• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
El pèsol. Negre Nº 37. Març-Abril-Maig 2008
 

El pèsol. Negre Nº 37. Març-Abril-Maig 2008

on

  • 732 views

El pèsol. Negre Nº 37. Març-Abril-Maig 2008

El pèsol. Negre Nº 37. Març-Abril-Maig 2008

Statistics

Views

Total Views
732
Views on SlideShare
732
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    El pèsol. Negre Nº 37. Març-Abril-Maig 2008 El pèsol. Negre Nº 37. Març-Abril-Maig 2008 Document Transcript

    • ANYS!Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener ! Sota el rerafons bucòlic i filantròpic de FR GRATIS 6.000 exemplars restaurar el monestir de sant Benet de Bages , AN II època núm. 37 caixa Manresa ha convertit aquest projecte en KI Març-abril-maig de 2008 un exemple d’especulació urbanística radical. LL IB /pàg 4 i 5 ER TA "Berga T! Acció de “Les morenes sagnants de la Roser” /pàg 12 "Manresa Noves ordenances, La zta Banzai en perill de velles lluites desallotjament. /pàg 18 La presó de Lladoners!Després de més dun any i mig de lluita lalcalde de Berga ha anul·lat 22 de s’estrenarà a finals d’anyles 23 sancions. Però malgrat que la lluita contra la llei municipal és viva, els /pàg 21polítics han aprovat lordenança de civisme de nou i per unanimitat. En respostael passat dissabte 19 dabril es va celebrar una concorreguda jornada cultural deprotesta i acció directa contra les ordenances dels politics. /pàg 8-11 "Arreu Brasil: Sobirania energèti- Judici popular contra La sal segueix igual o pitjor ca i alimentària a Itapeva l’especulació /pàg 6 i 7 /pàg 20 urbanística /pàg 3 Iberpotash estrena un nou espai d’abocament que els perme- trà abocar runam salí uns 2 anys més, durant aquest temps Enric Reyna , president de lAssociació de Promotors i Constructors dEdificis de Barcelona; Valentí tramitaran la nova i gran ampliació ubicada sobre els plans de Ridor, direcció a Sant Pedor. D’aquesta manera el runam Italia: Juan Sorroche en Roqueta, president de Caixa Manresa; Zapatero; seguirà creixent i aquest cop en direcció al poblat ibèric del vaga de fam /pàg 17 Montilla; Josep Camprubí; el regidor durbanisme de Cogulló. Per aprofitar aquesta nova ubicació s’han hagut de lajuntament de Manresa; el president de Tribunal moure unes quantes línies elèctriques, cosa que no ha suposat Suprem de Justícia; Joan Saura; el comte Godó; Josep cap mena de problema a l’hora d’obtenir els permisos de man- Cuní o Pilar Rahola, entre altres; van ser acusades i era bastant sospitosa. declarades, per clam popular, culpables de tots els Per altra banda la delictes que el tribunal popular els imputava. plataforma Prou Sal segueix i seguirà fent actes (com a la festa de l’aigua a Barcelona) per tal de difondre i lluitar 10 anys de contra la destrucció de pèsol negre casa nostra.
    • Editorial Sumari Pàgina 3: · Judici popular contra la violència urbanística.Un cop més “el pèsol negre” arriba amb una mica de retard.Problemes tècnics, d’organització o logística han fet que l’entrega Pàgina 4-5: · Sant Benet de Bages: el projecte més ambiciós de Caixa Manresa.d’aquest número s’hagi demorat en excés. Ara bé, aquest no és unpèsol qualsevol ja que la publicació llibertaria celebra el desè ani- Pàgina 6: · La sal segueix igual o pitjor.versari. Sí sí, 10 anys desde que va sortir el primer pèsol i es peraixò que hem dedicat el dossier central en aquest tema. Pàgina 7: · Plataforma Prou sal! I ara què? · Revoltes.També volem destacar actes com el que ha tingut lloc a Manresa on Pàgina 8: · Ordenances, lluites, multes i polítics.una sèrie d’especuladors han estat jutjats i declarats culpables enel marc d’un judici popular amb gran afluencia de públic (150 Pàgina 9: · La nova ordenança cívica.segons els organitzadors de l’acte i 5 segons fonts policíaques). Pàgina 10: · Sobre la ordenança del civisme.Per altra banda volem donar un missatge de tranquilitat a aquellsque defensen el territori al saber que empreses com caixa Manresa Pàgina 11: · Ni ordenances ni sancions!o Iberpotash fan i desfan al seu gust amb tota impunitat. D’aquestaúltima destacaria que ha obtingut el certificat Iso darrerament, Pàgina 12: · L’ultradeta catòlica es torna a manifestar.cosa que hauria de “tranquiltzar-nos” moltíssim. · Les morenes sagnants de la roser.També hauriem d’estar molt tranquils al saber que en aquest país Pàgina 13-16: · Dossier central “10 anys de pèsol”gaudim d’una cosa tant legítima com la llibertat d’expressió que ens Pàgina 17: · Juan Sorroche en vaga de fam.permet escriure, dir o fer sense cap problema ni censura. Un bon · Nova suspensió del macrojudici a 32 okupes de Terrassa.exemple és el del web Berguedallibertari que definitivament haestat condemnat en un procès judicial del tot esperpèntic. També Pàgina 18: · El web Berguedà llibertari definitivament condemnat.podem valorar positivament la nova ordenança cívica de Berga que ·ZTA Banzai en perill de desallotjament.fa un gran pas per acostar la nova llei a les persones (d’un altre pla-neta). Pàgina 19:· A la conquesta del nord d’Àfrica.Tot i això companyes, no s’ha de patir ja que sempre ens quedarà Pàgina 20:· Sobirania energètica i alimentària per l’autogestió a Itapeva.la Plataforma “Pacte per la vida i la dignitat” que aposten per unmodel de vida familiar seriós i coherent que ens faran redreçar i Pàgina 21:· La presó dels Lladoners entrarà en funcionament a finals d’any.portar-nos pel bon camí. Pàgina 22: · És hora de passar de les nàuses al vòmit.En fi, crec que tanta tranquil·litat comença a incomodar una mica Pàgina 23: · Carta oberta.i caldria posar-se nerviós al veure tanta incongruència junta. Pàgina 24: · HumorFelicitats per aquests 10 anys! Pàgina 25: · Poesia · Ressenyes Pàgina 26-27: · Ressenyes · Agenda Pàgina 28: · Entrevista: “Les Refardes” I recorda... Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el por- taveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, solament a qui en forma part a cada moment. Daltra banda, com a col·lec- tiu només intentem assumir leditorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui. Tancament daquesta edició: 26/04/2008 a les 19:00. En aquest Pèsol Negre han participat: Un cristo, Hiram Gascoigne, Salat, Un de la Plataforma, Pluff, Barrikada, El de la bar- retina, Sorroche, Sat, www.berguedallibertari.org, Banzai el zoo, Justos molineros,l’espurna, la xarxa, Columna clitoriana, Machitos go home, Pep i jo, Blancallum, Pep i tu, Juan Sorroche, An Yin Won. Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència. Directori *BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos, 08600. Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos. Adreça postal: apartat de correus 16, 08600. Adreça elec- Web de el pèsol negre trònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris berguedans). Centre dEstudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història Al web trobaràs en PDF els diversos social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos. Adreça postal: apartat de correus 16, números de la revista que han aparegut 08600. Adreça electrònica: cejeb@cejeb.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l’Alt (tant de la primera com de la segona Llobregat i Cardener): pesolnegre@berguedallibertari.org Ràdio Korneta Apartat de correus número 16, 08600 Telèfon: 93 821 65 92 Correu electrònic: radiokorne- època) a part de les darreres notícies i ta@berguedallibertari.org Web: http://radiokorneta.info *MANRESA: CGT (anar- informacions respecte aquesta publicació cosindicat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, 08240 Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 llibertària. 75 59. Adreça electrònica: manre@cgt.es La Tremenda (centre social okupat):can- tonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26, Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. cnt_ait_manresa@hotmail.com, www.cnt-ait- manresa.blogspot.com ZTZ Banzai! *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anar- cosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com. www.berguedallibertari.org/pesolnou r i r r r Masia okupada Ca nEscaiola: canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics dAgustín Rueda, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 . Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: LAlternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latinmail.com pesolnegre@berguedallibertari.org r r i r r r
    • // 3Actualitat /Especulació # Moment en què es decidia el veredicte del judici del 19 d’abril. Judici popular contra la violència urbanística. Veredicte: "culpables!" tre grans blocs: El negoci de treballador dels Ferrocarrils de dret dun habitatge digne, dret contrainformació com una eina lhabitatge i el lobby immobilia- la Generalitat de Catalunya el fonamental que, paradoxal- de lluita i de difusió lliure que ri, el paper de les institucions, qual va constatar labandó de la ment, és considerat inferior al tracta de fer sorgir les veus la repressió i els mitjans de propietat de FGC i la implicació de la propietat privada. La silenciades pels mass media. comunicació. de la Generalitat en la situació. repressió cap al moviment No van faltar els testimonis que okupa va ser exposat pel testi- Per què un Judici Popular? Silenci a la sala exposaven la implicació, segons moni de Can Cristu i per una la conveniència de lajuntament, testimoni de la Coktelera, desa- Com exposen les organitzado- El dinamisme del judici no va en lexpropiació dhabitatges llotjada il·legalment dos cops res de lacte, es va creure deixar indiferent a cap persona. quan aquests sinterfereixen en el 2005 i que va acabar amb 6 necessari replantejar el model Més dun centenar de persones algun pla urbanístic. La dificul- detingudes. Les analistes da- de lhabitatge i el model de van estar quasi dues hores en tat en accedir a un pis de pro- quest bloc van repassar alguns societat trobant un espai on lesManresa, abril de 2008 expectació constant. El silenci tecció oficial o la deformació casos repressius amb especial víctimes -acusades per la legis- del públic, però, es trencava a dels barris van ser temes també atenció al cas del Kork III de lació- de la violència urbanísti-Un Cristo lhora de culpabilitzar a les acu- tractats en aquest bloc. En con- Terrassa, ja que saproximava ca puguin trobar-se no només sades després de que el fiscals, cret es va exposar levolució i la el judici i a més, en aquell per compartir les "penes", sinóE nric Reyna , president al final de cada bloc, fessin lec- deixadesa del barri de les mateix moment hi havia una per crear un espai danàlisi que de lAssociació de tura les imputacions. Escodines. acte de suport a Terrassa. convidi a la reflexió. Anar més Promotors i enllà del delicte, contextualit- Constructors dEdificis Linici de lacte va arribar amb la El tercer bloc va tractar la Lúltim bloc va analitzar el zant-lo i exposant moltes dadesde Barcelona, Valentí Roqueta, veu en off que introduïa el sig- repressió de tot aquell acte que paper i comportament dels mit- silenciades. Després del judici,president de Caixa Manresa, nificat de violència urbanística sescapi a la legalitat vigent en jans de comunicació en la segurament, sorgiran iniciati-Zapatero, Montilla, Josep extret del llibre "El Cielo està matèria de lhabitatge. La legis- trama urbanística i la criminalit- ves i altres espais de debat perCamprubí, el regidor durbanis- enladrillado. Entre mobbing y la lació afavoreix la propietat pri- zació dels moviment en lluita. platejar possibles vies de reso-me de lajuntament de Manresa, violencia immobiliària y urba- vada interpretant aquesta com Una testimoni daquest mitjà va lució dels conflictes plantejats.el president de Tribunal Suprem nística". Tot seguit es va pre- un dret exigible en detriment al explicar la importància de lade Justícia, Joan Saura, el comte sentar el funcionament perGodó, Josep Cuní o Pilar Rahola blocs del judici .entre altres, van ser acusades ideclarades, per clam popular, El primer bloc va tractar elculpables de tots els delictes que negoci de lhabitatge i van sor-el tribunal popular imputava. tir testimonis que reflectien els diversos punts de conflicte. DesEl dissabte dia 19 dabril es va de cases i centres socials oku-celebrar al Centre Cultural el pats, com Can Cristu o CSO NaCasino el primer Judici Popular Bastardes, fins la problemàticacontra la Violència Urbanística de les hipoteques, passant pelon hi van participar diverses mobbing immobiliari, tematestimonis, algunes presencials introduït pel testimoni dun veíi daltres enregistrades en del Barri Àntic de Manresa. Envídeo, i analistes. A lacte van aquest bloc es va aprofundir enassistir i participar unes 150 lentramat del mercat urbanísticpersones que van interactuar a amb lexposició de lanalista.lhora de jutjar a les acusades.El Judici parteix del cas de lo- En el segon bloc es va analitzarkupació de Can Cristu que el paper de les institucions. Elesdevé el fil conductor de tot cas de Can Cristu va ser expo- # Un dels testimonis del judicilacte, dividint el judici en qua- sat pel propi testimoni i per un
    • // 4Actualitat /Agressions al territori Sant Benet de Bages: "El projecte més ambiciós de la història de Caixa Manresa"Manresa, abril de 2008 mitjans de gener daquest any,Hiram Gascoigne de manera que shi poguessinA oficiar cerimònies cristianes. mb les paraules del títol, el Valentí Roque- Què es feia amb Sant Benet? ta, president de Caixa Dues línies propositives Manresa, inauguravade forma ben ostentosa el com- Abans que Caixa Manresa anun-plex de Sant Benet de Bages (al ciés el seu projecte per a Santmunicipi de Sant Fruitós de Benet, ja nhi havia hagut diver-Bages, però davant del poble de sos per convertir aquesta zonaNavarcles), Món Sant Benet. en un pol del desenvolupamentAquest complex està format pel econòmic, ja que era una zonamonestir que, després duna oblidada però amb un granrehabilitació no exempta de potencial. La proposta més des-polèmica (Caixa Manresa va tacada data de 1990 i es basavaenderrocar parts que considera- en la creació del "Parc rural deva que no tenien interès histò- Sant Benet", per la que es pre-ric), acull dos espais museístics veia la rehabilitació del monestir,(un sobre la vida monàstica i lal- la creació de places hoteleres,tre sobre el pintor modernista dactivitats de lleure,... AquestaRamon Casas, que hi havia vis- proposta havia estat assumidacut) i un altre espai destinat a pels principals partits polítics,congressos i convencions. El sindicats, empreses i patronalscomplex compta també amb un del Bages, entre les quals hi des-hotel de quatre estrelles (Hotel tacava Caixa Manresa.Món), que inclou un restaurantde luxe, LAngle; un edifici nou Paral·lelament a aquestes pro-en el lloc on hi havia hagut una postes nhi havia unes altres enfàbrica tèxtil (que es va incendiar direcció oposada, que planteja-misteriosament poc després de ven la protecció del patrimoniser comprada per Caixa Manre- històric i natural, pel seu interèssa), que inclou una botiga, un geològic, botànic, faunístic i pai-restaurant,... i el Centre Alícia, satgístic, i alhora per evitar-neun centre de recerca sobre ali- els impactes humans, donada lamentació i gastronomia. A més seva proximitat als nuclis urbanscal afegir-hi també la Torre de i les infraestructures de trans- En cap moment va explicar què mancat dequipaments turístics i sha reconegut, es van reduir leslAmo, que per ara no saben a port, sobretot després que es entenia per retornar a la societat culturals, però amb un potencial pretensions. També van haverquè destinar-la. construís lautopista de Terrassa o desenvolupament sostenible. molt important i poc posat en de fer-se modificacions per ade- a Manresa. Un dels més interes- Com sha acabat demostrant, valor. Segons les pròpies fonts quar-se a la legislació catalana:! Paral·lelament a aque- sants va ser la proposta dam- amb retornar-lo volia dir que la de Caixa Manresa, aquesta enti- entre daltres, algunes de lesstes propostes nhi havia pliació del Parc Natural de Sant gent el podria visitar previ al tat "fa un important esforç per noves edificacions properes alunes altres en direcció Llorenç de Munt fins al riu pagament duna entrada. Pitjor contribuir a la potenciació del riu incomplien les normes de Llobregat, entre Sant Benet i les ha estat el cas de la tergiversació turisme dinterior i a convertir el seguretat en cas dinundacióoposada, que plantejaven Marcetes (Manresa), que es va i perversió del concepte tan de Bages i la Catalunya central en (com per exemple, la construc-la protecció del patrimoni presentar al Parlament de moda "sostenibilitat". La Rosa una important destinació turísti- ció dun amfiteatre per a con-històric i natural, pel seu Catalunya i que CiU en el govern Serra, responsable del projecte ca". En tot el seu discurs Caixa certs de música clàssica i repre-interès geològic, botànic, va rebutjar. turístic, explica què és "sosteni- Manresa sempre soblida de dir sentacions teatrals es va descar-faunístic i paisatgístic i ble" el volum de negoci que que també hi guanyarà. I de fet tar per trobar-se en zona inun- El projecte de Caixa Manresa per a generi permetrà mantenir el molt, com a resultat de la cen- dable).alhora per evitar-ne els Sant Benet complex, una vegada Caixa tralització del turisme en aquestimpactes humans. Manresa hagi recuperat la seva complex, ajudat en el fet que no La redacció del Pla Director deLinterès de Caixa Manresa per A lany 2000 Caixa Manresa va inversió, i obtenir beneficis crei- existeix competència daquestes Sant Benet de Bages, el docu-Sant Benet però, no només és comprar el monestir, la Casa de xents contínuament. característiques a la Catalunya ment pel qual es planificava aeconòmic (turisme, recerca, con- lamo i la fàbrica, així com els Central (llevat potser, de nivell urbanístic i arquitectònic,vencions...), també és de caire terrenys agrícoles de lentorn. ! En cap moment va Montserrat en alguns aspectes, va ser encarregat a Josep M.religiós. Cal tenir en compte que Ladquisició va ser anunciada explicar què entenia per com el monàstic i el museístic). Esquius, que també ha desenvo-aquesta entitat va ser fundada el aquell mateix estiu, juntament retornar a la societat o Poc després de la compra es va lupat altres projectes per als1865 per un cercle burgés catò- amb un projecte de construcció iniciar la redacció dels projectes poderosos de la comarca (com la desenvolupament sosteni-lic i amb el suport directe de la dun gran complex turístic que turístic, a càrrec de "Produccions rehabilitació de la fàbrica deljerarquia de lEsglèsia Catòlica, centralitzés una àmplia gamma ble. Com sha acabat Culturals Transversal, S.L." i Guix per a convertir-la en la novaen especial de (Sant) Antoni de productes i servies. En una demostrant amb retornar- urbanístic-arquitectònic,per part seu central de la joieria Tous,Maria Claret, nascut a Sallent. jugada discursiva per legitimar lo volia dir que la gent el de larquitecte bagenc Josep així com lhabitatge de la famíliaMalgrat el pas dels anys, el cato- al projecte i convèncer a la podria visitar previ al Maria Esquius (cunyat de Josep Tous a Pineda de Bages). Per a lalicisme de lentitat continua ben població i, sobretot, evitar una Rafart, alcalde de Sant Fruitós, redacció del pla es va comptar pagament duna entrada.patent: una part dels directius, oposició social, Caixa Manresa que era treballador de lentitat amb la col·laboració del qui vaentre els que sinclou el presi- va anunciar que el seu propòsit El complex de "Món Sant Benet" financera i amic íntim de Valentí ser director general durbanismedent, estan vinculats amb lOpus era "restaurar-lo, reobrir-lo i sha venut com un projecte pen- Roqueta des de la infància). El de la Generalitat de CatalunyaDei. I a tot això, cal afegir-hi que retornar-lo a la societat" conver- sat per a revitalitzar i dinamitzar projecte era molt exagerat i fora (1980-2000) Joan Antoni Solans,lentitat financera va fer consa- tit en una "font de desenvolupa- leconomia del conjunt de la de les possibilitats reals de len- que va elaborar el pla especialgrar lesglésia de Sant Benet a ment sostenible". Catalunya Central, un territori titat financera, tal i com després Continua a la pàgina següent
    • // 5Actualitat /Agressions al territoride lentorn del monestir. Solans limentari i gastronòmic (de fet Però en canvi, no hi ha res de les A més de ser el director daques- Sebastià Bardolet. A tots aquestsva fer de contacte i home de con- "Alícia" és lacrònim de rutes turístiques cap a daltres ta, nés també de dues empreses cal afegir la presència daltresfiança a la Generalitat per poder "Alimentació i Ciència"). zones dinterès de la comarca (la més: Pauta Estratègies de personatges com el periodistadesenvolupar el nou pla, lapro- ruta dels monestirs, la del vi i la Col·laboració i Angle Editorial, Antoni Bassas i Marta Ferrusola,vació del qual implicava la El tercer eix el forma la part de de les colònies industrials) ni a aquesta darrera controlada lesposa de Jordi Pujol, i unarequalificació dels terrenys del convencions i congressos, cons- lentorn del monestir, ni dactivi- econòmicament per Caixa bona representació de figuresmonestir i el seu entorn (de sòl truïda a linterior del monestir, i tats de lleure al riu Llobregat... Manresa (a través de la seva del món de l´esport com el fut-no urbanitzable a urbanitzable). reservada per a aquestes activi- Pel que fa al Centre Alícia, de Obra Social). De fet, una bona bolista Pep Guardiola, els pilotsAquest pla contempla els usos tats i per aquelles personalitats moment la seva principal activi- part dels projectes editorials de motos Toni Elias, Carlesde lentorn amb lobjectiu dopti- que inviti Caixa Manresa de tat són les visites (especialment més importants dAngle han Checa i Àlex Crivillé.mitzar la seva visualització forma privada (com són les con- de les escoles als matins), però estat finançats i coeditats per(sobretot des de les Brucardes, ferències que el Jordi Pujol o el de recerca nhi ha ben poca, així Caixa Manresa. ! De la previsió inicialurbanització de Sant Fruitós i de Felipe González ja hi han fet o com també alguna de les línies duna inversió de 30 mi-la futura urbanització del els cursos dESADE). Aquest previstes sembla ser que no es En canvi, la inauguració va fer-se lions deuros sha passat aMirador de Sant Benet, a espai està gestionat per lempre- de la forma més glamorosaNavarcles) i la construcció dun sa GIS (Gestió i Serveis possible, amb molt una de més de 71 milionsparc fluvial a la ribera del Trade (més d11.000 milions deLlobregat al seu pas per Sant # Panoràmica de Sant Benet de Bages pessetes)Benet, condicionant-lo com aespai doci i, en paraules boni- Caixa Manresa necessita mecenesques, tot preservant els valorsnaturals i paisatgístics de la Loperació no va tan bézona. Entre totes les paraules com Caixa Manresa volboniques soculta que tot el aparentar, ja que desòl ara urbanitzable és pro- la previsió inicialpietat de Caixa Manresa, duna inversió deque el va comprar a preu 30 milions deu-de sòl rural no urbanitza- ros sha passat able. una de més de 71 milionsFinalment a loctubre de (més d11.0002004, i una vegada milions de pes-Caixa Manresa havia setes), senseaconseguit modificar el tenir en comp-pla urbanístic municipal te que fins arade Sant Fruitós per tal da- no ha desenvolu-dequar-lo a les seves pat tots els ele-necessitats i exigències, es ments previstosva presentar el projecte defi- inicials i que daltresnitiu. Es detallava una extensió ja shan descartat.de 17 hectàrees destinades a Aquesta major inversiórestauració, places hoteleres (87 ha provocat que Caixahabitacions), investigació gas- Manresa busqui des de fa untronòmica i alimentària, activi- parell danys, altres formes detats de lleure al riu Llobregat,... Center), res- finançament, com és la cessió deSant Benet centralitzaria una ponsable també drets a GIS pel que fa a lHotel aàmplia oferta que incloïa tot el de la gestió del World de bombo, dei- canvi dun 15% del seu valor. Enprocés de consum dactivitats Trade Center de Barcelona. xant ben clar a qui real- el cas concret del Centre Alíciaper a un turisme pensat per un desenvoluparan, com és el cas ment està destinat el complex. El està buscant mecenes, és a dir,sol dia o, com a molt, dos (des La posada en funcionament de la recuperació de productes 6 de novembre de 2007 es va fer empreses que puguin finançar elde la visita del monestir fins a agrícoles autòctons (que shavia la visita dobertura i el dia 12 la centre i les línies de recerca demenjar, passejar per lentorn i Caixa Manresa ha tingut pressa de dur en col·laboració amb inauguració oficial. Per a la inau- forma desinteressada. Per ara,dormir, casar-shi,... i fins a una per posar en funcionament tot lEscola Agrària de Manresa). guració Caixa Manresa va invitar ha signant convenis de mecenat-vintena de serveis). aquest complex (la part turística, Transversal, a més dhaver a unes 700 persones, represen- ge amb 3 empreses: lelèctrica de recerca i de congressos), desenvolupat els estudis turís- tants del món cultural, esportiu, "Endesa", la químico-farmacèuti-! "LAngle", dirigit pel inaugurat a finals del 2007, i tics, sha convertit en lempresa econòmic i polític de Catalunya, ca "Esteve" i la joieria "Tous".cuiner Jordi Cruz, fins ara això ha provocat que una part de gestora dels productes i serveis encapçalats pel president de la Daquestes empreses rep 60.000cuiner del restaurant les activitats previstes ni tan sols (tret de lhotel, gestionat també Generalitat, José Montilla (tot i eurus anuals durant els anys shagin planificat. A hores dara, per GIS); sha encarregat delabo- que inicialment shavia parlat del 2007-09, el que fa un total de"LEstany Clar" de Cercs de la vintena de serveis turístics rar els continguts dels panells Rei dEspanya, abans dels actes 540.000 eurus (entre les tres(amb una estrella Miche- previstos només se n’ha desen- informatius, de realitzar les visi- de crema de fotos). Entre els empreses i en els tres anys) ilin), pensat per a que cada volupat una petita part: shan fet tes guiades (al monestir i al cen- assistents hi havia diversos con- amb la possibilitat de renovar-secomensal es gasti un mínim dos dels quatre museus previs- tre Alícia), la recepció i informa- sellers de la Generalitat (Joan anualment després del 2009. Ade 70 euros. tos a linterior del monestir, de ció, entre daltres. Com sha Manuel Tresserras, Josep més daquestes tres, Caixa forma molt parcial i que només reconegut des de "Transversal" Huguet, Joan Puigcercós i Manresa continua buscant altresA més de la part turística, el es poden visitar de forma guiada això però, és una mala política Joaquim Llena), diversos dipu- empreses per a que la financin:complex disposa del Centre i basats completament en audio- de cara a mantenir les visites, ja tats i alcaldes, el president de la quina serà la següent? Fixem-Alícia, creat per la fundació del visuals en tres dimensions i que una vegada sha visitat el Confederación Española de nos també que de les tres, duesmateix nom (formada per Caixa shan posat en funcionament monestir no hi ha cap raó per Cajas de Ahorros, Juan Ramón són del Bages. Qui sap doncs, siManresa i la Generalitat de lhotel, el restaurant i la botiga tornar-hi poc temps després. Quintás, així com tots els presi- les properes seran altres empre-Catalunya) i que compta amb un de La Fàbrica. A tot això aviat Com han dit "Sant Benet no és dents i directors generals de les ses properes a Caixa ManresaConsell Assessor presidit pel xef safegirà un segon restaurant, Port Aventura", en relació a que caixes catalanes, entre altres com "Projectes Territorials delFerran Adrià, que dóna el toc "LAngle", dirigit pel cuiner Jordi a Port Aventura, a diferència de autoritats. LEsglésia catòlica Bages", "Aigües de Manresa",fashion al projecte, i amb las- Cruz, fins ara cuiner del restau- Món Sant Benet, tant se val que també hi va ser present, amb el "AUSA" o "Pujol Muntalà".sessorament del cardiòleg rant "LEstany Clar" de Cercs ja shi hagi anat una vegada que bisbe de Vic, Romà Casanova, iValentí Fuster. Es tracta dun (amb una estrella Michelin), pen- shi tornarà a anar. La connexió un parell dabats emèrits decentre de recerca dedicat a la sat per a que cada comensal es entre aquesta empresa i Caixa Montserrat (de qui depenia elinnovació tecnològica en cuina i gasti un mínim de 70 euros. Manresa es troba en el director monestir abans de la seva clau-a la difusió del patrimoni agroa- de Transversal, Eudald Tomasa. sura al s.XIX), Cassià Maria Just i
    • // 6Actualitat /Agressions al territoriSallent, març de 2008 La sal segueix igual o pitjor Amb tot, aquesta ampliació ésSalat només un impàs. Els dóna Última horaI com ja era d’esperar... a espai per abocar uns 2 anys dia d’avui, el nostre runam més, temps que trigaran a El passat diumenge, 30 de segueix creixent, incans- tramitar la nova i gran març, es celebrava la festa able, aquest cop en direc- ampliació. Aquest nou abo- de l’aigua al Passeig Lluísció al poblat ibèric del Cogulló. cador es farà sobre els plans de Companys de Barcelona.Unes línies elèctriques, mogu- Ridor, on ara hi ha camps, en Inflables de colors, globusdes a corre cuita en una set- direcció a Santpedor i serà, en gegants, teatre, música imana, obren una nova etapa principi, per a 8 anys. Aquesta, suposarà un increment del 35% instal.lacions dotades d’unper a l’empresa Iberpotash. En més de runam que hi ha ara i pressupost important, pre-la nova etapa, inicien un nouespai d’abocament, anterior- donarà pas a noves amplia- tenien donar una bonament ja dins del perímetre de cions a terrenys ja reserva al imatge, sostenible, unal’empresa i tallat pel pas d’una Pla General de Sallent, fins a neteja de cara (sense gas-línia elèctrica. Movent-les, ja no arribar a més del doble del que tar aigua) a les institu-hi ha obstacles al seu pas. hi ha ara. cions oficials. Una imatgePoden sepultar boscos, rius i només trencada última-valls sense cap remordiment, Pel que fa a l’ampliació actual, ment pel polèmic transvas-però mai línies elèctriques! fruit del moviment de les línies elèctriques, s’haurà d’abocar sament del Segre al sobre una bassa de fangs cont- Llobregat i per Prou SalD’entrada, l’empresa va dema-nar el moviment de línies a últi- aminats (que ocupen uns 35m que va estar allà per difon-ma hora per tal de fer pressió de profunditat des de la super- dre un dels problemespolítica amenaçant del tanca- fície) sostinguda per una petita d’aigua més greus del paísment als treballadors. Així, es presa construïda amb terra. i alhora més desconeguts.pot dir que li interessava sem- Dipositar tan de pes a sobreblar estar collada, potser aquesta bassa pot produïr un Repartint bosses amb sal iperquè se li concedissin uns efecte “esponja”, és a dir, a tríptics de com afecta lapermisos de dubtosa legalitat. l’enfonsar-se la sal podrien sobresortir els fangs pels sal a la ciutat, la sorpresaAixò ho demostra el fet que les costats, incrementant el risc de dels barcelonins eraal.legacions presentades, tot iestar ben fonamentades legal- que vagin a parar al medi. majúscula quan els expli-ment, han estat desestimades i cavem sobre les muntan-despatxades directament, això A més, l’autorització és per yes de sal que tenim al moure les línies, però no persi, enviant un plec de 15 fulls a # Subestació de la cinta transportadora de sal Bages, i és que no és percasa de cada una de les 1400 abocar. Cal recordar que l’em- menys. D’altres, coneixe-persones que les van firmar. El presa no té l’adequació medi- perquè l’ampliació nova es farà Doncs ho diuen amb la barra dors del tema, tècnics imissatge, es podria resumir en ambiental i, igual que estava amb impermeabilitzacions i de reconèixer el delicte i per- grans mesures per respectar el metre’l públicament, tot anun- professionals de l’aigua,una sola frase: “ampliarem abocant il·legalment fins ara, ho seguirà fent. I això ens ho medi... i legal. Fins on pot ciant que la següent agressió al ens donaven la raó ambdigueu el que digueu”, però insinua inclús Xavier Serrama- arribar el cinisme? Si el proble- territori ja s’encarregaran de veu baixa mentre algunshan necessitat paper, en quan-titat, per fregar-se la merda lera, regidor de medi ambient ma és ARA, amb els runams tramitar-la perquè, a més d’im- s’excusaven “és que jo tre-que els havia deixat tanta gent de Sallent, quan reconeix que actuals, com poden dir que es pune, sigui legal! ballo per ells”. A més, tot iemprenyada. I encara no han en aquests dos anys l’aboca- solucionarà protegint els futurs la sorpresa de moltsfet net. ment encara no estarà del tot i deixant intactes els que Altre cop administracions i davant la nostra presència, ben fet, però no passa res, generen tants problemes avui? grans multinacionals van de cap dels mitjans oficials ni bracet, es necessiten una a l’al- càmeres que hi havien# Torre vella sent desballestada tra. Poder i legitimitat amb mà (amb l’acreditació oficial d’obra i grans capitals econò- mics. Sacresa i el Pla Caufec, de la festa), no ens van dir Red Electrica Española i la MAT res. (i l’apagada a Barcelona), el Fòrum i Agbar o la Caixa, l’AVE, Almenys vàrem posar el el 4t cinturó, l’especulació nostre gra de sal per fer urbanística, el pantà d’Itoiz, menys potable una festa etc... per dir-ne uns quants. No edulcorada amb regust d’ai- és un problema aï-llat, moltes gua embotellada, camps de altres lluites s’afronten a aque- st model neoliberal, econòmic i golf i la pudor d’uns verds polític, que triomfa en els nos- de debò que construeixen tres dies, degradant tant el una dessaladora a mig riu medi ambient com els drets Llobregat, per dessalar més bàsics de les persones, en l’aigua del propi riu. pro del benefici empresarial privat. Però sembla que a les grans si pagant Sant Pere canta, empreses, com als polítics, no aquesta hi posa el cor sencer, els agrada que els embrutin la la orquestra filarmònica i tot el imatge quatre ciutadans decorat que faci falta. Cinisme emprenyats, i la volen netejar. és poc. Iberpotash sembla que última- ment fa esforços en aquest sentit i, entre d’altres coses, ara farda de tenir el certificat ISO 14.000 de qualitat medi- ambiental. No és la secció d’hu- : Per més informació mor, increïble però cert. Evidentment l’ISO el concedeix una altra empresa privada que, www.prousal.org o a o
    • // 7Actualitat /Agressions al territori Plataforma Prou sal! I ara què?Sallent, abril de 2008 ciutat de Manresa s’escapa del problema de la salinització deUn de la plataformaC l’aigua és degut a aquest aqüe- onscient que ha pas- ducte medieval, que agafa l’ai- sat una etapa i s’ha gua del Llobregat més amunt perdut una batalla del runam i, per tant, no està en un combat tan afectada. Això fins al moment.desigual, Prou Sal! segueixbàsicament la mateixa línia. Mentre el runam segueixi crei-Difusió, pressió i denúncia. xent, Prou Sal seguirà difonentVisibilització d’un problema i lluitant contra la destrucció deque, per les seves dimensions, casa nostra. Si ells amplien,és ridícul amagar. Cridar ben nosaltres creixerem, doncsfort que existeix i portar-lo a cada tonelada de sal abocadacasa, als morros d’aquells que # La sèquia. Es va enfonsar per culpa de les extraccions i la van haver de és una tonelada més de motiuss’entesten en negar-lo. La per seguir lluitant contramanera de treballar, però, pre- fer de nou aquesta agressió als boscos i atén ser més oberta i dinàmica i ple suport a la Plataforma, així S’ha fet una caminada al runam problema. Més avall, una taula les aigües de la seca terra queimplicar a gent que, tot i no com l’ajuntament de Castell- amb sortida simultània des de de Prou Sal! recollia firmes i és casa nostra.estar dins de les assemblees, nou de Bages. Diferents mit- 3 pobles: Sallent, Santpedor i entregava als participants unapugui col.laborar amb tasques jans oficials s’han fet ressò del Castellnou, amb l’assistència bosseta amb sal a dins, simbò-concretes, diversificant i evi- problema i la Plataforma, tals d’unes 150 persones. I durant licament, per començar a bui-tant el gueto. com TV3, TV1, la Quatro, TV l’última transèquia, les 4.000 dar el runam i portar-lo fins al Manresa, Catalunya Ràdio, la persones que aproximadament parc de l’Agulla. A l’arribada,Últimament s’han fet xerrades Com, ràdio Olesa i El Regió 7. la fan caminant, van trobar-se es va fer un petita muntanyaa Manresa, Navarcles, Artés i Ha sortit a mitjans contrainfor- amb la família Salmorra, perfor- salada fruit de la col.laboració : Per més informaciós’ha continuat la difusió amb matius com la Directa, Riu mance teatral que, interactuant de la gent, on es podia llegir lapancartes pels balcons. La Unió Amunt, Radio Korneta i movi- amb la gent, els feia adonar-se pancarta “Prou sal a les nostresde Pagesos del Bages ha donat ments. de les afectacions directes del aigües”. Cal recordar que si la www.prousal.org o a o Temps de re-voltes arribaManresa, abril 2008 a les nostres comarques per les venes daquest sistema en queda... rrents van ser les cooperatives menys i viure més localment, polític i econòmic, la matèria Amb la gira Temps de re-voltes de consum de productes ecolò- relocalitzar leconomia. En quantCargolina prima que li permet crèixer i ens proposen anticipar-nos als gics, lintercanvi de béns i ser- a lalimentació potenciar els pro-T crèixer sense parar. Un sistema esdeveniments. Aquest grup de veis, les “ecoaldeas”com a exem- ductes locals, ecològics i de tem- emps de re-voltes arri- que es basi en lacumulació de persones, acompanyades de les ple de vida en comunitat, etc. porada. En làmbit del treball ba a les nostres comar- bens esgotables és evident que seves bicicletes, ordinadors por- proposen treballar menys hores ques és finit. Podem fer ciència ficció i tatils i un cotxe elèctric que es Van aportar lexemple de la ciu- tot repartint-les, potenciant lin- intentar imaginar-nos què pas- pot caregar amb energia solar, tat irlandesa de Kinsale de 7.000 tercanvi. A mitjans de febrer sarà quan el petroli cada vegada han passat ja per les nostres habitants, on sha elaborat ununes vuit persones van sigui més car i escás: augmenta- comarques. El passat 16 i 17 da- pla per decrèixer i arribar a sercomençar una gira en bicicleta ran les guerres a nivell mundial i bril van arribar amb bicicleta sonstenible en 15 anys. Enque ha passat per diverses conflictes a nivell local? desde Vic, van estar a la aquest municipi shan acordatpoblacions catalanes escampant Sendurirà cada vegada més el Biblioteca municipal del Casino i un seguit dobjectius que prete-la llavor del decreixement. control polític i social? Serà un a la ZTA Banzai de Manresa. Al nen assolir entre el 2021. : Per més informació context propici per a la revolució Casino van fer una xerrada, Algunes de les propestes pelLobjectiu de les societats capita- social? Qui tindrà accés als aportant un gran ventall de decreixement que sorgeixen da-listes és el creixement econò- www.tempsdere-voltes.cat t v t a recursos energètics? Com tin- dades, on van explicar que una quest municipi són: mouresmic; a lera dels hidrocarburs, la drem accés als aliments? Serà la important crisi energètica ifont principal daquest creixe- fi del sistema capitalista que ja també econòmica està per arri-ment és el petroli. Molts experts no tindrà aire per crèixer? I par- bar, que el sistema que conei-ja estan alertant del pròxim lant daire, tot plegat... si encara xem li queden alguns anys deesgotament de la sang que corre vida. El dia 17 a la Zona Temporal- ment Alliberada Banzai (actual- ment en perill de desallotjament) es va donar peu a una sèrie de tallers: Propostes dactuacions locals i economia contrahe- gemònica on es va invitar a les persones a pensar en altres maneres de fer, a com organit- zar-se a través dun sistema econòmic autogestionat, lluny dels sistema dacumulació i con- sumista, que coneixem. Una sèrie de propostes basades en el decreixement, en una vida més# Manifestació pel decreixament a Barcelona simple. Un dels temes més recu-
    • // 8Actualitat # Imatge del dinar popular de la jornada de lluita del 19 d’abril Ordenances, lluites, multes i políticsEls polítics de Berga han fet petites modificacions a lor- LAlcalde de Berga anul·la vint-i-dues de les sancionsdenança de civisme - i li han canviat el nom- per tal de derivades de la protesta contra lOrdenança de Civismepoder-la presentar com a resultat dun consens social. del dia 30 de setembre de 2006, ara daquell dia nomésLes persones que segueixen oposant-se a lordenança de en queda una. El 24 dabril per tant no es va celebrar elcivisme -amb canvis o sense- es van tornar a manifestar judici contenciós administratiu entre les multades iel passat 19 dabril a la plaça de sant Joan fent cultura lli- lAjuntament i si que es celebrarà un contenciós el dia 6ure i en llibertat, tot reivindicant un carrer lliure dor- de maig per la multa inventada per la Guàrdia Urbanadenances. a la persona que portava la furgoneta lesmentat dia.Berga, 22 dabril de 2008 tre municipal, protesta al ple de altre cop. Pel que fa a les protestes al litat o no i fins i tot més enllà de la- polítics de lAjuntament de Berga (CiU, lAjuntament, penjada amb cordes de carrer dençà que el Juli té la "bara de temptat als "drets ciutadans", el que PSC, CUP, ERC i lex-regidor del PP)Pep i TuC lAjuntament de Berga, recollida de mando" i fins a lacte del 19 dabril està clar és que són un greu atemptat però guarnida dun suposat major con- Els fets més de mil signatures en contra de les només shan enganxat uns cartells a les llibertats individuals i col·lectives sens social -daltra banda fals ja que la om tothom sap el passat multes i lordenança, dues manifesta- posant en evidència que entre el Juli i de les persones a les quals deixa inde- participació ciutadana real en els canvis 30 de setembre de 2006 cions, cremada de multes... Més enllà el Camps les diferències són només fenses enfront de ladministració i els a lordenança ha estat nul·la o falsejada a la Plaça de les Fonts es de les multes, la lluita contra les orde- formals, i una protesta durant la farsa seus abusos. (hem pogut saber que la major partvan fer tot un seguit dactes culturals: nances de civisme a continuat, sent una que volia ser una sessió participativa dels pocs qüestionaris han estatjocs per la canalla, dinar popular, musi- mostra el actes del passat 19 dabril. (no vinculant) per a modificar alguns En alguns municipis com Tortosa, les- omplerts per part dels mateixos polí-ca i poesia. LAjuntament de Berga -lla- aspectes de lordenança de civisme i mentada ordenança ha estat derogada tics)-. Els canvis de lordenança són la-vors a mans de Ramon Camps i Josep Canvi dalcalde finalment, una protesta a les portes de gràcies a loposició de diversos col·lec- nul·lació dalguns articles que regulenXoy- a través de la sergent Vizuete va Amb tot, van arribar les eleccions i lAjuntament contra laprovació de la tius agrupats a la "Plataforma coses ja regulades per altres ordenan-multar a vint-i-dues persones que esta- Ramon Camps va deixar de ser alcalde nova ordenança de civisme per part Recuperem lo Carrer". Diuen que en ces o lleis superiors (tot i que seguei-ven presents en aquells actes amb 750 tot poderós de Berga per a ser-ho Juli dels polítics de lAjuntament de Berga. faran una altra, però en tot cas, el pri- xen havent força articles que reguleneuros cadascuna; més una multa de Gendrau, aquesta vegada a mer pas ha estat derogar la primera i coses ja regulades per lleis superiors),trànsit de 200 euros i 4 punts pel vehi- lAjuntament sinstal·lava un govern en Ordenances de civisme en tot cas, ara, no nhi ha cap. també la supressió darticles absurds ocle que va portar els estris mínims, minoria de CiU, el PSC de Ramon Les ordenances de civisme que han mal redactats, la simplificació en laaquesta de propina. Camps passava a loposició i ERC per- aparegut arreu són un mecanisme per A Berga diverses persones i col·lectius redacció dalguns articles -mantenint el dia dos regidors en favor de la CUP. Juli tal de controlar i poder sancionar les -multades o no- també shan oposat i contingut-. La millora objectiva i realRespostes Gendrau va assegurar ja abans de ser persones més pobres i les persones soposen a lordenança per tal que es és: que no cal que lAjuntament doniLa resposta de les multades i la gent alcalde que trauria les multes, i ja sent més crítiques amb els poders locals. O derogui. LActe que va generar les permís per fer un mural a una paret sique shi solidaritza va ser clara, ràpida i alcalde ho ha dit a dos plens munici- sigui que els ajuntaments a través de la famoses multes ja anava en aquest sen- el propietari hi està dacord. Que esa diferents nivells. A nivell legal es van pals: al novembre i el del passat 3 da- guàrdia urbana puguin sancionar a qui tit. pugui estendre roba a estenedors quefer tres al·legacions, i en no ser tingu- bril; tot i que a dia davui encara no ho considerin oportú, arbitràriament com donen al carrer i lanul·lació del deuredes en compteles multades van denun- ha fet. sempre, però emparats per una orde- Tanmateix, amb el temps hi ha perso- de col·laborar amb les autoritats muni-ciar a lAjuntament i el contenciós nança. Aquestes ordenances volen nes i grups que han acceptat que hi cipals. El famós article 27 que faadministratiu estava previst pel 24 da- Les multades que fins a poc abans del regular coses ja regulades per lleis hagi una ordenança de civisme a canvi referència al dret de manifestació i quebril tot i que al final no es va celebrar procés electoral van protestant, des- superiors i qüestions que no poden de fer-li alguns petits canvis. Cal desta- polítics i periodistes safanyen a dir queja que gràcies a la lluita de les multades prés de les eleccions i davant les pro- regular ja que entren en contradicció car en aquest sentit el paper actiu de ha millorat i permet el dret de mani-i les persones que shi solidaritzen lal- meses de traure les multes del nou amb lleis superiors com la mateixa la Candidatura dUnitat Popular (CUP) festació lliurement segueix entrant encalde Juli Gendrau va haver de cedir i alcalde van baixar la seva activitat. constitució. Aquestes ordenances són de Berga -amb dos regidors- en la rea- contradicció amb la constitució.anular les sancions. Les protestes al Legalment, van demandar a segurament anticonstitucionals, però ja lització daquests canvis en la orde- Lactual diu que cal autorització decarrer tampoc es van fer esperar: car- lAjuntament per anar al contenciós, ja se sap que feta la llei feta la trampa, i de nança. El resultat que nha sortit és una ladministració competent i ara diu quetells la mateixa setmana, protesta al que tenien encara les multes i no moment estan vigents a molts munici- ordenança essencialment igual a la pri- cal comunicar-ho a lAjuntament, quanlliurament del premi a la cultura al tea- volien quedar en mans de lalcalde un pis. En resum: més enllà de la seva lega- mera i fruit del consens dels grups Continua a la pàgina següent
    • // 9Actualitat La nova ordenança desegons la constitució cal simplement final de la jornada els participants a lac-comunicar-ho però no a lAjuntament - te van manifestar la seva satisfacció perque en això no té ni pot tenir cap auto- com havia anat lacte i per la gran parti-ritat- sinó a la delegació del Govern. Per cipació de gent i per la solidaritat gene- civisme: un altre pastant, queda demostrat que en això de les rada entorn la protesta.ordenances de civisme de Berga, com entantes altres coses, els polítics de A hores dara no se sap si de la protes-lAjuntament estan fent allò que ta sen derivaran o no sancions, en tot enreraGiuseppe Tomasi el príncep de cas si que podem afirmar que el diaLampedusa va dir a Don Fabrizio prín- abans de la protesta lalcalde va fer uncep de Salina a la seva novel·la Il decret que anul·lava vint-i-dues de lesGattopardo-portada al cinema per sancions imposades arrel duna protestaVisconti-: "cal que tot canviï per tal que similar realitzada el 30 de setembre detot segueixi igual". 2006 -després dun any i mig de lluita contra aquestes sancions- i per tant el # Espectacle durant la diada anti-ordenança del 19 d’abrilDaltra banda, a Berga segueixen havent més probable és que no el contencióspersones i col·lectius -multades o no- administratiu previst per al dijous 24 da-que segueixen oposant-se a lordenança bril no shagi de fer.de civisme -amb canvis o sense- i seguei-xen demanant la derogació de lorde- Sigui com sigui i després de més dun anynança vigent i la derogació de la que els i mig de lluita contra el civisme i malgratpolítics acaben daprovar. En aquest sen- laprovació de la nova ordenança ambtit cal destacar lacte del passat dissabte consens polític i revestida daparent19 dabril o el manifest que en aquest consens social, dissabte vam poder com-sentit van emetre lAteneu Anarquista provar com loposició a lordenança ésColumna Terra i Llibertat i el Centre gran i ben viva. Es probable que algunsdEstudis Josep Ester Borràs. També col·lectius i/o persones presentinsegueixen treballant per fer força des de al·legacions contra lesmentada orde-fora de les institucions per tal dexigir i nança i que la lluita contra labús deaconseguir la retirada real de les multes poder i les arbitrarietats que aquesta lleique encara queden (a la persona que permet continuï. realitat duna ordenança de Referent a larticle 32.2.5, que Berga, abril de 2008portava el vehicle i a lAteneu Columna civisme, per molts articles que prohibia anar amb patins, bici-Terra i Llibertat), la derogació de qualse- La situació actual Barrikada afectin als "col·lectius juvenils" cleta i tot això, ha estat supri- Mvol ordenança de civisme per a la qual · LAlcalde de Berga anul·la vint-i-dues i que es suprimeixin, lessència mit, correcte, però us heu des-cosa faran servir tant la lluita al carrer de les sancions derivades de la protesta al paper el de la daquesta és la mateixa. Però si cuidat també el 32.1 que san-com previsiblement al·legacions al nou contra lOrdenança de Civisme del dia CUP. Defensant vols podem parlar en propietat ciona a tothom que utilitzi elstext. 30 de setembre de 2006 i en conse- una ordenança de i entrar a valorar què sha can- bens públics per una finalitat qüència no es durà a terme el contenció civisme. Qui us ha viat i sobretot què ha quedat diferent a la que van ser creats. 19 dabril a la Plaça de sant Joan administratiu anunciat per al 24 dabril. vist i qui us veu. Tens un pro- igual. Així si em volen multar perDissabte, 19 dabril, la plaça de Sant Joan · El sis de maig es celebrarà a Barcelona blema Natxo, i és que la gent anar amb patins, ja tenen larti-de Berga va canviar de nom passant a el contenciós administratiu contra la sap llegir i qui es llegeixi la Per què no heu canviat, sen- cle que buscaven. Un pas enda-dir-se plaça incívica durant tota la jorna- multa inventada de trànsit de 200 euros nova ordenança de civisme se yors polítics, larticle 51 que SÍ vant també, sí senyor.da. Daquesta manera centenars de per- i 4 punts pel vehicle que va portar els nadonarà que menteixes. La que afecta directament alssones van manifestar de manera lúdica, estris mínims el 30 de maig de 2006. pregunta del milió: què pot col·lectius que tu anomenes Sobre larticle 27, abans caliafestiva, pública i sense autorització de · Els polítics de Berga (CiU, PSC, CUP, portar a un -en teoria- socialis- juvenils? Com bé sabràs aquest comunicar qualsevol acte a lacap tipus la seva oposició a les ordenan- ERC i lex-regidor del PP) aproven per ta a defensar un text com article fa referència a les pan- delegació del govern, ara aces de civisme. La protesta de dissabte unanimitat en el ple municipal del 3 da- aquest? i jo què sé!, però es per cartes, cartells i adhesius. Així més a lAjuntament. Avenç? Josota els lemes de "Per un carrer lliure bril petites modificacions a la polèmica "flipar". si lajuntament vol, pot sancio- no el veig.dordenances" i "Aunque la Ordenança ordenança de civisme per tal de mante- nar als "col·lectius de joves" (ose vista de seda Ordenança se queda" nir-la i poder-la presentar com fruit del Canviant quatre articles (o a qui sigui) per penjar cartells i En fi podria seguir i seguir,manifestava loposició també a la nova consens social.Amb lexcusa dun procés trenta-tres) no es canvia pancartes. però men vaig corrent que tincordenança aprovada pels polítics (CiU, de participació ciutadana que va ser una lessència de cap ordenança de Sobre els articles que afecten coses a fer i vaig tard. Ah! i araPSC, CUP, ERC i lex-regidor del PP). veritable farsa. civisme. Bé sabràs que les als col·lectius més desfavorits la gent que soposa al text, ha · Algunes multades, alguns col·lectius i ordenances són un paraigües trobem el 19.3, 24.4, 24.2, 26, de tornar a explicar als ciuta-La jornada va començar al migdia amb persones que shi solidaritzen reprenen del poder per multar a la dis- 38.2.15, 70.2.3 i el 99.3.2.4 dans perquè la nova ordenançarepartiment de coca i xocolata, la ins- la lluita contra lordenança de civisme, es sidència i a qui es vulgui. I ho Suposo que coneixes aquests es dolenta a matar, perquètal·lació duna escenografia del digui "Ordenança de Civisme i Bon són en la seva totalitat, perquè articles que multen amb 750 vosaltres us esteu encarregantKonvent.0 que representava cadàvers, la Govern" o "Ordenança de Convivència i la regulació excessiva permet euros qui demani caritat, de defensar-la a escut i espasa.realització de dos murals a càrrec duns Via Pública de Berga" ja que és la matei- trobar sempre un article aplica- prohibeixen reciclar escombra- Això si que és un gran avenç,artistes dEsplugues i jocs per la canalla. xa llei repressora. ble a la persona que es vol san- ries, muntar barraques i rentar sobretot per la transformacióLa Guàrdia Urbana va fer acte de · La jornada de protesta contra les cionar. Recordo a Mataró, que objectes a les fonts i realitzar social.presència sense identificar ningú. Durant ordenances de civisme del passat 19 da- en un desallotjament van apli- necessitats fisiològiques a lael matí també es van repartir manifestos bril va ser un èxit en tots els sentits i car larticle 22.1.b, que fa via pública. Un gran pas enda- Però el que realment sap greui es van recollir firmes per exigir la dero- marca no només la continuïtat de la llui- referència a lapartat darmes vant sense dubte, sobretot per als que ens oposem a totagació de lOrdenança. Una gran paella va ta sinó un canvi qualitatiu. No se sap si (com de ben segur saps) a un les persones pobres. Gens clas- ordenança es que per “retocar”ser la encarregada dalimentar a prop de lesmentat acte sen derivaran o no nano per portar uns malabars. sista oi? aquesta nova vau anar a parlarduna vuitantena dincíviques que van sancions. I que en la mateixa manifesta- amb totes les asociacions degaudir de lhumor gruixut de lEugénio, ció els van caure milers deuros Sobre els articles que donen veins menys amb la gent quede les cançons del Comandante Rock i Des del pèsol negre seguirem informant en multes, per beure pel màniga ampla, us heu descui- portava mes d’un any lluitant iels poetes del Vallès Oriental Joan i i seguirem oposant-nos a les ordenances carrer, per tirar les llaunes a dat de suprimir el 17.3, que és que n’era la principal afectadaOrland. Després de les cançons de de civisme i la resta dabusos dautoritat, terra i fins i tot hi va haver mul- daplicació totalment arbitrària, (els multats) i a esquenes nos-lAndreu i la seva guitarra la pluja va tal i com hem fet sempre. Salut! tes per gent que no era a la perquè castiga a qui ofengui tres heu firmat un text infuma-aparèixer durant uns minuts, suficients manifestació. No cal doncs les conviccions dels altres. Qui ble i igual de feixista que l’an-per forçar un canvi despai. El recital de prohibir la manifestació sinó decideix què ofèn i que no terior. Vau firmar el final de lapoesia de la Blanca Vidal, el Josep Grifoll que es pot aplicar qualsevol ofèn les conviccions dels lluita amb un pacte nefast. Eli lEnric Cassasses va fer-se al carrer del article, castigant individual- altres? La policia com no. que no us esperàveu és que laBalç davant de lAteneu Columna Terra i ment per qualsevol motiu o Doncs això serien 750 euros lluita continués, i és per aixòLlibertat, espai que va acollir el concert "excusa" les llibertats bàsiques de multa. que ara toca calumniar-la ide Bongo Butrako i Manolitos Band. Al de les persones. Aquesta és la minusvalorar-la.
    • // 10Actualitat Sobre la nova Ordenança de civismeBerga, abril de 2008 # El 19 d’abril els carrers de Berga diuen no a les ordenances ció a altres ciutadans o ciutada-Barrikada nes" (Art 99.3.2.4), si és "ambA pressió" també ho decidirà la l ple del dia 3 dabril policia de torn. Larticle 26 es va aprovar per també impedeix la construcció unanimitat de tots de barraques o similars sense els grups polítics, lautorització de lajuntament,lOrdenança de Convivència i ja sigui en làmbit públic o pri-Via Pública de Berga. Aquesta vat (necessitaria permís de la-llei ve a substituir lOrdenança juntament). Banyar-se en lesde Civisme i Bon Govern de la fonts o rentar-hi objectesciutat. Les declaracions dels també està prohibit segons lar-diferents polítics de lajunta- ticle 38.2.15. Reciclar escom-ment han estat molt contra- braries queda també prohibitdictòries: mentre que Ramon per aquesta nova ordenança.Camps, regidor pel PSC, deia Queda recollit en el punt 70.2.3que l’ordenança és pràctica- que diu així: "recollir o aprofi-ment igual que lanterior, tar les deixalles de qualsevolNatxo Romero, regidor per la mena i els residus sòlidsCUP, deia que no tenia res a urbans dipositats a la via públi-veure i que aquesta "és menys ca, tant dins del contenidorclassista" i "més propera als com al seu voltant, sense auto-ciutadans". rització municipal". Tots aquests articles són de difícilSigui com sigui aquesta nova compliment per a una personaordenança -a l’igual que lante- que visqui una situació derior- regula moltíssims aspec- Trobem articles daplicació sones més desfavorides per "la ciutadania ha dactuar cívi- pobresa.tes de la vida dels ciutadans i el totalment arbitrària al llarg de aquest sistema. cament i respectar els béns iseu comportament a lespai lordenança, com per exemple Si bé és cert que hi ha hagut serveis públics, utilitzant-los Sobre els articles que afecta-públic o privat. Aquesta regula- larticle 17.3 que diu el alguns canvis en la nova orde- dacord amb la seva naturalesa rien als col·lectius més contes-ció excessiva fa que sigui total- següent: "Ningú no pot, amb el nança, aquests són pocs i poc (...)" (Art 32.1), és a dir, que si tataris queda intacte larticle 51ment impossible daplicar i això seu comportament, menystenir importants, de fet la majoria vols patinar ho has de fer a un que impedeix la col·locació depermet larbitrarietat del poder els drets de les altres persones shan produït perquè ja estan lloc habilitat exclusivament per cartells, pancartes, adhesiusper aplicar-la a qui cregui con- ni la seva llibertat dacció, ofen- regulats en altres lleis supe- fer-ho, per jugar pilota també... als llocs on no sigui permès fer-venient. És, com ja sha repetit dre les conviccions dels altres riors (el punt de les substàncies Així, la naturalesa repressiva ho. Així doncs, només esen diferents articles daquesta ni violar les pautes de respecte que puguin generar dependèn- daquest article queda intacta i, poden penjar cartells on lajun-publicació, un paraigües del mutu...". Qui no compleixi cies, article 23). O es simplifi- si vas amb patins per un lloc on tament et deixi, és a dir, quepoder municipal per multar, aquest article semportarà una quen o es suprimeixen punts la policia de torn creu que no com que pràcticament a Bergasancionar i perseguir a tothom sanció dentre 750 i 1.500 interiors a articles més gene- és adequat per fer-ho, et cau la no hi ha espais habilitatsqui li pugui resultar molest. I euros però, si sofenen o no les rals que no alteren el sentit multa igual. expressament per lajuntamentaquesta crítica, ja feta per conviccions dels altres ho deci- repressiu de larticle general. per a penjar cartells, la policiadiversos col·lectius i persones deix -un cop més- lautoritat Els punts més destacats que es Sobre els punts que farien lor- local podria multar a qualsevola lanterior ordenança, serveix municipal i els seus agents. A suprimeixen són: l’obligació de denança menys classista veiem (qualsevol que ells creguinper la nova, ja que conté la mi, per exemple, em poden col·laborar amb les autoritats com es conserven els que oportú, és clar) que vulgui rei-mateixa essència de qualsevol ofendre coses que a algú altre municipals (Art 29), el que prohibeixen realitzar necessi- vindicar alguna cosa o anunciarordenança de civisme. En total, no lofenen i viceversa, és prohibeix penjar roba als bal- tats biològiques a la via o algun acte. A més, pots no serla "nova" ordenança té uns 100 doncs, un article daplicació cons (Art 48.1.2) i el que reque- espais públics (Art 19.3). El identificat per la policia a l’horaarticles que regulen absoluta- totalment arbitrària i que pot ria un permís municipal per fer punt 24.4 també permet a la de penjar cartells però, siment tot, des don pots i on no ser utilitzat contra tothom que un mural en una paret privada policia identificar a les perso- aquests es col·loquen als llocspots deixar un xiclet, a com molesti o protesti (classes no (Art 50.3). nes que exerceixin la mendici- no habilitats (com ho son TOTSthas de comportar a casa teva i hegemòniques o col·lectius tat i adoptar en cada cas les els cartells de Berga ara mateix,fins a què pots i què no pots fer contestataris). També es suprimeix larticle mesures que siguin proce- malgrat les demandes dalgunsa la via pública. Qui no la com- que impedia jugar a pilota, dents. També es vetllarà per col·lectius), la policia pot mul-pleixi al peu de la lletra corre el A la vegada, no és cert que anar amb patins, monopatí o evitar lexercici de la mendicitat tar a l’entitat que estigui darre-perill demportar-se una sanció aquesta nova ordenança sigui bicicleta a lespai públic (Art activa en les vies i espais ra dels cartells, considerant-sedarrera una altra (depèn dels menys classista que lanterior, 32.2.5), però lessència de lar- públics (Art 24.2). De fet és responsable subsidiari lautoragents i els polítics de torn). ja que conserva els mateixos ticle queda intacta en el primer infracció greu "practicar la material dels fets. (Art 51.9). El punts repressius cap a les per- punt daquest article que diu: mendicitat amb pressió o coac- Continua a la pàgina següent les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació FES MÚSICA Escola-tallers de musica Soterrats Berga c/ Clavé 10 Baixos Soterrats Gironella Avg.Catalunya 99 NO ES PAGA MATRICULA Per les inscripcions trucar a: 696834714 938213942 938229771 Una altre manera d’entendre la música.
    • // 11Actualitatmateix passa amb les pancar- sha de mantenir a nivells quetes, adhesius, banderoles i no afectin la bona convivència"demés. També si penges una o "caldrà evitar molestar ambpancarta al balcó de casa teva i sorolls innecessaris, encara queaquesta vola per sobra la via es trobin per sota dels nivellspública necessites lautorització establerts i siguin difícilmentde lajuntament per tenir-la mesurables, com els tancamentpenjada (Art 51.6). de porta bruscos, cops, crits, salts, balls..." (Art 60.3).El famós article 27 que fa Referent als sorolls també val areferència al dret de manifesta- dir que si set dispara lalarmació i que, polítics i periodistes del cotxe sense voler i el policiasafanyen a dir que ha millorat i de torn ho veu pot aplicar-tepermet el dret de manifestació larticle 66.6 doncs "És prohibitlliurement, segueix entrant en dusar els sistemes acústics da-contradicció amb la constitució. larma o demergència senseLactual diu que cal autorització causa justificada" i "totes lesde ladministració competent i persones amb sistema dalarmaara volen que digui que cal tenen lobligació de mantenir-locomunicar-ho a lajuntament, en perfecte estat per tal devitarquan segons la constitució cal que sactivin per causes injusti-simplement comunicar-ho però ficades" (Art 66.7) # El carrer del Balç també va ser ocu-no a lajuntament, que en això pat per les ordes d’incívics on vanno té ni hauria de tenir cap Les ordenances de civisme sónautoritat, sinó a la delegació del una intromissió a la vida dels poder gaudir de la poesia de la Blanca,Govern. ciutadans i comporten -com ja el Josep i l’Enric El carrer és de tots: he assenyalat- una regulacióAquesta "nova" ordenança excessiva del dia a dia. Un altrerecull algunes perles que no article de control és el 25.6 queestà de més que també recor- dona autoritat als agents muni- si no et donen, prendem, com per exemple que està cipals perquè tot menor queprohibit espolsar tapissos, cati- sigui trobat al carrer en horesfes, estores i qualsevol roba o escolars sigui portat a casa delsaltre mena dobjecte dús pares o a lescola.domèstic en portes, balcons ifinestres que donin a la via Les sancions per tot aquell quepublica (Art 48.1.1). Està prohi- no compleixi el que diu el text Episodi II: "Aunque la ordenança se vista de seda, ordenança se queda"bit també regar les plantes dels van -com anaven- dels 30 als les terres de Ponent, del un ex-beatle marginal es van Berga, abril de 2008edificis, si aquesta activitat pot 3.000 euros i les infraccions es Tarragonès,... La nostra oposi- reiterar incívics per segonacausar molèsties (Art 48.1.3). Si divideixen en lleus (de 30 a 750 FreakyBoigdelCap ció es va materialitzar de la vegada. La pluja va intentar Ecausa o no causa molèsties, ho euros), greus (de 750,01 a millor forma que sabem, prac- escapçar les actuacions, però l recent 19 d’abril,determinaria lautoritat munici- 1500 euros) i molt greus (de ticant la cultura lliure i popu- només aconseguí un canvi de Berga va viure una novapal, tenint la possibilitat dapli- 1500,01 a 3000 euros). (Art 90) lar, defugint elitismes, permi- lloc de les activitats previstes. jornada de lluita contra ssos i administracions. Així doncs, el recital poètic acar aquest article de manera les ordenances de càrrec de la gent de Casserres,totalment arbitrària. Els articles que he anat citant, civisme, la present i les Durant tot el dissabte, la plaça l’Enric Casasses i uns ràpsodes lògicament són només una peti- que vindran. Pocs dies abans, de St. Joan es transformà en la improvitzats tingué lloc alTambé si vols dinar estirat a la ta part del contingut daquesta els partits polítics de la ciutat plaça Incívica. Allí, van tenir-hi C/del Balç.gespa dun parc, estàs infringit nova ordenança i animo als lec- havien aprovat una nova nor- lloc: una exitosa xocolatada, la mativa cívica. Una llei calcada aun punt de la nova ordenança i tors que agafin lordenança i se realització d’uns murals a càr- La fi de festa va ser a ritme de l’anterior i legitimada sota lapots ser sancionat, doncs la llegeixin, per tal de veure la rec dels companys d’Esplugues rumba. Els coneguts Manolito’s i farsa de la participació ciu-segons larticle 38.18 queda dimensió repressora daquest contra el civisme que ens els tarragonins Bongo Burako tadana. Un procés de partici-prohibit ocupar per fer àpats, nou text, que daplicar-se en assetja, unes escultures van fer-nos ba-llar fins espol- pació, cal dir-ho, gestionat per efímeres i cadavèriques diposi- sar-nos el poc civisme que enssense lautorització, espais no rigor deixaria a poca gent sense una empresa privada. tades pel Moviment,... quedava.degudament indicats com a la seva respectiva multa. Una Mentrestant es cuinava unazones de pícnic. ordenança classista (com he Així doncs, sota el lema monumental paella per 80 Maïllaran, dient que mhe aïllat, demostrat) que afecta als “Aunque la ordenaça se vista comensals. El dinar va ser d’al- diran o diuen que ja sóc acabat.Però la nova ordenança també col·lectius més contestataris i de seda, ordenança se queda”, lò més concorregut i la sobre- No pense pas donar-me per un nombrós grup de personesrecull mesures que afecten a dona ales al poder per reprimir- taula fou animada amb els acu- guanyat. d’aquí i d’arreu vam tornar alesfera privada com són les que los i per més inri revestida ara dits de l’Eugenio. Mentre com jo no mempasse la manifestar el nostre rebuig alfan referència al veïnatge (Art dun "suposat" consens social. porga feixisme postmodern. Als60) on ens recorda que "el Poc després, hi hagué un daquells que creuen que tot veïns de Berga s’hi van sumar recital poètic a càrrec dels està tan clar.volum de la veu humana o lac- solidaris de la comarca, companys del Vallès. Tottivitat directa de les persones d’Esplugues, de St. Boi, del seguit, uns vells coneguts, el Vallès, de la vila de Sants, de cantautor Comandante Rock i les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació PINTURES I DECORACIÓ PRODUCTES DE RESTAURACIÓ RESTAURACIÓ PRODUCTES QUÍMICS ATENCIÓ PERSONALITZADA Plaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos 08240 Manresa C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46 Tel. 938722516 i Fax 938720581 Manresa Web. www.ladrogueriamanresa.com tel. 93873 13 50 E-mail: info@ladrogueriamanresa.com
    • // 12Actualitat/ Lultradreta catòlica es torna a manifestar! fessors/es, diaris o revistes,Manresa, març de 2008 ràdios, fundacions, etc. AlgunesColumna ClitorianaE de les més destacades són: l passat 27 de gener, l’ul- Univeristat Abat Oliva, el diari tradreta més catòlica, digital Fòrum Libertas, la web de conservadora i retrògra- Gaudí, llibreria Balmes, Associació da de Catalunya es va tor- Metges Cristians de Catalunya,nar a manifestar. Units sota el ANDOC (Asociación Nacional paranom de "Plataforma Pacte per la la Defensa del Derecho a laVida i la Dignitat", van organitzar Objeción de Conciencia delun acte al Palau de Congressos de Personal Biosanitario), MovimentBarcelona, en contra de lavorta- Cristià de Mestres i Professors oment, dels matrimonis homose- Missioners de Pregària i Adoracióxuals i en defensa de la família a Jesús per Maria.tradicional i heterosexual. Lacte, anomenat "Per la vida, la entre daltres. any disposaven dun pressupost dona es basa únicament en laA Catalunya, hi ha tres grans pla- família i les llibertats. Units de 18.000 euros, una part impor- seva funció reproductiva i en eltaformes dentitats ultracatòli- podem" va començar amb una Entre els assistents a lacte, on van tant va ser subvencionat per seu rol de mare i esposa dedicadaques: el Grup dEntitats Catalanes missa presidida pel cardenal ser convidats partits polítics afins, Convergència i Unió. No és un fet a donar la vida als altres. La famí-(GEC) de la família, el Fòrum arquebisbe de Barcelona Lluís shi podia trobar Duran i Lleida i aïllat que grups dultradreta catò- lia és concebuda com la principalCatalà de la Família i el Pacte per Martínez Sistach i una vintena de altres dirigents dUnió, així com lica rebin subvencions tant de par- institució encarregada de trans-la Vida i la Dignitat. Aquesta últi- sacerdots més, i va acabar amb un membres del PP català com Jorge tits polítics com dinstitucions de metre i inculcar els valors patriar-ma, integra un centenar dentitats míting en el que diferents entitats Fernandez Díaz, Dolors Nadal caràcter públic. Una de les princi- cals, tradicionals i catòlics.catòliques catalanes, algunes de catòliques van donar la seva visió (cap de llista per Barcelona a les pals entitats que organitzava lac-les quals són: E-Cristians, Fòrum conservadora sobre lavortament, últimes eleccions) i Daniel Sirera te, E-Cristians, va rebre ajuts de La força que tenen aquests grupsde la Família, Associacions Pro el matrimoni, leducació i la famí- (secretari general del PP a més de 30.000 euros per part de catòlics a lhora dinculcar valorsVida o Escoles Lliures (escoles lia. Algunes de les persones que Catalunya). Curiosament, una de la Generalitat, fet que va portar neofeixistes i patriarcals continuacatòliques privades), entre dal- van realitzar ponències van ser: el les persones que va fer una una gran polèmica en el seu sent molt present a la nostratres. president de la Federació ponència durant lacte va ser moment. societat, per això, cal trobar dAssociacions de Pares dEscoles Josep Miró i Ardèvol, president mecanismes i estratègies de lluitaA part de les entitats que pròpia- Lliures (Fapel), Antoni Arasanz; el dE-Cristians i antic dirigent i fun- El discurs que difonen aquest per aturar-los. Creiem que ésment formen part del Pacte, hi ha rector de la Universitat Abat Oliba dador de Convergència i Unió. tipus dassociacions, discurs que fonamental saber qui són i comnombroses entitats, associacions i (UAO), Josep Maria Alsina; el pre- van fer explícit en aquest acte, es actuen, per tal de situar-los alempreses que shan adherit a la sident del Grup dEntitats Aquest acte és el tercer daques- basa en els principis de la família punt de mira de les nostresPlataforma. Aquestes, abarquen Catalanes (GEC) de la Família, tes característiques organitzat per patriarcal com a unitat nuclear accions i protestes.diferents àmbits, des deditorials, Daniel Arasa; i la presidenta de la la Plataforma (els altres dos es van formada per un home i una dona.associacions de metges o de pro- Federació Provida, Dolors Volta, celebrar al 2003 i al 2005). Aquest Des daquesta visió, el paper de la Les Morenes Sagnants de la Roser dent a lermita de nom homònim, per un altre. Si no heu trobat el gran Berga, març de 2008 situada al costat del famós tancat negre de latex, sinó ha estat donat Extret de barcelona.indy- dels cérvols, ara ja inexistents. com a prova als mossos, ens atre- media.org vim a suggerir la possibilitat que el S A hores dara podem constatar lèxit tingui el nen tenebres al seu "cuar- erveixi aquest comunicat de loperació, així com la dignifica- to" i que lestigui fent servir... dadvertència a capellans, ció de la ja esmentada ermita. La monges, mongetes, beates, família cristiana, formada per un Nosaltres no ens vendrem per unes i altres divulgadors de la home amb una túnica marró de tristes entrades al Tibidabo, i uns mentida i la ignomínia. Massa marca desconeguda i un hula hop pocs milers de marcs. No hi haurà temps ha passat des de que la lluita del mateix color clavat al clatell, una més concessions en la lluita anticle- anticlerical fou abandonada per les dona aparentment promíscua, i un rical. La família serà destruïda i abo- gairebé oblidades "Pubilles de nadó amb cara de toxicòman que va cada en un femer, el lloc que li per- Belzebú". Davant de la insostenibili- perdre un braç en el transcurs de toca. Per tant cal que tothom sapi- tat daquesta situació, les "Morenes loperació ha estat substituïda per gueu que lúnic que recupereu de la sagnants de la Roser", ens alcem un gràcil i bell noi de color, (de color imatge dels vostres ídols són els amb el mall de la guerra sodomita, negre) fet amb làtex, i amb un erec- bossins. amb la voluntat de donar un cop te, saborós i vibràtil penis. El jove rere un altre als halitòsics pregoners fadrí negre es una reproducció del Això només és el començament, no de la paraula del senyor i als seus nostre líder espiritual valorada en pararem fins a leradicació total i lacais. 60 euros. absoluta de la xacra cristiana al Berguedà. La passada nit vam desplegar fins a No es tracta doncs de cap acte de deu comandos operatius dopera- bandalisme ni de cap robatori com La guerra anticlerical es inevitable! cions especials per lobaga de ha denunciat lAssociació dels Queralt, amb un objectiu molt clar: Amics del Romànic del Berguedà Sodomia o mort!# Una acció de les morenes sagnants El segrest de la sagrada família, resi- sinó duna substitució: de tres ídols
    • DOSSIER CENTRAL 10 anys de pEsol negre!Aquesta primavera -el mes de març per ser exactes- fa deu anys de darrers deu anys amb una altra mirada i descobrir coses que hanlaparició del primer pèsol negre -del primer número de la primera passat i que cap altre mitjà nha parlat i si ha parlat ho ha explicat totèpoca-. Amb 24 pàgines, una tirada de 125 números i en format de manera molt diferent. Som deu anys més joves i seguim tenimquartilla -din a-5- com molts fanzines i en aquest format va sortir un ganes de guerra, de guerra social, perquè com diu el lema: no hi potsegon número a finals dany, lhivern de 1998-99. haver pau sense justícia.Al mes de novembre de lany 2000 començava la segona època, en Doncs bé, per cel·lebrar-ho aquesta vegada no parlarem més dela que encara estem. A la segona època el pèsol va sortir en format nosaltres, preferim que ho facin els companys daltres publicacionsdin a-4, en fotocòpies i en tirades dentre 300 i 500 exemplars. El afins. És per això que hem demanat a gent daltres publicacions quenúmero 13 (maig-juny de 2003) és el primer número que fem amb ens parlin de nosaltres o de la premsa llibertària o dells o del que elsrotativa, amb una tirada de 3.000 exemplars. El número 18 doctubre hi doni la gana per tal de celebrar els nostres deu anys. Ho hemi novembre de 2004 es converteix en la "publicació llibertària de lAlt demanat a força publicacions i algunes shan animat a dir-nos algu-Llobregat" amb la participació, a més de la gent de Berga que na cosa. Es tracta de lAntisistema -publicació anarquista deencara tiraven del carro, de companyes de Sallent, Navarcles i Barcelona i rodalies-, el Catalunya -portaveu de la CGT catalana iManresa. Al següent filem més prim en la nostra definició i passem que aviat farà setanta un anys- i la centenaria Solidaridad Obrera -a dir-nos "publicació llibertària de lAlt Llobregat i Cardener". Des de portaveu de la regional catalana de la CNT, en aquest cas sectorque sortim en rotativa les tirades han oscil·lat entre els 2.000 i els Joaquim Costa-, EntreBastidors -revista precària de la vila8.000 exemplars i les 12 i les 32 amb lexcepció del número 27 que d’Esplugues-, La Burxa -Periòdic popular del Barri de Sants- i Laen tenia 56 perquè incloia un especial del cas Isanta. Directa -Setmanari de comunicació-.Al llarg del temps, podem Salut i anarquia!destacar les denúncies delsabusos dautoritat enlàmbit local: comper exempleels delsmossos,que hem anat seguintforça detalladament desde la seva implantació acasa nostra (des del2000 a casi cadanúmero surt algunacosa, destaquen elsabusos del 2004).Els abusos labo-rals (recordemlantològica ANYS!!classificacióde les empresesmés explotadores de la comarca). En elcas Isanta ha estat lúnic mitjà que va dir el que van viure les afec-tades sense cap filtre; el que va passar i que sembla que massa gentamb lajuda de mossos i altres invents ha oblidat. Els dossiers, lesressenyes i les entrevistes també destaquen per la seva qualitat.Fins i tot alguns debats han estat, malgrat tot, interessants. En fin,són deu anys, 2 números de la primera època i 37 de la segona iclar, molts temes i moltes històries explicades. Si feu una repassadadels números que han sortit podeu seguir els esdeveniments dels atuïta PublicaciÛ llibert‡ria de líAlt Llobregat i Cardener II època Núm 13 ó gr maig-juny 2003 difusi ! 3000 exemplars uïta 2000 exemplars grat L’1 de maig no éscap fira! CONTRA EL CAPITALISME I LES SEVES GUERRES sió difu GRATIS II època núm. 15 Atur i precarietat Bergued‡ gener-febrer-març de 2004 L’anarquia és la màxima expressió de l’ordre 6000 exemplars L’hostaleria: el gremi de l’explotació Més sobre el II Ëpoca núm. 23 Agost-setembre 2005 Clot del Moro La mort del sector tèxtil i de les mines durant els anys vui- turisme ho ha darreglar tot. Però el suposat turisme -que Iberpotach segueix acomiadant treballa- 120 miners. Al mateix temps samplien Un any més haurem dassistir a la farsa de lació i vexació contra la classe obrera, els treballadors ja no saben el que són sindicalisme és una eina molt útil i no tanta va suposar que molts treballadors en actiu mar- mai acaba darribar del tot- només beneficia a quatre. .er dors abans de negociar el conveni i els les places de policia i Ès que, els la fira de maig. Com denunciem cada any: és per això que volem recuperar tal ni quin lloc ocupen dins la societat. té res a veure amb el que fan els burò- xessin de la comarca, altres van aconseguir prejubilacions del Berguedà un parc temàtic on només és viu el cap de Mossos dEsquadra agradeixen els obrers que defensant els seus drets privilegiats volen estar protegits per poder seguir explotant i robant. LíAjuntament de Berga i la l1 de maig no és una fira! És el dia de lo- diada. Perquè lexplotació segueix i al Venuts i traïcionats pels sindicats ofi- crates de CCOO i UGT. Perquè un sin- i "solucions" similars. setmana no soluciona res. I molts sabem que quan polítics brer explotat, un dia que històricament ha Berguedà és més palpable que enlloc. cials CCOO i UGT, avui els treballa- dicat no és una gestoria, perquè no i empresaris parlen de turisme volen dir que ens faran fre- A lanterior número del Pèsol Negre volien portar una carta a lempresa a Súria. seva polÌtica cultural i de …s el final definitiu de les mines i el tËx- estat i hauria de ser jornada de lluita. A Mentre els explotadors organitzen dors només pensen en tenir una mica volem que decideixin per nosaltres: cal Berga, però, lhan convertit justamente en aquesta fira i segueixen sent els de més que el veí a canvi de baixar-se que ens organitzem a la feina Cal recu- Quan els emprenedors vull dir explotadors van guanyar una mica menys, van tancar la paradeta deixant sense gar plats o treballar com ajudants de cuina i cambrers per apareixia en portada lafer del Clot del Moro. El fet dairejar els draps bruts til al Bages i al Bergued‡, perÚ sobretot participaciÛ ciutadana /p‡g 5 tot el contrari: en el dia dels explotadors. sempre, pel que fa als obrers tot ha cada dia més els pantalons. Però això perar les assemblees, cal que recupe- pa moltes famílies. En aquests anys la tendència a quatre duros i en unes dels diversos interessats en la qüestió Lempresa Grup Bloc 41, de Navarcles, Ès la continuaciÛ de la davallada impara- LíInstitut Municipal de Cultura, la Estem totalment en contra de tal manipu- canviat: ha de canviar perquè és possible. El rem lanarcosindicalisme. Pàg 2 marxar de la comarca per guanyar-se la vida dig- pèssimes condicions va provocar intranquil·litat. Un dels deixa al carrer 90 persones de la f‡brica ble de drets laborals i socials. SinÛ pre- regidoria de joventut i la campanya MABSA, dun total de 120 treballadors. nem consciËncia del que ens estan fent El moviment anarquista berguedà en el La gran comèdia quan vulguem posar-hi remei ser‡ per la participaciÛ ciutadana de nament per part dels obrers i els seus laborals. Del tèxtil a primers que es va posar nerviós fou el fills ha estat una constant. Tanmateix ara la lhostaleria: els anys polèmic alcalde de Castellar de NHug, Carbons Pedraforca pot deixar al carrer massa tard. líAjuntament de Berga, no Ès res mÈs immigració ha augmentat, és que hi torna passen i lesclavatge el qual va adreçar un correu electrònic, /p‡g 20-21 que bruta polÌtica barata. punt de mira de la policia arriba a Berga: haver feina? Rotundament no, el que hi ha continua; quin gran entre innocent i intimidatori, "dema- Bages és el que hi havia: esclavatge i molts canvi. nant" que ens poséssim en contacte pocavergonyes que es fan dir empresa- amb ell. Arrel de les jornades contra la repressió al està farta dels abusos de poder que pateix. Tot i que Eleccions municipals ris. Berguedà i de lexitosa manifestació contra els abu- no hi hagué cap incident, diversos joves han patit Pàg 6 Mentrestant hem llegit a la premsa bur- sos de la policia, diversos joves anarquistes han estat el blanc de les forces de repressió. Les jorna- persecucions i assetjaments. Per tant, no es perse- gueixen delictes sinó que sataca i es persegueixen Estem farts de sentir que el gesa noves notícies sobre la inaugura- Cremat sobre cremat: des foren enormement concorregudes i sentides les idees, fet del tot anticonstitucional. ció i posada en funcionament del carri- per una gran part de la població que senzillament Pàg 2 Han estat vivint del "cuento" quatre anys, sota la falsa excusa de ges- let i sobre la voluntat darribar a un incendis a la Catalunya acord amb els diversos mafiosos impli- tionar-nos els diners. Durant aquest temps no han fet gens de soroll, no cats per part del nou govern de la Central /p‡g 3 sels ha sentit ni vist massa. Sabíem que hi eren perquè notàvem les con- Generalitat. seqüències de la seva ineptitud. Però no sadreçaven a nosaltres per a res. Els incendis díaquest estiu han cremat Amb els nostres "quartos" ja en tenien prou, no necessitaven res més de Més tard vam rebre el correu duna lec- gran part del Bages, especialment nosaltres. I pobres de vosaltres si necessitàveu res dells..., llavors pla, tora oferint la possibilitat de facilitar- Sallent, Balsareny, Navarcles... estàveu arreglats. nos nova i reveladora informació, tot i Ineptituds, responsabilitats i mÈs Però ara et tornen a necessitar. Ets molt important. Almenys el teu vot. que finalment es va desdir. .inalment, enll‡ díaixÚ líautor ens proposa una Tornen a voler que els hi donis permís per viure a costa teva. Perquè clar, vam rebre un article sobre un dels reflexiÛ important. som tontets i no sabem gestionar-nos solets i necessitem polítics que ho implicats: el senyor Salmerón. En el facin per nosaltres. Votem o no, faran el que voldran, amb ben poc es sen- present número del Pèsol Negre us ofe- ten legitimats. Però que sàpiguen que no ens deixem enganyar, sabem el que són i el que fan. rim larticle que sobre aquest personat- Abús díautoritat dels mossos ge ha fet aquest amable lector i Per una democràcia participativa, per un municipalisme llibertari: Abstenció activa! col·laborador. a Manresa /p‡g 4 Pàg 4 à Pàg 3 Un altre abús díautoritat per part dels Mossos díEsquadra de la senyora a del Berga amb els presos en lluita Miners tallant líeix del Llobregat en el seu conflicte amb Iberpotash Tura, aquesta vegada a Manresa na èpoc ! Altres llocs La sego gre fa 2 anys Arxivada la denúncia Esdeveniments desprÈs de Pèsol Ne Ja són set les morts a les presons durant dent, és motiu per acabar entre reixes. aquest nou any 2004 i només una ha estat líassassinat de líIsanta RepressiÛ als companys de tortures al jove de “investigada”. Però hi ha persones preses amb dignitat Manifestació enmacada dins les jornades contra la repressió realitzades l’11 de gener a Berga/ el justicier enmascarat que no es deixen trepitjar i lluiten per fer-se Carta a la senyora Tura anarquistes italians /p‡g 8 .IBRESA: Un exemple d’insolidaritat obrera I segueixen les tortures, maltractaments, intimidacions i altres vexacions que sembla que no importen a ningú. valer. Com en Roberto, amic llibertari, que ha pro- Tor‡ ViolËncia per a nosaltres Muntages i repressiÛ contra anarquis- tes italians a Italia i aquÌ. Solidaritat Avui al Berguedà hi ha ben poca feina i la que hi ha no és digna. molts treballadors. La majoria dels treballadors obli- No traurem la culpa a CCOO i UGT que shan encarregat en tagonitzat moltes vagues de fam exigint el Plataforma per a la convivËncia activa amb els anarquistes presos! Els empresaris aprofiten la precà- den la seva situació per mitjà de aquest darrers 25 anys de des- “Alguna cosa hauràn fet per estar a la que diu la seva llei: estar a prop dels seus i ria situació dels immigrants pro- vocada per les lleis de lestat per drogues legals com la tele, lalco- hol i la compra compulsiva. prestigiar el sindicalisme, però igualment lactitud dels treballa- presó” pensen la majoria. I sí, alguna cosa no en una presó a l’altre punta de la penín- p‡g 8 El pueblo, eterna alegria golpeada poder explotar impunement i Daquesta manera obliden que no dors hi juga un paper important. sense vergonya aquestes perso- nes. Mentre daltres berguedans només venen la seva força de tre- ball sinó també la seva dignitat. Són moltes les empreses Berguedanes on es dóna aquesta han fet: néixer en una classe miserable, condemnats al fracàs per la divisió de clas- sula. Carta a Roser Farr‡s marxen fora de la comarca bus- cant la cada cop més infreqüent La situació és terrible i només beneficia als empresaris: els tre- situació. Per tant, comença a ser hora de recuperar la dignitat i ses capitalista o bé ser rebels i lluitar amb urpes i dents contra un sistema assassí. Per tots ells i pels presos independentistes un nodrit grup de persones ens concentra- Altres feina digna. balladors covards, sense sentit de lluitar directament, sense burò- Davant daquesta situació, el pit- jor de tot és lactitud que prenen la justícia ni de companyerisme són cada dia més freqüents. crates ni xoriços. Cal reorganitzar lanarcosindicalisme. pàg 5 pagines centrals a a Però no cal cap motiu per entrar a la presó; rem a la plaça Sant Pere el passat Nadal. /p‡g 15-19 només pensar, tenir una ideologia dissi- Pàg 5 2 4 5 6 Editorial de la Noticies breus Accidentes de El treball no El Pèsol Negre es mani- Per posarte en contacte Editorial de la La questión del 2 4 7i8 11 festa a través de l’editori- amb nosaltres, enviar arti- Sobre la seva llei Entrevista a un publicació, a sobre actualitat trabajo dignifica i una publicació i poe- partir d’aquest al. La resta d’articles i cles, per anunciar-te o el electoral poder en las republicano federal TransgËnics, local nova aportació al sies alimentaciÛ i alterna- número en tres opinions són responsabil- que sigui: sociedades idiomes debat itat dels seus autors pesolnegre@hotmail.com primitivas tives de consum
    • solidaridadobrera La burxaEls que fem una publicació per principis, però també con- Van fer bé els companys del Berguedà quan, ara fa 10 anys, vanvençuts de la seva necessitat i de que aquesta és una bona triar el nom daquesta lleguminosa per batejar el projecte queforma dincidir en la nostra realitat o de donar una altra per- estaven a punt de començar. El pèsol negre és una varietat gaire-spectiva de la mateixa, coneixem bé lesforç que suposa bé única de la zona, que es cultiva en terres muntanyoses, forta iassumir aquest compromís. vigorosa, i tota una senya didentitat deCal ser constant i, com a poc, la comarca. El nom per si sol és unatan versàtil com les mateixes declaració de principis, ja que, comdificultats que sens hi presen- aquesta llavor, El pèsol negre és unaten; arribar als 10 anys de vida espècie rara, difícil de trobar i forta-és la millor manera de ment arrelada a lentorn que la veudemostrar totes dues coses. créixer. Des de La Burxa, amb aquestEs per això que, mitjançant escrit, volem fer el nostre petit home-aquestes poques línies, hem natge a una publicació que aquestde felicitar aquell@s que han 2008 compleix 10 anys dexistència.fet dEl pèsol negre una publi- Un homenatge amb simbolisme afegit,cació llibertària amb continuïtat atès que nosaltres, els i les burxaires,dins dunes comarques que, no també celebrem el nostre desè aniver-ho hem doblidar, van ésser sari.pioneres en posar en pràcticalideal del comunisme llibertari Tot i les grans diferències existentsa la Península. entre els dos projectes, El pèsol negre i La Burxa són publicacions i col·lectiusParlant del seu contingut, germans. Tenim en comú 10 anyspensem que cal destacar dalegries i alts i baixos, desforç con-lencertada distribució per sec- tinuat, dil·lusió per transformar lentorncions. És sabut que, habitual- en què vivim, de treball per teixir iment, les col·laboracions que enfortir una xarxa de complicitats quearriben a les redaccions es lim- no ens faci veurens tan rares, de lluitaiten a ser articles dopinió per fer sentir les veus silenciades pelssobre temes diversos; trobar grans mitjans de comunicació... Enun equilibri entre aquests tre- definitiva, compartim la difícil peròballs i els continguts infor- engrescadora realitat de les humilsmatius i formatius no sempre publicacions de contrainformació (oresulta senzill, com no ho és comunicació popular, escolliu el nomestructurar-los. Al "Pèsol" hi que més us agradi). Però el fet que Elpodem trobar des d entre- pèsol negre hagi nascut a Berga i esvistes ben escollides, a uns redacti en col·laboració amb altresdossiers centrals molt elaborats. Tanmateix, lamplitud de poblacions de la zona li confereix un caràcter especial. La dissidèn-temes socials que shi tracten (ecologia, okupació, lluita cia i la denúncia en pobles petits i "conservadors" on tothom esantipenitenciària, etc.), donant-li una perspectiva crítica i llib- coneix i on es mira amb lupa el que fa cadascú és un feina difícil,ertària, és un element més que el situa dins de la realitat sobretot si es compara amb lanonimat que dóna una gran ciutatsocial que vivim. En definitiva, és una publicació dinàmica i com Barcelona. Per això la tasca de El pèsol negre és tan valuosa;viva. per la seva valentia i perquè ha aconseguit posar en contacte mul- titud de sensibilitats llibertàries, afins però potser disperses, tot cre-Com no pot ésser daltra forma, també hem dassenyalar el ant un entramat de col·lectius i individus que posen el dit a lull delsfet que sigui gratuïta. Aquesta opció fa que pugui arribar a un poderosos de sempre.públic ampli, que no es limiti a aquells que formem part demoviments socials. De ben segur que, en part, la publicitat 10 anys. Es diu de pressa. Però mireu enrere i penseu en com haque apareix a algunes pàgines ho fa possible; i, per cert, la canviat el món: del segon mil·leni hem passat al tercer (superantque shi troba al "Pèsol" és indicativa de que aquest periòdic sense ensurts aquell terrible efecte 2000), ja no ens endeutem amba aconseguit anar més enllà dels locals i ambients afins, pessetes sinó amb euros, ja no ens sorprèn veure gent parlant solaarrelant així encara més dins de la comarca. pel carrer amb una mà enganxada a lorella i, en canvi, mirem amb estranyesa aquells curiosos objectes anomenats cintes de cassetteDes de la redacció de la "Soli" ens congratulem daquest 10è que acumulen pols en algun racó de la nostra habitació. Sónaniversari, no només pel fet darribar a aquesta xifra, sinó poques les publicacions que, generalment amb més voluntat quetambé pel que suposa: dedicació i compromís, debat intern i mitjans, han aconseguit resistir una dècada, que no han sucumbit adifusió didees, principis i il·lusió per canviar les coses. la manca de finançament, a la pèrdua de ganes o a lesgotament dePer molts anys, company@s. Salut! la gent que els tirava endavant. Per això el mèrit de El pèsol negre és doble. A totes les persones que el feu possible: moltes felicitats!Solidaridad Obrerawww.soliobrera.org Assemblea de La Burxa (Sants)
    • EntreBastidors Des de laltra banda del Llobregat, una forta abraçada per la nostra germana Antisistema llibertària. La redacció de la revista precària de la vila dEsplugues de Llobregat, EntreBastidors, us felicitem en aquest desè aniversari de comuni- cació popular i rebel·lia. Vist com està el pati és motiu dalegria que un pro- El Pèsol Negre fa 10 anys, dun simple zine el jecte autònom i autogestionat com el vostre faci 10 anys amb tant bona cara projecte va esdevenir en poc temps un dels (nosaltres també voldríem i ja només ens en falten 5). Diem això perquè referents contrainformatius més importants, estem una mica cansades de sentir que la contrainformació és tan important no només de lAlt Llobregat i el Cardener, en el camí de la construcció duna altra societat i la gent semociona més quan també daltres indrets on arriben exemplars o surt una foto de la seva moguda a El Punt que pel treball continu de difusió mitjançant la seva pàgina web. I així fins els amb els nostres propis mitjans. Perquè no és fàcil sostenir una revista (temps, nostres dies. Des de el periòdic Antisistema, diners, treball, recursos, informació, distribució, periodicitat, etc.) sense comp- amb poc més dun any dexistència, volem tar amb un veritable suport mutu i solidaritat de la resta de moviments i col·lec- constatar que projectes com el vostre ens van tius que estem a la suposada mateixa banda de la barricada. Hem de saber engrescar a tirar endavant el nostre. Sent la aprofitar més i millor els nostres canals de difusió. Per això fer 10 anys és vostra constància i determinació un exemple a sinònim desforç i feina ben feta. El Pèsol Negre sho ha currat i ha aconse- seguir. També ens agrada la vostra proximitat guit una bona repercussió als municipis de lAlt Llobregat i Cardener. amb la gent dels barris i pobles, reflexada en molts articles que publiqueu, també compar- Com no, les garrotades ens continuen caient a qui diem les coses pel seu tim la vostra decisió que sigui una publicació nom. La nostra revista té una querella per calumnies per denunciar les agres- gratuita, la seva pluralitat i molts aspectes que sions dun policia local (núm. 347, no us oblideu). Vosaltres no sou cap excep- no em dubtat en copiar. De fet, pensem que ció i a sobre us heu de veure les cares amb els guais del Berguedà i amb qui projectes com el vostre o el nostre son bàsics aprova hipòcritament Ordenances Cíviques a les que abans shi oposava. per difondre les idees i lluites antiautoritàries. Front els Mass Media i la manipulació cotidi- Ja sabeu que el primer mitjà de comunicació alternatiu és el safareig popular ana, El Pèsol Negre significa una petita escle- i les pintades al carrer. No us oblideu daixò, i tampoc de lortografia, que txa que trenca amb el pensament únic i després els vermells us faran un complot i quedaran amb la panxa ben plena. exposa, de forma clara i contundent, una visió Abans dacomiadar-nos, no podem deixar de fer una crida a les Pubilles de de la realitat contrària a qualsevol forma dex- Belzebú, doncs intuïm que llegeixen el Pèsol religiosament... Demanem la ploitació. I la recompensa de tot això es veu vostra reactivació (sigui la branca que sigui) i, si la clandestinitat al Berguedà quan veus gent que sinteressa per les lluites no us deixa actuar, podeu canviar de comarca i ajudar-nos a aturar les existents a partir duna eina de lluita com és el màquines del pla Caufec. vostre periòdic. Número a número, dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, any rera any, Bé, i si al Pèsol us sobra alguna redactora o un maquetador, lallotgem a un gran esforç amb uns fruits difícils de veure Esplugues. molts cops, però que forma part de la vida de moltes persones que han legit i llegeixen una Salut, amor i resistència rància publicació cabdal en les lluites anarquistes i antiautoritàries actuals. Deu anys del pèsol, Entrebastidors esperem que siguin molts més...Salut i Anarquia!!! Individualitats de lAntisistema, periòdic anarquista de Barcelona i Rodalies. Per molts anys pesolaires!Felicitats per tots aquests anys que heu estat insistini i consolidant el projecte del pèsol negre, una publicació que diu les cosestal com són i tal com sonen, sense embuts i amb lhumor i la gràcia necessàries per poder suportat millor la merda que ens envol-ta i aprendre a donar-li la volta. Quan em va caure a les mans el primer pèsol -segurament un dimarts de lany 2000 no sé què alEspai Obert, a Barcelona- vaig pensar: "Coi, està currat aquest diari!" i vaig començar a seguir-lo (una ràfega de vent berguedàens el feia arribar Llobregat avall cada dos mesos, coses de la meteorologia!). Suposo que ara que participo en un projecte decomunicació com la Directa que, tot i les diferències (de forma i de fons), comparteix la voluntat contrainformativa, analítica i deresistència del pèsol (tot i que no tant la lúdico-satírica, que és la que fa -entre altres coses- que magradi tant) valoro una micamés lesforç i la importància de tirar endavant projectes daquesta mena. Deu anys, gent! Deu anys posant el dit a la llaga,informant i oferint una visió diferent del que passa a les vostres comarques i més enllà. Deu anys analitzant críticament la històriadavui i dahir, mostrant la lluita i lacció antipatriarcals, repassant lactualitat política daquí i darreu, qüestionant i cagant-se en eldesordre establert, el cinisme cívic, la política penitenciària, el feixisme, la repressió i els mecanismes de control social, etc... I deuanys donant suport a lokupació, la defensa del territori, la solidaritat entre els pobles, la cultura popular....Bé, ara penso que potser mhe passat amb els elogis... si no fos que parlo del pèsol semblaria un panegíric -posem per cas- a SantAntoni de Pàdua o a la Verge Santa del Roser... les berguedanes ja sabeu qui són... Ànims Pubilles, que hi ha molta feina per fer!!Apa, doncs, salut i per molts pèsols!!Laia de la Directa
    • DOSSIER CENTRAL Qui és qui -si u no és ningú- al s Catalunya de la CGTEl 22 de febrer de 1937, sortia el primer Catalunya, del qual jo en sóc coordinador per a la impremta cada mes. I il·lustren la revistanúmero del diari de la tarda Catalunya. Era la decisió dels dos darrers congressos, un els companys dÀcido Crítico, a la pàgina 2.primera publicació orgànica de la CNT de col·lectiu obert a qualsevol membre de CGTCatalunya escrita únicament en català i des que hi vulgui formar part; i formar-ne part és A banda de la publicació, com a Col·lectiudaleshores ha tingut vuit etapes plenament decidir i, sobretot, treballar seguint la norma hem fet també traduccions de textos, cartellsdiferenciades, ja que la seva aparició ha estat de "cadascú segons les seves possibilitats". i llibres al català (les fan la Núria Rimbau i lasempre condicionada pels diversos moments Hi escriuen columnistes molt diversos, des Sílvia Lorente, bàsicament) i hem tret el llibrede la Regional de Catalunya i Balears de la dhistoriadors com Joan Zambrana, Pepe de Joan Peiró "Problemes sobre lanar-CNT primer i de la CGT de Catalunya Gutiérrez o Ferran Aisa, fins a militans de quisme i el sindicalisme" i un llibret publicatdesprés, de la qual nés lòrgan dexpressió, moviments socials com Pep Cara (el per Baladre contra la Constitució Europea.tal com posa a la seva capçalera. coneixeu?), Joni dHace Color, Carlus Jové o gent de lAssemblea dInsubmissos de El Catalunya té una versió digital que es potEl Catalunya actual es troba en el que Catalunya. En lapartat deconomia i treball, hi consultar a www.revistacatalunya.cat, queanomenem "la segona part de la vuitena fan columna lEmili Cortavitarte, el Pepe porta el Josep Estivill, i té una relació directaèpoca". Aquesta segona part comença al Gutiérrez i el Vicent Martínez -hi trobem a fal- amb la pàgina web de lorganitzaciónúmero 36 amb una portada dAzagra en què tar el Busqueta- i parla dimatges i tele, el (www.cgtcatalunta.cat) que porta el membrees llegeix "Catalunya anarcosindicalista" i Josep Estivill. Les entrevistes se les del Col·lectiu i treballador incansable Joserespon a un projecte inconscient en aquell reparteixen entre el Josep Garganté, la de Cabrejas, cos i ànima de linternet cegetista amoment dobertura i dinfectació tant de la Treball-Economia, i el Xavi Roijals, la gran Catalunya. I tenim projectes grans i llargsrevista com de lorganització que ja fa anys interior; i fa sovint la contra i qualsevol cosa dexplicar en aplicació dels acords del darrerque dura. Fins aleshores sortia cada dos que faci falta i es necessiti el totterreny Pau congrés de la CGT, però ja en parlarem unmesos, tenia dotze pàgines, imprès a una Juvillà. A banda, permanentment hi ha la altre dia.tinta amb lafegit del roig a la portada, tirava col·laboració de la Secretaria de3.500 exemplars i parlava bàsicament de Comunicació de la CGT, que coordina el I per acabar, com que també estem de cele-CGT, tot i que ja obria els ulls a lexterior amb Joan Rosich, i de sindicats i seccions sindi- bració, volem felicitar el Pèsol per la part quelequip de la Lluïsa, la Maite, la Judith, el Dani, cals de lorganització, cada cop més, així com li toca i recordar-li que esperem el seu articleel Xavi i el Dídac (els dos darrers, super- dafiliades i afilats a títol personal i de forma per al nostre número 100, que arribarà al mesvivents daquella època en lactual Col·lectiu). puntual. Com a fotògrafs, permanentment de setembre.El Catalunya dara surt cada mes, té 28 tenim el Dídac Salau, que sencarrega de lapàgines, amb portada, contraportada i entre- imatge de moltes portades, i la Mireia Jordi Martí Fontvista central a tot color, treu 10.000 exem- Bordonada, tot i que són col·laboradorsplars al carrer i suposa una aposta decidida assidus el Gabi de la Federació Local de (http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/de lorganització pel periodisme sense com- Barcelona, lAntonio Aranda del Baix 2639)plexos, sense voler ser només la revisteta Llobregat (també amb textos quan era secre-interna de CGT o el pamflet per convèncer tari de Relació amb els Mitjans deels convençuts, sinó molt més. Catalunya, a Comunicació) i el Joan Ramontravés de les diverses ponències aprovades Ferrandis del Sindicat Federalper àmplies majories en els darrers congres- Ferroviari. Per fer elsos de la CGT del Princpat, ha apostat per la Catalunya, resultainterrelació amb el que hi ha fora de lanar- imprescindible lacosindicat, amb els moviments socials i amb feina que fan elmolt més... i no té vergonya de dir-ho sinó tot Mario López, el contrari. muntador i creador de la El maqueta, i el Catalunya" Ramon Aubà, es fa des del que és qui fa els Col·lectiu pdf i envia la revista
    • // 17 7Actualitat /Repressió Juan Sorroche en vaga de fam compañero aquí encerrado con dìa hacen que el aislamiento se algunas están en 3 presos y la importantes problemas de vuelva aún más aislamiento, el cosa se vuelve ingestible. Sitios Quería mandar un saludo soli- salud y no le llevan en un lugar hecho es que este módulo EIV adecuados por hacer deportes dario a Diego, Marco, Rafa, adecuado por recibir el es muy restrictivo, practica- no existen, como un gimnasio o Joaquin, Jose, Gabriel, Thomas, tratamiento. Y también porque mente es como el 41bis. un campo, en la sala por la que han protestado contra hace 2 meses que no me pasan socialidad no nos permiten ir estas cosas y todxs aquellxs las cartas escritas en castellano. Lo que hay en el carrito de la así que sólo nos encontramos que lo intentan desde fuera comida es incomible (imaginad en 5 o 6 en las 2 horas de patio, como desde dentro de las Como decía hace 2 meses que quien tiene algún tipo de un lugar pequeño y ruinoso. cárceles.Italia, març de 2008 no me pasan el correo en patología y tiene que comerJuan Sorroche castellano, tengo el correo bien y no tiene dinero) y en el Sé que hay personas en muchos Un saludo para todxs aquellxsH ola a todxs os escibo intervenido y tiene que venir listado para la compra no hay sitios que están en aislamiento que me han sostenido y escrito desde la cárcel de una traductora pero las motiva- muchas cosas (de hecho de completo donde no existen desde España y no, y un saludo P o g g i o r e a l e ciones que me han dado son todas las cárceles italianas que módulos EIV, estos aislamien- especial por Rafa "Jon Bala" (Napoles) desde el "nosotros la llamamos, pero si he visto ésta es la que tiene tos están hechos para quebrar (encerrado en Puerto III,modulo llamado Venecia EIV no viene...", el hecho es que menos), cosas elementares las personas, por esto esta España)(Elevato Indice di Vigilanza) os hace un mes que hablo para como harina o pocas clases de huelga también es en contra de Salud.escribo por informaros de qué resolver algo pero nada, y no verduras e imaginad la cuali- todo tipo de aislamiento (FIES,el lunes 14/04/08 empezaré me escribo con amigos y famil- dad. Nos podemos duchar sólo celdas F, 41bis, EIV y otros) y Un saludo punk-ningún lamen-una huelga de hambre hasta iares, es la única manera que 2 veces por semana, quien hace por la inmediata liberación de to- a cabeza (cresta) alta-que me parecerá apropriado. tengo por comunicar con ellos. deporte o quien quiere todos los presos que tienen Desde la cárcel de Poggioreale.Las motivaciones principales Además existen unas pequeñas ducharse otros días tiene que enfermedad cronicas o termi-son por dar soldiridad a Mauro, cosas en el módulo que cada hacerlo en la celda pero en nales. Nova suspensió del macrojudici a 32 okupes de TerrassaTerrassa, abril de 2008 trades a les portes dels jutjats perquè saturi la repressió a la els ha enviat als agents antiava- dissidència tan a Terrassa comSATA lots, per tal de requisar el a arreu. vui al matí les perso- material i lequip de música, nes que van ser impedint el dret a la llibertat Des de lassemblea de detingu- detingudes durant el dexpressió. Lactitud contra les des del kork III i des de SAT desallotjament del encausades tampoc ha estat també volem informar que unacasal okupat kork III i acusades diferent, ha amenaçat amb de les persones encausades potdusurpació, de desordres, da- empendre acusacions contra ser que ingressi a presó per untemptat a lautoritat, de danys i varis joves que han entrat al altre judici. Parlem den Franki,duna falta a lordre públic, i per judici amb el puny enlaire, ha el qual està condemnat a com-les quals demanaven 5 anys de posat impediments perquè plir 2 anys i 8 mesos de presópresó, shan presentat al jutjat dues encausades, mares acusat d’ultratges a Espanya,penal númeo 2 de Terrassa. recentment, poguessin estar atemptat i desordres. El tribu- amb els seus fills. nal constitucional espanyol,Degut, novament, a un error després de dos anys dhaverper part del jutjat, que ha fet Per aquests motius i altres, des presentat el recurs que aturavaque 2 persones no hagin estat de lassemblea de detingudes lingrés a presó, no se lhacitades i no hagin pogut com- del kork III i des de Solidaritat mirat i no lha admès. Per tantparèixer, el judici sha hagut de Antirepressiva de Terrassa, ens trobem de nou contra unsuspendre. La nova data pel sestà preparant mesures a imminent ingrés dun companyjudici serà el proper mes doc- prendre per tal de denunciar a presó per la seva manera detubre, el dies 6, 7, 8, 9, 14 i 15. aquesta actitud prepotent i pro- pensar i actuar. El primer acteLes concentracions previstes vocadora de la jutgessa. Cal de denuncia serà aquest dijouspels propers dies davant dels que estem atentes a noves con- 24 dabril a les set de la tardajutjats queden desconvocades. vocatòries. davant lajuntament de Terras-Igualment volem demanar la sa. Sestà preparant una mani-màxima atenció en les prope- Igualment volem denunciar una festació unitària pel di-ssabteres convocatòries davant l’ac- vegada més aquesta farsa, que 10 de maig a Barcelona quetuació del paper de la jutgessa no és més que un judici polític sortiria de la Plaça Universitat adel jutjat penal 2 de terrassa. contra no només les persones les 18h. Us demanem la màxi-Aquesta "senyora" ha tingut en encausades,sinó contra tot el ma difusió i implicació per taltot moment una actuació pre- conjunt de moviments socials i devitar lingrés a presó del nos-potent, agressiva i dimposició persones que lluitem per aca- tre company.contra diferents grups de per- bar amb les injustícies i misèriasones durant la celebració del que genera aquest sistema La repressió no és la solució!!!judici. Amb els advocats els ha capitalista que sotmet les nos- Si ens toquen a una ensamenaçat que el judici es faria tres vides. toquen a totes!!!"fos com fos" i que qui no por- Avui hem aturat el judici, però No ens fareu creure!!tés toga "no entrarà al meu hem de seguir lluitant perquèjudici". A les persones concen- no es torni a realitzar mai més,
    • // 18Actualitat / repressió El web Berguedà Llibertari definitiva- ment condemnatBerga, març de 2008 entre mossos i persones, elwww.berguedallibertari.org qual va acabar amb unaH a estat desestimat denúncia al titular del fotolog, el recurs contra la que va declarar haver pres la sentència que con- imatge del Berguedà Llibertari. demnava al titular Finalment, el titular del fotolog de la web Berguedà no va ser condemnat però sí elLlibertari (www.berguedalliber- titular del Berguedà Llibertari. # Façana del ZTA Banzai amenaçat de desallotjamenttari.org) per una falta de consi- Més enllà de les irregularitats ZTA Banzai en perill dederació als agents de l’autori- en el procés judicial, tant en latat. Recordem que tot va sentència basada en argu-començar quan en lesmentada ments de ciència ficció com enweb va ser penjada la imatge la pròpia resposta a lapel·laci- desallotjamentque aquí us reproduïm, extreta ó, considerem tot plegat undun adhesiu. Una persona que atac directe a la llibertat dex-va veure la web va penjar la pressió.mateixa imatge al seu fotolog,fet que va generar un debat Manresa, abril de 2008 ja que a lexpedient judicial que Mentrestant, el col·lectiu do- els havien entregat deia, molt kupants del banzai continua Banzai el zoo D clar, que havien danar a judici amb ganes de fer trontollar# Enganxina per la qual va ser denunciat i esprés de poc més amb un advocat. lordre establert de les coses,condemnat el Berguedà llibertari dun any dokupació datacar i criticar les arrels de la del ZTA Banzai, els El jutge, però, va dir:“ésta injustícia social, que són els tentacles dEMY estrategia para retardar el jui- pilars del capitalisme. immobiliarias, que ostenta el cio esta muy bien, yo habría títol de propietat de limmoble, hecho lo mismo en vuestro Per això us convidem a partici- ens han portat a comparèixer lugar, pero hoy no cuela!”. par en els propers actes que davant d’un jutge. Emy immo- tindran lloc en aquest espai biliarias, amb seu al carrer I amb gran perplexitat de les alliberat i a crear molts altres Indústria de Barcelona, va com- demandades, es va "celebrar" espais de lluita i crítica al siste- prar ledifici ara fa un parell un judici de 10 minuts, on elles ma. danys. El va comprar al senyor estaven sense cap possibilitat Torres, el propietari de sem- de defensa. Com que no es va anar amb pre, per el mòdic preu de advocats d’ofici els acusats no 600.000 euros, amb la intenció Emy immobiliarias va presentar tenien dret a la justicia gratui- denderrocar-la i suposada- el títol de propietat i, entre d’al- ta. Això significa ni mes ment construir-hi a sobre. tres coses, va demanar insistent- nimenys que s’han de pagar les ment que el dia que el secretari costes del judici que ascendei- Fins ara hi havia en curs un judicial anés a notificar la xen a la bonica xifra de 4000 procés penal, on sacusava a 4 sentència, anés acompanyat de eurus. persones dususrpació. Fa poc les forces de lordre i dun equip però, una agent judicial va pen- de zootècnics per controlar les Aquest dilluns 28 s’ha d’anar a jar a la porta de ledifici una hordes danimals que, segons buscar la sentència i la data del notificació a los ignorados ocu- ella, hi ha dins limmoble. dessallotjament. pantes, dos dels quals es van presentar a jutjats per rebre la Un pur tràmit on no es va poder El 10 de maig es fara una festa citació per un judici civil el dia obrir boca i tot estava decidit i al Banzai per fer calers pels 8 dabril. molt clar. gastos judicials. Dues de les usuàries de lespai I, així estan les coses, en uns En desallotjareu un i nocupa- es van presentar a jutjats dies arribarà la sentència i es rem deu!!!!!!!!!!!!!!!! demanant com ho havien de fer fixarà una data pel desallotja- per aconseguir advocat dofici, ment. les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Ateneu difussor de les idees anarquistes Centre C./ del Balç, 4 baixos esquerre. d’Estudis Berga. Josep Ester i Borràs Distri de material alternatiu Llibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga
    • // 19Actualitat / internacional A la conquesta del Nord dÀfricaCambra de Comerç de Manresa llança una expedició inversora a Egipte i LíbiaManresa, abril de 2008LespurnaA la conquesta del Nord dÀfricaA finals de febrer la Cambra de Comerç deManresa, juntament amb la deBarcelona, va organitzar una"missió comercial" a dos delspaïsos del Nord dÀfrica, Egiptei Líbia. Una quinzena dempre-ses van participar daquella"expedició", la qual sha saldatamb prop de 140 contractesempresarials (una vuitantena aEgipte i prop de seixanta aLíbia), que han estat valoratsdes de la Cambra "de formamolt positiva". Shan mantingutcontactes institucionals amblEgyptian BusinessmensAssociation, les oficines delCopca a Egipte i també amb nostre país". Una justificació més sucosos des del punt de també troben altres tipus de són inferiors que a Egipte, tot idiverses consultores privades totalment tendenciosa i que té vista empresarial per a les beneficis. La setmana laboral que amb laixecament de lesque treballen al país. També a molt a veure amb la global- inversions són : lexempció legal és de 48 hores amb 21 sancions internacionals a Líbia iEgipte, els responsables de les ització neoliberal i limperial- il·limitada del impost sobre dies de vacances per any tre- els ingressos procedents delCambres van reunir-se amb el isme econòmic del segle XXI. beneficis, lexempció de lim- ballat. Els sous són molt baixos petroli han provocat una onadaReady Made Garment Export Latractiu econòmic dels dos post de duana per a tot tipus i està prohibit el dret a vaga. La de creixement en els darrersCouncil, un organisme de pro- països respon a les facilitats dimportacions o un irrisori negociació col·lectiva està anys. La inversió més impor-moció de les exportacions tèx- per aconseguir bons resultats impost de l’1% sobre el valor estrictament restringida. tant en aquell país és la real-tils, una de les principals econòmics, a base de lex- dels béns comerciats. Els incen- itzada per Repsol YPF i ésindústries manufactureres del plotació laboral i les flexibles tius per a inversions en la resta Segons han denunciat diverses comptabilitzada des de lespaís. Pel que fa a Líbia, es va polítiques fiscals dambdós paï- del país són molt menys atrac- fons sindicals internacionals, seves filials a Holanda i Suïssa.mantenir una trobada amb la sos. tius que en les ZEE, però tot i en la ZEE "Dècima ciutat de Darrerament, trobem els sec-Federació de Cambres de així, molt més interessants des Ramadam", la major part de les tors automobilístic, químic,Comerç de Líbia. Interessos a Egipte del punt de vista especulatiu treballadores es veuen oblig- agroindústria, infraestructuresLes empreses que van partici- A Egipte, des de lany 2002, que a Catalunya, un impost ades a firmar cartes de dimis- i logística, indústria de la con-par en aquesta "missió" prove- sha creat una llei sobre Zones sobre el benefici màxim dun sió en el moment de ser con- strucció i mecànica, productesnen de diversos sectors com el Econòmiques Especials (ZEE) 20%, un aranzel únic del 5% per tractades, possibilitant així que semi-industrials o el sector defarmacèutic, la cosmètica, les que estableix les bases legals a les importacions de lempresa pugui acomiadar-les loci, entre d’altres.enginyeries o les noves tec- per lestabliment de zones fran- maquinària i equips, dret a la quan ella vulgui. Les condi-nologies. ques orientades a lexportació. repatriació del 100% dels ben- cions són pèssimes (llargues Els avantatges fiscals que obte- Les empreses inversores eficis nets estrangers, lexemp- jornades, ínfims salaris, insufi- nen les empreses estrangeresEl perquè de la implantació recentment establertes en ció de les tarifes de notificació cients normes de seguretat,...) i són similars a les dEgipte. En eldempreses catalanes al Nord aquestes zones estan i incorporació de les empreses els i les activistes sindicals no terreny sindical està prohibit eldÀfrica sha justificat des de exemptes de complir amb les o lexempció de taxes de reg- poden fer res, ja que són dret a vaga, no hi ha llibertatles Cambres de Comerç i des clàusules legals relatives a la istre i notificació, en el cas de perseguides. sindical i no hi ha negociacióde les institucions com "una sindicalització, privant a les la compra de terrenys per a col·lectiva. La jornada laboralàrea natural dexpansió treba-lladores el dret a establir companyies estrangeres. Interessos a Líbia legal és de 48 hores setmanalseconòmica de les empreses del comitès sindicals. A més, en Evidentment, en el terreny lab- La inversió de les empreses de i el salari mínim interprofes- aquestes zones, els incentius oral les empreses foranes lestat espanyol a aquest país sional és inferior als 100 euros. les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació SINDICAT DE MINERIA SINDICAT D’ACTIVITATS DIVERSES SALLENT C./ Clos, 5. 1r pis. 08605 Sallent tel. 938370724
    • // 20Actualitat/ internacional Sobirania energètica i alimentària per Manresa, març de 2008 l’autogestió a Itapeva ments de l’MST (Moviment dels tot a l’escola d’Agroecologia treballadors Sense Terra) situ- Laudenor da Souza. Aquesta Justos Molineros ats a prop d’Itapeva. Fa vint escola, gestionada per mem-A anys van ocupar les terres bres de l’MST, té dos objectius l sud de l’estat de propietat d’una empresa holan- principals; el primer: donar les Sao Paolo a (Brasil) desa i des d’aleshores lluiten, eines a totes les camperoles i hi ha un llogaret creen i teixeixen realitats de camperols per poder cultivar la que resisteix a viva contrapoder. terra i per tant alimentar-se veu al domini de amb els recursos que es tin- les multinacionals. ! El segon objectiu és guin a l’abast, sense haver deEstan teixint un arxipielag donar les eines a aquestes dependre ni de petroli (per lad’autogestió per tenir totes les maquinària), ni de pesticides ninecessitats cobertes sense mateixes persones per ser fertilitzants (també derivats deldependre ni del capital autosufiscients energètica- petroli). Aixó ho aconsegueix-estranger que des de segles ment sense haver de en culitvant seguint criteris d’a-usurpen com voltors tots el quË gricultura ecològica, evitantels hi pugui aportar beneficis, dependre de recursos fòs- d’incorporar a la terra pro-ni dels terratinents locals que sils que gestiona el gran ductes tóxics. Un dels seus # Habitants de l assentament del MST Agrovilades de segles estan assentats capital cultius és el girasol, a partiren poltrones gràcies a estran- llavors del qual produeixen oli residus i sense haver de depen- humà i pels horts amb aero-gular les classes populars. Un dels fronts que aquÌ volem per fer anar els tractors. dre de la indústria petrolifera, generadors tambè autoconstru- destacar és el concepte de D’aquesta manera tanquen un ni de les multinacionals que its, etc. Tot això amb tecnolo-Aquest llogaret es diu Agrovila, sobirania alimentària i energè- cicle de producciò en el propi estrangulen als pagesos a base gia senzilla que es puguiés un conjunt de sis assenta- tica que s’està treballant sobre- assentament, sense generar de transgènics, patents de lla- desenvolupar sense necessitat vors, pesticides, i altres de grans infraestructures. agrotòxics que les acompa- nyen. Com aconseguir-ho? Per la banda dels cursos d’agroecolo- ! Fa vint anys van ocu- gia l’escola Laudenor da Souza està realitzant l’equivalent d’un par les terres propietat módul de grau mitjà regulat d’una empresa holandesa per l’estat. Per la banda de la i des d’aleshores lluiten, sobirania energètica han començat una sèrie de cursos, creen i teixeixen realitats monogràfics per cada una de de contrapoder. les diferents aplicacions, sub- vencionat per ajuda interna- El segon objectiu és donar les cional (en aquest cas pel Grup eines a aquestes mateixes per- de Cooperació Ampus Terrassa sones per ser autosufiscients i La Viola). En aquests cursos energèticament sense haver de (amb durada de dos mesos dependre de recursos fòssils aproximadament) hi assisteix- que gestiona el gran capital, en persones de diferents sinò recursos renovables que regionals de l’MST de tot l’estat tenen al seu abast. Escalfar de Sao Paolo, es formen aque- l’aigua amb energia solar tèr- stes persones amb l’objectiu mica i substituir les resisten- que quan tornin als seus assen- cies elèctriques que tenen a les taments siguin multiplica- carxofes de les dutxes, produir dors/es i per tant que es generi biogas per les cuines a partir una xarxa que s’escampi per dels excrements animals i tot el territori garantint la inde- humans, produir electricitat pendència de les multina- amb panells fotovoltaics o amb cionals i l’autogestió. petits aerogeneradors que a l’escola mateix es construeix- en, bombejar aigua pel consum les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació c./ MossŁn Huch, 11 (Mercat Municipal) Berga Tel. 938221334 -Tapes variades, esmorzars, entrepans freds i calents, sucs naturals i gran assortit de tes arom tics- plaça maragall, 7
    • // 21Actualitat /presons# Estat actual de la presó dels Lledoners al Bages La presó dels Lladoners entrarà en funcionament a finals danyManresa, abril de 2008 aquest any: CP Lladoners i CP La presó ocuparà una superfí- entorn a les intencions de la la feina de Torras al capdavantL’espurna Joves Quatre Camins. Aquestes cie de 9 hectàrees dun total de Generalitat per situar una presó de PTB (29/1/2004 Regió 7).L places saugmentaran en 409, 15 adquirides per la Generali - a la Catalunya Central gràcies a a presó del Bages, ja que el departament preveu el tat. Una adquisició polèmica, ja la seva activitat en una empre- La presó, però, comporta altres situada al terreny dels llançament de 37 places més. que com va apuntar la sa semi pública, només va problemes urbanístics. Com Lladoners al terme Plataforma Respectem el Pla de pagar la seva activitat especula- senyala la Plataforma, elsmunicipal de Sant Joan de ! El projecte està pressu- Bages, lany 2004, la compra- dora dimitint de la presidència terrenys dels Lladoners esVilatorrada, entrarà en funcio- postat amb 72 milions venda de les finques que com- de PTB. situen al costat de les Torres denament a loctubre daquest deuros i distribuït en 8 posen el terrenys de la presó Bages, dins del Pla de Bages,any, segons dades del van estar realitzades amb fina- ! Ricard Torras, director que gaudeix duna reservaDepartament de Justícia. El pro- mòduls de 64 cel·les.La litats especulatives. Ricard dActivitats i Territori S.A. i estratègica de sòl lliure dedifi-jecte està pressupostat amb 72 presó inclou un mòdul Torras, director dActivitats i president de lempresa de cació per la riquesa natural,milions deuros i distribuït en 8 dingressos provisionals de Territori S.A. i president de capital públic i privat (la- socioambiental i paisatgísticamòduls de 64 cel·les. La presó 25 cel·les i Departament lempresa de capital públic i juntament de Manresa i de la zona. De fet, la Genera-inclou un mòdul dingressos Especial de Règim Tancat privat (lajuntament de Manre- litat ja va desestimar una de lesprovisionals de 25 cel·les i sa i Caixa Manresa) Projectes Caixa Manresa) Projectes primeres finques adquiridesDepartament Especial de Règim de 32 cel·les individuals. Territorials del Bages (PTB), va Territorials del Bages que es situaven a les Torres deTancat de 32 cel·les indivi- comprar les tres finques per (PTB) va comprar les tres Bages sota arguments de pre-duals. La capacitat màxima és La construcció de la presó es va 1,3 milions deuros i en poc finques per 1,3 milions servació. Tot i que la presó jade 750 places per homes dur a terme per lempresa temps (dos de les últimes fin- deuros i les va vendre a està quasi acabada, sestà cur-adults penats. El Departament Ferrovial, entre d’altres coses ques en un marge dos mesos) sant al TSJC el contenciós pre-de Justícia ha posat en oferta responsable del projecte espe- les va vendre a lInstitut Català lInstitut Català del Sòl per sentat per la Plataforma quepública 372 places de funciona- culatiu del 22 @ del barri de del Sòl per 5,2 milions deuros. 5,2 milions resoldrà, entre d’altres coses,ris destinades a dues de les Poble Nou de Barcelona i la O sigui, un benefici net de la qualificació dels terrenys ipresons del Pla Director construcció de diversos trams 3.932.166,24 milions deuros. Lalcalde de Manresa daquell lajustament a les normativesdEquipament Penitenciaris, del Tren dAlta Velocitat (mirar Aquest senyor, el qual va obte- temps , Jordi Valls, poc després vigents.que entraran en funcionament El Pèsol Negre nº28). nir informació privilegiada que es destapés el cas va agrair les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Productes ecològics, artesans i Circ músical deambulant autòctons. Al Mercat Municipal de Berga. Contacte: 692 76 22 19. 691692245
    • // 22Antipatriarcal És hora de passar de la nàusea al vòmitMarç de 2008 no pensa que el sabotatge da- entorn una ruptura. relación de poder más que verdad absoluta?) y la invisibili-La xarxa quest món no comença per la reproducimos y invisibilizamos zación (hacemos ver que no haE ruptura amb els rols que ens Si el nostre desig és destruir día a día entre nosotrxs, deba- pasado nada y ya está). Pero no ns representem a imposa el sistema? Pel sabotat- tota dominació, més que mou- jo este paraguas de discursos solo se generan cuestionamien- nosaltres mateixes. No ge de la nostra mort en vida i rens més enllà de tot el que buenrollistas aparentemente tos hacia la agredida sino hacia som avantguarda de per la negació del paper que ens reprimeix, creiem que cal superados. Nos cuesta o no todx aquellx que actúe contra res i vivim en plena ens assignen i dissenyen? Qui anomenar-ho, senyalar-ho i queremos plantear este tipo de el agresor, preferentementeintensitat els nostres desitjos i no recorda la cita de la IS: " La localitzar-ho, ja que lobjectiu relaciones porque todxs estarí- mujeres. Y si no, que alguienpassions, així com també les nostra època no necessita és arribar a superar totes les amos cuestionadxs y porque me explique porque se hanostres contradiccions. I tal escriure consignes polítiques cares del poder, entre elles el implican un curro interno que a tachado de feminazis a algunascom, suposadament altres sinó executar-les"? I doncs, per- patriarcat. Emfatitzem la part muchxs les da palo llevar a de las que han realizado accio-també ho fan, vivim en tensió què no començar a viure en activa de cadascú i prenem el cabo. nes directas contra esos inde-permanent amb allò existent coherència amb tots aquests control de les nostres vides seables.tant amb allò individual com ideals tan propugnats? Per què excloent també el delegar qual- Hace unos cuantos meses queamb allò col·lectiu. no començar amb una dosi sevol afer, així com el duna en Barcelona se están haciendo Y, ¿por qué se generan estas necessària dautocrítica indivi- ruptura amb el patriarcat. Des públicas agresiones que ha reacciones? Nosotras pensa-Desfermar la nostra ràbia és dual i col·lectiva i habido contra mujeres. El mos que esto solo es la puntauna possibilitat ara i aquí. Unir començar a adoptar posi- posicionamiento público visible del iceberg. Las agre-la nostra ràbia a la de les nos- cionaments, fugint de la de individualidades y siones generan habladurías portres iguals, és una necessitat hipocresia que ens porten colectivos respecto a estos morbo, cotilleo y para darseque no podem obviar. És un certs discursos suposada- sucesos ha sido bastante importancia por poseer másatac més que mostra una pre- ment assolits? No volem escaso, pese a las chapitas información que otrxs.tensió destructiva a la totalitat, gestionar cap tipus de y discursos antisexistas Habladurías en vez de posicio-perquè lobjecte atacat és una relacions de poder sinó que corren por ahí. namientos claros y valientes,excusa per qüestionar allò exis- trencar amb aquestes. Además de ser un terreno porque hay miedo. Miedo detent. Destruïm i creem simultà- Entenem que avui el con- de arenas movedizas que reconocer las relaciones deniament, cap a una ruptura i flicte és global, certament implican curros persona- poder que generamos y queun atac al sistema, des don es aquest no es soluciona les y colectivos, se añade nos tienen atrapadxs en unconstrueixen situacions reals amb lluites parcials, sinó el tema de la privacidad y mecanismo social en el quedantiautoritarisme. És una amb una lluita integral i el amiguismo para evitar actuamos por inercia y nonecessitat creada durant el de rebuig en bloc a aques- posicionamientos. Qué según nuestras convicciones (sitranscurs de la lluita, sorgida ta societat. Però també fácil es lavarse las manos es que las tenemos...). Miedo ade la dinàmica de lenfronta- som conscients que no para no posicionarse ante mancillar la imagen pública dement; no separada del projecte totes vivim els processos estas agresiones, apelan- alguien por si mañana me tocadalliberament global sinó amb dexclusió homogènia- do a que son cuestiones a mí. Miedo a afrontar un pro-pretensions de fusionar-se flui- ment. Ens agradi o no hi personales o qué fácil no ceso de autocrítica, es menosdament amb altres lluites i con- ha qui ocupa situacions de tomar parte en el asunto doloroso caer en la críticaflictes, ja que evidentment res- privilegi segons la seva porque resulta que aquel fácil...ponen a la mateixa raó de ser. condició, ja sigui de sexe- es tu amigo o es un tíoPer si algunes necessiten deti- gènere, ètnia, classe, ... muy activo políticamente Pero somos muchas las quequetes per tal de situar aquests Per la qual cosa no els (= a posición de poder). En estamos hartas de esta situa-arguments, som individualitats enfrontarem de la mateixa Barcelona tenemos un par ción. Las que exigimos un posi-actives políticament que respo- manera encara que supo- de ejemplos claros. cionamiento público contra lasnen a les crítiques fetes darre- sadament sí amb el Fernando Pan y Agua que agresiones y que se asumanrament i en la tònica de sem- mateix objectiu. I és que goza de un círculo de ami- colectivamente. Estamos hartaspre. Una tònica que desacredi- lexperiència personal, al gos incondicionales que lo de que el machismo sea unta, jutja de contrarevolucionà- viure en primera persona la de lempatia, lafinitat i la con- defiende hasta la ridiculez, o tema de segunda que se dejaria, qüestiona i mufa més a necessitat de confrontació és el cepció duna responsabilitat este personaje conocido como para el final porque no es tannivell personal que amb argu- que ens porta a una pràctica individual i col·lectiva a lhora Gos que, gracias a su dedica- urgente. Para nosotras lo es.ments polítics. Ens referim a política real, feta des del ventre dexercir pràctiques anarquis- ción durante años a la militán- Esto es la guerra contra eldiversos textos, comentaris, i no des de la militància. Lluny tes. cia ha logrado que su caso sea patriarcado y, o te lo curras y tezines, rumors i foros varis, anò- de seguir cap directriu, vingui invisibilizado en múltiples posicionas, o estás contranims i desconnectats de la rea- don vingui. Així doncs, espe- ***** espacios y círculos. En fin, ese nosotras. Y ya no vale el "¿perolitat que practiquem com a cialització o estratègia? famoso "corramos un tupido como lo hacemos?". No somosdones i lesbianes dins i amb els Caminem dia a dia cap a la ¿Cuántas veces habré escucha- velo" que siempre hay algo más madres, no somos pedagogas.nostres grups i accions. recerca de la llibertat, sense do la típica frase de "yo tam- urgente que hacer que poner- Hay muchos textos escritos,Lestratègia que lliurement hem entendre la nostra posició com bién soy feminista" o "yo ya me nos a mirar que relaciones mucho curro que se ha hecho ytriat no respon a un individua- a víctimes que volem assolir lo he currado"? ¡Es impresio- estamos creando entre se está haciendo respecto allisme extrem, deconstructivista beneficis parcials destinats al nante como nos pensamos que nosotrxs. tema. Do it yourself, autoges-i incapaç darticular lluites. No "ser dona". Utilitzem una tenemos superado el patriarca- tiónate tú y aquellxs que tedemanem una cessió de poder estratègia que en sí mateixa ja do a nivel individual y colectivo! Entrando en un análisis superfi- rodean, currátelo. Es elni un servei concret insatisfet. suposa una ruptura i un atac al El discurso antisexista es otro cial sobre las reacciones que momento de pasar de las pala-És més, no demanem res, no sistema. Articular-nos entre parche más, otro panfleto generan las denúncias públicas bras a las acciones.reivindiquem res, prenem i dones, amb la difusió pública i aprendido, otra parte de la de agresiones machistas,ocupem un posicionament i lacció directa, concebent la estética superficial que se podríamos clasificar varias acti- Somos muchas y estamosuna pràctica política. violència com a eina pròpia i adquiere dentro del rollito... tudes que toma la peña para cabreadas!Lanarquia és més una manera vàlida (entre daltres). Parlem Pero como en muchos otros escurrir el bulto. La relativistade ser que un discurs teòric, un dun rupturisme que en la nos- temas, ¿realmente nos creemos (seguro que no fue tancompromís existencial on la tra pell es dóna quan abando- que tenemos asumidos esos grave...), el cuestionamientopràctica quotidiana pren el nem la passivitat femenina i la discursos? O, aún mejor, ¿real- (¿pero iba borracha/drogada?),compromís real més enllà de posició despectadores del mente nos pensamos que los la de "no me mojo - no vaya ales paraules i dels debats conegut sexe dèbil. Això impli- llevamos a la práctica? ser que me salpique" (¿cómoestrictament conceptuals. Qui ca per a nosaltres i pel nostre Las relaciones sexistas son otra vamos a juzgar sin conocer la
    • // 23Antipatriarcal Carta oberta a totes les persones interesadesBarcelona, març de 2007 moment de parlar dels motius amb les qui ballava hi havia un ses com: "Era una venganza te, però en Diego va saltar-se la- de la seva actitud. A partir da- amic, es va posar enmig de contra Can Vies". Jo li vaig res- cord i sel va poder veure passe-Machitos go homeA leshores va començar a mostrar totes nosaltres. En tot moment pondre que si això era així, si el jant amb actitud provocativa per quest text neix de la una actitud agressiva, assetjant- li va estar donant lesquena de tipus de relació sexual del que la festa. Un grup de dones, van necessitat daclarir me, i dient-me: "te quiero follar, manera que amb el seu cos em parlava a la festa era una anar-lo a buscar per demanar-li uns fets, per tal de te quiero follar". impedia que ell em veiés, que- violació. Ell em va respondre explicacions, però abans que hi posar cadascú al seu dant així aïllada. Mentre feia "que sí, algo por el estilo". En poguessin parlar va marxar allloc i desemmascarar aquelles Mentre ballava amb un grup de això, en Diego, li anava llançant Diego es va definir com un pis de dalt, a la zona de lhabi-persones que entre nosaltres i persones, en Diego sem mirades ame- "cabrón", justificant orgullosa- tatge, on ell viu. El grup desota una falsa aparença "alterna- va acostar. En ado- ment aquesta actitud per la seva dones va intentar accedir a lha-tiva i/o crítica” perpetuen el nar-se que entre herència cultural argentina (sic). bitatge però, diversos homespatriarcat i les relacions de les persones del Bahia, els ho van impedirdominància. És també un objec- Davant la gravetat dels fets, vaig insistint en que la qüestió era atiu, afegir-me a les veus que explicar a la assemblea de Can nivell personal entre en Diego ireclamen actuar amb fermesa Vies tot el que mhavia passat i jo. Tot i que les dones van plan-contra la violència patriarcal vàrem decidir que era important tejar que, en aquell moment, elfora i també dins dels col·lec- posar-ho en coneixement de problema era que no shavia res-tius i espais dels quals formem lassemblea del Bahia. pectat lacord pres ambpart. lAssemblea dOkupes, no van accedir a deixar-les parlar ambEl passat mes de gener vaig en Diego, barrant-los el pas iassistir a una festa a Mataró, al rient-se delles.Centre Social Okupat La Fibra.En arribar, em vaig trobar amb Els fets que he viscut i les con-unes companyes que anaven seqüències que han tingut, emamb un noi que jo no coneixia demostren un cop més que nodel Centre Social Bahia, de som immunes a la merda queSants. Jo formo part de ens envolta. Necessitem refle-lAssemblea de Can Vies i les xionar sobre les relacions quecompanyes van aprofitar lavi- construïm. Aquesta no és unanentesa per a presentar-nos. qüestió privada, ja que som víc-El noi, Diego, en assabentar-se times de leducació o condicio-del col·lectiu del qual formo naçadores. naments del sistema patriarcal ipart va mostrar-se despreciatiu Veient que no nosaltres no en som immunes.cap a mi i cap al projecte. tenia cap voluntat Aquelles persones que usenSorpresa per la seva reac- de de-ixar-me tran- Les persones da- làmbit privat per excusar i elu-ció li vaig plantejar que quil·la i que sanava quest col·lectiu, lluny dalar- dir afrontar actituds i pràctiquesno era el lloc ni el agreujant el seu mar-se pel succés, en tot de les persones que tenen al seu assetjament, -va moment van relativitzar tot el voltant, contribueixen a perpe- intentar fer-me dues què he explicat. Van tractar els tuar el model de relacions que llepades a la cara- vaig fets com un problema personal sens imposa. valorar les conseqüèn- entre nosaltres dos, del qual cies de respondre-li de elles no en tenien res a dir. Que un espai llueixi una K, no té forma violenta; opció Quan de nou -en Diego- va dir, perquè indicar que de portes que vaig desestimar per davant totes les que érem allà, endins les relacions que shi trobar-me, com la major que tenia la fantasia de violar- desenvolupen, siguin diferents part de les persones de la me, van disculpar-lo dient que a les que ens trobem de portes festa, sota els efectes de "era un buen chaval" o que "lo enfora. El col·lectiu que okupa les drogues. Un company dice pero no lo va a hacer". el Bahia ha demostrat que lluny va anar a parlar amb el Davant la impossibilitat darri- de defensar relacions horitzon- grup de persones que la- bar a cap entesa, els hi vàrem tals, defensen i encobreixen companyaven per tal que dir que volíem un posiciona- assetjadors. no deixessin que sens ment col·lectiu davant del que acostés si no volien que havia passat. Van dir-nos que Des del Centre Social La es liés... ens dirien quelcom el proper Revoltosa cridaven, per mitjà dilluns (a hores dara encara dun comunicat, a treballar Dies més tard, vaig deci- estem esperant algun posiciona- aquestes qüestions; jo i dir anar-lo a buscar amb ment). lAssemblea del Centre Social la voluntat de fer-li Can Vies també ho creirm saber com mhavia El dissabte daquella mateixa necessari. tractat i la intenció setmana, lAssemblea dOkupes que reflexionés de Barcelona feia una festa al Contra el patriarcat, els seus sobre la forma de Bahia. Per tal de respectar el ter- defensors i els seus falsos crí- relacionar-se amb mini pel posicionament que tics. les dones. No sels hi havia demanat i que sa- només no va accep- cabava el següent dilluns, Aquest text està recolzat tar cap de les críti- lAssemblea dOkupes va posar per lAssemblea del Barri ques sinó que va com a única condició per cele- de Sants i lAssemblea del defensar la seva brar-hi la festa, que Diego no hi Centre Social Autogestio- actitud, amb fra- fos. Van acceptar. Aquell dissab- nat Can Vies.
    • // 24Humor
    • // 25Poesia Historia de un incendio SÓN TARONGES! Servando Rocha Editorial Falguera (2006) [original 1975] Sallent, abril de 2008 E. I ndividuos, grupos, publicaciones, organizaciones y movimientos que llevaron ese sig- nificado de ruptura frontal y de revolución tomando como punto de partida la cultura o el arte" Lautor, Servando Rocha, ens endinsa des de la primera pàgina en un relat apassionat i vibrant sobre lart i la subversió als segles XIX i XX. Des de la comuna de París (1871) fins al sorgiment del punk (1977), passant per moviments aparentment tan distants com romàn- tics, futuristes, lletristes, surrealistes, dadaistes, situacionistes, Motherfuckers, el moviment negre o el maig del 68. Conspiracions que sorgeixen i sentrelliguen des de la penombra. Enemics de la normalitat del seu temps que han pretès trencar-la i superar-la... Que han alimentat lincendi, format per focus dispersos, però vius, a cada lloc on hi havia persones disposades a proclamar alguna forma immediata de revolució. La màxima punk "do you it yourself" (fes-tho tu mateix) amb llocs, moments, noms i cognoms. L’hora fosca i ni puta estrella a la ciutat. Escrit en forma de caos intencionat dhistòries, anècdotes i moviments revolucionaris, segueix un difús ordre cronològic, marcat per salts en el temps i relacions entre els dife- La lluna és a pagès, sota un baladre. rents "incendis" (seguint el símil deliberat del títol). Servando reconeix al pròleg no haver titulat els capítols en relació a cada història o moviment, expressament. El motiu és que qui En aquest país la llum es menja la llum el llegeixi, ho faci des del principi i no obtingui una visió parcial en voler consultar un movi- ment concret ja que, en realitat, la informació està dispersa al llarg del llibre. Lautor, pre- per tendència a la tendència tén donar una visió més global i completa, així com concreta i vivencial de les diferents que tendeix a tendir a tendir a tendir... revoltes culturals, íntimament lligades, sinó per les formes, si pel fons radical i de canvi pro- fund que pretenien totes (més explícitament o menys). Són taronges, no pomes d’or! Amb tot, la barreja i els salts en el temps poden resultar confusos per situar concretament Eh! algú sap on hi ha una font? alguns moviments i entendrels en el seu context, però es teixeixen unes relacions molt inte- ressants entre ells i ens serveix com a bon apropament a aquests. La immensa quantitat de Afila el cervell i a veure què passa, ens dius. dades, llocs, noms i cognoms i anècdotes, que també poden desorientar, reflexen històries concretes. Persones de carn i ossos que de forma directa i vivencial aporten espontaneïtat i Quasi un tall i se us esmola el pensament agilitat a la "gran aventura" de la negació cultural a dins mateix de limperi. que us ix, fosc, enmig de tanta llum, Al llarg del llibre, grups de poca llum, de massa llum, com The Clash, Joe Hill, The Pop Group, The en forma de ferida, de tall prim. Monks, Sex Pistols, John Coltrane, MC5, Dead També sembla un fil de lluna, Kennedys, Crass, La Banda Trapera del Rio, és el fel de l’univers. Iggy Pop, Talking L’encanteri de la rima. Heads, Wagner, Jefferson Airplane, The També els inferns tenen molt fred. Who, Frank Zappa, etc,... Aporten la banda És terrible la bellesa. sonora, imprescindible i inevitable daquests moviments. En casos, bandes militants i barri- BlanCalluM cades musicals. En dal- tres, sense una politit- Ens ha deixat Ramon zació explícita però motor de rebel.lia en èpoques de forta ebulli- ció cultural i social. Cunill Armengol Reflexant somnis i construïnt realitats. Grans canvis i anhels a través de trencadoresBerga, abril de 2008 pràctiques artístiquesPep i Tu radicals.El passat mes de febrer ens va deixar Ramon Cunill Armengol, miner i masoverberguedà que al pèsol negre número 35 ens explicava de manera clara i valentauna història del grup del guerriller Massana i dalguns propietaris dalguna masia.Ànims a la família i que la terra et sigui lleu company!
    • // 26RessenyesRantChuck PalahniukCatalà: Empúries, 2007, Castellà: Mondadori, 2007Manresa, abril de 2008 pugui eliminar o reprimir als seus participants (que ho fa), sinó perquè des de la sevaHiram Gascoigne pròpia concepció fan un servei al sistema. Els espais liminoides es creen moltes vega- des com a resultat del descontentament i la ràbia dels oprimits, de manera que adqui-R ant és la darrera novel·la de lescriptor Chuck Palahniuk, conegut sobretot a reixen la funció de ser vàlvules descap. Així, si bé a curt termini es trenca amb el sis- partir de la versió cinematogràfica de la seva novel·la Club de lluita (llibre de tema (i, com a molt, en alguna ocasió es critica i sexperimenta alguna nova pràctica 1996 i pel·lícula de 1999) i qualificat sovint d"escriptor impactant" de social i organitzativa antiautoritària), a la llarga nassegura la continuïtat. La mateixa "novel·les pertorbadores". Però això darrer només és cert des del punt de definició ho deixa ben clar: trenquen, creen escletxes temporalment de manera efíme-vista dels lectors més conservadors que, amb la voluntat de desprestigiar-lo, el rebut- ra i en llocs molt concrets, i no pas que destrueixen el sistema per permetre la cons-gen fins al punt de recórrer a exageracions (per exemple, que la seva lectura provoca trucció dun de nou (dacord a uns principis llibertaris). No són, com en forces ocasionsdesmais i malsons). És la visió conservadora la que ha estat utilitzada per les editorials es diu, la destrucció creativa de Bakunin.per a publicar els seus llibres, donat que lescabrositat i lamorbositat ven. És en aquest sentit que sha dentendre el En paral·lel, Palahniuk fa una crítica als espais-temps liminals (alcanvi del subtítol de Rant: en lorignal anglès és An oral bio- marge de lús que en fa a la novel·la per explicar els viatges engraphy of Buster Casey ("Una biografia oral de Buster Casey"), el temps) en tant que són un mecanisme de control i domesti-mentre que en català i castellà sha publicat com La vida dun cació de lindividu, molt potent per cert, exercit sobre aquest desassassí en sèrie i La vida de un asesino. Tergiversen força el de ben petit (a la família, a lescola, a lesglésia, al treball...). Alsentit que vol donar Chuck Palahniuk a la vida del protagonis- llarg de la novel·la sidentifiquen dos espais-temps liminalsta (Buster Casey, més conegut com Rant), a qui difícilment sel bàsics: un de recompensa i un altre de càstig. En el cas concretpot etiquetar dassassí (i menys en sèrie) dacord al significat de la seva aplicació en els infants, aquest mecanisme es mate-habitual daquest concepte. rialitza, per exemple, en la Fada de les Dents (lAngelet català) i el Para Noel pel que fa a la recompensa i en lHome del sac (elPel desenvolupament de la seva narració i per les situacions Llop), pel càstig. És allò que sens diu de petits: "si et portes béexposades, a Palahniuk se letiqueta també moltes vegades de tindràs un regal i si no se tendurà el llop".nihilista; ell, pel contrari, es defineix com a romàntic (en elsentit polític, no en lamorós). Ara bé, per la crítica social, cul- Lescriptor mostra com aquest mecanisme és utilitzat no noméstural i política que plasma sempre en totes les seves novel·les per la societat en general, sinó també en els grups socials méssel pot qualificar moltes vegades danarquista i, en aquest petits, inclús aquells que trenquen amb la societat. Daquestasentit, per exemple, Club de lluita ha estat classificada com manera posa de manifest la construcció duns espais-temps limi-una obra propera a lanarco-primitivisme i el neo-ludisme. nals a linterior dels espais-temps liminoides. En el cas concretPerò deixem de banda les etiquetes! Rant és una novel·la molt de Rant, el ritual diniciació per a les cochejuergas consisteix enrecomanable, escrita en forma dentrevistes als coneguts de pagar el dipòsit de combustible la primera vegada que shi par-Buster Casey, amb algunes influències del ciberpunk, que ticipa. La recompensa daixò és lacceptació dins al grup. Es trac-desprèn un tot cínic i humorístic constant i amb un final força ta, per tant, de com es reprodueixen els mecanismes autoritarissorprenent i inesperat. Al llarg de la narració, com és habitual en el sí de grups teòricament anti-autoritaris. Espais liminals ien Palahniuk, hi ha constants crítiques al sistema dominant, liminoides són, per tant, elements contraris, però no del tot: elsde les que en destaco tres i sobre les quals reflexiono a con- primers construeixen el sistema i els segons el trenquen, peròtinuació. No són noves, però no per això deixa de ser interes- no el destrueixen.sant pensar-hi, sobretot en els àmbits i medis anarquistes. La tercera i darrera crítica a ressaltar és el domini de la societat de lespectacle, de comCom en Club de lluita els protagonistes creen i participen en espais lliures i autònoms, es prefereixen les experiències simulades (els simulacres) a les viscudes real i directa-els clubs de lluita en aquella i les party crashing (les "cochejuerga" en la traducció cas- ment. Mostra que les experiències reals són rebutjades precisament perquè són massatellana) en aquesta. A Rant ambdós espais-temps són definits com a "liminoides" (un reals i en el moment menys esperat un pot morir (biològicament), cosa que no succe-concepte creat per lantropòleg Victor Turner que, dit de passada, fa un cameo en la eix en les simulades. En front i en oposició a les experiències simulades, Palahniuk fanovel·la): són espais-temps que trenquen amb la societat i el sistema dominant, que participar al seu protagonista en experiències que trenquen amb la societat de lespec-escapen al control de la societat del control, que són autònoms i lliures respecte a la tacle: des de lorganització dun túnel del terror amb òrgans i sang danimals de debòsocietat, tot i que són creats i participats per individus de la mateixa societat que tren- fins a la violència de les party crashing (o la violència i el dolor físic dels club de lluita).quen. Mentre que Turner va utilitzar el concepte per a criticar la pèrdua de valors i delsrituals dintroducció a la societat (com els batejos, casaments, les festes de graduació…: És a dir, dacord amb el què sha dit fa un moment, Rant crea i participa en espais limi-els espais liminals), Palahniuk li dóna un sentit positiu i el reivindica com una forma noides que trenquen amb la societat de lespectacle (i amb la segregació social i terri-dexpressió del descontentament. En aquest sentit, els espais liminoides equivalen a les torial que lacompanyen), però que, com se nadona al final, només permeten perpetuarzones temporalment autònomes (TAZ) de Hakim Bey i són similars a la construcció de aquesta societat i no pas transformar-la. I més encara, la societat no només es perpe-situacions dels situacionistes. tua sinó que sapodera i s’apropia de les experiències viscudes per convertir-les en un espectacle.Ara bé, la reflexió teòrica sobre els espais liminoidesTAZ que es pot fer a partir de Rant Quants cops ha passat això mateix en el moviment llibertari? I quants cops nhem estato bé del Club de lluita és lleugerament diferent. Palahniuk ha evolucionat i a Rant, en conscients? Com construir espais-temps anti-liminals i no purament liminoides?fa una observació important: si el sistema els permet i els accepta no és perquè no els les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióESCOLTA BERGA PODRIDA!DISSABTES AL MATÍ DE 10 A 13 H (EN DIRECTA)DIUMENGES DE 16 A 19 H Bi.cilindrics, s.c.p.DILLUNS DE 1 A 4 H C/ Raval, s/n 08272 Sant Fruitós de BagesDIMARTS DE 9 A 12 H Telèfon i fax: 93 876 03 09A RÀDIO KORNETA AL 90.6 FM Especialitat en Moto Guzzi Fanàtics de les OSSA i DUCATI Servei DERBI MATERIAL TÈCNIC DE MUNTANYA Mòbil: 639 11 25 58 LA NOVA BOTIGA DE MUNTANYA DE MANRESA web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics Psg. Pere III 49-51 (Galeries Manresa Centre) Persona de contacte: Pep. Local 15 e-mail:papaguzzi@bicilindrics.com Tel. 93 874 86 13
    • // 27 7RessenyesPaul de Épinettes o la mixomatosis panópticaJann-Marc Rouillan Traducció de Enrique Alda AgendaPepitas de calabaza ed. & Llaüt BergaPrimera edició, maig de 2008 Patum autogestionària a les barraques. De dimecres 21 a diumenge 25 de maig El pèsol negre també hi serà!Jann-Marc Rouillan (abans Jean-Marc) va néixer el 1952 a Auch(França). El seu activisme lha dut a passar mitja vida a la presó, per Divendres 9 de maig a les 18:00 a l’Ateneu columna terra i llibertat. Xerrada: Situació actual de El salva-la qual cosa coneix de primera mà tot allò de què parla en aquest llibre. dor.En lactualitat es troba en règim de tercer grau i treballa a leditorial Dissabte 10 de maig a les 17:00 al local de la gentmarsellesa Agone (http://agone.org). gran de Berga. Trobada del grup de debat de genere.Berga,abril de 2008 ManresaJonny Divendres 9 de maig a les 21:00 al ZTA Banzai; xerra- da: Urbanisme a Manresa.A questa novel·la -inspirada en experiències viscudes i personatges reals- és una denún- cia descarnada del sistema penitenciari actual, un sistema que manté suspesos en el Dissabte 10 de maig a la nit al ZTA Banzai: Festa! vina buit milers i milers déssers humans, apartant-los per no incomodar la mirada de la ciu- disfressada de japonesa! amb el kimono, la katana o el tadania benpensant. Narra la trepidant història de Paul dÉpinettes, que es diu així pel que vulguis! barri parisenc dÉpinettes on, després de la Segona Guerra Mundial, es va construir una"cèlebre" presó de menors. Robatoris, atracaments, amistat, camaraderia, amor i traïció ordeixenaquesta història que esbossa lascens i la caiguda de la vida en rebel·lia. [...] Paul odiaba pensar en porcen- tajes. Salario, impuestos y duplicar el polvo a base de corte con laxan- tes. Odiaba las facturas falsas y lo falso, sin más, incluso lo más jugo- so. Le gustaba pillar la pasta pipa en mano. El dinero de los bancos, de HORARIS CNT MANRESA/CSO VALLDAURA C/Jorbetes, 15 correos, del estado, del sistema. e-mail: cnt_ait_manresa@hotmail.com Seguía impregnado de las ideas de CNT i Biblioteca los años sesenta y setenta. No se veía ni como comerciante ni ladrón Kafeta (amb futbolín i preus populars !!) de otra gente que no fueran los Dissabte de 19 a 01h ricos o lo instituido. Un acto colectivo. En equipo. HORARIS CSO LA TREMENDA Y después juntarse con los colegas Cada divendres a partir de les 22h... Kafeta para repartir. Tremenda! Todos juntos. HackLab Manresa- Dia i hora: tots els dilluns de 8 a A partes iguales. 10 del vespre- Lloc: CSO La Tremenda Siempre a partes iguales. Era el mejor momento, incluso HORARIS CENTRE D’ESTUDIS JOSEP ESTER BORRÀS cuando no había mucho que repar- C/ Del Balç num 4 tir. [...] Dissabtes tarda de 18:00 a 21:00 HORARIS ATENEU LLIBERTARI DEL BERGUEDÀ C/ Pinsania s/n (cal corneta) De dilluns a divendres de 19:00 a 21:00 les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació c/ de la sabateria (Manresa) C/ passeig, 7 a ca telf· 8321164 an al ri s e ta ls ge car lins cuina v e Santpedor
    • Entrevista Visitem Les Refardes, paradís de varietats locals “Actualment 10 companyies de llavors (Montsanto, Syngenta, Dupont, ...) controlen el 60% de llavors comercials en valor de 13.014 milions $ ”Les refardes abril 2008 Als països empobrits prac- tiquen la biopirateria: s’apropi-an yin wonL en d’aquestes varietats locals, es Refardes és una patentant-les. O sigui que masia que es troba pagesos que cultivaven una dins del Parc de St varietat durant generacions, de Llorenç del Munt i la cop i volta es veuen obligats a Serra de l’Obac. Allà hi pagar els “drets de propietatviuen dues persones que tre- intel·lectual” a aquestes casesballen en la producció de lla- de llavor;vors de varietats locals. Actualment 10 companyies de! Es calcula que al llarg llavors (Montsanto, Syngenta, Dupont, ..) controlen el 60% delde la història s’han util- mercat de llavors comercials enitzat unes 10.000 espècies valor de 13.014 milions $.per l’alimentació huma- L’administració, com actua alna, no obstant, actual- respecte?ment 12 espècies vegetalsi 5 animals proporcionen Va de la mà d’aquestes corpo- racions. Ja no són els agricul-més del 70% dels aliments tors, ni els go-verns que estanque es consumeixen. prenent les decisions fonamen- tals de què i com sembrar o de com i a qui vendre. Són les cor-Què és una varietat local? poracions q dominen el sis- a pagesos, aficionats a l’horta i adaptat a una agricultura tema agroalimentari global i les a consumidors per tal que La FAO estima que els últims industrial, ni a llargs trans-Són varietats adaptades al terri- entre tots sigui possible ports, ni recol·lecció mecànica, anys s’ha perdut un 90% de lastori, a la cultura i ens les reprendre el control local i ni condicions de càmera, etc,... varietats que es cultivaven apodem reproduir cadascú de comunitari de l’agricultura, la Tampoc rebien subvenció de la principis del segle XX. Es calcu-nosaltres. Des que existeix l’a- biodiversitat i el coneixement PAC (Política Agrària Comunità- la que al llarg de la històriagricultura, fa uns 10.000 anys, tradicional. ria) si no eren varietats re- s’han utilitzat unes 10.000 gistrades.els pagesos han anat triant les A Les Refardes fem verdures i espècies per l’alimentacióplantes que millor s’adaptaven llavors de varietats locals per humana, no obstant, actual- Les varietats locals s’adapten ai les que més els hi agradaven distribuir-les. I per donar-les a ment 12 espècies vegetals i 5 un tipus d’agricultura ecològicaper recollir la llavor any rere conèixer fem jornades de animals proporcionen més del i per un mercat local.any. portes obertes, tastos populars 70% dels aliments que es con- i tallers pràctics de com sumeixen. Què passa amb les cases deQuin és el vostre projecte? guardar llavor. llavors?L’objectiu principal és implicar Com és que s’han deixat de cultivar? Promouen legislacions que fan D’on traieu les llavors de vari- que les varietats locals no reg- etats locals? Perquè els tècnics agrònoms istrades (la gran majoria) siguin Ens les donen els pagesos que han convençut als pagesos que il·legals. Com que no estan les han anat guardant al llarg les llavors que tenien no registrades, no existeixen, per de generacions i el més impor- servien per res i n’havien de tant no es poden vendre ni comprar d’híbrides i millorades intercanviar. tant és tot el coneixement que hi va associat: cultiu, conser- pels científics. Altres, no s’han qui prenen les decisions de vació, receptes, usos medici- com conservar el sòl, l’aigua i nals, llegendes, etc... els recursos naturals. Davant aquesta situació no hi Per què la importància de ha negociació possible i cal conservar varietats antigues idear noves i nombroses o locals? formes de defensa i resistència, per tal que poguem decidir què i com volem menjar i què i com La pèrdua de diversitat o uni- volem cultivar. formitat genètica té un impacte directe en la seguretat alimen- tària. Per exemple, el 1.840 un atac de mildiu arrassa amb els : Per més informació patatals d’Irlanda, més de dos milions d’irlandesos moren de fam i sembla que el desastre no www.gaiadea.org a ao hagués ocorregut si el nombre de varietats cultivades hagués estat major.