• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
El pèsol Negre. Nº 24. Octubre-Novembre 2005
 

El pèsol Negre. Nº 24. Octubre-Novembre 2005

on

  • 498 views

El pèsol Negre. Nº 24. Octubre-Novembre 2005

El pèsol Negre. Nº 24. Octubre-Novembre 2005

Statistics

Views

Total Views
498
Views on SlideShare
498
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    El pèsol Negre. Nº 24. Octubre-Novembre 2005 El pèsol Negre. Nº 24. Octubre-Novembre 2005 Document Transcript

    • Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener GRATIS Desallotjaments i noves 6000 exemplars II època núm 24 Octubre-novembre 2005 okupacions a Manresa !BagesNa Bastardes serà desallotjada el dia 22 de novembre. Daltra Fenoy: Roma no paga abanda, també a Manresa, ha estat okupada una antiga fàbrica traïdors /pàg 17 El trepa Josep Maria Fenoy ha sigut cessatque serà la seu dels sindicats de la CNT /pàg 3-4 de la direcció de les mines de Sallent i Súria. El nou directiu que el substitueix és Luís Gasa que ve de tancar Miniwat !Berguedà Ajuntament de Berga: cinisme a cop de civisme /pàg 6 Retallada de llibertats, control social i abús d’autoritat sota la disfressa del civisme i la seguretat. !Arreu La lluita contra les línees de molta alta tensió: en defensa del territori /pàg 15 Murs i morts a l’estret: les nostres vergonyes a la vista /pàg 10 Estats espanyol i marroqui fan la feina brutaBerga reclama justícia, no a l’Europa-fortalesa.institucional sinó socialLes úniques mesures que es Hem sabut del discret relleuproposen són de caràcter o premi del cap de Mossospolicíac i això, a algunes, dEsquadra de Berga Marcens mereix molt poca confi- Fornas (ara està com a capança. Els Mossos dEsquadra de la comissaria de Sarrià-no paren de fer-se propa- Sant Gervasi), així com laganda amb la complicitat de incorporació del cap de lales institucions i algunes Policia Local que afirmavaentitats (fins hi tot entren que Berga havia estat manip-armats a les escoles!). ulada per una minoria (és que som rucs i ells és moltSestà obviant un dels princi- espavilat). Mentrestant, lapals problemes: la violència veu del poble segueix recla-institucional i els abusos de mant Justícia, no institu-poder que els Mossos han cional sinó social.protagonitzat tant sovint aBerga (especialment els delnovembre dara fa un any). Presons de menors
    • Qui sap què ens depararà el futur. Tenim un estatut que, no en tinguem cap dubte, acabarà Sumari amb lexplotació de lhome per lhome, alliberarà les cultures oprimides de la corda de lim- Pàgina 3: Volen desallotjar Na Bastardes el 22 perialisme capitalistaespanyol i finalment transformarà aquesta repugnant cultura del con- ·de novembre! sum en una nova cultura emancipadora: arriba el feliç estatut, per lluitar contra la domi- nació a la que es veuen sotmeses el comú de les persones de la nostra nació. Pàgina 4: La CNT torna a Manresa. ·Demanen 3 anys i 6 mesos de Malgrat loptimisme amb el que neixen tots els projectes (o no), altres persones només veiem presó per un jove manresà "passillisme", comptes bancaris esperançats pels pactes a cases privades al voltant duna ·Mossos dissidents. bona truita (segons diuen els mitjans dinformació; perquè veiem com de lEstatut tan sols ens expliquen el culebró dun pícnic entre polítics). El president es frega les mans: finalment Pàgina 5: Els carrers de Berga serà algú. En Mas es frega les butxaques: de nou els comptes bancaris porten bons auguris; ·Aunque no quieras (poema) en Carod es frega les urnes: aquest cop no desapareixen. En quant al pobre (és un dir, és clar) dIniciativa, encara lluita per alguna cosa ("Conseller de Relacions Institucionals"; sha Pàgina 6: L’ajuntament i l’home del sac de veure com ha acabat el pitjor del Comunisme! Si Marx aixequés el cap...). Pàgina 7: Reterritorialización ya En definitiva això és per nosaltres lEstatut: trapis i intercanvis de xecs entre loligarquia "divine". Parlen de política en serio però nosaltres sentim el brogit de les seves entitats Pàgina 8: Detecció d’interessos israelians al bancàries. Vaja, com sempre. Bages i el Berguedà Per altra banda, i malgrat lEstatut, la misèria social creix lluny dels parlaments, els famo- Pàgina 9: Crònica des d’Amsterdam lencs es deixen la pell en una reixa cada dia més alta; els menors de les classes marginades ·Emergència de cultura es deixen la pell en murs cada cop més alts. I sempre els mateixos posaran els morts, supor- taran les càrregues i pagaran els plats. I la única solució que té la nostra classe política pels Pàgina 10: El nostre mur de la vergonya mals endèmics de la nostra societat són més tanques, més murs, més reixes. En el fons lEstatut sedifica, casualment, rere un intens esforç per implantar més presons i desplegar Pàgina 11: Dossier central: Presons de els Mossos dEsquadra de joguina. Allò que els mossos ignoren és que no són el nostre ene- menors. Menors lleis i presons mic, encara que ells no entenguin res daquest tinglado i ens tractin com a tal, cecs com són: Pàgina 13: Los CRAE en nuestra realidad només marionetes, peons, peces que són dirigides al gust duna classe dominant que també social desde la mirada crítica a ells els domina: el mercenari és el pitjor dels titelles, perquè ha posat preu a la seva dig- nitat. La vanitat és la filla de la ignorància, senyors policies. Pàgina 15: Parlament d’en Joan de Serrallonga contra la MAT Però la seva alienació ha arribat a cotes inestimables: acaben servint al sistema que els sot- met, sense saber tan sols que són ells els sotmesos, malgrat la seva desorbitada nòmina. Pàgina 16: ALICIA en el món de les misèries Mataran i moriran pels seus amos, com a gossos que són. I nosaltres encara desitgem saber ·Suspensión de la huelga de hambre si són darrera o no del cas Isanta, però això sempre ho intuirem i mai ho sabrem: raó des- de los presos saharauis tat incipient; mala flaire dun estatut encara naixent. Pàgina 17: Fenoy se ha caido de la parra Mentrestant, que res essencial canviï: amb o sense estatut, el desallotjament de Na Bastardes ·Breus seguirà endavant per perseverar en la seva estratègia lliberticida, lestratègia de totes calla- detes i a comprar que són dos dies, que el Nadal es vestirà un altre cop dels colors de la Pàgina 18: Canvi de noms de municipis durant Coca Cola i arribaran les rebaixes dhivern. El món podria parar de girar, però la població la revolució espanyola ha de seguir consumint: el món podria deixar de girar però el sistema capitalista i la socie- tat de mercat no ho ha de fer. Això és el que desitgen, volen i imposen, amb lògiques de Pàgina 19: Un día cualquiera clausura subtils i no tan subtils, els tecnòcrates i capitalistes de totes les Espanyes. Pàgina 20: Una visió anarquista sobre les olors Nosaltres, tot i això, seguim anclats en la nostra cultura de la resistència: sorpresos que encara ens sorprenguin els llibres den Kropotkin o nEngels. Esperem que un dia canviem la Pàgina 21: Aguait amb als abusos de poder música, en efecte, que un dia puguem deixar la trista cultura de la resistència per construir alguna cosa, donar-nos un respir amb alegres avenços reals en qüestions socials, després de Pàgina 22: Ressenyes, agenda i poesia tantes agressions, presons, pallisses i assassinats, esperem que un dia arribin nous instru- ments, nous músics, perquè la veritat, aquest món cada dia fa més pena, la ràbia cada dia Pàgina 24: La fem petar amb Josep Simón més pal i la angoixa cada cop es fa més gran.I recorda... Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap asso- Directori ciació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i no represen- *BERGA: Ateneu Llibertarita a ningú, solament a qui en forma part a cada moment. Daltra banda, com a col·lectiu només intentem assumir le- del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos, Berga 08600.ditorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A Adreça electrònica: alliber-qui li piqui que es rasqui. ga@hotmail.com i ateneullibertari@berguedallibertari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pensament i laTancament daquesta edició: 02/11/2005 pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedalliber- tari.org www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareuEn aquest Pèsol Negre han participat: les pàgines web dels col·lectius llibertaris berguedans). Centre dEstudis Joven Deiker, Cirne, Pep i tu, Un bastard, Assamblea CSO Valldaura, CNT Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història Manresa, Un, Domund 2005, Chico Buarque, Quercux ilex, Koordinadora social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: d’Osona contra la tortura i l’explotació laboral, Blanka, El mur, Col·lectiu apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedallib- Txinorris, un educador, Joan de Serrallonga, Pelussa, barcelona.indymedia.org, ertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): pesolnegre@berguedallibertari.org *GIRONELLA: Associació Cultural La Silvinita, Miliciano del comando pelayo, Atn-nu, Hiram Gascoine, Gbx, Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, Barrikada, Milicianu, Boicot preventiu, La pantera negre, Faust, i Secció Sindical 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. CGT-correus Manresa. Adreça electrònica: manre@cgt.es Coordinadora antirepressiva de Manresa: http://www.nodo50.org/cam/ (en construcció) Na Bastardes (cen- Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que tre social okupat): c/ Bastardes núm. 13, Manresa. *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 ens feu arribar els vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca nEscaiola: canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SAL- LENT: Amics dAgustín Rueda Adressa electrònica: amicsagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: LAlternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electròni- ca: surialternat@latinmail.com
    • Volen desallotjar Na Bastardes el 22-N!Després de més de tres anys i mig de funcionament el roc i dobres, després de set anys de compravendesCSO Na Bastardes ja té data de desallotjament: el 22- entre immobiliàries i empreses constructores, que hanN. Una altra vegada, la justícia dóna la raó als nous fet doblar el preu de la casa inflant la bombolla immo-propietaris especuladors, que ja tenen permís dender- biliària senyors de lempresa barceloni-Manresa, octubre 2005 na Comerium S.L., que compraUn Bastard tot el pack per 132.200 eurosL (uns 22,2 milions de pessetes), Antiga Casa de Na encarint de nou el preu del de la Bastardes va ser cons- casa. Els nous propietaris espe- truïda el 1854 al bell culadors, al mateix temps, mig del Barri Antic, a la mouen fils per desnonar-nos perzona corresponent a lantiga ciu- falta de pagament en un judicitat medieval de Manresa, a la on, per raons de paperassa, so-confluència entre els carrers bliden dadjuntar el títol de laFontanet i el carrer i la baixada propietat en el dossier dinstruc-que porten el mateix nom de la ció. Al jutge, doncs, no li quedacasa: Na Bastardes. Al llarg de la més remei que desestimar laseva història les seves parets demanda i els senyors dehan estat testimoni del trànsit de Comèrium recorren la sentènciala ciutat agrària a la ciutat indus- al tribunal superior directe, quetrial, així com de tots els canvis els acabarà donant la raó durantpolítics, socials, econòmics i cul- el mes dabril del 2005. Peròturals dels convulsos segles XIX, aquesta petita història despecu-XX i principis del XXI. Fins i tot lació no acaba pas aquí: els sen-durant la dictadura franquista va yors de Comèrium, dos mesosveure com el carrer que donava més tard, tornaran a vendre lanom a la casa canviava de nom casa a una nova empresa de ser-per dir-se "Calle de las Vestales", veis immobiliaris, en aquest casun nom més políticament Autocarta S.L., que adquireixencorrecte referent a les divinitats Na Bastardes amb la qüestióde lantiga religió romana judicial encaminada i ambgarants de la virginitat que vet- # Centre social okupat Na Bastardes. permís denderroc i dobresllaven el foc de les cases. immediat, per una quantitat queToponímies apart, però, durant $ Cartell de la campanya en contra del desallotjament. desconeixem però que de benaquests més de cent cinquanta segur supera amb escreix lante-anys de vida entre altres coses la rior.casa ha fet la funció de residèn-cia burgesa, discoteca (la prime- El balanç final, doncs, és clarís-ra de Manresa, per cert) o auto- sim: estem parlant de quatreescola, però ja a la dècada dels vendes, com a mínim, en unnoranta va quedar abandonada període de temps de set anys,per convertir-se en un cau de dues de les quals shan produïtmerda i un mer tros de terreny, amb el CSO Na Bastardes en fun-a mans de les immobiliàries i les cionament; el preu de la casa, aempreses constructores, amb el més, com a mínim sha doblatqual especular. respecte la primera compraven- da. I no és que Na Bastardes"Na Bastardes ha con- sigui un exemple aïllat, sinó unvocat una concentració entre tants. Aquesta és ladavant de la casa el de lluita que fins avui ha durat Per resseguir la història despe- A labril del 2000, Cypsele tendència marcada per lurbanis- més de tres anys i mig. Durant culació de la qual ha estat vícti- Promocions S.L. tornarà a vendre me neoliberal, fruit de laliançamateix dia a partir de aquest temps, amb Na Bastardes ma el que és lactual CSO Na la casa, en aquest cas a Mas San entre les administracions públi-les 8:00 del matí per en funcionament com a centre Bastardes no ens hem de remun- Modesto Construcciones SL, una ques i el capital privat que conti-tal devitar-lo i una cer- social okupat i autogestionat tar pas massa enrera, només empresa de Sant Adrià del Besós nua dia a dia enriquint els que jacavila de protesta el han sorgit tota mena diniciati- fins el 1998. Aquest és lany en propietat dun individu engomi- són prou rics, sotmet a la pobla-dissabte de la mateixa ves relacionades amb temàti- què les germanes Carrera Señal, nat a mig camí entre mafiós i ció a laïllament i mercantilitza ques anticapitalistes, antirepres- propietàries de la finca per actor de tercera fila. El preu a les nostres vides. I és per aixòsetmana que es pro- sives, sobre la memòria històri- herència familiar, venen la casa, pagar aleshores és duns 19 que okupem espais, perquè nodueixi el desallotja- ca, lespeculació o la cultura ja buida i abandonada, a lem- milions de pessetes i el nou pro- estem disposats a tancar els ullsment (18:00h a Sant popular, per citar alguns exem- presa de promocions immobilià- pietari ladquireix mitjançant un davant duna situació tan insos-Domènec), entre altres ples, i també se nhan recolzat ries Cypsele Promocions S.L., préstec a Caixa Laietana, que al tenible.accions de protesta. moltes altres. Paral·lelament a amb seu a Palafrugell, per la maig del 2003 li embargarà la tota aquesta activitat, però, ens quantitat de 13 milions de les casa per impagament, ja amb el Com és sabut, a dia davui ja hem vist immersos en un llarg antigues pessetes. A partir da- CSO Na Bastardes en ple funcio- sens ha comunicat la data delÉs en aquest context quan el 18 procés judicial amb diferents quest moment i fins lactualitat nament. Finalment però, el sen- desallotjament: el 22 de novem-de maig del 2002 un grup de fases, però també amb diferents la casa entrarà en un procés de yors de Mas San Modesto troben bre. Na Bastardes ha convocatjoves vam decidir okupar lim- propietaris especuladors al banc compravenda frenètic a mans una solució ben original per can- una concentració davant de lamoble amb lobjectiu de cons- dels demandants. I és que Na dempreses constructores i cel·lar aquest embargament: casa el mateix dia a partir de lestruir-hi un centre social. Vam Bastardes ha vist com la casa es immobiliàries que farà augmen- tornar a vendre la casa, com no, 8:00 del matí per tal devitar-lo inetejar la casa, la vam rehabili- venia com a mínim dues vega- tar-ne el preu significativament, però en aquest cas amb una una cercavila de protesta el dis-tar parcialment i vam redistru- des, amb nosaltres a dins, un immersa en un procés especula- denúncia per usurpació arxivada sabte de la mateixa setmana quebuir-ne els espais, mentre procés també llarg i complex tiu que no sha aturat ni a partir i uns quants okupes a dins. es produeixi el desallotjamentcomençàvem amb la programa- que intentarem esbossar a conti- del maig del 2002, quan lespai (18:00h a Sant Domènec), entreció de tota mena dactivitats i ini- nuació. va ser okupat. Així doncs, els nous afortunats altres accions de protesta. No hiciàvem el nostre particular camí des de loctubre del 2003 són els falteu!
    • 4La CNT torna a ManresaUna nova okupació a Manresa la que estan subjectes els Demanen 3 anys i 6 mesos de presó per a un jove manresà pels fetsdona vida a una fàbrica abandon- immobles, es la de crear la CNT ocurreguts durant elada i en desús des de fa molts de Manresa i un centre social desallotjament de La Cockteleraanys. La finalitat a banda de obert a tothom. Manresa, octubre 2005 als diferents projectes dedenunciar lespeculació ferotge a Un resistència i de denúncia social E que sestan duent a terme a la ls fets pels quals volen nostra ciutat. jutjar al nostre company Si en toquen a un, ens toquen a es remunten al dia 5 de totes! Absolució encausades de Març daquest mateix any La Cocktelera! després de què un grup de joves okupessin una casa abandonada "Els Mossos dEsquadra a Manresa (per a més informa- varen desallotjar ció, veure els pèsols anteriors). il·legalment aquesta Els Mossos dEsquadra varen casa, van detenir a 6 desallotjar il·legalment aquesta joves que en aquell casa, van detenir a 6 joves que moment es trobaven a en aquell moment es trobaven a linterior i a més a més varen linterior i a més a més acusar a un dells datemptat a varen acusar a un dells lautoritat i de lesions per una datemptat a lautoritat i suposada agressió inexistent. de lesions per una Ara lacusació particular dema- suposada agressió inex- na 3 anys i 6 mesos de presó istent. per a ell, mentre que el fiscal en demana 3. Tot i que encara no hi ha data oficial de judici, es calcula que aquest es pro- duirà durant els mesos de desembre o de gener. Amb Per més informació: aquesta actuació, els Mossos Mireu dEsquadra pretenen posar fi el pèsol negre núm 21 Mossos dissidents# Centre Social Okupat Valldaura situat al carrer jorbetes núm 15. de que no ens vendrem ni a laManresa, 15-10-2005 patronal ni al govern, com El C.S.O serà un espai a on por-Assemblea CSO Valldaura passa amb la resta de sindicats. tarem a terme moltes activitats,/ CNT ManresaF a on podem fer xerrades, a temps que a Manresa dinars i/o sopars populars, veiem la mancança "El CSO serà un espai passis de vídeo, tallers, etc. A dun sindicat on poder on portarem a terme més tindrà habilitades sales unir-nos tots els/les moltes activitats, on destudi amb biblioteca, salestreballadors/es per fer front a podem fer xerrades, de lloc i tot allò que els/lesla precarietat a la que estem veïns/es i ciutadans/es en dinars i/o sopars pop-sotmesos/es. Dia a dia en els general desitgin portar anostres llocs de treball, amb ulars, passis de vídeo, terme. Serà un centre a disposi-contractes "basura", sous irri- tallers, etc. A més tin- ció del poble. Per això us con-soris, amenaces constants de drà habilitades sales videm a que us passeu a ferdeslocalitzacions i un llarg etc. destudi amb bibliote- propostes, preguntar o ajudar. # Cotxe patrulla dissident. Recordeu que el funcionament ca, sales de joc i totVeient els preus desorbitats dependrà de la participació de Manresa, octubre 2005 fons per finançar la rehabilita-que creixen a ritme insosteni- allò que els/les tots i totes. ció social dels mossos penedits veïns/es i ciutadans/es Domund 2005 Dble, dels locals, pisos, etc. Hem dells mateixos.decidit okupar una antiga fàbri- en general desitgin Per últim, us demanem que si urant les últimes Sagrairà la donació de:ca química tancada fa desenes portar a terme. teniu alguna cosa que no us setmanes, diversos ·Llibres dautoajuda (la culturade anys. La fàbrica en qüestió sigui útil (des de una taula, grups de Mossos els farà lliures)es " TEQUISUR ", situada al C/ Totes les decisions es prenen cadira, postades, jocs, lli- dEsquadra shanJorbetes Núm. 15 (Barri de en assemblea on compten bres...) no la llenceu. Poseu-vos afegit a la campanya contra si "Durant les últimesValldaura). Ledifici consta de totes les opinions independent- en contacte amb nosaltres al mateixos i la seva Gran Gurú setmanes, diversoscinc plantes a on hi construi- ment del temps que portis al CSO, al Telèfon 686305111 o a (Sra. Tura), hem pogut veure grups de Mossosrem la federació local de la sindicat, de ledat, sexe, etc. No través del correu electrònic: patrulles policíaques circulant dEsquadra shan afe-Confederació Nacional del participem en les eleccions sin- cnt_ait_manresa@yahoo.es per les nostres carreteres amb git a la campanyaTreball (CNT), i un Centre dicals dels comitès dempresa nosaltres mateixos/es. lenganxina que denuncia elsSocial Okupat (CSO) per realit- perquè entenem que només abusos de poder que han estat contra si mateixos i lazar múltiples activitats destina- són per a aconseguir privilegis Seguirem informant. Salut i fins exercint recentment en la gran seva Gran Gurú (Sra.des a tots el públics, dels més davant de la resta de treballa- aviat! majoria de poblacions catala- Tura)petits als més grans. dors/es (hores sindicals, immu- nes. nitat per acomiadaments, etcè- ·Medicaments (bàsicamentLa CNT és lúnic sindicat lliure tera) en contrapartida consti- Des de diversos col·lectius ansiolítics i antidepressius)d’España. No rebem subven- tuïm seccions sindicals, que socials coincidint amb laproxi- ·Sabó (es senten bruts)cions de ningú, ni cobrem per també funcionen de forma mació del Nadal, i amb la ·Roba (per poder cremar luni-les tasques que realitzem en el assembleària, també lluitem col·laboració de diverses forme)sindicat, assegurant així la nos- per les injustícies social de tot parròquies sha decidit iniciar Gràcies per la vostre col·labo-tra integritat moral i la garantia tipus. una campanya de recollida de ració.
    • Després oblit ni perdó dePatum Pep Isanta, ni del divendres 5 mai amb caràcter preventiu, A la familia Isanta- sinó repressiu. Pel que fa a les Casellas forces repressives, hem sabut del discret relleu del Marc Dejen la memoria ahí, donde Fornas, cap dels Mossos a la se olvida el olvido, Comissaria de Berga així com para que el verdugo sepa que del cap de la Policia Local. En adonde vaya lo sigo. aquest segon cas, lentrada va No importa que ya no esté, ser triomfant: el nou cap de la soy un silencio testigo. local afirmava que el poble de Si soy recuerdo, recuerda. Berga havia estat manipulat per No olvides que no hay olvido. una minoria. Vaja, que ens ha Cuando las madres pregunten tractat de tontos en amunt. qué fue de nuestro destino, no se olviden de acordarse de "El passat 22 de setem- que aquí y ahí comienza el bre la Plataforma per la camino. Convivència del Ni oblit ni perdó Berguedà realitzava una assemblea general (...) Vam saber, que el AUNQUE NO QUIERAS regidor de Governació, Aunque no quieras Sr. Fernández Pola no mañana será ha assistit a cap de les otro día reunions realitzades, Y te pregunto: que el tan cacarejat pla ¿Dónde te vas a esconder de seguretat no existia, de tamaña alegría? ¿Qué vas a hacer que lacusació particu- para evitar que cante el gallo lar de lAjuntament de si el gallo insiste en cantar? Berga, no fa més que Brotarà agua nueva# Concert a Castellbisbal per recaptar fons pel cas Isanta. desviar les responsabil- nos amaremos todos Als carrers de Berga itats institucionals cap sin parar. Cuando llege el momento als col·lectius organ- voy a cobrarme este itzadors del concert i sufrimiento poca cosa més. També con creces, te lo juro.Passen els mesos, el poble demana mesures institucionals vam saber que les Todo este amor reprimido, este grito ahogado,segueix demanant justícia, les (polítiques, judicials i policíacs) úniques mesures que esta samba prohibido.institucions insisteixen en la seva altres col·lectius, especialment es proposen són de Vos que inventaste la tristeza caràcter policíac. tené la delicadezaactitud enrocada i als carrers juvenils, animen a la mobil- De dar marcha atrás.sadverteix una forta tensió ització. Bona manera de començar. Porque vas a pagar carosocial. Mentre la Plataforma De les accions sorgides de la todo el llanto derramado, Plataforma i els col·lectius de Mi penar.Manresa, octubre 2005 cant un nou protocol i per no fer cap de les reunions realitzades, joves cal destacar la Marató Aunque no quieras créixer lalarma social (paraules que el tan cacarejat pla de segu- esportiva que va tenir un gran mañana seráGbx de lalcalde) silenciaven aquest retat amb el que van estar mare- èxit de participació i de recapta- otro día.J fet. Tan sols quan els fets eren jant la perdiu durant una quants ció de fons, així com el concert Y te apuesto lo que sea a han passat uns quants de domini públic, una setmana mesos no existia, com va solidari organitzat per com- que veré el jardín florido, mesos des dels fets de després, Regió 7 en feia esment. reconèixer el cap de la Policia panys den Pep Isanta a ese jardín Patum. Des de llavors per- Lalcalde donava poca gravetat Local durant la última reunió, Castellbisbal, on vam anar a fer que tu odio no desea. sones afectades i bona part als fets, però el que no es deia que lacusació particular de un cop de mà i gaudir de la festa Cómo te vas a amargar del poble hem viscut tot un és que lagressor és un dels acu- lAjuntament de Berga, que a per donar una patada a la tragè- viendo nacer el díaseguit de circumstàncies que sats pels fets de Patum, en lli- hores dara ja ens costa a totes dia. Moltes gràcies als organit- de repente, impunemente.han fet augmentar el dolor, la bertat provisional. El passat 22 les ciutadanes vora 20.000 zadors, grups i assistents al fes- ¿Y como vas a sofocarràbia i la impotència a la què de setembre la Plataforma per la euros, no fa més que desviar les tival, al poble de Castellbisbal nuestro coro, nuestra gente?ens aboquen les institucions Convivència del Berguedà realit- responsabilitats institucionals per cedir-nos el local cultural i Aunque no quierasdaquest país. Davant la desídia zava una assemblea general. Hi cap als col·lectius organitza- recreatiu (que guapo), i sense mañana seráinstitucional, el poble organitzat varen assistir representants de dors del concert i poca cosa que serveixi de precedent, a otro día.no ha parat de treballar per a més de 40 entitats i associa- més. També vam saber que les lAjuntament de Castellbisbal, Y vas a tener que verque fets similars no es tornin a cions de la comarca. En aquesta úniques mesures que es propo- que ens va donar les facilitats i la mañana renacida,repetir i per a que els responsa- assemblea es va poder calar les- sen són de caràcter policíac, i suport que no trobem al nostre el desborde de poesía.bles i còmplices no segueixin tat dànim del poble berguedà: això, a algunes, ens mereix molt poble. I sobretot al Pep, perquè ¿Cómo te vas a explicareternament malferint-nos en les per una banda no van faltar crí- poca confiança. En aquesta sense ell això no hagués estat que el día pueda asomarseves dinàmiques criminals. Ja tiques al paper de lAjuntament assemblea, per altra banda es possible (Punk not dead!). sin pedirte permiso?vam explicar com les amenaces de Berga i la seva Policia Local posava a votació la junta provi- Finalment dir que Berga no Me voy a morir de risa,continuaven amb la passivitat així com a la nostra estimada sional de la Plataforma, que va saTura. Ho llegim a les parets ese día va a llegarinstitucional de qui no fa, ni tan Conselleria dInterior per la seva ser reafirmada per majoria acla- del poble i ens ho creiem ferma- antes de lo que creéssols declaracions dintencions o actitud tancada i enrocada. paradora, potser per acallar cer- ment. Que escoltin, els que no Aunque no quierassuport. En aquest context a Entre altres aspectes es va ges- tes veus difamadores. Tornant a ho han fet fins ara, la veu dun mañana seráprincipis de tionar el paper de lAjuntament les amenaces per part de len- poble que reclama Justícia, no otro día.setembre corria la veu sobre en les diverses reunions realit- torn dels detinguts, la institucional sinó social. Te vas a sentir tan mal,una altra agressió amb navalla zades amb representants de la Plataforma nha recollit informes va a ser algo fenomenalal Passeig de la Pau. Algunes Plataforma, a la que tracta com i fins i tot shi ha celebrar unpersones van ser testimoni da- a adversària política. Vam saber, judici creuat. És convenient, en Chico Buarquequest fets però Mossos entre daltres coses, que el regi- tot cas, no deixar aquests fetsdEsquadra, Policia Local, dor de Governació, Sr. només en mans de la policia i laAjuntament i Regió 7, tot apli- Fernández Pola no ha assistit a justícia ineficient, que no actuen
    • 6L’ajuntament il’home del sac Aprovació de la polèmica i arbitrària nova normativa municipalBerga, 1/11/2005 pretacions, per exemple "no esLa pantera negra pot tenir una actitud molesta pelL carrer", el deure de tenir una con- legia el passat 22 doctu- ducta encaminada a prevenir el bre un article al Berguedà deteriorament de Berga", ... Setmanal per part de lad- És a dir per una part dissimulen vocat, historiador i amic regular els bons i mals costumsIsaac Soca en el qual es referia a de la gent de Berga i per laltrala nova Ordenança de disposa una normativa confusa iConvivència Ciutadana i bon arbitrària que permet la lliuregovern de Berga aprovada pel ple interpretació per part dede la Corporació Municipal de lAjuntament de Berga i de la sevaBerga en data 3/05/2005. força policíaca (Guàrdia Urbana) per tal daplicar la normativa alDoncs bé, en dit article es qües- seu gust i poder intervenir i repri-tionava lhabilitat del consistori mir les actituds que considerinper redactar una normativa amb molestes a la via pública. Imaginouna mica de cara i ulls en el seu que aprofitant el clima de malaspecte formal i legal, entrant en rotllo general que hi ha a la ciutatconstants contradiccions, reitera- de Berga shan afanyat a aprovarcions innecessàries i aportant tota aquesta arbitrària normativamés confusió que no pas res clar. (confusa inclòs pels experts). No sha danar gaire lluny per veureLarticle en qüestió em va motivar com els governants solen aprofi- # Ajuntament de Bergaa llegir-me dita normativa, no tar una situació de conflicte perentenc massa de qüestions legals aprovar unes lleis que en situa- tant els abusos i el desig de Per altra banda, és bastant mes- i a posar una espelmeta a que la-o formals duna ordenança muni- cions "normals" haurien tingut poder ens acostaríem millor a quí però eficaç barrejar una ini- gent de policia en qüestió hagicipal, però si que vaig treuren una forta polèmica (cas de la aquesta millor Berga. ciativa (ni que sigui fallida, però tingut una bona nit i no ens hodues conclusions: ordenança de Barcelona sobre els que segur que tindrà bona rebu- faci pagar a nosaltres.1- no es pot llegir una nor- "aldarulls" de les passades festes "És a dir per una part da en alguns sectors), amb unmativa municipal sense adormir- de Gràcia, o el cas de ladminis- dissimulen regular els grapat de normatives que perme- Per la meva part, si mhaguessinse a la meitat tració Bush aprovant la Patriotic tin lopció de labús de poder per dit: "o ets millor persona i comen- bons i mals costums de2- nens i nenes de Berga Act després dels atemptats del part de lAjuntament i la seva ces a ajudar les iaies a creuar elsval més que ens portem bé per- 11 de setembre). la gent de Berga i per policia, suposem que és una passos zebra i deixes de pixar alquè si no vindran els urbanos i laltra disposa una nor- forma de camuflar el desig prohi- carrer els dissabtes a la nit oens faran pam-pam al cul Per una banda, no crec que per mativa confusa i arbi- bitiu, intervencionista i que pro- vindrà lhome del sac", mhagués millorar els costums i leducació trària que permet la lli- mou larbitrarietat del consistori sentit més còmode i seguramentSi algú vol llegir la normativa la de la gent de Berga (petits i amb un conjunt de bones parau- hagués fet més cas. De totes for- ure interpretació perpot trobar a la següent adreça grans) calguin tantes prohibi- les i propostes populistes, per- mes a partir de lany nou ja tincwww.josepisanta.org/docs/ord- cions i normatives ni lamenaça part de lAjuntament què ara resultarà que els proble- un nou propòsit a oblidar en unaconvivencia.pdf (la tassa de cafè de "ay que avisarem a la Guàrdia de Berga i de la seva mes de Berga són que la gent es setmana:no va inclosa) És llarga i enreves- Urbana", honestament em feia força policíaca pixi al carrersada però bàsicament ve a dir més respecte lhome del sac, els (Guàrdia Urbana) per "Prometo que aquest any nou dei-que ha estat motivada per crear papus, o alguna bruixa dolenta. Senyors del consistori ja en tenim xaré de pixar-me als carrers, no tal daplicar la normati-un clima de civisme, convivència, Tant de bo no hi hagués incivis- prou dabusos de poder com per llançaré el xiclet al terra, prometorelacions solidàries, tolerants i me ni aquí ni enlloc, la gent va al seu gust i poder tenir-ne un de nou, més enllà de no treure la pols a lestora a par-respectuoses a la ciutat de Berga reciclés, no embrutés els carrers, intervenir i reprimir les demanals-hi que solucionin els tir de les 10 del vespre, etc, etc,i per tal daconseguir-ho més no es barallés; tant de bo vis- actituds que considerin problemes, si us plau no en creïn tot sigui perquè als deenllà dun reguitzell de prohibi- quéssim rodejats de solidaritat, molestes a la via públi- de nous, perquè amb normatives lAjuntament no els serveixi dex-cions (no pixar-se al carrer, no fer tolerància, respecte i llibertat (per com la última en la que tot es pot cusa per encolomar-nos un gruix ca.graffittis, no llançar papers al cert aquesta paraula no surt als considerar com a interpretació de de mal govern i de retallades deterra, no drogar-se, no barallar- desigs de lAjuntament), segura- la llei per part de les forces de llibertat i és que aquests Pepese...) inclou tot un seguit de dis- ment evitant legoisme, la lordre no deixa de ser una carta Gotera i Otilio del consistori tot elposicions realment confuses i ignorància, els perjudicis racials, blanca a futurs malentesos, dis- que toquen ho espatllen.que donen lloc a múltiples inter- socials, polítics i econòmics, evi- cussions, mals rotllos en general, les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Ateneu difussor de les idees Centre C./ Pinsania s/n. Berga anarquistes C./ del Balç, 4 baixos esquerre. d’Estudis Berga. Josep Ester i Borràs Distri de material alternatiu Llibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga
    • 7 Reterritorializacion yaEstamos hartos de sentir que el bosque es patrimonio los impuestos del conjunto de la sociedad. Sin embargode todos. El bosque es de todos cuando de quema y a la hora de explotarlo y sacar rendimiento económicotodos vamos como voluntarios a apagarlo a la vez que el bosque deja de ser de todos.los medios públicos de extinción han sido pagados conSallent, octubre 2005 sólo cuentan con su casa de payés donde pasan periodos deQuercus IlexE vacaciones, por no hablar de la n el pasado número de iglesia, la duquesa de Alba, y El Pèsol Negre, Himan tantos otros condes, duques y Gascoigne escribía un demás "nobleza" que no saben gran artículo sobre los ni donde tienen las fincas.incendios, con el que coincidoplenamente, pero al hilo de este Con dinero público se sostieneny de lo mucho que se ha habla- todas las dotaciones de bombe-do y se sigue hablando sobre ros, con dinero público se refo-los incendios, quisiera tocar restan las zonas quemadas yalgún punto que él no toca en con dinero público se hace tam-su artículo, y que no he escu- bién el mantenimiento de cami-chado a nadie cuestionar. Se nos forestales. Entonces, ¿quétrata del tema de la propiedad sentido tiene que esos bosquesprivada de los bosques y la ges- estén en manos privadas? Estostión que estos grandes terrate- grandes hacendados no invier-nientes hacen de sus bosques. ten nada en sus bosques, sólo hacen cortas que les reportan"Con dinero público se unos ingresos fáciles, y todo el ramaje y las picotas de los árbo-sostienen todas las les quedan en el bosque, consti-dotaciones de tuyendo un montón de combus-bomberos, con dinero tible que en caso de incendio espúblico se reforestan imposible apagar.las zonas quemadas y Para nada se acuerdan de hacercon dinero público se podas o entresacar los pinos enhace también el man- # Incendi forestal sitios donde la densidad detenimiento de caminos árboles por metro cuadrado es Esta señora también dijo que el ción posterior de terrenos que- mine con los terratenientes yforestales. Entonces, tal que impide el crecimiento de incendio de Navarcles se había mados. sean las administraciones públi-¿qué sentido tiene que estos. Estas tareas histórica- apagado gracias a que los cas más cercanas las que ges- mente han dado trabajo a miles "Navarclins" habían rezado al Hay más cosas que no entiendo, tionen los bosques que nosesos bosques estén en de personas. Una de las pocas patrón del pueblo, vamos, que por ejemplo, cualquier comercio rodean y los ciudadanos los quemanos privadas? cosas inteligentes que se han las avionetas que llegaron tarde, o industria está obligado a tener exijamos a estas un buen man- dicho fue la que dijo un hombre pero llegaron, y los bomberos y extintores o medios que sofo- tenimiento con lo que a pesarEl territorio que ha ardido en el de campo, cargado de razón, demás medios estaban allí de quen el fuego en el supuesto de del bajo precio de la madera seBages en su inmensa mayoría afirmando que los incendios se adorno. que este se dé. Las personas de autofinanciaran los muchospertenece a particulares que dis- apagan en invierno, haciendo que hablamos, estos terrate- puestos de trabajo que seponen de cientos de hectáreas, estas tareas. De las medidas restrictivas y nientes, con cientos o miles de podrían crear, y desde estascuando no miles, pero nunca se penas más duras, que es lo pri- hectáreas y un riesgo potencial administraciones impulsar conescucha decir que se le han que- Tonterías se han escuchado mero que se le pone en boca a de incendios muy alto ¿de cuán- más fuerza la creación de cen-mando tantas hectáreas a tal o muchas, por ejemplo la alcaldesa cualquier político, sea del color tos coches de bomberos, avio- trales térmicas de biomasacual terrateniente, ni tampoco de Navarcles decir que pusieran que sea, cuando hacen declara- netas y demás disponen? como fuentes de energía.sale ninguno de estos persona- a los presos a reforestar el bos- ciones, mejor no hablar. Ya no Simplemente devolver al pueblojes agradeciendo la labor de que. Y yo pregunto ¿el bosque de se puede ir ni al campo ni a la Otra pregunta: Si a cualquiera lo que del pueblo salió.bomberos y voluntarios. Bajo mi una persona particular? ¿eso es riera, y ni se te ocurra encender en su casa se le quema la coci- Reterritorialización.punto de vista no tiene sentido decente?. Los presos han hecho un cigarro! Sin embargo el na, por decir algo, y tienen queque los bosques estén en grandes gestas cuando se les ha número de incendios no para de acudir los bomberos, luego lemanos de grandes terratenien- dejado, en catástrofes humanita- crecer, cuando antes se hacían pasan la factura. ¿Por qué estostes, no estoy hablando de agri- rias, pero pedir que le reforesten hogueras y los incendios eran mismos bomberos van a apagarcultores o ganaderos que pue- el bosque a un terrateniente me mínimos. Esto solamente se un incendio al bosque y no pre-dan tener algunas fincas fores- parece abusar un poco. Otra entiende sabiendo que tras los sentan la factura a nadie?tales, todo lo contrario. Estos cosa sería si estos fueran de la incendios existe un transfondoseñorones viven en la ciudad comunidad, del pueblo. económico, como la urbaniza- Ya va siendo hora de que se ter- les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Barri Antic c/ Sta Maria 28 Manr esa Encara no la tens?
    • 8Campanya per a la detecció dinteressosisraelians al Bages i el BerguedàDavant la criminal ocupació que pateix el poble palestí Entre aquests productes shan detectat els de lempre-amb la connivència de la comunitat internacional, des sa Eden Springs, en el sector dels surtidors daigua quede Boicot Preventiu volem engegar una campanya de acostumem a trobar a oficines, fàbriques, universitats,boicot comercial als productes israelians que campen administracions públiques, etc.pel Bages i el Berguedà.Manresa, octubre 2005 Altres interessos El 729 al codi de barresBoicot Preventiu israelians identificats aE la comarca: Hi ha diferents organismes den Springs, que internacionals que elaboren comercialitza laigua de ·Màquines de fer fotos de car- sistemes de codificació per la marca Eden, no úni- net TECNOTRONICS (Bar Plaça classificar productes. El més cament és una empresa de Manresa, Carrefour important és lEANisraeliana, sinó que a més està Manresa) International - UCC. Cada orga-implantada a Katzrin, als Alts nisme nacional que shi adscriudel Golan, un territori de sobi- ·Empresa explotadora de les té assigant un codi numèricrania siriana que les forces isra- mines de Sallent i Súria IBERPO- que lidentifica. En el sistemaelianes ocupen des de la TASH SA de codificació EAN-13, el mésGuerra dels Sis Dies, el 1967. estandarditzat, el primer grupAmb aquesta ocupació, Israel ·FRUITA I VERDURA dIsrael a numèric, de dues o tres xifres,ha expulsat més de 120.000 Caprabo, Mercadona i indica un país.persones daquestes terres (la Carrefourmajoria habitants sirians, però La codificació dun productetambé refugiats palestins), ha ·Lempresa TYCO ELECTRO- generalment no la fa el fabri-destruït dues ciutats , 133 NICS AMP ESPAÑA, SA (Berga), cant, sinó un emmagatzema-pobles i 61 granges. A més de propietat de la multinacional dor, un importador o un majo-la devastació material i huma- nord-americana Tyco, ha venut rista, i hi posa el codi numèricna, locupació del Golan va per- components militars a Israel. que li correspon segons lorga-metre a Israel exercir el control nització nacional a la qual estàdirecte de les fonts daigua. "Tot i que laigua que associat. És a dir: els primersActualment el 22% del consum a nosaltres ens arriba dígits del codi de barres EANdaigua a Israel procedeix de amb la marca Eden no identifiquen el país dorigenlAltiplà del Golan. sextreu de fonts cata- del producte, sinó el de lem- presa que lha codificat, que lanes boicotejar unaImmediatament després de la pot ser un altre.Guerra, una de les primeres empresa que a Israelmesures de les autoritats mili- sí ven aigua robada, El 729 és el codi que atorga latars docupació fou la de decla- permet visualitzar un Israeli Barcode Association irar les aigües dels nous territo- dels elements clau del que, per tant, empren lesris ocupats "recursos estratè- empreses que hi estan associa- conflicte: la políticagics de control militar", impo- cotejar una empresa que a Per poder fer un boicot efectiu des quan codifiquen algun pro-sant als palestins mesures Israel sí ven aigua robada, per- a Eden és necessari saber qui de laigua als terri- ducte. És a dir: La xifra 729 ahumiliants que els restringien met visualitzar un dels ele- en compra, ja que no es ven en toris ocupats que, sota del codi de barres indicalaccés a laigua. Ara, una ments clau del conflicte: la polí- els formats de 1,5 o 5 litres que sota el control de les que un article ha passat perpotència ocupant manté una tica de laigua als territoris ocu- podem trobar als supermer- autoritats militars Israel en algun moment delposició de domini utilitzant lai- pats que, sota el control de les cats, sinó únicament en dipò- procés de producció o de dis- israelianes, es carac-gua com a part duna estratègia autoritats militars israelianes, sits grans per a expenedors tribució.de càstig al poble ocupat i com es caracteritza per la limitació daigua. Si saps dalguna teritza per la lim-a arma de pressió per despo- del consum palestí en benefici empresa, oficina, o qualsevol itació del consum Altres codis EAN-13 interes-blar de palestins determinades dels colons instal·lats a altre lloc que tingui surtidors palestí en benefici sants:zones. Cisjordània i el Golan. Per als amb aigua daquesta marca dels colons instal·lats EUA: del 00 al 13 colons laigua està subvencio- digues-nos-ho a boicot@debt- Regne Unit: 50 a Cisjordània i elAixí doncs, tot i que laigua que nada perquè la paguen els watch.org perquè ens hia nosaltres ens arriba amb la palestins a un sobrepreu. puguem posar en contacte. Golan Per més informació:marca Eden sextreu de fonts Laigua a Palestina és una arma A Eden ni aigua!catalanes -lembotella lempre- política i militar. www.boicotpreventiu.orgsa Aigua del Montseny SA-, boi- les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Passeig de la indústria 62
    • 9 Crònica des d’Amsterdam, 31-10-05Després de mesos sense saber-ne res ens assabentem que el nostre company Roberto B. Catrino està pres aAmsterdam. I és des d’allà que ens arriba aquesta crònica.Amsterdam, 31-10-2005 tes persones, arribades per de resignació cristiana, i el cru- turística obligada. dels assassins daquell noi, elKoordinadora dOsona carretera i amb tren, sobretot cifix i les flors penjats a la A la presó, la bandera està a Josep Maria Isanta; que si ja han des dAmsterdam. Però diuen mateixa reixa de la presó. Et mig pal, perquè, segons ens sortit de la presó, que en unaKontra la Tortura i que, anys enrera, se nhaurien venien ganes de cridar…però explica ladvocat holandès que altra època, la resta de presoslExplotació laboral ajuntades cinc-mil, al centre de hauria estat pitjor el silenci. ens acompanya, ahir varen els ho haurien fet passer mala-A la ciutat, en comptes daquestes Les càmeres de la televisió hi guardar un minut de silenci a ment, a aquests, a la presó… msterdam és la ciutat dues-centes als afores. eren, i per això el Roberto va totes les presons del país en de les mil olors: de poder-ho veure des de dins de homenatge als morts de A mesura que parlem, en menjar, sobretot; pa i "En Roberto pregunta la presó de Middle Holland, a Schiphol. És com si les pitjors Roberto es va animant, en veuremelmelades, cafè amb llet, frui- per Berga, i per las- Haarlem. desgràcies es digeríssin aquí que, també a Amsterdam, potta, salses. Però també fa olor de sassinat de lúltima duna manera especial, suau i tenir amics holandesos que elfulles seques, de tardor daura- Patum. Demana què se La presó de Haarlem discreta, de tal manera que no vindran a veure i li escriuran.da, daigua dòcil…és una ciutat A Haarlem, si hi ha diferència, destorbin la tranquil.litat i la Podrà tenir roba i sabates,confortable, on et sembla que nha fet dels assassins aquesta sensació de confort de hipocresia dels qui satorguen després de quatre mesos deets ben acollit. Aparentment, hi daquell noi, el Josep què parlàvem saccentua: hi és el dret de viure millor que sobreviure amb el que portavaha poca policia als carrers, als Maria Isanta; que si ja tot més petit, més íntim, més ningú. posat i poc més. Els pocs dinerstrens, i els pocs que hi veus han sortit de la presó, amable encara. Roberto Belarmino Catrino que hem recollit per a ell li arri-semblen inofensius i amables. Tocant al riu Spaarne, on neden López és un pres català; del baran per una transferència que en una altraCosta dentendre, doncs, que, els cignes i suren les fulles gro- Berguedà, concretament. Antic bancària dirigida al seu númerono fa ni una setmana, onze per- època, la resta de pre- gues a laigua encalmada (un pres FIES (Fichero de Internos de pres i al seu número desones mal anomenades sense sos els ho haurien fet paissatge de postal) hi ha la de Especial Seguimiento) a les cel.la, gràcies a la darrera inno-papers moríssin en un incendi a passer malament, a presó, amb una cúpula grisa i presons de lestat espanyol, on vació carcerària, per afavorirla presó de laeroport de aquests, a la presó… arbres al voltant. Podria ser un ha passat més de quinze anys, encara més els beneficis de laSchiphol, i que moltes altres en pavelló esportiu, però no ho és. ara pateix la repressió carcerà- banca internacional. La qüestioresultessin ferides. Ens va sobtar una mica veure És una presó segurament igno- ria holandesa. és que cada vegada hi hagi mésPer això vam anar ahir a la con- que qui copresidia lacte eren rada pels turistes que, a tocar, En Roberto pregunta per Berga, entrebancs, a les presons euro-centració davant de la presó de un grup de cristians. Feien una visiten el "Molen de Adriaan", i per lassassinat de lúltima pees…laeroport. Érem unes dues-cen- mica dangúnia, tantes cancons un antic molí del 1778, parada Patum. Demana què se nha fet, Emergència de cultura Premis Octubre, XVIII Encontre dEscriptors,ValènciaCasserres, octubre 2005 un suposats objectius enfocats a veix per a res més que per a nificaria fer ús de la perversa pri- Però el risc és essència, fins i tot joves i principiants escriptors, crear fronteres mentals i cultu- vatització del saber, sinó de rein- necessari i fonamental, i sha deBlankaA amants de la paraula) una se rals. I amb això no estic defen- ventar-los, recrear-los i canviar- córrer, experimentar, provar, quí, en lemergència, sent com si li estesin explicant, sant la subordinació i opressió los de forma, color i perspectiva, tocar, dibuixar i palpar, perquè leixida, la sortida i en detall i lèxicament perfecte, duna llengua per una altre, ben fent-los grans o petits, eterns o sense córrer el risc, el risc da- lexplosió de la cultu- el mural duna època convertida al contrari, sinó elevant al màxim infinits, volant així, per lampli prendre, la llibertat queda frag- ra catalana, i sota la en dogma, en comptes dun la força, lenergia i el dinamisme espectre invisible, intangible i mentada, reprimida i manipula-falsa demagògia del valor de la procés de construcció, passió, del català, com a tal, autònom i visceral, que hi ha entre allò petit da.paraula, sha vulnerat, violat i art i creació. lliure. i quelcom que "és" gran.esquarterat el que per a mi, I és que.... val la pena ser feliç,ingènua i aprenent, significa la Oh grans erudits! Profetes litera- I seguint lestètica de les cites, Aquí, una sadona que aprendre també.paraula: emoció. Expansions ris, acadèmics, intruïts i discipli- aquí, "ja no hi ha mots per a dir té el seu risc, el risc de transfor- Permeteu-me doncs, ara, córrerpermanents democió i sensació. nats, això és, al meu entendre, el que els mots ja no són mots", mació del coneixement en el risc de preguntar-me perquè míting burocràtic i institucional aquí, per primer cop, oh gran arrogància, pedància, despreci i tinc la sensació que visc fentPonències, taules rodones, dun concurs de frases cèlebres i innocent! Mhe qüestionat el sen- fins i tot, en un arma opressiva i maletes i fent malabars ambdebats i demés transmissions de cites respectuoses, dun concurs tit del coneixement i del procés discriminatòria. Arrogància cap a pocs equipatges...coneixements en formes diver- que, a més de ser concurs, és a daprenentatge, com tot, emmar- tot allò volàtil, indecís, poc precísses sobre ciència, teatre, narrati- dir, a més de ser un perplexe quem-ho doncs dins daquest i espontani. Despreci cap a tota Així que, potser és el moment deva, poesia, traducció, i fins i tot, procés dautodestrucció i falta món on el desordre sha conver- simplicitat, cap a tot allò incert, donar veu als sense veu, deincreïbles gèneres literaris, com dhumilitat, porta una pancarta tit en lordre establert, depèn de il·limitat, àcrata i caòtic; i en tant donar vers a les paraules trans-ara la poesia erotico-burlesca del (amb un perfecte i correcte estil com i cap a on encaminis la que tot allò incert, il·limitat, parents, i de fer emergir (ara sí)s.XIX!!! De moment, bé. literari, si es vol) en defensa màgia, la intensitat i la força da- àcrata i caòtic és, per a mi, sen- a una cultura popular, jove, cre- duna llengua. La defensa duna prendre i dadquirir coneixe- sació, el risc que comporta és ativa i de carrer.A vegades però, davant daquest llengua és donar-la per morta, ments. I no només dadquirir-los, matar tot sentiment i tota crea-bombardeig dinformació (amb per acabada i limitada, i no ser- perquè la senzilla adquisició sig- ció. les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació SINDICAT DE MINERIA SINDICAT D’ACTIVITATS 973 37 01 89 DIVERSES Plaça Major, SALLENT 6 25716 C./ Clos, 5. 1r pis. Gósol 08605 Sallent tel. 938370724
    • 10 El “nostre” mur de la vergonyaLa vergonya doccident, del capitalisme i del seu sistema i que celebra escandalosament la caiguda del mur depolític actual (les democràcies parlamentàries), és ben Berlín des de fa més de quinze anys. Ara veiem comvisible avui al sud dEspanya. Estem farts de sentir el dis- aquest discurs només proclama la lliure circulació decurs liberal que proclama falsament la fi de les fronteres capital i que és contrari a tota dignitat humana. tat larribada de subsaharians en cantil o dajudes econòmiques.Manresa, Octubre 2005 patera a les Illes Canàries.El mur Per tant, com sempre, la solucióE Mentre el debat polític espanyol i passa per més control i més n les últimes tres setma- mundial gira entorn a la protec- repressió, dels immigrants, tant nes sha pogut veure als ció de la democràcia, la defensa a les fronteres com en territori mitjans de desinforma- de les llibertats i la pau, la soli- europeu. A Catalunya podem tro-ció un enduriment del conflicte daritat, la convivència, bla, bla, bar controls de immigració delsque viu diàriament la frontera bla, la resposta que sha donat ha mossos, armats fins lesentre lEstat espanyol i el marro- sigut, com sempre, la de milita- dents,constantment. La repres-quí. La televisió ha mostrat imat- ritzar el conflicte. Les mesures sió exercida sobre la poblacióges espectaculars de marees que ha aplicat el ministre de lin- immigrant és diària als carrers, ahumanes intentant saltar una terior espanyol han estat: lenvia- les estacions dautobusos i detanca amb filferro espinat, però ment de lexèrcit a la zona, lai- trens..., o en les "presons" per ael que també sha vist és com les xecament duns quants metres immigrants sense papers, altra-policies frontereres i els exèrcits més de tanca i lús de la violència ment dits, centres dinternamentespanyol i marroquí actuen extrema davant daquells qui com el centre de internament dedavant daquestes situacions. intenten saltar la tanca (en la Verneda.Hem pogut veure càrregues poli- alguns casos deixant-hi lacials duríssimes, persones assas- vida).Paral·lelament a les grans No ens hem denganyar, les fron-sinades pels trets dels soldats, accions del ministeri espanyol, el teres han servit sempre i servei-policies picant amb pals de fusta Govern marroquí no sha quedat xen per a mantenir els privilegisa la gent que estava enfilada a la curt, abandonant centenars dim- dels països "rics" , que a la vega-tanca,… i tot això, evidentment, migrants que havien sigut detin- da són els qui han originat elsper evitar que entressin a guts intentant saltar la tanca, al desequilibris i la major part delsEspanya i daquesta manera a vell mig del desert, sense aigua conflictes de la resta del planetaEuropa. ni aliments. La UE, concretament que motiven els grans fluxes el Comissari europeu Franco migratoris. Però també els nos-"No ens hem den- Frattini, ha declarat en un infor- tres privilegis es sustenten enganyar, les fronteres me que la situació lluny de solu- aquesta barbàrie quotidiana, enhan servit sempre i cionar-se anirà a més, ja que què moren centenars de perso-serveixen per a man- actualment hi ha a Algèria i al nes cada dia, som responsables Marroc 30000 subsaharians pre- del tractament inhumà que reptenir els privilegis parats per a saltar la frontera. En cada persona que intenta o entradels països "rics" , aquest informe, ironies de la il·legalment a Europa, per tantque a la vegada són vida, diu que per solucionar els no nhi ha prou en lamentar-nosels qui han originat grans fluxes migratoris sha din- del què passa, la seva lluita és laels desequilibris i la cidir en les causes que els provo- nostra, la solidaritat quen. La realitat, però, és que les és un deure, elmajor part dels con- mesures proposades van en una conflicte inevita-flictes de la resta del altra direcció. Les propostes ble.planeta que motiven fetes per la UE són: donar mésels grans fluxes migra- ajudes econòmiques al Marroc ( Acabem amb lestoris. Però també els fins a 60 milions de eurus) per fronteres i els seus reforçar la policia fronterera, la guardians.nostres privilegis es creació duna policia europea desustenten en aquesta fronteres i la negociació amb paï-barbàrie quotidiana. sos africans per la repatriació. Aquesta última mesura no ésLa imminent arribada del fred ha més que un xantatge econòmic,propiciat que milers de persones ja que lintercanvi que proposa ladecidissin saltar la tanca aques- UE és que països com Ghana,tes dates. El nombre de persones Gambia, Mali; Algèria, etc. firminque intenta col·lar-se per la fron- acords de readmissió de les per-tera de Ceuta i Melilla ha aug- sones provinents daquests paï-mentat també, a conseqüència sos o que hagin entrat a Europade la coordinació marítima entre a través de les seves fronteres, aMarroc i Espanya, que ha dificul- canvi dacords dassociació mer- les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTAURACIÓ RESTAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos08240 Manresa C/ passeig, 7Tel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.com telf· 8321164E-mail: info@ladrogueriamanresa.com Santpedor
    • Presons de menors Menors, lleis i presonsCol.lectiu Txinorris (Veure Títol II article 14 i Títol III article 27 itzar judicis ràpids, amb sentència ferma alswww.barrisants.org/txinorris de la Llei del menor)" (Picornell 2003). pocs dies de la detenció del menor, ambtxinorrisbcn@hotmail.com impossibilitat per tant de preparació de la Permetre per part de professionals, que la defensa. Aquests judicis ràpids, pel que sem-Lengegada de la coneguda com Llei del psicologia, el treball social i la pedagogia, bla, es realitzarien sobre la base dacon-menor (Llei Orgànica 5/2000 de 12 de gener, siguin utilitzats per a dictar condemnes i seguir un acord amb el menor per a dur-losreguladora de la responsabilitat penal dels modular la seva aplicació, és posar en a la pràctica en funció duna hipotèticamenors), per a aplicar als menors dentre 14 qüestió el caràcter daquestes disciplines i reducció de la pena a sol·licitar per part dea 18 anys i amb possibilitat també daplicació és un pas més en convertir-les en agències de la Fiscalia de menors" (Picornell 2003).a menors de 21 i majors de 18 anys amb acte control social i qualitatiu al tractar-se dereferent a un jutge, es va presentar com una sancions a menors, en quan als adults a les En efecte, la forma que es desenvolupa elsolució progressista al tractament de la presons fa ja molts anys que aquestes disci- tractament de la anomenada delinqüènciadelinqüència juvenil i en general les crí- plines van acceptar el rol de castigar i vigi- juvenil en el nostre país, a més de basada entiques que els mitjans dinformació de mass- lar. el psicopedagògic en una intervenció con-es van recollir en el moment de la seva ductista, és en lo social la mateixa que pos-aprovació se centraven més en la falta de En la realitat, i en efecte, el desenvolupa- tulen la dreta i lextrema dreta a França,recursos per a posar-la en pràctica que en ment que està tenint la Llei del menor és el que són els qui marquen a Europa en aquestlesperit de la pròpia Llei. Si bé el text de tal daprofundir en el seu aspecte "san- sentit les pautes, i que han retolat amb elLlei insisteix que parteix del "principi del cionador", és a dir, repressiu no educatiu ni lema "tolerància zero" -reciclant-lo de lasuprem interès del menor", i introdueix la terapèutic: "Per exemple, del 2000 al 2001, mateixa consigna maniquea impulsada per lapossibilitat de mesures realment avançades sembla que va haver a Catalunya un incre- psicosi antiterrorista deslligada per Bush acom: "reparació del dany causat", "ressarcir ment de gairebé un 230% dels menors inter- USA després de lesdeveniment de lonze deel dany a la víctima" i "prestació de beneficis nats en centres tancats de justícia" setembre de 2001 i traslladant-la alsa la comunitat", amb la necessitat de lacord (Justidata 2001), és a dir, empresonats, i en menors amb problemes delinqüencials-"del menor" que hagi comès un delicte, una aquest moment lluny de lorientació a la partint dels següents eixos en el nostrelectura atenta dels seus enunciats mostra creació de recursos de reparació (treballs país:que també obre la possibilitat de la deriva a en benefici a la comunitat...) i a lobertura delobertament repressiu, a partir de la més centres educatius oberts, semi-oberts, o - Des dels 12 anys segregació dels nens iimplantació daltres mesures com el llarg terapèutics oberts (la possibilitat dels nenes que manifesten problemes conductu-internament en forma de tancament (Títol 2), quals també recull la Llei), només es plante- als en les escoles derivant-los -excloent-que en el cas dels adolescents de 16 anys ja la construcció de més centres tancats: Es los- a escoles separades especials, aals 18 anys en la pràctica pot arribar als parla dobrir un mínim de dos més en la comu- Catalunya anomenades Unitats Escolarsdeu anys (Llei Orgànica 7/2000 del 22/XII, nitat catalana, un dells a Sant Boi, per a Externes en el seu inici (1997) i ara anome-article IIº.2 c). El desajustament que implica adolescents amb problemes mentals. És a nades Unitats Escolars Compartides. En laaquesta possibilitat doscil·lació cap al fet dir, a més de la ja existent Unitat de Crisi comunitat catalana en tals unitats estanrepressiu es plasma en la pròpia Llei quan per a Adolescents (UCA), també situada a enquadrats ja més de mil nens i nenes i ado-planteja que es basa en "un procediment san- Sant Boi en el psiquiàtric Benito Menni i dun lescents mentre son expulsats dels insti-cionador-educatiu" (Exposició de motius), centre semi-obert existent abans al Garraf i tuts.ajuntant dos termes totalment contraris, ara a Esparraguera, es vol obrir un centrealguna cosa així com si diguéssim que existeix tancat de salut mental per a adolescents, el - Com ja s ha assenyalat: Preparació de leg-laigua-seca. que és el mateix: un psiquiàtric penitenciari islació per a realitzar judicis ràpids per a per a menors. Els com a mínim quatre centres adolescents amb conductes delinqüenciales,Daltra banda, i com han plantejat advocats tancats per a menors delinqüents que, pel és a dir, sense garanties reals de preparacióhonestos (p. ex. Julián Carlos Ríos Martín), que avui conec, ja existeixen a Catalunya, de defensa i construcció de més centres tan-la Llei del menor dóna als Equips Tècnics shan "modernitzat" a partir duna despesa cats com a presons de menors, per la seva(conformats per psicòlegs, assistents considerable que no ha revertit en més edu- forma de vida, mitjans de vigilància i estruc-socials i educadors socials) el poder real cadors i terapeutes i mitjans per a tallers i tura -amb zones daïllament, és a dir, cel·lesde decidir la sentència en un judici, atès que activitats sinó en mesures de seguretat del de càstig, incloses-. Així com l intenció deproposen al jutge la citada mesura, via un tipus: Locutoris amb vidres de seguretat per construcció de psiquiàtrics penitenciaris perinforme psico-social del menor, el que vol a les visites familiars, amb càmeres i micrò- a menors.dir que no serà el delicte comès el que farà fons de vigilància, més guàrdies jurats, mursque es prengui mesura o no dinternament, ni i filats dalta seguretat, cel·les especials - Estigmatizació i possibilitat de sancions perla reincidènciaa, sinó linforme de lEquip daïllament (aïllament que recull la Llei del als pares i familiars dels menors amb con-Tècnic, o el que és el mateix, pel mateix menor en el seu article 60 i que en la pràc- ductes delinqüenciales en lloc de desen-delicte un menor o un altre no tindran la tica pot arribar a depassar els deu dies de volupar polítiques de suport a les famíliesmateixa mesura (sentència), i, al seu torn, durada) i shan habilitat lliteres en moltes amb pocs mitjans o en situació de marginali-tals Equips Tècnics poden, ja dictada sen- cel·les que abans eren individuals. Al seu tat. La Llei del menor en la seva Exposició detència i estant-se complint la mesura, pro- torn, sestà estudiant augmentar el període motius obre tal possibilitat: "En aquest àmbitposar al jutge que sesgoti la seva durada dinternament tancat preventiu per a menors datenció als interessos i necessitats de lesen funció del comportament del menor, per -això és, tancament sense que hagi hagut víctimes, la Llei introdueix el principi enexemple, en el centre tancat. "Ambdues coses judici- dels sis mesos possibles que en lac- certa manera revolucionari de la respons-són profundament antidemocràtiques, ja tualitat recull la Llei del menor (3 més 3, abilitat solidària amb el menor responsableque, quant a menors, no es legisla sobre Capítol II. article 28), que és ja de per si dels fets, dels seus pares, tutors, acolli-fets sinó sobre previsions de conducta excessivament llarg i sense garanties, per a dors o custodiadors..." (*LORPM 5/2000), isobre la base de diagnòstics psico-socials i passar a la brutalitat de 18 mesos possibles per poc el president de la comunitat autòno-es fa penjar sobre el cap dels adolescents de tancament preventiu sense judici. "A més, ma de Ceuta -colònia espanyola al nordlespasa de Dàmocles de amenaça de complir des de la premsa sinforma que sestà dÀfrica- pretenia lexpulsió simple i planaintegra la mesura si no responen a les expec- preparant, duna forma perillosament anti- del "seu" territori dels pares dels menorstatives de comportament de lEquip Tècnic que democràtica i en la tradició de la justícia que cometessin faltes o delictes i daquestspassa a tenir un poder gairebé omnipotent" castrense, legislació que possibiliti real- mateixos menors.
    • resta de lestat, que se sàpiga Madrid, que fins ara no han pogut trobar, i no es- Més policia especialitzada en menors, més Andalusia, Murcia, Euskadi, els centres tan- tracta daplicar la Llei de Talión" (*Popotajutjats de menors -com s ha esmentat- al cats de justícia juvenil són administrats per 2002). I la tercera, que els prejudiciscontrari de crear recursos educatius i ter- entitats privades -per exemple lempresa econòmics que poden produir-nos la delin-apèutics. Diagrama-, el que implica estalvi de mitjans qüència juvenil són molt menors que els que per a augmentar la taxa de benefici de les ens roben cada dia el patró en un treball- Medicalització del problema: "En aquest empreses, educadors mal pagats, amb mal pagat i precari, el propietari amb unmoment en els centres tancats de justícia horaris irracionals, i per tant fàcilment irri- lloguer desorbitat, les multinacionals (elèc-juvenil la medicalització psiquiàtrica és el pa tats amb alta possibilitat que tal irritació es triques, telefònica...), la corrupció delsde cada dia i els adolescents són adoptats converteixi en maltractaments cap als polítics, etc. Sembla doncs, bastant covardamb neurolépticos en més del 50% dels menors, i il·legalitats vàries. desplaçar el malestar social en lencebar-secasos. Aquests adolescents no prenien en venjativament sobre els adolescents quegeneral i majoritàriament medicació Així doncs, la línia de tractament de la manifesten conductes antisocials ambpsiquiàtrica abans de la seva entrada en delinqüència juvenil que sesta imposant és petites il·legalitats.tals centres, aquesta medicació sol ser la de la segregació, lo carcerari, la med-antipsicótica -tot i no haver un diagnòstic de icalització i la privatització dels recursos, "Fins a tal punt és sàdico i venjatiu el trac-psicosi- i antidepresiva (Risperdal, Mutabase, és a dir, el negoci. tament de la delinqüència juvenil en el nos-Sinogan, Haloperidol, Fluoxetina, Loramet, tre país, i la seva tendència a créixer en talZyprexa...). I quan es parla dabordar el És important recordar que estem parlant de línia, que està produint un fet escandalós:problema de consum de drogues en lexteri- "menors, de nens i sobretot adolescents, i En els centres tancats de justícia juvenil -or per part dels menors, es fa amb la línia que una societat que produeix un problema, presons per a menors- les autolesions delsbioligista de la medicació i no amb lexplicació el de la delinqüència juvenil, si es desplaça adolescents estan generalitzades. Els i lesdel tipus de substància i els seus efectes, ni a lo repressiu a lafrontar-lo només pot ser menors es tallen -"es chinan en el seu argot-tampoc amb la reducció de dany" (*Popota caracteritzada de venjativa. "Estem sí, sobretot els braços, amb tot tipus dinstru-2002). davant un tractament de venjança que con- ments (plaques de metall que treuen de cas- necta amb les pulsions sàdiqus i que apel·la settes o amb el plàstic daquests, trossos- Privatització dels recursos, tant dels pocs a lo més baix de les passions de les person- de llaunes de refrescs, bolígrafs...) Esque existeixen i que poden ser considerats es per a justificar-lo" (Popota 2002). És evi- tracta en molts dels casos dautolesions noeducatiu-terapèutics i els dinserció laboral dent que no és agradable que a un li robin lleus sinó severes, que exigeixen aplicaro lúdics, que estan ja en "el 90% en mans de la moto, la bicicleta, la cartera, la bossa..., punts de sutura. Aquestes autolisis escooperatives, associacions i fundacions, com i és desagradable ser intimidat o amenaçat donen de forma repetida sense trobar altrala tendència a privatitzar centres tancats de per un grup de menors, però "ningú hauria d resposta que comentaris simplistes per partjustícia juvenil. A Catalunya aquests últims oblidar tres qüestions importants: La dels educadors del tipus ho fan per a cridarpertanyen al *Departament de Justícia i primera, que és fals que es tracti duna latenció, sense explicitar si més no sobreInterior" de moment, però ja estan pri- situació freqüent o massiva -això és una idea què seria tal cridada datenció, ni a qui vavatitzant el servei de cuina -amb el problema de limaginari social impulsada interessada- dirigida" (Popota 2001).que lestalvi empresarial en despesa de men- ment pels polítics i els mass media-" (Lajar implica, revertint en la qualitat i com a *Lokeria 2002). "La segona, que en el cas "És obvi que en tota autolisis hi ha un mis-problema de salut agreujat per tractar-se dels adolescents que delinqueixen es tracta satge de desesperació amb un abordatgedadolescents en creixement- i la seguretat de menors i per tant estem obligats a inten- compulsiu de langoixa i apareix clar que si,és també privada" (La *Lokeria 2002). A la tar ajudar-los a trobar vies de creixement en aquest cas, per com han estat tractats
    • aquests menors en la vida i per com són trac- més depenents possible de nosaltres, els Bibliografíatats en els centres tancats de justícia juvenil" adults.(Reguera 2001). El dessagnar-se literalment Centre Social Okupat La Lokeria. "Dossier dedaquests adolescents amb les seves autole- La columna vertebral de les anomenades "polí- les Jornades de reflexió i debat sobre lasions recorda que, per exemple, en els centres tiques dinfància" es fonamenten en el mateix situació dels drets dels nens i les nenes".tancats de justícia juvenil -presons de principi que sustenta el racisme o el sexisme. Abril 2002, Hospitalet de Llobregat.menors- el sadisme és la resposta als seus És el despotisme il·lustrat dun món fet per iproblemes arriba fins a lincompliment de la ja per a homes, blancs, rics, cristians, adults, Justidata. "Evolució de la població que arribade per si gens justa Llei del menor, doncs heterosexuals que són una minoria de la a la Justicia de menors de Catalunya".quan els aïlla en les seves cel·les, o en les població mundial i que no obstant això són la Estadística bàsica de la Justicia a Catalunya,especials de contenció, per incomplir alguna gran majoria de la població que pertany a les Nº 24. Generalitat de Catalunya. Departamentnorma, no sels permet si més no tenir dues èlits del poder econòmic, polític i cultural. de Justicia. Centre d Estudis Jjurídics ihores de passeig a laire lliure al dia, ni rebre Formació Eespecialitzada. Barcelona 2001.visites, ni acudir a lescola a la que estan en En el cas de les anomenades "polítiques din-edat densenyament obligatori. Almenys fins a fància" aquest principi sexpressa així: "tot per Martínez Reguera, Enrique. "Cuando losla data no es fa així en cap dels centres tan- al nen però sense el nen", el principi dempatia políticos mecen la cuna". Ediciones Quilombo,cats de justícia juvenil a Catalunya, trans- per a comprendre i actuar en conseqüència Madrid 2001.gredint obertament la legislació vigent, (veure segons els seus desitjos simplement sobvia.sobre aïllament dels menors: Capitol III, arti- Així, en la seva versió jurídica, el principi que Picornell Rodríguez, Francisco José. "Ley decle 60 punt 6 de la Llei Orgànica 5/2000 de regeix el dret de menors que es fonamenta en Responsabilidad Penal de los menores".12 de gener. Reguladora de la responsabili- el principi de "fer prevaler linterès del menor" Ponencia 6 de marzo de 2003.tat penal dels menors.) per sobre de qualsevol altre, es converteix a "fer prevaler la interpretació convenient per a Popota. "Reflexiones al respecto delEl gran drama de la infància, i factor crucial qui sha autodotat dautoritat per a traduir tratamiento de la delinquencia juvenil, conque fa possible labús i la vulneració dels com és linterès del menor". notas y un pequeño cuento". El rayo que noseus drets és que hem construït un món no per cesa. Boletín de Contrapsicología ya fer-los lliures i aconseguir que deixin de Antipsiquiatría. Anuario 2002.dependre de nosaltres, sinó per a fer-los el LOS CRAE EN NUESTRA REALIDAD SOCIAL DESDE LA MIRADA CRÍTICA Berga. Un educador. Punto de partida de la reflexión Hay, una cierta tendencia a confundir dos tipos de residencias: los CRAE (Centro Residencial de Acción Educativa) con los CREI (Centro Residencial de Educación Intensiva). En el primero se apuesta por solu- ciones educativas, con intervenciones de tipo afectivo; en el segundo hay una apuesta por el sistema punitivo apelando al tan repugnante como eufemístico término de "contención". Esta confusión lleva a con- secuencias nefastas y a un debate simplificador y viciado, también y sobretodo, desde los postulados de la izquierda radical. Hay, imposi- ble negarlo, muchas críticas ha hacer a la realidad que circunda los CRAE, en una dinámica social que los lleva cada vez más hacia un fenó- meno que podríamos llamar "industria de la educación": salvo raras y loables excepciones, directores que dirigen desde un despacho en paseo de gracia, trabajadores en precario soportando todo el peso del trabajo afectivo. Los primeros no trabajan y engordan sus cuentas bancarias, los segundos se dejan la estabilidad psicológica y siguen viviendo en precario. Los educadores parecen participar de un modelo social que perpetuará su propia situación, puesto que parecen trabajar para un sistema social que mantiene su propia precariedad. Se genera la situación de explotación, las relaciones de poder de la estructura capitalista, esta vez en el seno de instituciones o asociaciones educati- vas. Para la mirada crítica, todo el trabajo parece un sinsentido. Se generan unas condiciones que por un lado complican la tarea pedagóg- ica (el cansancio, la sumisión, la rabia), pero por otro, da al traba- jador mucho más espacio para intervenir y de transmitir sus propios val- ores. Desde la contradicción de la educación social La realidad: la tarea de la educación social es una necesidad social, generada precisamente por una sociedad basada sobre desigualdades y con una fuerte propensión a generar marginalidad: son precisamente las consecuencias directas de esa marginalidad las que se abordan en el ámbito de la educación social, especialmente en el caso de los menores. No hay, en los CRAE, hijos de familias dominantes, sino sólo resolver el mal generado. Segundo, que se intenta integrar un sujeto hijos de las clases más desfavorecidas. problemático (en parte consecuencia de una sociedad inicua, injusta y despiadada) en la misma sociedad que seguirá generando marginalidad Esto nos plantea, de entrada, una doble y fuerte contradicción. y desigualdad, con lo que se espera del sujeto integrado que siga par- Primero que es en el seno de esa misma sociedad que genera la ticipando de esa sociedad que genera el problema, su problema. desigualdad y la marginalidad en el que se pretende, o se intenta
    • Si la alienación es el momento o la fuerza de trabajo vuelta contra símisma, o la potencia humana puesta al servicio de su propia dominación,todo apunta, en primera instancia, que la educación social participa dela alienación de la sociedad postcapitalista, en dos sentidos: uno, entanto que pretende reinsertar un sujeto en una estructura social queperpetúe su propia marginalidad en un marco social que perpetua ladesigualdad y la marginalidad, puesto que vive, se edifica, se mantienesobre ellas; luego, porque los trabajadores parecen trabajar paraperpetuar un sistema que los mantiene en su posición de explotación,resolviendo las conflictos de un sistema que también a ellos lossomete: los trabajadores participan de su propio sometimiento, y resig-nados aceptan su alienación.Ante la trampa de la hipercríticaPero la hipercrítica de la situación actual, puede participar de laestrategia neoliberal que acompaña estos inicios del siglo XXI: merefiero evidentemente al desmantelamiento del sistema social. En elcamino hacia una sociedad del tipo "democracia de mercado", tendemospeligrosamente hacia estructuras sociales que revelan su real miseriaen casos como el de Nueva-Orleáns. Ninguna estrategia política de laizquierda radical puede participar de ese desmantelamiento. Una tácti-ca que, de manera conciente o inconsciente, coincida con la hipercríti-ca a los recursos sociales (por pertenecer a una institución estatalcómplice de la sociedad de mercado), traiciona su estrategia revolu-cionaria, si es que la tiene…Si es que hoy todavía existen estrategiasrevolucionarias (cosa que lamentablemente estamos en derecho deponer en duda, ya que no tenemos no sólo falta de estrategias revolu-cionarias, si no la más mínima idea de lo que implica trazar una estrate-gia política).Hoy, en un momento en el que la revolución completa de las formas derelaciones sociales no parece cercana, e incluso ni siquiera se barrun-ta en el horizonte, parece necesaria una posición más astuta. Ante todo,defender del asalto neoliberal lo que queda del sitema social por elque las generaciones anteriores debieron luchar, a pesar de que losresultados puedan parecernos escasos. Los pocos resultados nopueden ser entregados, en el olvido de las luchas pasadas. Es una o se vayan substituyendo paulatinamente por CREI, hasta la completafalta de respeto caprichosa e inmadura. desaparición de las apuesta educativa frente a la apuesta punitiva. Esta ha sido, por cierto, la última línea adoptada por la derecha catalana.La cuestión que puede preguntarse con preocupación es la siguiente:¿qué tiende a producir más daño social, la ausencia o la permanencia En la larga espera de nuestro tiempode educación social? ¿Es que el sistema neoliberal no educa? Todosaquellos que hayan trabajado en el sector de la educación social Entretanto la sociedad no se halla suficientemente madura y articula-saben que los sujetos a los atiende el sector ya están educados y ya da para resolver, sin la necesidad de pasar por las instituciones, sustienen inseridos los valores más egoístas y despiadados que repite ince- propias problemáticas de forma realmente democrática, es decir, asam-santemente esta sociedad de mercado: poder, sexo, triunfo y dinero blearia, descentralizada, horizontal, es necesario saber recurrir y pen-fácil pisando a los demás si resulta necesario. etrar en las instituciones, sobretodo en sus vertientes sociales. No es por casualidad que las primeras acciones de los regímenes totalitariosUn posicionamiento excesivamente purista, de rechazo frontal e indis- y fascistas sea la de purgar las instituciones de elementos subver-criminado de toda forma de intervención social, puede llevar más aún a sivos. En esto coincidió el Macartismo con el nazismo. La penetraciónla perpetuación del actual sistema. Debe preguntarse cómo y porqué de las subjetividades críticas con los sistemas de dominación son uncoinciden con los nuevos postulados de la derecha política española y peligro para la propia dominación y una herramienta muy importantecatalana. En efecto, tras decenios en el poder, la derecha catalana para la transformación de la sociedad.renunció al interés y la eficacia de la tarea de la educación social,para acabar reconociendo en privado el fracaso de toda política social: ¿Qué significa buscar soluciones al problema de los menores desde unase concluía la necesidad de retornar y reforzar las política punitivas perspectiva revolucionaria, ya sea neocomunista o libertaria? Preguntay disuasoria (este último término era uno de los más estimados por el de difícil respuesta, porque cualquier pregunta que demande unaex-presidente del estado español). respuesta aseverativa es de compleja resolución en la era que nos ha tocado vivir. No vale desmantelar el actual sistema social, a pesar deEnfrentarse a la realidad social todas sus deficiencias, sin tener siquiera idea del rumbo que han de tomar las nuevas propuestas, sin tener escritas siquiera las primerasParece necesaria, como decía, una estrategia más sutil y realista: líneas del primer esbozo del primer ensayo en temas de política social,diluirse en lo social. No se trata de cambiar el sistema desde dentro, de intervención educativa en el tema de menores. Se ha de tener el cora-condenarnos a veinte años de hastío: se trataría más bien de penetrar je de ser revolucionario en la sociedad actual, sin quedarse apartadocomo subjetividad emancipada, como subjetividad no sometida al sistema de las problemática social, penetrando en el mundo, enfrentándose aneoliberal, en el seno de la institución de la ecuación social. Se ha las contradicciones y tratar de superarlas a través de la práctica,dicho que territorio liberado es el que pisa toda persona liberada, y en porque es muy fácil hablar desde la inactividad.ese sentido, y contrariamente a la opinión común del infantil radicalis-mo aureolado de posmodernidad, el terreno de la educación social Por otra parte y una vez reconocida la necesidad de la tarea educati-puede devenir un espacio de liberación. va, convendría reiniciar la tarea sindical de herencia comunista y liber- taria, para poder articular una lucha contra la actual situación deSi bien es cierto que no habrá cambio social profundo mientras no haya explotación en la que se hallan los trabajadores, complementada poruna transformación radical de la sociedad, también lo es que trabajar una crítica más profunda sobre la realidad social y la perspectivahacia una transformación radical de la sociedad implica una dosis ele- educativa en el tema de menores que sólo los trabajadores críticos yvadísima de inteligencia estratégica. No se pueden abandonar los espa- experimentados de esta rama profesional son capaces de aportar, en uncios de intervención social, especialmente los espacios alternativos a deseable y esperado proceso crítico de gran envergadura, tendiente alas soluciones punitivas, en el caso de los menores, los CRAE. Nos la transformación radical de las relaciones sociales que mantienen elguste o no, es preferible que se mantengan los CRAE a que se eliminen actual sistema social.
    • 15Parlament d’en Joan de Serrallongaamb motiu de l’exposició fotogràficacontra la molt alta tensió val la pena de ser viscuda. respecte als avantpassats, no deixeu que aquest pla del mal La meva ràbia no té límits, el govern es faci realitat. meu cor tremola dimpotència Recordeu que la lluita dignifica, en veure com els boscos de allunyeu-vos dels covards i els castanyers són arrencats, com panxacontents, dels polítics sexplota sense escrúpols lai- venuts per les engrunes del gua de Les Guilleries, com es poder, uniu-vos per fer que Les deixen caure masos (Ah! Mas Guilleries siguin un bé comú, del Ruscall, creuament de una font de riquesa per a tot- camins on treia bons botins! hom. ara només runes i romagueres), com una colla daixò que dieu Jo, Joan Sala i Ferrer, àlies "neorurals" omple de fums i Serrallonga, no estic en venda. brutícia les feixes abandona- Les Guilleries tampoc. Les mun- des. tanyes del Principat i la Catalunya Nord criden amb la "I ara el mal govern mateixa veu: No volem la MAT vol fer una ferida més a ni aquí ni enlloc, ni enlairada ni les estimades Guilleries. soterrada. Una ferida mortal: Una Visca el Parc Natural de Les línia de Molt Alta Guilleries. Visca La Terra, Tensió de 400.000 volts morin els traïdors, mori el mal de doble circuit que govern!! Visca la llibertat! desnaturalitzarà fins a un punt insoportable les nostres contrades. Una obra digna de faraons que si no la- tureu pot ser el monu- ment funerari de lesFonts de sacalm, nostres muntanyes. guilles i les àligues samaguen molta obediència desclau. Quesetembre, 2005 de tanta estupidesa humana. us penseu que en la meva època era més fàcil revoltar-se? I ara el mal govern vol fer unaJoan de SerrallongaB I quan camino entre vosaltres ferida més a les estimades ona nit vilatanes i vila- una profunda basarda menva- Quan algú aixecava la veu con- Guilleries. Una ferida mortal: tans. Jo, Joan Sala i eix… tra la imposició shavia dama- Una línia de Molt Alta Tensió de Ferrer, esperit inquiet i gar al bosc… Ah! I avui podeu 400.000 volts de doble circuit inconformista, més Què se nha fet de les parlar alt i clar que no us per- que desnaturalitzarà fins a unconegut amb el sobrenom de Guilleries? Què se nhan fet dels seguirà el sometent, en tot cas punt insoportable les nostresJoan de Serrallonga, de tant en boscos mil·lenaris, de les rie- us farà costat la indiferència contrades. Una obra digna detant surto per uns moments res, dels masos, de la pagesia? dels vostres veïns. No us veig faraons que si no latureu potdel regne tenebrós del somni Què se nhan fet dels desitjos pas bé, humans del segle XXI, ser el monument funerari deetern per saber dels meus suc- de justícia i de fraternitat entre massa conformisme, massa les nostres muntanyes. Creuscessors i de la terra que em va els hòmens? On és la capacitat mirar-se el melic, massa ama- de ferro de 40 a 60 metresveure néixer. Vinc del sot més dindignació davant la supèrbia gar el cap sota lala, esteu plens dalçada per treure més suc lesllunyà de Les Guilleries, allà on i la prepotència infinita dels de prejudicis que no us deixen grans empreses que es dedi-la natura encara es conserva poderosos? On és la rebel·lia pensar amb llibertat, massa lli- quen al negoci de lenergia.com jo la vaig conèixer, on necessària per defensar la gent gats a les comoditats dunaencara no es pateix lexpoli de i la terra del mal govern? Molt vida falsa que de vegades em Humans, en Serrallonga us diula cobdícia humana, allà on les de sometent és el que veig i pregunto si daquesta manera que per la vostra dignitat i per les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióSi vol comprar bé i barat, tot ho trobarà ala botiga de cartes tarot · numerologia tàntrica · lec- tura de mans · especialitat en ciris i imat- lAlbert i ges minerals · productes esotèrics · energia curativa · àngels ritualitzats (pro- tecció) · teràpies de superació per a del Josep grups Tarot telefònic. Cursets i seminaris (reiki) 938720383 / 938741438 / 647559377Baixada del drets núm. 11 C/ Sobreroca 24 Manresa.MANRESA Botiangels@yahoo.es
    • 16 ALICIA en el món de les misèriesExplotació laboral dels presos de la Model de Barcelona Bages. A sobre la comanda era feta per la Federacióen la manipulació d’un producte del Centre dAssociacions de Familiars de Malalts dAlzheimerd’Investigació sobre l’Alimentació de Sant Benet del amb suposades finalitats socials.Berga, octubre 2005 Una associació que representa associacions varies...; les finali-Pelussa els familiars dun grup de tats de les quals són sempreL malalts, amb una finalitat supo- treure un benefici personal o legeixo un article al sadament altruista, encarrega privat. A canvi de la seva feina, Regió7 de dissabte 8 un producte que sha de vendre els presos catalans, podran gau- doctubre de 2005 titu- i els beneficis del qual se supo- dir dalguna millora en el seulat: "Retiren de la venda dolços sa que són per a recaptar fons status i/o condemna i de pas elsde Ferran Adrià embassats irre- per a la mateixa associació. premien amb un petit emolu-gularment a la Model". Pel que ment que podran gastar en le-sembla havia désser el primer Per cridar més latenció sobre la conomat de la mateixa presó,producte que sortia dALICIA campanya, ho encarreguen a així tot queda en "família".(Centre dinvestigació sobre ali- una empresa dun personatge Empresaris catalans, ja homentació) amb seu a Sant Benet mediàtic. sabeu, si no teniu massa escrú-de Bages. La manipulació i enva- pols, podeu encarregar les vos-sat del producte "Núvol de ten- I per arrodonir la jugada, lenva- tres comandes, al CIRE ambdresa" shavia de fer a la presó satge i manipulació lencarre- grans avantatges a lhora deModel de Barcelona, sentén que guen al CIRE. El CIRE és lempre- poder disposar duna mà dobrapels mateixos interns, els quals sa pública de la Generalitat que baratíssima pel processamentno reunien els requisits de tenir sencarrega de donar feina als del vostre producte. Cal esmen-el carnet de manipulador dali- presos catalans. A imitació del tar el gran èxit que ha obtingutments. model americà, sha de mante- la ja famosa "bossa catalana" la nir als nostres presos "ocupats" qual es ven en botigues dePer altra banda aquesta primera retornant un benefici a la socie- moda. No hi ha res com estar acomanda del producte "Núvols tat a la qual se suposa que han la "última". Aquí no ens calen elsde tendresa" shavia fet a través perjudicat pels seus actes. Amb nens indis de Nike, som 100%de la Federació dAssociacions el petit matís que aquesta feina democràtics i respectuosos ambde Familiars de Malalts no té res a veure amb algun ser- els drets humans.dAlzheimer. vei social que beneficiï directa- ment la comunitat, sinó que, # Poster de promoció de la Bossa Catalana,A veure si ho he entès bé: sen beneficien diverses empre- ses, organismes institucionals, producte manufacturat per presosSuspensión de la huelga de hambrede los presos saharauisOctubre 2005 bración de un Referéndum de pues con ella se ha logrado 4. Este Comité denuncia la Seguimiento y de Apoyo de labarcelona.indymedia.org Autodeterminación, tal como ha demostrar a la opinión pública intransigencia del Gobierno de Huelga de Hambre de los presosA aprobado la ONU. De manera internacional la brutal violación Marruecos que incumple la lega- políticos Saharauis. nte la suspensión de especial destacamos la lucha de de los Derechos Humanos en el lidad internacional, no permite la huelga de hambre Ali Salem Tamek y Aminatu Sáhara Occidental por parte del la celebración del Referéndum Darrera hora: protagonizada por los Haidar que simbolizan la firme Gobierno de Marruecos, y la de Autodeterminación y con- 37 presos políticos determinación del pueblo saha- firme voluntad del pueblo saha- tinúa violando los Derechos El passat diumenge 30 doctubresaharauis durante 51 días en las raui en lucha por su libertad y su raui para continuar luchando por Humanos con la permisividad de el saharaui Hamdi Lambarki vacárceles marroquíes de Aaiún, independencia. sus legítimos derechos. los organismos internacionales. ser brutalment apallisat, fins laAgadir y Casablanca, el Comité Igualmente se ha logrado que El Gobierno Marroquí mantiene mort, per la policia marroquí "El Gobierno Marroquíde Seguimiento y de Apoyo de la multitud de Instituciones públi- todavía en sus cárceles a 37 pre- (GUS), després duna manifesta-Huelga manifiesta lo siguiente: mantiene todavía en cas, Parlamentos Nacionales, la sos políticos saharauis, violando ció a lAaiún. sus cárceles a 37 pre- Unión Europea, la ONU, organi- todas las leyes y libertades indi-1. Mostrar la satisfacción por la sos políticos saharauis, zaciones de defensa de los viduales, por lo que este Comité Més de deu policíes el van col-suspensión de esta Huelga de violando todas las Derechos Humanos, partidos exige la liberación de todos los pejar durant més dun quartHambre dada la gravísima situa- políticos, sindicatos y la Prensa presos y el acceso de comisio- dhora i després el van deixar al leyes y libertades indi-ción de los presos, con peligro internacional hayan apoyado nes de observadores internacio- carrer. Més enllà dels possiblesde sus propias vidas y de secue- viduales, por lo que esta huelga y denunciado al nales al Sáhara Occidental. comunicats oficials daquestalas irreversibles por el largo este Comité exige la Gobierno de Marruecos como que vulguin mentir sobreperíodo de ayuno. liberación de todos los culpable de la situación. El sacri- 5. Finalmente este Comité deci- aquests fets a lestil de la presos y el acceso de ficio de estos 51 días de huelga de seguir constituido hasta que "Muerte accidental de un anar-2. Felicitar a los 37 presos saha- de hambre no sólo no ha sido en se produzca la libertad de los 37 quista" de Dario Fo, els fets van comisiones de obser-rauis protagonistas de la huelga vano, sino que ha logrado poner presos políticos saharauis, cese ser presenciats per moltes per-de hambre por el alto ejemplo vadores interna- en evidencia la dramática situa- de la represión sobre la pobla- sones i tothom sap el que vade dignidad que han dado al cionales al Sáhara ción del pueblo saharaui, y ello ción civil en el Sáhara Occidental passar. En el proper númeromundo, denunciando la ocupa- Occidental. se debe a la heroica resistencia y se celebre un Referéndum de esperem poder aportar mésción ilegal del Sáhara Occidental, de estos 37 presos políticos y a Autodeterminación por el informació sobre el conflicte alexigiendo el cese de la represión 3. Valoran muy positivamente la lucha continua de sus familia- Pueblo Saharaui con todas las Sahara Occidental.marroquí sobre la población civil los logros que se han consegui- res y toda la población saharaui garantías democráticas. 30 desaharaui y demandando la cele- do con la huelga de hambre, de los territorios ocupados. septiembre de 2005 Comité de
    • 17Josep Maria Fenoy (el trepador)se ha caido de la parraHa sido cesado de la dirección de las minas de Sallent autodefinía.Y hace dos meses, preludio de esta caíday Súria. En la caída le ha acompañado el argentino su colega portugués, Garrelo, también perdió elEstefano, el "hijo de puta de compras" como él se puesto.Sallent, octubre 2005Silvinita noticies breusE n la factoría de Sallent, la alegría entre los trabajado- res es la nota desta-cada, como no podía ser de ACOMIADAMENTS A NAVARCLESotra manera, pues es mucho Un obrer precari (Navarcles)el dolor causado por estostres elementos. A finals daquest mes doctubre sacaba el període de tres mesos (agost-setembre-Se destaparon en el año #Enfrontaments entre policia i miners octubre) de "vacances forçoses" per a 902001 con un expediente de treballadors/es de la fàbrica Mabsa (Grup $Miners bloquejant la C16empleo que pretendía dejar Tèxtil Dresca) de Navarcles. Tot i això, desen la calle a 174 trabajado- de finals de setembre i principis doctubreres, cosa que no consiguie- alguns han tornat al seu lloc de feina perron al verse obligados a reti- exigències de lempresa, ja que aquestarar dicho expediente, debi- argumenta que shavien de produir certesdo a las movilizaciones lle- comandes que en el moment de fotrels alvadas a cabo por los traba- carrer no se sabien. Algunxs altres, però,jadores. ja han estat acomiadats de forma definiti- va. Grup Dresca, com daltres empreses,"Es lógico pues que considera que les persones els pertanyen i poden disposar i prescindir delles quanlos trabajadores ho desitgin. Lempresa ho considera "flexi-sientan una gran bilització", és clar. Paral·lelament elsalegría al ver como rumors diuen que la direcció de Gruplos que cortaban Dresca ha començat a moures per tancarcabezas son decapi- definitivament la fàbrica Tèxtil Abadesses de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès).tados, pero nodeben llevarse a PER UN ATENEU LLIBERTARI ALengaños, pues el RIPOLLÈScese de estos per- Gbx (Berga)sonajes no es más El passat 15 dOctubre es va realitzar unque el final de un festival a la Font del Totil de Ripoll per partciclo para la empre- que pagar los costes del jui- alegría al ver como los que ejecutiva comarcal. de la gent de lembrionari ateneu llibertarisa. cio. Es increíble lo bien que cortaban cabezas son deca- del Ripollès. Malgrat el temporal de pluja funciona la "justicia" para pitados, pero no deben lle- Del nuevo directivo que sus- que va amenaçar durant tot el dia, cap alFue precisamente en una algunos. varse a engaños, pues el tituye a Fenoy, un tal Luís vespre es van poder realitzar les activitatsmanifestación de unas 2000 cese de estos personajes no Gasa, viene de cerrar Minivat, previstes. En un marc incomparable es vapersonas en contra de este En la primavera y verano de es más que el final de un empresa de Barcelona que poder gaudir dun fantàstic sopar i diver-expediente y que al paso este año, en los últimos pul- ciclo para la empresa. Ahora fabricaba lámparas para ses i variades actuacions i ballaruka. Despor el chalet del "señor" sos con los trabajadores, en se presentan unas negocia- Osram y amigo personal de de aquí una salutació i ànims cap a aquestFenoy se gritaron consignas 3 ocasiones distintas, un ciones duras de convenio Vicente Rocosa, secretario nou projecte de cultura i lluita popular.en su honor y se hicieron total de 14 trabajadores de con la pretensión, entre de minero Metalurgia de Salut i anarquia als companys de lAlt Ter ialgunas pintadas en la la factoría de Sallent han otras, por parte de la empre- CCOO, vamos, otro perro de Freser.pared del chalet, en fin, lo sido despedidos, de forma sa, de los 365 días del año presa al que habrá que plan-normal. Por estos hechos improcedente, con la corres- como laborables, y con tar cara (la alegría en la casa ATROPELLAMENT DELS MOSSOS Ados trabajadores y un joven pondiente indemnización Fenoy y compañía era impo- del pobre dura poco). MANERSAvecino de Súria cogidos con esta prepotencia y con sible negociar, entre otras La pantera negra (berga)como cabezas de turco han estos despidos pretendía la cosas porque ya se lo Por otra parte los problemassido condenados por la "jus- empresa doblegar al resto habían dicho todo y por que las minas de Súria y El passat 25 doctubre una patrulla delsticia" a pagar al señor Fenoy de la plantilla, de cara a la parte de la empresa le con- Sallent causan al medio Mossos dEsquadra va tornar a protagonit-1600 Euros cada uno de próxima negociación de sideraban más un estorbo ambiente y las cinco mon- zar un atropellament duna conductora deellos, que esperamos como convenio. Una parte de los que una persona útil, en la tañas de residuos salinos ciclomotor a Manresa al saltar-se un semà-es lógico que se los gaste en trabajadores plantó cara, nueva etapa. con la correspondiente sali- for, afortunadament en aquesta cas, la víc-Farmacia; y una pena de 18 entre otras acciones acam- nización de las aguas, los tima no va tenir lesions importants. Calmeses de cárcel. Sobre paron a la entrada de Consideramos un despropó- hundimientos etc, etc, recordar com també a Manresa una altraestos hechos el mismo sar- Sallent, cortaron el tráfico sito por parte de la empresa siguen, y las demandas pre- patrulla dels Mossos va matar una noiagento de la guardia civil de en el eje y fueron apaleados el no ofrecerle su antiguo sentadas deben de seguir Laia Chorro lagost del 2002 al no respec-Súria declaró en el juicio que de forma brutal por los puesto de eléctrico de la en algún culo de cajón per- tar les normes del trànsit.aquella misma tarde él estu- Mossos de Escuadra en la mina, claro que siempre le dido mientras van cambian-vo delante del chalet y los entrada de las instalaciones queda la oportunidad de do amos y directivos de ladesperfectos ya habían sido de la empresa en Súria. darse una vuelta por CCOO empresa sin ninguna conse-reparados por la misma Es lógico pues que los tra- y preguntar si está libre el cuencia para ellos.familia. También tendrán bajadores sientan una gran puesto que él ocupaba en la
    • 18El canvi de noms de municipis a l’altLlobregat i Cardoner durant larevolució espanyolaDurant la Revolució espanyola/Guerra Civil (1936-39), i municipis. Si els primers tenien un impacte en el si deamb un ampli ressò a escala local, va haver-hi un canvi cada poble, els segons van tenir-lo a nivell regional, jabastant generalitzat de noms de carrers i places. Però que van anar acompanyats dun canvi en la forma detambé es va plantejar la qüestió del canvi de nom dels relació entre municipis. forma institucionalitzada de rals ni inqüestionables, sinóNavarcles, octubre 2005 poder) i per als altres de no can- clarament el fruit de les rela-Hiram Gascoigne viar el nom "tradicional" (una cions socials i econòmiques deA questa substitució va forma natural i inqüestionable poder. dur-se a terme en de poder). Per als anarquistes en nombrosos municipis cap cas els noms eren ni natu- de la regió ibèrica, enel sentit de canviar la denomi- Canvis de nomsnació oficial per un topònim En lAlt Llobregat i Cardoner cas de Sant Vicenç de Castelletque, dalguna forma, fes referèn- (que per ara faig coincidir amb tot i que es va canviar el nom vacia a les inquietuds revolu- les comarques del Bages i del mantenir-se el terme "Castellet".cionàries. En el cas concret de Berguedà) els municipis que van No es van canviar tampoc elsCatalunya, i segons un estudi de canviar de nom són els noms referits a les jurisdiccionsJoan Tort (www.ub.es/geocrit següents: feudals: Puig-reig ("el Puig del/sn/sn-133.htm), van canviar-seel nom un total de 124 municip- NOM ANTERIOR NOM NOUis (dels 1068 en els que estava Castelladral Navàsdividida en aquell moment), gen- Monistrol de Calders Monistrol de Bageseralment a instància dels Sant Feliu Sasserra Sasserra de Bagescomitès revolucionaris locals Sant Fruitós de Bages Riudor de Bages(molts dels quals anarcosindical- Sant Jaume de Frontanyà Frontanyà de Rocaistes), entre 1936 i octubre de Sant Joan de Vilatorrada Vilatorrada de Cardener Sant Mateu de Bages Bages den Selves1937. La davallada i aturament Sant Salvador de Guardiola Guardiola de Bagesdels canvis no per casualitat Sant Vicenç de Castellet Castellet de Llobregatcoincideix amb la consolidació Santa Maria de Merlès Merlèsde la contra-revolució burgesa i Santa Maria dOló Olócomunista. Santpedor Graner de BagesDacord amb loposició de lanar- Dels 12, 10 són al Bages i Rei"), Monistrol de Montserrat,quisme envers a qualsevol forma només 2 al Berguedà. Aquesta Monistrol de Calders (va can-institucionalitzada de poder i de diferència sexplica en gran part viar-se pel de Monistrol derelacions autoritàries, la major per la menor presència en aque- Bages), Santa Cecília depart dels canvis van afectar les # Cartell de la Federació Anarquista Ibèrica sta darrera comarca de noms Montserrat i Sant Julià dedenominacions de caràcter con- referits a les relacions de domi- Cerdanyola (que no coincideix de la revolució espanyola de 1936fessional i les relatives als antics ni. En tot cas, en ambdues amb lactual terme).dominis o jurisdiccions feudals cions de domini (de lEsglésia, la canviar el nom. Els que no van comarques hi ha importants(senyorials, eclesiàstiques i monarquia o els senyors). Les poder es deu en part per la cada absències.Llevat de Castelladral, Aquests canvis van ser, evident-reials). Els topònims no es canvi- noves denominacions feien cop més restrictiva regulació la resta de noms a "castell" no ment, efímers degut al desenl-aven tant pel fet que, per exem- referència a aspectes més neu- imposada per la Generalitat (una es van canviar (el castell no laç de la guerra; i només un delsple, la denominació de Sant .... tres, com ara referències al vegada ressuscitada a loctubre només era un símbol defensiu, noms al final sha consolidat:de .... pogués portar indesit- relleu o als rius, o bé el canvi- de 1936). Les diferències en el sinó també del poder senyorial i Navàs, després, això sí, dejables reminiscències confes- aven pel nom del poble més punt de vista anarquista i de repressió): Castellar de seguir el procés administratiusionals o fer referència a un fer- habitat. burgès/comunista respecte al nHug, Castellar del Riu i Castell establert per la llei correspo-vor religiós (que daltra banda no canvi de noms es devia a una de lAreny, en el Berguedà, i nent, i donat el cas que aquestés donava), sinó més aviat pel Tot i que 124 municipis no són diferent consideració daquests: Castellfollit del Boix, Castellbell, canvi es feia pel poble més habi-fet de trencar amb una organ- pocs, el cert és que van restar per als anarquistes es tractava Castellgalí i Castellnou de tat.ització territorial basada en rela- molts que no van poder o voler de canviar el nom "oficial" (una Bages, en el Bages. Inclús en el les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació c/ de la sabateria (Manresa) a ca an al ri s e ta ls car e ge lins cuina v
    • 19 Un día cualquiera tado para pensar y proporcional- jas se relevan. Piso la calle otra lleva muchos años enseñándome Se acabó la siesta, me reincor-Monistrol, Octubre 2005 mente aumenta dentro de mí una vez y no se porque sigo añorando lo malo que es el mundo y ya poro un poco aturdido. Busco unMiliciano del comando mala leche de dimensiones mi cama. Hago el recorrido de estoy completamente inmuniza- reloj que me sitúe en el día. Más equiparable al deseo de volver vuelta, busco sitio para aparcar do, no siento nada, no pienso, de media tarde y todavía no hepelayo¡ con mi cama, a la que tanto cerca de mi casa pero hoy tam- solo espero que esos locos que hecho nada que realmente me PI! ¡PI PI PI PI! ¡PI PI PI PI!PIP- añoro. poco tengo suerte y aparco en andan sueltos no se crucen con- apeteciera hacer ¿Por qué? No lo IPIPI! ¡PIPIPIPI! ¡PI…! CanDios. Arrastrando los pies migo. Pero tiene que haber algún sé. Me voy al bar con mi gente y Ya estoy en el coche y sin con- llego hasta mi portal, llamo al motivo para tanta desgracia, si mi rubia favorita. Todos estamos Me medio incorporo encien- ducir llego hasta mi trabajo ascensor, baja el ascensor, entro esto va de esta manera es contentos por que Fernando do la luz a tientas e intento ¿Cómo he llegado? No lo sé. Va al ascensor, subo en el ascensor, porquéalgo no funciona y hace Alonso hizo un carreron que nosdarme un poco más de vida todo automático. me tiro al sofá. Pienso que por falta cambiarlo, buscar la raíz del permite discutir bastante tiempo.frotándome los ojos. Paso unos fin, bueno mejor dicho por hoy, problema, la causa y arreglarlo. El como estamos nosotros no sesegundos sentado en la cama Saludo al reloj que con un énfasis ya he acabado mi condena a la Mejorar. comenta, tema tabú, falsa tran-durante los cuales la sangre no tremendo marca mi llegada y me que estoy atado, que sin darme quilidad que ahogamos en discu-llega a mi cerebro y no pienso, pongo mi mono de mar que tan cuenta me va matando y poco a Menos mal que un anuncio de siones triviales, que nos sedansigo dormido, con los ojos abier- bien me queda. Empieza el día. poco me convierte en un simple Coca-Cola me recuerda lo feliz de momentáneamente. No pen-tos, dormido. Justo Molinero sustituye mi pen- conformista, pero mejor no pien- la vida y la alegría que forzosa- samos. No pensamos. No pen- samiento, no pienso, aguanto. Mi so y enciendo la tele. Veo un pro- mente tenemos que disfrutar samos. No nos rebelamos.Muevo las piernas de derecha a faena, mecánica y repetitiva sólo grama que habla sobre los prob- todos. Grácias a Diosizquierda hasta que encuentro precisa de mi mano para llevarse lemas de cornamenta de gente ¿Todopoderoso? que apareció Es de noche, me voy a casa quealgo que posiblemente sea mi a cabo. Que gran favor el que me de bien que conduce grandes ese anuncio, estaba empezando antes de que salga el sol tengopantalón. Cuando me doy cuenta hacen, no tengo que pensar, sólo coches y que no saben que sig- a pensar y es algo que realmente que estar otra vez al pie delque mi camiseta no me cabe por aguantar. Mi jefe no me mira, soy nifica la palabra trabajar pero si duele, será por la falta de prácti- cañón viviendo mi vida aunquelos pies vuelvo a buscar mi pan- un número y mi encargado me especular, hablando de especu- ca, supongo. no sea yo quien la dirija. Se caentalón, esta vez de cuatro patas en mira por encima, con desprecio, lar, todavía no he abierto la carta los pétalos.el suelo. Pesadamente me pongo pero yo aguanto, como no pien- del banco que me llego el otro día Aumenta el paro, baja la bolsa,el pantalón, sin ganas, pesada- so, aguanto. Total, con la mierda y aunque no la haya mirado sé lo atentado en Israel, el rey en Me escondo en mi sofá mientrasmente me pongo la camiseta, sin que me pagan sólo falta que me que dice, es el segundo aviso del Mallorca y ese político ha menti- veo una película sobre una famil-ganas, pesadamente me calzo, queje y no me den mi mierda. impago de mi hipoteca, esa que do mientras el otro ha robado. ia modelo que supera obstáculos,sin ganas, me visto, pesada- Además, como aquí solo paso un tuve que pedir para comprar "mi" Inmigración, crisis y atentados. unidos, para llegar a un final feliz.mente. tercio del día y cinco o seis días a pequeño piso y que muy amable- Pero yo ni me inmuto, permanez- Fiel reflejo de la realidad que por la semana, pues mejor aguanto. mente me dejan pagar en treinta co en un estado vegetativo, impa- lo menos consigue que no pienseTropezando con las paredes llego Que me pagan poco, da igual, años, puede parecer mucho pero sible, además para solucionar eso y me deje llevar por los duendeshasta el lavabo donde hago mis que no se me respeta como per- por lo menos me permiten ir sin ya me encargue de ir a votar hace del sueño hasta que me quedonecesidades y me aseo un poco. sona, no pasa nada, que me cadenas y no como esos pobres tres años y el año que viene dormi...Empiezo a ser persona. Mis juego la vida ¿y que? No voy a negros que llegaban, años atrás, volveré a votar ¿Qué mas puedomovimientos bruscos y torpes quejarme, para eso tendría que a América procedentes de África. hacer? ¡PI! ¡PI PI PI PI! ¡PI PI PI PI!PIPIPIPI!van cogiendo un poco de reflejos, pensar y mi faena se hace sola y ¡PIPIPIPI! ¡PI…!así que en eso que miro la hora y solo no puedo hablar. Han empezado las noticias, las Me gustaría pasar el día fuera yme doy cuenta que he perdido cuales digiero con una comida salir de este bosque de farolas Me medio incorporo enciendo lademasiado tiempo. Hago un Por que mi compañero está en las rica en transgénicos. Hablan de con aroma a tubo de escape, pero luz a tientas e intento darme undesayuno que dejaré a medias mismas condiciones que yo y el guerras, hablan de muertes, la única manera de salir es poco mas de vida frotándome lospara salir de mi piso añorando mi otro también y el otro y el otro hablan de violaciones y ni soñando así que me duermo y no ojos. ¿Qué día es hoy? No locama. Llamo al ascensor, sube el pero que mas da, este sábado siquiera parpadeo, sino hablasen pienso. pienses. Hoy es ayer y mañana.ascensor, entro al ascensor, bajo ganó el Barça. de ello tal vez si que meen el ascensor, salgo a la calle. La extrañaría, pero micalle está desierta y no ha salido Suena una sirena y el ganado amiga cuadradael sol. Añoro mi cama. Voy a bus- sale del establo, las ove-car el coche, el cual está aparca-do casi en la otra punta delpueblo. Durante el paseo deoscuridad y frío voy acercán-dome mentalmente ami condición de serhumano capaci- les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n 08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09 Especialitat en Moto Guzzi Fanàtics de les OSSA i DUCATI Servei DERBI i KAWASAKI Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46 Persona de contacte: Pep. Manresa e-mail:bi.cilindrics@retemail.es tel. 93873 13 50
    • 20 Una visió anarquista sobre les olorsLelecció del sentit de la vista per a percebre el món es de la diversitat dolors dels cossos i els llocs i la sevarecolza en una determinada relació social de poder, substitució per unes olors més rendibles al sistemaque entre daltres conseqüències amaga la destrucció capitalista.Navarcles, octubre 2005 local a la global), el que defineixHiram Gascoigne les olors dun lloc és allò que esE localitza en aquell espai, allò que n un article anterior ("Els identifica lespai com a lloc: la símbols del poder en el vegetació, la fauna, la presència paisatge", Pèsol Negre, humana, els vents, els ali- núm.21) plantejava com ments,... Des de lodoritat lelimi-lautoritarisme i les relacions de nació de la diversitat dolors espoder es mostraven en el paisat- realitza a través de la homoge-ge. En aquell article, sense ado- neïtzació dels llocs (encara quenar-men llavors, vaig usar un estiguin a laltra punta del mónesquema danàlisi propi del dis- respecte a un altre): eliminant lacurs hegemònic i autoritari al diversitat despècies vegetals iqual aparentment moposava. La animals presents o destruint laconstrucció del concepte "paisat- diversitat dactivitats humanes;ge" que en aquell article usava, i de forma paral·lela la imposicióque susa en lacadèmia, en el dunes determinades olors esllenguatge quotidià o en lart produeix a través de la imposi-està basat única i exclusivament ció duns pocs productes alimen-en la percepció de lentorn a taris i duns hàbits dalimentaciótravés del sentit de la vista (un concrets, de la utilització dunesdels cinc sentits que lespècia espècies concretes en jardineriahumana pot usar potencial- independentment de les condi-ment). Aquesta construcció es cions ambientals (per exemple,basa, de la mateixa manera que la gespa o les palmeres), dunaidees com "només és creïble allò mateixa font denergia per alsque es pot veure" o "si no ho mitjans de transport,... El siste-veig no mho crec" o el concepte ma capitalista, de la seva banda,tan estès entre lecologisme de se res per fet, que qualsevol tització dunes (la majoria), con- "En aquest procés de mitjançant la destrucció de la"limpacte visual", en el domini esquema mental que utilitzem siderant-les no com a "olors" diversitat (que lentén com ade la vista sobre la resta de està basat en una jerarquia de sinó com a "pudors" o olors control de les person- "competència") aconsegueix fer-maneres de percebre lentorn o valors establerta sobre unes "impúdiques" des duna concep- es i de lespai no se amb el monopoli daquellesel nostre propi cos. Aquest relacions socials de poder; i pot- ció cristiana i de repressió només saconsegueix llavors, llicències, tecnologies odomini, que sha convertit en ser com més quotidià és també sexual. Al mateix temps que des dominar les olors tècniques més rendibles, a launa característica de la moderni- més autoritari és. Com a anar- de la classe dominant simposen segons les directrius vegada que el màxim beneficitat i el racionalisme, és del tot quistes és necessari destruir i unes poques, exaltant-les i sobté dun consum massiu alinjustificable: de quina manera subvertir aquests conceptes. carregant-les dun simbolisme duna classe domi- llarg i ample del planeta delspot justificar-se que té un major A través de les olors (però el de poder i de posició social, cre- nant, sinó que el béns i serveis resultants daque-valor allò que es veu que allò mateix podria dir-se per a les ant la necessitat entre les perso- paisatge (sigui visual lles.que se sent, es toca, es tasta o textures, sabors i sons) les rela- nes domesticades de copiar i sigui olfactiu) arreu Daquesta manera, es vagi a lasolora? Si bé és cert que cada un cions socials de poder es confi- imitar a les classes dirigents. del planeta és el ciutat que es vagi percebem ladels sentits pot ser més apropiat guren i sarticulen al mateix Aquest domini en part és possi- mateixa olor a fums de combus-per percebre un succés o un temps que per mitjà daquestes ble al recolzament en el sistema mateix. En aquest tibles fòssils, a aliments fregits ialtre, no ho és que allò vist sigui relacions les olors es fan desa- capitalista. A través del conveni sentit la homogeneï- greixosos, a gespa humida i clor"objectiu" i allò sentit,... sigui parèixer o es fan homogènies en no escrit de col·laboració entre tat olfactiva de len- en les urbanitzacions i comple-"subjectiu". De manera que si diferents llocs, cossos i escales. l"odoritat" [seria com el "patriar- torn i del cos esdevé a xos turístics; es vagi al camp queconsiderem que la vista defineix La qüestió no està tant en quina cat"] i el capitalisme ambdós sis- la vegada símbol del es vagi percebem la olor a herbi-de forma segura o veritable les olor determinada fa un cos o un temes en resulten mútuament cides, plaguicides i fertilitzantspercepcions humanes estem espai, sinó en que lolor és un beneficiats. Duna banda, lodori- poder i del domini i químics en extensos camps denegant que les persones invi- tret característic de la individua- tat destrueix la diversitat dolors agent dalineació i cereals (duna única varietat) odents puguin experimentar un litat i identitat de cada persona i i imposa un reduït nombre da- domesticació de les camps dhivernacles (dunapaisatge, quan és cert que lloc. Des dun punt de vista anar- questes de forma homogènia persones que els mateixa espècia de tomàquets).aquestes persones poden defi- quista, les individualitats i les entre els cossos i els espais; de perceben i desitgen En aquest procés de control denir-lo, després de passejar, a identitats pròpies són un ele- laltra, el capitalisme assumeix, les persones i de lespai notravés del tacte amb les mans i ment clau en la llibertat i auto- en especial en lactual societat imitar. només saconsegueix dominarels peus. determinació de cada u, i estan del consum, una producció en les olors segons les directriusAmb això no vull dir que no sigui en la base de les relacions massa de colònies, sabons, La ocultació de les olors més duna classe dominant, sinó quevàlid veure els símbols de poder socials igualitàries; i el mateix ambientadors, desodorants [eti- personals i la seva substitució el paisatge (sigui visual siguien el paisatge, sinó que també pot fer-se extensiu als territoris. mològicament significa "treure per olors venudes com a neutres olfactiu) arreu del planeta és elés possible sentir-los, tocar-los, Les olors, per tant, són un ele- les olors"],... que són consumits sestén més enllà del cos per mateix. En aquest sentit latastar-los i olorar-los. En aquest ment clau en la construcció lliu- a diari i per un important nom- ocupar i controlar lespai. Això homogeneïtat olfactiva de len-sentit el concepte "paisatge" és re de les persones i llocs, des de bre de persones. En la societat pot veures, per exemple, en la torn i del cos esdevé a la vegadaentès, com ens mostren els filò- la seva sensualitat fins al reco- que volem destruir la bona olor distribució de les habitacions en símbol del poder i del domini isofs existencialistes, en les per- neixement dels altres. és la no-olor i les olors política- un habitatge (evidentment no en agent dalineació i domesticaciócepcions a través dun, de dos o Per contra, en les relacions de ment correctes, que es venen en un de 30m2). La cuina i el lavabo de les persones que els perce-tots els sentits i, des dun punt domini la supressió de les múlti- els supermercats sota la llicència estan allunyats del rebedor (on ben i desitgen imitar.de vista anarquista, en el fet que ples individualitats i identitats i de marques registrades, i amb es permet lentrada als no habi-lelecció de la vista es recolza en la imposició de la daquell grup o massives i agressives campan- tants daquell habitatge), al Concebem a les olors com auna determinada relació social classe que exerceix el domini yes publicitàries (qui no sha mateix temps que aquesta habi- potencials instruments dinsu-de poder. En aquest cas, el con- sobre la resta de persones és un adonat que els anuncis de colò- tació és odoritzada per mitjà rrecció, de rebel·lió i desafia-cepte de paisatge i el seu ús procés clau. La supressió de les nia durant lèpoca nadalenca són dambientadors homogenis. ment!mha mostrat que no pot donar- olors es fa a través de lestigma- omnipresents?). En una escala superior (des de la
    • 21El delicte d’atemptat als agents del’autoritatLa figura delictiva que aquí analitzarem està inclosa en la resistencia y la desobediencia" del Codi Penal.el capítol denominat "De los atentados contra la Concretament analitzarem el delicte dAtemptat alsautoridad, sus agentes y los funcionarios públicos, y de Agents de lAutoritat que es troba dintre larticle 550.Berga, octubre 2005 risc per a la seguretat ciutada- "La pena de presó que considerat que és una intimi- treu que aquest fet pugui serAtn-nu na". Malgrat el què diu aquest simposa a una per- dació greu apuntar amb una considerat un agreujant i aE últim precepte, la llei també sona que ha atemptat pistola a un policia. més a més set pot condemnar ls elements que el empara als agents de lautori- contra lautoritat va de - La conducta de diverses vegades per altres Tribunal Suprem ha tat fora del seu torn de treball, resistència es podria definir delictes (com el de lesions). dos a quatre anys de anat definint com a si lagressió es produeix degut com a "una oposició a una rea- necessaris per què es a una actuació en lexercici de presó i multa de tres a lització". La resistència consti- També afegir que diversesprodueixi un delicte datemp- les seves funcions realitzada sis mesos. Ara bé, si tutiva de delicte datemptat ha sentències senyalen que unatat a lautoritat són els en un temps passat o que per cometre aquest de ser greu i activa, definida simple petada o un cop carac-següents: pugui realitzar en el futur. delicte sutilitzen mit- per la Jurisprudència com "una terístic dels què es produeixen Un aspecte molt important a conducta activa denfronta- en una rebolcada amb un jans perillosos (còctelsa) Que el subjecte passiu de remarcar en aquest apartat és ment i ús de la força, que no és agent no constitueixen delictelacció delictiva sigui un fun- el fet que els agents o les auto- molotov, martells o necessari que es tradueixi en datemptat per què són elscionari públic, una autoritat o ritats han dexercitar el seu automòbils ho poden agressió". Aquesta resistència resultats que en ocasions esun dels seus agents càrrec "sense extralimitació", ser considerats ) la es diferencia de la resistència produeixen quan una persona conforme a la legalitat, per què pena a imposar és la lleu i/o passiva, que es pot és reduïda per un policia i perLa noció o definició dautoritat si no ho fessin no es trobarien manifestar de forma rebel, què la persona en si no tenia la superior en grau a laa efectes penals sentén com a "en lexercici de les seves fun- sense docilitat, obstinada, voluntat dofendre a lautoritat.latribució de mandament (i per cions" ja que no les realitzarien datemptat a agents de ferma,... sense ser constitutivatan de capacitat de reclamar correctament. Per tan, "no hi lautoritat, és a dir, de del delicte datemptat tal i com La pena de presó que simposaobediència) o de jurisdicció haurà atemptat quan lautoritat 4 a 6 anys de presó ho indica el TS. Així doncs, un a una persona que ha atemptatpròpia. Tot i que els agents de hagi utilitzat maltractaments, simple forceig amb la policia contra lautoritat va de dos ales Forces i Cossos de accions violentes, despropor- - Lexpressió legal de no té per què ser considerat un quatre anys de presó i multaSeguretat de lEstat no tenen ni cionades o injustificades no "ús de la força" contra una cas de resistència greu. de tres a sis mesos. Ara bé, simandament ni jurisdicció prò- determinants duna situació de autoritat o funcionari públic es per cometre aquest delicte su-pia, i per tan no poden ser con- defensa". Hem de subratllar diferencia de lescometiment d) Que el subjecte passiu de tilitzen mitjans perillosos (còc-siderades autoritats, també que lexistència dextralimita- en tan que no és una agressió lil·lícit actuï amb el propòsit tels molotov, martells oestan legalment protegides per ció no converteix necessària- física dirigida a lesionar la seva dofendre a lautoritat automòbils ho poden ser con-aquest precepte per què estan ment lacte o lagressió en líci- integritat. Tot i que hi ha un siderats ) la pena a imposar éssubordinades a aquestes auto- ta, sinó que simplement priva cert buit legal a lhora de defi- Per què es reconegui el delicte la superior en grau a la da-ritats i són les què en principi al subjecte passiu de lespecial nir quan es produeix aquest ús datemptat hi ha dhaver dol temptat a agents de lautoritat,tenen com a missió complir les protecció vinculada a la seva de la força, les direccions a les (mala fe). Un dol específic que és a dir, de 4 a 6 anys de presóseves ordres i resolucions. condició dautoritat, és a dir, quals apunten alguns juristes no és altra cosa que la cons- (si linstrument perillós nomésLa Jurisprudència ha conside- que lequipara al de qualsevol anirien en un sentit similar a ciència i la voluntat descome- sensenya i no sutilitza, no esrat agents de lautoritat per tal altra ciutadà. lús de la força característic tre a una autoritat, és a dir, pot considerar un agreujant,daplicar els delictes datemp- dels delictes de coaccions (és a saber a qui sescomet i voler- per què es tractaria tan sols detat, resistència i desobedièn- c) Que lacció consisteixi en dir, en el sentit dobligar-los a ho fer. Pot semblar que aquest la modalitat datemptat dinti-cia: els membres de la Guàrdia un escometiment, en un ús fer o a patir alguna cosa que apartat té molt poca importàn- midació greu).Civil, Comissaris de la Policia, de la força, intimidació greu no desitgen) o a lús de la força cia però en definitiva ésPolicies, Agents dels Cossos de o resistència activa també que sexerceix sobre coses o lessència de lagreujament Esmentar també lexistènciaPolicia de les Comunitats greu. objectes, sempre que el funcio- penològic que suposa le- dun delicte "dagressió als par-Autònomes i els Agents de la nari rebi indirectament aquesta xistència del delicte datemp- ticulars que acudeixen en auxi-Policia Local. Els vigilants de - LEscometiment ve violència. Alguns exemples tat. Per què es condemna la li de lautoritat", que té com aseguretat privada queden definit en el Diccionari com a que representarien aquests ofensa o la deslegitimització finalitat protegir i potenciar lesexclosos daquesta tutela. "atacar algú", "llançar-se contra casos serien lús de la força dallò que representa lautori- persones i les actituds dauxili algú", de manera molt similar que sutilitza a larrencar la tat, en tan que segons la legis- a les autoritats, als funcionarisb) Que aquest subjecte pas- al concepte dagressió. insígnia o luniforme d un poli- lació vigent lautoritat realitza i als seus agents. La pena asiu es trobi en lexercici de Daquesta manera latemptat cia, o el substraure-li una unes funcions de caràcter imposar si aquesta agressió esles seves funcions queda consumat amb lacte arma. públic i per tan, per als inte- produís seria linferior en grau dagressió, independentment - Per la seva banda la ressos generals. a la del delicte datemptat.Pot semblar que els membres de si sha produït algun tipus intimidació greu és legalmentde les Forces i Cossos de de dany físic o no, que en el entesa com "a una amenaça En conseqüència si es produeix Per últim dir que els atemptatsSeguretat es troben sempre en cas de què es produeixi serà dun mal greu i immediat, un atac i es desconeix la funció contra Autoritats o contralexercici de les seves funcions, castigat possiblement amb el capaç dinfondre por i terror que desenvolupa lagent en membres de les Forces icosa que significaria que sem- delicte o la falta de lesions. sobre la persona". La gravetat qüestió (per què no va vestit Cossos de Seguretat de lEstatpre que rebessin algun escati- Daquesta manera la de la intimidació ve donada per duniforme, no presenta sím- perpetrats per "bandes terro-ment seria considerat atemp- Jurisprudència ha entès que la gravetat del mal psíquic cau- bols externs o va vestit de ristes" no es troben en aquesttat. I més sabent que "estan persones han escomès contra sat a la persona afectada, per paisà i no sha identificat prè- apartat del Codi Penal sinó quehabilitats i tenen el deure din- algú al llançar pedres o còctels la serietat i la possibilitat de viament) no es pot considerar es troben inclosos dintre delstervenir en qualsevol moment i molotov contra la policia sense dur a terme el què es diu (cre- que hi hagi delicte datemptat, delictes de terrorisme, en larti-lloc , tan si estan o no de ser- causar-los-hi danys físics (SSTS dibilitat) i per les circumstàn- sinó que es tractaria duna cle 572 del Codi Penal.vei, en defensa de la llei i de la 28-2-1998). Per altra banda, cies en les què es produeix agressió contra un particular.Seguretat Ciutadana". Però diverses sentències apunten a aquesta suposada intimidació A més a més, i tot i que shagiaixò no és així, ja que un agent què empènyer a policies sem- (intencionalitat). Així doncs, atacat a diversos policies,només està exercint les seves pre i quan no hi hagi con- una intimidació abstracte, difí- només es podrà realitzar unafuncions durant la seva jorna- seqüències majors, no té enti- cil de consumar i que no infun- condemna datemptat a lauto-da laboral i en els moments en tat suficient per ser considerat di terror en lagent no podria ritat, per què no existeixenquè sense estar de servei es un escometiment. ser considerada intimidació tants atemptats com agentstroba "davant duna situació de greu. El Tribunal Suprem ha hagin patit lescomesa. Això no
    • 22 ressenyes Agenda llibertària 22 de novembreTalento malgastadoThe ajos porros band - A les 8:00 CONCENTRACIÓ davant Na Bastardes per evitar elAutoproduït desallotjamentBergaCarmen Tar Dissabte després del desallotja-Un talento malgastado?El grup berguedano-Solsonès "the ajos porros band" ha menttret disc (i encara esta calent). Titulat "talento malgasta-do", esta format per 12 temes, que van des de la critica ala precarietat laboral a la repressió o lEstat policial. El disc - A les 18:00 a la Plaça Santesta fet amb un sentiment de llibertat sense caure en dog- Domenech cercavila de protestames ni en Ismes obtusos, cosa que es de agrair.Alguns temes trobem talls de pel·lícules en forma deintroducció, que ens deixen entreveure la seva ironia i sar-casme, encara que el títol ja ens ho diu, que fa que el seu estil de hardcore ( per etiquetar-lo, cadascú interpreti eldisc com vulgui, em permeto denominar-lo "distorsió -prepirinenca") que fa que sigui més atractiu. JA HA SORTIT EL SEGONEls que els coneixen saben que sho passaran com les cabres, encara que cada dia et poden sorprendre, si no els NÚMERO DE LA REVISTAconeixes no et refiis del títol, ni el disc ni els concerts seran malaguanyats. DE LA REVISTA DE PENSAMENT TERRITORIALLa edad de la técnica ANARCO-TERRITORIS.Jacques ellul Us la podeu baixar en PDF a:Barcelona: Octaedro 2003 (origi- www.berguedallibertari.orgnal 1960)NavarclesHiram GascoigneJacques Ellul (anarquista cristià; 1912-1994) duu a terme enaquest llibre una anàlisi del desenvolupament tècnic i de laseva inserció en una determinada societat històrica, enfocant LOS BOSQUES OLVIDADOSla qüestió sota la seva forma de fenomen totalitari. Una de lesprimeres conclusions a les que arriba és que les característi- Bosques verdesques de les relacions entre tècnica, societat i persones, més o de los pueblosmenys comuns fins a la revolució industrial (s.XVIII), shan verde que lucha en las nochestransformat radicalment des de llavors. Ellul subratlla que elsnous caràcters daquesta civilització imposada i autoritària són Verde de los árboleslautomatisme, la indivisibilitat, luniversalisme i, sobretot, de los olivoslautonomia de la tècnica. Aquesta autonomia ha provocat que de la esperanzalésser humà sigui completament dependent de la tècnica i, de todos los pueblosper tant, prescindible ("és lobjectiu però també [...] lobjectede les tècniques", p.434). En aquest sentit, lautor se centra Verde guerrilla al vientoespecialment en lanàlisi de limpacte de la tècnica en els diferents àmbits de lactivitat humana i com les persones rojas y negrassón transformades per la tècnica. Per a ell la tècnica supera la màquina i lindustrialisme en la destrucció de lésser banderas al albahumà (idea típica dels crítics a la tecnologia), de manera que el conjunt dactivitats humanes es troben avui total- Que vienen por un besoment imbricades en la tècnica i, per tant, difícilment separables; tal i com mostra la uniformització històrica de lestècniques administratives, comercials, educatives, científiques, industrials, militars,..., així com la seva organitza- Golpean las palabrasció centralitzada. Així doncs, és la tècnica -i no les persones- qui decideix què sha de fer, què és correcte i què és y caen las lágrimasjust. I ho fa moguda pels seus propis interessos i no pels interessos humans. sobre la mesa roja Encara que pugui sorprendre no dedica un apartat específic a tractar temes que solen ser dun gran interès, com llora una mujer y callanper exemple la contraposició entre les avantatges i inconvenients de la tècnica. Tal i com adverteix el propi autor,aquest treball no tracta "de fer un judici ètic o estètic sobre la tècnica" (p.5), tot i que és conscient del fet que les Sólo continúan los Revolucionariospersones tecnòfiles el jutjaran com una obra pessimista i les tecnòfobes com una crítica optimista en contra de la en la noche contra los ogrostècnica (tal i com pot veures, de fet, en les ressenyes publicades en el Boletín de Información Anti-industrial, de Los en la soledad de las cárcelesAmigos de Ludd, i en la revista Re-evolución, de Anticivilización). També són discutibles algunes de les afirmacions y en el corazón del pueblo.dEllul en quant a la relació històrica, i inclús filosòfica-religiosa, entre tècnica i societat. Daltra banda, algunes deles qüestions es senfoquen des dun plantejament que, en una perspectiva de principis del s.XXI, han quedat obso- Faustletes (com, per exemple, lanàlisi referit a la planificació econòmica, que en lactualitat requereixen daltres enfoca-ments).Tot i això linterès que desperta aquest treball no ha disminuït a pesar dels anys transcorreguts des de que fou Poema fet i recitat a Vilanova i la Geltú divendres 13escrit (1960), tal i com mostra que sigui reeditat lany 2003. Moltes de les idees dEllul es mantenen plenament de maig durant la presentació de la VIII Marxa-vigents i, inclús, shan vist confirmades en forces aspectes. Aquest llibre juntament amb els seus altres Le système Homenatge als Maquis que organitzava el col·lectiutechnicien [El sistema tècnic] (1977) i Le bluff technologique [La timada tecnològica] (1988) formen tres obres llibertari Lluna Negra.imprescindibles i ja clàssiques sobre la crítica a la tècnica, la tecnologia i la civilització, superant les aportacions altema dautors com Lewis Mumford (La megamáquina).
    • CONCERT perl’autogestió de lainformació12 de novembre a les 23 H al local del’assemblea de joves de Sallent THE MENTES AJOS PORROS BAND KÒDUL LA MÊLEÈ DEL GREMI 3 e DJ’S
    • La fem petar amb... Josep Simón, vell anarquista d’OlvanFa uns dies vam anar a retrobar a Josep Simón i Mill 2003.(Olvan, 1912) a la residència de Sant Pedor. Sobre la Aquestes obres tot i que repassen la seva vida, es cen-vida del company Josep podeu trobar dos llibres publi- tren bàsicament en els anys que va haver de sobrevi-cats: ure al camp de concentració i extermini nazi de· Ballarà i Abayà i Joan i Simón i Mill, Josep: Quatre Mathaussen. Nosaltres, sense deixar de parlar dels hor-anys, tres mesos i onze dies a Mathausen. Berga, 2001. rors dels feixisme hem volgut saber més coses de la· Salvadó i Valentines, Ramon i Simón i Mill, Josep: seva militància anarquista i anarcosindicalista a laUn Clam de llibertat : vivències de Josep Simon i Mill, comarca i sobretot al seu poble, Olvan.exdeportat de Mauthausen (4.929). Saldes: Abadia,Berga, Octubre 2005 intempèrie de la pluja, la neu iPep i tu i companyia tot el que queia. Era el camp deL concentració de Saint Cyprien. a seva família que era Més tard vam anar una mica més pagesa? lluny on havien fet un parell de No, el meu pare treballa- barraques amb teulada i fines- va a la fàbrica i la meva tres tot i que el terra seguia sentmare també. Eren de pagès però la sorra de la platja. Vam viuretreballaven a la fàbrica. La meva allà no se quan temps fins quemare vivia al Ballaró i el meu ens moríem de gana i ens van ferpare a Cal Rafael, llavors tots ser duna companyia de treballa-dos treballaven a la Plana. dors i allà fèiem pic i pala, fèiemDesprés el meu pare sen va anar ja preparació per la guerra.a treballar al riu, a la Colònia Nosaltres no sabíem que veniaRosal i la meva mare es va anar una guerra però ells sí. Peròa casa perquè érem cinc de colla. quan els alemanys ocupenJo quan vaig tenir 13 anys vaig França ens van agafar i ens vananar a treballar a la fàbrica a la portar a Mathaussen i allà vaigColònia Rosal, als teixits. passar quatre anys, tres mesos i onze dies.Abans de la guerra ja militavesa la CNT? Vas conèixer el Josep Ester?Al sindicat sí, però estava sindi- LEster era un gran amic meu descat a la Colònia Rosal però de jove. Havíem jugat a futboldesprés vam dir que el faríem junts, ja ho crec, era molt bonnosaltres i el vam fer a Olvan i xicot. Ell era del sindicat i jovaig ser el president i llavors és volia matar després de la guerra compte i no havies menjat mai anar vaig fotre un soroll allà i lal- també i havíem fet algunes reu-clar ja tenia un nom ben dolent però jo abans li havia salvat la una molla de pa més que els calde va dir: "a partir dara no nions, xerrades i qüestions sin-per ells, cullons el "Pepet de Ca vida, aquell home era un malpa- altres", això no, no havia menjat vindrà ningú més que nosaltres dicals, teníem contacte i de fet jala Ballarona". Jo era molt amic rit, però és clar tenia la mare, mai més pa del que em tocava. a la reunió". La meva intervenció érem amics dabans. I va venir aabans amb els fills de lamo de tenia la dona, tenia tres fills i Aquest company era el meu era qüestió que si perdíem jo petar a Mathaussen a causa deCal Ballaró, jo havia viscut molt vaig dir: "que en farem daques- secretari (CNT) Josep Faura magafo la maleta i marxo però que ell feia el maquis, era "Chefde temps a Cal Ballaró quan era ta gent", i bueno no els van Codina. mentrestant si hi érem havíem del maquisard" i es clar va serpetit perquè hi tenia el padrí i es matar i em devien la vida en a mi destar a totes havíem de defen- agafat i va anar a petar aclar eren molts amics amb el noi i quan van entrar els nacional em Durant la guerra es van fer sar la revolució. I bet aquí que va Mathaussen i allà ens vam trobarde lamo i anàvem a estudi junts buscaven per matar-me, aquests col·lectivitats agràries? prohibir la lassemblea pública. i macagundena quina cosai això, amics fins la guerra; mateixos. Sí, sí. Això es va fer. Terres aban- Es deia Miquel Costa, dels page- estranya de trobar-nos allà. Ellbueno durant la República ja va donades es van agafar, alguns sos. D’ERC i era amic dels rics. volia activar, no podia estarcanviar, durant la República ja Llavors durant la guerra tu no però no tots perquè hi havia quiet, però no hi havia res a fer iens vam fer enemics però no pas vas anar al front. gent que tenia por de quedar A Olvan no tenia local la CNT? si haguessin sabut que teníema matar i llavors va arribar el No hi vaig anar al front, no. malament amb lamo. Des del El local de la CNT era una casa una mica dactivitat contra el fei-moment de la guerra... Perquè jo quan vaig entrar al ser- sindicat vaig fer coses per la que estava tancada, no hi havia xisme ens haguessin matat. vei militar (estem parlant encara terra perquè els pagesos tenien ningú i estava a peu pla i la vamÉreu molts al sindicat dOlvan? del rei) em va tocar el número el president del sindicat (Unió de obrir i ens hi vam ficar. Va venir On vau anar de França desprésOh molts, era petit Olvan. Però per lÀfrica i no volia anar perquè Rabassaires) que no es cuidava lamo que era un xicot jove que de Mathaussen? Vam estarhi havia la Colònia Rosal englo- venien tots malalts i jo vaig dir de res i em venien a veure en a vivia fora dOlvan, va venir a veu- repartits pels ajuntament des-bada amb Olvan perquè la que era curt de talla. Amb la mi perquè sabien que era més rens i va veure que estava ben querra de França. Jo estava pri-Colònia Rosal era més del muni- guerra em van tornar a medir i revolucionari. Els del sindicat respectada la seva casa i va mar- mer en un centro però cansatcipi dOlvan i érem molta més llavors vaig dir que patia del cor agrícola tenien por de quedar xar potser no gaire content per- vaig voler anar a treballar, cansatgent que a Olvan perquè al i tenia una hèrnia a lestomac malament amb els amos. què era nostra: CNT-AIT estava de viure així col·lectivament, ipoble era molt més petit hi havia que resulta que aquesta hèrnia marcat i vam quedar amics i vaig anar a demanar feina a la7 o 800 persones i era un poble tocava el cor i em van declarar A part de la CNT hi havia algu- entesos. Vam continuar en aque- borsa de treball i em van llogarque no tenia gaire importància. inútil total. na altra organització llibertària lla casa fins el feixisme. Jo li vaig de seguida i em vaig quedar aPerò vam fer la CNT dOlvan i jo com Joventuts Llibertàries? dir a la meva dona: "si venen els França i vaig arribar a ser con-vaig ser president i ja no vam ser Per tant durant la guerra vas Sí hi havia Joventuts Llibertàries. feixistes cremeu això" i van venir tramestre durant vint o vint-i-més amics amb aquella gent. estar a Olvan. Seguies treba- els feixistes i ho van fer, van cre- cinc anys i així vaig passar laPerò no sen recorden que jo els llant a la Colònia? Hi erets tu? mar tots els papers. vida i em vaig tornar a casarvaig salvar quan els anaven a Sí, llavors a Olvan com que no hi Sí és clar, sempre magafaven en (mhavia casat a Olvan dosmatar: "i que en farem daquesta havia gaires homes em vaig cui- a mi per tot, jajaja...Vam posar Va arribar lhora de passar la mesos abans de la guerra i lagent si queda la mare i els fills", dar del suministre, del pa, vaig un rètol a una casa que estava frontera i a França vam ser molt dona i la filla van quedar allà).perquè ja volien matar daltres i haver de calcular a cada família tancada: Joventuts Llibertàries. mal assistits perquè no hi havia Vaig estar 50 anys a París finstot, hi havia un que els hi deien quants grams de pa els hi tocava res, només hi havia la platja a ara fa 5 anys que vaig venir enels Reig, aquests era un que i encara fa dos o tres anys que Amb lAjuntament sempre està- vora del mar perquè no ens aquí. Vaig viure bé aquestdesprés seria president de em vaig trobar un company que vem emprenyats. Feien assem- poguéssim pas escapar. Estàvem temps.Falange i aquest naturalment em em va dir: "tu tenies el pa al teu blea pública, i un dia que vaig tancats allà a vora del mar, a la Salut company i fins aviat!