Primers Auxilis Tema 2

PRIMERS AUXILIS. Tema II: fisiologia Cicle Formatiu d’Activitat Física al Medi Natural ROGER PUJOL

FISIOLOGIA. Introducció
La fisiologia és l’estudi del funcionament dels òrgans, aparells i sistemes del cos.
L’objectiu de tot el funcionament és obtenir energia per al moviment i mantenir unes constants bàsiques dins del cos per permetre la vida de les cèl·lules: homeostasi. Ex: temperatura corporal, pH, concentració d’electròlits, etc.

FISIOLOGIA. Aparell respiratori
L’aparell respiratori compleix la funció d’aportar oxigen des de l’exterior a la sang.
Funcionalment dividim l’aparell respiratori en: vies aèries altes (nas, boca, faringe i laringe) i vies aèries baixes (tubs de diàmetre decreixent fins arribar a l’alveol). Tot això està molt vascularitzat per capil·lars que venen de l’artèria pulmonar, amb sang pobre en oxigen.
L’intercanvi de gasos de l’alveol al capil·lar es fa per difusió segons el canvi de pressió entre O 2 i CO 2 .

En l’intercanvi gasos intervenen els següents processos: ventilació, perfusió i concordància entre la ventilació i el flux sanguini.
La ventilació és el pas d’aire atmosfèric als pulmons durant la inspiració i al revés en l’espiració. La primera és un procés actiu i l’altre és el retorn passiu, en repòs. La musculatura implicada en la inspiració és: diafragma, intercostals, pectorals menors…
La freqüència respiratòria (FR) normal és de 12 a 15 cicles per minut. Cada vegada es mobilitzen uns 500 ml d’aire, és el volum corrent (VC). El volum total d’aire en un minut és el volum minut (VM) que correspon a VM= 500 x 12-15 = 6000-7500 ml.
El control de la ventilació és automàtic i voluntari.

La perfusió es dóna gràcies a una pressió sanguínia baixa pels capil·lars pulmonars que permet que el gas travessi la paret de l’alveol fàcilment. L’oxigen passa a l’eritròcit (glòbul vermell) que conté hemoglobina, que atrau el gas. Així és transportat per tot el cos, de manera que quan arriba a la cèl·lula per canvi de pressió parcial travessa la membrana de la cèl·lula. De la mateixa manera passa el CO 2 de la cèl·lula a la sang, que tornarà a l’alveol i fa el procés invers.

FISIOLOGIA. Aparell cardio-vascular
L’aparell cardio-vascular ha d’assegurar una pressió en la sang que circula pels vasos. Aquesta pressió correspon a la força del cor en la sístole, però per fer-la més homogènia les artèries tenen elasticitat. Així la pressió arterial puja fins a 120 mm Hg durant l’expulsió de la sang del cor i baixa fins a 80 mm Hg quan s’està omplint.
La FC s’adapta de forma involuntària a la presència d’agents estressants (per efecte de l’adrenalina) pujant proporcionalment fins a la FC max.
La circulació que sempre s’ha de concervar és: coronària, cerebral i pulmonar. En casos d’ictus, pèrdua de pressió, vessament, etc no s’assegura un aport mínim de sang en aquestes parts.

FISIOLOGIA. Aparell digestiu
L’aparell digestiu funciona de forma automàtica, creant moviments de peristaltisme que van empenyent l’aliment per tot el tub digestiu. L’estómag és l’encarregat de triturar i desfer amb l’àcid clorhídric. El duodé és la part on hi ha més absorció d’aliments, però es continua per tot l’intestí prim. El colon és l’encarregat de reabsorvir algun nutrient i d’eliminar aigua, així com de mantenir la flora bacteriana en condicions (afavorint el sistema immunològic).
Durant tot l’aparell, a més l’absorció, també hi ha secreció (saliva, bilis, sucs gàstrics) i digestió (acció mecànica de destrucció d’aliments).
Aquest aparell durant la digestió necessita gran quantitat d’aport de sang per a fer una bona redistribució dels aliments per tot el cos, podent reduir l’aport sanguini en altres parts del cos.

FISIOLOGIA. Sistema renal
La seva funció és el filtratge de substàncies de desfet de la sang. Tota la sang ha de passar pels ronyons per a seguir processos de difusió i reabsorció i per tal de mantenir una bona pressió es va perdent aigua constantment.
Està format pels ronyons, els urèters, la bufeta urinària i la uretra.

FISIOLOGIA. Sistema nerviós
Es distribueix funcionalment en una part involuntària, una automàtica i una voluntària. La primera comformen els reflexes de supervivència. La segona forma el sistema nerviós autònom (regula la sudoració, la respiració, la FC, etc) i la tercera els moviments voluntaris del cos i les seves parts.
Funcionalment també dividim el SN en senstiu i motor.
El SN central està format per: cervell, diencèfal, tronc de l’encèfal, el cervellet i la medul·la espinal.
El SN perifèric està format pels nervis raquidis (del raquis, és a dir, de la columna vertebral).

http://www.cfroses2009.blogspot.com	28
http://cfroses2009.blogspot.com	22
http://cfroses2009.blogspot.com.es	1

Primers Auxilis Tema 2

by lluis COLOMER on Nov 17, 2009

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

3 Embeds 51

Statistics

Primers Auxilis Tema 2 — Presentation Transcript