Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener x L’empresa Tyco electronics pretén tancar la seva                   ...
Editorial                                                                   SumariJa tornem a ser aquí. Tard però amb un m...
// 3Actualitat / agressions al territori                                    I encara més ciment!!!El febrer del 2008, just...
// 4Actualitat / agressions al territori Pla Territorial de les comarques centrals:           creixement inasumible       ...
// 5Actualitat / agressions al territori                                                                                  ...
// 6Actualitat /Agressions al territori     Última acció de Prou Sal! Pancart a              lEix Transversal             ...
// 7Actualitat /Laboral         Desemmascarem Tyco Electronics                                    ladors; dels quals només...
// 8Actualitat /Laboraldaquesta situació, és més, són     Pel què fa als beneficis de Tyco      ascendirien a més de 2 mil...
// 9Actualitat /Laboral                                                                          Carta de Pako als seus ex...
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008

388

Published on

El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
388
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008"

  1. 1. Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener x L’empresa Tyco electronics pretén tancar la seva GRATIS 6.000 exemplars planta de Berga on hi treballen 121 persones. II època núm. 39 L’empresa ja fa anys que està seguint aquesta Setembre-octubre de 2008 tendència. pag 7-9 Manresa La Font vs l’ajuntament i Grup Mas. /pàg 17 El llibre de Tous o com justificar un assassinat /pàg 18 SallentLa presó dels lledoners Joan Puig i Elies i la bib-x ja és una relitat La presó dels Lledoners s’inaugura el divendres 25 d’octubre i estarà en “ple lioteca de Sallent /pàg 17 Arreufuncionament” a partir del gener del 2009 /pàg 19-20 Xile: més que paraules /pàg 23L’organització del Iberpotash continuaterritori al servei dels destruïnt les nostres Aperheid europeu /pàg 21interressos econòmics comarques /pàg 5-6/pàg 3-4 El 6 dagost, a la Corbatera, espai dinterès natural i punt de para- 76 dies en vaga de famSant Fruitós, Sant Vicenç o Sant Joan, podrien da per a moltes aus migratòries, shi produí un bessament.quadruplicar la seva població en lhoritzó de Iberpotash únicament respòn amb campanyes per netajar-se la /pàg 22lany 2025. Això és el que sextreu del Pla cara.I amb tot això la lluita de Prou Sal continua i també lesTerritorial de les Comarques Centrals, aprovat el accions de denúncia.passat 16 de setembre. Lobjectiu del pla terri-torial és el de reequilibrar el creixementdemogràfic de Catalunya i en especial, descon-gestionar làrea metropolitana de Barcelona.Mentretant el Govern va aprovar el mes doc-tubre de 2007 el Decret Llei de mesures urgentsen matèria urbanística per dotar a la Generalitatdinstruments per tal dobtenir de manera imme- Nocions sobre Colombia:diata sòl per a la construcció dhabitatge. La suma de lextensio del narco-daquestes 10 ARE ocuparia 160 hectàrees i trafic a la llei desegons les seves previsions suposarien 8.106habitatges nous. "Justicia y Paz"
  2. 2. Editorial SumariJa tornem a ser aquí. Tard però amb un munt de coses per dir. No Pàgina 3: · I encara més ciment.tenim ganes de ser pessimistes ni res daixò però el panoramasegueix pintant malament i no ens referim a la crisi que shan inven- Pàgina 4: · Pla territorial de les comarques centrals: creixement insostenible.tat per tal que alguns guanyin encara més. Ens referim a lobertu-ra de la presó de Manresa. Un nou centre per matar la vida, per Pàgina 5: · Nous vessaments del col·lector de salmorres a Súria i Sallent.atemptar contra la dignitat de les persones, per ficar aquelles queatempten contra el sistema o contra els seus iguals (per causes Pàgina 6: ·Última acció de Prou Sal! Pancarta a l’eix Transversal.diverses: lespiral de la injustícia sembla que no té final). Mentre .Iberpotash es renta la cara, la salinització no para.lEstat dona quartos als bancs (que en cap moment han deixat de Pàgina 7, 8 i 9: · Desemmascarem Tyco Electronics.guanyar morterades de diners) moltes persones sestan quedant enatur. La construcció nés un exemple: empreses que aprofitant la Pàgina 9: · Readmissió Montse!"crisi" tanquen, no paguen sous, i paral·lelament munten una altraempresa, pagant menys... Doncs res, paral·lelament al Pla Pàgina 10: · La marxa dels maquis a Berga.Territorial, i no fos cas que els lladres de les constructores deixes- · Ruta dels maquis a Barcelona.sin de guanyar al Bages les administracions els hi donen vida amb ·Anul·lació judicis franquistes per a tothom.les Àrees Residencials Especials (30.000 habitatges insostenibles):per solucionar el problema de lhabitatge? No, perquè els construc- Pàgina 11 a 16:· DOSSIER CENTRAL “Nocions sobre Colòmbia: de l’extensiótors segueixin amb el seu nivell de vidorra. Per seguir amb el melo- del narcotr``afic a la llei de just´´icia i pau.drama, a Berga Tyco tanca, tal i com fa habitualment, mentre no Pàgina 17:·La Font vs l’ajuntament i Grup Mas.ha parat de guanyar calès, amb la complicitat de les administra- ·Joan Puig Elias i la biblioteca de Sallent.cions i dels sindicats grocs (CCOO i UGT), que estan per certificar-ne la mort i embutxacar-se algun caler. Des daquí també lamentem Pàgina 18:· El llibre dels Tous o com justificar un assassinat.la mort o lassassinat de Ràdio Korneta (sobren els comentaris). Pàgina 19, 20:· Augmenta el sistema carcerari: s’inaugura la presó dels lledoners.I ara coses bones: absoltes les persones de lAlt Llobregat que es vanencadenar per protestar contra el Pla Caufec, lAgenda Llibertària Pàgina 21:· L’aparheid europeu.que dIgualada ha passat a Berga acaba de sortir i lamic JoanBusquets ens ha recordat a tots la lluita -també larmada- contra la Pàgina 22:· 76 dies en vaga de fam.injustícia que van dur els maquis a casa nostra. Manresa segueix en · Resenya de migración.venda i Sallent segueix ben salada (tot i que ara amb la façana Pàgina 23:· Xile: més que paraules.dIberpotach ben verda, és lúnic verd que hi ha ja que la sal homata tot), però mentre hi hagi injustícia hi haurà lluita i a Berga Pàgina 24:· Els moviments en defensa del territori: defensa? territori?.sanuncia linici duna campanya contra el turisme rural i tot el quecomporta. Salut i bona lectura! Pàgina 25: · Per ells els honors, per a elles l’oblit. Pàgina 26: · Humor. ·Poesia Pàgina 27: ·Ressenya. ·Agenda. Pàgina 28: Parlem...amb el Senzill. I recorda... Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el por- taveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, solament a qui en forma part a cada moment. Daltra banda, com a col·lec- tiu només intentem assumir leditorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui. Tancament daquesta edició: 14/01/2008 a les 19:00. En aquest Pèsol Negre han participat: Niara Nimai, L’espurna, Plataforma Prou Sal!, Salmorranes, Barrikada, CNT-AIT, Sonya Torres, Avuinodormiré, Mundana una lista de Sabadell, Antifeixista, Solidaria, Enviat especial, Hiram Gaskoine, Columna Clitoriana, Roger, Disha, Berga Podrida, Un del Poble, Pep i Tu i el Vandelpal. Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència. Directori *BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça electrònica: ateneullibertari@berguedallibertari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat Web de el pèsol negre de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedalliber- tari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris berguedans). Centre dEstudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de Al web trobaràs en PDF els diversos la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de cor- números de la revista que han aparegut reus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació (tant de la primera com de la segona llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): pesolnegre@hotmail.com. Ràdio Korneta Apartat de cor- reus número 16, 08600 BERGA Telèfon: 93 821 65 92 Correu electrònic: radiokorneta@berguedal- època) a part de les darreres notícies i libertari.org Web: http://radiokorneta.info Myspace: http://www.myspace.com/rkorneta informacions respecte aquesta publicació *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació llibertària. núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça elec- trònica: manre@cgt.es La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26, Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. cnt_ait_manre- sa@hotmail.com *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca nEscaiola: canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics dAgustín Rueda Adressa electrònica: amic- www.berguedallibertari.org/pesolnou sagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: LAlternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latin- mail.com pesolnegre@berguedallibertari.org
  3. 3. // 3Actualitat / agressions al territori I encara més ciment!!!El febrer del 2008, just abans que rebentés lanomenada bombolla immobiliària, El Departament de Política Territorial i Obres Públiques i elde Medi Ambient i Habitatge van presentar el Pla pel desenvolupament de les ARE (Àrees residencials estratègiques).Manresa, setembre 2008 La primera pregunta que ve enNiara Nimai ment és tant bàsica com evi- dent: Fa falta construir encaraQ uè són les ARE? més habitatges? A qui beneficia Dentrada, segons aquestes ARE? A sobre el paper el paper oficial són pot quedar bonic dir que una un instrument per part seran habitatges protegits obtenir sòl de i construïts tenint en compteforma immediata i facilitar la criteris de sostenibilitat, peròconstrucció dhabitatge asse- que no ens enganyin.quible. Segons el document Aclarim dentrada què vol diraprovat, es desenvoluparan habitatge protegit, quan qui hi100 àrees en un total de 86 Tampoc ens creiem que facinmunicipis catalans, amb un falta més habitatges, ni "prote-total de 90.157 nous habitat- gits" (una persona a latur no higes, amb lobjectiu que un 50% té dret, i menys encara una jovesiguin "protegits". sense feina).El Govern va aprovar el mes Heu comptat quantes casesdoctubre de 2007 el Decret buides hi ha a Manresa o aLlei de mesures urgents en Berga o a Sallent? Quanta gentmatèria urbanística, que té com especula o ha estat especulanta objectiu, entre daltres, dotar durant anys amb aquesta situa-a ladministració de la ció? I és aquí larrel del proble-Generalitat dinstruments per ma, i ara no es vol protegir a latal dobtenir de manera imme- gent amb dificultat daccés adiata sòl per a la construcció lhabitatge, sinó a les construc-dhabitatge. Daquesta manera tores que estan veient que sa-poden requalificar ràpidament caba el "txollo" i ladministracióun terreny, escurçant el perío- que els hi aplana el terreny.de dal·legacions, per tal dagi- Fins ara deixava que senriquis-litzar el procés. sin sense miraments a través del mercat immobiliari, fentEl mitjà per poder exercir-ho és lhabitatge inaccessible a laa través dun Decret Llei que majoria de la població, provo-estableix un nou procediment cant aquesta caiguda anuncia-per qualificar de sòl per a usos da. I ara ens treuen els horts,residencials mitjançant lelabo- perquè els altres puguin conti-ració per part de la Generalitat nuar especulant i enriquint-se.de 12 plans directors urbanís- Com sempre protegint atics, que serien els següents: empresaris i constuctors, queAlt Penedès-Garraf, Baix són part del problema.Llobregat, Barcelonès,Maresme, Vallès Occidental, I sostenible? Què és sostenible?Vallès Oriental, Alt Pirineu iAran, Camp Tarragona, q Plànol de la futura àrea residencial estratègica Construir sense parar fins que ho haguem enterrat tot sota elComarques Centrals, Comar- ciment? Ei! Que el ciment no esques Gironines, Ponent i Terres St. Vicenç de Castellet, St. Joan ment els plans directors urba- Trullols i la Pujada Roja, al cos- menja! Don traurem el blat, lesde lEbre. Afectant doncs a la de Vilato -rrada, Sta. Margarida nístics i que durant el 2010 se- tat del nou vial que sortiria de patates I els enciams? I laigua?majoria de comarques. de Montbui, Solsona, Igualada i xecutin les urbanitzacions. la rotonda del Pont de Ferro Tona. La suma daquestes 10 fins arribar a la ronda (lesConcretament el Pla Director ARE ocuparia 160 hectàrees i Concretament la de Manresa obres del qual sembla que hanUrbanístic de les comarques segons les seves previsions està prevista a la zona que començat). Edificis que hauriencentrals preveu que es realitzin suposarien 8.106 habitatges queda a linterior de la ronda, de ser construïts seguint crite-ARE a les següents poblacions: nous. Es preveu que el març de als camps i horts que hi ha ris de sostenibilitat.Vic, Berga, Manresa, Manlleu, 2009 shagin aprovat definitiva- entre la Font dels capellans, els les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació SINDICAT DE MINERIA SINDICAT D’ACTIVITATS DIVERSES SALLENT C./ Clos, 5. 1r pis. 08605 Sallent tel. 938370724
  4. 4. // 4Actualitat / agressions al territori Pla Territorial de les comarques centrals: creixement inasumible població de Sant Fruitós. El crei- Tecnològic del Bages- el mante- de les Comarques Central és caderies i a la connexió deManresa, setembre de 2008 xement mitjà és un altre dels niment i difusió dactivitats inferior jeràrquicament a altres punts estratègics com són elsLespurna més polèmics, ja que es centra industrials o la diversificació de plans que podrien desclassificar polígons. En aquest sentit, el Pla en aquells municipis mitjans i lactivitat econòmica fomenta- algunes daquestes zones i con- incorpora projectes viaris comS ant Fruitós, Sant Vicenç o preveu afegir un 60% al sòl urbà da en productes alimentaris. vertir-les en urbanitzables. És el el nou tram de la C-16 entre Sant Joan, podrien qua- consolidat actual. Aquest fet cas dels plans dOlzinelles i les Berga i Bagà o el desdoblament druplicar la seva pobla- afecta, entre altres, a les pobla- Espais "protegits" zones boscoses properes (el de la C-17, de Vic-nord fins a ció en lhoritzó de lany cions del Bages com Sant Joan Bages), les quals tenen una pro- Ripoll i millora del tram Ripoll-2025. Això és el que sextreu de Vilatorrada o Sant Vicenç de El Pla distingeix diversos tipus tecció especial per valor agríco- Puigcerdà. Pel que fa la mobili-del Pla Territorial de les Castellet. Pel que fa a la tercera de sòl no urbanitzable com els la, natural i de connexió ecolò- tat interna dels sistemesComarques Centrals, aprovat el tipologia, el creixement previst i espais naturals i les àrees agrí- gica, i que en el mateix Pla, i urbans, cal destacar les novespassat 16 de setembre. etiquetat com a "moderat" ateny coles. Associa aquestes parts suposadament també en el Pla obres del nus del Guix al Bages que enllaça la C-55, C-25 i C-16Amb lobjectiu de reequilibrar el o la constitució de la variantcreixement demogràfic de sud-oest de la C-55 a Manresa.Catalunya i en especial, descon- El Pla, però, sencara cap a lagestionar làrea metropolitana competitivitat exclusiva de lúsde Barcelona, el Pla Territorial del vehicle particular i no dónade les Comarques Centrals massa millores al transport de(comarques de lAnoia, el Bages, mobilitat sostenible (bicicleta,Osona, el Solsonès i el Berguedà transport col·lectiu...), tret dal-) promou un alt desenvolupa- gunes xarxes ferroviàries i lament urbanístic daquesta àrea. incrementació de loferta dalgu-x Les úniques que tenen nes línies intercomarcals de transport públic per carretera,garantida la protecció són com els trajectes Igualada-les zones PEIN i els espais Manresa, Callús-Súria, Colònia Palà-Súria, Manresa- Monistrol deintegrats en la Xarxa Calders i de les línies que cobrei-Natura 2000 xen els nuclis a lest del Pla.Un creixement urbanístic del tot x El Pla, sencara cap a ladesproporcionat i inassumible competitivitat exclusiva deamb els recursos disponibles i lús del vehicle i no al trans-que comportarà massificació, port de mobilitatcontaminació i problemes din-frastructura. Un exemple daixò sostenibleés el creixement previst a la pobla-ció de Sant Fruitós, a la comarca Pel que fa a la xarxa ferroviària,del Bages, que actualment té una el Pla incorpora el projecte depoblació de 7.500 persones i que lEix Transversal Ferroviari deel Pla Territorial, contra la posició Catalunya que permetria con-del poble, preveu que arribi a un nectar el tram de Lleida asostre de població de 35.000. Figueres integrant làmbit cen-El Pla Territorial es centra en tres tral (Conca dÒdena, Pla desistemes destructuració i funcio- Bages i Plana de Vic). En làmbitnalitat del territori: creixement del Bages, es projecta un futururbanístic, espais oberts i infras- tren tramvia a Súria i Sallenttructures de mobilitat. Cada siste- amb la transformació de lesma té uns objectius estratègics, actuals línies de mercaderiesque segons el Pla van encaminats destinades a lextracció de q Mapa de Sant Fruitósal "creixement demogràfic, a la potassa de les mines de la zona.potenciació econòmica de les En el Pla però, no apareix la pre-zones i els seus eixos de comuni- visió que fa el Pla Director del Placació verticals i horitzontals". a aquelles poblacions mitjanes- com actiu econòmic i estableix dInfrastructures de Catalunya, de Bages sobre el metro de petites, com Navarcles, Sant la normativa de protecció i les es preveu el trasllat de lautopis- Manresa o una extensió de la líniaCreixement urbanístic Salvador de Guardiola o Súria, directrius de gestió. La protec- ta de Montserrat, a laltura de de tren que arribaria a Sant les quals el seu creixement no ció daquests sistemes despais Sant Fruitós, cap a aquella zona. Fruitós i Navarcles.El Pla contempla sis tipus de superarà al 30% del sòl consoli- oberts es nomenclen en tres:creixement dels quals destaca dat ja existent. protecció especial, territorial i Infrastructures i mobilitat Pel que fa a la situació dunel creixement potenciat, el crei- preventiva. Malgrat això, de futur aeroport auxiliar al delxement mitjà i el creixement Segons el Pla, aquest creixe- totes les àrees que el Pla recull Segons el Pla, aquest darrer sis- Prat, es podria projectar cap a lamoderat. El creixement poten- ment urbanístic anirà acompan- com a no urbanitzables, les úni- tema sha dintegrar i ha danar comarca de lAnoia després deciat va destinat a potenciar el yat dun "progrés econòmic" ques que tenen garantida la en acord amb el creixement loposició de diferents pobla-desenvolupament urbanístic de amb diverses mesures, com protecció són les zones de Parcs urbanístic previst en el Pla, tot i cions del Bages a albergargrans nuclis urbans com són laparició de noves àrees Naturals (PEIN) i els espais inte- que una de les finalitats bàsi- aquest tipus dinfrastructura.Manresa, Igualada, Vic, Berga, dactivitat econòmica com acti- grats a la Xarxa Natura 2000. La ques daquest és la implamenta-Solsona o Calaf. Aquest tipus de vitats dalt valor afegit - refe- resta queden en una protecció ció i potenciació de les xarxescreixement també es preveu a la renciades amb el polèmic Parc fictícia, ja que el Pla Territorial destinades al transport de mer-
  5. 5. // 5Actualitat / agressions al territori gairebé sempre trencaments causats per obres o per maquinària remenant-hi massa a prop. Darrerament, però, els ves- saments de salmorra del col·lec- tor són cada vegada més fre- qüents, afecten a més punts i no són causats per agents externs, sinó que es tracta de fuites degudes al propi mal estat del tub. Després de quasi 20 anys de funcionament, el col·lector de salmorres sha envellit. El tub principal és fet de material plàs- tic, però hi ha també elements i juntes metàl·liques. Amb els anys, la sal i el cabal de salmorra cada vegada més gran, el metall q Panoràmica de la montanya de sal de Sallent sha deteriorat. A linterior shi hauran dipositat concrecions de sals complexes. Nous vessaments del A més, la capacitat del col·lector ja fa anys que no dóna labast, per això el 2003 lAgència col·lector de salmorres a Catalana de lAigua va presentar un projecte dampliació del col·lector. I curiosament el pas- Súria i Sallent sat 28 dagost, lACA posa en funcionament el primer tram del desdoblament, dAbrera fins a la depuradora del Baix Llobregat,En només 20 dies de diferència, el col·lector vessa tres vegades salmorra, afectant un paratge així milloren el gust i lolor denatural a Sallent, la Corbatera, uns camps de conreu i uns horts a Súria, el Fusteret. laigua que arriba als ciutadans (de làrea metropolitana, és clar).Sallent, setembre 2008 El 6 dagost, a la Corbatera, espai duns 120m de llarg per 25 dam- col·lector tal de reparar-lo. El dinterès natural i punt de parada ple, que Agbar safanyava a rec- col·lector shavia trencat per una Tres vessaments en 20 dies,salmorranas i Prou Sal per a moltes aus migratòries, shi ollir amb camions. El camp, saturació a la canalització que va però aquests últims anys, nomésE l Col·lector de salmor- produí un bassal duns 200m de propietat dun pagès de la zona, provocar la ruptura del tub i va a la branca del Cardener, es res, què és? llarg per 50 dample i duna pro- ha quedat totalment inservible fer que la salmorra sortís a gran poden comptabilitzar vessa- funditat entre 1 i 30 cm. Tota la per al conreu. pressió cap a la superfície. ments de salmorra del col·lector El col·lector és un tub vegetació que creixia en el bassal La imatge dels horts impres- al pont de Malagarriga (enclava-que porta aigua salada des de les ha mort, deixant una taca marró Vessament a Súria: horts del siona, els cultius i els fruiters ment de Pinós), en una torre delmines de Sallent i Súria fins al que ocupa una bona part de lin- Fusteret estan grocs i sense vida i con- propi col·lector prop de Palà demar. Té dues branques, una arri- dret i que el fa pràcticament trasten amb la verdor del Torroella (Navàs), a lentrada sudba fins a Cardona i laltra fins a irrecuperable. El dia després El passat 28 dagost, en Josep, voltant,...Com expressen els de Súria, a Antius (Callús), a SantBalsareny, sajunten les dues a Aigües de Barcelona va inter- cap a les 8h del matí va treure el mateixos hortolans que culti- Joan de Vilatorrada on va matarCastellgalí i porten les salmorres rompre el pas daigua pel cap per la finestra de casa seva, vaven aquelles terres de vora el els plàtans del passeig, a la pol-dels diferents runams salins del col·lector i va procurar buidar la al barri del Fusteret, que es troba Cardener, és molt difícil que el lancreda de Miralpeix (Manresa) iBages fins a la depuradora del bassa amb camions, però més just abans darribar a Súria. Va què han perdut es pugui pagar tres més encara a Manresa,Prat de Llobregat, des don sabo- duna cinquantena darbres ja veure que un riu daigua brollava amb diners. A part de la pèrdua només en el curt tram comprèsca laigua al mar. havien mort. A dia davui, la zona de la terra i passava sobre lhort de la collita, les terres per on ha entre el Pont Vell i el barri de salinitzada es va ampliant, degut que té davant de casa. En Josep, passat la salmorra, han quedat Sant Pau. En total, shan produïtEl col·lector és una mesura a les filtracions, destruint més i ex-treballador de la mina, de inutilitzades pel conreu durant més de 300 fugues i el runam delpal·liativa construït fa gairebé més vegetació de laiguamoll seguida va endevinar que era uns 10 o 15 anys, molt pitjor que Cogulló i el del Fusteret segueix-20 anys que, tot i haver aconse- considerat com un dels espais una fuita del col·lector de un incendi o una pedregada, que en creixent sense disminuir lesguit disminuir la salinitat del naturals més rics i interessants salmorra que porta aigua salada només destrossen el cultiu; la agressions al medi ambient, lesCardener i del Llobregat, no solu- del terme. des de la mina de Súria, propietat salmorra obliga a abandonar ter- administracions segueixenciona el problema dels runams, I lempresa Iberpotash, men- de lempresa Iberpotash (que res que feia 100 anys que culti- callant o demanant a Iberpotashque segueixen salinitzant el terri- trestant? Doncs com que el pertany a lempresa israeliana vava la mateixa família, terres que sigui més respectuós amb eltori. A més, ara el col·lector col·lector es va pagar amb diner ICL Fertilizers) fins al mar. Va tru- amb fruiters centenaris,... medi a canvi de res. Pensemvessa sovint i tampoc ve de nou, públic i és propietat de lACA, no car immediatament a la mina i seguir deixant que els esdeveni-ja que hi ha comptabilitzades en té cap responsabilitat legal. seguidament van tallar el pas de 20 anys del "colador" ments ens sobrepassin? Des demés de 300 fugues des que es va Després daquesta violenta salmorra pel col·lector. Prou Sal ho tenim clar! PROU SAL!instal·lar. Avui, és propietat de agressió cap al medi, veiem un Cada fuita del col·lector delACA (Agència Catalana de cop més com una gran empresa Lendemà, van fer acte de salmorres de la conca del Aquest és un dels preus que shalAigua) i el gestiona lempresa contamina impunement i presència a la zona afectada Llobregat té per conseqüència la de pagar per tenir una empresaprivada Aigües de Barcelona, que segueix traient benefici de la directius de la mina i tècnics mort fulminant de la vegetació com Iberpotash a la comarca iés lencarregada de fer-ne el destrucció. dAigües de Barcelona per avalu- del lloc i la contaminació salina per tenir unes instal·lacionsmanteniment. ar els danys causats per la fuita, del sòl. Als primers anys de fun- obsoletes, gestionades per El dia 11, uns 500m al nord de la per tal que lasseguradora pugui cionament del col·lector de Aigües de Barcelona, que passenVessaments a Sallent: espai Corbatera, al mig dun camp llau- indemnitzar els damnificats. salmorres, de tant en tant es pro- per les nostres terres vessantdinterès natural la Corbatera rat va aparèixer una nova bassa Una excavadora va desenterrar el duïen vessaments accidentals, rius de mort.
  6. 6. // 6Actualitat /Agressions al territori Última acció de Prou Sal! Pancart a lEix Transversal Sallent, octubre de 2008 de la potassa i dels fertilitzants (ICL Fertilizers). El runam del Plataforma Prou Sal! Cogulló de Sallent, tot i ocupar unes 40 hectàrees i més de 200 metres E l passat dijous 2 El passat dijous 2 dOctubre la daltura, ara el volen ampliar. Plataforma Prou Sal! ha penjat una enorme pan- El Departament de medi ambient carta (25m x 5,5m) en una (en mans dICV, ecologistes de paret visible des de leix debò), vol duplicar ara aquest Transversal, a la recta situada runam, que no té cap mesura dim- entre Artés i Avinyó. permeabilització i està salinitzant les aigües del poble i, a més, laigua del En la pancarta shi pot llegir les Llobregat fins que arriba a Barcelona. paraules que resumeixen la filosofia de la plataforma "Prou Sal". I Prova daixò és que actualment pretén que es deixi dabocar al runams estan construint una planta dessal- salins (als quals shi aboca el voltant de adora a Abrera per dessalar laigua, 6.000 tones de sal diàries) i que es no del mar, sinó del propi riu!!! retirin immediatament els abocadors generats en tants anys dexistència. Per a més informació: www.prousal.org Els runams salins, creats per lac-q Pancarta de prou sal penjada a l’eix a l’altura d’Artés tivitat minera dextracció de potas- Pobles del Llobregat: unim-nos! sa, són actualment propietat responem a les agressions que dIberpotash, multinacional israelí pateix el nostre riu! Iberpotash es renta la cara, la salinització no paraManresa/Sallent, Agost 08 tencions: no hi ha cap intenció da del programa de festa de solucionar el problema major. Fins on pot arribar elPlataforma Prou Sal! dels runams, sinó simplement cinisme? Té límits la hipocre-D esprés de la cam- de camuflar-lo i pintar-lo de sia? O millor preguntem: panya de neteja verd. O sigui, actuar de cara a quin preu té el poble, és a dimatge que la galeria per poder seguir dir, lanunci? Doncs 1.200 Iberpotash començar ara fa va abocant al medi 6.000 tones de sal diàries impunement, euros. Prou barat els ha sor- tit, mentre les conseqüèn- q Estat en què va quedar uns mesos amb això si, amb una imatge millo- cies del què fan les paguem l’hort d’un veí de súrialobtenció dels certificats ISO rada. No els deixem que entre tots, i ben cares. després d’un vessamentde qualitat i mediambiental, a estiguin més tranquils, doncsmés de la càtedra per la mine- fins que no es moguin per Volen netejar la imatge?ria sostenible, ara ens sorprèn solucionar el problema real Doncs si no netegen el quède nou. dels runams, és un insult a la realment embruten, que és dignitat i a la intel·ligència la sal, perquè no els hiLúltima de la multinacional que pintin la façana de verd, embrutem? Si pretenende la potassa que està destru- mentre segueixen destruint donar una imatge que no és,int casa nostra és, ni més ni casa nostra i el riu Llobregat contribuïm entre tots amenys, pintar la façana de la dia a dia. desemmascarar-la i equi-fàbrica de color verd. Quina parem-la amb la realitat quegran metàfora! Quina actuació Laltra estratègia utilitzada vivim els sallentins cada dia.més representativa i fidedigne per lempresa amb el mateix fidel què pretenen! Vindria a ha estat posar un anunciser com una declaració din- dIberpotash a la contraporta- les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Ateneu difussor de les idees Centre anarquistes C./ del Balç, 4 baixos d’Estudis esquerre. Berga. Josep c./ MossŁn Huch, 11 Ester i (Mercat Municipal) Berga Borràs Tel. 938221334 Distri de material alternatiu -Tapes variades, esmorzars, entrepans freds i calents, sucs naturals i gran Llibreria i Arxiu Històric assortit de tes aromtics- plaça maragall, 7 C./ del Balç, 4. Berga
  7. 7. // 7Actualitat /Laboral Desemmascarem Tyco Electronics ladors; dels quals només 213 Els mitjans de comunicació, dia que no es equivalent a la rique- "sindicats" CCOO i UGT. De fetBerga, octubre de 2008 serien catalans. La resta, més a dia, ens expliquen que aque- sa que el mateix treballador això va quedar més que clarBarrikada de 600, són de dues plantes sta tendència a la deslocal- genera. Així, les classes socials pels que ens vam acostar a la franceses del grup. ització que pateixen les existeixen i uns i altres viuen marxa, doncs hi havia més ban-E l 4 de setembre passat indústries europees, forma part una realitat molt diferent, per deroles de propaganda sindical sortia publicat a la premsa la notícia del tancament de la planta x TYCO ELECTRONICS dun procés molt més ampli de divisió internacional del treball això els arguments de la divisió internacional del treball no que de denúncia del tanca- ment. I és que per CCOO i UGT AMP ESPAÑA SA va tan- de la mà de la globalització poden tenir-se en compte fins a banda de publicitar els seus de Berga de lempresa capitalista. Així les empreses que les empreses no siguin respectius sindicats, cada tan-Tyco Electrònics. Aquesta car el 2007 amb beneficis daquí no podrien competir portades pels mateixos trebal- cament suposa una oportunitatdecisió empresarial suposa la- amb les empreses daltres paï- ladors i els guanys repartits per embutxacar-se un bon pes-comiadament de 121 trebal- La planta que Tyco té a Berga sos que tenen els sous més equitativament. Els treballadors sic per gestionar la derrota. xladors pel què fa al Berguedà, només té 8 anys i es dedica a la baixos i es veurien obligades a són una cosa i els empresaris en69 a Montcada i Reixac i 23 injecció de plàstics. Els argu- canviar dubicació (o a deslocal- són una altra i és normal que Si tanca la planta demés a Barcelona. El tancament ments que Tyco ha donat per itzar-se, com es el cas de la cada un defensi els seus interes-de la planta de Berga es farà Berga és perquè si sin- justificar el tancament han planta de Berga). Dins daquesta sos (lògicament contraposats).efectiu duna manera progressi- estat la reducció a tot Europa lògica entrarien també les stal·la a països on elsva durant lany vinent, amb un de les vendes de vehicles i les- demandes de "flexibilitat" (que En tot cas, i com veurem a con- salaris són més baixos tin-60% dels acomiadaments entre timació que fins a finals dany els acomiadaments siguin més tinuació, Tyco a lestat espany-gener i maig i la resta fins a drà més beneficis. sen vendran un 30% menys. barats) per ser més "competitius" ol té beneficis i si tanca la plan-finals dany. A més, la multina- Això afectarà a les indústries i per "dinamitzar" leconomia. ta de Berga és perquè si sin-cional ha posat a la venta laseva planta de Valls on hi tre-ballen 112 treballadors i on shi auxiliars, com és el cas de Tyco. Textualment per Tyco el x Per CCOO i UGT stal·la a països on els salaris són més baixos en tindrà més. Encara més patètic va ser la presència de polítics locals que tancament de la planta de cada tancament suposa no van dubtar en suplantar afabrica cablejat. Les raons que Berga és degut a un seguit de El passat 9 doctubre va tenir les veus dels propis trebal-expliquen la venta de la planta mesures "per fer front a la dura una oportunitat per lloc a Berga una manifestació ladors (almenys al canal taron-(segons lempresa) serien que competència en el sector", que embutxacar-se un bon contra els acomiadaments. En ja). La primera tinent dalcalde,el cablejat ha deixat de ser un han de servir "per optimitzar, pessic per gestionar la total es van aplegar més de Maribel Iglesias, sencarregavasector estratègic per a Tyco. reduir costos i millorar la com- 700 persones vingudes de les de condemnar el tancament,Tyco actualment ocupa 754 petitivitat de lempresa". Tot i derrota. diferents plantes afectades pel tot i que no sabem en quinapersones a Catalunya, per tant així la empresa TYCO ELEC- "pla de reestructuració" de fàbrica afectada pel tancamentel pla inicial de lempresa afec- TRONICS AMP ESPAÑA SA (de la Però aquest argument parteix lempresa sota el lema "per treballa. A part de no viure elsta al 28,2% de la plantilla. qual forma part la planta de de que lempresa i els seus tre- locupació al Berguedà i el futur mateixos problemes que elsLactuació de Tyco forma part Berga) va tancar el 2007 amb balladors són la mateixa cosa, industrial de Tyco Electrònics". afectats directes, els polítics"dun pla de reestructuració per beneficis (com veurem en els negant la realitat que uns es La manifestació, que va recór- també són responsablesreduir costos" i proposa laco- següents apartats de larticle). veuen obligats a vendre la seva rer els principals carrers de lamiadament de 850 trebal- força de treball a canvi dun sou ciutat estava convocada pels Continua a la pàgina següent les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació PINTURES I DECORACIÓ PRODUCTES DE RESTAURACIÓ RESTAURACIÓ PRODUCTES QUÍMICS ATENCIÓ PERSONALITZADA Plaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos 08240 Manresa C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46 Tel. 938722516 i Fax 938720581 Manresa Web. www.ladrogueriamanresa.com tel. 93873 13 50 E-mail: info@ladrogueriamanresa.com
  8. 8. // 8Actualitat /Laboraldaquesta situació, és més, són Pel què fa als beneficis de Tyco ascendirien a més de 2 milions deslocalitzant a països on poderells els que van posar les mil i l1 de maig del 2008 podíem a Europa, però és possible que Pel què fa a les subvencions treure encara més benefici.una facilitats a lempresa des llegir al diari digital el siguin molt més doncs, com aparegudes a les memòries deldun primer moment. Economista com Tyco duplica més declaren més impostor dipòsit de balanços al registre Altres tancaments de Tyco els beneficis i supera les previ- han de pagar. A més els ingres- mercantil, hi he trobat fins aDaltra banda, segons informa- sions: "El conglomerado esta- sos pel 2007 ascendirien a més quatre subvencions concedidesva ràdio Berga, si els 121 tre- dounidense Tyco International de 166 milions deuros. a lempresa des del 2006. La Madrid i Valladolidballadors de Tyco Berga sa- ha anunciado hoy unas ganan- Generalitat de Catalunya els va El dimarts 13 de Febrer delpuntessin a la vegada a latur la cias por operaciones continuas Pel què fa als òrgans socials el concedir fins a tres subven- 2007 el diari el dia detaxa pujaria fins al 11,55 % i la de su segundo trimestre fiscal president és Henning E Jensen, cions, la primera de 300.000 Valladolid publicava "Tycoxifra de persones a latur seria mayores que las esperadas y mentre que el gerent és Martín euros, la segona de prop de microser presenta suspensiónun total de 1950. En tot cas, elevó sus previsiones, debido a Alonso Sala, tot i que aquest té 850.000 euros i finalment una de pagos 9 meses después deldels mateixos treballadors que cuatro de sus cinco divi- 13 càrrecs més en aquesta tercera de 273.730 euros. ERE". I és que a labril del 2006dependrà que aquesta xifra siones reportaron incrementos societat. Carlos Bartes També linstitut de la reestruc- lempresa nortamericana Denalisigui una realitat. de utilidades de dos dígitos. En Blázquez és director financer turació de la mineria del carbó va comprar Tyco microser i tot concreto, los beneficios por entre altres coses, doncs també i desenvolupament alternatiu seguit va presentar un expedi-Dijous 9 doctubre Regió 7 operaciones continuas fueron ostenta 10 càrrecs més. És de les comarques mineres els ent de regulació docupació,obria edició amb la notícia que de 273 millones de dólares, o també, juntament amb Martín hi va donar 284.000 euros. Un que va afectar a 400 trebal-Tyco ja ha posat a la venda els ladors i va derivar amb el tan-seus terrenys a la Valldan. Comexplicaré més endavant aque-sts terrenys van ser cedits perlAjuntament de Berga ja 13anys. També aquest cas té bas-tants similituds amb el tanca-ment de Madrid i Valladolid,que també explico més enda-vant. En total són 6597 metresquadrats, amb una nau degairebé 4000 metres quadrats.Parlem de la multinacionalTycoTyco és una multinacional nordamericana dedicada a la fabri-cació de components denginy-eria electrònica. Aquesta multi-nacional està formada per unconglomerat dempreses dis-tribuïdes arreu del món, totesamb funcions molt concretes.Fabrica al voltant duns 50.000productes denginyeria de pre-cisió, és present a més de 25països, opera a més de 50 i venels seus productes a més de150 països. A la seva pàginaweb, Tyco es felicita per haver q Planta de Tycotingut unes vendes de més de 56 centavos por acción, frente Alonso, director general i con- total de més dun milió set- cament de la fàbrica13.000 milions de dòlars en el a los 164 millones, o 33 cen- seller de Ici seguridad SA, pres- cents mil euros en subven- madrilenya i la continuïtat de ladarrer any 2007. Ara mateix tavos por título, del mismo ident de Tyco Electrònics ray- cions. A aquesta xifra shi ha de de Boecillo. Els sindicats ofi-Tyco compta amb uns 92.000 periodo del año pasado.", tot i chem SA, conseller de Tyco sumar 467000 eurus, el valor cials van firmar aquest acordtreballadors repartits per tot el així la multinacional també marine SA, apoderat de de 7000 metres quadrats que dacomiadament pel compro-món. Tot i així la majoria estan durant aquest període, segueix Microser Electrònics SL (que va lAjuntament de Berga va mís que la planta de Boecillo noa Àsia (38.000), on només a acomiadant treballadors. tancar lany passat deixant més regalar ara fa 13 anys a lempre- es tancaria en un futur. NouXina nhi té 32.000. A Amèrica de 300 persones al carrer), sa, perquè sinstal·lés al polígon mesos després, com diu el titu-27.000 persones treballen a les apoderat de Thinlayer SL, de la Valldan i que els polítics lar del diari, lempresa presentaseves instal·lacions i pel què fa suspensió de pagaments pela Europa i Àfrica també nhi té Parlem de Tyco Electronics apoderat de Diamit SL i final- berguedans ara demanen tími- que 330 treballadors més ani- ment conseller de Tyco Iberia SL. dament a lempresa… Aquesta27.000. Com veurem més amp España SA ran a petar al carrer. Segons els x però ja els té a al venta.endavant, Tyco té tendència a mateixos treballadors: "Se ha xanar tancant les seves plantes La generalitat de demostrado que la estrategia Aquesta empresa, que té laeuropees per anar-ne obrint de planta aquí al Berguedà, forma Catalunya els va concedir Tyco va vendre la de Denali Partners LLC no eranoves a països on les condi- part de conglomerat de Tyco. fins a tres subvencions i planta a Denali per 1 euro potenciar la planta decions dexplotació són molt (segons la mateixa escrit- Valladolid sino la de realizarpitjors que a Europa i per tant, Lempresa (anomenada abans també linstitut de la una maniobra de especulación del 2000 AMP) compta amb un ura de compraventa).els seus beneficis majors. capital social de 55 milions reestructuració de la inmobiliaria con los terrenos de deuros, amb un import net de mineria del carbó i desen- las factorías de Madrid yPel què fa als productes que Valladolid así como eliminarfabrica Tyco, un 16% té a veure xifra de negocis al 2007 de volupament alternatiu. Aquestes són només les sub- toda mención a la multina- més de 136 milions deuros. vencions a Tyco electrònicsamb telecomunicacions, un Segons el registre mercantil, Un total de mes dun AMP España, però altres empre- cional Tyco Electronics, que es31% amb la indústria de lau- lactivitat principal seria la fab- milió set-cents mil euros ses de Tyco també instal·lades la que nos vendió a este grupotomòbil, un 9% fa referència a inversor que se ha encargadomaterial per ordinadors, un 5% ricació i venda de terminals i en subvencions. a lestat espanyol han gaudit de de hacer este trabajo sucio" connectors elèctrics i elec- subvencions milionàries, comdel total són peces per elec- trònics. La distribució de és el cas de Microser Eletrònics (extret de http://tycomi-trodomèstics, un 4% per xarxes vendes seria sobretot a lestat Pel què fa a les vinculacions SL que va rebre 28 milions croser.blogspot.com/ ) És mes,de connexió, un 2% per articles espanyol, però també vendria a societàries de lempresa en deuros en 8 anys, en concepte Tyco va vendre la planta a Denalielectrònics pel consumidor, Europa i a fora. El 2007 comp- concret, com he comentat dajudes a les plantes de per un euro (segons la mateixamentre que un 5% del total dels taria amb menys de 800 trebal- forma part del conglomerat de Madrid i Valladolid abans que escriptura de compravenda).productes que fabrica aquesta ladors a totes les plantes i Tyco, per tant participa en una aquests dues plantes tan-multinacional té a veure amb la oficines del territori (aquí sin- entitat més, té com a accionista quessin. Així Tyco des de les Després de varies manifesta-indústria de la guerra, doncs clourien les de Berga també) i a un altre entitat, és matriu de seves respectives empreses va cions i accions de protesta,com ens informa la seva pàgina comptaria amb 76 directius. Els dues més i està relacionada demanant subvencions mil- CC.OO i UGT es salten el quèweb van destinats a la indústria beneficis de lempresa el 2007, amb 10 entitats més. Totes de ionàries abans que les seves shavia aprovat a les assem-aerospacial i a defensa. segons el registre mercantil, lentramat de Tyco. plantes vagin tancant i es vagin blees de treballadors i firmen Continua a la pàgina següent
  9. 9. // 9Actualitat /Laboral Carta de Pako als seus ex companys de Tyco microser Readmissió "Lo primero de todo quería mandar mis felicitaciones a toda la gente que luchó por lo que consideró justo y no se dejó influenciar ni por los unos, q Montse! Concentració de CNT-AIt el dissabte 18 d’oc- ni por los otros. Esos luchadores incesantes, íntegros tubre demanant la readmissió de la Montse y valientes que no se dejan embaucar: personas que no mendigan limosnas, sino que exigen lo que les corresponde. Aquellos que, por el contrario, practicaban la defensa enarde- cida del servilismo, basándose en la cobarde premonición de una derrota anticipada sin haber disputado ninguna batal- la; aquellos que convirtieron las manifestaciones de protesta de los trabajadores en campañas electorales; aquellos que rozan la cabeza contra el suelo por no poder levantarla a causa de su deplorable actuación;… A esos sólo se les puede tener lástima; porque su continua reverencia ante el amo les acarreará prob- lemas de columna durante el resto de su muerte en vida. A pesar de que la rendición condicional que firmaron les ha proporcionado un supuesto beneficio individual, han tenido que pagar un precio muy alto y por ser conscientes de ello se han rodeado de afiliados que Manresa, octubre de 2008 ral incloent vacances no gau- practican el vasallaje y señalan dides fins a la data. encolerizadamente con su dedo CNT-AIT Manresa - Contracte indefinit. acusador a sus "compañeros - La categoria laboral que li L a Montse ha estat radicales", excluyéndoles para correspon. acomiadada injusta- impedir que cuenten esta histo- - Pagament duns dies notot el que lempresa els hi posa sinó que els beneficis que ment. La nostra com- ria de privilegios a cambio de pagats (de l1 al 7 dAgost).sobre la taula. És per això que obtindrà lempresa a Xina seran panya, a lexigir els subsistencias ajenas. - Retribució de les horesla CGT va realitzar una mani- molt majors. seus drets fonamen- tals, estava rebent per part de extres segons conveni.(unesfestació el 18 de maig que va También resulta paradójico, 44 hores mentre cotitzava la seva encarregada, ja dunacabar davant les seus de Hi ha alguna cosa a fer? como la encarnizada crítica de temps endarrere, pressions 40).CCOO i UGT, on va repartir un la preferencia en las contrata- - Cessament de labús dau-pamflet on shi podia llegir: fins al moment de fer-se insu- És interessant veure les ajudes ciones muda repentinamente toritat de la seva encarregada"Con esta manifestación, pre- portables per a la companya i que reben aquests tipus de en defensa exacerbada, cuando Mercè i retractació per escrit.tendíamos que los ciudadanos acabant en un atac dansietat multinacionals, el poder que se intercambian los papeles yde Valladolid, supieran que per lassetjament sofert i la arriben a tenir i la impunitat pasamos a ser uno de los vasal- Envia faxos i e-mails en soli-CCOO y UGT, han servido, una baixa mèdica. Estant en aque- amb la qual actuen. Però també los "elegidos". Esta dualidad daritat amb la companya FAXvez más para allanar el camino st procés de baixa mèdica la es interessant pensar i repensar demuestra los férreos princip- 93.877.19.16 , FAXde la empresa, que en ningún nostra companya ha estat la manera de fer front al domi- ios y la honestidad de los 93.8742062 i correus elec-momento han respetado la acomiadada. La companya ni. Les multinacionals represen- interesados en fomentar la trònics a bonetroca@adi-decisión acordada por referén- també ha sofert una sèrie dir- ten concentracions de poder desigualdad de oportunidades." fad.ictnet.es amb aquest text:dum por la mayoría de la plan- regularitats per part de lem- enormes, més que els estats, presa: treballava 44 hores set-tilla del NO a la firma del acuerdo, Tyco crec que lúnica manera de que condicionen la teva vida i manals, mentre lempresa LEMPRESA BONET ROCA VUL-incluso llegando a ocultar datos a fer front a lempresa és la lluita prenen decisions sense consul- solament li cotitzava a la NERA ELS DRETS DELS SEUSlos trabajadores y que jamás han per mitjà de lacció directa, és a tar-ho des de milers de seguretat social 40 hores, TREBALLADORSluchado por mantener el empleo". dir, la no delegació, ni a polítics quilòmetres, obeint a finalitats lempresa no havia pactat el (responsables tots de la particulars i a interessos o Van acomiadar la trebal- x situació actual) ni a sindicats calendari laboral amb lesValència seves treballadores i a això se ladora Montse estant de CC.OO i UGT es salta pactistes. Que siguin els li suma que la Montse real- baixa, produïda per lassetja- mateixos treballadors senseEl dijous 6 de desembre de el que shavia aprovat a intermediaris els que portin el itzava tasques a lempresa ment laboral de la seva encar-2007 Terra actualitat publicava: les assemblees de trebal- que no es corresponien amb regada Mercè, al reivindicar conflicte i, a la vegada, radical-"Tyco cerrará a finales de 2008 la seva categoria profession- els seus drets.la planta de Valencia y pro- ladors i firma tot el que itzar-lo per intentar fer el màxim de mal a la empresa. De al. La Montse duia la botigaducirá en China" La planta es va lempresa li posa sobre la fet de la mateixa manera com ella sola, mentre que la seva o La categoria laboral quetancar i 90 treballadors es van taula. categoria era la dajudant de tenia, no es corresponia amb shan guanyat totes les lluitesquedar al carrer. Les indemnitza- dependenta, robant-li lem- la feina que feia, robant-li a la obreres a casa nostra al llargcions van anar dentre els 67 als econòmics. Si els anarquistes presa la diferència de salari i treballadora la diferència de de la història fins a la mal69 dies per any treballat per la ens oposem a lexistència del drets que li corresponien. Les salari i drets. anomenada transició.majoria de treballadors, amb un poder i apostem per la sobira- reivindicacions de la Montse READMISSIÓ MONTSE!!!màxim de 42 mensualitats. nia personal, les multina- són les següents: Si la lluita és sense intermedi-Com es podia llegir també a la cionals representen a ligual Sindicat dOficis Varis de la aris (CCOO, UGT, polítics,...) i éspremsa del moment, les raons que els estats tot allò contrari - Pagament dels salaris no CNT/AIT Manresa duta pels propis treballadors, queque motivaven al tancament de al què defensem nosaltres. reportats fins a la data de contin amb nosaltres pel quèla planta dAlbuixech (València) la seva readmissió. sigui i fins al final.no són que no sigui productiva, Pel què fa als treballadors de - Signatura del calendari labo-

×