu prometedor:aquesta ocasió sha realitzat el posteriori, en aquest cas desenvolupades contra grups Diversos són els factors que ens14 de setembre. Així ho exem- Marcelo Antonio, que morí per anarquistes i encaminades sens poden ajudar a entendre la con-plifica el fet que els "pacos de un edema pulmonar el 18 de dubte a mostrar uns resultats flictivitat emergent que té
  • 24. // 24Didàctica Els moviments en defensa del territori: defensa? territori?En els darrers anys hi ha hagut un creixement destacable del que sha anomenat genèricament com a "moviments en defensa delterritori", i aquest text vol ser una petita reflexió des duna perspectiva anarquista a lentorn daquests. No es tracta duna revisiódogmàtica, del què són o haurien de ser, sinó dapuntar una sèrie de qüestions que els col·lectius i les individualitats llibertàriespodríem tenir present.Manresa, octubre de 2008 trativa) i de les empreses (en també es reprodueixen entreHiram Gascoigne connivència amb aquesta elxs dominatxs. En aquest sen- estructura) dintransigència i tit resulta interessant pregun-E ls "moviments en defen- denrocament no només és, per tar-se en quin grau reproduei- sa del territori" han tant, fruit de la seva creença en xen estructures autoritàries. emergit i shan consoli- la possessió monopolística de No són poques les plataformes dat amb força en la capacitat dordenar i gestio- i entitats que shan erigit (o hoaquests darrers anys, però de nar el territori -de fet com en volen fer) com una avantguardafet senllacen directament amb qualsevol altre aspecte social-, que creu representar legítima-els moviments veïnal i ecologis- que quasi totalment la té, o ment uns suposats interessosta dels anys 70, no només a perseguir els seus interessos col·lectius que en realitat sónnivell estructural (organització, (polítics o econòmics), sinó exclusius dels seus membres.finalitats...) sinó també perso- també la por de perdre poder i En aquest sentit, els movimentsnal (no són poques les indivi- ser deslegitimat. Daquí que reprodueixen la mateixa retòri-dualitats que hi tenen una llar- ladministració pública i les ca que lEstat: ambdós suposenga trajectòria). Sota aquest empreses busquin la desapari- que els seus interessos sónnom sagrupen diferents ció daquests moviments, ja col·lectius, per emmascarar lacol·lectius, objectius i inten- sigui per absorció dins de la seva particularitat. Però el pro-cions, acompanyats de les per- lògica estatal i capitalista o bé blema no rau en que siguintinents diferències a nivell ide- la seva desestructuració i dis- interessos particulars, sinóològic. Malgrat això compartei- solució. Al respecte daixò, no que, com exposava Maxxen dues característiques a des- són pocs els col·lectius que Stirner, en creure i imposar-los moviments; en tot cas, li ha fins fa poc es donava, la para-tacar, una en relació als objectius han desaparegut, que han estat com a suposadament col·lec- mancat un discurs propi, que lització dels processos dei laltra a les relacions de poder. absorbits pels partits polítics o tius, en elevar-los a sagrats; en resta per construir. És cert que venda que propugnaven elsEn primer lloc soposen a dife- han acabat negociant engrunes deïficar, en definitiva, una entitat alguns col·lectius i individuali- moviments contribuïa de formarents "agressions al territori" i, amb lEstat, però aquest és un suprema anomenada "territori", a tats han generat un important directa en lespeculació? Si noconsegüentment, el "defen- altre debat en el que no entraré la que tothom ha de retre culte. treball, però moltes vegades hi saconseguia paralitzar total-sen", com les generades per les ara. En el fons, en definitiva, els Partint daixò cal qüestionar és evident la manca duna refle- ment, el preu del sòl podiainfraestructures de mobilitat i moviments territorials són una també les relacions de poder xió profunda i coherent a nivell haver augmentat a causa delenergètiques, lexplotació dels pugna ideològica aparentment de lésser humà envers al terri- conceptual i des duna perspec- pas del temps. Un altre exem-recursos naturals o el creixe- entre uns grups dominats i uns tori: només lEstat i les empre- tiva anarquista. Les diferents ple: en algunes ocasions shanment urbanístic; en són exem- altres de dominants, essent el ses són les responsables de la tendències àcrates tenen molt a pogut llegir en publicacions lli-ples les conegudíssimes reivin- territori alhora lespai i lobjecte seva explotació? És que la resta dir i a criticar sobre el model de bertàries, com en el pèsoldicacions en contra el 4rt denfrontament; de defensa dels no consumim espai i recursos? desenvolupament que es troba negre mateix, textos reclamantCinturó, la MAT, el pla Caufec primers i dagressió dels La construcció metafòrica de la a la base de les infraestructures a lEstat, encara que no de formao, en un àmbit més proper, les segons, dacord al discurs defensa i lagressió, permet als de transport i energètiques, del explícita, que compleixi amb unmines de potassa del Bages. metafòric daquests moviments. moviments presentar-se com creixement urbà, de lexplota- rol de bon gestor del territori.Darrerament també han assu- Una primera qüestió que cal els garants i els defensors i, ció dels recursos naturals... així Un darrer aspecte a tenir enmit la crítica a les formes de plantejar, doncs, des duna com a tals, consideren que com de la gestió del territori, compte és el fet que, malgratgestió territorial i de la infor- perspectiva llibertària és el dis- estan en posició de la raó. del poder sobre aquest o la que els col·lectius i individuali-mació al respecte, com en el curs daquests moviments (que Aquesta és, de fet, una posició presa de decisions i els agents tats anarquistes han estatcas del minitransvasament de evidentment no comparteixen molt autoritària, reproduint socials que les prenen. capaços delaborar proposteslEbre a Barcelona, les averies tots) i la seva lògica. Parteixen altra vegada la lògica antro- Aquestes qüestions shan de alternatives de gestió del terri-de Renfe o les fugues de partí- duna concepció dual de les pocèntrica, estatista i capitalis- dirigir tant al cantó de lEstat i tori basades en models nocules radioactives de les cen- relacions de poder, dividint els ta. No només això, per aquest dels seus sequaços i còmplices, autoritaris (almenys teòrica-trals nuclears. En segon lloc, individus i les institucions en mecanisme també sapropien com al dels moviments en ment) ni agressius amb el terri-les reivindicacions i lorganitza- dues classes, però ¿realment conceptualment del territori, i defensa del territori. tur, com poden ser els delció són diniciativa eminent- ens trobem en una situació en fer-ho obliden que el territo- La manca de reflexió en els decreixement i de lautogestióment popular, ja sigui a títol social dicotòmica, dividits entre ri i els recursos són parcel·les espais llibertaris es pot exem- local, no han estat capaçosindividual o col·lectiu, en front unxs dominatxs i unxs domi- de propietat privada i estatal. plificar en lús i abús del con- encara de traslladar-los alsdel domini exercit per les admi- nantxs? Segons aquesta lògica, Això els allunya de vehicular un cepte "especulació", que apa- moviments de defensa del terri-nistracions públiques i les una, la dominant, és vista i discurs més efectiu; potser reix constantment, fins al punt tori, quedant-se moltes vega-empreses sobre el territori i els interpretada com el "mal", que seria més apropiat defensar el que ha esdevingut obligatori des únicament en el guetorecursos. Aquests moviments cerca lacompliment dels seus territori rebutjant-ne la seva utilitzar-lo per legitimar els anarquista on no han passat depoden entendres, en aquest propis interessos i per a fer-ho propietat i parcel·lació, i la- propis discursos en defensa del ser experiències aïllades.sentit, com una reacció social destrueix i agredeix el territori, propiació dels beneficis obtin- territori, però som capaços deen front a unes relacions de explota els recursos naturals. guts, però sobretot la idea que definir-lo? o didentificar elspoder desiguals, com un clam Laltra, la dominada, en la que el territori pertany a lésser mecanismes pel qual sexer-dels individus i els col·lectius soriginen els moviments és el humà, i que està a disposició de ceix? o quins mecanismes esa poder participar en les deci- "bé", que en front del "mal" lús i abús daquesta espècie. poden usar per a contrarestar-sions polítiques, tecnològi- cerca defensar el territori de les De forma particular, els la? O, més greu encara, aques-ques i econòmiques. agressions de laltra. El cert, col·lectius i individualitats ta mancança sha traduït enDavant daixò, la reacció de però, és que les relacions de anarquistes en general no shan estratègies deficients: ¿séslEstat (al llarg i ample de la poder no només sexerceixen posicionat gaire o ho han fet conscient que, en una situacióseva jerarquia político-adminis- des dun grup a laltre, sinó que seguint la inèrcia dels propis de preus creixents del sòl, com
  • 25. // 25Antipatriarcal Per a ells els honors, per a elles loblitManresa, octubre de 2008 estratègics fins a donar suport Tot i així trobem iniciatives seus trets masculins es feien grups dEl Catalan i El València.Columna Clitoriana logístic als grups armats. autònomes dacció directa en més evidents. Tot i ser una per- Quan alguns dels seus mem- Aquest tipus de suport submi- alguna de les guerrilleres, com sona sense cap ideologia políti- bres van passar cap a França,C om cada any, sorga- nitza la Homenatge Marxa als Maquis des de diver-sos col·lectius del territori amb nistrava aliments, medecines, armes, informació, desinforma- ció a lenemic, ... Tot i ser tas- ques majoritàriament de caire assistencial, el nivell de com- és el cas de "La Paquita". Tot i que hi ha diverses versions sobre el fet, podem aclarir que la Paquita formava part del grup anarquista de Francisco Mario. ca coneguda, arran duna agres- x Moltes daquestes dones van ser assassinades per negar-se a rebel·lar el ella es va quedar a Andorra fent tasques de contraban. Va ser allà, al març de lany 1960, on les autoritats andorranes la van entregar a lestat. Va ser empre-la finalitat de recordar la lluita promís i les repercussions da- El fets succeeixen a un bar del lloc destada dels grups o sonada primer a una presó deper la llibertat que tant sha quells actes eren importants. barri Xino de Barcelona a lany dones i, després dun examen empresonades per col·lab-amagat des de la història ofi- Moltes daquestes dones van 1947. Sorganitza una operació forense, va passar a complircial. Una història que sempre ser assassinades per negar-se a policial per a enxampar el grup orar amb els maquis. condemna a una presó dhomessha explicat des duna visió rebel·lar el lloc destada dels i "La Paquita" agafa la iniciativa on shi va estar 17 anys.androcèntrica, com un més dels grups o empresonades per tirant una granada a linterior sió provocada per part dagents Malgrat la poca informació quemecanismes patriarcals, i que col·laborar amb els maquis. del bar, on suposadament hi de la Guàrdia Civil (la van ridi- hi ha sobre dones guerrilleresha desvaloritzat i omès el tre- Aquestes últimes sovint han havia els agents policials. culitzar en públic obligant-la a en acció directa, hem pogut tro-ball de les dones en la lluita estat objecte de desprestigi cap Segons la versió de Juan despullar-se) i dels fets ocorre- bar alguns noms que cauen enper un canvi social. a la lluita maqui. Se les ha vol- Busquets Verges, "El Senzill", la guts a la masia on ella treballa- loblit : La "Chelo", la "Reme", laAmb aquest text el que prete- gut acusar de que la seva funció Paquita va ser assassinada en el va com a pastora (la masia va "Rosario", "La Pastora", " Celia",x a la guerrilla era "proporcionar tiroteig que va succeir després ser cremada al descobrir que "Sole", "Rosita" i moltes més, les Una paper que ha diversió" als guerrillers, obli- amb la resta de policia. Un altre samagaven maquis) va optar quals no hem pogut trobarestat invisibilitzat i que gant-les a firmar sota tortura cas especial és el de la Teresa per canviar didentitat sexual i referències. Totes elles han esde- declaracions que anaven en Pla Messeguer, "La Pastora", incorporar-se amb els maquis. vingut personatges invisibles.sense aquest no es podria aquest sentit. Com diu la gue- que va patir una doble repres- El seu nom de guerra va serentendre la història ni la rrillera gallega, Consuelo sió: ser guerrillera i hermafrodi- "Durruti" i va estar 20 mesoslluita i resistència maqui. Rodríguez Lopez "Chelo": "El que ta. La història daquesta perso- com a maqui en els no admeto que diguin els llibres na ha estat molt marcada pel fetnem és exposar i retre reconei- ni la història, és que fóssim unes que quan va néixer no tenia unxement al paper de les dones. putes. Això és el que deien els sexe definit (el que avui en diaUna paper que ha estat invisibi- feixistes i la Guàrdia Civil". entendríem com hermafrodita).litat i que sense aquest no es Tot i que la majoria de dones A la seva partida de naixementpodria entendre la història ni la van participar de la lluita realit- la van inscriure com a dona. Alluita i resistència maqui. Com zant tasques als grups de mesura que va anar creixent,diu Remedios Montero suport, algunes delles van e l sMartínez, guerrillera maqui: "De prendre part en lacció directa.la dona mai sha dit res i hem Moltes delles hi van arribarlluitat sempre: abans, durant i després destar un temps a ladesprés de Franco". reraguarda. Cal dir, que enEn la majoria de conflictes i aquella època hi havia també,també en la resistència maqui, repartició de rols dins del movi-la dona ha desenvolupat un ment maqui i per això saga-paper important en la reraguar- fava una actitud pater-da. Segons el guerriller gallec nalista vers les donesFrancisco Rey Balbís "Moncho": guerrilleres. En"Més del 45 % de la nostra gue- aquest sentit, segonsrrilla eren dones. Sentén: no Francisco Morenocom a guerrilleres permanent- Gómez en el seument a la muntanya, però si en capítol "La mujer i ella resta de les activitats". El movimiento guerri-paper de la dona anava molt lli- llero" , les tasquesgat a les condicions socials que més destacades en elhi havien a lèpoca: feien majo- camp de laccióritàriament un treball clandestí, directa que realitza-ja que eren elles les que esta- ven la dones van serven entre la població. Les seves els atracaments, elstasques eren molt diverses, des segrestos o les guàr-de ser punt denllaç en llocs dies de campament. les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n 08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09 Especialitat en Moto Guzzi Fanàtics de les OSSA i DUCATI Servei DERBI MATERIAL TÈCNIC DE MUNTANYA Mòbil: 639 11 25 58 LA NOVA BOTIGA DE MUNTANYA DE MANRESA web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics Psg. Pere III 49-51 (Galeries Manresa Centre) Persona de contacte: Pep. Local 15 e-mail:papaguzzi@bicilindrics.com Tel. 93 874 86 13
  • 26. // 26HumorPoesia/ Varis PENSAMENTS FESTA MAJOR La vida no sempre ens porta per on volem: Passa un carro La contraperna és tota negra el destí té la seva pròpia història i, i la telera hi té al damunt i hi ha inscrits noms de drapaires: moltes vegades no és la que un voldria. lilla de Pasqua. Orellaroja, Caraesquinçada i La carretera és una grega Poudevida. Camins diversos i no sempre fàcils dàvia sueca i ull antic. Hi ha linstint que et fan prendre decisions. Sent venir el cosí Dalmau duna cançó lleugera i plana molt abans de la tempesta. donant voltes per la barana. És llavors quan et replantejes un seguit de coses De la vara hi penja un ram En el descans hi ha el no fer re i et fas una sèrie de preguntes. dall i cascall. més que no pas no cal fer re. Aquestes es responen amb uns canvis Un fuster amb cara Passa un carro en el teu plantejament i estil de vida; de faune enamorat i la telera hi té al damunt que, per alguns, poden semblar radicals; ve saltant per fer-li trenes. la fosca nit. però, que per a tu eren, des de feia temps, necessaris. A casa seu hi ha novetat: La carretera creua un fil ha nascut làngel rebel de serpentines. Ímpetu i espontaneïtat, de sota lom, que afuat de soca, La masovera es descambuixa força i responsabilitat; orà sens veu per la llegenda. i el fuster mai no latrapa. el què has de fer, Temps ha, en el verger Fam de faune volent trena o el què vols fer. hi parà taverna el vell dimoni, queda a baix, a la rodera. El dilema etern: el què et convé car lhivern no se nanava, Rodant per vetusta drecera o el què el diu linstint. plantà el fred de llengua mare riba al mig de lenvelat Un grup amb un objectiu comú, i tornà mut lambre de lastre. un poema en dia de festa... pel què creus que val la pena, Cada corba de la roda independentment de la ideología personal de cadascú. té el color dun roc distint: blanCalluM la llicorella del Conflent I en aquest ambient, equidista amb laspre marbre de 3 contràriament al que es podria pensar, Begur 10 el què importa ets tu: i amb el basalt de vora Olot. 8 com a individu i com a pròpia personalitat. Ens ha deixat lamic i company Jofre Cruz Perquè això és el què verdaderament importa: en el què creus, materialitzat en un projecte i en un grup. Berga, octubre de 2008 Uns ideals i pensaments PROPIS, www.berguedallibertari.org els quals formen part de la teva vida Lamic i company Jofre Cruz va morir el 26 dagost al vespre a lhospital de i, precisament per això ningú té res a dir-hi; Bellvitge de Barcelona. Ens ha deixat després duna ràpida i greu malaltia. o almenys hauria de ser així: fer i deixar fer. Els teus amics i companys del Centre dEstudis Josep Ester Borràs, de lAteneu Columna Terra i Llibertat i del pèsol negre no toblidarem mai. Des Disha daquí expressem els nostres ànims i condols a la família i a la resta damics del Jofre. Que la terra et sigui lleu company!
  • 27. // 27Ressenyes BreusEl Senzill. Guerrilla i presó dun maqui Joan Puig Elies i la biblioteca deJoan Busquets Verges SallentCentre d’Estudis Josep Ester Borràs, 2008 Sallent, octubre de 2008 Acabada la guerra civil, els guanya- un del poble dors van apropiar-se de tot , el cleroBerga, octubre de 2008 i el dret de conquista ho feren impo- LPep i tu a primera biblioteca pública sant el nom del sant sallentí claret a la de Catalunya ideada i cons- biblioteca, quan lesperit era totalmentE l Centre dEstudis Josep Ester Borràs acaba de publi- car les memòries del Senzill. Joan BusquetsVerges, el Senzill, és un company lli- truïda el 1918 perquè tot- hom, sense exclusions socials de classe, pogués fer-ne ús. Per primer cop la gent de Sallent amb pocs recursos però sobrats de contrari al pensament eclesiàstic. En lactualitat, els llibres són en un altre lloc i amb ells el nom, que des del 1940 segueix representant la manera com lesglésia tracta leducació i la cultura.bertari que va fer de guerriller a lAlt gana per la lectura, els llibres i el Amb lhomenatge a la persona deLlobregat i el Cardener durant un any coneixement de tota mena, tenien al Joan Puig i Elías, sallentí, mestreentre el 1948 i el 1949. El Joan va seu abast el servei de préstec de lli- pedagog, anarquista i amb influèn-actuar, entre daltres, amb guerrillers bres, igual com el que coneixem avui cies de Ferrer i Guàrdia, lantigaberguedans com Ramon Vila en dia. Això va ser un avenç, la cul- biblioteca recupera el seu valor històricCapdevila i Marcel·lí Massana, anar- tura ja no estava en mans duns pocs. i la seva essència, portant per nom CEN-quistes de la Confederació Nacional El que es vivia en aquells anys, era pro- TRE CULTURAL JOAN PUIG I ELÌASdel Treball (CNT) que no van donar- grés saludable. La classe treballadorase per vençuts i, acabada la guerra, aconseguia drets, dignitat i cultura.van continuar la lluita contra el fei-xisme. En la seva lluita, el Ramon Vilahi va deixar la vida lany 1963. Han matat Ràdio KornetaLes memòries del Joan van ser publi- Berga, octubre de 2008 tres. La seva decisió unilateral ens hacades en un primer moment en estat imposada. En definitiva, ens han Berga Podridaanglès i al 1998 en castellà per la fet fora.Fundación de Estudios Libertarios Som les persones de "BergaAnselmo Lorenzo de Madrid. El llibreque ara presenta el Centre dEstudis Josep Ester Borràs de Berga ha estat traduït al català,el text ha estat ampliat per lautor en una cinquantena de pàgines (explicant la seva infan-tesa per exemple) i ha estat ampliat també el nombre de fotografies. S Podrida", el programa en directa, de tres hores, que fins fa ben poc hem estat emetent des de Ràdio Korneta, ràdio a la qual vam donar vida. Considerem El motiu de lexpulsió: criticar des del nostre programa la decisió de la CUP i la resta de polítics de lAjuntament de Berga daprovar lordenança de civis- me.La narració que parteix de la seva infantesa a Barcelona durant la guerra civil i la revolu- de justícia explicar a tothom que:ció social del 1936-39, de la seva adolescència i primera joventut el gris i cruel primer fran- Les persones que ens han fet fora niquisme. El seu primer contacte amb lanarquisme. Ens explica el seu primer intent de fugir Després de tres mesos dinsistència, la tant sols han respectat "lacord" quecap a França a buscar una situació millor i de la seva primera estada a la presó. Ens expli- gent que feia el programa "Un altre ells mateixos van forçar (o imposar)ca també la seva vida a França a mig camí de limmigrant i lexiliat. La seva militància a les matí és possible", "Veus de la terra" i per tal de repartir "materials" de laJoventuts Llibertàries i la seva determinació de prendre les armes. La primera trobada amb lencarregat de la franja de Hip-Hop, Ràdio, devent-nos encara 560 euros. IMassana i el seu primer i dur viatge travessant la frontera espanyola. Un any de sabotat- pares de Ràdio Korneta, membres de estant apunt demetre aprofitant-seges, i intensos viatges cap a un i laltre costat de la frontera. La caiguda de 1949. La seva lAteneu de Cal Corneta i/o membres del nostre treball i del dels nostresdetenció i la condemna a mort. Molt destriable és les vivències que ens explica estant amb i/o simpatitzants de les CUP de Berga, companys de Ràdio Bronka.la resta de condemnats a mort esperant el final. La conversa amb el Tarantula i amb han fet fora de Ràdio Korneta a lesManolo Sabater són molt especials, emotives i emocionants. També el que sens explica persones que fèiem el programa Som moltes les que lamentem la mortdel grup del carrer de la Cera o el moment en que li és commutada la pena, el dia abans "Berga podrida", mares i pares també daquest projecte i igualment, lamen-que assassinin al Manolo i el Saturnino. Després el relat carcelari, que suposen vint anys de la ràdio. Això ha suposat la mort tem les dinàmiques de censura i auto-de presó són un referent dalgú que ha viscut una realitat duna duresa extraordinària i ha del projecte de Ràdio Korneta (lliure i ritarisme que han acabat amb ella.sortit prou bé per a poder-ho explicar. No tots van poder, el mateix José Ibañez -company autònoma) i està possibilitant la crea- També és destacable en negatiu lade presó del Joan- mai va superar-ho i havent sortit de la presó va morir sense haver-se ció dun projecte de Ràdio afí a les- manca dètica daquesta gent queadaptat mai la "llibertat" de lexterior. El Joan surt de la presó al 1969 i segueix el relat pel mentat Ateneu i a les CUP, sense críti- davant de crítiques polítiques i davantdifícil món que es troba qui ha estat tancat des del 1949. A fora, la dura adaptació, el tre- ques incòmodes. la impossibilitat de defensar-se enball en favor dels presos i els des de fa quinze anys un dur treball per reivindicar la lluita aquest terreny, han optat per latacdels guerrillers per tal dexigir la seva reparació moral i també material. Presentacions a Nosaltres hem insistit fins a lextrem la personal i familiar, lassetjament, laBerga, a la ZTA Banzai de Manresa, a Can Vies i la FELLA de Barcelona ens ha possibilitat necessitat que la ràdio continués (cap mentida i les agressions. Però cal queconèixer una persona extraordinària. programa ni cap veu ens feia nosa) sàpiga tothom que mai no ens faran mentre ells insistien en què volien creure! seguir amb la Ràdio però sense nosal- les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació c/ de la sabateria (Manresa) C/ passeig, 7 a ca an al i telf· 8321164 ar s els et car eg Santpedor lins cuina v
  • 28. Entrevista Parlem amb... lael per la llibertat mentre molts dels que ara tantParlem amb lamic i company Joan Busquets Verges, el Senzill. donar vida SenzillLlibertari, ex-guerriller i company de maquis anarquistes de parlen de llibertat aixecaven el braç. El Senzill va actuar durantlAlt Llobregat com són Marcel·lí Massana, Ramon Vila un any amb el grup del Massana participant, per exemple, enCapdevila, Jordi Pons, el Tallaventres.., i daltres com Pepe i la voladura de les torres dalta tensió i les vies de ferrocarril deManolo Sabater, el germans Culebras i tants daltres que van Terrassa. a França, fastiguejat de tot allò. va anar a Berga i es va fer curar vaig veure duna altra manera: gent i boig completament. JoBerga i Bcn, setembre 2008 Allà vaig tenir contacte amb els pel farmacèutic. El Manolo va havia complert amb la seva vaig sortir al 1969 i fins al refugiats polítics i em va sor- ser interrogat per la Guàrdia paraula i això mha afectat per 1974 anava dun costat a lal-Pep i tu prendre molt la gran solidaritat Civil i el passejaven per tots tota la vida i a més per mi Manolo tre: vaig anar a parar a Tolouse, u vas néixer aT que hi havia. I llavors vaig con- aquells contorns i a lItalià li Sabaté era un gran amic. després Andorra, després a Barcelona i durant la tactar amb els que tenia més van aplicar la llei de fugues. París dun districte a un altre. guerra civil un nen, oi? afinitat: els anarquistes. Vaig Dels vint anys de presó vas pas- Jo vaig néixer lany demanar lentrada a les Llavors no vas tornar ja a sar la major part a València i I a Londres, no? 1928 i durant la Joventuts Llibertàries que lla- França. després a Burgos Sí però això va ser un viatgeGuerra Civil, al 1936, doncs vors estava bastant forta en No, no em van deixar, em van Sí, a València vaig aprofitar el per parlar amb Miguel Garcíatenia vuit anys. aquell centre miner on estava detenir. Resulta que al carrer temps com tots duna manera que estava pitjor que jo. Però jo que era Cransac. I vaig tenir Trafalgar van matar al Pepe o altra. Malgrat la gana, estu- mira entre nosaltres ensEl teu contacte amb la CNT i la- activitats, venent els diaris com Sabater. diar així era difícil, vaig estu- enteníem millor que la gentnarquisme en general don prové? el Ruta, fent festivals... i els diar música i també vaig estu- que no havia estat a la presó.Ve una mica de família: el meu diners que recollíem doncs els Una trampa? diar cultura general. Ens enteníem perquè hi haviapare era de la CNT, gent que enviàvem als lluitadors que Sí, abans va caure algú, i estava una confiança i compartíem unvenia a casa, va ser delegat del estaven a Espanya, siguin els tot allò ple de policia, tots els Amb un intent de fuga passat, amb la resta de la genttaller on treballava però això presos o els guerrillers... Jo balcons plens esperant-lo. I un Sí va ser el 7 de febrer de 1956. hi havia com un mur. Jo, de fet,durant la guerra i clar, jo era un després vaig voler-me provar a dells el va disparar per lesque- Amb un pres comú i amb men surto de casualitat. Vaignen. Després vaig entrar en con- mi mateix, que podia fer més na i el Pep es va girar i el va Gómez Casas que havia sigut conèixer una francesa i vamtacte amb un company que, pre- que tot això i vaig tenir con- matar, però ja ferit de mort. secretari general de la CNT icisament, després el van detenir. tacte amb Marcel·lino Sabaté encara va córrer i va autor de varis llibres. Era un Massana. Ell em va dir: "pensa- caure prop del passeig de Sant bon amic. El dia de la fuga elA la postguerra això, oi? tho bé", "ja està pensat" -vaig Joan davant duna farmàcia. I comú no va complir alhoraSí, sí, això va ser lany 1945- dir-, malgrat tot em va aconsel- allà va morir i li van trobar desperar-nos avall un cop1946. Anys després de lentra- lar que no anés que era massa entre la documentació ladreça haguéssim baixat la façana deda dels franquistes a Barcelona, jove..., però ni el vaig escoltar. del meu pare. Va oblidar tren- Sant Miquel de los Reyes. Eltreballant a la Hispano-Suiza Daquesta manera vaig baixar car-la, va ser un fallo, perquè comú un cop avall va perdre elvaig tenir contactes amb aque- amb el Massana i el seu grup. aquestes coses shan de nord i va sortir corrent de man-st home que hem va iniciar en guardar de memòria. I em van era que vaig saltar, vaig tirar-melanarquisme, deixant-me lli- Anàveu gaires? detenir a mi. Em van dur a Via sense veure que havia unabres, el primer Sembrando Vuit o nou, més el Ramon Vila i Laietana i allà em van interrogar sèquia i em vaig trencar la cama.Flores de lUrales i a mi em va el Pernales que estaven a la durant tres setmanes aproxi-impactar i vam estar parlant i base de Berga. El Ramon estava madament i després em van Et van castigar tot i estar ambva tenir certes atencions amb ferit duna ràfega a la cara i el enviar a la Modelo de Barcelona. la cama daquella manerami. Després daquell primer va atendre el Cosp, allà a la Tot això ho explico al llibre eh! I tant! Després destar set diescontacte em va deixar més lli- base. Quan vam arribar a la Cal en una cel·la i després que elsbres i dialogàvem sobre lanar- Moreno, que per cert jo vaig Un cop a la Model et condem- companys de lexterior fessinquisme, anava a casa seva i em arribar amb els peus nen a mort i un cop commuta- un bon escàndol em van portarva dir que anés alerta que destrossats dampolles, vaig da et passes vint anys a la a lHospital Provincial deaquests llibres estaven pro- conèixer al Ramon. El Ramon presó... València on em va operar Lópezhibits, fins que un dia vaig anar portava la cara rústica de les Sí em van condemnar a mort, Trigo un home republicà i amica casa seva la seva dona em va ferides i de les cremades, només i van afusellar a Saturnino per de Progreso Fernández (un delsdir que lhavien detingut. eren els ulls que tenia expressió. ser delegat de grup i a fundadors de la FAI). ElDesprés vaig saber que lhavien Manolo Sabaté per ser germà Progreso em va venir a veure,condemnat a diversos anys de Així vas passar un any més o del Pep i el Quico. tenia la cama a punt de la gan- tenir un fill i la responsabilitat ipresó per deixar llibres. Llavors menys no? grena i va aconseguir lan- la il·lusió que maporta queestà tot dit el que era aquell Sí un any amb els grups de Explicans lanècdota del que tibiòtic que em feia falta. majuda molt.règim. A mi aquell règim em muntanya i després com que significava per vosaltres larròsqueia molt gros i com a mi, a la tenia nostàlgia de baixar a amb llet Després vas anar a parar a Què tha semblat la gent demajoria de la gent, el que passa Barcelona i vaig contactar amb Sí, és una anècdota que a mi Burgos però el que minteressa Berga i Manresa?és que laltra gent no es el Pep Sabaté que estava em va tocar molt endins. Amb més és quan surts de la presó i La majoria joves, simpàticsmovien, i per això vaig marxar preparant gent per baixar. Hi el Manolo vam dir que: "si et els problemes que tens per amb cert interès..., molts em havia diversos grups, entre ells treuen en a tu o en a mi per integrar-te a la societat miraven com si fos un el "Cubano", els "Primos"..., i el anar-nos a matar demanarem Home després de 20 anys surts dinosaure duna altre època... de Sabaté. A mi van ficar-me al un arròs amb llet perquè vegin a un món que no coneixes, jo dels "Primos" per baixar i el que no ens acolloniran". Ell va tenia 21 anys quan vaig entrar i Perquè tu ja coneixies a Berga Ramon va ser el responsable estar dacord, a ell li agradava vaig sortir amb 41. Les coses Berga no, la muntanya. Els enl- com a guia. La baixada daque- larròs amb llet i a mi també..., canvien, mentalitats diferents, laços i només alguns. A Berga ll grup va ser un desastre doncs no era un gran sacrifici. els companys diferents, la solidar- hi havia força organització. Al perquè no estaven acostumats Lúnic que havia que fer-ho en itat ja no era la mateixa, la gent Cosp el vaig conèixer a la a caminar. Després dun acci- aquell moment. Com que va ser anava més a la seva. Més difícil. presó. Al Bertobillo també el dentat viatge a Barcelona em ell que el van anar a afusellar coneixia, era un enllaç, era vaig entrevistar amb el Pep i li doncs va demanar ell larròs A la presentació del llibre a molt entusiasta, era el marit vaig explicar que les armes amb llet i les monges que Manresa vas dir que no era de la filla del Moreno era un havien desaparegut. Total que estaven per això, per a la últi- qüestió de que tajudessin més xaval molt entusiasta. dies més tard vaig saber pel ma voluntat estaven tant acol- o menys els companys o lor- Pep que Manuel Sabater, el seu lonides que no es van atrevir i ganització sinó que era un Per acabar, què en penses del germà, havia sigut detingut i va ser un funcionari que va tru- tema més individual futur de lanarquisme? que estava a Mollà i va dir que car la dona que li fes un arròs No em podien ajudar, era un Cadascú aporta el que pot volien anar a alliberar-lo i li vaig amb llet i sel va menjar i tots problema molt personal meu. perquè creiem en un futur.. dir que contés amb mi. Molt van quedar van acollonits. És una qüestió psicològica. És més tard vaig saber que també Lendemà mho va dir un pres i molt difícil dentendre per algú havien detingut a litalià i que jo no vaig explicar res de lar- que no hagi passat per això. havien ferit una altra vegada al ròs amb llet. El pres em va dir Precisament el José Ibáñez no pit i a la cara al Ramon. Ramon "que cojones tenia..." i jo ho va superar-ho i va morir indi-