Publicació llibertària de l’Alt LlobregatTraïts i acomiadats                                                              ...
Castellano                                                                                                                ...
ció per danys i perjudicis. Si no                                                                                         ...
El pavelló municipal durà el nomd’Agustin RuedaPer fi el proper dia 31 doctubre, donant compliment a l’acord del ple de   ...
5idea que en tenia del futbol i,en general de tot lesport, estàa anys llum de lactual futbol-espectacle, creador de fanà- ...
6Sallent              Una muntanya de merda salada                                                                        ...
7Les dades de la negligència                                                                                              ...
8Sant Cornerli i la febre del formigó                                                                                     ...
Col·lectius de l’alt LlobregatNa Bastardes                                             Amics d’agustin                    ...
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004

546

Published on

El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
546
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004

  1. 1. Publicació llibertària de l’Alt LlobregatTraïts i acomiadats GRATIS 6000 exemplars II època núm. 18Typsa acomiada 15 obrers a Octubre-novembre 2004Navarcles. Patètica actuació de Berguedàsindicats i companys /pàg 16 Sant Corneli i la febre del formigó /pàg 8 La febre constructora no para: volen construïr una pedrera a Sant Corneli En construcció /pàg 14 Mentre no es para d’edificar la gent del Berguedà hem de marxar a viure a fora Magriña S.A representa un greu perill pels seus obrers /pàg 17 Com a la majoria d’empreses berguedanes no s’hi respecten les mesures de seguretat Bages Una muntanya de merda salada /pàg 6 i 7 Aquesta és una història de negligèn- cies, despropòsits, pors i interessosL’especulació: el pa de cada dia comercials sense escrúpolsal Bages i al Berguedà /pàg 3 i 14Alerta ecològica a Avinyó! Homenatge a AgustínJa fa uns dies que lem-presa Arenes i GravésCastellot ha començat Rueda /pàg 4 i 5 dAvinyó, Sallent i Balsareny hi van a passejar o buscar bolets gaudint dels plaers Atacant l’autodefensa /pàg 13lexplotació de les graves de la natura. El pavelló municipal Els mossos d’esquadra segueixenduns camps que pertan- d’esports de Sallentyen a la Pineda (propietat Cal estar alerta i impedir durà el nom del amb les seves tàctiques de controldel Bisbat de Vic). que lexplotació no passi company i veí del socialLempresa les explota dels camps. Cada part del poble Agustínlegalment i amb tots els bosc que es perd, desapa- Rueda Sierra, elpermisos dindústria i reix un patrimoni natural qual sempre vamedi ambient, però no irrecuperable ("remem- estar molt vincu-tan sols extrauràn les ber" FIASA on tot un alzi- lat a l’esport.graves dels camps, nar ha sigut devorat per L’any 1978 l’Estatalmenys més dun 15% de les maquines). va assassinar bru-la zona sud-oest és bosc. talment l’Agustín a Sobre els col·lectiusUn bosc que després depatir un incendi, sha Ens canvien boscos per Carabanchel.Mai l’hem oblidat i el de l’alt Llobregatregenerat de forma ciment, ens asfalten la diumenge 31 d’oc-espectacular; tant, que vida, no hi actuarem? tubre el recordaremnombrosos veïns tots junts. WWW.berguedallibertari.org/pesolnegre/index.html
  2. 2. Castellano Català Estamos de enhorabuena, Estem denhorabona, hem fet un gran pas hemos hecho un gran paso endavant en el camí de la lluita cap a la lliber- adelante en el camino de la tat. El Pèsol Negre ja no és la publicació lli- lucha hacia la libertad. El Pèsol bertària del Berguedà sinó que és la publicació Negre ya no es la publicación llibertària de lAlt Llobregat. Això vol dir que nolibertaria del Berguedà sino que es la publicación libertaria del Alto Llobregat. Eso només tens a les mans el número 18 d’ El Pèsol Negre sinó que estàs llegintquiere decir que no tienes en las manos solamente el número 18 de El Pèsol Negre el primer número en que aquesta publicació és bàsicament del Bages i delsino que estás leyendo el primer número en que ésta publicación es básicamente Berguedà. I això què vol dir? Doncs vol dir dentrada que en aquesta publica-del Bages y del Berguedà. Y eso, ¿qué quiere decir? Pues quiere decir de entrada ció ara ja no només hi participen persones de diferents pobles de la comarcaque en ésta publicación ahora ya no participan solamente personas de diferentes del Berguedà sinó que també hi participen persones de molts pobles i ciutatspueblos de la comarca del Berguedà sino que además participan personas de del Bages. Vol dir que la publicació ha passat de tenir 12 pàgines a tenir-nemuchas ciudades y pueblos del Bages. Quiere decir que la publicación ha pasado 20 i de tenir una tirada de 2.000 o 3.000 exemplars a tenir-ne una de 6.000.de tener 12 páginas a tener 20 y de tener una tirada de 2.000 o 3.000 ejemplares Ara el projecte de lliurepensament i contrainformació -sobretot a nivell local-a tener 6.000. Ahora el proyecto de librepensamiento y contrainformación -sobre- té un abast molt més gran i la publicació esdevé encara més útil. Aquesttodo a nivel local- tiene un alcance mucho mayor y la publicación resulta así más periòdic és una valuosa eina i esperem que entre totes laprofitem al màxim.útil. Éste periódico es una buena herramienta y esperamos que entre todas la apro- Amb aquest pas, a més, savança en la coordinació de les persones amb sen-vechemos al máximo. Con éste paso, además, se avanza en la coordinación de las sibilitat llibertària de la històrica comarcal de lAlt Llobregat. Salvant lespersonas de sensibilidad libertaria de la histórica comarcal del Alto Llobregat. distàncies, podríem dir que des de la publicació d’ El Trabajo, publicació deSalvando las distancias podríamos decir que desde la publicación de El Trabajo, la CNT durant els anys 1922-23, 1931-34 i 1937-38, no hi havia una publica-publicación de la CNT durante los años 1922-23, 1931-34 y 1937-38, no había ció de gran abast i de sensibilitat llibertària que actués en lAlt Llobregat i aixòhabido una publicación de gran alcance y sensibilidad libertaria que actuase en el ens omple dalegria. El Pèsol es va fent gran i segueix sent Negre.Alto Llobregat y eso nos llena de alegría. El Pèsol se va haciendo grande y siguesiendo Negro. El mes de març de 1998 va aparèixer el primer número de la primera època daquesta publicació amb un format molt diferent. El mes de novembre delEl mes de marzo de 1998 apareció el primer número de la primera época de ésta 2000 començava una segona època que no sha aturat tot i les millores tèc-publicación con un formato muy diferente. El mes de noviembre del 2000 empe- niques i els augments de tirada que shan fet. La gent del Berguedà ja sap comzaba una segunda época que no se ha detenido a pesar de las muchas mejoras és El Pèsol Negre, ara al Bages també hi ha pesolets i pesoletes. Com es deiatécnicas y los aumentos de tirada que se han ido realizando. La gente del Berguedà al primer número de la primera època: el pèsol negre, també anomenat pèsolya sabe como es El Pèsol Negre, ahora en el Bages también hay pesolets y pesole- de muntanya, és una varietat de pèsol que es planta a secà i és rústica i rebel.tes. Como se decía en el primer número de la primera época: el pèsol negre, tam- Bé, doncs nosaltres també som rebels.bién llamado pèsol de montaña es una variedad de guisante que se planta en seca-no y es rústica y rebelde. Bien, pues nosotros también somos rebeldes. Aquesta és una publicació basada en el lliurepensament i que pretén ser una eina per a la denúncia de la injustícia, per a informar-nos del que passa ambÉsta es una publicación basada en el librepensamiento y que pretende ser una independència respecte els diferents poders que inevitablement sempre con-herramienta para la denuncia de la injustícia, para informarnos de lo que pasa con trolen els grans mitjans, per a la crítica, el pensament, la creació i lhumor. Elindependencia de los diferentes poderes que siempre controlan los medios, para Pèsol Negre el fem tots i és de tots; per això és important que hi col·laboremla crítica, el pensamiento, la creación y el humor. El Pèsol Negre lo hacemos entre per tal de tenir un mitjà com aquest en el nostre àmbit més immediat. Si hemtodos y es de todos; por eso es importante que colaboremos para tener un medio desperar que ens informin els altres, els poderosos, estem arreglats.como éste en nuestro entorno inmediato. Si hemos de esperar a que nos informenlos otros, los poderosos, estamos apañados. Volem treballar juntes per la justícia, la llibertat i la igualtat, en contra de lex- plotació dels éssers vius pels éssers vius, perquè portem un món nou als corsQueremos trabajar juntas por la justicia, la libertad y la igualdad, en contra de la i entre tots i totes el farem néixer. Ens hem de fer sentir i aquest periòdic ensexplotación de los seres vivos por los seres vivos, porqué llevamos un mundo pot servir per fer-ho. Davant les injustícies que ja són el pa de cada dia és moltnuevo en nuestros corazones y entre todos y todas lo haremos nacer. Debemos difícil lluitar sols, però si els que patim les mateixes injustícies ens ajudem d’hacernos oir y éste periódico nos puede servir para hacerlo. Frente a las injustícias igual a igual, ens organitzem solidàriament, és més fàcil canviar les coses.que ya son el pan de cada día es muy difícil luchar solos, pero si los que sufrímoslas mismas injusticias nos ayudamos de igual a igual, nos organizamos solidaria- Comencem aquest nou trajecte d’ El Pèsol Negre amb aquest número quemente, es más fácil cambiar las cosas. estàs llegint, carregats dil·lusió i esperem que el projecte tiri endavant És per això que volem que tothom que vulgui shi afegeixi i ens envieu articles i pro-Empezamos este nuevo trayecto de El Pèsol Negre con éste número que estas postes. Perquè segurament tu també ets un Pèsol Negre o..., no te nhaviesleyendo, llenos de ilusión y esperamos que el proyecto siga adelante. Es por eso adonat?que queremos que todo el mundo que quiera se sume y nos envíe sus artículos ypropuestas. Porque seguramente tú también eres un pèsol negre o..., ¿no te habíasdado cuenta? Salut i anarquia!¡Salud y anarquía!I recorda...Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap associació nientitat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, solament Per contactar amb nosaltres:a qui en forma part a cada moment. Daltra banda, com a col·lectiu només intentemassumir leditorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos són respons- pesolnegre@berguedallibertari.orgabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.Tancament daquesta edició: 21/10/04 Atenció: La premsa anarquista pot erradicar la ignorància i la submissió al poder. Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar elsEn aquest Pèsol Negre han participat: Barrikada, Bastards investigadors, Ile, Amics vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot,d’Agustin Rueda, Cirne, Col·lectiu les Granges, Gbx, Etc, Boicot preventiu, M., GSA, tingueu paciència.Blanka, Hiram Gascoigne, AF, Pep i Tu, ZaplingDirectori*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça electrònica: alliberga@hotmail.com i ateneullibertari@berguedallibertari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiudifusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedallibertari.org (Portal llibertaridel Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris berguedans). Centre dEstudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos,Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària del Berguedà): pesolnegre@berguedallibertari.org *GIRONELLA: AssociacióCultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica: manre@cgt.es Coordinadora antirepressiva deManresa: http://www.nodo50.org/cam/ (en construcció). Na Bastardes (centre social okupat): c/ Bastardes núm. 13, Manresa. *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrolde Montserrat. Adreça postal: Federico Beltrán, St. Pere núm. 7, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: pavongeme@hotmail.com *NAVARCLES: Casal Carrasclet: http://navarcles.noodles.cc/casal/index.htmLEscletxa (Portal Llibertari de Navarcles): http://navarcles.tk *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics dAgustín Rueda, Ateneu Popular Ferroka, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona).Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: LAlternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàginaweb: www.surialternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latinmail.com
  3. 3. ció per danys i perjudicis. Si no es demana la mesura cautelar no hi haurà res que pari les obres, i quan ledifici estigui acabat no hi haurà cap sentèn- cia (per molt que lil·legalitzi) que lenderroqui. Les persones afectades es pre- gunten com és que lajunta- ment ha preferit donar el permís per construir sobre un terreny tan minúscul (doncs tota la planta del nou edifici no superaria els 150m2) abans que aquest petit terreny es convertís en zona verda. Ens volen empa- redar les constructores, empa- rades per la llei i amb el vist-i- plau de lAjuntament, un trian- gle perfecte que legitima i lega- litza lespeculació salvatge en contra de la voluntat de les per- sones afectades. I el sarcasme queda encara més patent quan lAjuntament enge- ga una campanya publicitària amb el lema "Mil idees per Manresa" seguida de la màxima "Si ens respectem, vivim millor". Potser és hora de demanar a lAjuntament una cosa tant sen- zilla com que prediqui amb le- xemple, que comenci a respec- tar als seus ciutadans i les sevesLa llei empareda les persones voluntats i no a les del capital. El cas dels veïns i veïnes del carrer Ginjoler no és un cas aïllat, hi han molts altres casosManresa Així doncs vam decidir anar a de la compra de limmoble) i la denúncia pública mitjançant dinjustícia urbanística. AEls bastards investigadors parlar personalment amb els intimitat dels veïns, al seu torn, pancartes per tal que el conflic- Manresa en trobem varis exem- veïns i veïnes de ledifici en també es veuria afectada tenint te surti a la llum pública i tenen ples com és el cas de les veïnesD urant els darrers anys el qüestió (entrada pel carrer en compte que diverses fines- el suport de lAssociació de que vivien a la zona de les mercat immobiliari ha Ginjoler) per demanar-los si ens tres del nou edifici donarien veïns del seu barri, Passeig i Bases de Manresa a les quals els experimentat un aug- podien explicar què al·ludien just davant dels balcons de casa Rodalies. hi van donar indemnitzacions ment espectacular pel les pancartes. seva. Podríem dir que el seu gest de molt baixes per després vendreque fa als preus. A Manresa el Dues de les veïnes afectades protesta ha donat els seus els nous pisos a preus on pocspreu mitjà del m2 construït ha ens van informar del següent: El passat mes dagost els va fruits, vist que la regidora dur- hi podien arribar. És també elpassat de 674 euros lany 1996 El passat mes dagost els va arribar la notícia que just banisme Àngels Mas ha propo- cas de les persones que viuen ala 1520 euros el 2003, conver- arribar la notícia que just sat una reforma per solucionar Barri Vell, als quals sels oferèi- davant del seu edificitint la compra dun habitatge en davant del seu edifici el cas: els 2 metres de distància xen baixes indemnitzacions i aun privilegi només assumible lAjuntament de Manresa havia lAjuntament de Manresa no començarien des de la faça- canvi disposen del sòl per fer ihipotecant-nos per la resta de donat els permisos per edificar havia donat els permisos na sinó des de la barana del desfer al seu afany.les nostres vides. Daltra banda, una nova construcció de la balcó, guanyant així un trist Quan decidim les persones si per edificar una novaels lloguers de pisos de segona mateixa alçada que el seu habi- metre. Aquesta és la distància volem una zona verda, un noumà volten els 400 euros al mes, tatge. El nou edifici constaria de construcció de la mateixa permesa per poder gaudir de edifici o un garatge? Qui deci-obstaculitzant la possibilitat dues plantes daparcament sub- alçada que el seu les vistes així com de lentrada deix què es construeix en cadademancipació de la gent jove, terrani, una planta baixa adjudi- de llum directe promeses en les m2 de la ciutat? Qui decideix fer habitatge(...)que no pot assumir pagar cada a la multinacional de men- escriptures de propietat. I sí, tot fora a les persones que han vis-aquests preus, sotmesa com jar escombraries Pans & això és legal, doncs la legislació cut tota la vida al mateix edificiestà a la precarietat laboral. Company, tres plantes més, i Ledificació es faria a una vigent estipula que la servitud perquè ara diuen que allà hiVivim en una època on es prio- una altra sotacoberta que de vistes es considera a partir volen una botiga Abacus? distància de 3 m, distànciaritza molt més el benefici camufla un quart pis que legal- dels 2 metres; tot plegat a tenir LAjuntament, les constructo-econòmic per sobre del benes- ment no es podria construir. que es veu reduïda a 150m molt en compte quan vegem res, ens pretenen comprar i fertar de les persones i a Manresa Ledificació es faria a una tenint en compte lamplada anuncis de lloguer o compra de callar amb almoines, però nocom a tot arreu podem trobar distància de 3 m, distància que pisos amb missatges de lestil: tothom està disposat a que la dels balcons. (...)varis exemples. es veu reduïda a 150 m tenint súper econòmic i amb fantàsti- seva vida canviï radicalment pel en compte lamplada dels bal- Les veïnes, conscients de la ques vistes. gust duns quants.Us expliquem un cas: cons. màfia urbanística manresanaUn dia passejant pels voltants que comprèn polítics, construc- Labsurd de la llei va encara més Hi ha gent que no vol una minçade linstitut Lluís de Peguera Aquesta situació comportaria tors i advocats, han tramitat lluny: tot i haver-hi un procés indemnització a canvi de que-(plaça Espanya) ens van cridar duna banda que les veïnes una denúncia per via judicial judicial pel mig les obres estant dar-se emparedada per la restalatenció les pancartes penjades afectades no tindrien cap sorti- des duna gestoria de a punt de començar. Per parar- de la seva vida. Hi ha gent queals balcons del carrer Carrasco i da exterior, amb la perillositat Barcelona. Aquest procés no les shauria diniciar una mesura amb un gest tan simple comFormiguera, amb missatges que comporta en cas dincendi sha pogut dur a terme abans ja cautelar. Per poder engegar penjar una pancarta al balcócom "Ajuntament traïdor", o altres situacions demergèn- que sels va informar del greuge aquest procés la gent afectada evidencia la injustícia urbanísti-"aquesta obra és il·legal", "ens cia; i daltra banda es quedarien just abans de linici del mes da- hauria de pagar una fiança (esti- ca, i es topa amb el laberint devolen emparedar", "polítics sense cap entrada de llum natu- gost (període en el qual les ins- pulada pel jutge) per assegurar lòrgan legislatiu i el nul recol-especuladors", "perquè lajunta- ral. Així mateix, deixarien de titucions judicials resten tanca- que en cas de perdre (que es zament de lAjuntament.ment permet això? Què hi ha tenir vistes exteriors (caracterís- des). consideri lobra legal), la cons-amagat?". tiques promeses en el moment Paral·lelament utilitzen la tructora cobri una indemnitza-
  4. 4. El pavelló municipal durà el nomd’Agustin RuedaPer fi el proper dia 31 doctubre, donant compliment a l’acord del ple de A continuació transcrivim lescrit quelAjuntament de Sallent del 18 de juny del 2004, el pavelló municipal desports vam fer arribar a l’Ajuntamentportarà el nom dAgustín Rueda. Aquest punt va ser aprovat al ple per set vots sol·licitant que el pavellóa favor: quatre d’ERC, dos de RDC-CUP i un del PSC; i sis vots en contra de CiU. dugués el nom dAgustín Rueda.Amb un acte senzill donarem compliment daquest acord. El 31 doctubre a lesquatre de la tarda descobrirem la placa del pavelló i es jugarà un partit de fut- Salutbol entre ex-jugadors del Dynamo, companys, veïns i amics de lAgustín. i anarquia!També esperem comptar amb la presència de cantautors, algun grup musical,etc. Esperem que aquesta sigui una jornada de retrobament, record i festa alvoltant de la figura dAgustín Rueda.Sallent ens alegra i ho aplaudim. que -com lAgustín- volien canviar la situa-Amics d’Agustín Rueda Estem plenament convençuts ció era dura i perillosa.INSTÀNCIA PRESENTADA que aquesta reclamació és Però la necessitat i laPER TAL QUE EL PAVELLÓ justa, amb seny i raonable, ja voluntat eren fortes.MUNICIPAL DESPORTS DE que el record de lAgustín ha Alguns joves, ambSALLENT PORTI EL NOM de perviure en la memòria lAgustín entre ells,DAGUSTÍN RUEDA popular de les properes gene- van ocupar lantiga racions. No volem que caigui esglèsia de laS allent a 29 de maig de en loblit un sallentí dels nos- Botjosa i allí hi 2004. tres temps -sense ganes de organitzen un club menysprear a ningú i sense juvenil. La guàrdia Els veïns de Sallent (...) ànim de mitificar-lo- amb més civil els hi va fer laens dirigim a les autoritats alçada de mires, més genero- vida impossibledemocràtiques de la vila de sitat, més entrega i millor dis- davant la il·legali-Sallent, encapçalades per lal- posició per a canviar aquesta tat comesa, mun-caldessa, Mireia Cortés i tots societat, injusta, inhumana i tar un club juvenilels regidors que composen el insolidària. Va donar la seva estava total-govern municipal per recla- vida lluitant per un món millor ment prohibitmar que el pavelló municipal per a tots, amb les seves idees si no es lega-desports de la nostra vila - i la seva rebel·lia. Sens dubte litzava i deixa-sense nom fins aquests és un dels millors fills del ven el controlmoments- porti el nom dun poble i, potser el millor ja que a la OJE. Peròinsigne sallentí com és el ell va començar en la misèria i ells van seguird’Agustín Rueda. la precarietat i va lluitar per la endavant i, dignitat humana. No des del junt a daltresDins dels actes de commemo- poder, sinó des de baix. joves del barri iració del 20é aniversari del del nucli urbàseu assassinat, es van recollir Per refrescar les memòries de Sallent vansignatures per sol·licitar que recordarem alguns dels trets fundar el FAES ise li donés el nom dAgustín principals de la seva vida: el Centre JuvenilRueda al Pavelló Municipal de la Botjosa quedEsports. Van ser recollides "Agustín Rueda Sierra, fill com activitat prin-340 signatures que van ser d’immigrants com ho és una cipal desenvolupa-entregades als responsables bona part de la població de ven -i desenvolupendel govern municipal en Sallent, va néixer en una encara- lexcursionis-aquell moment, i, en el ple del barraca del poblat miner de la me i lamor a la natura.dia 10 de juliol de 1998 va ser Botjosa on va viure fins els Un cop aconseguit lobjec-sotmesa a votació la deman- quatre anys, fins que l’empre- tiu de guanyar un espai deda, sent rebutjada la proposta sa els va donar un pis en un llibertat mínim, Agustín ipels vots contraris dels mem- edifici situat dins la mateixa altres companys aprofiten elbres de CDC (en el govern en colònia. Va destacar des de local per a moltes altres acti-aquell moment) -6 vots en petit, a lescola, on els seus vitats. Es programen debats icontra-, amb 5 vots a favor companys lanomenaven "el xerrades sobre sexe, política iper part de la oposició: PSC, político" pels seus raona- daltres temes tabús per laERC i Alternativa Sallentina de ments i comentaris que tren- joventut de lèpoca. TambéProgrés. Iniciativa per caven amb els esquemes dels organitzen concerts i festes aCatalunya, amb 1 vot, es va professors de lescola fran- la Botjosa per on van passarabstenir. quista. La seva infància va ser Marina Rosell, Rosa León, difícil i plena de necessitats Manuel Gerena i daltres can-La nostra intenció i els motius en un barri on tot era propie- tautors. Lexistència del clubque ens mouen segueixen tat de la mina, qüasi es podria juvenil era un fet excepcionalsent els mateixos. Lúnic que dir que els mateixos habitants en aquells anys i lAgustín erael temps ha canviat ha sigut la també ho eren. Tot això el principal dinamitzador.composició del govern muni- sumat a la dictadura a quecipal. Lactual té una major estava sotmès aquest país Un altre passió seva era elsensibilitat davant els temes feien que les condicions de futbol i amb els seus com-socials i justos, demostrada vida de la joventut en aquells panys funden el Dínamoen temes com la demolició del moments eren grises i deses- ERT. Construeixen el campmonòlit que hi havia en el perançades. Les úniques de futbol del barri amb lesnostre parc en homenatge als organitzacions permeses eren seves mans i van formar unqui van destruïr la voluntat la OJE, la Falange i lEsglèsia equip femení i tres de mascu-popular i democràtica. Això catòlica. La feina daquells lins de diferents edats. Però la
  5. 5. 5idea que en tenia del futbol i,en general de tot lesport, estàa anys llum de lactual futbol-espectacle, creador de fanà- de menys és el resultat. El fut- bol era la porta on altres joves del barri trobaven un nou ven- tall de possibilitats per la seva Perpinyà es guanya la vida tre- ballant al camp i, aprofitant les vegades que creuava la frontera, portava llibres i Notícies breustics i negoci increïble per uns formació personal. publicacions prohibides i aju-pocs. Ell entenia el futbol com dava a passar a França a algun Torna Ajoblancouna forma de mantenir el cos També va lluitar per la creació desertor.amb bona forma física, desen- de l’Associació de Veïns del Estem d’enhorabona. El passat 19 d’octubre ha sortit de nou als volupant els reflexos i barri. Sobretot per aconseguir En una daquestes anades i quioscs la revista Ajoblanco -ara El Ajo-, i ho ha fet acompanyada d’un fomentant el com- que aquesta fos realment tornades va caure en mans de interessantíssim dossier sobre els seus trenta anys d’història i la panyerisme, representativa de tots els la guàrdia civil, al passar la reproducció dels sis primers números (d’octubre de 1974 a juny de on tots hi veïns, democràtica i amb la frontera per Coll de Banyuls, 1975). Ajoblanco fóu, en aquells temps difícils, un espai de llibertat juguen i el suficient personalitat per enganyat per un fosc perso- explícitament antiautoritari on van confluïr teatre i art de carrer (Toni representar la voluntat popu- natge anomenat Eduardo Puig), poesia (Pepe Ribas), fotografia, literatura i cinema independents lar del barri. Soler, confident de la policia (Quim Monzó, Albert Abril), contraculturals (Luis Racionero, Maria que els va portar a una tram- José Ragué), gents de l’underground (Fernando Mir), anarquisme i Al febrer de 1972, la vaga i pa preparada per la seva autogestió obrera (Santi Soler), situacionisme (Juanjo Fernández), etc. tancament dels miners i el detenció i la dun altre com- tancament de les dones a pany. Els guàrdia civils el Superhumor des de Georgetown lesglèsia del poble , va portar reben amb un "¡hombre lAgustín a col·laborar acti- Agustinito!, ¡tú por aquí!", i el En una conferència a la universitat nord-americana de Georgetown, vament donant idees, aju- porten immediatament a Via lentranyable Aznar va explicar als seus oients per què va perdre les dant a organitzar la Laietana. Després el traslla- regnes del país. El cas és que uns terroristes, que encara no té clar resistència i visitant als den a Figueres, després a que no fossin etarres, van causar dos centenars de morts de la pobla- tancats per donar-los Girona i, mesos després, a ció civil a Madrid, just tres dies abans de les eleccions. I la gent, coratge i valor. La vaga Carabanchel. Per tots el cen- incomprensiblement, lin va donar la culpa a ell, pobret, que tant mira va acabar amb èxit pels tres penitenciaris per on va per la seguretat del poble. I sapigueu, desagraïts, que aquests atacs miners i les seves passar deixa empremta de la dextremistes islàmics no tenen res a veure amb la guerra de lIraq, dones, aconseguint la seva generositat, el compan- perquè Espanya sempre ha sigut objectiu daquests grups nostàlgics readmissió dels aco- yerisme i la lluita. "Plantes", de lAl-Andalus, que volen recuperar tan si com no. Així, larrel dels miadats i altres vagues de fam i militància atemptats de l11-M es troba uns quants segles enrere. I tant, i tant... millores laborals en activa en la COPEL són les ple franquisme. seves eines per dignificar lin- La dreta puja humà espai de reclusió on hi La lluita per aconse- convivien els presos daquells El PP compta actualment amb gairebé 680.000 afiliats, i és el partit guir el pas subterra- temps. polític espanyol amb més afiliats, superant de tros el mig milió dels ni per sota la carrete- socialistes. Lafiliació al partit ha augmentat molt sobretot a partir de ra que unís les dues A Carabanchel el van matar. la derrota electoral del 14-M (ha guanyat 25.000 afiliats i nha perdut parts del barri porta a Duna forma cruel, despieta- només 85), i acull gent de diverses procedències, tot i que les dades la rebel·lió dels da, irracional i inhumana, on no em quadren gaire. Per exemple, entre els 18 i els 29 anys hi ha un veïns després de els carcellers van descarregar 7.37% dafiliats (serien uns 50.000); en canvi, els estudiants afiliats nombroses prome- tot el seu odi sobre un home són 101.093, de manera que hi ha moltíssims estudiants majors de ses de ladministra- pres però realment lliure d’es- 29 anys!!! També és curiós que hi hagi 52.000 aturats a les files del ció i de la setena perit i pensament. Tenia 25 PP, o que el partit creixés en 11.321 persones el 2003, lany de la gue- mort per atropella- anys. rra. Ara bé, les quotes mensuals dels afiliats al PP són entre 3 i 6 ment. Aquests decidei- euros, i si no es paguen es fa la vista grossa. Oju, que la dreta puja!! xen tallar la carretera Estem convençuts que produïnt-se enfronta- lAgustín, per tots aquests Per fi, la igualtat ments amb la guàrdia fets i molts altres passatges civil antidisturbis al de la seva vida, es mereix lho- La Constitució ja deia que tots els espanyols som iguals davant la llei, carregar aquesta contra nor i el reconeixement per però els homosexuals han hagut desperar fins ara per tenir el dret a els veïns presents, inclo- part dels ciutadans daquesta casar-se i a adoptar que han tingut sempre els heterosexuals. I sos els avis, els nens i les vila. Ho va donar tot per la lEsglésia (aquest cau de lladres i reprimits sexuals, pederastes i parà- dones. Dies després, la guàr- causa de la Llibertat i la sits socials) ja ha saltat en contra daquesta llei tan lògica i natural. dia civil detén a lAgustín i al Justícia. El seu nom enriqueix Que callin duna puta vegada i segueixin venent la moto als que enca- matrimoni Camacho. Els la historia dels sallentins i el ra hi creuen i que a la resta ens deixin en pau, que com ens toquin empresonen immediatament. nostre pavelló desports pot gaire els collons encara queden moltes esglèsies, convents i col·legis Després de sortir de la Model, lluïr-lo amb orgull i dignitat. catòlics per cremar. Visca lamor lliure i mori el clero!! (Així i tot, no d’on surt reforçat ideològica- El seu nom ens farà recordar vol dir que siguem partidaris de l’institució del matrimoni...!!) ment, Agustín està "marcat", la lluita en contra de la tortu- no tan sols per les "fuerzas ra i els maltractaments que Berguedà, terra de misèria del orden" sinó també pels pateixen moltes persones del empresaris i té problemes per nostre món pel simple fet de Segons una notícia de Regió7, d’entre les poblacions amb la renta trobar treball. Només troba treballar per la dignitat, la més baixa de Catalunya hi havia els pobles berguedans de Cercs, treballs temporals amb algun veritat i la justícia. Que mai Casserres, La Pobla de Lillet i algun altre; i això que nesmentava paleta o al camp. Al mateix més cap ser humà pateixi el només una dotzeneta... . A més, lestudi només feia referència a les temps, cada cop dedica més que va passar Agustín Rueda poblacions de més de 1.000 habitants, de manera que al Berguedà temps a llegir, sobretot els Sierra. encara queden molts pobles amb menys del miler dhabitants que volums dels grans pensadors i segur que tenen una renta igualment baixa. Berguedans, encara teniu filòsofs.És lúnic vici que se li Esperem que els diferents algun dubte de lestat deplorable en què ens trobem? coneix. grups polítics que formen part del govern duna de les les diferents Després de la mili, on tan sols viles mes lluitadores de la entitats obté permís per lenterrament història del moviment obrer anunciades no dels seus pares, i custodiat, de Catalunya tinguin el corat- tenen perquè es troba sense casa. Viu un ge i la sensibilitat i facin pos- compartir les temps al pis on proba la sible aquesta proposta que, orquestra Rosaleda i, més com hem dit, creiem justa. ideologies dels tard en el Lilla. Com que no diferents arti- vol ser una càrrega per a la VISCA LA LLIBERTAT! cles de la seva germana, decideix mar- publicació xar i creuar la frontera france- sa. A Cornellà de Ribera i a
  6. 6. 6Sallent Una muntanya de merda salada del municipi, i com a con-Cirne seqüència de la mala explota-A ció combinada amb els inte- questa és una història ressos especulatius, tot un de negligències, des- barri sencer ha de ser desallot- propòsits, pors i inte- jat (el barri de lestació de ressos comercials sense Sallent). Tot es paga amb fonsescrúpols. És la història dun públics i la mina, els polítics ipoble arruïnat (o quasi) per molta gent mira cap a unauna empresa. És la història de altra banda. Potser els habi-Sallent i la seva mina de tants de les poblacions proppotasses. de Mathausen féien el mateix quan sentien lolor de carn cre-Comencem per la negligència. mada, no?Quan als anys 20 del seglepassat una empresa estrange- Des de lany 1983 lempresara va començar la extracció de ha dilatat, entorpit ila potassa del subsòl del poblede Sallent, els habitants es fre- subornat els políticsgaven les mans pensant que "democràtics" (es suposatindrien el seu futur i el de les però no n’hi ha proves, éspròximes generacions assegu-rat. Encara patien les con- clar) per tal de no aplicarseqüències de la transforma- les directivesció de la seva indústria fami- mediambientals.liar del tèxtil del teler en les-clavatge de les fàbriques que, Actualment no hi ha unaamb condicions inhumanes, sola font daigua potable nohavien acabat amb el medi de salada en més de la meitatsubsistència econòmica detants segles enrera. Alguns del terme de Sallent i unaencara sen recordaven de la bona part del de Santpedordestrucció per part de lapoblació de la fàbrica del Cal mobilitzar la gent perBonaplata, la primera que va recolzar entitats com araexplotar industrialment el tèx- Montsalat que fa la feina d’in-til i a la gent que hi treballava, vestigar i denunciar penalmenti veien la mina com una alter- Gairebé tota laigua del subsòl de aquest desastre ecològic. Denativa. Poc desprès es van Sallent es salada i LEMPRESA TE moment i ha una denunciapenedir ja que les condicions LA CARA DE NO ADMETRE-HO!!! presentada pel fiscal generallaborals i de seguretat eren ya de residus més bèstia de gaire cosa. Quan els beneficis per Medi Ambient que contem- de medi ambient que obliga amolt primitives i realment Catalunya. Si les condicions primen, la mina és privada; pla les dimensions màximes tancar labocament de runa iquasi mortals pels miners. Van laborals van millorar, la merda quan les coses van mal dades, en 70has. docupació i una fer desaparèixer els cinc dipò-lluitar, es van sindicar (a la va augmentar amb el vist-i- la mina és pública. Actualment alçada de 625 m, que la con- sits actuals (dos a Sallent, dosCNT) i desprès de molts anys plau de les forces públiques pertany a Dead Sea Works, vertirà en la muntanya més a Súria i un dinactiu i abando-de lluita (uns 50 anys i moltes de poder i bona part del poble multinacional israelita que alta del Bages. Tot un desgra- nat a Balsareny). Segons fontsmorts) aconseguiren certes de Sallent. Si això no és controla el 98 % de la potassa ciat rècord de birra negra. La de Montsalat i els precedentsmillores econòmiques i veien negligència... de toooot el món i espera amb merda més gran del món. històrics és de preveure uncom saplicaven part de les Despropòsits són la forma avarícia la retirada dels aran- Des de lany 1983 lempresa llarg període de temps abansmesures de seguretat i salut dactuar dels Ajuntaments, zels lany 2005 per facilitar les ha dilatat, entorpit i (es supo- de celebrar-se el judici.laboral. lempresa i els habitants da- explotacions que no li són sa, però no n’hi ha proves, és LA MINA HAURIA DE PAGARFins aquí tot més o menys quest poble. La mina era -o és- fàcilment controlables per por- clar) subornat els polítics LES CONSEQÜÈNCIES, LA FAC-"normal", però... la mina va quasi tant sagrada com el tar la potassa des del Mar "democràtics" per tal de no TURA DE LAIGUA QUE LAcomençar lexplotació intensi- pederasta de lAntoni M. Claret Mort, on la potassa sextreu aplicar les directives mediam- PAGUI LEMPRESA.va amb mètodes moderns i, (que per cert, rep més home- amb pala i a cel obert ( i segur bientals. Actualment no hi ha Des daquí fem un crit dalar-com a conseqüència, el runam natges que els centenars de que la mà dobra és palestina, una sola font daigua potable ma i de lluita popular per solu-provinent de lextracció va morts que ha generat la mina. jordana, sudanesa.....). no salada en més de la meitat cionar el problema perquè elsaugmentar de forma propor- Tot un referent). Una ínfima del terme de Sallent i una bona nostres fills i néts gaudeixincional al ritme de producció. part de la població es benefi- Amb contactes i entrevistes part del de Santpedor. El muni- del poc entorn natural que ensActualment cada dia sabo- cia de la mina, però tots en hem aconseguit una sèrie de cipi ha dextreure laigua direc- queda. Si no actuem ara i ambquen més de 1000 tones a la rebem les conseqüències. dades molt sucoses, com ara tament del riu, sha fet una força, la merda ens arribarà almuntanya més alta del terme Dels interessos comercials que la mina té un programa nova potabilitzadora que l’han coll.de Sallent, és a dir, la muntan- sense escrúpols no cal dir-ne dampliació del runam aprovat de pagar tots els contribuents les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581 C/ passeig, 7Web. www.ladrogueriamanresa.com telf· 8321164 EN VENDA (LOCAL I VIVENDA DE 2 PLANTES)E-mail: info@ladrogueriamanresa.com Santpedor
  7. 7. 7Les dades de la negligència Montsalat va presentar una denúncia a la fiscalia mediam- biental de la Generalitat lany- 1983. Les directives (quan la sal passa al subsòl i la 1997. El fiscal contesta lanymediambientals dobligat compli- capa freàtica). Encara no han 2003 acusant a lempresa de totsment de la Generalitat i el Govern estat col·locats. els càrrecs (jutjat número 2 deCentral entren en vigor. Obliguen >Demana estudis geològics a Manresa). El fiscal demana laa l’adequació dels abocadors càrrec de la mina per determinar prohibició de seguir abocant mésindustrials per un major respecte el grau de repercussió del pes del runa als 5 dipòsits i la clausura iamb el medi ambient i a mesures runam sobre el sòl. retirada del runam. El judici enca-correctores en els ja existents. >Exigeix controls de salinitat dels ra no té data i, per experiència,- 1998. Les empreses torrents que desemboquen al sabem que és més fàcil que unexplotadores de les mines de Cardener i pous de recollida de arbre creixi en el canto dunpotassa del Bages no han fet un l’aigua descorrentia. Encara és paper de fumar que un empresa-pas realment efectiu pel compli- lhora que es vegi cap voluntat ri entri a la presó. Tanmateix lament de la llei, és més, la mina de per part de Súria K i/o Dead Sea sentència demana accions penalsSúria demana una ampliació del Works. als responsables de la mina.dipòsit de runa i aconsegueix uncanvi de qualificació urbanística Daltra banda, a Sallent encara ho En tot això, els governs del PP iper part de lAjuntament passant tenim pitjor de moment, ja que el CIU cauen i es tira enrera el PHN.la superfície ocupada de 26 a 62 programa de restauració que LAgencia Catalana de l’Aiguahas. Les al·legacions tiren enrere Potasses del Llobregat havia de demana part dels fons públicsl’ampliació a la Generalitat. presentar lany 1983, lhan trami- previstos pel mateix per donar- 2003 . Mes de juny. És tat amb urgència lany 2003, 20 solució al problema. Com sem-aprovada per la Direcció General anys després!! En aquests pre, els contribuents ho pagaremde Boscos de la Generalitat una moments, el nou Govern el té 1983. Les directives medioambientals dobligat i Dead Sea Works es seguirà enri-ordenança que permet lamplia- aturat. compliment de la Generalitat i el govern central entren en quint. JA NHI HA PROU!!!!!ció però amb una sèrie de nor- Aquest programa no admet ser la vigor, hi la mina encara no ha fet res.mes correctores, com ara: causa de la salinització de quasi EXIGIM QUE, COM A MÍNIM I PER>Preveu la desaparició del runam tota laigua potable subterrània El mes de maig de lany 2004 la El representant de Montsalat -lor- COMENÇAR, LA MINA ES FACI(sense posar-hi cap data) i, per del terme de Sallent i part de Direcció General de Medi ganització ecologista que porta CÀRREC DE LES DESPESES DE LAI-això, reclama una fiança de 5,2 Santpedor i Balsareny ni contem- Ambient presenta les esmenes el cas- entrevistat per mi, creu, i GUA DE SALLENT AIXÍ COM DEmilions deuros. L’actual pro- pla programes de mesures pel pla del 1998 per Iberpotash tota la organització també, que LES INDEMNITZACIONS ALS VEÏNSpietària de la mina sembla que correctores. D’altra banda preveu SA dobligat compliment en un lempresa dilatarà en el temps la- DE LESTACIÓ (QUE ELS HIencara no lha dipositat. una ampliació del runam -esmen- terme de 60 dies hàbils. Som a plicació de les mesures fins a PAGUIN ELS PISOS NOUS,>Determina controls piezomé- tada abans- amb 70 has. docu- lOctubre i encara no sha fet res. aconseguir un canvi de qualifica- COLLONS)!!!!!!!!trics de les subsidiències salines pació i 625 m. dalçada. ció mediambiental del runam.Entrebancs inesperats en la IV festamajor alternativa de CalafCalaf automàticament quedaria satisfactòriament. A continua- Granges i Visca la Festa Major premi proporcionalment alsCol·lectiu les granges suspès el procediment de ció sencapçalà la festa amb la Alternativa. participants. A la nit es desen-D sol·licitud dautorització per rumba cariñosa de Karlitos el cadenà el concert tant esperat os dies abans de fer la fer la festa major alternativa. Rata y Combosea i és llegí el Un pregó simbòlic que volgué de : Terrorismo Sonoro, Mano festa major alternativa, Conseqüentment, després de pregó modificat per tal de transmetre el sentiment dim- Armada, Penetres i Código. sens feu arribà una llargues discrepàncies i donar donar constància dels proces- potència davant les entitats carta en la qual un moltes voltes el tema, a les 12 sos en que ens havíem topat: des de un col·lectiu emergent, Fou una Festa Major participa-seguit de lleis i decrets poc de la nit del dia abans gràcies i la existència del poder per tiva i amb eufòriques ganes dedescriptius, ens demanava la- a certa provocació causada per Bona nit fills i filles de Satan. part daltres que amb un fil continuar endavant amb la llui-nul·lació de la festa major. En la ràbia, la senyora alcaldessa Un altre dia la casa de la vila mouen tot el funcionament ta, tot i que tinguem entre-la carta, sens demana una canvià didea i se li encengué ens ha volgut escanyar,Jaja! jurídic. Finalment, la festa bancs entre mig, lluitaremdescripció acurada del lloc on la llum per poder-la organitzar Però sort nhi ha que encara acabà amb un Soundsystema amb esforç fins aconseguires duria a terme la festa i les al Casal del poble. Decepcionats nhi hagué un que es va saber de Drum&Buss. lobjectiu desitjat.característiques daquesta, per però contents per haver pro- enrotllar i aconseguí que ensfinalitzar-la sens demanava duït sensació ens disposarem la deixessin fer. I tot i que El dia següent, a la tarda es vauna pòlissa de responsabilitat a reorganitzar-la. volen que ens fotem de fred, fer el Campionat de Futbolí ¡¡¡¡FEM TOTS JUNT@S DE LAcivil. També sens informava encendrem aquesta nit de que durà tota la tarda i va ser FESTA LA REVOLUCIÓ SOCIAL!!!!de forma solemne i educada Així doncs, la Festa Major bruixes, dimonis i diables/es molt equitatiu. Els tres primersque el fet de no presentar començà amb un Sopar a base de bona festa autoges- reberen un futbolí de fang fetaquesta documentació, Popular el qual va transcorre tionada i popular. Aupa les pels propis organitzadors i un les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació plaça Europa nº7 tel.botiga 08600 berga 938212895
  8. 8. 8Sant Cornerli i la febre del formigó Sant Corneli dunes 30 hectàrees a trenta degradada per les antigues Gbx anys en un sòl qualificat de mines i explotacions a celobert rústic, poc més amunt daques- i la veïna Central Tèrmica, que U n exemple més de la ta antiga i històrica colònia segueix contaminant amb febre constructora i de minera, i just al costat dun pol- carbó Sud-africà), així com les seves conseqüències vorí en actiu. Davant les quei- greus molèsties al veïnat, per a la comarca el trobem xes de lAssociació de Veïns de la circulació de 100 camions amb el projecte dobrir una Sant Corneli, més de 700 sig- danada i tornada per dia pedrera al costat del nucli de natures i el suport de diversos (18.000 tones i una voladura Sant Corneli, al terme munici- grups i entitats, lalcalde setmanal), amb tot el seu soroll pal de Cercs, que ha trobat la Ferran Civil (CiU) afirmava i polseguera. Malgrat tot, lim- oposició frontal dels seus habi- recentment en un ple no estar- peri del formigó avança; el pri- tants. Des que ho van saber, hi a favor -tot i haver amagat i mer negoci del país al servei ara fa uns mesos, aquests han silenciat el projecte durant dels cacics locals, amb la ine- començat tot un seguit de pro- força temps- i passava la pilota fable complicitat de la classe testes que es visualitzen en a la Generalitat. Es dóna la cir- política. pancartes a moltes cases i pin- cumstància que lenginyer tèc- tades. Sota largument que "la nic de lexplotació de la pedre- *Salvador Fernandez, gerent quantitat dobres públiques i ra és Josep Chacón, regidor de Roca Cercs S.L. a Regió 7. privades fa que hi hagi una també de CiU al mateix munici- manca dàrids per a la cons- pi. El projecte suposaria irrepa-Pancartes de protesta a Sant Corneli. trucció"*, lempresa Roca Cercs rables danys mediambientals i S.L. pretén obrir una explotació paisatgístics (en una zona prouRoberto B. Lopez comença una novavaga de famNota de redacció: Aquest article fóu enviat el dimarts 14 de setembre com des que són les mateixes de moltís-assenyala el mateix , pel que suposem que en Roberto ja ha deixat la vaga sims altres reclusos.de fam. Tot i així volem reproduïr-lo per tornar a recordar les seves deman- Laltre reivindicació que exigeix és trasllat immediat a una presó cata- Fax: 976208259Saragossa l’efectivitat del seu trasllat definitiu lana. Cal exigir a aquests organis- DGSPiR DG II PPGSP a una presó de Catalunya, a prop mes penitenciaris laplicació imme- Jesús Martínez i Marín C/ del seu lloc dorígen i residència i a diata de les redempcions que li Alcalá, 38-40E l pres ROBERTO B. CATRINO prop de la seva família i amics, don corresponen. I mentre que la situa- Cap del Servei de Rehabilitació ha decidit posar-se en vaga va ser allunyat fa més de 4 anys. ció del Roberto no canviï, cal exigir 28071 Madrid de fam i set a partir del dia Aquesta petició també es corres- a la direcció de la presó de Zuera el C/Aragó 332 I Tlf.: 913354700 davui (dimarts 14 de pon amb allò legalment establert control rigorós que lestat duna (Centralita)Setembre), després dinformar-nos per la seva pròpia llei. persona presa en vaga de fam i set 08009 Barcelona I Fax:telefònicament daquesta decisió i El seu estat dànim davant daques- exigeix (seguiment i atenció mèdi- 913354062 (Traslados)de la comunicació de la mateixa, a ta injusta situació és desesperant. ca diàries, trasllat de tots els infor- Tlf 932140167, Faxtravés duna instància a la direcció Es troba indignat, després de tants mes mèdics -diariament- al JVP i a 9 3 2 1 4 0 1 5 6de la presó. anys de lluita dins el F.I.E.S., veient la propia DGIIPP...). Així mateix cal dgip@dgip.mir.esEl Roberto (nascut a Tremp -LLeida- com sel rifen fent-li promeses que exigir al jutjat de vigilància peni- jmm@gencat.neti resident al Berguedà), es troba després no acomplèixen i com tenciària de Zaragoza el control Departament deacomplint condemna a la presó de juguen amb els seus drets contem- judicial absolut daquesta situació. Justícia (Generalitat)Zuera (Zaragoza) , després de que plats en la pròpia llei penitenciària. TAL I COM HO DIUEN LES SEVES Albert Batllefos progressat al 2n grau peniten- L’última novetat és que va ser can- PROPIES LLEIS!!! Conseller de Justíciaciari i traslladat a aquesta presó viat de mòdul (del II al IX), sota el Cal denunciar lhostigament i la- C/Casp 26des del mòdul F.I.E.S. de Huelva fa pretext que estaria millor i que tin- bandó legal del que està essent 08010 Barcelonaaproximadament 3 mesos. dria accés als tallers, però ell afir- objecte el Roberto per part de tot elEls motius daquesta decisió són la ma que la seva situació no ha fet sistema penitenciari. És una qües-falta dhonestedat de les autoritats sinó empitjorar. Ha acabat senten- tió de respecte a la dignitat i elspenitenciàries: ciant que no pot continuar més en drets humans de la que tots i totesAbans del seu trasllat des de aquesta situació a no ser que bus- en tenim una part de responsabili-Huelva va ser informat per la direc- quin que perdi els papers i acabi tat. No podem ignorar aquesta rea-ció daquella presó que seria tras- fent una bogeria per fotre-li 20 litat criminal!lladat a una presó, el més pròxim anys més de presó.possible a Catalunya, on podria El seu estat físic tampoc ofereix un Envia cartes, fax, e-milios, telefonadesenvolupar activitats destudis i panorama esperançador: Malalt del als responsables daquesta situacióformació que allà li eren negades VIH, el propi Roberto pronostica per exigir que acomplèixin lesper estar classificat dins el règim que en 4 dies de no menjar ni seves lleis i respectin els drets delF.I.E.S.. Ara, a la presó de Zuera, es veure res haurà de ser portat a un Roberto, com haurien de fer ambtroba que no pot fer res daixò. hospital per extremar la seva aten- qualsevol persona:També exigeix que se li faci efecti- ció mèdica degut al deteriorament Dirección del C.P. Zaragozava laplicació del temps correspo- del seu cos. Juzgado de vigilancia Penitenciarianent a les redempcions, que ACCIÓ!!! de Zaragozasegons la seva situació penal regu- Cal exigir a la Direcció General de c.p. 50800 - (Zuera) Zaragozalada per la pròpia llei penitenciària Serveis Penitenciaris i Rehabilitació c.p. 50800 - Zaragozasumen 35 mesos. La seva imme- de Catalunya i a la Dirección Tlf.: 976698405 (Seguridad) Idiata aplicació el posaria pràctica- General de Instituciones Tlf.: 976208182 (o /3)ment al carrer. Penitenciarias de Madrid el seu Fax: 976698456 (Régimen) I
  9. 9. Col·lectius de l’alt LlobregatNa Bastardes Amics d’agustin Manresa Sallent Fa uns dos anys i mig, un grup de gent de Manresa vam començar a reunir-nos amb ganes de trobar un espai. I el 18 de maig de 2002, Rueda El col·lectiu "Amics dAgustín Rueda" de Sallent vauna quarantena de persones vam ocupar lantiga néixer el mes de febrer de 1998 per organitzar els casa Na Bastardes, actes del 20é aniversari de lassassinat del nostre situada al numero company Agustín Rueda a la presó de Carabanchel la 13 daquest mateix nit del 13 al 14 de març de 1978. carrer. Aquell dia es va destinar a la Els actes van tenir un important ressò dins del món neteja de la casa, a llibertari, i ens va permetre conèixer a molts altres fer les primeres companys i companyes de tot Catalunya i partreparacions i a asse- d’Espanya.gurar-la. La primera setmana va ser molt Molta gent que havia participat en les protestes, mani- intensa, i gràcies al festacions i accions que es van esdevenir quan suport i lajuda de lAgustín fou assassinat van participar voluntàriament moltes persones es i espontàniament en els actes. També vam construir una va avançar molt en exposició que ha recorregut una bona part del terri-lacondicionament de tori català i el nom de lAgustín i la seva lluita contin- la casa. Les raons uen vius. que ens van moure a ocupar va ser lal- És de destacar que en el transcurs daquells dies vamliberament dun espai conèixer al company Juan de la Llagosta i, a iniciativa per la reflexió, el debat i la lluita, que permeti seva i juntament amb els companys del Berguedà, donar una alternativa al pensament únic i a les l’Hospitalet i Granollers vam celebrar poc tempsformes de convivència oficials, sempre intentant després la I Marxa del Maquis per la recuperació de trencar amb les dinàmiques autoritàries i de la Memòria Històrica, jerarquització, i per altra banda, la voluntat amb la repercussió que de fer front a lespeculació que sestà duent a el temps ha donat tant terme des de lAjuntament, immobiliàries, en làmbit acadèmic i du-constructores... a la ciutat i als preus desorbi- nió (encara que fos, des- tats que no permeten un accés fàcil i digne a graciadament, temporal) lhabitatge. I per últim, parar els peus a aquest dels col·lectius lliber- afany de construir un Barri Antic de luxe, taris. lluny de les possibilitats econòmiques del seuveïnat i passant per sobre de la memòria històri- El nostre objectiu es la ca del barri i la seva identitat. Des del principi difusió de les idees llib- Na Bastardes sha utilitzat com a vivenda i ertàries així com restau- també sha obert com a centre social, en rar la memòria del nos-algunes èpoques més periòdicament i actualment tre company, tanmateix es sobre puntualment quan hi ha activitats. Al fa un seguiment del món llarg daquests quasi dos anys i mig docupació de les presons i es shan fet tallers dantiautoritarisme, de gènere, col·labora tant com es dantipsiquiatria, de reparació de bicis, dhorti- pot per seguir amb lúltima lluita en que lAgustín va cultura, de fotografia... shan fet també debats deixar la seva vida.sobre drogues, lIraq, Palestina, immigració... Hi ha hagut passis de videos i pel·lícules, exposi- SALUT I ANARQUIA! cions i al principi sobria una cafeta 4 tardes a Navarcles la setmana. Shan fet jornades per aprofundiren temes concrets: les jornades de guerra civil i revolució social, que van durar dos mesos, Cal carrasclet El projecte de Cal Carrasclet comença ara fa 4 anys jornades antirepressives, sobre lespeculació, amb la obertura de la botiga de Comerç Just i Solidari, sobre transgènics... També shan fet xerrades durant el primer any es comença a condicionar el dar- docupació, presons, Itoiz, dels detinguts del rera de la botiga, que és on actualment hi ha el 12 doctubre... I un parell de festes i tot. Des Carrrasclet. Finalment sinaugurava ara fa gairebé 3 de lassemblea de la casa sha participat també anys el projecte de Cal Carrasclet, que per sobre de tot en lorganització de la festa major alternativa vol ser un punt de trobada per tota de fa un any, i es participa en la coordinadora aquella gent que no creu en el sis- antirepressiva de Manresa. Així com al principi tema actual i que no troba un espai les assemblees de la casa eren bastant nom- on poder expressar-se lliurement. broses, ara shan anat reduint, i quedem un Per això lluny de personalismes i grup duna desena de persones. El centre col·lectius el Carrasclet és de tots i social sobre quan hi ha alguna activitat de per a tots,restant obert per qual- cara a la gent, però a part hi tenen lloc les sevol activitat que si vulgui organ-assemblees de la casa, que es fan els dilluns, i itzar per qualsevol. Funciona de man- a més shi reuneix també una assemblea de era assembleària i autogestionada dones, una assemblea contra les presons i la intentant arribar sempre al consens societat carcerària, i el grup de boikot nascut entre tothom i així, poc a poc, entre durant les mogudes en contra la guerra dIraq tots, iniciativa per iniciativa, anar establint un veritable hi fa alguna activitat. En aquests moments ses- contrapoder popular. tan realitzant dos tallers periòdicament a la casa, un delectricitat, i un dautodefensa (Thai Horaris: box). I hi ha previstes algunes activitats de les Divendres i Dissabtes de 20:00 fins ....(que sacabi la nit) quals us anirem informant a mesura que sapiguem dia i hora. Adreça: carrer Sant Benet número 35, Navarcles.

×