Your SlideShare is downloading. ×
El pèsol. Negre Nº 35. Octubrer-Novembre 2007
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

El pèsol. Negre Nº 35. Octubrer-Novembre 2007

579
views

Published on

El pèsol. Negre Nº 34. Octubrer-Novembre 2007

El pèsol. Negre Nº 34. Octubrer-Novembre 2007

Published in: News & Politics

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
579
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener GRATIS Descobrim les màfies 6.000 exemplars II època núm. 35 especulatives del octubre-novembre del 2007 casc antic de Berga"El Casc antic de Berga: un barri destrossat. ".Repàs històric de lespecu- !Berguedà Ordenança de civisme ilació al barri vell de Berga. "vLes màfies especulatives d’avui: Level inver- multes a Berga "sions 25 SL i companyia."Level inversions 25 SL i els Garrós, la mateixa /pàg 18 "màfia?"La responsabilitat de polítics i administracions. /pàg 3-8 Las serradoras: empresas modelo de otra època /pàg 11 !Bages Valldaura: coneixent un barri per les seves mobilitzacions veïnals /pàg 17 Com permetre i deixar créixer un Abús de poder a crim ecològic amb total impunitat Balsareny Dos dels rius més importants de Catalunya, el Llobregat i el /pàg 20 Cardener, es salinitzen cada dia més. Fins quan haurem d’aguantar aquest crim ecològic? !ArreuPlataforma per Catalunya Inseguretat ciutadana Comunitatspartit d’extrema dreta i estratègies de mineres a Amèrica del/pàg 19 control social SudEl líder de la formació a Manresa, Xavier Arcas, pretenia /pàg 10 /pàg 22-23abandonar la seva plaça com a regidor. Això implicariaque el reconegut ex-fuerzanuevista Emili Utges ocupés La paranoia de la inseguretat ciutadana propiciada perel seu lloc, cosa que segons sembla no agrada al partit, la maximització mediàtica de casos Tous, ha portat aper què corrobora les veus que els assenyalen com una les veïnes de Pinedaformació d’extrema dreta. de Bages a reu- nir-se amb elsArcas conclogué que abandonaria el seu seient a la ciu- mossos per exi-tat sempre i quan el tercer de la llista, Aaron Argudo gir mesures dePalacios, ocupés el seu lloc. Però resulta que aquest control ciutadà.últim ha estat durant anys el cap regional de la falangea Catalunya.Tot això no fa més que evidenciar el clar caràcter d’ex-trema dreta d’aquest partit
  • 2. Editorial Sumari Pàgina 3: · Anàlisi del sector de l’habitatge al berguedà.Tan sols falta un any per a què la futura presó dels Lledoners situa-da a la comarca del Bages estigui enllestida. Una presó que lluny Pàgina 4: · El casc antic de Berga: barri destrossat.d’alliberar-nos, ens encadenarà una mica més. La carcerització de lasocietat heretada de les polítiques de tolerància zero nord-ameri- Pàgina 5-7:· Repàs històric de l’especulació al barri vell de Berga.canes s’expandeixen irremediablement. La megamàquina que moula indústria carcelària (recolzada moltes vegades pel negoci especu- Pàgina 8: · Responsabilitat de polítics i administracions.latiu) ha apostat fort a l’estat espanyol de la mà d’empreses com“Ferrovial”, que no dubten a enriquir-se a costa de les misèries i la Pàgina 9: · Els runams salins. · Tapar les vergonyes.exclusió de les desviades de la societat. L’augment continu de novesinfraestructures dedicades al control social evidencien les veus que Pàgina 10:· Per a la nostra seguretat: enmurallem Pineda.auguren que la societat actual no te raó de ser. Els empresonats no · Canvi de noms als carrers de Berga.són merament els què viuen entre reixes, moltes de nosaltres vivimen un quart grau encadenats a treballs precaris i amb la por cons- Pàgina 11:· Las serradoras: empresas modelo de otra época.tant a ser castigades per la nostra desviació. El negoci de l’empre-sonament s’estén al mateix temps que s’estén el negoci de la por. Pàgina 12:· Descobrint les trinxeras del front anarquista del Pallars.Una por que les classes benestants han aconseguit traslladar a lasocietat. Una por que grups amb un rerefons feixista com Pàgina 13-16:DOSSIER CENTRAL: PresonsPlataforma per Catalunya han sabut aprofitar per aconseguir uncert protagonisme social. Pàgina 17:· Valdaura: coneixent un barri per les seves mobilitzacions veïnals. Pàgina 18: Juli Gendrau o “la puta i la Ramoneta”.Mentre la indústria mediàtica ens desvia l’atenció cap a petitesfoteses sense importància la indústria especulativa es frega les mans Pàgina 19:· El tercer de Plataforma per Catalunya a Manresa és un reconegutveient les oportunitats que té fer negoci amb un dret com el de la falangista.vivenda. Els barris històrics van perdent mica en mica el seu encantper deixar pas a la ciutat aparador que pretén atreure als consu- Pàgina 20:· Un altre cop: abús de poder.mistes. Una ciutat aparador que es vol veure a si mateixa com a · Manifest sobre els fets de Patum 2005.modèlica i esvelta però que amaga darrere el maquillatge de la pro-paganda, l’anorèxia i la malaltia. Pàgina 21:· Presó i sistema sanitari.La democràcia acaba on comença l’empresa. Mentre els partits polí- Pàgina 22-23:· Comunitats mineres a l’Amèrica del Sud.tics no paren de repetir-nos una i altra vegada que totes i tots Pàgina 24:· La divisió sexual del treball: un dels pilars bàsics de la societat patriar-tenim molt a dir sobre el nostre futur, la doctrina laboral imposa cal.unes condicions asfixiants a les persones que es veuen immerses enles cadenes del treball. La violència de gènere apareix multiplicada Pàgina 25:· En terra d’esclaus trobareu amos.en aquest àmbit, ja que la dona es veu obligada a dur a terme una · Còmic: Passionària postmoderna.doble jornada laboral (a casa i a la feina). En “el millor dels mónspossibles”, la dolça llar pot arribar a esdevenir el dur infern. Pàgina 26-27:· Ressenyes · AgendaPer sort tota agressió pot venir acompanyada d’una resposta (tots’ha de dir, no de l’embargadura que voldríem). Contra la bunque- Pàgina 28: · Entrevistarització i empresonament de la societat hi ha propostes com lesmúltiples jornades contra la societat-presó o contra les penes dellarga durada. Contra els grups d’extrema-dreta, apareixen nouscol·lectius anti-feixistes que es paren a estudiar, a conèixer i si cala enfrontar-se a aquesta plaga. Per fer front a la indústria mediàti-ca, es creen eines de contra-informació. Contra l’especulació, sem-pre ens queda l’okupació. Per fer front a la doctrina laboral, l’ex-propiació, la combativitat a la feina o la “ganduleria”. Per a lluitarcontra la violència de gènere, els col·lectius de dones (i en menysnombre d’homes) que es reuneixen per conspirar contra les estruc- I recorda...tures patriarcals. Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el por- taveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, solament a quiI de tant en tant tambè tenim alguna alegria, des del dia 9 d’agost en forma part a cada moment. Daltra banda, com a col·lec-el Juan està al carrer després de 8 mesos de presó, per acabar com- tiu només intentem assumir leditorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.plint la resta de la condemna amb la prohibició d’entrar a la pro-víncia de Trento. Però per totes aquelles que encara estant tanca- Tancament daquesta edició: 27/09/2007 a les 20:00.des a les presons dels diferents estats continuarem donant guerra. En aquest Pèsol Negre han participat: Burrikada, Centre destudis Josep Ester Borràs,CGT correus Manresa, Col·lectiu editor del www.berguedallibertari.org, Plataforma Prou Sal!, Un tufu, Girasol, Hiram Gascoigne, Un anarcosindicalista, Brigada Mixta Catalunya Central, Estem a l’agüait, Maria, Pep i Tu, Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat, Assemblea AntipresonsEl cercle del capitalisme té mil cares. Com mil cares tenen les llui- Manresa, Roger, Columna Clitoriana, Second, Lola, Gerard i Eulàlia, Greace Kelly i Vandelpal, Liendre.tes per fer-li front. Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència. Nou web de el pèsol negre Directori *BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça electrònica: ateneullibertari@berguedalliber- Al web trobaràs en PDF els diversos tari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 números de la revista que han aparegut baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org (tant de la primera com de la segona www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris època) a part de les darreres notícies i berguedans). Centre dEstudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça elec- informacions respecte aquesta publicació trònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): pesolne- llibertària. gre@hotmail.com *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica: manre@cgt.es La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26, Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. cnt_ait_manresa@hotmail.com *MONISTROL DE MONTSER- RAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca nEscaiola: www.berguedallibertari.org/pesolnou r i r r r canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics dAgustín Rueda Adressa electrònica: amicsagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: LAlternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surial- ternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latinmail.com pesolnegre@berguedallibertari.org r r i r r r
  • 3. // 3Actualitat /Agressions al territori pisos de la comarca. La xifra supera de llarg la mitjana cata- lana. En el conjunt del país, els pisos deshabitats representen un 13,67 per cent del total. Segons el cens dhabitatges de l’Institut d’Estadística de Catalunya del 2001, al Berguedà hi ha 3.844 pisos buits. 14.177 estan plens de dilluns a diumenge, i 2920 son habitatges de segona residèn- cia. A Catalunya, hi ha 453.000 pisos deshabitats. La majoria, 307.859, són a la demarcació de Barcelona, que és la zona de tot l’Estat amb més pisos tan- cats, davant de Madrid. Els municipis de l’alt Berguedà registren xifres molt altes de desocupació. Tant altes que arriben a doblar la mitjana catalana. A Cercs el 29,14 dels pisos estan deshabitats, a la Pobla el percentatge es del 28,46 i a Guardiola del 26,80. Pel que fa al baix Berguedà Gironella és el municipi que té més habitatges buits: en té 516, es a dir el 21,15 del total. A Casserres hi ha 19,59 per cent de pisos tancats; a Avià el Anàlisis del sector de 19,02 i a Puig-reig, el 16,21 per cent. Si ens centrem a Berga a l’any lhabitatge al Berguedà 2001 dels 7.804 pisos que hi havia construïts 1.265 estaven buits. Això significa el 16, 21 per cent del total. De tots els pisos buits de Berga, gairebé laBerga, setembre de 2007 anys els habitatges han doblat està lliure de màquines excava- molt lluny de ser dret per tot- meitat es concentren al barri el preu. Però si ens remuntem a dores i grues faraòniques. hom. vell. Aquí es calcula que unsBarrikada cinc anys endarrere, hi ha que 500 habitatges estan deshabi-S egons el Regió 7 del dia lhan triplicat. Així segons el Noms com Pirineu 2000, Clau També recalcar que el tats, una xifra que representa 8 de setembre el sector Regió 7 de finals de 2006 un 21, Promocions Prat serra, Berguedà s’està convertint en el 31,77 per cent del total de la immobiliari al Berguedà habitatge que l’any 2001 cos- Construccions i promocions una comarca de cap de setma- zona. està en crisis. Es podria tés 100.000 euros lany 2004 Queralt, finques ciutat, entre na. Així tot i que no figura en concloure que els preus hauria costat 204.000 euros i d’altres, són coneguts per tots cap estadística actual molts Molts daquests habitatges des-dels pisos ara ja són assequi- en l’actualitat estaria a la venda els berguedans. Promotores i pisos són habitats només habitats estan en mans dem-bles per la majoria i que trobar per 345.000 euros. immobiliàries que conjunta- durant els cap de setmana. preses especuladores, senseun lloc per viure ja no repre- ment amb els bancs acaparen L’arribada de la nova carretera cap mena d’interès en ven-senta hipotecar-se per la resta Paradoxalment els preus han el negoci del totxo al berguedà. ha comportat que molta gent dre’ls o llogar-los a particulars.de la vida. Res mes lluny de la pujat moltíssim però també el No son pocs els carrers on de fora que s’ho pot permetre Prefereixen vendre’ls a altresveritat. El que realment ens nombre d’habitatges cons- podem trobar-hi pancartes d’a- adquireixi un habitatge de empreses que a la vegada elsestà dient aquest diari és que truïts, així al 2004 es van quests intermediaris que solen segona residència a les nostres revendran a unes altres mentreles immobiliàries no guanyen començar a construir al anar acompanyades d’obres i contrades. Així un 40 per cent el preu no para de pujar. Tottant com fa uns mesos. I és que Berguedà 807 habitatges, en grues. El resultat serà sens dels habitatges que es venen plegat ho anirem veient en elssi analitzem el tema de l’habi- total, mes que els anys 2002 i dubte el d’uns habitatges amb actualment es fa a gent de fora. següents articles d’aquesttatge a les nostres comarques 2003 junts. I al 2005 la cons- preus prohibitius per la majoria reportatge.n’hi ha per estirar-se dels trucció va continuar creixent al mentre uns pocs no paren d’en- Mentre les grues van plagant elcabells. Mentre alguns es fan mateix ritme frenètic. Fins a dia riquir-se. paisatge berguedà, la realitat Així doncs el mercat de l’habi-d’or amb el negoci del totxo d’avui la febre constructora no es que centenars d’habitatges tatge està controlat per unsuna altres no poden accedir a ha parat. I es preveu que en Aquesta situació de boom s’omplen de rates perquè els pocs que s’enriqueixen a costaun habitatge digne. propers anys es superi la xifra immobiliari va començar ara fa seus propietaris no els interes- d’un dret fonamental. Mentre de 500 habitatges nous. Entre uns tres anys i ara sembla que sa que els habiti ningú. Les les capes desfavorides noEntrant ja en matèria el preu les urbanitzacions previstes hi s’ha relaxat una mica. Segons immobiliàries, tot i que inver- poden accedir a un habitatgemitjà del metre quadrat útil ha la zona sud del passegi dels Regió 7 de principis de setem- teixen en edificis deshabitats digne i les classes mitjanesd’un pis a Berga a data de prin- Abeuradors, els Quaranta bre les vendes del sector immo- aposten per urbanitzacions s’hipotequen pel resta de lacipis del 2007 era de 3.076 Pilars, la zona de lantiga fàbri- biliari del Berguedà han caigut noves perquè encara resulten seva vida aquests pocs obteneneuros, és a dir, que un pis de ca Mabsa i la Rasa dels molins entre un 30 i un 50 per cent. més beneficioses. Però de uns beneficis astronòmics70 metres quadrats costava a entre d’altres. En total estem Els habitatges costen cada pisos vells per habitar no en especulant i a costa de la suorl’entorn de 215.000 euros (uns parlant de que el 12 per cent vegada més de vendre i els falten. Gairebé un de cada cinc de la resta de la població.36 milions de pessetes). Els del Sòl del municipi ja està preus podrien no pujar com ho habitatges del Berguedà estàpreus dels pisos en pocs anys urbanitzat i un 6 per cent més han estat fent fins ara, però desocupat. Al novembre delhan crescut com l’escuma. Així ja és urbanitzable. Així de tampoc baixen. Tot i així, el 2005 concretament estavennomés en un termini de tres moment un 82 per cent del sòl dret a un habitatge digne esta buits el 18,28 per cent dels
  • 4. // 4Actualitat /Agressions al territori El casc antic de Berga: un barri destrossatBerga, setembre de 2007BarrikadaA rrel de la llei de Barris lanterior govern socia- lista va elaborar un projecte que analitza- va la situació actualdel casc antic a tots els nivells.Estem parlant del Projecte din-tervenció integral que data delabril dara fa dos anys. Si bémes endavant analitzarem lesconseqüències del famós pla debarris ara analitzarem lestatactual del barri vell de la ciutatde Berga centrant-nos sobretoten les conclusions elaboradespel mateix Ajuntament de Berga.Si bé aquest projecte ens infor-ma del "què" nosaltres en elssegüents articles intentaremexplicar el "perquè".El nucli antic de Berga es fàcil-ment diferenciable de la restadel municipi. Tant a nivell urba-nístic com a tots els altresnivells. La delimitació coincideixamb el traçat de les antiguesmuralles. El casc antic té unaextensió de 11,83 Ha i es calcu-la que hi ha un total de 1492habitatges, repartirs en un totalde 466 edificis. Aquests edificissolen respondre a edificacionsen planta baixa més 4 pisos queocupen el 100% de la parcel·la. habitats aquests no representen intentà estafar a bancs i caixes casc antic. Moltes empreses ber- quest estudi un 28,34 per centDels 466 edificis es calcula que la totalitat dedificis abandonats. amb l’impagament de les hipote- guedanes —al igual que els de les persones que estan empa-uns 50 estan en molt mal estat o Així aquests edificis o bé son de ques el portà als tribunals. Tot i Garrós i companyia— també han dronades al nucli antic sónestat ruïnós. A més, segons el particulars que decideixen no així en lactualitat, molts pisos contribuït a destrossar el barri estrangers. El barri sha convertitmateix estudi de lajuntament de invertir-hi o bé estan en mans que un dia van ser dels Garrós vell de Berga mentre les admi- en una zona de primer acollidaBerga, es calcula que unes 30 dimmobiliàries i empreses que ara mateix estan en mans de nistracions públiques miraven pels nous immigrants degutfinques van ser objecte duna els utilitzen per especular. Molts Level Inversions 25 S.L. Una per una altra banda. Estem par- sobretot als inferiors preus deestafa immobiliària ara fa uns daquests edificis han estat empresa barcelonina que lant lògicament dels especula- lhabitatge a la zona i a la duraanys i actualment són propieta- abandonats des de fa mes de set segueix comprant i venent cases dors legals. Dels que tenen tots situació de discriminació en lac-ris dempreses inexistents. anys. Però no han parat de can- buides impunement al casc antic els permisos en regla i paguen cés a lhabitatge que afronten.Sobre aquest tema també en viar de mans. Així múltiples de Berga. Mentre aquests juguen religiosament a bancs i caixesparlarem més endavant. Així el empreses però propietat de al monopoli al nucli antic ber- però que actuen de la mateixa Pel que fa al grup de veïns ambbarri ha estat patint un procés poques persones han comprat i guedà i obtenen beneficis sense manera i que contribueixen de DNI de lestat espanyol aquestsde degradació de ledificació i venut les mateixes edificacions a treballar uns altres veiem com la mateixa manera a que el barri es caracteritzen per un impor-una procés de regressió urbanís- daltres empreses que a la vega- els preus dels habitatges no vell estigui plagat de cases bui- tant grau d’envelliment i feminit-tica. da han fet el mateix. Sense arri- paren de pujar. Així es el siste- des sense cap mena dintenció zació. bar mai a rehabilitar-los perquè ma econòmic actual. de que les pugui habitar algúPer altra banda el valor dels edi- es poguessin habitar. Utilitzant algun dia. De la màfia il·legal També tenim una taxa daturficis de làrea es un 73,4 per cent les edificacions per treuren Per altra banda segons les fonts dels Garrós i de les altres màfies bastant preocupant que ronda elinferior amb el de la mitjana del benefici econòmic immediat, en consultades costa molt determi- legals en parlaré més endavant. 12 per cent, tot i que latur feme-municipi i si el total dedificis ruï- definitiva: especulant. nar qui és el propietari de ní al barri arriba fins al 17 pernosos a Catalunya representa la segons quins edificis del casc Pel que fa a la població segons cent.mitjana dun 2,65 per cent del El cas més destacat és el que va antic, tot i que al registre de pro- les dades del Padró Municipal atotal al barri antic aquesta mitja- saltar a la premsa fa uns anys. Es pietat surtin empreses amb apo- abril de 2005 al casc antic hi A la vegada el barri també acullna es dispara fins al 11,55 per tractava de lestafa immobiliària derats amb noms i cognoms (es vivien un total de 2.286 perso- un important nombre de famí-cent. Una altra dada interessant i de la família Garrós. Aquesta el cas de Level Inversions) doncs nes, és a dir un 14% del total de lies pobres. Com a indicador esque ens pot fer pensar es que el família tenia un conglomerat formen un conglomerat dem- la població Berguedana. Suposem pot destacar que al barri hi viuen31,77 per cent dels habitatges dempreses dedicada exclusiva- preses molt difícil de desxifrar... que el nombre de persones que un 65 per cent de les personesestan deshabitats. Si bé com ja ment a la compra i venta dedifi- avui en dia hi resideix ha pogut que cobren una renta mínimahe comentat en anterioritat uns cis. Compraven ledifici sencer, Però si bé l’estafa immobiliària augmentar considerablement dinserció.quants habitatges si que van ser en feien particions horitzontals i dels Garrós va sortir a la llum doncs larribada de nouvingutsobjecte duna estafa immobilià- els venien a altres empreses. publica no ha passat el mateix que escullen el barri vell deria i actualment molt estan des- Però la cobdícia de la família que amb la resta despeculadors del Berga no ha cessat. A data da-
  • 5. // 5Actualitat /Agressions al territori Repàs històric de lespeculació al barri vell de Berga Les màfies especulatives d’ahir: Garrós i companyiaBerga, setembre de 2007BarrikadaC om he anat comen- tant l’estat del barri vell de Berga és el resultat d’anys d’es- peculació immobilià-ria mentre les administracionsmiraven cap a una altra banda. Ala primera part daquest articletractaré sobre les màfies definals dels 90 i principis del2000, tant la màfia il·legal delsGarrós com d’altres màfieslegals que també van interveniren aquest procés especulatiu.A finals dels anys 90 un seguitd’empreses comencen a com-prar un munt de finques al cascantic de Berga. En total forenmés de 50 els pisos, magatzemsi horts comprats per aquestesempreses immobiliàries. Lametodologia fou sempre lamateixa: es comprava la casasencera, es feien divisions horit-zontals i es venien separada-ment al poc temps de ser com-prades. Així havent dividit lafinca el profit que se’n treia de lavenda era molt mes elevat. Tot ila diversitat de noms que pre-nien aquestes empreses totes empresa domiciliada a Terrassa de tot aquest entramat d’empre- nia la llum a traves de conne- trencat el sac.tenien relació entre elles. Totes dedicada en teoria a la ses, noms estranys i transac- xions il·legals, cosa que portàeren de la família Garrós. instal·lació y explotació d’una cions és que el preu de les pro- els veïns a denunciar la situació. Tots els propietaris de les cases indústria fotomecànica però que pietats ha anat pujant en molt Davant de totes irregularitats l’ú- esfondrades foren localitzatsJaume Garrós Boatella era o a la pràctica comprava i venia pocs anys mentre la majoria d’a- nic que havien de fer aquestes menys un. Joan Casòliva propie-havia sigut apoderat de les pisos. Aquesta empresa compra- questes cases s’omplien de rates empreses era demanar els per- tari de l’immobiliària Casòlivasegüents empreses relacionades va les finques i les revenia al i uns pocs s’enriquien amb la misos corresponents i ja podien que era propietat de la fincaamb lespeculació al barri vell: mateix dia amb un preu que era destrucció del barri vell de seguir destrossant el barri. numero 7 del carrer AgriculturaKinmell consultancy Sl, varies vegades el preu de com- Berga. Algunes daquestes cases on shi es personava al lloc del succés.Columbia Park SL, Nipton 3000 pra. Inautex SA domiciliada a feien obres eren llogades, sobre- Les declaracions que aquest per-SL, Montjuich park SL, Jaume Barcelona també va comprar i va Com veurem més avall la família tot a immigrants, tot i que mol- sonatge feu a Regió 7 al 18 deGarrós SL i promocions Berga vendre pisos que havien sigut Garrós es saltà en nombroses tes ni tan sols tenien la cèdula setembre del 2002 eren moltUrbana SL. La Filla Maria Teresa dels Garrós en un primer ocasions la legalitat vigent cosa d’habitabilitat. Per altra banda reveladores: “Tenim molts pisosGarros Mendez també havia moment. Aquesta empresa en que feu que aquesta situació sal- lajuntament de CiU feia cas i no tenia clar quin edifici és elsigut apoderada de Berkeley 98. teoria és una empresa que es tés a la premsa i acabés als tri- omís a les peticions dels veïns que vam comprar fa un any”.També la dona de Jaume Garrós, dedica al comerç de maquinaria, bunals. Així al març del 2001 que volien que no es tragués l’ullMaria Ruiz Lopez havia sigut equip industrial, embarcacions i l’Ajuntament de Berga va precin- de sobre a aquestes empreses. Així no només els Garrós espe-apoderada en alguna moment aeronaus propietat de Juan tar set cases del barri vell on es culaven al casc antic de Berga.de la majoria d’empreses ja cita- Zahonero Alonso, que també té feien obres sense permís. Totes Però el punt dinflexió va arribar També altres màfies, amb domi-des. Sebastià Garrós Boatella Level inversions 25 SL, de la que eren de l’empresa Montjuich el dilluns 16 de setembre del cili a la ciutat de Berga s’enri-segueix sent apoderat de lem- parlarem mes endavant. park de Jaume Garrós. Al mateix 2002. A les 10 de la nit la part quien sense treballar. Eren i sónpresa Coll de Port SL que encara temps que això passava es cons- posterior dels habitatges 3 i 5 els lladres legals. Els que s’enri-té desenes de propietats al casc Tot i que legalment els pisos tituïa una associació de veïns al del carrer agricultura es van queixen sense treballar nomésantic. Menys en un primer anaven canviant de mans sem- barri per tal de denunciar la esfondrar. Era el resultat de comprant i venent pisos mentremoment totes les empreses pre acabaven en mans dalguns situació que es vivia amb l’arri- tanta especulació immobiliària. uns altres s’han dhipotecar perforen domicialiades a Barcelona. empresa dels Garrós. Així fou bada dels especuladors. Aquesta Les cases deshabitades eren tota la vida per tenir un lloc on fins que la moltes de les propie- associació fou la que impulsà molt mes fàcils de comprar i viure. Negoci en diuen ells, esta-La propietat de les finques anirà tats acabaren en mans de Level totes les denúncies publiques i vendre, no causaven tants pro- fa i robatori en diem nosaltres.canviant dempreses al llarg del inversions 25 SL que encara les la que lluità més fermament con- blemes i els beneficis eren molttemps. Els Garrós venien finques té avui en dia. tra la màfia immobiliària al barri. més sucosos a costa del dret a També es curiós que la premsaa empreses de fora com per Seguint amb la cronologia dels l’habitatge per tothom. Però no es va fer gens de ressò delsexemple Fotocromegara SL, La conclusió que es pot treure fets Montjuic park també obte- aquest cop la cobdícia havia especuladors legals al casc antic.
  • 6. // 6Actualitat /Agressions al territori Les màfies especulatives d’avui: LevelEs van gastar litres i litres detinta carregant contra la màfiadels Garrós perquè es va saltar a inversions 25 SL i companyiala torera la legalitat (com veuremtot seguit) però dels especula-dors legals l’activitat dels qualssuposa el mateix impacte per lasocietat i pel barri que els Level inversions 25 SL en unil·legals no se nha parlat mai. primer moment es va compro- metre a arreglar els edificis queArrel de l’esfondrament es fins llavors eren propietat delscomença a investigar qui era el Garrós però el temps passava ipropietari del número 3 del els edificis segueixen en lescarrer agricultura. Tot i que era mateixes condicions o pitjor.propietat duna empresa (rela- En total Level Inversions 25 SLcionada amb els Garrós) el pro- havia “heretat” més de 40pietari estava il·localitzable. immobles la majoria dels quals encara ostenta a l’actualitat.Mentrestant els veïns havien Aquesta empresa amb domicilidenunciat que podien existir social a Barcelona fou consti-presumptes irregularitats en el tuïda al febrer del 2000 i espreu de venda, de compra i el dedica a la compravenda ipreu hipotecari de tots aquests arrendament no financer d’im-edificis propietats dels Garrós. mobles. En el darrer numero deLa fiscalia a dia 5 d’octubre del El pèsol negre deiem que el2002 començarà a investigar el propietari de Level inversionstema arrel de la denuncia inter- 25 S.L. es en marcelino Curell,posada per l’Ajuntament de membre d’honor de la APPI,Berga. Finalment a dia 25 de però no és així sinó que aquestmarç del 2003 els Garrós foren és l’agent que el representa endescoberts. En una operació el registre de la propietatpolicíaca es posaren a disposició industrial. El titular real és Juanjudicial a 77 persones pels delic- Zahonero Alonso. Es tractates destafa i falsedat en docu- duna empresa petita, ambmentació mercantil per un valor només tres assalariats peròde 4,2 milions d’euros. Set ber- que segons l’últim informeguedans van ser posats a dispo- publicat ingressà més de 4sició judicial. Jaume Garrós, la milions d’euros en ventes d’im- noms i cognoms darrera treure són molt suculents. Pep assegurar el dret preferent deseva dona Maria Ruiz López; els mobles. Aquesta empresa no aquestes empreses a la hora de Grau, de finques ciutats no es tempteig i retracte per poderseus fills, Maria Teresa Garrós només negocia amb immobles la veritat localitzar el propieta- tallava ni un pel en declara- comprar les anomenades casesMendez, Jaume Garrós Mendez i de Berga sinó que es mou per ri real es una missió quasi cions a Regio7 al novembre del fantasmes del barri vell. Tot iel seu Nebot Marcos Garros i moltes altres poblacions cata- impossible. Això es el que es 2005: “Fa un parell de setma- que no hi havia intenció deRamon RV amb domicili a lanes. El seu apoderat també pot llegir al projecte dinterven- nes, jo mateix vaig oferir un comprar-ne cap l’ajuntamentCasserres. Aquests berguedans té càrrecs en moltes altres ció integral elaborat per lajun- preu molt bo per comprar dues estaria informat dels movi-falsificaven els perits per tal de empreses relacionades amb la tament de Berga a labril del finques al barri vell i una ments que es produïssin enque els seus edificis fossin màfia immobiliària. Alguns 2005. I es precisament la con- empresa de la competència em aquests habitatges. Al butlletótaxats molt per sobre del preu exemples són: Tarrega habitat nexió Garrós-Level el que va superar la oferta”. Si abans Oficial de la Província dereal i demanaven un crèdit hipo- 2007 Sl, Tornado Immobiliario intentarem esbrinar en els prò- els gestors immobiliaris deixa- Barcelona es publicava aquesttecari inflat que no pagaven. Sl, Promotrading Plans Sl, Area xims articles d’aquest reportat- ven podrir-se les cases al barri document que conté mes de Barna Edificaciones SL, Ro qui ge. vell perquè sortia molt més 200 finques les quals el propie-Amb tot alguns edificis van ser ma 2002 SL, Level Habitat SA beneficiós i apostaven a la tari era il·localitzable. Lesembargats pels bancs que els etcetere. Com ja he dit abans Seguint amb el tema al llarg del vegada per la construcció de empreses amb més nombre deposarien a subhasta però molts també és apoderat de Inautex 2005 es presenta el projecte de noves urbanitzacions ara, arrel finques són Coll de port SLd’altres seguirien en mans dels SA empresa que comprà cases i pla de Barris. Aquest projecte de la llei de barris, el casc antic (empresa de Sebastià Garrós) imateixos Garrós o acabarien en vengué finques durant la dotat amb un pressupost glo- ofereix una possibilitat de Level Inversions 25 SL. Peròmans de Level inversions 25 SL. “època Garrós”. Inautex es una bal de 19.765.300 euros preve- negoci molt gran. també hi ha moltes altresAquesta empresa es convertiria empresa dedicada a la compra- nia la regeneració del casc empreses que "heretaren"en la hereva de la màfia Garrós. venda de maquinaria i agafant antic de Berga. Les accions pre- Level inversions 25 SL també cases dels Garrós, de fet laEls Garrós van ser imputats, el que diuen ells mateixos en la vistes incloïen la millora de començara ara a despendre’s majoria daquestes 200 finquesperò el negoci ja lhavien fet i el seva web: "Nuestro ambito de l’espai públic i la dotació d’es- d’algunes cases. Aquesta que publica aquest documentresultat de tot plegat fou la des- actuación no tiene fronteras. pais verds, la rehabilitació i l’e- empresa que les va comprar estan en mans dempreses. Aratrucció del barri mentre els polí- Adquirimos las máquinas bási- quipament dels elements per pocs diners les està venent mateix, com he comentat, latics i administracions que l’ha- camente en Europa, y las col·lectius dels edificis, la pro- per moltíssimes vegades el majoria d’aquestes casesvien tingut abandonat durant exportamos a cualquier parte visió d’equipaments per a l’ús preu de compra a altres empre- segueixen abandonades i enanys miraven cap una altre del mundo, a través de nues- col·lectiu, laccessibilitat i la ses que les estan arreglant. Tot mans daquests especuladorsbanda. tros agentes, o bien tratando supressió de les barreres arqui- i així la majoria de cases de que segons les declaracions directamente con los usuarios tectòniques etcètera. Level segueixen abandonades. dels veïns “encara corren pelL’especulació denunciada provo- finales." La pressió immobiliària no barri per mirar de vendre-se-lescaria també problemàtiques L’impacte que tindrà aquest ajuda gens a la regeneració del un altre cop i treuren profit”,socials que afectaven a persones Les fons oficials diuen, que projecte al barri serà enorme. barri vell. Ara que els preus com Level Inversions 25 SL oamb pocs recursos. Es van tant les finques de Level inver- Les expectatives de regenera- han pujat els propietaris llo- els mateixos Garrós.denunciar casos de gent als sions 25 SL, com les de la ció del nucli antic que va gene- guen pisos en condicions míni-quals s’havia llogat cases que no màfia Garrós tenen “un propietari rar la llei de barris estant fent mes d’habitabilitat sense gas-eren propietat de la immobiliària desconegut”. L’aiguabarreig disparar els preus de la zona. tar-se ni un euro i obtenintque els havia fet el contracte, d’empreses i la connexió de les Els gestors immobiliaris comen- unes rentes que no es podienque estaven embargades per unes amb les altres forma un cen a veure possible vendre’s imaginar fa uns anys.bancs i caixes que en van recla- conglomerat difícil d’aclarir. Es algunes cases a petits propieta-mar la titularitat. A causa d’això veu que tot i que al registre de ris perquè les habitin ja que els Al novembre del 2006foren desnonades. propietat si que hi figuren beneficis que ara en poden l’Ajuntament de Berga es va
  • 7. // 7Actualitat /Agressions al territoriLevel inversions 25 SL i els Garrós, la mateixa màfia?Com hem pogut saber existei- Un altre indici es que els Garrósxen bastants indicis de la con- també tenen empreses relacio-nexió entre les empreses dels nades amb la indústriaGarrós i Level inversions 25 SL. aeronàutica, com per exempleSi bé cap personatge entorn de Sitemas Nauticos Avanzadosla família Garrós no pertany a Sociedad Limitada. Però és queLevel inversions ni a les empre- Juan Zahonero Alonso (apode-ses del seu entorn si que rat de Level) també té inver-podem trobar connexió en rela- sions en empreses del mateixció a la ubicació dels respectius sector, com és el cas dInautex,domicilis socials de les dife- empresa que també participàrents empreses. Com ja publi- des dun principi en la compra-cava l’anterior número (34) de venda dedificis al casc antic deel pèsol negre Level inversions Berga.(propietat de Juan ZahoneroAlonsoi) fins el març de l’any Així tot i que no existeixen con-passat tenia el domicili social a nexions legals entre aquestesBarcelona, concretament al empreses hi ha bastants indiciscarrer Provença número 363. El com per pensar que la màfiaque és sospitós es que Garrós i la màfia Level no sónMontjuich Park, Nipton 3000 dues coses independents unaSL, Berkeley 98 SL, Kinmell con- de laltre.sultancy (totes de la famíliaGarrós) i reformes i solucions Sigui com sigui, el mercatSL (que té totes les finques immobiliari està en mans deembargades) també han tingut pocs especuladors, moltso segueixen tenint el domicili menys dels que ens pensem,social al mateix número del guanya un i perdem tots.carrer Provença. # Seu social de la mafia especulativa al c/Provença a Barcelona Distribució de la propietat al casc antic avui: Finques de Level inversios 25 Sl. c/ buxadé num 7 (duplex pb i 1a planta) c/ mossen huch num 6 PB c/ cardona num 7 3a c/ pujada del castell num 4 PB c/ cardona num 7 (magatzem PB) Finques de Coll de Port S.L. a data de c/ pujada del castell, porció dhort 414 metres qua- c/ cardona num 7 (magatzem Semisotan) 6/02/2007 (de Sebastià Garrós Boatella) drats c/ carme num 18 i c/ buxadé num 17 (magatzem c/ pujada del castell num 4 Semisotan semisotan) c/ cardona num 4 PB c/ pujada del castell num 4 1a c/ armonia num 1 bis 4a c/ cardona num 4 1a c/ pujada del castell num 4B magatzem c/ armonia num 1 bis 3a c/ cardona num 4 2 1a c/ pujada del castell num 4B 1a c/ armonia num 1 bis 2a c/ cardona num 4 2 2a c/ pujada del castell num 4B 2a c/ armonua num 1 bis (magatzem en PB) c/ cardona num 4 3 1a c/ buxadé num 13 3a c/ buxadé num 12 (golfas) c/ cardona num 4 3 2a c/ buxadé num 13 2a c/ buxadé num 12 (magatzem en PB i semisotan) c/ cardona num 4 3 3a c/ buxadé num 13 1a c/ armonia num 10 1 2a c/ cardona num 4 3 4a c/ Armonia num 10 2,2a c/ armonia num 10 1 1a c/ pietat num 11 baixos 1a c/ buxadé num 22 (magatzem PB) c/ armonia num 10 PB c/ pietat num 11 1 2a c/ buxadé num 22 (magatzem Semisotan) c/ pietat num 11 2 1a c/ buxadé num 22 2a Finques venudes per Level en lultim any c/ pietat num 11 2 3a c/ buxadé num 22 PB c/ pietat num 11 3 1a c/ buxadé num 25 2a c/ armonia num 10 2 1a c/ pietat num 11 3 2a c/ buxadé num 25 4a c/ mossen huch num 6 1a c/ vilada num 1 Baixos 1a c/ buxadé num 25 3a c/ mossen huch num 6 2a c/ vilada num 1 1 1a c/ buxadé num 25 1a c/ mossen huch num 6 3a c/ buxadé num 7 (duplex 2a i 3a planta) c/ mossen huch num 6 4a les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Ateneu difussor de les idees anarquistes Centre C./ del Balç, 4 baixos esquerra. d’Estudis Berga. Josep Ester i Borràs Distri de material alternatiu Llibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga
  • 8. // 8Actualitat /Agressions al territori La responsabilitat de polítics iBerga, setembre de 2007 administracions mans mentre el seu preu noBurrikada para daugmentar i no sonE habitades per ningú. Ja amb ls diferents ajunta- Ramon Camps a lalcaldia sa- ments de Berga que han prova el pla de Barris. Els espe- anat vivint aquest pro- culadors es fregaran les mans cés especulatiu i de veien com el projecte fa pujardestrucció del barri vell poc o el preu dels seus habitatgesres han fet per evitar-lo. com lescuma. Poc després de laprovació de la nova llei lexe-Mentre els Garrós anaven com- cutiu de Berga sassegura elprant i venent cases lajunta- dret de compra de les "casesment mirava cap a una altre fantasmes" del barri vell. Peròbanda i només han actuat tími- lajuntament ja va declarar quedament arrel de les denúncies de moment no en comprariapúbliques dels veïns. Si al març cap.del 2001 amb CiU a lalcaldia esprecintaven set cases de Amb CiU un altre cop a lalcal-Montjuich park on shi feien dia de Berga, la majoria deobres sense permís era perquè cases daquests especuladorsels veïns ho havien anat denun- segueixen deshabitades iciant repetidament. Tot i així al alguns dells encara corren pelcap de pocs dies ja tenien el barri mirant de vendre-se-lespertinent permís dobres. El un altre cop i treuren encaramateix va passar quan obte- més profit.nien electricitat de manerail·legal, FECSA hi enviava un És a dir els politics berguedansoperari i es normalitzava la no han fet res ni estan fent ressituació. Ja en aquest cas els veïns per evitar l’especulació al cascvan denunciar "lAjuntament ha antic. S’han mogut tímidamentanat a remolc de les seves davant del cas dels Garrós i adenúncies i que no els fa cas". remolc dels veins. Però es que el sistema ecònomic neloliberalUn cop regularitzada la situació que ens ha tocat viure beneeixlalcalde daleshores Josep la especulació immobiliària.Maria Badia es prenia el tema Deixar podrir una casa durantcom a solucionat i desviava la- anys perquè pugi de preu itenció atribuint les queixes poder vendre’la més endavantdels veïns a un suposat racisme es totalment legal. Que pocscap als nouvinguts que anaven propietaris amb centenars depoblant el barri. cases fagin això mentres la resta de gent ha de treballarPerò arrel de lesfondrament de tota una vida per tenir un llocles cases del carrer agricultura alertat al consistori que al casc dins. També arrel de lesfondra- intenció de passar la factura al en viure en propietat també és(denunciades al pèsol negre antic hi havia al voltat dunes ment Josep Maria Badia presen- titular de limmoble però el pro- legal. Es la lògica capitalista.número 12) va quedar més que quaranta cases que corrien el tarà un dossier a fiscalia per- pietari resulta il·localitzable i Pot ser ens hauriem deaccentuada la desídia de les perill de caure. què investigués el suposat frau lajuntament ja ha pagat la començar a qüestionar la lega-administracions davant de les dels Garrós. reparació de la casa. litat neoliberal, prendre con-trames especulatives que esta- A partir daquest moment la- ciencia que els polítics mai ensven destrossant el casc antic de juntament redactarà una orde- També arrel de lesfondrament Poc després daixò la policia solucionarán res i començar ala ciutat. Josep Xoy, regidor do- nança per que els propietaris es decideix arreglar la teulada deté als integrants de la màfia expropiar i autogestionarbres durant aquest període es dimmobles antic certifiquin el del carrer harmonia número 1 Garrós per estafar a bancs i cai- espais.treia part de la culpa responsa- bon estat exterior. És per això de Berga amb perill desfondra- xes. Aquests però ja shauranbilitzant únicament als propie- que moltes cases del casc antic ment. Com que no es va trobar venut els pisos a altres empre-taris de la situació generada. estan pintades dun color ocre el propietari lajuntament larre- ses especuladores. Amb tot lesTot i així els veïns ja havien per fora i destrossades per gla pel seu compte amb la cases seguiran canviant de les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació SINDICAT DE MINERIA SINDICAT D’ACTIVITATS DIVERSES SALLENT C./ Clos, 5. 1r pis. 08605 Sallent tel. 938370724 c/ de l’Església, 22 ALIMENTACIÓ NATURAL 08670 NAVÀS HERBORISERIA Tel. 93 839 00 04
  • 9. // 9Actualitat /Agressions al territori Els runams salins Tapar les“o com permetre i deixar créixer un crim ecològic amb total impunitat”Sallent, setembre 2007 Sistemàticament s’ha dedi- Des de la seva creació ha sali- El 2003, a instàncies de la vergonyes cat a ignorar les possibles nitzat nombrosos torrents i Plataforma Montsalat, elPlataforma Prou Sal! Sallent, setembre de 2007 alternatives com la reintro- aqüífers, així com diverses Fiscal de Medi Ambient delA ls anys 30’ s’inicià ducció de part del residu a fonts del terme i el propi riu Tribunal Superior de Justícia Plataforma Prou Sal! J l’explotació minera dins les mines, el transport al Llobregat. Amb el temps, de Catalunya presenta una de potassa a mar o la venda del material, s’han anat descobrint denúncia contra alguns diri- a no és cap secret: Incapaç de Cardona, Súria, mostrant-nos així la seva surgències salades cada gents d’Iberpotash per delic- donar cap altra solució, l’ACA Sallent i Balsareny, única prioritat: ni respecte al vegada més lluny, ampliant- te ecològic. A més, després (Agència Catalana de l’Aigua)esdevenint una activitat medi ambient ni condicions se el perímetre d’afectació d’un estudi, estableix com a depenent de la Departament deeconòmica important al Pla dignes pels treballadors, de manera alarmant. Els mesura cautelar la paralitza- Medi Ambient i Habitatge de lade Bages des d’aleshores. En sinó màxima rentabilitat i mateixos pous d’abastament ció d’abocaments salins al Generalitat de Catalunya, ha obert unun principi, aquesta activitat increment dels beneficis pri- d’aigua potable de Sallent runam del Cogulló. Els jutjats concurs públic per “reducció de l’im-pràcticament no generava vats, a costa del que sigui. van ser salinitzats fa uns de Manresa encara no han pacte ambiental del runam inactiu deresidus, ja que la producció Bàsicament, els directius anys, obligant així a agafar tramitat aquesta denúncia Vilafruns”. (Aquest runam no és propie-era molt més baixa que l’ac- d’Iberpotash utilitzen dos l’aigua de riu amunt. tot i que ja han passat 4 anys tat d’ Iberpotash) Concurs dotat amb...tual, el procés de separació arguments que, de cara a la Finalment es construí una i la mina segueix abocant 9 milions d’euros! (Tot el pressupostdel mineral potàssic i el galeria, els justifica i els legi- potabilitzadora al poble can- sal. anual de l’Ajuntament de Sallent desobrant molt més precisa i es tima: viant la captació d’aigua L’empresa mai ha reconegut l’any passat era de 10 milions)duia a terme a dins mateix 1. Els runams són un dipòsit pagada amb diner públic. cap responsabilitat sobre l’a-de la mina. És a partir dels o magatzem i la sal és un Igualment, en les poblacions fectació a les aigües i al medi D’on venen aquests diners? Qui se’lsanys 80 quan aquesta explo- recurs que posteriorment que, riu avall, capten aigua ni ha dut a terme mesures emportarà? Què en farà? Quatre milionstació es fa de manera més podrem vendre. La realitat del Llobregat, tenen seriosos que realment evitin la crei- d’euros ja estaven previstos en els pres-intensiva i comencen a for- actual ens mostra com es problemes amb la potabilitat xent salinització. supostos de l’estat central (provenenmar-se i a créixer desmesura- tracta d’un abocador incon- de l’abastament públic. A El 1988 la Generalitat construí de una part dels que s’han estalviat endament runams com el del trolat que no reuneix les con- Sant Vicenç de Castellet, per un tub anomenat col·lector no fer el transvasament de l’Ebre) i elsFusteret, a Súria, o el del dicions més mínimes d’im- exemple, l’aigua no és pota- de salmorres, que recull altres els posarà la Generalitat, potserCogulló, a Sallent (Bages). permeabilització, provocant ble des del 2005. aigua salinitzada i l’envia fins amb alguna ajuda europea.Avui, segueixen augmentant així greus i irreversibles afec- Però el preu que hem hagut al mar. Aquest, però, nomésa un ritme d’ 1,4 milions de tacions al medi natural i a les de pagar no s’acaba aquí. La pot assumir una petita pro- Qui se’ls emportarà ho suposem a par-tones anuals, unes 10.000 aigües. La sal perd valor i és potabilitzadora d’Abrera, porció de sal, a més de les tir dels diaris: L’empresa “Gruptones de residus nous cada un residu en el moment en degut als alts nivells de sali- fugues que es troben esporà- Solucions”, aliada amb una part delsdia, que ja han generat un que no hi ha mercat suficient nitat del Llobregat, es veu dicament al llarg del recorre- components de l’antiga plataformavolum d’uns 75 milions de per comercialitzar-ne tal obligada des de fa anys a gut. Un exemple d’això és el Montsalat té preparat un projecte atones. Aquests, bàsicament quantitat. barrejar aigua del Ter per tal trencament del col·lector a mida: vestir el runam de Vilafruns ambestan compostos per clorur 2. Molts treballadors viuen de mantenir-se en funciona- l’alçada d’Olesa, que ara fa teles asfàltiques cosides, posar-hi a daltsòdic, és a dir, sal comuna, de la mina i si aquesta no és ment. Així, per tal que l’ai- uns dies va obligar a tallar la unes plaques solars i recollir l’aigua deen un 83% i han esdevingut rentable haurem de tancar la gua del Llobregat pugui arri- carretera i la via del tren en pluja en un llac artificial... que bonic!¿?muntanyes gegantines de planta i deixar-los sense bar a Barcelona en mínimes aquesta població. L’altraresidus ben visibles des de feina. Això també es pot ano- condicions, s’han hagut de mesura –aquesta presa per Ho faran com ’una “prova pilot”, diuengran part de la nostra comar- menar “xantatge empresa- construir dessalinitzadores a l’empresa a instàncies de (si tapen així tots els runams ens costa-ca i d’altres punts del territo- rial”. Mentre des de l’any diversos municipis riu avall. Medi Ambient- va ser la cons- ria 90 milions d’euros!). Primer reduir elri. 2000 mor un miner cada any I, mentre Iberpotash n’és la trucció d’una rasa perimetral pendent i tapar-lo amb tres tipus dePotasas del Llobregat i Súria i l’empresa manté unes con- responsable, ho seguim impermeable el 2005 per làmines, després recollir l’aigua queK en foren les empreses pro- dicions de seguretat pèssi- pagant entre tots i totes. I és recollir les aigües superfi- s’escolaria i en darrer lloc, posar sobrepietàries fins el 1998, any en mes, encara afirma que es que l’actitud de les adminis- cials que baixen pel vessant la superfície plaques solars.que fou comprada per preocupa pels treballadors. tracions (municipal, autonò- de la muntanya de sal quanIberpotash, part de la multi- La lògica indica, per contra, mica i estatal) ha estat i és plou. Però la millora no és Tot això sense discussió en els nostresnacional jueva Dead Sea que són la moneda de canvi actualment la de no exigir el visible en l’afectació de les pobles, permetent que Iberpotash con-Works. Aquesta, propietària per poder seguir impune- compliment de les lleis aigües, que segueix empitjo- tinuï abocant més de 6.000 tones dià-actual, té el monopoli inter- ment amb la seva irregular ambientals, per una banda, i rant, sinó més aviat en la ries al runam del Cogulló, cosa quenacional d’extracció de sal activitat. la d’assumir amb diners imatge de l’empresa, que ara suposa un creixement anual estimatpotàssica i es dedica sobre- El runam del Cogulló, actual- públics la reparació dels es neteja la cara amb una d’uns 2Mm3, (semblant al que ocupatot a la producció de fertilit- ment el de més volum i crei- danys ecològics i socials, per ridícula mesura per legiti- avui dia el runam de Vilafruns !!!) Elszants que ven a tot el món. xement, està ubicat al terme l’altra. Obviant l’arrel de la mar-se. beneficis declarats d’un any deIberpotash, igual que les de Sallent i a prop de la prò- qüestió, s’han dedicat a Com veieu no falten argu- Iberpotash són més petits que el queanteriors empreses, ha optat pia instal·lació minera de posar pedaços i a tolerar, per ments per lluitar activament ens costa tapar els disbarats que pro-per l’abocament incontrolat tractament de la potassa. acció o per omissió, un pro- contra aquest greu delicte. voca! Per què no l’obliguem a tornar elde residus salins a l’aire lliu- L’escombrera està situada a blema que no para d’aug- Dos dels rius més importants material a dintre? Per què, si no és ren-re dient-nos que és la única sobre de la falla del Guix, fet mentar. Ho paguem tots, de Catalunya, el Llobregat i table, no la tanquem d’un cop? De quivia per tal de poder seguir que agreuja enormement les mentre ells hi guanyen. el Cardener, se salinitzen tenim por?amb l’activitat minera. filtracions de sal. cada dia més. Fins quan hau- rem d’aguantar aquest crim ecològic?
  • 10. // 10Actualitat /Control social Per a la nostra seguretat: emmurallem PinedaManresa, setembre de 2007 de la vida real. La posada en zones de control. L’aposta perUn tofu pràctica d’aquesta proposta no la bunquerització d’urbanitza-L seria més que la visualització cions pot ser el pas previ per a a paranoia de la insegu- manifesta de què hi ha unes la promoció de futures mesures retat ciutadana propicia- diferències considerables entre com les “community police” da per la maximització les persones que viuen a Pineda nord-americanes (patrulles ciu- mediàtica de casos Tous, (i semblants) i la resta de mor- tadanes). sembla que està tenint tals.els seus efectes sobre alguns A aquelles persones que osten-veïns i veïnes benestants de les Les estratègies de control social ten el poder sempre els hinostres contrades. La preocupa- plantejades per les societats queda la recurrent excusa de lació pels robatoris ha arribat fins occidentals per frenar els con- inseguretat ciutadana per aug-a tal punt que l’Associació de flictes socials són múltiples i mentar les mesures de controlVeïns de Pineda de Bages va exi- diversificades. Les més vistoses social. Els conflictes socialsgir reunir-se amb responsables venen acompanyades de mesu- intermitents que apareixen endels Mossos d’Esquadra per fer res com la monotorització amb forma de “delinqüència comu-front als possibles delictes que videocàmares de comerços i na” no són més que l’alarmapuguin sorgir. Per aquelles que edificis governamentals o el constant de què no tothom potno ho sàpiguen Pineda és una constant augment d’efectius viure com voldria.d’aquelles urbanitzacions policials. Les més subtils pas-benestants, on van a parar les sen per la gentrificació de les Per la nostra seguretat... emmu-èlits -sobretot econòmiques- de barriades populars o per l’apos- rallem pineda. Si senten l’en- Canvi de noms alsManresa i rodalies. La solució ta per unes mesures com la de torn hostil serà per alguna cosa.per acabar amb les possibles l’espai defensable que pretenen Que s’asfixiïn en les sevesexpropiacions presentada pels transformar mitjançant l’arqui- riqueses. Que no escapin dels carrers de BergaMossos d’Esquadra resulta tectura els espais conflictius de seus búnkers presó!significativa. Passaria ni les ciutats perquè esdevinguinmés ni menysper posar con-trols privats a Berga, setembre de 2007 a la façana de l’antiga casernatotes les entra- Berguedallibertari.org de la Guàrdia Civil de Berga, a Ddes i sortides de la plaça de les Fonts o Josepla urbanització, illuns 10 de Bertobillo, han aparegut tresles vint-i-qua- setembre van pintades recordant que allàtre hores al dia. aparèixer canviats van ser torturats els minersTothom qui vol- els noms d’alguns Josep Bertobillo i Josepgués entrar-hi hauria carrers i places de la ciutat de Puertas i el masover Joand’identificar-se. Berga. El carrer de Mossèn Vilella. Aquestes tres perso- Huch pel del maqui Josep Luis nes després de tres dies deAquells que s’o- Facerias, la plaça de les Fonts tortures van ser assassinatsposaven ara fa per Josep Bertobillo, la plaça per la Guàrida Civil el novem-uns mesos a la de Mossèn Josep Armengou bre de 1949 en aplicació de laconstrucció de la per Joan Vilella i el carrer de llei de fugues. Quan escrivimnova presó al costat Mossèn Espel per Josep això desconeixem les reac-de casa seva per la Puertas. Aquest tres darrers cions en aquests fets quepor, se’ls hi ha plan- canvis coincideixen amb part d’entrada ningú s’ha atribuït.tejat la possibilitat de de la proposta que el Centreviure en una urba- d’Estudis Josep Ester Borràs Font: Indymedia Barcelona inització-fortalesa presentava al consistori i als Berguedà Llibertari.allunyada dels perills mitjans la setmana abans d’a- quests sobtats canvis. A més, les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació c/ de la sabateria (Manresa) C/ passeig, 7 a ca telf· 8321164 an al ri s e ta ls ge car lins cuina v e Santpedor
  • 11. // 11Actualitat /LaboralLas serradoras: empresas modelo de otra épocaBerga, setembre de 2007 como mínimo, aunque lo nor- imprescindible para cruzar la teger la salud de sus obreros tú, mi coche está más limpioUn anarcosindicalista mal es hacer doce horas o más. puerta del salón es saber de es la que sigue: quien las que el tuyo y el otro dia meD La retribución de éstas horas carretilla que para ganar dinero observa es un gandul, quien no eché encima de una nena". esde hace mucho es satisfecha por medio de no es necesario haber ido a la las observa es un trabajador tiempo las empresas dinero negro y por debajo de lo escuela y que para subirse al aplicado y cumplidor. Ellos En las serradoras los propieta- de éste país tienen que estipula el convenio. carro de los vendedores no hay bendicen a los justos, es decir, rios las dirigen como si se tra- grandes beneficios Ahorrandose la cotización a la que presentar ninguna libreta ver, oir y callar. tase de una tripa de cagaman- que se reparten seguridad social y el resto de la de urbanidad. durrias. Des de su prosiciónjugosamente y sin rechistar. En cantidad que le falta a la hora Estas empresas reciben sub- dominante, emiten ordenes ala comarca del Berguedà ocurre extra para nivelasrse con lo En otro orden de cosas los venciones de todo tipo que sir- la lisma velocidad que las dealgo parecido al resto del país. estipulado en convenio. De lo poderes públicos presumen de ven para que los propietarios los puercos ibericos comiendoLa única diferencia que se apre- que se deduce que este tipo de crear puestos de trabajo pero se paseen por los centros de bellotas cuando tienen ham-cia a simple vista y oido es que empresas llevan dos contabili- ninguno de ellos trabaja en una trabajo luciendo sus ejempla- bre. Su formación se basa úni-en ésta nuestra comarca no hay dades, la que declararn y la serradora. La famosa ley de res automovilisticos, sus mar- camente en la heréncia y en latapujos para decirlo por sus fraudulenta. También poseen riesgos laborales se encuentra cas sustanciosas para diferen- propiedad. Cuando la empresaprotagonistas en bares y luga- la agudeza mental de no respe- en un proceso de oferta y ciarse de la chusma y también padece alguna crisis organizanres de alterne y ocio a bombo y tar las categorias laborales, demanda en el ambiente serre- para presumir de su vocación una cena de fraternidad. Susplatillo. obligando al personal a desem- ril. Las omilias que se sienten y de espavilao. bagajes formativos de empren- peñar trabajos que no son que los voceadores oficiales de dedor-empresario-heredero esLas serradoras comarcales son naturales a sus categoria y que la empresa gritan es que aquí Estas subvenciones les son la cartilla de escolaridad de pri-un exponente prágmatico y corresponden a categorias se vienen a trabajar mucho y donadas como derechos legíti- maria y su capacidad intelec-surrealista de esta practica. Su superiores a la suya. Los ritmos cobrar poco y no a mariconear. mos a sus mercedes al contra- tual se mide por el coeficientesolidez reside en no saber nada de trabajo se los inventan _Y que la puerta esta abierta tar a un imigrante con patera o de dividir las veces que van aly en no contestar nada cuando segun su sabiduria. Exigen pro- para los ociosos o indecisos sin ella, a un prejuvilado, a un water por las veces que van alalgún efímero aventajado les ducción por pieza o metro ¡Ya que estamos en usuario de la hipoteca, a un lavabo. Con esto último lopregunta ¿cuanto ganan uste- cúbico y pagan a jornal. En lo un país democráti- joven sin oficio ni beneficio. único que quiero demostrar esdes y cuanto dedican al sueldo que respeta a la antiguedad esta Los amos de las serradoras que estos señores tienen todode sus empleados? ¿es verdad contingencia está desaparedica también poseen perros, en el el derecho del mundo a conser-que los tratais como si fueran ¿quien sabe donde? buen sentido de la palabra, var su propiedad, pero no aganado a sueldo a sus emplea- para mostrarlos en sus recintos dirigirla ni a gestionarla por lados? ¿es verdad que los tratais y enseñarlos a sus vasallos. simple razón de que no sabencomo si fueran ganado vacuno, ¿No se si reciben subvencioo- ni quieren saber.retribuyendolos en la relación nes por los perros?del binomio mucho a unos Su marca "la serradora para Emprendedores-empresarios-pocos y la familia y poco a los todos y todo herederos si estais en vuestromás y extraños? para mi. No sano juicio absteneros de se si en la comandar el timón de vuestraLas serradoras asentadas en marca se herencia y dedicaros a jugar alnuestra comarca obtienen sus incluye tam- golf y a la vista de estableci-ganacias en el mercado del bién el dere- mientos de ocio. Señores esacompadreo: muchos derechos cho de pernada?" es vuestra misión el señor os loy pocas obligaciones. recompensara en el paraíso.Contratan a sus productores La falta de escrupulospor medio de empresas de tra- por parte de la patronal es Soluciones para el anarcosindi-bajo temporal, contratistas, simplemente injustificada. La calismo en éste panorama deprestamistas por cuenta ajena muchedumbre que decide tra- letraos y esbirros: Exigir siem-e incluso por medio de los ofi- bajar en estas empresas pre a los poderes públicos elcios a algun lider religioso. Se están desprovistos de siste- control de la bolsa de trabajo yalimentan del desconcierto del mas que ejercite su capaci- de la inspección de trabajomercado, especialimente de dad para organizarse al estar para las partes (empresarios,emigrantes y pagadores de desbloqueados del sistema obreros) y dejar para el Estadohipotecas. En la mayoria de operativo de la autoorganiza- las multas de trafico. Todo loellas no hay representación sin- Suele dividir al personal entre co en alguna ocasión aparecen ción y estar conectados a la demás al canal de los recuer-dical y si existe, se encuentra diferentes grupos con el objeti- escritos no identificados que web "pies juntillas". Nos cree- dos o al gasto de los cohetesbailando al son que la dirección vo pedagógico de integrar a los expresan sentimientos como mos todo lo que recibimos del de feria. Sólo controlando laanota. Si algun sindicalista dis- gandules y premiar a los labo- "lacayo, chinga y deja chingar. dirsuso mandril i dentrífico de bolsa de trabajo y la inspeccióntraido, cae en la tentación, de riosos. Kacho carnes! los emprendedores de serrado- de trabajo los anarcosindicalesreclamar el mínimo exigible res. Esta muchedumbre a secas dispondremos de un espaciopor la normativa laboral, lo El chascarrillo "coge la puerta y La normatica del convenio de la està mas pendiente del maru- para progresar y crecer en elponen de patas en la calle con largate con lo puesto, es la res- madera-serradora se encuentra jeo futbolero que de compro- mundo del trabajo y obligar alas botas puestas y con un puesta inlectual con que res- esculpida en el Valle de los bar cuantos dedos le quedan la patronal a formarse comoletrero identificativo de "perso- ponden, cuando algun paria de Caidos y por tanto no se cum- en la mano. personas racionales y no comona de dudosa moral social". su ejemplar empresa les pre- ple nunca, es cosa divina. Los depredadores. Para terminar la guntan por sus derechos labo- amos siempre te repiten "Dios En este tipo de empresas las inspección de trabajo ni asomaLa normativa vigente no la res- rales. te envio a la serradora a sufrir organizciones sindicales vitales ni se le ve por las serradoras ypetan ni por asomo. Obligan y cobrar poco y menos y a mi no tienen futuro ya que el espí- su entorno! ¿Existe la inspec-por medio de un decreto clan- Los propietarios-directivos de me probo para tener mucho y ritu reinante entre la masa de ción de trabajo? !O vegetandestino a sus trabajadores a estas empresas asisten a reu- más; quien ira antes al cielo?" vasallos, desheredados y pocas como el botijo en la serrania!tener que trabajar unas jorna- niones o actos de cofrades, Las medidas de seguridad que luces se traduce en jugar adas laborales de diez horas donde el único requisito toman las serradoras para pro- tener y decir: "Yo sé más que
  • 12. // 12Actualitat Descobrint les trinxeres del front anarquista del PallarsEnguany es celebra el desè aniversari de la Marxa-homenatge als Maquis, iniciativa engegada lany 1998 entre gent de Berga, Sallent,lHospitalet i Barcelona amb lobjectiu de fer reviure en la memòria col·lectiva a aquelles persones que amb les seves vides i batalleslliurades van defensar lideal llibertari. Recordem també que enguany fa 50 anys de lassassinat de Facerias (Barcelona 1920-1957)destacat lluitador anarquista, voluntari al front dAragó i posteriorment lluitador actiu de la resistència antifranquista.El Montsec, setembre 2007 sinstal·la un comandament en molt bon estat. A la Roca feixista, i lexèrcit republicà Alta a lalçada de 1435m hiBrigada Mixta Cat. Central aprofita per reorganitzar-se i havia situat el comandament iD ins de la programa- atrinxerar-se a la Vall Ferrera i a és per aquest punt on els fei- ció dactivitats de la Mequinensa. La zona visitada xistes van trencar el front. Marxa 2007, hi tro- doncs, és el que sanomena un Bales, granades i algun obús bem un acte de cap de pont, és a dir, una fran- trobats pel camí ens recorden temàtica poc habi- "Allí hi va estar llui- el camp de batalla que va sertual que no tracta concreta- en el seu moment.ment de la resistència antifran- tant la 26ª divisióquista de la post-guerra, però (Columna Durruti) ELS MAQUIS AL MONTSECque rememora la nostra histò- durant 8 mesos, els Posteriorment a la guerra, con-ria recent i la històrica lluita lli- compresos entre cretament a partir del 1944, elbertària. El passat diumenge 23 maig i desembre. Montsec va ser de nou terrenyde setembre es va realitzar una estratègic per la lluita antifran-excursió per descobrir les trin- ja del front anarquista dins quista. Els Maquis comunistesxeres del front anarquista a la de territori feixista. Allí hi va van travessar els Pirieus fentzona del Montsec de lany estar lluitant la 26ª divisió un cop defecte, amb lespe-1938. Lacte va ser organitzat (Columna Durruti) durant 8 rança de fer trontollar el règim.per gent de lAteneu dIgualada mesos, els compresos entre El maig del 1949 aquest mateixi de la Zona Temporalment maig i desembre. El 23 de indret va ser punt de pas delsAlliberada Banzai de Manresa. desembre del 1938 els feixis- maquis anarquistes Lorenzo tes obren una ofensiva per tots Lòpez Nogueira i SebastiánUNA MICA DHISTÒRIA els punts; trenquen el front per Cebolla Barcos. Amb lobjectiuPer contextualizar, cal dir que Fonllonga i per la Roca Alta. El datemptar contra Franco ilany 1938 es trenca el front 26 cau Vilanova de Meià i aprofitant la inauguració deldAragó i els feixistes entren durant els primers dies tren Balaguer-Tremp, van tra-pel pont de Montanyana. Tot i de gener, Artesa de vessar la frontera per Andorra.la possibilitat per part de lexèr- Segre. Tant latemptat com els doscit feixista duna rápida invasió, daigua amb una inscripció del temps i a la limitada quali- atracaments planejats a bancslestratègia militar decidida de lèpoca on shi podia lle- tat del material de construcció de la zona van ser frustrats. Elsopta per allargar la guerra i així gir "26 División 120 Brigada però just davant del dipòsit, dos lluitadors van ser empreso-debilitar física i psicològica- Mixta. Ingenieros. CNT 1938 cap al nord, sen pot veure un nats a Lleida. Al 1956 Lorenzoment al poble català. Fruit da- FAI". Prestant atenció i cercant "Posteriorment a la va escapar del presidi i caiguéquesta estratègia Franco una mica vam trobar al llarg del assassinat pel sotmetent aordena lalto a la zona recorregut alguns dels bún- guerra, concretament Vilanova de Sal. Cebolla va serdHostal Roig, on quers o nius dametralladores a partir del 1944, el executat al garrot vil en com- situats estratègicament per una Montsec va ser de nou memoració del 20è aniversari LA MARXA bona visibilitat del front ene- terreny estratègic per de "lalzamiento" feixista. A les 10h del matí ens vam mic. La majoria presenten el la lluita antifran- reunir al poble de Vilanova de sostre destrossat degut al pas Meià unes 25 persones per quista. començar el matí amb una mica desmorzar. Seguidament, vam # Moment de la marxa a les trinxeres del Pallars. anar cap al punt dinici prop dHostal Roig. Just abans da- rribar a la carena vam poder contemplar la trinxera que sestén al llarg de 2 km fins a la Roca Alta. Tot cara- nejant trobàrem varies cabanes, algunes servien per magatzem de material bèl·lic i altres era on sojor- naven els mili- cians. Un tram més endavant i baixant per un caminet vam visitar un dipòsit
  • 13. Maquillatge democràticLes successives reformes del Codi Penal (CP), de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i de la Llei Orgànica GeneralPenitenciaria (LOGP) ens han portat a un panorama punitiu basat en el càstig i la repressió en total contradicció amb elsseus drets humans universals. Aquest nivell basat en la “tolerància zero” i l’excepcionalitat penal ha estat comparat ambles èpoques nacionalsocialistes i ni tan sols vist en les èpoques més dures i fosques de la dictadura franquista. Aquestesreformes suposen un maquillatge democràtic de la cadena perpètua i de l’estructura estatal totalitària.L’Espurna. Nacional, mostrant així descon- cional a les persones amb malal- i fiança cap al principi judicial tia terminal. capacitat patrimonial de la con-Segons l’estudi “populisme d’independència. Pel que fa a les condemnes per demnada.punitiu” realitzat per Al juny de 2003 va ser reforma- delicte de banda armada, l’arti- La retroactivitat de la reformal’Observatori del Sistema Penal i da la LOGP en referència a l’ar- cle 78 del CP estipula que per es va fer efectiva amb l’anome-els Drets Humans a l’abril de ticle 56 que estipula la regulació accedir al tercer grau s’haurà de nada “doctrina Parot” (sentencia2005, les majors reformes i con- dels estudis universitaris de les complir una cinquena part del del Tribunal Suprem del febrertrareformes van ser realitzades preses. Aquesta llei (feta compliment de la condemna i de 2006 contra Henri Paroten el període de 1995 -2005. explícitament pel col·lectiu de per accedir a la llibertat condi- activista de la banda armadaUna de les primeres reformes va preses polítiques basques) cional s’haurà de complir una ETA), la qual obliga a complir lesser la del Reial Decret 190/1996 implica l’obligatorietat de cursar vuitena part del límit màxim de esmentades reformes a totes lesque integrava un nou reglament els estudis universitaris a la compliment de la condemna. En penes imputades pel antic Codipenitenciari. Sense explicitar-ho UNED Madrid, restringint així aquest últim punt les exigències Penal de 1973. Aquesta doctrinaformalment, aquesta reforma va l’accés a centres de les comuni- recauen en la satisfacció de la va afectar a més de 1000 per-ser motivada per la creació dels tats autònomes i estudiar en la responsabilitat civil derivada de sones preses (sense comptarmacrocentres (dissenyats per a llengua materna de la persona delicte i per altra banda, que la Catalunya), que van veuremés de 1500 preses que en la presa. Al mateix temps hi ha la condemnada mostri “signes incrementats, d’un dia per altre,seva pràctica són moltes més) reforma penal pel compliment inequívocs” d’haver abandonat els anys d’imputació i la invali-els quals necessitaven una íntegre i efectiu de les penes els fins i medis de l’activitat ter- dació dels beneficis penitencia-gestió diferent a la vigent i per privatives de llibertat (LO rorista i col·labori activament ris.la regulació dels Fitxers Interns 7/2003). Suposà la introducció per impedir altres delictes ter-d’Especial Seguiment (FIES) del “període de seguretat” roristes. Aquest últim punt fa Efectes de les penes deque actualment continua restant (inspirat en la tendència politi- referència a la figura del llarga duradaal·legal. Més endavant apareix co-criminal nord-americana), en “penedit” (inspirada en l’excep-la llei 38/2002 que introduïa una el qual la condemnada a pena cionalitat penal italiana) que va Són molts els col·lectius i insti-sèrie de modificacions proces- superior a 5 anys no pot accedir ser incorporada amb la reforma tucions que consideren (i així hosals per aconseguir l’aplicació al tercer grau de tractament del CP de 1988. Aquesta última expliciten diverses convencions iefectiva dels judicis ràpids penitenciari fins que hagi com- exigència està dirigida exclusi- acords) inhumà i degradant per(obliga a les ciutadanes a plert la meitat de la pena vament a aquest col·lectiu, ja a la persona qualsevol estança adeclarar-se culpables, a realitzar imposada . que en cap altre delicte s’exigeix presó per un temps superior als“transaccions” judicials i a evitar S’augmenta el límit màxim de aquesta obligatorietat. 15 anys. Els efectes negatiusjudicis, a canvi de remunera- compliment de la pena privativa La reforma de la LO 7/2003 són múltiples, des de la destruc-cions punitives) amb un pressu- de llibertat i es restringeix els introduïda a la LOPJ, introdueix ció de la personalitat a la inca-post de quasi 30 milions d’eu- beneficis penitenciaris. Aquest la suspensió de la llibertat pacitació de relació social, pas-ros. fet implica la pena de llarga condicional. Amb aquesta refor- sant per l’aniquilació de les veus durada, la qual es pot arribar a ma s’impedeix la llibertat fins dissidents exemplificant el pati-El “Pla de Lluita contra complir íntegrament 40 anys de que hi hagi una resolució del ment. Totes les mesures anteri-la delinqüència” del presó, amb la única exigència de recurs, en total contradicció orment anunciades estanGovern Popular que la persona hagi estat con- amb la Constitució i el Tribunal basades en el càstig i no en la demnada per dos o més delictes Constitucional. seva fal·làcia democràticaAl 2003 el Govern d’Aznar va i algun d’ells superi un pena La Llei d’Enjudiciament Criminal anomenada “reinserció social”.Idesplegar el seu “Pla de Lluita superior a 20 anys. Els beneficis va ser modificada perquè hi hagi el que és més greu, la introduc-contra la Delinqüència” consen- penitenciaris, els permisos de l’exigència de previ pagament ció encoberta de la cadena per-suada, en gran part, pel Partit sortida o el tercer grau s’han de les responsabilitats civils per pètua a l’estat espanyol ha pas-Socialista. d’acordar de forma quasi oblig- a l’obtenció del tercer grau (rec- sat desapercebuda amb unaLa llei orgànica 5/2003 va intro- atòria sobre la “totalitat de les ollida en la LO 7/2003) i llibertat quasi inexistent crítica social .duir uns nous Jutjats Centrals penes imposades en les sentèn- condicional (en l’art.90 del CP).de Vigilància Penitenciària en cies”. A més a més, s’endureix- Això introdueix la desigualtatcoordinació amb L’Audiència en les condicions perquè es per raó econòmica, ja que la pugui concedir la llibertat condi- llibertat va en funció de la renda
  • 14. PENES DE LLARGA DURADA: AÏLLAMENT, TORTURA I MORT Les successives reformes del codi i per descomptat, la hipotètica rein-Existeixen diverses realitats penal i penitenciari, encara que serció i reeducació, que es vanenocultes avui dia dintre de les shagin dut a terme sota el pretext de defensar, es fa impossible.presons però detotes elles, de democratitzar el sistema punitiu,probablement, unes de les més demostren que noméshan conduït a Sota aquestes condicions noméssagnants siguin les de les la contínua legitimació de més podem pensar que lentramatcadenes perpètues i les con- repressió i més càstig dintre i fora carcerari té comúnica finalitat la dedemnes a mort. de les presons. castigar, aïllar i apartar a les per-Realitats encobertes en la sones incòmodes i noadaptades persocietat, per lautoproclamat Les noves normes, entre altres al sistema, allargant la seva estadasistema democràtic i per la coses, han eliminat les redemp- al màxim dintre de la presó per aseva forma de fer justícia. cions pel treball i / o estudis i altres eliminar així tot un seguit de con- activitats (música, teatre, flictes que aquesta societat no sap esports…) i han limitat laccésal ter- nivol resoldre. cer grau. A tot això, cal sumar-li lacumulació de condemnes gener- Davant aquestes realitats, hem adesdintre de la pròpia presó, la decidit iniciar una campanya contra refundició arbitrària de les penes les cadenesperpètues encobertes per a anar sempre a la pena màxi- que, de moment, té com primers ma, lagreujant de la reincidència, objectius denunciar, informar i con- la massificació, lanegació de per- scienciar que existeixen moltes per- misos, la no assistència dadvo- sones a les presons espanyolesen cats/es, letern segon grau sense- aquesta situació. possibilitat de permisos ni sortida, les malalties cròniques, les dro- Volem saber qui són i on estan. godependències induïdes pel sis- Volem que sescoltin les seves veus tema, tant legal com il•legalment, i unir-les ales nostres per a procla- leternaespera dels processos judi- mar: cials, abusant de la presó preventi- va i ignorant lapresumpció din- "NO A LES CADENES nocència, el que desemboca en el PERPÈTUES. NO A LES compliment íntegre de les con- MORTS A LA PRESÓ. demnes, etc. Aquesta acumulació NO A LAÏLLAMENT. de factors, provoca que hi hagi per- NO A LA TORTURA!". sones perles que lestada a la presó sigui eterna, sense cap possibilitat La presó no és la solució, la presó de sortidadoncs estan abocades a solament embruta, aïlla, destruïx, una mort segura en les pitjors cega,embogeix, mata…Si vols, pots condicions imaginables per a qual- unir-te a aquesta campanya. Si sevol ésser humà. tens alguna cosa que dir, no esperis que uns altres ho diguin per tu. Com a resultat de la lògica de totes Comenta i difon, tant dintre com aquestes reformes normatives, fora i entre totes ho assolirem. shaaugmentat el temps de compli- ment màxim que, encara que limi- Per més info: tat sobre el paper a 20-25-30 o 40 contrapenaslargaduracion.blogspot anys, de fet i en la realitat pot molt .com fàcilment no tenir fi. penasdelargaduracion@gmail.com Tota condemna de privació de llib- ertat és inhumana ja en si mateixa, però si amés és de llarga durada, passa a ser degradant i destructiva per a la persona iper al seu entorn,
  • 15. DONA PRESADOBLE CONDEMNA homes. puguin- conviure amb elles a la presó. De fet, Aquests “acomodats existeixen alguns departaments de dones que d’ocasió” ocupen un no admeten, , ja d’entrada, la possibilitat d’al- espai molt reduït de lotjar les filles de les preses. En el cas dels tota l’estructura prin- departaments que sí que acullen a mares pre- cipal de la presó i, en ses amb les seves filles, aquests no disposen, conseqüència, tenen en molts casos, d’uns serveis específics per a unes condicions elles. d’habitabilitat molt pitjors que els espais La situació actual de les presons destinats a acollir als de dones a lestat espanyol s’ha homes. Certament, això es molt greu, d’emmarcar en el context més perquè en aquests general de la situació peniten- recintes resideixen ciària del país. Humiliacions, pal- també, en moltes lisses, vexacions, cel·les daïlla- ocasions, les filles ment, intervenció de la corre- menors de les internes. Al ser les spondència... instal·lacions molt precàries i deficients, A les presons de dones existeix, en general, es disposa de molts una menor oferta de programes rehabilita- menys espais per a dors. La majoría de programes educatius, for- realitzar activitats o matius, laborals o les activitats culturals o programes específics recreatives que sorganitzen a les presons de de tractament. dones reforcen el paper tradicional de la dona Els departaments de a la societat. Es tendeix a reproduir els dones dintre de les estereotips socials de gènere, reafirmant i ret- presons d’homes o ribuint a les dones en els seus rols domestics. les petites presons Daquesta manera la presó pasa a ser el lloc de dones a l’interior privilegiat per a recordar i ensenyar a les de macropresons dones que són i han de seguir sent bones filles, d’homes són gover- esposes o mares. nats indistintament Els tallers reproductius per a les dones acostu- per un sol director, men a ser els més durs, els pitjor pagats i els que marca la política que han estat rebutjats a les presons dhomes. penitenciària tant per a la població reclosa Les pautes de comportament de les donesLola masculina com per a la femenina. Com que la preses són en general menys tolerades pel masculina es la majoritària, la política que es funcionariat, aquest fet fa que tinguin mésLa situació actual de les presons de dones a porta a terme sempre acaba prioritzant les sancions disciplinaries. Lideologia i les pràc-lestat espanyol s’ha d’emmarcar en el context necessitats d’aquests col·lectiu per sobre del tiques socials discriminatories que predominenmés general de la situació penitenciària del femení, molt més minoritari. D’aquesta forma, a les presons de dones exigeixen unspaís. Humiliacions, pallisses, vexacions, es destinen molts menys recursos econòmics, estandars de comportament més elevats per acel·les daïllament, intervenció de la corre- materials i personals per a les dones preses, les dones que per als homes. La violència i laspondència... són mètodes habituals que su- cosa que comporta menys possibilitats de tensió són més grans a les presons de dones,tilitzen a totes les presons. Tot i això, aquests tractament, menys tallers productius, menys perquè les preses tenen més responsabilitatsestabliments presenten una sèrie de carac- activitats culturals i recreatives, menys possi- familiars i domestiques que els seus homòlegsterístiques específiques que s’han de remarcar, bilitats educatives, etc. A la vegada, al ser cen- masculins i, en aquest sentit, el seu empres-ja que impliquen diferències importants en tres segregats d’una presó d’homes. Les onament els imposa una pena més dura.quant a les condicions de compliments de la dones tenen accés més restringit, si es que nopena privativa de llibertat entre dones i estan excloses, a les instal·lacions comuns de En el tractament penitenciari de les dones pre-homes. la presó (polisportiu, biblioteca, sales d’actes, domina un enfocament psicoterapèutic per Les dones preses es distribueixen en tres etc.). S’ha de senyalar que algunes presons sobre del resocialitzador. Per aquest motiu, eltipus de dependències penitenciaries molt de dones ubicades a macropresons d’homes, nivell de prescripció de tranquilitzants, antide-diverses entre elles: petits mòduls, unitats o com la de Brians o Topas, tenen la seva pròpia presius i sedants que es faciliten a les dones,departaments situats a l’interior de les presons direcció, encara que està supeditada a la direc- es molt més gran que en el cas dels homes.d’homes, petites presons de dones dintre de ció central de tot el complex penitenciari; i les Aquestes particularitats de les presonsgrans complexos penitenciaris d’homes -les iniciatives que es prenen sempre depenen del femenines provoquen situacions molt discrim-denominades “macropresons”- o en centres que es decideix des de l’equip que regeix el inatòries cap a les dones i, en conseqüència,penitenciaris exclusivament femenins. conjunt de la presó. una pena de presó molt més dura en com- Aquests centres de dones estan ubicats a paració amb la que compleixen els homes. I jaLes condicions de vida de les dones empres- presons fetes i pensades per allotjar a homes, per acabar, dir que podria afirmar-se que unonades així com la política penitenciària que i per aquest motiu no s’adapten a les necessi- del objectius principals dels programes reha-se’ls aplica són molt diferents segons el tipus tats i especificacions que puguin tenir les bilitadors a les presons de dones es, en reali-de centre en el que les dones estan recloses. dones, particularment si són mares o tenen les tat, la “feminització” de les dones empreson-Els centres ubicats a l’interior de presons seves filles amb elles a la presó. Així es que adesd’homes, ja siguin mòduls/departaments amb molts dels departaments de dones no tenenpoques places o centres més grans, tenen els espais suficients per a que les preses que Davant de tot això el silenci mai esdesavantatges afegits. Com el fet que els són mares puguin rebre, si ho desitgen, a les la resposta i crido: la presó no es ladepartaments de dones estan situats en cen- seves filles els dies de visita. Tampoc tenen solució sinó part del problema!tres inicialment concebuts per a recluir a suficients espais per a les que vulguin –o
  • 16. La presó al’entorn familiarRakel Escurriol en per part de l’Administració, sobreAquest estudi es va començar a gestar el qüestions que afecten a2004 des d’una de les àrees d’investigació la quotidianitat del i lade l’OSPDH (Obstervatori del Sistema Penal familiar empresonada,i Drets Humans), grup de recerca consoli- la desinformació dedada de la Universitat de Barcelona. Des molts dels advocatsd’aquest organisme es preten poder ser un que els “defensen” i elull observador del que passa dins i entorn sentiment d’indefensiódels centres de privació de llibertat per tal que se’n deriva, comde posar-ho en coneixement tant dins els les condicions de laentorns més acadèmics com a la societat en presó que s’agreugengeneral. segons del grau de reclusió del que Les familiars es troben estiguem parlant, l’es- tat de salut del pres i sovint amb un món com es tracta (si és quedesconegut que al contrari es tracta) dins la presó, la possibilitat de trebal- de facilitar la relació amb lar... hem pogut com- el pres la dificulten probar com aquest patiment és totalmentAl llarg de moltes investigacions rela- palpable en les famil-cionades amb el sistema carcelari es va iars amb conseqüènciesanar fent palesa la necessitat d’aprofundir tant en el seu estat desobre un aspecte que molts cops és poc vis- salut físic com psicològ-ible de cara a la societat civil i molt oblidat ic-emocional. I és total-de cara a l’Administració... les i els familiars ment lògic, ja que a mal?”. Les familiars es troben sovint ambde pres@s. part de soportar aquesta constant angoixa un món desconegut que al contrari de facil- sobre el que està passant i passarà, moltes itar la relació amb el pres la dificulten, noAixí, un grup de l’OSPDH vam iniciar la d’aquestes dones tenen la sobrecàrrega oblidem que un dels principals objectius derecerca bilbiogràfica corresponent per a afegida de ser l’únic suport de la presa/pres la presó és la reinserció i per això és neces-poder dissenyar uns guions que ens perme- i molts cops havent d’assumir la soletat en sari el contacte amb l’entorn familiar itessin copsar al màxim les diferents reali- tota aquesta creuada ja que és freqüent social. Es queixen de falta d’informació, difi-tats d’aquestes dones... dones, sí. Aquesta trobar-se amb l’estigma per ser familiar cultats per a les comunicacions tant enva ser una decisió arrel del que vam anar d’algú penat i per tant no tenir suport en quantitat i qualitat de temps com en lestrobant, ja que sobretot eren visibles les l’entorn més proper i inmediat. condicions en que es fan aquestes comuni-veus de les mares, companyes, germanes... cacions, dificultats en l’entrega de diners ii és el que vam voler subratllar ja que sols Una altra de les conseqüències que més de paquets i molts cops un tracte molt pocfa falta passar-se un dia de visites per algu- anomenen les familiars és l’empobriment digne per part del personal penitenciari quena presó tipus la Model per veure la quanti- econòmic que suposa l’empresonament sovint es tradueix en vulneracions delstat de dones que esperen per comunicar. d’un fill, parella, germana... molts cops una drets dels familiars.Les trobades amb elles crec que és el que font d’ingresos a la família que passa a sermés ens ha omplert, poder compartir les una font de despeses (advocats, peculi, Davant aquestes realitats la nostra intencióseves experiències i ser testimonis d’una viatges fins la presó...). Si el pres o presa ha estat poder plasmar-les en un estudi perrealitat que passa sovint inadvertida i és tenen la “sort” de poder treballar dins la tal de visibilitzar-les, ja que, si bé moltesfreqüentment estigmatitzada. D’aquestes presó, serà amb un sou indigne que no d’aquestes problemàtiques són inherents alentrevistes vam elaborar un llistat de les arribarà més que per a poder costejar-se la sistema penal, moltes altres es podrienprincipals problemàtiques amb que es seva manutenció, però en cap cas per a solucionar amb voluntat política. La nostratrobaven els familiars de pres@s i que poder ajudar a una família que es queda posició és totalment anticarcelària, nodesprés ens va permetre elaborar algunes sense un membre actiu per sufragar tots els creiem que algunes reformes puguin solu-de les principals necessitats d’aquest gastos. cionar el problema però sí que és necessaricol.lectiu. que els responsables de totes les conse- les conseqüències que més qüències derivades de l’empresonamentA través d’un dia que ens podria descriurequalsevol familiar de pres/a ens podem fer anomenen les familiars és d’algun familiar se’n facin responsables per a mitigar part del patiment i dificultats queuna idea de tot allò que han de patir, tant l’empobriment econòmic han de suportar dia a dia cada cop més per-dones com homes, acompanyants d’algúprivat de llibertat i que es complica segons que suposa l’empreso- sones.la realitat de cada pres: on està reclòs, en nament d’un fill, parella, Per a més informació l’estudi es pot consul-quin grau, quant temps, quines condicions, germana... tar a la pàgina web de l’Observatori delestat de salut, possibilitats econòmiques, Sistema Penal i Drets Humans de lalloc de procedència, i un llarg eccetera que Aquestes i altres problemàtiques estan Universitat de Barcelona www.ub.es/ospdh/dibuixarà no únicament la seva reclusió sino condicionades per la relació que té el famil-també la dels seus familiars. Unes de les iar amb la presó, relació sovint hostil pelconseqüències que més anomenen els tracte que reben, ja que com diu una de lesfamiliars és el patiment per la persona mares “El familiar no está condenado peropresa, ja que aquí juguen molts factors en se le trata como si lo estuviese. Los famil-contra, des de la desinformació que pateix- iares vamos nerviosos, alterados... ¿es nor-
  • 17. // 17 7Actualitat Valldaura: coneixent un barri per les seves mobilitzacions veïnalsRecentment al barri de Valldaura (de Manresa) s’han succeït tres mobilitzacions, protagonitzades pels seus veïns (tan des del’Associació de Veïns com al marge d’aquesta) que, a més d’indicar que el moviment veïnal encara existeix, em semblen molt signi-ficatius per conèixer el moviment i el barri: exemplifiquen els problemes socials i les dinàmiques del poder veïnal i de l’Ajuntamentexistents en aquest.Manresa, agost de 2007 consumidors d’oci). I aquí es presenta el tercer fet succeït: aHiram Gascoigne principis d’aquest estiu, un grupF a uns mesos que visc al de veïns de la part baixa del barri de Valldaura, i barri iniciaren una campanya abans de traslladar-m’hi queixant-se del fet que els cot- sabia que el seu origen xes eren sovint aparcats sobre es trobava en un dels les voreres (com passa en algunsprincipals ravals medievals, al trams del carrer Moragues), difi-llarg del camí que conduïa cap a cultant el pas dels vianants, iLleida, i que bàsicament el seu reclamant que l’Ajuntamentdesenvolupament urbà es pro- habilités un espai per a aparca-duí arran de la localització fàbri- ment, com podria esdevenir elques i habitatges per a obrers, solar lliure que hi ha al costat deals ss XIX i XX. El resultat d’a- la Policia Local.questa història és ben visible enel seu paisatge, com he pogut Tot amb tot, aquesta situació nocomprovar durant aquest temps. sembla pas que hagi de canviarPoca cosa més en sabia, a part vist els projectes urbanístics pre-de suposar-me que els seus vistos en el barri. La major parthabitants tenien els mateixos dels interessos es concentren enproblemes que els d’altres barris la construcció de nous blocsindustrials en crisi. d’habitatges, però existeixen dos projectes estrella, encaraPoc abans de les eleccions muni- 7, per exemple, (que hi va dedi- públic cal afegir que per aquest deixen l’enderroc dels antics que a llarg termini, i del qualscipals un grup de veïns del car la portada i dues pàgines el barri hi passava la línia de tren recintes industrials (com els polí- tots els partits polítics durant lacarrer Moragues van iniciar una 13 d’agost) posaven èmfasi en dels Catalans que unia l’estació gons d’habitatges dels Panyos). campanya electoral en parlaven.campanya contra la instal·lació dos aspectes: mostrar la manca de Manresa-Baixador amb la A això s’hi uneix la desatenció Un és la construcció d’una novad’un bar musical en aquest de respecte dels joves i les Renfe, i que va ser retirada a mit- en qüestió de serveis públics per estació de la Renfe, tot i que acarrer (que al final no s’hi ha molèsties que pateixen els jans dels anys 60, amb el pretext als habitants del barri: a més, de l’altra banda del Cardaner, queobert). Poc després, al juny, veïns. Pot resultar paradoxal que que la seva existència comporta- la fins recentment manca de s’acompanyaria d’un gran apar-l’Associació de Veïns de des d’institucions de poder es va problemes de mobilitat als transport públic, no hi ha cap cament i d’un parc públic. UnValldaura va convocar a tot al criminalitzi un comportament veïns i frenava el desenvolupa- centre d’atenció mèdica, cap dels fets més destacats pels par-barri a una assemblea per discu- social que, de fet, es promou ment de Manresa. El fet curiós és guarderia... De forma simple es tits és que el disseny de l’estaciótir sobre el soroll produït, direc- com a forma de socialització en que ara l’Ajuntament està treba- pot dir que Valldaura és el barri seguiria les tendència més inno-ta o indirectament, pels locals la societat del consum. Però el llant amb un projecte per allar- on s’hi localitzen serveis pensats vadores, com no podia ser!d’oci: la Carpa del Riu, el Cha cert és que ambdós processos, gar la via dels Catalans i poder per gent que no hi viu, i on man- L’altre, és la ja tan anunciadaCha Cha, La Botellita, el 411... El la capitalització del lleure i la cri- tornar a unir les dues línies, amb quen serveis per la gent que sí rehabilitació de la fàbrica delsresultat d’aquella assemblea ha minalització de les seves conse- el mateix argument amb el que que ho fa. És allò que deien Panyos, que, tot i ser la més anti-acabat amb una campanya de qüències, són part del mateix les van treure: millorar la mobili- alguns dels veïns més vells ja fa ga de Catalunya, està en un altdenúncia durant aquest estiu. mecanisme de control de la tat i el desenvolupar de la ciutat. uns anys: “Tenim caserna, tenim grau de deteriorament. Des deL’atenció rebuda a aquesta ha població explotada i dominada. Però, i a diferència de l’anterior la urbana, tenim col·legi privat, l’Associació de Veïns es reclamaestat bàsicament sensacionalis- El segon succés que vull desta- línia, aquesta no passaria per però no tenim cap parada de que aquest espai es destini alsta, duta a terme per la Regió 7; car és el fet que l’Ajuntament de Valldaura. bus”; exceptuant el bus, la situa- serveis socials inexistents almentre que la resposta de Manresa, i tenint en compte que ció no ha canviat. barri; des de l’Ajuntament esl’Ajuntament de Manresa ha con- hi ha hagut eleccions municipals Ambdós successos exemplifi- preveu que aquest es convertei-sistit bàsicament en fer circular ha inaugurat dues línies d’auto- quen molt bé quina és la situació Aquesta política urbanística té xi en el símbol i seu d’una novamés pels carrers la policia local, bús urbà que tenen parada a l’in- d’aquest barri. És la perifèria on una important conseqüència institució de poder, enradicats, de fet, en aquest terior del barri (la 8, abans d’e- el poder econòmic i polític ha sobre la mobilitat de la població: instal·lar-s’hi el que haurà demateix barri (a la Florinda). leccions, i la 4 a l’agost). El fet situat una bona part dels serveis pràcticament s’obliga a usar el ser la diputació veguerial de la significatiu d’això és que fins a de consum per a tot Manresa i el transport motoritzat i privat, Catalunya Central (partint del fetCom a veí puc confirmar que la posada en marxa d’aquestes Bages, en una proporció molt tant als veïns del barri per satis- que algun dia es creï aquestaalgunes nits de divendres i dis- no n’hi havia cap que travessés superior a la d’altres barris i fer les seves necessitats en vegueria i que la capital en siguisabte hi ha soroll al carrer, però el barri; fins ara eren tangencials suburbis: a més dels locals d’oci barris on sí existeixen els serveis Manresa, és clar).independentment del grau de i les parades estaven als seus nocturn, hi ha diverses gasoline- que manquen aquí, com a lamerder, i de si l’Associació de límits (a la plaça del Puerto Rico res, grans establiments comer- població de la resta de Manresa i I mentre escric aquestes línies, iVeïns exagera o no, el cas és que –Valldaura– o la carretera de cials (Aldi, Tainco, Cofac...), la comarca per venir aquí a con- davant d’aquest panorama,tant l’Associació, Regió 7 i Cardona). Però més significatiu alguns dels quals associats a sumir i treballar. El resultat és l’Associació de Veïns ha iniciatl’Ajuntament han aprofitat per a encara és que aquesta era una activitats industrials, i les seus que la circulació d’automòbils i una altra campanya de protesta,criminalitzar més la joventut i el de les demandes que els veïns del control i la repressió socials l’estacionament d’aquests en aquesta vegada per reclamar unseu comportament, alhora que feien a l’Ajuntament des de fa (la Policia Local i la Guàrdia l’espai públic és considerable segon semàfor al carrerintensificar el control de l’espai 30 anys. Civil); així com també, és on es (durant el dia, per part dels tre- Moragues, al qual l’Ajuntamentpúblic i les persones per part de construeixen nous grans blocs balladors de les diverses empre- s’havia compromès a instal·larla policia. Les notícies de Regió A aquesta manca de transport d’habitatges sobre els solars que ses; durant algunes nits, pels l’any passat.
  • 18. // 18Actualitat Juli Gendrau: tot segueix igualBerga, setembre de 2007Pep i tuJ a des dabans de ser lalcalde de Berga Juli Gendrau anava dient privadament i també de manera pública que trau- ria les multes que va posarlanterior alcalde, Ramon Camps,perquè ell no les creia justes ni liagradava lordenança ni blabla-blabla blabla blablà. Exacte“parole, parole, parole” que diula cançó o “paraula de polític”que dic jo, és a dir res de res.Recordem que tot es remuntaals actes culturals i reivindicatiusque es van fer a la plaça de lesFonts de Berga el passat 30 desetembre de 2006, ja fa un any.Jocs per la canalla, dinar, poesiai música. El premi de la sergentVizuete i l’Ajuntament de Berga(llavors en mans de RamonCamps i Josep Xoy): 22 multesque finalment van ser fixades en750 euros cadascuna més unaaltra de transit de 200 euros i 4punts, tant surrealista com falsa,al vehicle va portar els estrismínims per a fer els jocs. que sí tot i que sigui que no. la realitat és que les multades i el que no li agrada de les mul- posició a les falses informacions, Aquestes piruetes van culminar tenen una multa cadascuna i la tes és que el posen en evidència escampades pels polítics queDavant daquesta alcaldada a un ple i en unes informacions resta són paraules buides fins al i ligualen al senyor Camps. Però afirmaven que les multes havienàmpliament coneguda per tot- difoses a la premsa on semblava dia davui. poc més, cap mena de convicció estat tretes. Igualment, uns car-hom a Berga, es va respondre que CiU junt amb la CUP i la o de voluntat de justícia mou en tells comparant als senyors Juli icom també tothom sap amb car- resta de partits haguessin tret Si el senyor alcalde realment no aquest home, tal i com demos- Ramon han estat enganxats pertells, adhesius, denúncia pública lordenança de civisme i les mul- estes dacord amb les multes les tren els fets. Berga i sembla que podrienals mitjans locals, protestes als tes. Però, lordenança no sha hagués tret ja, per poder donar el tret de sortida a novesactes culturals oficials de lajun- tret i les multes tampoc. Diuen començar de zero i sense carre- Durant el mes de juliol i agost mobilitzacions.tament, als plens municipals, que faran una altra ordenança gues lesmentat procés partici- les multades han intentat nego-amb una penjada amb cordes de prometent obrir un procés parti- patiu per fer una nova orde- ciar amb el senyor alcalde sense En el terreny legal el passatlajuntament, dues manifesta- cipatiu. Potser es pensen que nança. Tanmateix al senyor Juli, èxit. I per això, a principis de dimarts 18 de setembre van sercions... Al mateix temps es van participarem a fer una orde- tal i com estem veient, lúnic que setembre es va fer pública un presentada una demanda contrapresentar les al·legacions perti- nança per retallar-nos les lliber- no li agrada de lantiga nota on sexplicava quina era la lAjuntament de Berga davantnents (fins a tres) cap daccepta- tats, som rucs però no tant. Però Ordenança és que no la va fer ell situació de les multes en contra- del jutjat del contenciós admi-da: la primera refusada per la nistratiu de Barcelona, ja que talVizuete (se la va llegir? la va i com sha dit, el Juli es nega a Comunicat de l’assembleaentendre?), la segona per lil·lus- treure les multes i per tant lestríssim (que no il·lustrat) senyor persones afectades per aquestaRamon Camps i la darrera també situació creada per lAjuntamentrefusada per Camps tot i que de Berga es veu obligada a anarfora de termini i amb una pota al Ja gairebé fa un any de l’acte cultural en contra de l’Ordenança de Civisme i per reivindicar l’ús als jutjats de mà del seu advo-carrer (abans de marxar volia del carrer que va comportar 23 multes a persones que hi participaven. Tant la senyora Vizuete cat.tancar el tema no fos cas que el (cap de la policia local i instructora de les sancions) com el senyor Ramon Camps (ex-alcalde deproper alcalde acceptes les Berga) van refusar totes les al·legacions presentades per les persones multades. Juli Gendrau De moment la situació és laal·legacions: rebequeries dal- (alcalde des del mes de juny) malgrat les bones paraules i intencions mostrades, alhora de la veri- següent: lAjuntament de Bergacalde). tat manté les multes. S’han demostrat inútils les gestions i reunions amb l’actual alcalde que hem no treu les multes, però paralit- proposat nosaltres i el nostre representant legal. za el pagament (aquesta és laTanmateix, el nou alcalde de El proper 20 de setembre finalitza el termini per anar al contenciós administratiu al qual porta- única novetat) ja que de momentBerga, el senyor Juli Gendrau rem aquest cas de totalitarisme i arbitrarietat. Ens disposem a tirar endavant aquestes 23 deman- no s’ha atrevit a treure-les. Les(CiU) tot i no parar de dir que sí, des a l’ajuntament davant la justícia mentre no hi hagi una retirada de les esmentades multes. multades porten als jutjats les-que trauria les multes, un cop Les paraules se les emporta el vent, i a hores d’ara les multes segueixen vigents. Diu el senyor mentat abús dautoritat i semblaalcalde va oferir a les multades Gendrau que en el tema de l’Ordenança vol posar el contaquilòmetres a zero. Doncs a què espe- que comencen a fer algunesel mateix que Camps: facilitats ra? De què o de qui té por? Potser també pensa que allò que vam fer aquell dia mereix represà- petites accions de protesta.per pagar les multes per mitjà lia? Potser esta lligat de mans per la reacció de sempre? Nosaltres ja hem demostrat prou pacièn- Seguirem informant alhora quedactes culturals, fins i tot fets en cia, no ens hem d’amagar de res i fem públic aquest escrit perquè cadascú pensi i actuï en con- recolzem des daquí obertamentel passat. Veient la negativa (ja seqüència. Seguirem insistint: als jutjats i al carrer. Perquè el carrer és de totes! i sense “peròs” a totes les multa-que les multades no estan dis- Berga, 9 de setembre de 2007 des.posades a pagar per una cosaque no és delicte legal ni moral) Més informació a: www.bergue-el senyor Juli ha fet diversos Assemblea d’afectades per les multes de l’Ordenança de Civisme dallibertari.orgmalabarismes perquè sembli
  • 19. // 19ActualitatEl tercer de Plataforma per Catalunya Manresa és un reconegut falangistaManresa, setembre 2007 amb el seu nom, han desapare- Plataforma per Catalunya: demostrat en l’entrevista oculta han servit. La possibilitat deEstem a l’aguait gut de les nombroses pàgines partit feixista que realitzaren periodistes del què els partits de dreta assu-L de Falange. El fet que el Codi El debat entorn a si Plataforma canal 9 valencià al líder vigatà meixin part dels seus discursos ’estèril debat aparent- Postal que ofereix Falange per Catalunya és o no un partit Josep Anglada. per absorbir part del seu elec- ment intern que ha desen- Catalunya per contectar amb feixista segueix obert. És inne- volupat la Plataforma per ella continuí estant ubicat a gable els nombrosos lligams Catalunya de Manresa Manresa, ens fa pensar que que ha tingut amb l’espectresobre la persona que ha de Aaron Argudo no està (ni molt d’extrema dreta, no només perrepresentar el partit a menys) desvinculat d’aquest la passada militància dels seusl’Ajuntament de la ciutat no és partit. militants, sinó per les trobadesmés que una farsa per blanque- que ha desenvolupat amb par-jar la seva imatge. El líder de la Plataforma per Catalunya: tits com el Front Nacionalformació a Manresa, Xavier partit de la Nova Dreta francès, Democracia Nacional oArcas, pretenia abandonar la L’estudiador exhaustiu de l’ex- la Plataforma España-2000.seva plaça com a regidor, supo- trema dreta, Xavier Casals,sadament per la seva domicilia- situa a la Plataforma Catalunya Alguns analistes apunten lació a Barcelona. Això implicaria dintre dels nous populismes possibilitat de què molts delsque el reconegut ex-fuerzanue- que conformarien l’anomenada seus membres no siguin mésvista Emili Utges ocupés el seu “Nova Dreta”. Aquesta nova que oportunistes polítics provi- # Aaron Argudo falangista manresàlloc, cosa que segons sembla dreta vindria caracteritzada per nents de partits tradicionalsno agrada al partit, per què aju- la renúncia a la nostàlgia de que s’han vist exclosos i quedaria a corroborar les veus que règims passats, la fugida del veuen l’ocasió de fer carrera enassenyalen a la formació com a binomi de partit de dretes o el buit ideològic que han deixat torat significaria una victòriaun partit d’extrema dreta. esquerres, o la denúncia explí- la resta de formacions. La resposta institucional no ha per aquestes formacions queArcas conclogué que estaria cita del monopolisme dels par- Nosaltres sabem que el què sabut respondre a les pregun- veurien com part dels seusdisposat a abandonar el seu tits polítics tradicionals. pretenen realment els impul- tes que partits com Plataforma precs agafen força i protago-seient a la ciutat sempre i quan Aquesta postura, heretada sors és guanyar seguidors mit- per Catalunya han plantejat. De nisme. La única resposta possi-el tercer de la llista, Aaron sobretot del Front Nacional jançant una nova façana allun- fet, les estratègies institucio- ble ha de venir donada des delArgudo Palacios, ocupés el seu francès de Le Pen, els permetria yada de la violència que carac- nals utilitzades per a frenar l’e- carrer, mitjançant la denúncialloc. abarcar un ventall molt més teritzà el passat feixista que closió del partit xenòfob no pública dels objectius i les ampli de seguidors. I més si volen impulsar. Així quedà han aconseguit el seu objectiu. pràctiques dels seus elements.Tot això seria molt bonic si no tenim en compte la no pronun- Ni la marginació política, El feixisme avança si no se’lfos per què el senyor Aaron ciació d’aquest partit sobre ni la crítica simplista combat! Desemmascarem elArgudo Palacios hagués estat la llibertat dels pobles feixisme per organitzar ladurant els últims anys el Jefe de l’estat i la identifica- resposta.territorial de Falange a ció amb un cert nacio-Catalunya. Aquest individu, nalisme català (senseresident a Manresa, té una llar- entrar a parlar delga trajectòria dins dels vestigis nacionalisme espan-de l’extrema dreta tradicional. yol) . De fet, part delA les eleccions autonòmiques seu èxit recau en quède l’any 2006 es presentà com Plataforma pera segon de llista del partit Catalunya articuli el“Españoles Bajo el Separtismo seu discurs entorn(EBS)” , una coalició formada a poquíssimspel Frente Democrático Español temes d’intensai Falange Española. L’entrada actualitat: aen una formació com saber, la immi-Plataforma per Catalunya, l’ha gració i la segu-obligat a borrar el seu passat retat ciutadana. # Aaron Argudo a la manifestació dedavant de l’opinió pública. Així falange a Pamplona per la unitat d’Espanyaper exemple, vàries fotografiesque sortien d’ell a internet,com numersos textos signats les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació P I N T O R S c./ Mossèn Huch, 11 (Mercat Municipal) Berga Tel. 938221334 -Tapes variades, esmorzars, entrepans T freds i calents, sucs naturals i gran assortit de tes aromàtics- plaça maragall, 7
  • 20. // 20Actualitat Manifest davant el judiciUn altre cop: abús de poder fets de Patum de 2005 Berga, setembre de 2007 Balsareny, estiu de 2007 agents del Cos es dirigien a els que es van descuidar els Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat casa meva on van trobar al papers dins el meu vehicle! Centre dEstudis Josep Ester Borràs MariaE meu company que no tenia Seguidament, em demanen L m disposo a narrar els claus per obrir la porta ja que poder registrar "per si hi tro- ’Ateneu Columna Terra vergonyós. fets ocorreguts el dia les tenia jo a la feina. Sense ben més papers". Jo, atònita i Llibertat i el Centre 3 de juliol de 2007 i identificar-se i en tot moment pel seu comportament, cedei- d’Estudis Josep Ester Si ja fèiem servir laparell judicial successius, per mos- amb to amenaçador ("Vostè xo per no tenir més proble- Borràs ens retirem com a contracor, lexperiència en trar la meva més pro- mestà posant excuses per no mes. Evidentment, no hi van acusació particular al judici aquest procés i la relació ambfunda indignació pel tracte obrir-me la porta i no sé què hi trobar res; això sí, no van evi- per l’assassinat del company ladvocat que hem tingut finsintimidatori i prepotent rebut fa aquí dins" o "tenim un agent tar comentaris sobre suposa- Isanta: ara, ens ha convençut de la inu-per part dun agent dels de paisà a baix, si surt del pis des olors il·legals que despre- tilitat total daquesta via —com aMossos dEsquadra cap a la nia el cotxe nou de trinca. Fa ja més de dos anys de l’as- mínim en aquest cas—.meva persona: sassinat del company Pep Isanta Nosaltres no volem diners, ni Al cap duns dies els i de les agressions a altres com- volem més anys de presó pelsDimarts 3 de Mossos em truquen de panys en el context del concert assassins, nosaltres no volemjuliol a mitjanit, a nou per tornar-me a de divendres de Patum de 2005. formar part daquest circ i és perlentrada de demanar explicacions. Va ser una agressió indiscrimi- tot això —i malgrat tenir mésBalsareny, va haver- Em citen, per parlar, i nada, sense sentit ni motiu apa- dubtes que seguretats— quehi un greu accident no es presenten a la rent. Nosaltres com anarquistes abandonem i renunciem a serde trànsit en el cita. Més tard em tru- no confiem en l’aparell judicial i part acusadora en el procés judi-qual una persona quen i em demanen dis- el considerem una eina de cial. De cap manera però, nohi va perdre la culpes, i em tornen a l’Estat per legitimar i beneir els abandonem la lluita ni renun-vida i dos van citar. Finalment, els seus abusos. Sabem que és molt ciem a la solidaritat cap als laresultar ferits cito jo a la feina per difícil que és faci Justícia des de resta de companys afectatsmolt greus. Jo, acabar del tot amb la judicatura, tanmateix en el duna o altra manera. La nostraque conduïa el aquest malson. seu dia també vam apostar per lluita continuarà però sensemeu vehicle, Aquest cop es presen- aquesta via —junt amb molts entrar als jutjats. Hem deciditvaig ser el primer ten, em prenen declara- altres mitjans— per tal que es cercar la Justícia per vies quetestimoni en arribar ció i em recomanen que conegués el que va passar i coneixem més i que consideremal lloc dels fets, i vaig envii aquesta carta al cap de intentar que s’esclarissin els més dacord amb els nostresser qui va acompanyar una la comissaria dels Mossos fets. Ja que encara no sabem els sentiments i les nostres idees.de les víctimes en els seus dEsquadra de Manresa. motius pels quals no existia capúltims moments de vida. pla de seguretat —tal i com indi- Des de que vam rebre les agres-Primerament van arribar els vindrà detingut a comissaria i Concloent, la irresponsabilitat, ca la llei—, ni tampoc sabem sions i ens van assassinar a l’a-bombers, seguidament les ens explicarà unes quantes la manca de coordinació, la perquè els Mossos d’Esquadra mic Pep hem estat criminalitzatsambulàncies del SEM i final- coses). A quines "coses" es lentitud i, en definitiva, la van ometre la seva responsabili- per les nostres idees per partment els Mossos dEsquadra. referia lagent? Són normals o incompetència ha estat la tòni- tat i obligació d’auxili —malgrat dels mitjans de comunicació iEls agents, al cap duna esto- habituals aquestes amenaces? ca en aquest procés on mhe rebre trucades fins a prop de per la conselleria d’Interior —na, van demanar-me si podien El meu company, sense dub- vist involucrada per ser testi- mitja hora abans que es produís volent-nos fer passar de vícti-utilitzar el capó del meu cotxe tar-ho, els va donar ladreça moni dun trist accident de l’assassinat, just quan comença- mes a botxins— amb la con-per deixar-hi les pertinences i don jo treballava en aquell trànsit, en el qual vaig tenir la ven les agressions—. nivència de l’Ajuntament dedocumentació de la difunta. moment, on van presentar-se duríssima experiència dacom- Berga i dels sectors més feixis-Jo, sense cap problema, els amb força prepotència dema- panyar una víctima en els seus Tal i com ja s’ha dit en repetides tes de la població. Però no pen-vaig dir que sí. nant per "la hippie". El servei darrers moments de vida. ocasions, vam presentar-nos en sem afluixar en la nostra lluita. de seguretat de la empresa els aquest procés judicial com a No ens ho podem permetre.Dimecres 4 de juliol, al matí, informa que sesperin a lexte- Després del traumàtic fet mhe part agredida per tal que lessota la meva sorpresa, em vaig rior, no a dins. Jo surto de la sentit perseguida, insultada i administracions assumeixin la Rebutgem, com sempre hemtrobar la documentació de la feina per parlar amb els acusada dhaver robat una seva responsabilitat. Tanmateix fet: els abusos de poder, l’endu-difunta damunt el seient del agents. Un cop cara a cara, els documentació que els matei- aquesta qüestió ha estat eludida riment del codi penal, les pre-copilot del meu cotxe. agents segueixen amb la tòni- xos agents dels Mossos no sense l’ajuda de l’advocat de sons, la injustícia social que pro-Immediatament em vaig dirigir ca autoritària demanant-me dEsquadra van extraviar. Per l’acusació popular de mou l’Estat i el Capital i quea lAjuntament de Balsareny explicacions i preguntant per- culpa de la irresponsabilitat, l’Ajuntament de Berga, que en genera assassins irrecuperablesper entregar lesmentada què jo tenia la documentació prepotència i abús de poder comptes de representar la veu com els que van robar la vida deldocumentació a la Guàrdia de la difunta i què en pensava per part dun agent dels de la ciutat en el procés ha esde- nostre amic. Malgrat tot —fins iUrbana. Aquella tarda, a la fer! Ho trobo insultant! En Mossos dEsquadra, jo, com a vingut l’advocat defensor de tot de la justícia de l’Estat—feina, algú va avisar-me que aquells moments em vaig sen- ciutadana, tardaré temps a l’administració enfront les irre- esperem que aviat es faciels Mossos dEsquadra mesta- tir intimidada, insegura i confiar un altre cop en aquest gularitats que va cometre aquell Justícia! Què ningú en dubti: niven buscant. Mentrestant, dos indignada. Van ser els agents cos. divendres de Patum, i això és oblit ni perdó! les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació PINTURES I DECORACIÓ PRODUCTES DE RESTAURACIÓ RESTAURACIÓ PRODUCTES QUÍMICS ATENCIÓ PERSONALITZADA Plaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos 08240 Manresa C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46 Tel. 938722516 i Fax 938720581 Manresa Web. www.ladrogueriamanresa.com tel. 93873 13 50 E-mail: info@ladrogueriamanresa.com
  • 21. // 21PresonsManresa, setembre de 2007 Presó i sistema sanitari La mateixa Sociedad Española vol consumir. Es creen relacions greus danys sobre el pacient. costat de la institució realitzantAss antipresons de Sanidad Penitenciària, òrgan que poden ocasionar una sèrie Recordem que fins i tot shan informes de lesions encobrintP er fer-nos una idea de encarregat del 80% de la infras- de conflictes que augmenten les distribuït medicament caducats sempre els carcellers. Alguns quines són les condi- tructura sanitària penitenciària, sancions i la reincidència de qui o ja retirats del mercat perquè dels pocs que han denunciat les cions sanitàries a les reconeix que el sistema sanitari consumeix: petits delictes de no funcionaven. tortures dels funcionaris han presons hi ha algunes a les presons és inviable, anti- furts i robatoris per aconseguir perdut la feina.dades molt significatives: quat, i no pot garantir una aten- la droga, "ajustes de cuentas", MALTRACTAMENTS ció similar a la resta dels ciuta- delictes comesos sota efectes de A dins dels centres penitenciaris MORTCada 5 dies mor una persona dans. Aquesta mateixa situació la droga, delictes per posses- es donen sovint maltractaments El percentatge de morts dins depresa per circumstàncies no ha estat àmpliament denunciada sió... Lheroïna es segueix tole- tant físics com psicològics, les presons és proporcionalmentnaturals (per falta, interrupció o pels mateixos reclusos i per rant dins de les presons, on sobretot a les persones que es molt més elevat que el de lexte-inadequació del tractament grups de solidaritat amb les per- entra "il·legalment" a través dels rebel·len per mantenir una mica rior. Les autoritats intenten demèdic, suïcidi, sobredosis, bara- sones preses. funcionaris o de les visites. A de dignitat entre tantes humilia- totes maneres que aquesteslles, retards en lhospitalitza- més es distribueix la metadona cions quotidianes: dades no surtin a la llum públi-ció...). Molts metges de medicina gene- com a droga legal (que crea una Des dinsults, pallisses de grups ca, amagant informacions, o ral tracten malalties que no els addicció molt forta) i que junta- de funcionaris a un sol pres amb excarcerant persones agonit-El 70-80% de la població reclusa pertoquen perquè no hi ha espe- ment amb els psicofàrmacs pals, porres, barres de ferro, zants perquè no consti quepateix malalties que requereixen cialistes, i és gairebé impossible (antidepressius i ansiolítics) són esprais amb gasos lacrimògens, shan mort a la presó. Moltes da-un tractament especialitzat que sortir a un hospital a veuren un. un mitjà de control que manté la emmanillar-te despullat durant questes morts a les presons dela institució no dispensa (hepati- A més, des de fa temps, ladmi- població reclusa relaxada i sub- dies, a vegades en posicions lestat espanyol no han estattis, tuberculosis, SIDA, drogode- nistració penitenciària, posant misa. molt incòmodes, sense menjar, imprevistes, sinó que en moltespendències, trastorns psí- per davant leconomia a la salut, fent-te les necessitats a sobre, a ocasions es tractava de mortsquics...). A més a més, a la presó distribueix a les presons, pro- Fins fa poc, ladministració no tirar-te galledes daigua freda a anunciades amb antelació.es donen molts casos de depres- ductes que formen part dels reconeixia públicament le- lhivern al terra de la cel·la per- Sovint les causes han estatsions i altres desequilibris emo- excedents dempreses far- xistència de drogues de consum què lhagis de recollir escorrent- malalties, la més freqüent lacionals, malalties cardiovascu- macèutiques, fins i tot alguns intravenós a la presó, cosa que la amb la teva roba... SIDA. Existeix un article dellars, privacions sensorials, úlce- caducats. impedia la distribució de xerin- reglament penitenciari (196.2)res, disfuncions a laparell diges- gues per evitar contagis. Malgrat En aquestes condicions, la ten- que permet lexcarceració en castiu, a la vista, a la pell... i es tot només en algunes presons sió pot ser insuportable, fins al de malaltia incurable. Els tràmitstransmeten amb molta facilitat LA DROGA de lEstat sha començat a imple- punt dinduir a una persona al per sol·licitar-la són molt lents imalalties contagioses (SIDA, Les drogues dins la presó són mentar programes de distribu- suïcidi o a lautolesió per ser els permisos arriben semprehepatitis...) per falta de preven- tolerades per les institucions ció de xeringues, però en la conduït a linfermeria i així atu- quan ja és massa tard o justció. penitenciàries, perquè complei- majoria encara no. Una xeringa rar les tortures. Sentreveu, de quan la persona està agonitzant. xen una funció de control de la pot costar 30 euros al mercat totes aquestes tortures, que més Les morts per suïcidi també són població reclusa, manté a les negre de la presó, i els reclusos enllà dinflingir un dolor físic, el freqüents dins les presons, persones preses sedades i es veuen obligats a compartir-les que es busca és eliminar la capa- sovint provocades per la pressió sobretot poc rebels. perquè la majoria té poca capa- citat de resistència de lindividu, psicològica. Les presons més citat adquisitiva. doblegar, enterrar en limpotèn- modernes i amb millors És una substàn- cia i incrementar la sensació instal·lacions, no veuen reduïts cia necessària LA SIDA dhumiliació i dindefensió. el nombre de suïcidis. Altres per gran part dels Un 25% de la població peniten- morts són a causa de negligèn- presos, molts dells ciària és portadora del virus di- Lescepticisme, la desconfiança i cies mèdiques i dels funcionaris: són consumidors i munodeficiència adquirida, i la por a les represàlies fan que existeixen casos dometre crits mantenen el seu consum daquests, una gran part ha con- sigui molt difícil que sarribi a dauxili, dadministrar tracta- com a mecanisme dadaptació i tret el virus dins la presó, on es presentar una denúncia formal i ments equivocats a persones supervivència a la presó. comparteixen xeringues i fulles en molts casos aquestes denún- al·lèrgiques, de no escoltar rei- Segons estadístiques dafaitar. Tenint en compte que cies dirigides als jutjats de terades queixes de dolor... dInstitucions dins el reglament penitenciari es Vigilància Penitenciària no Existeixen també casos de morts Penitenciàries del 2002, contempla la possibilitat de lex- donen cap mena de resultat o per maltractaments físics, tot i més del 50% dels pre- carceració per malaltia incura- provoquen una denúncia dels que sempre seran encoberts per sos són consumidors ble, totes aquestes preses hau- mateixos funcionaris que en ladministració i tot laparell dalgun tipus de rien destar al carrer. molts casos es tradueix en un penitenciari de metges, funcio- droga. Qui controla augment de pena. naris... la droga esdevé Als presos sels impedeix escollir A més a més es donen també una persona amb el tractament que creuen més Els metges i infermers són còm- casos de morts violentes per molt de poder i adequat per la seva salut, i en el plices de les tortures, perquè baralles entre els interns, i morts capacitat din- cas del VIH shan arribat a inte- molt poques vegades denuncien per sobredosis. fluència sobre qui la rrompre tractaments ocasionant els maltractaments, i es posen al les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n 08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09 Especialitat en Moto Guzzi Fanàtics de les OSSA i DUCATI Servei DERBI i KAWASAKI MATERIAL TÈCNIC DE MUNTANYA Mòbil: 639 11 25 58 LA NOVA BOTIGA DE MUNTANYA DE MANRESA web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics Psg. Pere III 49-51 (Galeries Manresa Centre) 938370920 Persona de contacte: Pep. Local 15 e-mail:bi.cilindrics@retemail.es Tel. 93 874 86 13
  • 22. // 22Internacional Comunitats mineres a Amèrica del sud Recorregut fotogràfic per comunitats mineres d’Amèrica del Sud. Rostres de treballadors plens de dignitat, l’experiència de la lluita quotidiana. " A l’esquerra un treballador artesanal de la mineria de l’or a Colòmbia. " Abaix un miner dins la mina a Colòmbia.Manresa, setembre de 2007SecondA Colòmbia, comunitats de famílies desplaçades històricament per la violència viscuda al país (i incrementada des dels anys 50 fins els nostres dies) sobreviuen gràcies a l’explotació artesanal de l’or. Ells, no tenen res més que pics, pales i restes de maquinària de principi de segle. La seva creu: estar enmig d’una terra rica: una de les reserves auríferes més grans d’Amèrica Llatina. “Estamos montados sobre la riqueza pero somos pobres”, diuen. Viuen a la selvàtica i remota Serranía de San Lucas, i la presència estatal tan sols hi és present en la figura d’un exèrcit agressiu al servei de les grans multinacionals interessades en explotar, al preu que sigui, les betes d’aquesta muntanya. Degut a aquesta mateixa raó (fomentar la por per desplaçarels habitants i permetre un lliure accés a les multinacionals de l’or) la zona ha viscut diverses incursions paramilitars amb desenes de víctimes civils a l’esquena.Totes elles han estat tractades amb impunitat per part de les autoritats del país. De fet, cal remarcar, que el mateix president Álvaro Uribe Vélez, és també elpresident d’una de les empreses amb més interessos aurífers de la zona: Mineros de Antioquia. Sobre aquestes famílies recau també el context de guerra debaixa intensitat amb constants assassinats selectius i en forma d’un fort bloqueig econòmic, sanitari i alimentari. Mercaderies, aliments i medicines, arriben ambcomptagotes a la zona i sobreencarits pels costos de desplaçament amb mula i pels altíssims impostos que han de pagar a tots els actors armats de la zona,però bàsicament l’exèrcit i els grups paramilitars. Conjunts de cases sense escola, sense centres de salut, i amb nens i nenes que maduren prematurament pertal d’ajudar a les seves famílies en les tasques laborals o de la llar." Cementiri de la ciutat de Potosí, Bolivia. " Miner a la històrica ciutat de Potosí, Bolivia.
  • 23. // 23InternacionalLes fotografies de Perú han estat realitzades a la serralada andina, a la Cordillera Blanca, molt a prop de Huaraz. Centenars de treballadors realitzen llargues jornadesde treball a una altura més que considerable per tal d’extreure el carbó de la muntanya. A les fotografies, dos retrats de jornalers, ens deixen intuir la duresa d’aquestafeina, però també la dignitat que els caracteritza. Màquines humanes que treballen artesanalment en un entorn que no els és gens favorable i en una feina marcada perla precarietat laboral i els riscos, que sovint es tradueixen en víctimes mortals i morts prematures a causa dels gasos de les galeries. " A l’esquerra i sota aquestes línies, treballadors del carbó a la serralada andina del Perú.Quan un arriba a Potosí (Bolívia) queda impressionat. Impressionat, per la seva alçada, doncs és la segona ciutat més alta del món, però sobretot perquè aquest lloc des-punta una història dura i amarga d’anys de constant explotació iniciada per la colonització espanyola. Amb més de 400 anys d’extracció constant de metalls a l’esque-na, el Cerro Rico de Potosí encara segueix escopint plata, zinc i altres minerals. “Esto vale un Potosí” sentim dir encara. Circula la llegenda de que amb el metall extretd’aquesta muntanya s’hagués pogut construir un pont de plata entre aquesta ciutat i l’Espanya Explotadora. Hi ha qui dubta i considera que això és poc menys que unaexageració però qui coneix bé la crua història de la ciutat no dubta en canvi que s’hagués pogut construir amb la llargada dels ossos de tots aquells que han deixat laseva vida als intestins de la muntanya. Les xifres parlen per si soles: es calcula que uns 6 milions d’indígenes han mort treballant al Cerro en condicions infrahumanes.A aquests cal sumar-hi també els més de 2 milions d’esclaus africans que hi van morir.Actualment, tot i ser precàries, les condicions han millorat basant a les mines que s’han començat a treballar en petites cooperatives de treballadors que extreuen mine-rals a la muntanya. Per aguantar les condicions laborals i d’alçada, els indígenes, masteguen constantment la sagrada fulla de coca des d’una estona abans de començara treballar. Diuen, els dóna força d’esperit i de treball. Un altre atenuant de la duresa laboral sol ser l’alcohol pur que els ajuda a aguantar el fred i els gasos de l’inte-rior. Sorprèn veure al Cerro gran quantitat de nens i joves que se sumen a els més de 10.000 treballadors. Sorprèn veure com despunta la humil personalitat dels indí-genes. Sorprèn també visitar el cementiri de la ciutat i trobar-hi una frase que fa emocionar-se: Aqui yacen las personas que dejaron sus pulmones en los hondos soca-vones de las minas, por un mañana mejor para la humanidad.En fi, tres exemples de superació i quotidianitat llatinoamericana. Vides lluny de la comoditat però molt humanes que segueixen i seguiran treballant a canvi de la vidamateixa que es dibuixa previsiblement dia rera dia, explorant els racons foscos i desconeguts del planeta.
  • 24. // 24Antipatriarcal La divisió sexual del treball: un delspilars bàsics de la societat patriarcalManresa, setembre de 2007 divisió afecta també a les mercat laboral”, que es materi- presència femenina en les posi- àmbits. El segon, insisteix en la expectatives i desitjos que una alitza en una segregació horit- cions més elevades de la jerar- diferència de gènere afirmantcolumna clitoriana pugui tenir com a treballadora; zontal i una segregació vertical. quia laboral, ja que les dones que hi ha unes característiquesL a diferenciació de i en la vida social afecta a la ocupen un nombre molt més específiques de les dones que gènere constitueix un participació cultural i política, a La segregació horitzontal fa reduït de llocs de treball amb les diferencien dels homes, i factor estructurant prin- l’adopció d’uns determinats referència a la major presència responsabilitats directives a marquen la línia divisòria més cipal de la societat en el estils de vida i d’unes determi- d’homes en treballs consider- causa del què es coneix com a important de les diferències seu conjunt, i com a tal, nades formes de relació amb ats masculins (més propis del “sostre de vidre” (tot i que humanes. Segons aquest últimdetermina també les relacions els altres, etcètera. sector de la construcció, de les aparentment tothom pot ocu- corrent de pensament, unalaborals. Alhora d’analitzar el noves tecnologies, direcció i par els diversos llocs de treball revalorització d’aquesta difer-món laboral (estructura, organ- La divisió sexual del treball és gestió d’empreses, etc) i en la a la pràctica existeix un sostre ència seria l’estratègia perització, relacions que s’hi determinada per la construcció major presència de dones en real en la jerarquia laboral que arribar a l’emancipació deldonen, etc) és necessari tenir social de les identitats de treballs considerats femenins les dones no poden sobrepas- gènere.en compte la forma com opera gènere (identitat femenina i (més relacionats amb la cura sar-lo).el gènere. identitat masculina). En base a cap als altres –mestres, infer- El debat sobre la igualtat o la l’estereotipació d’aquestes meres,...- , atenció al públic, Aquesta segregació existent diferència queda reflectitLa divisió sexual del treball és identitats, el què s’associa a les etc); sovint sent més ben con- dins el mercat laboral accentua també en l’àmbit de les polí-fruit d’un llarg procés d’inter- dones en relació al treball està siderats socialment aquells tre- i reprodueix a la vegada la con- tiques laborals i en l’anàlisi deacció entre el patriarcat i el cap- més relacionat amb l’ajuda i balls que s’atribueixen als strucció social de la identitat la situació laboral de la dona.italisme. El patriarcat com a comprensió del altres, la no- homes. femenina i la identitat masculi- Per una banda, apareix la igual-estructura bàsica de les nostres competitivitat, etc. i el què s’a- na. tat de gènere com a objectiusocietats, al interactuar amb tribueix als homes està més I per altra banda, la segregació clau perquè les dones realitzinl’organització capitalista, deter- relacionat amb la força física, la vertical ens indica una menor Quan es va començar a utilitzar les mateixes tasques amb lesmina unes relacions de gènere iniciativa i la innovació, l’am- el concepte gènere van sorgir mateixes responsabilitats i elsbasades en la subordinació i bició, etc. És a partir d’aquí dues grans corrents de pensa- mateixos drets que els homes.discriminació de les dones. La com es produeix el que ment feminista: el feminisme Per altra banda, el feminismesegregació dels mercats labo- s’anomena “segregació del de la igualtat i el feminisme de la diferència defensa difer-rals, el control sobre la tecnolo- de la diferència. El primer, ents maneres de treballar igia, el simbolisme del treball, la reivindica la igualtat de entendre les relacions laborals idiferenciació entre treball gènere en tots els àmbits s’oposen a una adaptació alremunerat i no remunerat, de la societat en contra de mercat laboral masculí.etcètera són formes d’organ- les múltiples discriminacionsització patriarcal de les rela- que pateixen les dones Si s’analitzen aquests dos cor-cions laborals capitalistes. en tots els rents de pensament, es veu que al què aspiren és en partLa condició de gènere és un ambigu, ja que el feminisme deelement que històricament ha la igualtat pot acabar en unacondicionat sempre l’estruc- simple adaptació de les donestura, l’organització i el signifi- a les normes masculines domi-cat del treball. Ja des de la pre- nants, i per altra banda el fem-història es va instaurar una inisme de la diferència corre eldivisió de tasques a partir de la perill de reproduir idealitza-distinció de gènere, que s’ha cions tradicionals de materni-anat reproduint, adquirint tat, altruisme i naturalitat d’allònoves formes i significats, al femení.llarg de la història. Actualment,tot i que en termes generals En aquest context, què és els’ha produït una incorporació què volem? Com hauria de serprogressiva de la dona al mer- un mercat laboral just i iguali-cat de treball, la divisió sexual tari? Ha d’existir una divisiódel treball continua sent un sexual del treball? ... Mmm...pilar bàsic del patriarcat, que realment és necessari el tre-perjudica greument les dones ball?en tant que treballadores de“segona categoria” que es * Article fet a partir del “Manualveuen obligades a suportar una de la Sociología del trabajo y dedoble (o triple?) jornada labo- las relaciones laborales” deral: treball productiu, treball Holm-Detlev Köhler i Antoniodomèstic, cura de fills/es i Martín, i de diferents textosfamiliars, suport emocional, sobre dona i treball.etc. A més a més, aquesta les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Circ músical deambulant Contacte: 692 76 22 19.
  • 25. // 25Didàctica En terra desclaus trobareu amosBerga, setembre de 2007 també he notat i observat una mena de Laltre dia em vaig mig discutir amb una més respecte que les nenes i perquèPep i tu por irracional, asfixiant, una mena dat- iaia que patia una obediència exagerada conec iaios revolucionaris i joves feixistesD mosfera darrossegament, dobediència i daquestes que us comentava. Una obe- (parlo sempre de les pràctiques que jo els es de ben petit he sentit, submissió cega, molt contagiosa i que tot diència catòlica, franquista, irracional, observo i no del discurs que tenen dells duna banda, una indignació ho empastifa. Pots sentir això mirant fruit duna cultura i un adoctrinament con- mateixos). Tanmateix era una pobre davant de la injustícia que organitzacions socials vives: gent passe- cret, duna altra època diria algú. Aquella dona, no sé, vull dir que era un cas per- crema per dins i que mobliga jant pel carrer major de Berga o fins i tot fe en lamo i el capellà tant fastigosa com dut, una vida acabant-se, gastada. Ara bé,a actuar, de vegades precipitadament. estructures físiques deshabitades o amb habitual a lAlt Llobregat. Una mena de el problema ve, quan veus i descobreixesCrec que això ho senten moltes persones, poca vida: les colònies industrials (de la síndrome dEstocolm com el dels segres- clarament el mateix comportament, laen diferent mesura i amb diferents mani- colònia Rosal a Merola i abans i més enllà, tats. Mentia sobre lestat duna plaça des- mateixa por i obediència cega i irracionalfestacions, crec que és una expressió baixant cap a Barcelona amb bus per prés duna acció on jo havia participat, jo en persones joves, dels anomenats delnatural i alhora cultural. Daltra banda, exemple). sabia que era fals, però els seus prejudicis “rollo” que no només neguen la solidaritat ideològics no li permetien veure més enllà sinó que ataquen qualsevol canvi o avenç i fins i tot creia convençuda que havia vist social per por a que sels barregi amb tot coses que no havien passat. No la discul- plegat (qui sap què) i per la convicció de po perquè les iaies no em mereixen què hi ha coses que no han de canviar per- què sempre han estat així (diguis clero, patronal o ajuntament i lordre no és atzar). Tot plegat em porta a recordar un dels textos que més em va agradar i sorpren- dre quan fa anys el vaig llegir: el dÉtienne de la Boétie sobre la servitud voluntària i tots els textos que lacompanyen en ledi- ció de la colecció Acrácia de Tusquets, dels que cal destacar el de Clastres. I és que la responsabilitat de lesclavitud és en primer lloc de lesclau. Ni amos ni esclaus! Visca lanarquia!Còmics Amb aquest còmic, lluny de voler-nos enriure de les persones que pateixen malalties tan greus com la fibromiàlgia, volem carregar amb ironia contra aquells que amb demagògia barata les utilitzen per treure’n rèdit polític.
  • 26. // 26RessenyesEstado de wonderbra. Entretejiendo narraciones feministas sobre lasviolencias de genero.Barbara Biglia i Conchi San Martin (coords.).Barcelona, Virus editrial (2007)Rubió, setembre de 2007IlletradaV ivim en una època en la qual freqüentment surten als mitjans de comunicació casos de violència de gènere escabrosos i sensacionalistes: “la mató con 17 puñaladas” o titulars semblants ocupen pantalles de telediaris i pàgines de rotatius. Sen parla més que mai. Sembla fins i tot que des de ladministració tinguin la patosa intenció de posar fil a lagulla pererradicar aquest càncer social a través de diferents polítiques públiques.... Si????? ...Ben lluny de la realitat!A través de les diferents veus que es llegeixen en aquest recull darticles desemmascaren alguns dels tòpics que envolten a aquestfenomen social anant a larrel de la qüestió. Des de diferents disciplines (psicologia, demografia, antropologia, etc) i parts del pla-neta (Catalunya, Euskadi, Estats Units, etc) es qüestionen preguntes i aixequen catifes en diferents àmbits: en els mitjans audiovi-suals i de comunicació, en les polítiques socials i de població, en els moviments socials, en les institucions totals, en com ens nom-brem, entre altres. Lluny de quedar-se en el lloc comú, molt recurrent, de les quatre parets endins dels domicilis privats.Partint dels exemples exposats abans: en el llibre sanalitza com els mitjans de comunicació visibilitzant el fenomen amb un deter-minat enfocament estigmatitzen i creen opinió en una direcció que no ajuda a generar autonomia i decisió a aquelles persones queestant patint duna manera o altra violència de gènere. Simplifiquen el tema centrant-se en els símptoma sense ni mirar larrel.Les polítiques socials existents són analitzades com a sostentores de lordre heteropatriarcal i productores de violència de gènereen si mateixes, contemplant únicament la violència domèstica i sobretot contra les dones les quals són victimitzades i infantilitza-des.Amb les quatre pinzellades aquí detalles es pot apreciar com van teixint una analítica que va més lluny de les quatre parets i tambéde la dicotomia de construcció de identitat/gènere basada en el sexe: home-dona, doncs la violència de gènere la poden patir dife-rents persones siguin del sexe que siguin i construeixin la seva identitat com vulguin: gais, lesbianes, transsexuals...Obren molts interrogants que poden suggerir molt de debat en diferents àmbits. També en el si dels moviments socials... qui potafirmar que no hi ha violència de gènere en els diferents col·lectius llibertaris, okupes, autònoms, independentistes? Què estemesperant per afrontar-ho?A ambos lados del muroPatxi ZamoroTafalla, Txalaparta (2005)Rubió, setembre de 2007IlletradaQ uan tenia 21 anys en Patxi Zamoro va ser detingut a mans de la madera, va entrar directament a la presó amb una condemna donze anys a lesquena. Era el 1979. A partir daquell moment la seva vida es va veure troncada, limita- da; va patir càstigs i vexacions. Pel seu tarannà i pensament no es quedava callat i sotmès davant les noves situacions dabús de poder que es va anar trobant quotidianament. El seu esperit de lluita sovint es va traduir en “partes” i allar- gaments de condemna, que sanaven sumant als onze anys inicials. Un dels únics objectius que el mantenia viu i seréera la possibilitat de fuga més enllà de les parets grises que li limitaven els passos i la vida; observar larquitectura de la presó, elshoraris dels carcellers i traçar una estratègia que el duria a cel obert. Ho va intentar un munt de vegades, alguna amb èxit! Tocarla llibertat!.. i tornar a caure a les seves mans..La seva fama entre els carcellers de totes les presons de lestat va anar agafant força al mateix ritme que lenduriment dels càstigscontra ell. Però lesperit de lluita el tenia molt ben aferrat, no el farien callar fàcilment. Intents de fuga i motins saniran alternantal seu pas.Va ser el primer pres de lEstat Espanyol al qual se li va aplicar el règim dels Fitxers dInterns dEspecial Seguiment (FIES), i tambédels primers en denunciar laberració, lexcés daquest tipus de règim. Es trobava aïllat dins laïllament, en mans dels carcellers queactuaven amb total impunitat. Però no es va rendir, va continuar lluitant, denunciant.Finalment va poder sortir al carrer lany 1997. Les seves ganes de lluitar i denunciar no se les havien acabat. Va ser el punt de par-tida de campanyes contra el règim FIES en particular i de les presons en general, no es podia quedar callat recordant els seus com-panys que encara eren dins, alguns morts. La seva manera dajudar-los era explicar com es vivia dins de les presons, a què es tro-baven sotmesos. El van cridar fins i tot des dItàlia perquè expliqués la seva experiència.Amb aquest llibre en Patxi Zamoro ens explica la seva història en primera persona. És la història dun lluitador incansable contrala injustícia de la presó. És la història de milers de persones que pateixen dia a dia en pròpia pell la presó parets endins, però éstambé el recordatori per les persones que estan a fora: la presó està aquí al teu costat i testà apuntant. No afecta només a la gentque hi viu a dins, és lamenaça permanent per les que ens trobem a fora en el “quart grau”.No ens podem quedar callades davant les situacions que ens narra en Patxi
  • 27. // 27 7RessenyesLafusellament de PeninaOliva, Aldo AgendaBarcelona: El Viejo TopoBerga, setembre de 2007 ARREUPep i tuJ !Dissabte 6 d’octubre, 17 MANIFESTACIÓ contra el pla caufec des del parc Onze de setembre. La pàgina web oaquim Penina Sucarrats va ser un anarquista i anarcosindi- www.noalplacaufec.net es va actualitzant poc a poc, però calista de Gironella, nascut al 1901. Va militar clandestina- hi ha tota la informació necessària el correu paremosel- ment a la CNT de Gironella durant la dictadura de Primo de caufec@rusc.net i el telf 685 269 787 són els contactes per Ribera i al 1927 va marxar a Rosario, Argentina, amb el tothom que vulgui preguntar alguna cosa relacionadatambé gironellenc Pau Porta. Allà de seguida es va incorporar al !Programació del Centre dEstudis Llibertaris "Francescsindicat anarquista de Rosario federat a la FORA. Treballava de Sàbat" Ctra. de Montcada 79. 08221-Terrassapaleta i va ser un gran propagandista, distribuïdor de llibres, Tf/Fax. 93-733-97-08pamflets i premsa llibertària. Va ser detingut i acusat de ser lau- Divendres 21 de setembre de 2007tor dun pamflet contra la dictadura dUriburu i va ser assassinat 1898: el desastre colonial i les seves conseqüències aper l’Estat sense cap tipus de judici previ el 10 de setembre de Catalunya. La reorganització de la burgesia catalana, el tan-1930 sent el primer afusellat de la dictadura. El 12 de Juliol de cament de Caixes i la diversificació industrial.1931 es va fer a Gironella un acte en la seva memòria, on parlàPablo Porta, Josep Xena, Tomàs Cano Ruiz i Rosario Dulcet. L’acte Divendres 28 de setembre de 2007va acabar amb la descoberta d’una placa commemorativa al 1900-1930: el nou impuls capitalista. Empenta econòmica i transformacions agràries. El comerç i les finances.carrer principal de Gironella, el qual, a partir d’aquell dia i duranttot el període republicà va dur el seu nom. El seu germà Joan, Divendres 5 doctubre de 2007també de la CNT de Gironella, va morir al front de Madrid al 1900-1930: demografia, condicions de vida i treball.1938, després dhaver tingut diverses responsabilitats al ConsellMunicipal de lAjuntament de Gironella durant la revolució social Divendres 19 doctubre de 2007i sent de la comissió de cultura del sindicat ja durant la repúbli- 1900-1930: burgesia i catalanisme. Classes mitges i repub-ca. licanisme. Lafer del CU-CUT! i la Solidaritat Catalana. Lerroux i el Partit Republicà Radical.Sobre la vida de Penina coneixíem la biografia feta pel llibertari argentí Fernando Quesada: Joaquín Penina, !Programa de Actos del Centenario de Solidaridadel primer fusilado. Rosario 1974 consultable en fotocòpies al Centre dEstudis Josep Ester Borràs de Berga i Obrera. 1907-2007 Del 15 al 31 de Octubred’un gran valor (el mateix Aldo Oliva la cita repetidament). Ara gràcies a la feina de la Plataforma Argentina http://www.cnt.es/soliobrera/Contra la Impunidad, la Casa Amèrica Catalunya, el memorial democràtic i el mateix Ajuntament de Gironella soliobrera@cnt.espodem conèixer aquest treball dAldo Oliva reeditat en català i en castellà per “El Viejo Topo”. De fet tot i ser http://www.cnt.es/una reedició és com si fos la primera edició ja que quan el llibre va sortir al 1977 no va arribar a veure la HORARIS CNT MANRESA/CSO VALLDAURAllum degut a una altra dictadura, la de 1976 a 1983. En l’actual edició el text del poeta Aldo Oliva ve pre- C/Jorbetes, 15 Telfs: 686305111 / 686304012cedit per un estudi introductori de Roberto Frutos i Antonio Oliva que presenta a l’autor, l’obra, el text, la e-mail: cnt_ait_manresa@hotmail.comsituació de Rosario i Argentina en especial als anys vint i trenta i al mateix Joaquim Penina. El text d’Aldo CNT i BibliotecaOliva fa un anàlisi del context social de l’Argentina del primer terç del segle xx, un anàlisi breu, des d’unaòptica marxista i una mica massa enrevessat. A continuació coneixem els fets a partir de fins a trenta testi- Dijous de 19 a 21h (assessorament jurídic gratuït)monis en forma de documents diversos que van teixint la història i les circumstàncies de la vida i la mort Kafeta (amb futbolín i preus populars !!)del company Penina a Rosario. Divendres de 19 a 00h Dissabte de 19 a 01hTrobareu aquest llibre al Centre d’Estudis Josep Ester Borràs: c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Tallers (gratuïts) Iniciació a la guitarra, dimecres de 20 a 21hAgenda llibertària 2008 ALTRES HORARIS Cada divendres a partir de les 22h... Kafeta Tremenda!Anoia, setembre de 2007Alli Lloc: CSO La TremendaJ a tenim aquí lagenda llibertaria daquest any 2008 amb la gran novetat duna nova imatge. El que si que continua son els textos, dibuixos, calendari menstrual, directori llibertari (bastant actualitzat), espai per a notes, llistin telefònic, etc. aquí va una petita presentació del col·lectiu editor: Repetir, com sempre, que lagenda llibertaria es confecciona de forma autoges- tionària, (excepte la impressió i lenquadernació professional), mitjançant el tre-ball voluntari i desinteressat del seu equip editor i les aportacions solidaries dels seuscol·laboradors.També dir que les despeses de composició, distribució i propaganda es cobreixenmitjançant la venda directa de lagenda, i que els beneficis integres van destinats arecolzar directament al col·lectiu local editor-distribuïdor de la mateixa, i a més, apotenciar projectes llibertaris, així com també als grups distribuïdors, que tenen unmarge aproximat duna quarta part del preu final de lagenda.Els resultats econòmics de ledició del 2007 de lagenda ens han permet de continuar finançant gran part de les activi-tats de lAteneu Llibertari dIgualada, així com les principals intervencions de reforma i reforç dels locals històrics de laFederació Obrera dIgualada...Agraïm, una vegada més, la col·laboració dels autors originals dels textos e imatges que hem utilitzat per donar con-tingut a aquesta agenda, així com de tots aquells que han col·laborat en la seva confecció i distribució. Animan a tot-hom a enviar-nos material per la pròxima agenda llibertaria 2009. Productes ecològics, artesans iPer mes informació, distribució o comentaris sobre lagenda: autòctons. Properament alAgenda Llibertaria Mercat Municipal de Berga.Ateneu Llibertari dIgualada Psg. Verdaguer 122/correu-e: foigualada@ya.com 691692245
  • 28. Entrevista ELS MAQUIS A L’ALT BERGUEDÀ: La història d’una acció a Malanyeu por. Davant la negativa, un del què eren treballadors com ells.Berga, setembre 2007 grup va comentar que no patis-Gerard i Eulàlia sin, que ja tornarien un altre dia I llavors ja van marxar?R amon Cunill Armengol i llavors de ben segur que els No, quan van tenir això ens van és un avi de 84 anys, obririen. tancar a tots els homes i a les nascut a ca l’Anglada filles dels amos al rebost. I mira de Malanyeu, un I van tornar? jo no me’n vaig poder estar i vaigpoble minúscul de l’Alt Al cap d’uns mesos, l’estiu de ser l’únic que vaig xerrar. EnsBerguedà per on els maquis 1947 vam veure que el noi que van dir que ens hi havíem d’estartenien pas habitual. Miner a guardava el ramat tornava amb fins les 5 del dematí. Els hi vaigFígols i masover de la casa del el bestiar quan tot just eren les 4 dir: “oh, i a sopar on hi hem d’a-Llomà, una de les més riques de la tarda. El meu germà gran nar?” I ens van dir que ja ensde la zona. La seva vida ha se’n va estranyar, però el pastor pujarien a obrir.estat arrelada a la mineria i a la va comentar-li que uns homesvida de pagès. Actualment viu volien veure els amos. Els I us van pujar a obrir?a Berga i recorda amb detall maquis havien fet baixar el noi Oh va pujar la meu mare, ellsalgunes de les situacions pro- amb el ramat i ells amagats havien passat la clau però l’ha-tagonitzades per la colla del entremig. vien deixat posada i llavors vaMassana. pujar ella... Vam sortir i clar a Ens van fer entrar a tots a casa sopar, però no va pas menjar resEl Ramon ens explica que havia els amos, van tancar-nos a la sala ningú. La gana ja havia marxat.coincidit més d’una vegada amb i ens van registrar -no ens van I van agafar els fusells que hiel grup del maqui berguedà per pas trobar res, només treballà- havia a la casa gran. L’amo erales contrades del municipi, a la vem- i llavors van voler avisar del sometent local..., i van dirFont de les Travesses, la Font l’amo. Aquell que parlava era el que l’endemà a tal lloc les troba-Gran,... però mai va gosar Massana, un home gros i ben ríem i va ser veritat, allà on enscomentar res sobre les inusuals vermell de cara. Els amos mai havien dit les vam trobar, noméstrobades. El grup del Massana ens van dir quan els havien que havien llançat el fiador i jafou un dels més actius a la zona, demanat, no ho deien aquesta no servien.així un mes d’agost es van pre- gent, però sí que segur es vansentar un grup d’homes a la casa emportar les joies de les dues I saps què? Es va escaure que eldels amos per preguntar si els hi mosses de la casa i diners1. capellà del poble era fora, per-farien sopar. Eren cap a les 10 Llavors buscaven teca, bé busca- què llavors cada poble en teniadel vespre i els propietaris els ven pa. I anar de menos a casa un de capellà. El rector devan respondre que a aquelles meu se’l feien el pa i el forn era Malanyeu s’estava a casa els # Ramon Cunill Armengolhores no obrien. La casa del a casa els amos i feia dos dies amos i l’endemà quan se’n vaLlomà de Malanyeu era d’una que n’havíem fet i van trobar la assabentar anava dient que si ell poble, però no a casa els amos, Salut Ramon i un marfamília benestant addicte al pastera. La minyona de la casa hagués estat allà, no hauria pas- sinó a la nostra. L’obligació era de gràcies!règim; la família del Ramon com els va dir que era dels masovers. sat res. Pots comptar... dels amos, però ens els vana masovers eren part del perso- Llavors en van agafar un i el van enviar a nosaltres. Allò va durarnal de la casa gran, a més de la baixar a baix a ensenyar a la meu Què va passar després, quina tres mesos, durant el dia feienminyona. mare i una meva cunyada per va ser la reacció per part de les guàrdia a la font de les demanar-los si era veritat que forces repressives? Travesses, però a la nit dormienNo els van obrir perquè era el era dels masovers, elles els van Els amos ho van denunciar i la ben plans, van fer fora laMassana, no? contestar que sí i el grup d’ho- guàrdia civil és va instal·lar al meu mare de la sevaNo,no,no… no ho sabien pas. El mes els va respondre que si era habitació. A part, que passa és que els amos així només n’agafarien un per- varem haver de ja havien tancat la porta. carregar amb la Sempre tenien una gana que porta- tendència a tenir ven i alimentar-los com porcs. # La casa de la foto és la Casa del Llom, on s va produir lacció

×