Your SlideShare is downloading. ×
El pèsol Negre. Nº 13. Maig-Juny  2003 (2a època)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

El pèsol Negre. Nº 13. Maig-Juny 2003 (2a època)

258
views

Published on

El pèsol Negre. Nº 13. Maig-Juny 2003 (2a època)

El pèsol Negre. Nº 13. Maig-Juny 2003 (2a època)

Published in: News & Politics

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
258
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. L’1 de maig no éscap fira! a atuït ió grII època Núm 13 difusmaig-juny 20033000 exemplars CONTRA EL CAPITALISME I LES SEVES GUERRESUn any més haurem dassistir a la farsa de lació i vexació contra la classe obrera, els treballadors ja no saben el que són sindicalisme és una eina molt útil i nola fira de maig. Com denunciem cada any: és per això que volem recuperar tal ni quin lloc ocupen dins la societat. té res a veure amb el que fan els burò-l1 de maig no és una fira! És el dia de lo- diada. Perquè lexplotació segueix i al Venuts i traïcionats pels sindicats ofi- crates de CCOO i UGT. Perquè un sin-brer explotat, un dia que històricament ha Berguedà és més palpable que enlloc. cials CCOO i UGT, avui els treballa- dicat no és una gestoria, perquè no La gran comèdiaestat i hauria de ser jornada de lluita. A Mentre els explotadors organitzen dors només pensen en tenir una mica volem que decideixin per nosaltres: calBerga, però, lhan convertit justamente en aquesta fira i segueixen sent els de més que el veí a canvi de baixar-se que ens organitzem a la feina Cal recu- El moviment anarquista berguedà en eltot el contrari: en el dia dels explotadors. sempre, pel que fa als obrers tot ha cada dia més els pantalons. Però això perar les assemblees, cal que recupe-Estem totalment en contra de tal manipu- canviat: ha de canviar perquè és possible. El rem lanarcosindicalisme. Pàg 2 punt de mira de la policia arriba a Berga: Eleccions municipals Arrel de les jornades contra la repressió al està farta dels abusos de poder que pateix. Tot i que Berguedà i de lexitosa manifestació contra els abu- no hi hagué cap incident, diversos joves han patit sos de la policia, diversos joves anarquistes han persecucions i assetjaments. Per tant, no es perse- estat el blanc de les forces de repressió. Les jorna- gueixen delictes sinó que sataca i es persegueixen des foren enormement concorregudes i sentides les idees, fet del tot anticonstitucional. per una gran part de la població que senzillament Pàg 2 Han estat vivint del "cuento" quatre anys, sota la falsa excusa de ges- tionar-nos els diners. Durant aquest temps no han fet gens de soroll, no sels ha sentit ni vist massa. Sabíem que hi eren perquè notàvem les con- seqüències de la seva ineptitud. Però no sadreçaven a nosaltres per a res. Amb els nostres "quartos" ja en tenien prou, no necessitaven res més de nosaltres. I pobres de vosaltres si necessitàveu res dells..., llavors pla, estàveu arreglats. Però ara et tornen a necessitar. Ets molt important. Almenys el teu vot. Tornen a voler que els hi donis permís per viure a costa teva. Perquè clar, som tontets i no sabem gestionar-nos solets i necessitem polítics que ho facin per nosaltres. Votem o no, faran el que voldran, amb ben poc es sen- ten legitimats. Però que sàpiguen que no ens deixem enganyar, sabem el que són i el que fan. Per una democràcia participativa, per un municipalisme llibertari: Abstenció activa! a del Pàg 4 c a èpo2 anys! à segon re fa L a Ne g PèsolFIBRESA: Un exemple d’insolidaritat obreraManifestació enmacada dins les jornades contra la repressió realitzades l’11 de gener a Berga/ el justicier enmascaratAvui al Berguedà hi ha ben poca molts treballadors. No traurem la culpa a CCOO ifeina i la que hi ha no és digna. La majoria dels treballadors obli- UGT que shan encarregat enEls empresaris aprofiten la precà- den la seva situació per mitjà de aquest darrers 25 anys de des-ria situació dels immigrants pro- drogues legals com la tele, lalco- prestigiar el sindicalisme, peròvocada per les lleis de lestat per hol i la compra compulsiva. igualment lactitud dels treballa-poder explotar impunement i Daquesta manera obliden que no dors hi juga un paper important.sense vergonya aquestes perso- només venen la seva força de tre- Són moltes les empresesnes. Mentre daltres berguedans ball sinó també la seva dignitat. Berguedanes on es dóna aquestamarxen fora de la comarca bus- La situació és terrible i només situació. Per tant, comença a sercant la cada cop més infreqüent beneficia als empresaris: els tre- hora de recuperar la dignitat i 2feina digna. balladors covards, sense sentit de lluitar directament, sense burò- 6 pagines centrals 4 5Davant daquesta situació, el pit- la justícia ni de companyerisme crates ni xoriços. Cal reorganitzarjor de tot és lactitud que prenen són cada dia més freqüents. lanarcosindicalisme. pàg 5 a a Editorial de la Noticies breus Accidentes de El treball no El Pèsol Negre es mani- Per posarte en contacte publicació, a sobre actualitat trabajo dignifica i una festa a través de l’editori- amb nosaltres, enviar arti- partir d’aquest al. La resta d’articles i cles, per anunciar-te o el número en tres local nova aportació al opinions són responsabil- que sigui: idiomes debat itat dels seus autors pesolnegre@hotmail.com
  • 2. Català Castellano Volem començar disculpant-nos Queremos empezar davant dels nostres lectors degut disculpándonos ante al retard en la sortida daquest nuestros lectores por número del Pèsol. Als amics el retraso en la salidadaquesta publicació cal dir-los que poden estar tranquils de este número del Pèsol. A los amigos de esta publi-ja que el Pèsol Negre no deixarà de sortir, i als que no els cación hay que tranquilizar-les, ya que el Pèsol Negre no dejará de salir y a los que no les guste pues ajo y agua.agrada doncs que shi posin fulles. Com podeu veure el Como podéis ver el Pèsol ha cambiado de formato, cali-Pèsol ha canviat de format, qualitat, tirada..., i això, justi- dad, tirada..., y todo esto justifica en parte el retraso en lafica en part, el retard en la sortida daquest número. aparición de este número.Seguim convençuts de la necessitat dun mitjà com Seguimos convencidos de la necesidad de un medio comoaquest a la nostra comarca i el nostre compromís amb la éste en nuestra comarca y nuestro compromiso con lallibertat dexpressió no ha reculat ni una passa. libertad de expresión no ha cedido ni un milímetro.El món segueix sent una porqueria, gràcies a lexplotació, El mundo sigue siendo una porquería, gracias a lala injustícia, lodi, la ignorància, lautoritat, lobediència, explotación, la injusticia, el odio, la ignorancia, la autori-etc.; tot plegat gràcies a la suma daccions i inaccions de dad, la obediencia, etc.; y todo esto gracias a la suma detots. Mentre això no canviï, aquí estarem lliurant batalla acciones y inacciones de todos.a tot allò que ens repugna, en nom de la llibertat, la Mientras esto no cambie, aquí estaremos librando batalla a todo lo que nos repugna, en nombre de la liber-igualtat, la justícia, el lliurepensament, lamor...; en defin- tad, la igualdad, la justicia, el librepensamiento, el amor...;itiva en nom de lanarquia. en definitiva en nombre de la anarquía.El Pèsol no el fan savis ni respectats intel·lectuals; ni El Pèsol no lo hacen sabios ni respetados intelectuales; niganes. El fem entre totes i per a totes. Tothom hi pot dir ganas. Lo hacemos todas y para todas. Cualquiera puedela seva, tothom qui tingui alguna cosa a dir. No tinguis ni participar, cualquiera que tenga alguna cosa que decir.por ni vergonya, si vols pots reflexionar en veu alta, No tengas miedo ni vergüenza, si quieres puedesexplicar-nos la vida, denunciar el que calgui, dir les coses reflexionar en voz alta, explicar-nos la vida, denunciar loclares i sense por, perquè aquest ha estat, és i serà un que haga falta, decir las cosas claras y sin miedo, porqueespai de llibertat. I recorda que pots expressar-te sigui este ha sido, es y será un espacio de libertad. Y recuerdaquina sigui la teva llengua: català, castellà, àrab... que puedes expresarte sea cual sea tu lengua: catalán,Per fer-nos arribar escrits fes servir el correu electrònic: castellano, árabe...pesolnegre@hotmail.com o sinó, espavilat perquè ens Para enviar-nos escritos puedes hacer servir el correo electrónico: pesolnegre@hotmail.com o sino, espabílatearribi per altres vies. Però recorda, en una publicació que para que nos llegue por otras vías. Pero recuerda, en unareprodueix tant fidelment la ficció que ens han obligat a publicación que reproduce tan fielmente la ficción queviure no es pot firmar sinó és sols amb pseudònim. nos han obligado a vivir no se puede firmar sino es sola- mente con seudónimo.ELS PÈSOLS RESISTENTS, MÉS NEGRES QUEMAI ELS PÈSOLS RESISTENTES, MÁS NEGROS QUE NUNCA Fins quan la tortura? En aquest número iniciem la publicació dun a qualsevol que tingués conjunt de 18 poesies apòstates creades pel nos- el poder tre estimat col·laborador, en Sargantanu. En i els fes costat A la memòria dAgustí Rueda principi, es previst publicar una o dues en cada al preu que fos, "Amb quanta malícia has número del Pèsol Negre. al preu que fos volgut aterrar les forces i el preu han estat patiments, de aquest valerós "home" “ "Una religió és una secta que ha triomfat" han estat frustracions, -escoltat por ahí- ha estat submissió En una garjola, quan el camí era la desobediència, a les fosques, Un apunt previ: ha estat negar-se sense un raig de llum la millor arma quan el cos demanava ser, has mort. contra les religions ha estat creure és no inventar-se res, quan la ment demanava pensar Per les mans entendre la seva finalitat i sobre una promesa inventada, dels teus botxins i veure els seus efectes. sobre els mots dalgú, has mort. jerarques cristians, Ells, enemics de tota llum, Poesies apòstates (I) que ni creieu, que tots els qui com ell heu trobat plens dodi, Quan vaig néixer us han fet fàstic shan acarnissat em vau fer cristià. i heu acabat anul·lant, contra tu, Mai vaig entendre per què. sobre cadàvers, i than mort. Em parlàveu sobre deseperats, dhumanisme, sobre piles Has restat sol de ser persona, i piles de monedes en el teu calvari, de ser lliure, ningú de tu mexplicàveu que cadascú heu establert el vostre domini. sha compadit. ha de cercar la pròpia veritat però mhavíeu fet duna organització Pares, Sols la natura com aquella, per què em vau batejar? ha quedat un moment, soci dun club en suspens, que sabíeu Sargantanu esglaiada. que shavia perpetuat en el poder Conxa Millan a base desclafar Berga, 14 de març de 1978 els desitjos de felicitat, hedonistes o epicuris,Extret de: MILLAN, CONXA: Paraules a cops de mall. Ed. Mediterrània, a base daterrir1992.Enguany fa 25 anys de lassassinat del company sallentí Agustín Rueda i lhem dogmatitzant sobre el més enllàrecordat junt amb els seus companys, amics i familiars amb tot un seguit dactes fen costat als reis,que shan dut a terme a Sallent, don ell era nascut. als senyors,Avui a les presons daquest país i darreu del món es segueix torturant, humilianti despreciant la humanitat. Ni oblidem ni perdonem. Visca lanarquia! a qualsevol,
  • 3. Berga planta cara als mossos d’esquadra Conseqüències deMés de 90 persones es manifesten contra la policia autonòmica les jornades A raó de les jornades antirepressives cele-Com ens diu el manifest de la itzà al Centre Cívic de Berga una una relfexió més general sobre Forn. Aquesta contà amb una brades a Berga l11 de gener, un company hajornada: "desgraciadament el xerrada col·loqui sobre els abu- la policia. Hi trobem fragments més que notable assistència de sigut victima de seguiments i duna exhausti-jovent del Berguedà hem sigut sos comesos pels mossos bastant explícits: " Perquè gent que fins hi tot desbordà als va persecussió per part de la policia, suposemels que més hem notat la presèn- desquadra al Berguedà i sobre desenganyem-nos: en un sistema organitzadors. Més de noranta per haver-lo relacionat com a organitzador decia de la policia autonòmica". què fer en cas de detenció. Un on uns pocs acaparen els mitjans persones configuraven el gruix les citades jornades. Cal dir que el company si bé potser hi va participar, com moltíssimsPerò no només els joves, sinó advocat especialitzat en el tema i de producció i la resta estem de la protesta. Al veure lèxit de altres joves berguedans, no destaca per sertota la població, creiem que se joves assistents a lacte intercan- destinats a treballar pels lacte, es plantejà la possibilitat uns dels promotors de lacte. A continuaciónha adonat de com les gasten viaren opinions i experiències primers, en un sistema on exis- de convertir la concentració en narrem el fets tal i com ells ens els narrà aaquests protectors de la "pau i durant una bona estona. Lacte teixen desigualtats i injustícies una petita manifestació i final- nosaltres:lordre". Des de la seva arribada va contar amb una notable profundes, la policia compleix el ment en assemblea espontània es "El dilluns 20 de gener em vaig despertar a les 7:45 del matí com cada dia per anar a tre-hem tingut episodis bas- decidí que fós així. Amb una ballar. I quina va ser la meva sorpresa que justtant lamentables: intim- pancarta davantera amb el al sortir de casa vaig veure un cotxe de la sec-idacions, autoritarismes, lema "Contra la repressió reta aparcat uns metres de casa meva. Tot iregistres, seguiments i policial al Berguedà, estem així no li vaig donar massa importància doncsfins hi tot, PALLISSES fartes dels mossos desquadra vaig pensar que era una casualitat o que noindiscriminades (veiem (A)" desfilà la gent fins la anaven per mi. Després de rallar-me una estona vaig decidir passar databalar-me més.els anteriors Pèsols plaça sant Pere. Es succeiren Però el dia 22 de gener, el mateix cotxe de laNegres). I dins daquest consignes contra la policia: secreta ja tornava a estar allà esperant-me.context és normal la ini- "la policia tortura i assassina", Aquest dia sí que li vaig donar importància, iciativa que dugueren a "fora les forces docupació", al fixar-me en el cotxe vaig veure que hiterme els joves anar- "de azul, verde o marrón un anaven dos homes dintre. Jo vaig passar pelquistes que els redactors cabrón es un cabrón", "perros costat tranquil.lament i quan estava un tros mes enllà vaig observar que el cotxe arranca-daquest article guardianes del orden y la ley va i que no em seguia sinó que marxava enaplaudim i esperem que asesinos a sueldo abuso de direcció contrària que jo. En arribar al lloc ones multipliquin. poder" en foren unes de les mespero cada dia per anar a treballar vaig mes corejades. La mani- observar que el mateix cotxe estava un tros-El passat 11 de gener festació arribà set més enllà, amb els dos homes a dins obser- vant-me. Més tard vaig pujar al cotxe quetingué lloc a Berga una tranquil.lament davant lajun- habitualment em porta cap a la feina, i aljornada de lluita per tament de Berga on es llegí mirar per el retrovisor vaig observar que eldenunciar els sis- un manifest i es donà la mani- cotxe, un instants més tard de la nostratemàtics abusos que festació per acabada. Destacar arrancada, també arrancava i ens començavaportem patint la la nul·la presència policial que a seguir. Aquest seguiment va durar fins alpoblació en general i només es materialitzà en dos lloc on treballo, que es troba a un poble a uns 7 km de Berga, es podria dir que em vanmés concretament el Manifestació contra els abussos policíacs desfilant pel carrer major / Lukal policies locals que van ser acompanyar fins a la porta!"jovent berguedà. La jor- escridassats i "refugiats" en També apuntar que el mateix 22 de gener lanada començà al matí amb una afluència de gent. També es pre- paper de defensor de les classes un portal a la meitat del carrer guàrdia civil va trucar a la televisió localpintada de mural al passeig de la sentà un dossier que recull una poderoses. Es el braç armat de major. Canal 4, per aconseguir les imatges de laIndústria on es qüestiona la sèrie dabusos comesos per la lestat, el que vetlla perquè aque- Però no tot foren flors i violes. manifestació que van treure per la tele.suposada llibertat que garanteix "nova" policia. Aquest és un st sistema injust es perpetuii." Els redactors de larticle creiem També ens hem pogut assabentar a partir de fonts fiables que la guàrdia civil ha rebutel sistema democràtic. En el recull darticles apareguts en El gruix del dossier el constitu- que la manifestació fou poc com- ordre didentificar els individus que portaventranscurs daquesta acció sembla aquesta revista des dençà de la iexen un total de 9 articles i una bativa i hi hagué poca partici- la pancarta en la manifestació contra elsser que els joves pintors van ser seva existència i té 16 pàgines. poesia de denúncia. pació de la gent. Tot i així la mossos desquadra.identificats fins a quatre vegades El dossier senceta amb un arti- Tornant a les jornades en sí, el veiem com a exitosa i tornem a Volem denunciar que no es persegueixenper la policia local i autonòmica cle on sens explica el perquè del següent acte que es realitzà fou repetir que esperem que les ini- actes delictius, (doncs no va haver-hi cap inci- dent en la manifestació ni en les jornades)en diverses ocasions, sent fins hi dossier per tot seguit entrar en una concentració a la plaça del ciatives contra la repressió sex- sinó que es persegueixen idees. Això en una Des de la seva arribada hem tingut episodis bas-tot registrats completament - tenguin i es multipliquin per suposada democràcia on en teoria hi ha llib-vehicles inclosos- en una daque- plantar cara als que ens fan la ertat de pensament. Finalment deixar clar: tant lamentables: intimidacions, autoritarismes,stes. Això tot i que lacció era vida impossible dia rera dia. Nestem farts/es, prou dabusos policíacs! Quetotalment legal i shavia dem- I acabem també com acabava el sàpiguen que no ens intimidaran! farem sen- registres, seguiments i fins hi tot, PALLISSESanat fins i tot permís a lajunta- pamflet de les jornades: "contra tir la nostra veu encontra de les injustícies! L’1 de maig no és cap fira! contra tota autoritat visca lanarquia!! indiscriminadesment. tota autoritat visca lanarquia!!" ZaplingSeguint amb els actes: a les17:00 hores de la tarda es real- Barrikada Els anunciants no tenen perquè L’1 de Maig és el dia inter- d’éssers uns dels pitjors compartir les ideologies dels difer- nacional dels treballadors, explotadors de ents articles de la publicació de la classe obrera i hauria Catalunya. de ser un dia de lluita i És insultant transfor- reivindicació dels mar el dia dedicat a les explotats. L’1 de Maig recorda i ret homenatge Franco, tot i que ells diuen ara que són víctimes del capitalisme en el dia dels botxins. És als Màrtirs de Chicago, que el 1886 van ser exe- demòcrates i catalanistes- només els hi quedava imperdonable organitzar aquesta farsa, partici- cutats per reivindicar la jornada de vuit hores. acabar també amb l’1 de Maig. Aquests éssers par-hi i acceptar-la. Però alguns anarquistes Les coses han canviat? La resposta no permet despreciables, que han estat carlistes, franquistes encara estem vius i estem aquí, com sempre cap vacil·lació, ja que en tot cas no ha millorat per i ara resulta que són demòcrates i summament donant la cara. La lluita no s’ha acabat i serà, com bé. I per constatar això no cal ser massa il·lustrat, catalanistes, han fet del dia de reivindicació dels sempre, dura. només cal tenir ulls a la cara, o recordar l’exper- explotats, del dia de la consciència de classe, de la No oblidem qui som, cal prendre consciència de iència vital de cadascú en l’àmbit del treball. lluita per l’alliberament de la vida; doncs han fet la nostra posició a la societat i actuar en conse- A Berga igual que ahir, avui les forces conser- el dia de l’explotació de la persona per la persona, qüència i sense por. Amb la solidaritat obrera vadores i les reaccionàries, mantenen la seva acti- de l’especulació, del vil mercadeig, de l’autoritat i podrem acabar amb l’explotació de la persona tud prepotent, tirànica i desvergonyida. A Berga la submissió. per la persona, amb l’obediència i amb la misèria les forces vives, les que governen des de sempre Al Berguedà actualment hi ha ben poca feina i la econòmica, moral, social i política a la que ens -tant des de l’Ajuntament com des de fora- un que hi ha és d’una qualitat pèssima. Amb l’ame- condemnen el capitalisme, els estats i les reli- bon dia van decidir transformar l’1 de Maig en el naça de l’atur molts empresaris berguedans sot- gions. dia per festejar el capitalisme. Aquests il·lustres meten els seus assalariats a duríssimes condi- VISCA L’1 DE MAIG! VISCA berguedans, un cop havien assassinat o fet cions laborals. No es cap novetat, tothom ho sap. L’EMANCIPACIÓ DE LES EXPLOTADES! marxar totes aquelles persones que van formar Si bé els obrers del Berguedà no han mantingut VISCA L’ANARQUIA! part del magnífic moviment obrer i llibertari del la tradició de lluita del passat segle XX, els tel.botigaplaça Europa nº7 938212895 Berguedà –amb l’ajuda del seu estimat general empresaris si que han mantingut la tradició Pep i tu08600 berga
  • 4. La farsa electoral <<notícies breus>>Ja som en època electoral, no té gaire dolenteria, que no pas pelarriben les targetes censals, ja seu discurs polític.hi tornem a ser. Quina por, Personalment, crec que qualsevolquin fàstic haver d’assistir sistema de govern és dolent peraltre cop a aquesta pantomi- Els polítics ja tornen a treure el cap definició i qualsevol personamalvada, que tin- BOIKOT A ALSINA GRAELLSma. Déu ens agafi confessats, gui voluntat de manar ja és tots que aquest no és un problemao millor dit, Bakunin ens agafi con- o el poder li en farà tornar (ho explica Com a clients de lempresa de transports estrictament berguedà tot al contrari, és Alsina Graells, i com també ho ha fet -moltscienciats. millor Tolkien al Senyor dels Anells, un problema globalitzat i en aquests dies més exhaustivament- la revista Xera! volemCada partit polític comença la seva cam- però què voleu que hi faigui, ja sé que de guerres indesitjades és més clar que manifestar la nostra queixa davant el poblepanya electoral, intentar enganyar algun s’escriu faci, però és que no em surt de Berga. La situació és la següent: per sortir mai. Però cadascú es dol del que li fa mal.incaut i que els compri l’aspiradora, o escriure-ho). Per tant, no vull participar de Berga o bé fas servir el cotxe particular o Veient el panorama, l’opció que ensl’enciclopèdia britànica. en aquesta farsa electoral, bé agafes lautobús de la citada companyia.El PSC ha tingut la bril- però no des d’una posició de Així aquesta empresa té el totalment ellant idea de demanar-nos desídia, sinó que desitjant que monopoli. Però lo més vexatori és que imposa uns preus abusius i ofereix un serveials berguedans què algun cop, ni que sigui de pèssim. Només citaré una dada que crec quefaríem si fóssim alcalde. rebot, la gent pugui gaudir és bastant reveladora: anar de Berga-El primer que se’ns ha d’una democràcia real, o Barcelona val pràcticament el mateix que anarvingut al cap a tots és democràcia assembleària, on de Barcelona a Saragossa. Estem parlant deapujar-nos el sou i viure la gent pugui decidir les lleis, 10,25 euros. Qui pot quedar impassible davant daquesta dada?. Però no només esdel cuento. Però això, no o en aquest cas, les orde- qüestió de preus, doncs molts cops els auto-fa falta que els hi diguem nances i normatives munici- busos senzillament no surten tot i que hoja que en són consumats pals, per les quals es regirà el posa a lhorari, i si lautobús està ple etespecialistes, amb molts seu poble o ciutat. quedes a terra. Crec que cada dia som mésanys d’experiència en el No aquesta farsa d’haver de els que estem farts dels abusos daquesta companyia que com ja he dit TÉ EL MONOPO-sector. decidir cada 4 anys qui vols LI total. A més suposem que aquesta empre-Estaríem de sort, si que et mani, com si no fóssim sa rep abundants ajudes de la generalitatl’únic problema fos aque- prou espavilats nosaltres per doncs són transports públics.sta ànsia per omplir-se poder decidir si Berga neces- Exigim la millora del servei i la reducció grad-les butxaques i aferrar-se sita una puta rotonda que ual de les tarifes fins a la gratuïtat. Mentrestant que corri la imaginació i visquina la poltrona. Hi hem costa un dineral, o construir els sabotatges i boicots a Alsina Graells!!d’afegir el més greu: la un pavelló que almenys noseva incompetència sigui vell abans d’estrenar-lo, PROHIBIT PROHIBIRgalopant, sense distinció per citar alguns exemples, ode cap partit polític, res ficar-nos en una guerra crim- En una plaça del castigat casc antic de Berga un petit cacic de la ciutat, sense cap tipus de vergonya,d’estranyar si s’intenta inal. després de pintar la façana de casa seva hi haavaluar el nivell intel·lec- Crec que estem prou capaci- col·locat una placa prohibint jugar a pilota. Dubtemtual de cada un d’ells, si tats per decidir-ho nosaltres que la placa lhagi col·locat lAjuntament, tot i que hi queda és no votar, total fotran lo quefins i tot els familiars se n’amaguen. mateixos, que sembla que ens tractin hagi una de semblant -però amb lescut de la ciutat- voldran (un altre berguedanisme), i és a la nova plaça de les Fonts. Sigui un desvergonyitSi féssim una llista de les cagades, dels com a imbècils incapaços de saber què veritat perquè els importa ben poc el veí o bé un desvergonyit Ajuntament, cal reivindicarúltims alcaldes podríem fer prou edi- volem o què necessitem. que vulgui la gent, el fet que la majoria la propietat pública dels carrers i places i lalegriacions del pèsol negre per empaperar tot A més a més, ens estalviem el sou de que els nens puguin jugar lliurement. de gent decidim no votar no elsBerga i si parlem de la Generalitat o el l’alcalde i la seva potolada d’amics que impedeix legitimar aquest sistemagovern, ja se m’encén la sang. polític. Acabaran posant un alcalde que només volen xupar del bote TRÀNSIT I ROTONDA Així que davant d’aquesta perspectiva (berguedanisme). han votat 4, quatre que l’han votat perelectoral ens trobem en un cul de sac ja Són rucs, uns poca-vergonyes o bé, totes dues Farts d’engreixar La mort de la democràcia ser prou eixerit, perquè la seva mare ésque votis a qui votis, estem cardats igual Satan Jesulin coses? Tant se val, el cas es que no contents amb el molt bona dona i va sempre a missa, o si caos circulatori provocat per lAjuntament de Berga i porcs(per dir-ho a la berguedana). Ja sabem executat per la Guàrdia Urbana daquesta ciutat; són i representen volen gastar-se 15 milions de les antigues pessetes -que com abans i sempre, són nostres- en una escul- per tant, la cas- tura. I és que això és la política i aquest és el seu tració de la il·lus- interès per el nostre ben estar i per la cultura. Faria Les eleccions ens són venudes com lacte tració i la usurpació riure si no fos tant trist. simbòlic i real més important de la per part duna petita part de la societatJa sapropen les eleccions. De sobte, democràcia. I efectivament ho són si ens de la capacitat política i per tant de laels polítics que lendemà dels anteri- referim a les democràcies parlamentàries voluntat, de tot el conjunt de la societat. EQUIPAMENTS MUNICIPALS,ors comicis van desaparèixer, tornen associades al liberalisme econòmic que Els qui més parlen de democràcia i llib- TOTS SOM IGUALSa tenir presència pública. Els partits coneixem, és a dir, si les associem a les ertat, són justament els que mai hanpolítics mai munten actes culturals, demagògies o democràcies buides de estat ni seran demòcrates i és trist que Hem sabut que una entitat cultural de Berga, loc-ni socials, ni fan res de bo, tret de tubre de 2002 van demanar el pavelló desports nou contingut que patim. just els que de fet som àcrates els hi ho -ja que el vell cau a trossos- per fer-hi un concert."governar", és a dir tret de benefi- Tanmateix en referència al contingut hàgim de recordar. Sels va dir que haurien desperar fins trobar uns diesciar els seus amics amb els diners de etimològic de democràcia, les eleccions Si votem o no, és un fet simbòlic impor- adequats ja que calia consultar els calendaris detots. Doncs ara, ja comencem a veure són un acte simbòlic i real de la no tant però a la pràctica poc trascendent. competicions de les associacions esportives que encartells dactes culturals dERC, de democràcia. Les eleccions són i repre- Ara bé, el que sí que compta és el que fan ús. A dia davui no han tingut resposta, i a més,presentació de campanya de CIU, del durant aquest mesos tant Unió Democràtica de senten la mort de la consideració de fem o no cada dia per recuperar la políti- Catalunya com Convergència han iniciat la seva cam-PSC...O callen mentre roben o parlen les persones com a ésser adults capaços ca usurpada, per recuperar la nostra vol- panya fent una "festassa": la dUnió (especialmentper enganyar-nos. Cadascú que faci de resoldre els seus problemes i de ges- untat. aparatosa) -els burgesos cristians sho saben passarel que li sembli, però alguns nestem tionar-se i viure en llibertat, justícia i Reflexió i acció! Deslegitimem en aques- bé quan volen-. Ens demanem des de quan havienfarts "dengreixar porcs", potser que fraternitat -fet daltra banda propi dels ta colla dusurpadors! Visca lacràcia! demanat els equipaments i si van utilitzar elscomencem a pensar en la "matança". mateixos canals que la resta dentitats de la ciutat i ésser vius- (això, evidentment no vol dir Pep i tu si han trobat tantes traves com alguns. Davant el exempts de problemes, però sí amb caciquisme: acció directa! Pep i tu Direcció del Pres capacitat de resoldrels). Les eleccions berguedà en llui-les diferents entitats a sota enunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació ta pel seu trasllat LUZ Y VIDA Roberto B. LUZ Y VIDA, periòdico obrero defensor de los oprim- Catrino: idos: Aquest és el títol i el subtítol del periòdic obrer ROBERTO B. de Gironella que el grup anarquista Espartaco -de CATRINO LÓPEZ caràcter trentista- va editar durant els anys 1932 i C.P. Palma de 1933. Durant la primera quinzena de maig és pre- Mallorca, módulo vist que el Centre dEstudis Josep Ester Borràs amb el suport de lAjuntament de Gironella en faci una de aislamiento - reedició facsímil. Aplaudim la iniciativa i recomanem ala 4 a tothom la lectura i la reflexió entorn aquest impor- A.C. 1075 tant document històric. 07004 Palma de Mallorca - Islas Barrikada & Pep i tu Baleares
  • 5. més de 5 anys deSuplement del Pèsol Negre Llegeix i difón la premsa anarquista PÈSOL NEGREEn un món com el quevivim, regit per poders iobediències, tothom té uno molts amos i els mitjansde comunicació lluny deser una excepció són pre-cisament un cas exemplar. ria de la població. altra revista -El cul de sac- que es feiaPer un costat el poder que exerceix el En una altra població del Berguedà, a la en aquells moments a la pobla i quecapitalisme, afegit al que exerceixen Pobla de Lillet hi haurà durant la II prenia uns aires cada cop més submi-els mandarins daquesta monarquia a Segona República el periòdic La Llum sos cap al poder naixent del nacionalis-lestil canovista que ens ha tornat a un diari popular fet per republicans, me ranci -avui caduc i en decadència-tocar, fan que una petita part de la marxistes revolucionaris, àcrates i sin- trauran al carrer un número del Rebostsocietat pertanyent a una classe social dicalistes. Aquest diari representarà de Confitures i Fruits Saborosos.molt poderosa i practicants duna cultu- lentrada daire fresc en el món informa- Cap al 1984, a Berga, va sortir Lara pròpia exerceixin la dictadura de la tiu en oposició al Llobregat el diari con- Revistilla que va ser una revista en for-informació sobre la resta de la societat. servador i catalanista del poble. La Llum mat quartilla, molt semblant a un fanzi-Mentrestant, la resta de la societat està serà un antecedent del que serà porta- ne del tot irreverent i interessant. Vaimmersa en un "salbese quien pueda" veu de la revolució al 1936 i fins que ser un curt projecte llibertari -sols qua-decebedor, potenciat per una competi- mori la revolució al març de 1937: tre números- que editaren personestivitat individualitzada que arriba a lab- Horitzons Nous. Amb el subtítol del por- diverses, en la seva majoria provinentssurd. Aquest procés desinformatiu taveu de la revolució, a Horitzons Nous de lescissió de CNT que desembocacomença a les escoles on segueix pri- hi estaran representades les forces posteriorment en la CGT. Finalmentmant la disciplina -amb més o menys revolucio- també cal comptar amb Poc a Poc,èxit per part seva- en contra del odiat naries de la publicació de la Federació del Bages-lliurepensament. localitat: la Berguedà de la CNT editat a Sallent elsEls llibertaris sempre hem tingut clar CNT, la FAI, les JJLL, anys 1987 i 1988.que ens calia construir una cultura Lany 1995 lAteneu Popular de Cal Nelespròpia al marge de la cultura burge- treia a Berga EL GNYC. Butlletísa ja que sinó el canvi social esde- Informatiu Independent devindria impossible. La participació lAteneu Popular "Cal Neles". Nº1,en els seus parlaments, les seves que va ser poc conegut.escoles burgeses, els seus mitjans Daquesta manera arribem alde comunicació..., era, i segueix 1998 i la sortida del primer isent, una garantia de reproducció segon Pèsol Negre, en un primerde la societat burgesa i un gran fre moment molt interessant però deper a la transformació de la socie- poc abast (des de i cap al movimenttat. És per això que ens hem dotat llibertari) i a partir de lany 2000 laduna cultura pròpia i, com no, duns segona època del Pèsol Negre des delmitjans de comunicació propis. I és poble i cap al poble, amb una gran difu-en aquest sentit -entre altres- que sió a totes les societat del Berguedà.cal entendre la gran abundància de Editat per un conjunt divers de lliberta-publicacions llibertàries arreu del món Mujeres Libres i el ries, sense cap tipus de censura i a la-i com no també a casa nostra -que és POUM; sent excloses les forces políti- bast de tothom.casa vostra si es que hi ha cases dalgú- ques que protagonitzaran la contrare- Segurament hi ha hagut altres projec-. volució a Catalunya: ERC, PSUC i Estat tes editorials que no coneixem i daltresEl cas de lAlt Llobregat no és pas una Català. no apareixen per no ser publicacions -excepció. Ja al 1874 trobem La Revista Durant lexili cal destacar ledició per ens referim a fulls volants, etc.- o perSocial com a òrgan dexpressió de la part de lAgrupació de Berguedans a ser simples butlletins portaveus de par-"Unión de Manufacturas" de Manresa, lExili des de 1946 i fins 1949 del Butlletí tits polítics o organitzacions no revolu-Gràcia i Barcelona. Al 1886, també a de Berguedans a lExili. Aquesta publi- cionàries. En aquest sentit podríemManresa trobem La Montaña. cació tindrà 4 números i hi participaran citar Treball del PSUC de Berga durantJa al segle XX, al 1922 seditarà a berguedans exiliats de totes les ten- els anys 80 o La veu de lEsquerra dERC.Manresa El Trabajo, "portavoz sindical dències: anarquistes, republicans, mar- Per acabar citar la recent aparegudade los trabajadores de manresa y xistes revolucionaris, marxistes estali- Txera! que també cal tenir-la en comptecomarca", de la CNT-AIT que serà prohi- nistes i gent sense filiació concreta. tot i ser només un butlletí intern dunabit al 1923 amb la dictadura de Primo de Daquesta manera arribem al prolífic associació cultural nacionalista.Rivera patrocinada per la monarquia. Al 1979 i a la revista llibertària bergueda- Després daquest lleuger repàs històric,1931 tornarà a sortir aquest interessant na anomenada El Finestral en un princi- us presentem un resum del que ha estatperiòdic quinzenal "organo de los sindi- pi portaveu de lAteneu Popular i els el Pèsol Negre fins ara. Una revistacatos de la comarca - adherido a la C.N. Col·lectius Llibertaris i en els dos totalment popular, sense censura, fetadel Trabajo, escrito por trabajadores y darrers números -després de disputes per tothom i per a tothom, del tot autò-para los trabajadores". internes- portaveu de lAteneu Cultural. noma i amb ànims de ser un veritableAl 1932 i fins al 1933 a Gironella hi haurà Aquesta publicació mensual va sortir espai de llibertat on tothom que vol-dos publicacions llibertàries fetes per durant tot lany 79 i era duna gran quali- gués pogués expressar pensaments detreballadors anarquistes i adreçada als tat dimpressió. Tenia propaganda - tot tipus, on es pogués opinar i comuni-treballadors de Gironella i la resta de estranyament inclòs de La Caixa- i es car el que fos i denunciar a qui calguéslAlt Llobregat. Una leditarà el grup venia. Va ser un projecte que aplegà a sense cap por ni pèls a la llengua. I aixíanarquista trentista de Gironella ano- molta i diversa gent i que va tenir gran ha estat i serà per moltes ampolles quemenat "Espartaco", aquest periòdic difusió. La mort de la revista, entre mol- aixequi als empresaris, polítics, forcesquinzenal sanomenarà Luz y Vida i durà tes altres coses, cal atribuir-la proble- repressives i altres paràsits socials.per subtítol "periòdic obrer defensor mes orgànics i personals que prengue- Des daquelles primeres assemblees,dels oprimits". Laltre publicació anar- ren la forma de constants disputes ide- des daquell primer Pèsol Negre verdquista de Gironella daquella època ològiques (àcrates vs nacionalistes). El fluorescent, passant per la represa amberen Les Fulles Populars editat pel grup mateix any Manresa trobem Txani, nova gent i alguns/es de vells i velles,anarquista adherit a la FAI "Amor y revista llibertària del Bages i a Sallent carregats il·lusions llibertàries i finsVerdad". Aquest dos grups de Gironella la federació local de la CNT-AIT editarà ara -amb els alts i baixos de la vida- les-miraran dexcercir la seva influència el seu òrgan dexpressió: Autogestión. sència del Pèsol és viva com ell mateix.sobre el sindicat de Gironella i seran un Lany 1980 a la Pobla de Lillet diversosreferen més de la gran cultura llibertà- VISCA LA LLIBERTAT! VISCA EL PÈSOL NEGRE! llibertaris, algun dells provenint duna
  • 6. 2 primera èpocaCAPÇELERA: El Pèsol Negre. TAMANY: quartilla. COLOR: Blanc i negre, fotocòpies, la portada i la contraporta-da fotocòpia sobre paper de color. EXTENSIÓ: 22 i 24. NÚMEROS: 1-2. març 2001 col·lectiu berguedà. P ÈSOL 1 Chiapas: Un amè article duna pesoleta llibertària sobre la realitat dels pobles indígenes de Chiapas. Nº dexemplars: 100 Poesia i Métete però lucha: queda clar, oi? Nº pàgines: 22 Còmic: A les dues pàgines centrals, en favor de la llibertat dels presos. Contingut: Cel Negre...: Primera entrega dun terrorífic conte de la Mai. Portada: Totalment fet a mà. Antipsiquiatria: Una interessant article arrel duna també Una capçalera amb el títol, el interessant xerrada que es va fer a lAteneu Llibertari sobre nº 1 i amb la data (març 1998). aquest tema. Sota la línia que delimita la Poesia: Tres poesies anònimes. capçalera, un dibuix, a càrrec Antisexisme: Informació sobre el sexisme i informació sobre de la Pili, duna mata de pèsol. les jornades anuals antisexistes i de lactivitat del grup de També sens informa, en gene- dones que des del 1996 treballen qüestions de gènere en ral, del contingut de la revista: aquest espai de llibertat que trobem al carrer pinsania. Articles, opinions, còmic, poe- Carta des de lateneu: En la primera època apareixia un apar- sia. tat dedicat a una carta des de lAteneu Llibertari a la revistaRecepta per fer Pèsols Negres Pèsol Negre. Es fa una explicació de les activitats realitzadesEditorial: És presentada i justificada la revista, la seva volun- per lateneu i acaba desitjant llarga vida al Pèsol Negre, quetat de contrainformació i la seva necessitat en el panorama aixi sia!informatiu del moment. 2on aniversari de lAteneu Llibertari del Berguedà març 98:Manifest de la Plataforma Antifeixista del Berguedà pel 12 Cartell dels actes programats per aquest esdeveniment.doctubre del 98: crònica dels actes que es van dur a terme i Contraportada: La Violant il·lustra la repressió policial i feixis-reproducció del manifest de la PAFB. ta.2ªTrobada per lanarquia dIgualada: Reproducció manual delcartell daquesta trobada. Conseqüències: Degut a la curta tirada, la repercussióCol·lectiu Insubmís del Berguedà : presentació daquest social també fou limitada; tanmateix va ser una gran alegria i un important revulsiu per tota la gent llibertària del Berguedà. hivern 98-99 2 PÈSOL Còmic central: El Canu torna a fer de les seves amb "Moksi lAnti" i algunes paraules de Benedetti. Nº dexemplars: 100 Societats igualitàries: utopies de què? Pericu fa un interes- Nº pàgines: 24 sant article on mostra com lantropologia ha demostrat per activa i per passiva lexistència de societats molt diverses de Preu: 20 duros. És lúnic les que destaquem les ben anomenades societats igualità- Pèsol que no sha difós de ries. forma totalment gratuïta. Rèquiem por un apàtrida: Reproducció dun bonic poema edi- Contingut: tat en un llibre que acabava de ser editat, molt ben amanit Portada: Totalment fet a mà. amb un bonic dibuix. Una capçalera amb el títol, Carta de un "Ajo Porro": Una de les reflexions més interes- sota la data: Hivern 98-99, al sants aparegudes al Pèsol, si tinteressa lhauràs de llegir. centre una il·lustració, el nº2 i Por cada mujer: Combinat amb una tira de la mafalda es repro- el preu: 20 duros. dueix un text aparegut a Decade Link. Reflexions entorn el Com cultivar el pèsol negre gènere de forma gairebé poètica. Pesotorial: És leditorial del Catalunya Catalana? Breu i acurat resum entorn la històriaPèsol Negre dedicada a destacar de forma metafòrica com del nacionalisme català, concretament del partit Estat Catalàencara queden llibertaris al Berguedà des de la seva fundació fins al 1998, motivat arrel de diversesNo al tancament del diari Egin: Reproducció dunes quartilles pintades feixistes signades per aquest partit, aparegudes ai cartells difosos amb aquest motiu. Berga.Ara&Després: Una poesia signada pel Canu que bé podria ser Carta des de lAteneu: És demana més participació, mésmusicada. ganes, més il·lusió i compromís per tirar endavant projectesCel Negre...Infern Vermell: Continuació del conte de la mai. No com lAteneu Llibertari. Lairena: més literatura i de la bona.el llegiu si no voleu tenir malsons. Contraportada: Un final molt maco i dinàmic, amanit aquestaInsubmissió: Un any del col·lectiu dinsubmissos i informa- vegada per lil·lustre il·lustrador berguedà Txus -valgui lacions diverses. redundància- . segona èpocaPossessions: Interessants reflexions sobre la propietat i els Conseqüències: Com en el primer número, escassa.seusCAPÇELERA: El Pèsol Negre. Revista Llibertària del Berguedà. Informació, crítica, pensament, humor, denún-cia, creació. Època II. Nº. Mesos i any. Difusió gratuïta. Aquesta primera pàgina evolucionarà, començantincloent-hi leditorial fins a exposar titulars i fotografies dels titulars. TAMANY: din-a-4. COLOR: Blanc i negre,fotocòpies. EXTENSIÓ: Entre 12 i 24 pàgines grapades. NÚMEROS: 1-12 (en format revista din-a-4), 13 (en elnou format periòdic din-a-3) i esperem que vinguin molts més. novembre-desembre 2001 Article sobre la prohibició de fumar a linstitut de Berga. PÈSOL 1 Nº dexemplars: 300 Consequències: Nª pàgines: 12 Ja abans de que sortís aquest primer exemplar ens vingueren Contingut: a demanar explicacions sobre el còmic que presumptament Còmic a la portada i editorial sortia a la portada. Tot i així després de parlar-ne no hi hagué Articles dactualitat: cap problema. sobre el petroli, sobre la llei Ens enterem dies després de la seva aparició que a Bermaq dapologia al terrorisme i un S.A no li ha fet gaire gràcia. Fonts ens informen que aquesta tercer sobre el poble Kurd empresa (denunciada per explotadora) ha reunit a tota la Articles de laboral: plantilla daprenents en presència dels mes alts càrregs i Bermaq S.A i Magrina S.A duna psicòloga i els ha amenaçat formalment. Els motius Articles dHistòria: segons lempresa son que larticle els donava mala imatge. Article sobre la vaga bergue- Dies després daquesat desafortunada reunió sapuja lleuge- dana del mes de maig de 1928 rament el sou dels aprenents. Temps després -com veurem- el realitzat per en Ramonet Xic i pèsol toparà amb aquesta empresa.un altre sobre els fets de maig de 1937Articles de didàctica:Conformisme un fre cap a la llibertatArticles estudiantils:
  • 7. ! gener-febrer 2001 Articles de laboral: P ÈSOL 2 Article sobre lexplotació a que sotmeten les ETTs. Nª dexemplars: 300 Articles de cinema: Nª de pàgines: 16 Article sobre el cinema antibel·licista Articles de didàctica: Contingut: Reflexió entorn el sistema actual que ens converteix en explo- Editorial tats i en la majoria dels casos en explotadors. Articles dactualitat, espe- Poesia: cial policia: Una sobre presos i una segona den javi xispes titulada "cora- Article a raó del nou cos de zon sin sangre" mossos desquadra ber- Articles de pensaments: guedà, fotografia dun En pepe ens fa tot un seguit de reflexions generals a "confe- cotxe patrulla aparcat en sions a la humanitat" una zona destinada per a Recomanacions: invàlids, article de quatre En aquest numero es recomana el contra-infos i el llibre "la nois victimes de lautorita- repression del deseo materno y la genesis del estado de sumi- risme i el tracte del nou cos sion inconsciente" repressor berguedà, arti- cle que ens explica la raódel llançament dun coctel molotov a la comisaria dels mossos, Observacions: Aquest Pèsol tenia un format notablementuna reflexió i un resum de les actuacions represores daquest millorat respecte lanterior, la capcelera molt més gran i méscos a la nostre comarca i finalment uns consells pràctics en ben maquetat, això vingué degut al canvi de programa informà-cas de detenció. tic.Articles dactualitat:Article sobre una vaga de fam a les presons espanyoles, article Conseqüències:a raó de les jornades antiracistes de lateneu llibertari i un De lúnic que ens vam assebentar és que el cos de mossos des-ultim article sobre el poble de cercs i la problemàtica amb la quadra havia trucat a Barcelona per informar-se de què és ellínea dalta tensió. que podia fer en contra de la nostra revista. març-abril 2001 Articles de laboral: PÈSOL 3 Article que denúncia a lempresa Amp i un altre que tracte el Nº dexemplars: 300 tema de la nova reforma laboral. Nº de pàgines: 16 Articles de didàctica i debat: Un sobre lutilització dETA per part de lestat i com el legitima. Contingut: Articles dhistòria: Editorial Article sobre linsurrecció minera a lalt llobregat. Articles dactualitat: Articles de pensaments: Article que suggereix una El pepe ens allarga larticle de lultim exemplar amb "confes- sèrie de coses al cos de sions II" mossos desquadra, un Poesia i creació: repàs de les actuacions Dibuix surrealista de fondo i el poema recorriendote. més detestables dutes a Còmic: terme des de que el pp té Sobre la cançó de Negu Gorriak "Hitz Egin (habla!)" majoria absoluta, un article Critiques de cinema: sobre immigració, un altre Sobre la pel·licula Senderos de Gloria, Ciutadà Kane i el maqui- sobre el conflicte basc, un nista de la general sobre la brutalitat policíaca Recomanacions: al brasil i la desinformació En aquest pèsol sens recomana la lletra A i lobra de teatrea que ens tenen acostumats i finalment un article sobre "Deseo de ser un piel roja"Heribert Barrera. maig 2001 4 P ÈSOL poder (CCOO i UGT) i per un altre article sobre el que represen- ta lalienació a la feina Nº dexemplars: 300 Poesia: Nº de pàgines: 16 Trobem aquí dos poemes un dels quals es convertiria mes endavant amb una cançó del grup columna metralla. Contingut: Critiques de cinema: Editorial: Sens resenyen aqui quatre pel·licules: Chocolat, Bailame el Shi tracta el cambi dultima agua, la sombra del vampiro i Quills. hora que va representar pel pèsol la mort del company Ramonet Xic, es per això Observacions: que té dos editorials un fet A partir daquest numero es publicarà els compes del pèsol abans i un altre després de negre. I podem veure un petit cambi de format, si a la primera coneixer la tràgica noticia. pàgina abans ja hi podiem trobar leditorial ara és a linterior i Articles dactualitat: al seu lloc hi tenim els titulars dels articles mes rellevants de Hi tenim un article dimmi- la revista. gració. Articles dhistòria: Conseqüències: Un extens article ens bio- A ran de la publicació de la biografia den Ramonet un bongrafia el que va ser la vida den Ramonet, nhi tenim també un numero de persones sinteressen per la revista i després dealtre titulat "els curas castrenses y sus discipulos". reunirse amb membres de la redacció es decideix de fer-li unArticles de laboral: homenatge, el 25 de novembre una gran placa de pedra seràAquesta secció és ocupada per una critica als sindicats del col·locada al mirador de Queralt homenatjant-lo. juny-juliol 2002 En aquesta secció sentrevista al grup berguedà The Ajos PÈSOL 5 Porros Bans (APB) Nº dexemplarts: 500 Articles de Pensaments: Nº de pàgines: 20 En pepe ens continua fent pensar amb relfexions profundes Contingut: aquest cop amb larticle "El carcelero es un prisionero mas..." Editorial Critiques de cinema: Articles dactualitat: En M.P ens resenya aquest cop El espinazo del diablo, bailar en En aquesta secció hi tenim la escuridad, dones i pau i el seu germà. articles sobre un text fei- Recomanacions: xista den Mossen Sens recomana el nou disc den Sisa "visca la llibertat" Armengou aparegut en el programa de patum, sobre Observacions: la farça que representa el A partir daquest exemplar shi introdueix la publicitat i la posi- patronat de la patum, sobre bilitat de subscriures a la revista: dues noves formes de finan- les mentides del Regió 7 i la çament. També els Pèsolets que ens ilustren les diferents sec- seva falta de serietat, cions de la revista sobre el moviment okupa, sobre les preses, sobre la Conseqüències: globalització i finalment un A raó de larticles sobre el text feixista de LArmengou unultim que ens parla de com tenim la cultura al berguedà. col·laborador va ser objecte damenaces verbals. També a raóArticles de laboral: de larticle de la Vidur ens assebentem il·lusionats de que elsHi podem llegir un article de lempresa Vidur i un comunicat obrers de lempresa han distribuit fotocopiat i difós amplia-dirigit als empresaris del berguedà. ment la revista entre la totalitat de la plantilla. Ens assebentemArticles dhistoria: també de que la direcció de lempresa ha estripat lexemplarHi trobem una prespectiva històrica sobre el conflicte basc que sels havia dipositat a la bústia.Articles de musica:
  • 8. " agost-setembre 2001 Barcelona, un resum del que va ser la IV marxa homenatge als PÈSOL 6 maquis i un comunicat on es reivindicava lokupació simbolica Nº dexemplarts: 400 a Berga en solidaritat amb la casa de la muntanya,. Nº de pàgines: 20 Articles de laboral: En aquest numero es denuncia a lempresa el Gimnàs, Inelect i Contingut: a lescola Sant francesc. També sens parla de la inspecció de Editorial i poema en record treball den Carlo Giuliani Articles dactualitat: Contes: El viejo columpio verde Hi podem llegir un nou epi- sodi de repressió i agres- Articles dhistòria: LAleix ens explicarà el cas Scala i el què suposà pel moviment sió al berguedà un cop mes anarcosindicalista. protagonitzada per agents del cos de mossos desqua- Articles de Pensaments: Reflexió entorn al moviment antoglobalització i sobre els joves dra, un comentari sobre dahir i els joves davui lacció firmada amb una "A" acrata que suposà la Critiques de cinema: Hi tenim resenyes de 2001 una odissea de lespai, els set samu- crema de dos containers i rais i Persona. un cotxe, una extensa iel·laborada crònica sobre la manifestació del 24 de juny a octubre-novembre 2001 En lunic article daquesta secció lautor es qüestiona qui foren P ÈSOL 7 els verdaders afectats per la retallada de llibertats a Catalunya Nº dexemplarts: 400 en el famós 11 de setembre. Nº de pàgines: 20 Articles de Laboral: Contingut: Es tracta el tema de les empreses subcontractadores i de lin- Editorial dustria tèxtil Articles dactualitat: Articles de didàctica i debat: Linauguració del local del Hi tenim un article antinacionalista i una introducció a la ideo- centre dEstudis Josep logia anarquista: què és, que persegueix etc... Ester Borràs i de Contes: lAssociació cultural Roberto cainejo columna terra i llibertat, un Poesia: article sobre immigració, Nhi tenim una sobre limmigrant i una altre den mario un altre de l11 de setembre, Benedetti titulada "te quiero" un del 12 doctubre, un Critiques de cinema: sobre la farça de linstitut Lucía y el sexo, Los otros, Y tu mamá también y Juana la loca municipal de cultura i Cartell de les jornades dinaguració del nou local llibetari finalment un ultim sobre el moviment llibertari al ber- Conseqüències:guedà ocupen aquesta secció. A ran de larticle antinacionlista siniciarà un llarg debat queArticles dhistòria: veurem publicat en els següents pèsols. desembre-gener-2001-02 Poster central amb el ranking de les empreses mes explotado- PÈSOL 8 res de la comarca Nº dexemplarts: 500 Poesia: Nº de pàgines: 16 "Navidad muy pesonal" y "algun dia" Contingut: Didàctica: debat sobre nacionalisme: Editorial Hi trobem tres articles, dos replicant larticle aparegut en lan- Articles dactualitat: terior exemplar i un altre antinacionalista. El primer text el·laborat per Berga es Mou ocupa la part Conseqüències: més important daquesta Aquest pèsol també portà cua. Despré de que Bemaq S.A sasa- secció, un article que ens bentés que havien guanyat el ranking de les empreses mes narra com va anar lhome- explotadores de la comarca es va posar en marxa per tal de fer natge a en Ramonet Xic, un callar a la nostra revista. La seva psicòloga intentà posar-se en article contra el nadal i un contacte amb lequip de redacció a través de trucades a cases, altre sobre les prohibi- telefons mobils etc... amb la intenció de voler "parlar" amb le- cions de la ciutat de Berga quip de redacció a raó del poster central i segons ells a raó ja ocupen la resta. del primer pèsol negre. El seu resultat va ser nul, van trucar a Articles dhistòria: gent que poc tenien a veure amb la revista i ni que així hagués En aquesta secció hi sigut poc teniem que dirl-si als liders en explotació alpodem llegir un article que ens compara el franquisme amb el Berguedà.carlisme. També aquet pèsol va dur a que la patronal berguedana esContes: subscrigués al Pèsol Negre intentant coaccionant-nos.Manca dexperiencia o manca de voluntat? febrer-març 2002 anàlisis als mitjans de comunicació i un article pro-apostatzia. P ÈSOL 9 Articles de didàctica: debat sobre nacionalisme: Hi podem lle- Nº dexemplars: 400 gir quatre articles de rèplica als nacionalistes de lanterior Nº de pàgines: 24 pèsol. Contingut: Poesia: Sobre lheroïna Editorial. Còmic: Cartell de les IV jornades del Centre dEstudis Josep Articles dactualitat: Un cop Ester Borràs. mes els senyors mossos Conseqüències: desquadra surten retra- Aquest es de moment el pèsol que mes conseqüències ha por- tats en aquesta secció, El tat. Tot just després de sortir alguns obrers de Buscall. S.L ens rumor de que la patronal vingueren a demanar la revista. També el senyor Buscall trucà esta pensant en construir al qui pensava que era lautor de larticle però tampoc aconse- un camp de golf, una càrre- guí res de res. Els que mes els va saber greu que es sabés la ga policia LOU i lintent per veritat és a la empresa Bermaq.S.A aquesta van trucar al que part del Casal Panxo de segons ells era lautor de larticle per intentar parlar amb ell. rebentar la plataforma Tampoc en tragueren res de res, no aconseguiren parlar amb Berga es mou nocupen la ningú. Com a conseqüència daquest exemplar la patronal resta. també publicà una nota a la premsa (Regió 7) on sens Articles dhistòria: criminalitzava i sens acusava dinsultar a lesPrograma del grupo anarquista titulado "la vida" de Sallent. empreses. També el cap de Bermaq.S.AArticles de Laboral: Un sobre Buscall.S.L i un altre sobre Bermq envià gent a treure de la circulació S.A, en aquest últim hi apareix el contracte, nòmines, tots els pèsols repartits pel conveni i si demostra com els rics es mofen Berguedà. de les seves pròpies lleis. Articles de didàctica: Hi ha un per l’anarquia!
  • 9. # abril-maig 2001 lació immobiliària i finalment des de Ciudad Real ens arriba el PÈSOL 10 primer article feminista aparegut en aquesta revista. ·Nº dexemplars: 400 Articles de laboral: Aquest cop es Bernet S.A lempresa denun- Nº de pàgines: 20 ciada per explotadora. Articles de didàctica: Sota "un altre món és possible: lalterna- Contingut: tiva llibertaria" sens enceta aquesta secció, seguidament tro- Editorial. bem un article dirigit als treballadors en general, una reflexió Articles dactualitat: La sobre la societat actual, i un altre en contra de la idiotització secció comença amb un social. Tenim altre vegada el debat sobre nacionalisme amb article on es demana la una resposta nacionalista i un manifest que pretenia ser con- solidaritat amb el pres ber- ciliador de lAteneu Llibertari del Berguedà. guedà Roberto B. Catrino, Entrevista: En aquesta secció sens entrevista el grup anarquis- segueix amb la resposta a ta "Amor y Rabia" de Valladolid que editen una revista amb el la patronal que van publi- mateix nom. car una nota a la premsa Poesia: La pesta negre del S. XXI i el sistema I de Eduardo acusant a la revista d Galeano. "insultar, acusar i atacar Contraportada: Hi tenim anunciat la V Marxa-Homenatge al verbalment" a lACEB. maquis. Llavors tenim el text de la plataforma "Berga es Conseqüències: De lúnic que ens vam assabentar es que lamou", un article que ens reflexiona sobra la desforestació de notícia referida a lespeculació immobiliària al BerguedàCasampons, un escrit contra la fira de maig, un sobre especu- va ser penjada a la cartellera de lAjuntament de Berga i sembla que no els hi va fer gaire gràcia. juny-juliol 2001 un article sobre els requisits per viure bé a Vilada, una P ÈSOL 11 crònica de la vaga general al Berguedà i finalment un Nº dexemplars: 500 parell darticles sobre nous abusos comesos pels mossos des- Nº de pàgines: 16 quadra al Berguedà. Articles de laboral: Altre vegada tenim Vidur com a empresa Contingut: explotadora denunciada en aquesta secció. Editorial: També assumit Articles de didàctica: Un article en contra de la família i la res- per lassemblea de redac- posta als articles nacionalistes apareguts en lanterior nume- ció hi ha una carta del pres ro, així com una reflexió sobre els empresaris en general i el Roberto B. Catrino a un but- tema de labortament completen aquesta secció. lletí de suport a presos on Agenda: Hi tenim un parell de concerts. informe del seu trasllat a Poesia: Un poema en record den Ramon Vila Capdevila. una presó de Palma de Contraportada: Cartell definitiu sobre la V marxa-homenatge al Mallorca. maquis. Articles dactualitat: El comunicat de Cruz Negra Anarquista en solidaritat al motí de quatre camins ini- cia aquesta secció, hi ha agost-setembre-octubre columna metralla 2002 PÈSOL 12 Història: Hi podem llegir un interessant article sobre en Sacco i Vanzetti. Nº dexemplars: 400 Humor: Un còmic sobre la Bermaq S.A i un pàgina repleta de còmics de diverses temàtiques. Nº de pàgines: 20 Contraportada: Text per recordar i recollir Contingut: diners per construir una placa de pedra en Editorial. record de Josep Bertobillo, Josep Articles dactualitat: Puertas i Joan Vilella. Ressenya sobre el que va ser la V marxa homenatge al maquis, article sobre un Barricada & nou abús de la policia Pepitu autonòmica, article sobre lespeculació al barri antic que sha fet visible amb lensorrament de dues cases, una nova carta en solidaritat amb el pres ber-guedà, un extens article sobre el conflicte palestí i una refle-xió sobre el món en general completen la seccióArticles de Laboral: El jou es lempresa denunciadaper estafadora i explotadoraArticles de didàctica: Varis artícle força inte-ressants i diferents. "El ser jove", "Lassigles", "Compañeros de convenien-cia algunos", "Tots som presospolitics" i "Algunas valoracio-nes finales sobre el deba-te nacionalista".Poesia: Poesiaque en unfutur seràcançóde
  • 10. Incoherència obrera Accidentes de trabajo Últimamente la prensa está mas de seguridad ya que insistiendo mucho sobre la el cumplimiento de estas siniestrabilidad en el traba- producen un bajoNormalment en els articles parlem de com els jo. Los accidentes de trabajo rendimiento productivo. ANTE ESTOS HECHOSempresaris incompleixen normes bàsiques, que se están produciendo en no puede, hacer cumplir a sus asociadosexploten i fins i tot extorsionen en certa manera Catalunya han originado un revuelo en la normativa vigente sobre seguridad enmolts dels treballadors privant-los dels seus dretsbàsics com a persones. los medios de comunicación. Ante estos acontecimientos, los políticos se han el trabajo. Y por ultimo, los trabajadores ante el PROPONGO LO SIGUIENTE: despertado finalmente y han iniciado desconcierto de las instituciones y de Para evitar que los accidentes de traba-En el cas de FIBRESA el problema el trobem no una campaña de denuncia. los agentes sociales optan en su mayoría jo se conviertan en un hecho normal ytant en l’ empresari , sinó que fonamentalment, el cotidiano de la vida laboral de La oposición criticando al gobierno por aceptar las leyes del mercado.problema parteix del propi obrer. No fa pas gaire catalán y este defendiéndose de las Catalunya. Ante esta situación caótica el problematemps es va haver de remodel·lar la plantilla de acusaciones de la oposición. El proble- 1.-Bolsa de trabajo, bajo el control de debe ser abordado por medio de solu-treballadors per causa de la incorporació de nova ma de los accidentes de trabajo viene de ciones satisfactorias para las partes. los agentes sociales(sindicatos ymaquinària a la fàbrica, per tal daconseguir una lejos y las soluciones no llegan nunca. Debe materializarse un pacto entre patronos)Esta situación provocaría laproductivitat més actual. Aquest fet va fer que La ciudadanía se pregunta lo siguiente. obreros y patronos que canalice todos desaparición de las EETT, sin tener quemolts dels treballadors patissin una reducció de ¿El porque de los accidentes?, ¿A que los esfuerzos para solucionar la seguri- prohibirlas, al no ser competitivas.plantilla. Fins aquí tot semblaria que és un fet son debidos estos?, ¿Que causas los dad en el trabajo. Desde el parlamento 2.-La inspección de trabajo en manos denormal com en moltes daltres empreses, el prob- originan?, ¿Tienen solución?,etc. Desde se articulara una legislación hábil y efi- los agentes sociales. Con esta formula lalema més greu ha vingut donat per part dels tre- el ideario anarcosindicalista procurare caz que dote a los agentes sociales, de un inspección de trabajo podría dotarse de dar respuesta a estos interrogantes. verdadero control del mercado de traba- una eficacia que solucionara la burocra-balladors que conscients daquesta reducció de En primer lugar el parlamento del esta- jo, repartiéndose la gestión y la apli- cia y el cumplimiento de las normas lab-personal , varen mostrar-se impassibles, immòbils do o el parlamento autonómico, legislan cación de este control. orales más elementalesi fins a cert punt innerts. Un dels majors prob- Evitando en todo lo posible, los juzga- una normativa sobre el asunto. Una vez La mayoría de los accidentes de trabajolemes ve donat per la gran quantitat dhores publicada la ley en cuestión, la apli- dos de los social, de lo penal y la buroc- tienen sus causas, en el sistema de con-extres que realitzen els propis treballadors, en un cación de esta es imposible a causa de racia de la administración. tratación que las grandes empresas uti-gest de companyerisme es va intentar proposar que la administración que debe hacerla lizan para realizar sus que el trabajo de 3.-El ejecutivo legislara en consonanciauna reducció dhores extres per tal de no haver cumplir carece de los recursos necesar- la obra se realiza con el 50% del dinero con el sentido común, los derechosdacomiadar a tants treballadors com la mateixa ios para su cumplimiento, ya que la inicialmente presupuestado por la humanos y los acuerdos de las partes,empresa exigia , demanava o proposava; el fet va propia ley no los recoge. Es decir, lo administración y el otro 50% queda delegando la gestión y la adminis-ser que els propis treballadors es varen negar a primero que habría que hacer, es organi- repartido entre la gran empresa y sus tración de la inspección de trabajo enfer una reducció de les hores extraordinàries, no zar a la administración del estado en un filiales. los agentes sociales.fos cas que el empresari sortís perdent, aquesta ente, eficaz, competitivo, operativo y Con el 50% del presupuesto se realiza la 5.-Elaborar una normativa que obligue luego ponerse a legislar. obra, de ese 50% las empresas subcon- a las empresas que se presenten a unactitud d"accionistes" fantàstics o imaginaris que En segundo lugar, tenemos actualmente tratadas deben pagar seguros sociales, concurso de obra o servicio a realizar loes creuen ser una part dels treballadors de una administración, lenta, inerte, inefi- nominas, comisiones, gastos, maquinar- dispuesto por la ley bajo sanción deFIBRESA,ha fet que lacomiadament daquests perder la vez. caz, y sobre todo gandulona, no existe ia, etc., y además tener beneficios, todocompanys hagi sigut irremeiable. en ella ningún plan,donde se prevén 6.-Con estas medidas podremos esto nos conduce a que la obra realizaAquesta reducció de personal no tindria més objetivos y rendimientos concretos para empezar a cimentar una estructura sea de inferior calidad a la prevista y losimportància si no fos perquè la majoria de la plan- agilizar el papeleo. accidentes de trabajo sean el pan de cada capaz de desarrollar proyectos fiables ytilla actual, i des de fa cert temps, és proporciona- En tercer lugar, los sindicatos culpan al día. En esta situación el trabajador se ve realizables.da per l’empresa temporal CATT, quan en reali- gobierno y a la patronal de ser los obligado a trabajar en condiciones detat no és per realitzar una incorporació a lempre- responsables directos de los accidentes inseguridad, ya que su jornada de traba-sa de manera esporàdica sinó que moltes vegades de trabajo, sin definirse por ninguna jo se alarga por medio de horas extras, solución concreta y remitiéndose con- Por un mundo mejor (I)és per més dun any. Això és possible perquè les destajos, porcentajes, fijos, etc. Este tipopròpies llogades estan coaccionades per lempre- stantemente a propuestas ambiguas y de jornada laboral origina que el traba- simplistas. jador para producir más olvide las nor- Un anarcosindicalistasari ja que si es queixen o protesten reben la En cuarto lugar, la patronal no quiere oresposta de : no tornis.Siguem sincers: quan els treballadors de lempre- Para el gobierno español Mirad como en Francia se y sus ministros así como unen todos los sindicatossa es deixen manipular daquesta manera, segons los sindicatos CCOO, a la hora de reivindicarles pròpies necessitats dels empresaris estan UGT, USO...: algo CGF y CGT y otros.donant peu a que l’empresari mogui els fils per ¿Cómo pueden permitir Dejémonos de pamplinasautobeneficiar-se.. El gran problema daquesta que haya pensiones que Es una vergüenza que para ir al dentista ten- y vayamos al grano. Conempresa Berguedana radica en els propis trebal- dan vergüenza? Y aún es peor: hay personas gas que pagar unas sumas abusivas. Que para esto quiero decir que nos unámonos yladors, ¿on ha quedat aquella unitat obrera, de les que cobran una miseria que no tienen ni para sacar una muela tengas que pagar 60 euros y divulguemos de una vez para luchar contra el comer. no cuento si tienes que arreglarte la boca. No capital y sus secuaces.reivindicacions per aconseguir unes millores lab- A la hora del voto si que buscan a todo el Le pido a la CGT si se pudiera hacer una me explico como el gobierno permite queorals o millorar la situació general de la plantil- mundo porqué les interesa para sus fines, abusen de esta manera. asamblea invitando a nuestros compañerosla?, amb la qual passem gran part de la nostra para gobernar, para llenarse sus bolsillos y Los sindicatos CCOO, UGT, USO, CNT, de la CNT para ver si se pudiera llegar a unvida, fins hi tot més que no pas amb les nostres mantener a sus guardaespaldas porque CGT... tendrían que convocar una huelga acuerdo porque creo que todos vamos a lofamílies. Llavors , jo plantejo , realment tenim tienen miedo. general por todo lo dicho. Porque ya es hora mismo. Sin lucro de poder ni de protagonis- Menos ejercito, menos policía represiva y que se despierten y demuestren la fuerza que mo. Ya sé que costará pero dejemos el orgul-companys de feina ? o hem passat a ser simples más justicia e igualdad para tod@s que es lo tienen. Ya sabemos que CCOO y UGT lo aparte y unámonos por fin. Juntos haremostitelles dels amos i dels nostres propis companys que hace falta. (CCOO del PCE y UGT del PSOE) van a una piña grande separados hacemos unaque només creuen en el seu benefici i el bon fun- Hago un llamamiento a todos los sindicatos remolque de los partidos. Pero si ellos no lo peña rota.cionament de lempresa, perquè sinó, què seria de que llamen a una huelga general para reivin- quieren hacer que la convoquen CGT y CNT ¡Viva la revolución social y la anarquía!!lempresa sense ells? dicar las pensiones, salarios y viviendas dig- y que se dejen de diferencias de una vez por Un compañero vuestro. Un incoherent nas para todo el mundo así como una mejor todas, que yo creo que todos luchamos por lo Salud! sanidad. mismo: por la justicia y la igualdad. Bota EL les diferents entitats a sota enunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació BAR MUSICAL CAU RONDA MORETA 51, 08600 BERGA
  • 11. El treball no dignifica <<Debat>>Comencem per aquí: el ducció i la distribució deltreball no ens dignifica. treball. En quant a la dis- L’anarquisme mésQue no ens vinguin amb tribució de beneficis, ésromanços perquè això no equitativa i assegurant necessari que maimho empasso i menys si sempre les necessitatsho diu un senyor empre- viar-lo. Podem fer-ho i ho hem de fer. bàsiques per a tothom.sari que no ha fet ni brot en sa vida. Encara que ens vulguin fer creure el La lluita pel Comunisme Llibertari noSi us dic que passem la major part de contrari, hi han altres sistemes. és per unes millores laborals, ni per unales nostres vides a la feina no us desco- Jo minclino pel Comunisme Llibertari, reducció de la jornada laboral... : és una Arrel de la lectura de larticle del company Guillem albreixo res de nou. Però, ¿per què això?. que no sha de confondre amb el comu- lluita per la dignitat humana, contra passat número del Pèsol Negre, magradaria dir-hi laDoncs per viure, simplement. Per nisme autoritari o dEstat. Els lliber- lexplotació de lhome per lhome. meva. El company Guillem sosté que les teories anar-viure. La vida no és un dret, és un priv- taris perseguim un canvi radical en la quistes són caduques pel seu rebuig a lestat i pel seuilegi que adquirim al vendre la nostra societat. En canvi, el comunisme Contra el treball assalariat ! Contra el posicionament identitari de les subjectivitats. Sobre elforça de treball per un sou. Perquè no autoritari suposa un simple canvi en les treball inútil ! Visca el COMUNISME primer aspecte cal dir senzillament que lanarquismepodem ni tan sols tenir un sostre on formes: lexplotador en aquest cas no és LLIBERTARI !! està en contra de tot poder coercitiu i per tant en con-dormir, res per menjar ni vestir si no lempresari sinó lEstat, però lex- tra de lestat i del capital. Anar en contra de lestat nodonem a lempresari la nostra força de plotació persisteix. Sísif és anar a favor del capital. En aquest cas ets tu el quitreball a canvi; ni tan sols les necessi- té una idea molt constrenyedora de lanarquisme, quetats bàsiques són cobertes. evidentment no és només voler prescindir de lestat.I aquí hi ha la clau, el perquè de tot ple- Els llibertaris entre altres coses, hem treballat i tre-gat : lapropiació dels mitjans de pro- ballem per tal de construir una nova cultura i una novaducció per part duns pocs. I la resta, les societat al marge de la burgesa, basada en lobedièn-masses treballadores, a servir-los de cia i lautoritat. No hi ha cap contradicció en estar encarn de canó per un sou, per la vida. I contra del poder coercitiu de lestat i alhora en contrael pitjor és que sovint hem de treballar del poder coercitiu del capital, només faltaria. Mai hanen feines estúpides i improductives. existit anarco-capitalistes, sols en lenginy literari dePersonalment els que em fan més grà- Pessoa. Tota la demagògia dels suposats anarquistescia són els treballadors dETTs... ¡¡¡la de dretes, es basa en tergiversar la natura de lestat.seva feina és buscar feina pels altres!!!. Fixat sinó en que cap neoliberal, per més que ho sigui,És demostratiu el grau de paranoia al mai voldrà sincerament la desaparició de lestat, sinóque estem arribant; realment, veure per que simplement pretén la reducció de la seva activitatcreure... . La vida -com diu lAlbert Pla- a la que li és pròpia per naturalesa: la coerció, el con-és una esperpèntica i dramàtica comè- trol i la defensa dels interessos de classe dels que endia. formen part. Això vol dir leliminació de tota activitatEn el nostre món liberal cal treballar de gestió i protecció social, activitats que lestat vaper viure, però en aquesta mena dou exercir en una conjuntura concreta i com a mal menorque dóna voltes entorn del sol hi vivim per als interessos dels qui en realitat representa.6.000 milions de persones, i actualment La perillositat dels pensaments identitaris és evident,no cal tanta gent a 8 hores diàries per siguin quins siguin i és per això que hem fa especialproduir coses útils. Però això, enlloc de gràcia la teva alerta respecte els que ens manifestemsuposar una distribució equitativa dels com anarquistes -malgrat conèixer les limitacions ibéns i del treball -que necessàriament perillositats que això comporta-. Dic això perquè enes reduïria dràsticament-, no retribueix una comarca com aquesta, es fan manifestos de man-en una societat que veu impotent un era general i constant els perills que assenyales de lesmón governat per labsurd i uns identitats i això no afecta majoritàriament als quepolítics que contra latur proposen manifestem la nostra identitat com anarquistes, sinócrear nous llocs de treball. Quadre obrer de principis de segle XX/ Arxiu Pèsol Negre més aviat als que diuen que són nacionalistes o sim-Però aquest sistema és fruit de lhome i plement catalans. És per tot això, que algú digui aquílhome té, per tant, la potestat de can- En el Comunisme Llibertari els mitjans que és anarquista, hem sol provocar més alegria oI aquí hi ha la clau, el perquè de tot ple- de producció no són nacionalitzats sinó La gallina ha dit que prou: ja no vull admiració que no pas por.gat :lapropiació dels mitjans de produc- col·lectivitzats. És a dir, les fàbriques i pondre cap més ou Daltra banda, els petits problemes que hi va haver A fer punyetes aquest sou que fa tants Funcionarius sapiens patiensció per part duns pocs. I la resta, les les terres estàn directament en mans de entre col·lectius, no venien en absolut didees precon- qui les treballa (no en mans de lEstat), anys que mesclavitza!!masses treballadores, a servir-los de cebudes a partir de suposades ideologies sinó que i és lassemblea de treballadors -sense La gallina ha dit que no : visca la venien de la praxis. Venien dexperiències com lacarn de canó per un sou, per la vida jerarquies- qui decideix sobre la pro- revolució!!! plataforma "Berga es Mou", ni més ni menys. A més, alguns i no nosaltres, van valorar negativament el tre-Me refiero a a una gen- ball conjunt a la vaga. I prefereixo no remenar més elellos y a ellas. eración de tema, però en tot cas fou la praxis la que ens enfron-Nuestros adolescentes tà i no cap teoria. Pel que fa al reguitzell de preguntescultísimos y g r a n u d o s, que fas sobre la praxis dalguns, mestimo més nosufridos edu- pelados, respondre, ja que prou feines tinc amb les meves mis-cadores. A las peludos, èries i a més, si respongués el sarau seria consider-más madres de todas las madres y los más padres. Capaces histéricos, históricos, ingenuos, inconformistas, conformes, able. La praxis ens defineix i diferència. Per mi no hode juzgar a toda una generación o a dos o a tres y a sus prog- psicóticos, bipolares, porretas extasiados, mimados desahuci- fa com a heretges o no, sinó més aviat com a gentenitores y al poder político. ados, hijos ignorados, nietos acogidos, moros inmigrados, compromesa que respon i gent que no fa res més queMártires de los devaneos legislativos y víctimas de adoles- chinos explotados, hiperactivos desquiciados, maltratadorescentes desahuciados. maltratados y futuros abogados. passejar per locals diversos. També diferencia als queAcomodados. Casados. Rejuntados o divorciados. Sí, ellos que nunca se han ensuciado las manos, ni de grasa amb honestedat donen la cara i els que en un futur rel-Generalmente asexuados o con dependencia sexual manifi- ni de mierda. ativament proper estaran a laltre costat de la barrica-esta, incluso compulsiva, eso sí, siempre extraoficial. Ellos confían tanto en sus propias posibilidades que optan da -si no ho han estat sempre-. Per a molts, la ideolo-Oficialmente aburridos. Patéticos o a lo sumo mediocres, por llevar a su prole a colegios privados. gia és una forma dactuar, i els nostres esforços, dis-ostentando un sentido del humor rancio y un corporativismo Prohibido fumar en el centro. gustos, frustracions i conflictes ens costa.hipócrita. Todo es relativo. En els darrers anys lactivitat llibertària al Berguedà haPagando una hipoteca por esa vivienda unifamiliar o ese piso Ves a vomitar y sigue leyendo. la Seño augmentat molt. També la daltres col·lectius, i crec icéntrico y conduciendo un Megane o un Focus o ese todoter- Propuesta adjunta de nuevos créditos variables para una dic sincerament que tant de bo arribi aviat una entesareno antichoque que les da sensación de seguridad.....,o bienel Volswagen de la profesora de educación física, sí la que tú mejor aplicación de la propedéutica educativa al ámbito labo- de mínims entre tots per tal de comunicar-nos i actuartambién conoces..... junts quan calgui i quan vulguem. Tant de bo. Jo noAcostumbran a coeducar a sus descendientes y a la señora dela limpieza, si se da el caso, a la que, por cierto, han con- ral real: sóc tant optimista com tu. Crec que és perquè tho mires de lluny i per això els números de lantagonismetratado para hacerle un favor económico y que conocieron el OLimpiando WCs después de 12 horas de servidumbre et quadren tant bé. Tant de bo mequivoqui.día que su niño rompió la cisterna del W.C al colgarse para voluntaria. Per mi lanarquisme és del tot vigent i necessari, ja querecuperar una cosilla.... OCómo mirar a un jefe /jefa en función de sus tendencias entenc lanarquisme com la oposició a tot poder, comLos suegros de alguno son muy mayores, no pueden man- /intenciones sexuales operantes.tenerse autosuficientes y malcrían a los niños. No hacen más OCuándo poner una denuncia por acoso y a quién. la lluita per la llibertat i la dignitat, com la pràctica queque mirar “la uno”, sobretodo “Cine de barrio”, y eso no es OPara qué levantarse cada mañana. rebutja la reproducció dallò que combat. De fet, despolíticamente correcto. La pena es una residencia asistida , o OQué pedir en el Bar Paco para conservar el anonimato. del meu punt de vista on hi hagi poder coercitiu -en lasea , un asilo de los cojones. OCómo vestirse para ir de compras. forma que sigui- sempre hi haurà anarquisme -en la OSumisión retroactiva. Cómo sacar provecho del victimis-Acostumbran a ejercer su derecho al voto decantándolo mo. forma que sigui-. Penso i visc lanarquisme com tot allòhacia la izquierda inoperante y mantienen una crítica vic- OSeguridad imperativa. Cómo explotar la servidumbre de antagònic als poders, a les coercions i a les obedièn-timista y continuada hacia las instituciones que mantienen los demás. (Puntúa para oposiciones diversas) cies.su modus viventi. A su postura la califican de inconformismo OAdicciones alternativas. Cómo sobrevivir a / con las dro- Finalment, vull afegir que és molt fàcil assenyalar elsmilitante el reflejo que se deriva es más bien de burguesía gas legales.<<notícia breu>>cortesana. OTécnicas de parasitismo operativo para excessos dacalorament dels companys, també delsPretenden ejercer de interfase con respecto al mundo laboral supervivientes.(Obligatorio para mayores de 30 años sin "senzills". Tanmateix, en ocasions mestimo molt més gastos domiciliarios) els sincers i senzills companys de lluita que no pas els potencials companys de copes. En tot cas, tant uns manifestació contra la LOU, i últimament en la sobre els estudiants. Al Cèsar el que és del Cèsar com els altres sels tria cadascú. Espero que ens manifestació contra la guerra. En aquest últim i a déu el què és de déu. I al poble la llibertat. cas la direcció del col·legi ha enviat als pares Llibertat per defensar els nostres drets. Llibertat podrem trobar en alguna ocasió darrera la mateixa dels alumnes una circular denunciant el fet que de vaga! barricada i no solament davant la mateixa barra.La Salle és un col·legi privat i catòlic. I com a alguns alumnes seguissin la vaga i apel·lant a Que lesglésia i totes les institucions catòliquescatòlics que són la seva mentalitat és accentuada- lordre i a la resignació cristiana -que tan perjudi- deixin dentorpir levolució de la humanitat. Salut i anarquia! 2AFEJKment reaccionària. I sinó preguntin als alumnes cial ha estat per la història de la humanitat- Deixeu pas al lliurepensament. Deixeu pas a lade la Salle-Berga que a cada vaga veuen com els Si loposició dels lasalians a les vagues no és més llibertat dexpressió. Un món nou habita dins nos-intenten coartar la seva llibertat. Va passar en la radical és simplement perquè lestat reconeix el tre. Aviat serà davant dels nostres ulls i no podeu dret de vaga. Tot i així la pressió és important fer-hi res. Sísif
  • 12. Entrevista a Manolito Díaz: un <<Debat>>cantautor berguedà L’etern carnestoltes Sembla ser, que linnocent noi, que va provocar el primer debat escrit sobre les diferents ideologies no <<La cançó>> simaginava que això portaria tanta cua. Per el queManel Diáz va néixer a Manresa ara fa ment. Maria veig encara hi ha gent que tenen discurs per estona,19 anys... Als catorze anys va venir a La música com a finalitat en sí per tant dedueix-ho que aquest tema és totalmentviure a Berga, on va començar a tocar la mateixa o com a mitjà per a canviar actual deixant fora de lloc els qualificats fets com:guitarra uns anys més tard. Actualment el que no t’agrada o els dos a la vega- passat de generació, daltre mil·leni, arcaic etc...estudia segon de batxillerat i tre- da? Els debats sempre són interessants perquè dalguna manera i sense donar-se compte alguns atrevitsballa a les tardes. És una de les persones Les dues coses a la vegada, encara que a Maria trabaja autors deixen al descobert part dels seus punts feblesmés actives en el panorama musical través de la música tampoc es canvien i contradiccions, i això és bo, perquè sempre es potberguedà. Segurament l’haureu vist moltes les coses, perquè prou que hi ha en la barra de un bar aprendre dels propis errors i daquesta manera con-tocant al carrer, alegrant una mica aque- pijos que escolten Ska-P, “realmente lo Por las noches se alterna tinuar en el llarg aprenentatge de la vida. Si volem,sta grisa ciutat, ja que aquest és el lloc que me gusta es tocar, a parte de que aquesta revista ens pot ajudar a tots a ser cada dia en qualquier lugar millors.on s’ho passa més bé tocant, per l’espon- expresas un mensage, pero principal- está en nuestro país Encara que no vulguem, tots estem dins del sistemataneïat que comporta.... mente tocar”. capitalista i per tant, tothom desitja un bon lloc de tre-Avui estem amb ell i li hem preparat Influències? de forma ilegal ball amb una bona remuneració econòmica, per aixíunes preguntes per fer-li. Des de rumbas, passant per punk, pas- poder formar part de la gran societat de consum i Pues allí le juraron sant per hardcore, passant per tot el que benestar. A partir daquest punt, tothom oblida (igno-Pròxims projectes de gravació? et dongui la gana pos tot mesclat. Tot el mil lugares para trabajar ra) les seves idees revolucionàries dabans, automàti- cament passen a "millor vida".L’únic projecte que es veu en un futur no que escolto. Dins daquest sistema, conceptes com: solidaritat,gaire llunyà és una maqueta que té la Com definiries la teva música? Y no volverá tonta, ingenua, María autogestió, revolució social etc.. senzillament no exis-intenció de contenir gran part de les Com la banda sonora d’un bar o del car- teixen, per tant, tot queda reduït a un "salvat commeves cançons. rer.”Como una canción que podrías lle- Y no volverá jamás puguis". Avui es més fàcil trobar àcrates amb uns 20 anys dedat, que no pas amb més de 34. La major partAixí quan preveus que pot arribar a var toda tu puta vida colgando de la en sus ojos solo hay odio y miedo; María de la gent, estan vençuts pel sistema, les sevessortir? cabeza” solo hay ganas de matar pròpies famílies els tenen agafats pels collons, i aCom que no tenim massa facilitats, ni Quines aspiracions tens en el món de més, també són persones endeutades. Caldrà recor-econòmiques, ni de material , ni puta la música? dar que dins de nosaltres sempre ens ha de quedaridea Cap. Allí le juraron una part incombustible i molt nostra, segur que sí! També tenim de recorda-li al món que ells, els capi-En tenim? el treuràs amb més gent? Què en penses del món de la música? mil lugares para trabajar talistes tan sols tenen els diners però nosaltres podemHome doncs sí, el centre d’Estudis Josep “Que huele peste” tenir el poder de la majoria. Aquesta capacitat perEster Borràs ajuda econòmicament a Per què? quatro en una familia transformar la seva societat injusta i repressiva perque surti la maqueta, i a més, ara fa m’he “Porque todo esta vendido” i estic en havia que alimentar una altra totalment diferent, tan sols la tenen elsajuntat amb el Culell, el Joanet i el Pitus, contra de tot el que sigui vendre música explotats i desheretats del món. ella desesperada He de contestar a larticle signat per Guille, dient pero sigui que ja es pot parlar en plural. que no sigui a preus raonables. Perquè es buscando una salida començar que magraden molt les possibles "irrita-O sigui que ja no ets tu i la teva gui- pot vendre música a 6 eurus o a 25. cions" provocades per alguns, perquè així em sentotarra? A qui s’adreça la teva música? como otras tantas motivat per treballar i pensar sobre la qüestió. El teuSegueixo sent jo i la meva guitarra però A tota la gent que m’envolta i que és la escrit encara que sembla força cristià (sembla inspirat se dejó embaucarho comparteixo amb d’altres que a la que m’escolta però també a tothom a qui per un capellà jove) el considero molt poc encertat. Primer: no som germans, ni companys ni anem amb elvegada toquen amb mi, o sigui , que si li agradi gaudir de la música, fins i tot a mateix vaixell, aquesta és la crua realitat. Normalmentels altres tenen idees per posar a les la mateixa gent que critico. Y no volverá tonta, ingenua, María no sóc amic de desconeguts. Segon: lanarquia maimeves cançons també ho faran. A l’hora Toques en algun grup més o fas algu- Y no volverá jamás pot estar condicionada per cap teoria ni personatge, lade composar segueixo sent jo i la meva na altra cosa? seva força i raó de ser va molt mes enllà de qualsevolguitarra. Doncs sí, toco el baix amb el grup en sus ojos solo hay odio y miedo; María escriptura i fins hi tot de nosaltres mateixos. Mai he sigut creient de cap doctrina, ni seguidor dels gransTemàtica de les lletres? què vols Kolumna Metralla i canto i composo pel solo hay ganas de matar teòrics, més aviat amic de la gent senzilla i dacció,comunicar? grup Ness, tot i que aquest està molt fre- procurant fer unitat amb tots aquells que cultiven iSempre giren al voltant del que visc, del nat últimament. ofereixen coherència, solidaritat, creativitat, sinceritatque veig pel carrer, de les coses que Alguna cosa a afegir o comentar? Y yo estoy aquí pensando en ella; María etc.. Tercer: tinc els meus dubtes sobre lexistènciapassen a la vida. Vull comunicar Que com pensem els músics d’aquí , està ya siento que voy a llorar duna majoria llibertària dins de lateneu del C/ Pinsania, en canvi no puc dir el mateix daltres entitatsmoments d’alegria, tristesa ...de fet, sen- la cosa molt xunga en el tema de poder qualquier dia de estos; María i grups de Berga. Lanarquia, com alternativa possibletiments que pot arribar a sentir qual- expandir la nostra música a altres llocs deixa uns camps molt oberts (res de tanques) i un ras-sevol altre. encara que només siguin comarques te encuentro tirada en un portal. tre molt dolç i temptador per tots aquells llaminersAixí tothom es pot sentir identificat properes. I també vull donar les gràcies esquerrans i daltres que no han trobat mai capamb la teva música? al Centre d’Estudis Josep Ester Borràs. recolzament per les seves promocions. Per això és molt important el debat intern dins del moviment llib-Sí, de fet sí, perquè normalment expres- Barrikada ertari, per violent que a vegades pugui semblar.so algo que m’ha passat o passa al meu Segons el Sr Guille a partir dara, qualsevol grup devoltant i això li pot passar a qualsevol feixistes, bolxevics, llepafils etc.. també podranaltre. anomenar-se llibertaris perquè clar ell solet shaAixí les teves lletres tenen contingut encarregat de deixar a lanarquisme orfe dhistòria, identitat, personalitat etc... per això, només sónsocial? paraules que no pertanyen a ningú ni tenen cap signi-Algunes sí, però d’altres no. Algunes son ficat, aquesta és la nova metamorfosi àcrata del SRreivindicatives i d’altres parlen d’amor, o Guille. Quart: si creus que els meus comentaris estana vegades són simplement “caxondeo” de més, jo crec que alguns daltres ja fa temps que fanQuè és el que més denuncies en les pudor. Si estàs totalment alineat amb la gent de lateneu, em sembla perfecte, però no puc acceptar elteves lletres? teu subtil intent de censura, ni cap perdó diví al crit deL’únic que denuncio és que hi hagi gent "tots som germans". La vida ens diu que moltesque decideixi per tu, com per exemple en històries i mogudes han començat amb molt "roce",el tema de les drogues, encara que també però també moltes han acabat a pals, per tant eles denuncia el masclisme, el con- famós "roce" el deixarem a part i que cadascú el faci servir duna manera més personal i no com un eslòganformisme, el capitalisme, l’explotació o condició social.d’algunes immigrants que han de pros- Per acabar, tinc de dir que una "resistència" fabricadatituir-se al nostre país, en definitiva , tot entre copes i daltres, es comparable a la mateixa queel que no m’agrada. pugui oferir CiU (per exemple) al sistema actual.M’expliques què és el que no t’agra- Daquests "resistents" nhi ha per tot arreu. Aclariment: no és la meva intenció ofendre a cap llib-da, però què és el que proposes tu? en ertari, no cal dir que la nostra personalitat contes-què creus? tatària sempre està a flor de pell. Desitjo realment,Pos bàsicament crec en la llibertat. que algun dia tots els llibertaris berguedans ensEn què t’inspires? poguem donar la mà i junts poder avançar encaraHome fumar canutos m’inspira bastant, més. Visca lanarquia! Visca el moviment llibertari!però normalment la trobo, no busco l’in- Àngelspiració, tot i que de vegades escricperquè tinc ganes d’escriure simple-