Your SlideShare is downloading. ×
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Revista Sant Jordi 2011
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Revista Sant Jordi 2011

1,688

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,688
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. CFA La Llagosta ÍNDEXTextos dels nivells inicials Instrumental I Instrumental II Instrumental III Castellà Bàsic Català BàsicTextos dels nivells mitjans GES1 CFGM Llindar CatalàTextos dels nivells alts PAU CFGS GES2Textos dels grups d’anglès Nivell inicial Nivell mitjà Nivell funcional 1
  • 2. Sant Jordi 2011 TEXTOS DELS NIVELLS INICIALS El meu somniA mi m’agradaria viatjar a Canada i als Estats Units per a veure les ciutats mésimportants i els paisatges. També m’agradaria conèixer com són les persones d’allà.Com que no sé parlar anglès, estic decidida a aprendre’l per a poder comunicar-meamb els americans i alguns canadencs. Hi ha canadencs que parlen en francès, peròcom que jo ja sé parlar francès, amb aquests no tindré cap problema. Espero que elmeu somni es faci realitat algun dia.Hawa SidibeInstrumental I Me encantaEn verano yo me voy al pueblo. Me encanta pintar la casa, el corral y la fachada,pasear por las calles, hablar con la gente del pueblo, sentarme en la calle con unamecedora, ver las estrellas, levantarme por las mañanas y desayunar pan frito y pastadel pueblo.Justa GarcíaInstrumental I Sant JordiSant Jordi es una fiesta muy especial, que me gusta. Los chicos regalan rosas y laschicas libros. En Cataluña se celebra el día de los enamorados.El año pasado se hizo un dragón muy grande, de color verde y lo pegamos en lapared. Escribimos cada uno un texto y este año también.Yo estudio castellano, para tener una novia española que me entienda bien y yo laentienda a ella. Tiene que ser guapa, mas de lo que imagináis todos y gracias a todosMohamed LkadiInstrumental I 2
  • 3. CFA La Llagosta AmigaAmiga, fue tan bonito y tan importante conocerte, porque al conocerte aprendímuchas cosas. Ahora todo en mi es alegría ya nada es tristeza. Tú con tu cariño, hacesiluminar mis días y mis noches y poco a poco tu amistad fue creciendo dentro de mí.Ahora le doy gracias a Dios por haberte puesto en mi camino y por haberte conocido.Oumou TraoréInstrumental I HagiHola, soy un chico muy tranquilo. Este verano me gustaría ir un día de vacaciones unmes Arabia Saudí, a la Meca, para “hagi”, es mi sueño y espero poder cumplirlo.Ibrahima SillahInstrumental I En Semana SantaEste año si puedo iré a mi pueblo, Écija , en la Semana Santa. Hacen pasos todos losdías y se cantan muchas saetas. Quiero verlas todas, aunque no duerma, porque hace30 años que no voy.Mª Carmen JiménezInstrumental II Para Sant JordiEl día de Sant Jordi es fiesta y me voy a comer con mis hijos y mis nietos. Despuésjugaremos al bingo para reírnos un ratito y Juani, Loli y el que se anime bailaránwoliwut y cada uno a su casa.Manuela CánovasInstrumental II 3
  • 4. Sant Jordi 2011 El colegioSoy Ana. He decidido cambiar la tele por el colegio y estoy muy contenta con miscompañeras y voy aprendiendo poco a poco.Fui la primera vez en mi vida de excursión a Blanes. Había gente joven y de muchospaíses. Fue bonito, iré a todas las que pueda.Ana RuizInstrumental II JanEn marzo nació Jan y estoy muy contenta. Es el quinto nieto, vive en Segur deCalafell y si puedo voy a verlo el fin de semana porque lo echo mucho de menos.Mª Rosario DoblasInstrumental II Mi disfraz“La Edad de Oro” somos un grupo de personas mayores de La Florida y hacemosmuchas cosas. Ahora para carnaval nos hemos disfrazado de flores y gotas de agua.Llevamos una carroza como una montaña y caía el agua como una catarata. Teníaflores y era muy bonita. Estuvimos bailando tres horas. Hemos ganado el premioespecial.Concha MorilloInstrumental IIMe llamo Ruperto Vargas. Tengo 54 años y estoy enfermo hace dos años, pero nuncaes tarde para recuperarse y dar el primer paso.Me acuerdo con cariño y al mismo tiempo con tristeza cómo era yo antes. Peroencontré tranquilidad y una solución en el colegio de adultos. Gracias a todos misprofesores también doy gracias a mis compañeras.Ruperto VargasInstrumental II 4
  • 5. CFA La Llagosta Mi nietaYo estoy muy contenta con mi nieta en mayo va a cumplir un año y le haremos unafiesta de cumpleaños le haremos muchos regalos, juguetes, ropa y más cosas. Ahorahabla, tiene dos dientes, anda con la mesa y con el sofá sola, le gusta cuando lallevamos al parque juega con los niños y es muy guapa, como su madre tiene la cararoja y ahora come más. Estamos encantados con ella, la queremos mucho.AichaInstrumental II Sant Jordi Llegó la primavera Como el que espera una pera Y Sant Jordi un mes después Yo ya sabía pues Que mi hija la menor Se casaba. Sentí el mayor fervor cuando lo supe: que ilusión mas otra fue la de mi nieta de comunión Entre tanta felicidad Dichosa bondad Y mis mejores deseos Para los novios y los demás. Ana Pérez Instrumental II 5
  • 6. Sant Jordi 2011Me voy a Marruecos en junio para ver a mi familia, a mi hijo y a la nueva familia demi hijo. Iré con mi familia a la playa y me iré al mercado a comprar muchas casas quenecesitamos para la boda de mi hijo.El día de la boda viene gente y la familia, hacemos la comida, el te con galletas ypastas…Cuando acabe la fiesta volveré al mercado para comprar ropa y cosasnecesarias para volver a España.Fátima EssamouriInstrumental II La Sagrada FamiliaTengo que ir a ver la Sagrada Familia de Barcelona. Solo la he visto por televisión,pero yo quiero verla por dentro, que dicen que es preciosa: Una buena ocasión fuecuando vino el Papa, pero lo dejaré para ir mas tranquila con alguna amiga.Purificación MorenoInstrumental III El ViajeAunque el agua me da mucho respeto, desde que veía “Vacaciones en el mar”, hepensado lo bien que se pasa en esos viajes y soñaba con algún día que pudierahacerlo.Hace unos años unos amigos hicieron un viaje en barco y querían que fuera, pero nopudo ser, así que me quedaré con las ganas, a no ser que se presente alguna ocasión ypodamos ir aunque vayamos mi marido y yo solos.Encarna Aranda.Instrumental III VacacionesEste verano quiero ir de vacaciones a Marruecos con mi abuela en el avión y visitar ami tía en Nador. Solo un mes. Me encantan los restaurantes. Se hace muy buenacomida.Samira BouyaamadInstrumental III 6
  • 7. CFA La Llagosta La hortensiaUna de mis flores favoritas es la hortensia. En casa tengo dos, una blanca y una rosa,pero tengo muchas ganas de tener una amarilla como la que tiene mi hijo Enrique.Está preciosa, me gusta mucho.Antonia LópezInstrumental III VacacionesMe voy de vacaciones el mes de junio con mi marido y mis hijos en el autobús.Iremos a casa de Basir y Mariam que son mis cuñados, también visitare a mis tíos yfamilia, hermanos, hermanas, primos y primas.Rachida UahhoudiInstrumental III Viaje con mi abuelaEn mayo haremos un viaje a Tenerife y Lanzarote. Me gustaría en otro viaje ir aGalicia, mi hermana ha vivido en La Coruña y es muy bonito. También espero iralgún día a Lourdes, a Portugal, y a otras ciudades de España que no conozco.Rosario AlbaInstrumental III Me gustaríaMe gustaría ir a Tenerife a ver sus playas, su catedral y sus monumentos para agosto,antes de que seamos mayores. Este mes iré a Peñíscola que tiene un castillo. Hacemucho tiempo que no voy al pueblo en Jaén, es muy bonito y tiene muchas flores enlos patios.Melchora CarmonaInstrumental III 7
  • 8. Sant Jordi 2011 Recuerdo de Navidad.He estado con mi hermana Carmen, de vacaciones en un crucero. Estuvimos enMónaco, visitamos un casino y los jardines eran muy bonitos, todo estaba muylimpio, en Túnez también paro el barco y recuerdo mucho las tiendas, en Romavimos el circo romano, en el Vaticano muchas joyas.En el barco cada noche después de cenar íbamos a ver el espectáculo y a la discoteca.Lo pasé bien.Conchi MagañaInstrumental III Soutelo de SanmanezEstoy deseando que llegue el mes de agosto para ir a mi pueblo para regar misplantas: claveles, hortensias…, las cuida mi sobrino, pasármelo bien con mi familia ydar un paseo por el Miño en catamarán, por la Rivera Sacra.Concha RodríguezInstrumental III RecuerdosSoy de Castilla-León, de Santiago de la Requejada, un pueblo de Sanabria, en laprovincia de Zamora.Tenía 13 años cuando vine a vivir a La Llagosta. Aunque no he ido tantas vecescomo quisiera, en mi memoria están grabados aquellos prados llenos de florescuando llega mayo. Sus ríos tan limpios que se ven las truchas. Los paisajes tanverdes, el cielo tan azul y por la noche tantas estrellas. Pero sobre todo la gente tanacogedora y tranquila.Espero volver pronto y me gustaría ir en mayo. Andaré por el campo, en esa fecha,todo florido y respirar ese aire que huele tan bien.Victorina RamosInstrumental III 8
  • 9. CFA La Llagosta El terremotoUn día del año 2007 estaba en Marruecos, hubo un terremoto y mucha gente muertade un pueblo que se llama”El Hosaimoy,Nador”.Yo tenia mucho miedo y todas lascasas se movían y la gente estaba triste porque hay gente de su familia que se muere.La semana pasada cuando vi. el terremoto de Japón yo recordé lo que pasó enMarruecos y yo estoy triste con la gente de Japón.Hafida El CuracheInstrumental III QuisieraEl mar y el cielo son igual de azules, pero en la distancia parece que se unen. Quisieraser el cielo porque así el mar nunca me alcanzará.Monte OrtizInstrumental IIIMi amigo Freja tiene veinte años. Estudia cocina y vive en Copenhague, capital deDinamarca. Lo conocí en Pineda de Mar el verano pasado, trabajaba en un hotel, élme invitó a visitarlo. He ido a verlo, he estado dos meses allí, hacía mucho frío yaunque él me acompañaba para ver la ciudad, yo prefiero España. Estaba deseandovenir.Mamadu Kanten JarraCastellà bàsic Mi vidaEstoy en casa mucho tiempo. Acompaño a mi marido y hago mis tareas. Salgo acomprar, a recoger a mis nietos al colegio, tengo cinco y viene otro en camino. Voy atrabajar y tres días a la semana al cole. Tengo compañeros y compañeras de muchospaíses, me gusta estar con ellos, escucharlos y hacer juntos los trabajos.Sabina CuencaCastellà bàsic 9
  • 10. Sant Jordi 2011Hola, me llamo Latifa. Me gusta leer y cocinar. Quiero mucho a mis hijos, a mifamilia y a mi marido. Mi marido y yo nos queremos mucho y no tenemosproblemas. Vivimos hace cuatro meses en La Llagosta y estamos bien, porque es unpueblo muy tranquilo.Latifa HantarCastellà bàsic La claseYo, en Marruecos hacia clases de árabe. Cuando llegué a Cataluña, estuve tres mesessin trabajar, ahora hago clases de árabe en la Mezquita de Mollet-Sant Fost. Sontreinta niños entre ocho y trece años, a algunos les cuesta entenderlo, pero entretodos se ayudan. Es una clase muy divertida y motivadora. Estoy muy feliz porpoder hacerla.Ouarda AchoukhiCastellà bàsicA mi me gusta escribir y aprender catalán y castellano, por eso este año estoy en elcolegio. Tengo más compañeros que también están aprendiendo. Nos lo pasamosbien, pero yo a veces quiero ir mas deprisa, pero poco a poco.Mohamed El MokhtarCastellà bàsicSoy de Mali, capital Bamako y mi pueblo se llama Dombia. Tengo treinta y tres añosy he venido a España a buscarme la vida. Hace cuatro años y siete meses que estoyen Cataluña. Voy teniendo trabajo, pero no tengo pasaporte y no he podido ver a mifamilia ni despedirme de algunos de ellos. Tampoco me deja disfrutar de mis amigos,estoy preocupado, siempre con miedo.Tamaki SissokoCastellà bàsic 10
  • 11. CFA La LlagostaSoy Ilhan Ouammou. He nacido en Marruecos en 1989. Pasé mis primeros años entremi familia, una vida modesta, tranquila y feliz. Hasta los trece años estuve en elcolegio con mi prima y mis amigos del pueblo. Para estudiar secundaria tenia que iren bicicleta o caminando dos kilómetros.El sueño de mi viaje a España comienza en 2006, hasta 2010, cuando mi hermano meha dicho que todo está preparado y mi sueño se realizará.Todo cambia cuando estoy aquí, otra vida y otras gentes. Yo comienzo a serresponsable y más prudente y también aprendo la lengua para tener más fácil miporvenir. Adiós.Ilhan OuammouCastellà bàsic Els meus nétsEstic molt contenta perquè seré àvia del tercer nét que naixerà el proper mes de març.El nen es dirà Joel, el seu germà es diu David i el cosí Iker.Ara la casa és plena de rialles de nens.Quan els meus fills eren petits jo treballava i els meus pares m’ajudaven amb ells.Els portaven al parc, a l’escola ...Desitjo ser tan bona àvia com els meus pares ho van ser amb els meus fills!Emília MonterrubioCatalà bàsic 11
  • 12. Sant Jordi 2011 Record d’un passatAquest matí he viatjat a Barcelona amb RENFE i m’he assegut en un seient hecomençat a fixar-me amb tota la gent que viatjàvem en aquell tren. Alguns llegien eldiari, altres tenien la mirada perduda en els seus pensaments, uns altres dormien. Ami em va venir un record de quan jo anava a treballar i agafava el metro. Més d’unavegada em passava de parada perquè m’adormia i havia de tornar enrere. En altresocasions, quan em despertava, m’adonava que tenia el cap quasi a l’espatlla del meucompany de seient i de viatge. Això em feia molta vergonya i no sabia si baixar a lapròxima parada o continuar el recorregut.Carme Villalba ÁlvarezCatalà bàsic La meva jubilacióSempre havia dit que el dia que em jubilés faria moltes coses que no he pogut ferabans, com viatjar i anar-me’n al poble algunes temporades amb el meu marit, peròara que ja estic jubilada de allò que pensava no puc fer res perquè m’han portat unanéta que he de cuidar i m’ha canviat tot. M’ha passat com al conte de “ la lechera”, sem’ha trencat el cantir, però jo estic molt feliç i veig com la nena cada dia aprèn algunacosa nova i em diu algunes cosetes que a vegades no entenc, i veig com li surten lesdents i com comença a caminar.Em passo el dia mirant-la i jugant amb ella. Ara no penso en res més, només en quees trobi bé i sigui feliç.Anna Garcia GarciaCatalà bàsic 12
  • 13. CFA La Llagosta El 75è aniversariSóc alumna de l’escola d’adults de La Llagosta. Fa uns dies vaig passar per davant del’ajuntament i vaig llegir a la façana aquesta frase: “75è aniversari del poble de LaLlagosta. Felicitats.”.Vaig pensar: “el poble té la mateixa edat que jo”.Parlant amb la gent del poble em van dir que aquest realment era jove, abanspertanyia oficialment a Sant Fost.Fa tres cursos que estic a l’escola i ara que estudio em sento jove d’esperit igual queel poble.La Llagosta ha millorat molt en aquests darrers anys: centre cultural, tallers, cursosper la gent gran, xerrades i sortides culturals...En aquests tres anys he après a escoltar, aprendre de mica en mica el català i llegiramb l’ajuda de les professores. Gràcies.Mª José PalmaCatalà bàsic Sóc bolivianaHe vingut a Espanya de vacances i he deixat al meu nebot, fill de la meva germana,de tres mesos de vida a Bolívia. M’agrada molt estar aquí i he trobat un treball en unbar. Més tard vaig buscar un altre feina i ara treballo a Barcelona cuidant una donagran de 86 anys per la nit. M’agrada molt, sobretot quan em parla en català comtambé el seu fill. Per això m’he interessat aprendre el català.Jo en el meu país soc professora de primària i llicenciada en dret, i vull fer un cursd’adaptació per exercir la meva carrera.Ja tinc NIE i puc viatjar al meu país per veure la meva família i estar alguns mesosper passar el Nadal i Any Nou. Em fa molta il lusió!Lupe Monasterio SalasCatalà bàsic 13
  • 14. Sant Jordi 2011 La meva vida a EspanyaJo visc fa quatre anys a Espanya. Vaig venir aquí per treballar en telefonia, ja que unaempresa espanyola a la meva ciutat Lima (Perú) donava l´oportunitat de poder venira treballar aquí. Vaig viure nou mesos a Múrcia, després em vaig traslladar a Eivissaper a seguir treballant en telefonia i allà va ser on va començar el meu interès peraprendre el català. A l’oficina on treballava dos dels meus companys parlaven catalài jo m’esforçava per entendre´ls, però a vegades se’m feia una mica complicat. Em vaagradar molt viure dos anys en aquesta petita illa per les seves platges, els paisatges iels capvespres que són una meravella.Fa un any que em vaig traslladar a Barcelona perquè el meu xicot treballava aquí itambé per buscar una oportunitat nova de feina, i vaig aconseguir una feinaigualment a telefonia. Ja fa un any que visc aquí i el meu interès pel català ha crescutmolt més, ja estic més acostumada a escoltar-lo. Espero poder aprendre el més aviatpossible doncs la meva propera meta és aprendre francès.Trobo molt a faltar el meu país, la meva família i els meus amics, però m’agrada moltviure a Espanya. He conegut gent molt amable i això fa que la vida i el dia a dia aquísigui més fàcil.Sara Nicho LevyCatalà bàsic El mundo realLas personas no sacamos todo lo que llevamos dentro, bién por vergüenza, vanidad,orgullo y un largo etcétera. Esto crea enfermedades y nos limita en muchas cosascomo en expresar lo que sentimos de verdad. Pues nuestra mente no está limpia ypor lo tanto no piensa con claridad.Francisca MirandaCatalà bàsic 14
  • 15. CFA La Llagosta Una petita història de la meva vidaJo era la petita de sis germans i els meus pares treballaven al camp amb els dosgermans grans. Jo cuidava dels altres germans i de les tasques de casa com si fos lamestressa , per això no podia anar a l’escola. Quan tenia catorze anys els meus paresem van enviar a Barcelona a casa de la meva tieta. Ella ja havia vingut feia algunsanys i em va buscar un treball de seguida. Vaig començar a treballar a una polleriaon em feien treballar moltíssim. Els pollastres i conills els matàvem a rebotiga i espelaven a ma. La mestressa els venia a la botiga i jo feia els encàrrecs a domicili.Coneixia les lletres però no les sabia ajuntar. Cada dia veia els rètols dels carrers i aixívaig començar a llegir i més tard vaig escriure una carta a la meva mare al poble. Livaig demanar que em digués si entenia allò que li escrivia. La senyora on jo viviam’ajudava a aprendre a escriure i llegir i així va ser com vaig anar aprenent una micai finalment la meva mare va poder entendre tot allò que li explicava. Gràcies a aixòpuc explicar una mica una part de la meva història.Maria CominoCatalà bàsic 15
  • 16. Sant Jordi 2011 AdemuzEl rincón de Ademuz es un rincón precioso. Es un lugar para descansar y disfrutar deuna tranquilidad que pocos otros lugares tienen.En este lugar nací yo. Aunque su enclave está entre Cuenca y Teruel y nuestrascostumbres se asemejan más a las de Aragón, pertenecemos a Valencia y norenunciamos a ser valencianos.Es un pueblo para visitar, sobre todo la gente que ame la naturaleza pura y le guste elsenderismo.Tenemos pinares centenarios con grandes y hermosísimos pinos, alguna secoya ymuchas, muchísimas sabinas, que son dignas de ver y escucharlos cuando el airesopla fuerte y pasa entre sus espesas ramas.También tenemos una hermosa vega regada por el río Turia que está llena demanzanos de una variedad llamada esperiega, es única en esta zona.A partir de Marzo esta vega es un verdadero paraíso, comienza a florecer y se vetodo blanco, precioso. Y seguidamente empieza a verse el fruto y cambia de color.Pero todo esto es mucho más que color y olor. También es amor, el amor con que lasgentes cuidan esas huertas y esos frutos, como los recogen, como los envasan. Esprecioso verlo y hacerlo todos juntos en familia. También tenemos para los amantesde monumentos: un castillo y varias ermitas. En una de ellas, llamada Virgen de laHuerta, dejó su firma El Cid Campeador cuando iba hacia Valencia.A todo el que le guste viajar no pierda la oportunidad de conocer este rincón deEspaña.Isabel Blasco AlvaroCatalà bàsic 16
  • 17. CFA La Llagosta Una tarda de compres a una gran superfície.A la tarda fem l’entrada al hipermercat sense presses, fem una passada peldepartament d’informàtica, la meva dona em diu que va a la seva per agafar el que lifalta per casa, jo em vaig a veure el que m’interessa. Passo pel departament d’eines,roba, menjar, begudes, … i quan ha passat una bona estona faig una trucada a lameva dona per saber on estava. Ens trobem i em diu que li queda una mica, llavors lidic que l’esperaré a la porta d’entrada per què em feien mal els peus. Desprès demitja hora ens tornem a veure i marxem a prendre un tallat. Al final si volem fer latarda complerta entrem al cinema, però amb de cura escollim la sala doncs hi haalguna que és tan còmoda que no puc evitar adormir-me.José MuñozCatalà bàsic ReflexionsEm dic Mª José i tinc 58 anys. Tinc tres fills: el Vicenç, en Manel i el Jordi.Soc àvia de tres néts, dos nens i una nena. El gran es diu Aleix i té vuit anys, en Polde cinc anys és el mitjà i la nena es diu Noia i té quatre mesos.Estic molt contenta per què abans treballava i no podia estar amb els meus fills eltemps que jo volia, i ara en canvi gaudeixo molt dels néts, d’estar amb ells, d’estar acasa i venir a l’escola.Mª José SantaCatalà bàsic 17
  • 18. Sant Jordi 2011 MemòriesTot a la vida té un final. Jo vaig a explicar una mica el que sento i he sentit al llargd’uns anys, quan vaig començar a cuidar a dos germans.En Xavier, el gran, quan tenia tants sols tres mesos de vida vaig començar a cuidar-loperquè els seus pares havien de treballar i van confiar amb mi per la seva cura.Els he cuidat amb els meus propis fills amb tot: en l’alimentació, en l’educació, itambé amb molta estima, i en tot el que un nen necessita per créixer bé en la sevavida.Ja van passar cinc anys d’ençà que tenia en Xavi que va néixer el seu germà, l’Àngel,al que cuida i dono la mateixa educació i estimació que al seu germà.Jo m’he sentit i em sento molt orgullosa d’ells dos, doncs són uns nens bons i educatsi molt bons estudiants, però com he dit al començament tot té el seu final. Aquestanys, al juny, els deixo de cuidar doncs s’han fet grans. Xavier te 17 anys i l’Àngel 12,i vol dir que em sento trista al no poder tenir-los tant com abans però sapigueu que jano em necessiten. Dir-vos que vaig ser molt feliç amb ells dos. Els he estimat i estimomolt. Per al meu marit, els meus fills i per mi signifiquen molt ells dos i us trobaré afaltar!.Marina NúñezCatalà bàsic 18
  • 19. CFA La Llagosta Els anys seixanta a Barcelona.En el record tinc els meus primers anys a Catalunya, arribem a Barcelona després deque el meu pare hagués vingut a treballar, vam venir a viure a casa dels meus avispaterns, concretament a l’Hospitalet de Llobregat, vivint a casa dels meus avis, lameva àvia ens preparava el berenar a la cuina, van ser uns anys feliços. Més tard ensvam anar a viure a casa d’un cosí del meu pare, al centre de Barcelona, al carrerBarberà, en ple barri xinès. Jo en aquells dies no era conscient de la zona en quèvivíem, va ser més tard quan en vaig fer una mica més gran, que entesa el que haviavist i va ser quan vaig començar a raonar moltes coses.Vivíem en un pis molt gran i nosaltres tenien dues habitacions llogades, amb dret acuina i lavabo comunitari. Recordo que la meva mare ens portava cada matí al’escola, i al carrer Sant Pau, de camí ens paraven en una granja i ens preníem uncacaolat, que compartíem la meva germana i jo, !que bo estava!, suposo que com nohavia tanta abundància com ara ho valoràvem tot molt més.També un cop per setmana la meva mare ens portava a la meva germana i a mi abanyar-nos, als banys públics que hi havia prop de casa, el meu germà com era unsanys més gran, i noi, anava tot sol.El dia que es feia la bugada havíem d’anar al safareig públic, per rentar la roba, i uncop acabada ens la centrifugaven en una màquina gran i ens la portàvem a casa perestendre.Al carrer Unió, hi havia el cinema Barcelona, i algunes vegades, el meu germà ensportava a la meva germana i a mi a veure alguna pel lícula de l’època.Això és un petit record dels meus primers anys a Catalunya, als anys seixanta.Ascensión CarayolCatalà bàsic 19
  • 20. Sant Jordi 2011 TEXTOS DELS NIVELLS MITJANS 44 roses On és el meu cavaller? aquell que em porta la rosa amb un somriure en el rostre per “Sant Jordi” cada any. On està aquest any la rosa? aquest any no arribarà he rebut quaranta-quatre ja cap més em portarà. Aquest any, la rosa jo compraré i al costat del teu retrat la rosa jo et posaré. Maribel Català llindarLa historia de Sant Jordi és molt interessant. Un senyor elegant i cavaller porta unarosa a la mà i la dóna a una noia molt maca. Ella li regala un llibre a ell. És unatradició molt bonica a Catalunya i la fan tots els catalans i castellans.Silvia TeijeiroCatalà llindar 20
  • 21. CFA La Llagosta Diada de Sant JordiPer mi el dia de Sant Jordi ha estat sempre molt especial pel que representa perCatalunya, sempre s’ha sentit que era el dia del llibre, però jo mai n’havia llegit cap.Un dia vaig decidir que volia aprendre a escriure en català, per això vaig inscriure’ma l’escola d’adults, ja que tot i que sóc catalana no l’he sabut escriure perquè a lameva època el català estava prohibit.Vaig començar les classes, la Isabel i la Marta ens digueren que havíem de llegir elprimer llibre, es deia: La maternitat d’Elna, de l’Assumpta Montellà.El vaig deixar a la tauleta de nit i allà el vaig tenir tot un mes i no me’l mirava mai.Però la Isabel insistia que l’havíem de llegir, que era necessari per aprendre i que enspodia ajudar molt.Vaig tornar a la biblioteca a buscar-lo altra vegada, aquest cop em vaig proposarllegir-lo, i així ho vaig fer. I no sé per quina raó ja no he deixat de llegir, sempre tincun llibre a casa.I amb un curs i mig d’escola ja n’he llegit vint-i-dos. Alguns me’ls han recomanat,altres els he escollit jo. Tots m’han agradat molt, però alguns els tornaria a llegir.La maternitat d’Elna de l’Assumpta Montellà, El secret del meu turbant de l’AgnèsRotger, Emma de la Maria Barbal, Joc brut del Manuel de Pedrolo, Maletes perdudes deJordi Puntí, 39+1 i Una família fora de sèrie de la Sílvia Soler. Tots ells m’han ajudatforça, però el millor de tot ha estat que la lectura avui per mi és molt gratificant, nom’ho hauria pensat mai.Agnès BouCatalà llindar 21
  • 22. Sant Jordi 2011 Reflexió de la vidaEn aquesta vida he après que no es pot fer marxa enrere, que lessència de la vida ésanar cap endavant. La vida, en realitat, és un carrer de sentit únic, en la qual, sitequivoques, te’n pots penedir. Per aquesta raó cada instant, cada segon de la mevavida la visc com si fos lúltim. No importa el camí que prengui si el bo o el dolent, sitinc la raó o no. El que importa és viure, ja que la vida en si són dos telenotícies i jan’he viscut un.Dahiana MeloGES 1 La meva experiènciaEl meu primer dia de classe, asseguda a la meva cadira, al davant de la taula, vaigpensar “uff... on m’he ficat?” Això va ser el que pensava interiorment. Ara, desprésde sis mesos, estic amb un bolígraf a la mà escrivint aquesta narració per Sant Jordi.Com han canviat les coses...Cada nit a casa posem el “telediari” a l’hora de sopar per informar-nos sobre elsesdeveniments que passen al món. Quan veia algunes notícies en què mencionavaalgun país, per exemple Gran Bretanya, jo en quedava igual perquè no sabia ubicar-me en el món. En canvi ara, quan diuen el nom dels països ja puc situar-los.Una de les coses que més m’han arribat a dintre ha estat que la professora un dia vademanar fer un treball sobre el quadre del Guernica. En aquell moment jo sabia quinquadre era i qui l’havia pintar, el que no sabia era el seu significat. Quan vaig fer eltreball em va impactar molt la seva història, la importància del seu passat.Encara em queda molt per aprendre, ho sé. Ganes no me’n falten. Primer de tot és lacultura.Rosa Mº AceroGES 1 22
  • 23. CFA La Llagosta TEXTOS DE NIVELLS ALTS El somniS’havia fet tard i no arribaria a temps, jo havia quedat amb una senyora gran per fer-li una reforma al bany. Vaig entrar en aquella casa enorme i es va apagar el llum,vaig sentir un soroll molt fort com si caigués una finestra a terra i es trenqués enmolts trossos. No estava espantat però si preocupat, perquè sense llum no podria ferel que havia vingut a fer, la reforma al bany. No hi havia ningú a la casa perdemanar-li que m’ajudés a encendre els llums, em van caure al peu totes les eines,aterra, i una clau amb tant mala sort que em va trencar el turmell. Em feia molt de mali no em podia moure, ara si que estava espantat i començava a desmaiar-me.Ara ja sé què era el soroll d’abans, un gos que hi havia a la casa i estava al meu costati va començar a bordar, al cap d’una estona va arribar un veí de la casa del costatque em van dir que perdria el peu. Aleshores em vaig despertar, tot havia estat unsomni.Abel Pozo NeiroGES2 23
  • 24. Sant Jordi 2011S’havia fet fosc i jo conduïa,vaig veure un casalot a l’horitzó. De sobte, el cotxe es vaaturar. Vaig baixar del cotxe i vaig acostar-me a la casa a veure qui vivia en aquelllloc tan bonic.Vaig quedar-me bocabadada, era un noi molt maco, amb una gran somriure, morenoamb els ulls foscos. Es va adonar que estava fora i jo vaig sortir corrents cap al cotxe.Ell va sortir corrents cap on jo estava. Va preguntar-me què feia allà a aquelles horesde la nit amb el temps que feia.Em va dir que passés a casa seva.Vaig entrar, hi havia dues nenes petites amb ell.Vaig posar-me molt nerviosa i va dir-me que no em preocupés, que era vidu,i vamestar tota la nit parlant. Vaig passar totes les hores jugant amb les nenes, fins i totvolien que dormís amb elles. Em va dir el pare, en Jordi, que estigués a casa sevamentre ell arreglava el meu cotxe. Passàvem les hores tots junts jugant,cuinant. Enspassàvem en Jordi i jo totes les nits parlant de les nostres vides. Al cap d’una setmanaem va dir que el cotxe ja estava arreglat però que si volia em quedés tot el temps quejo volgués. Llavors es va apropar i mirant-me als ulls em va dir que no volia quemarxés i em va fer un petó. Jo sentia el mateix però jo li havia de dir una cosa moltimportant del meu passat: era lladre de cases riques. Li vaig explicar amb molta curai em va dir que si havia canviat no passava res, que tots cometem errors. Desprésd’allò mai res va tornar a ser el mateix: vaig deixar de fer aquella feina gràcies aaquell home tan fantàstic i tan humil i sobretot a aquella avaria del cotxe.Adriana GarcíaGES2 24
  • 25. CFA La LlagostaVaig començar a pujar la muntanya fins aquella casa gran i vella. Quan hi vaig entrares va apagar el llum, es van començar a sentir sorolls, les portes i les finestress’obrien i es tancaven soles. De sobte vaig sentir un soroll molt fort que em va tirarenrere i la llum es va encendre. Vaig anar a esmorzar i em van trucar per telèfon. Elvaig agafar i van penjar. Tot em semblava molt estrany, però no hi vaig fer gaire cas.Al migdia em van tornar a trucar, el vaig agafar però era una amiga, vaig anar alpàrquing per agafar el cotxe i anar al centre de la ciutat però no em funcionava, emvaig empipar molt i vaig tornar a casa. La sorpresa va ser que hi vaig trobar moltesroses sobre la taula. No m’ho podia creure, no podia imaginar de qui podien ser.Vaig anar al lavabo, em vaig mirar al mirall i vaig veure darrere meu la cara d’un noi,però no el coneixia. De sobte vaig caure a terra i em vaig quedar adormida. Quan emvaig despertar no sabia què havia passat.Belinda PadillaGES2 El drac fantasmaVaig entrar en aquella casa magnífica, enorme, i vaig pujar aquella escala, quan vaigarribar al capdamunt es va apagar el llum i de sobte va aparèixer una ombradesconeguda per mi. Un drac!! déu meu!!! Vaig sortir a córrer pensant que sortiriaaquell monstre d’algun lloc, però no apareixia, de totes maneres no parava de córrerfins que vaig trobar un amagatall on vaig esperar que aparegués aquella bestia.Tenia una navalla que era del meu pare als pantalons i la vaig treure per clavar-li alclatell en el moment que sortís. Estava acollonit i no tenia ni idea de per quin llocapareixeria, era la fi dels meus dies. Seria l’àpat d’aquell animal. Aleshores i de sobteva sortir el meu germà de darrere l’armari fent la broma disfressat de drac.David ArribasGES2 25
  • 26. Sant Jordi 2011Estava estirat al llit i eren les nou del matí, em vaig aixecar i vaig anar a esmorzar. Lameva mare havia anat a treballar i la meva germana estava a l´escola.Vaig anar a la cuina i vaig obrir la nevera i em vaig beure un got de llet. Després vaiganar a l’habitació i em vaig vestir.Vaig posar-me les vambes i vaig sortir de casa.Feiaun bon dia i el cel era blau i no hi havia ni un núvol.Tampoc feia vent i vaig anar al’administració de loteria. Vaig anar a comprar el pa i un número de loteria peraquell dia.Després vaig anar a casa i vaig recollir l’habitació i vaig netejar la casa i mentrefregava els plats va arribar la meva germana que venia de l’escola i li vaig preguntarquè tal li havia anat. Després va arribar la meva mare de treballar i va fer el dinar.Vaig seure al sofà i vaig estar mirant les notícies. Van dir que avui el pot de loteriaera molt elevat i que al ser tant elevat farien el sorteig al migdia.Vaig començar adinar i van fer el sorteig i em van tocar trenta milions d’euros. Vaig anar al banc i elsvaig cobrar, aleshores em vaig despertar. Tot havia estat un somni.David HernándezGES2Se sent un tren que arriba a una estació. Hi ha algú que mira a través dels vidresentelats. Em sembla que és una noia que conec. Ella m’ajuda i jo entro al tren adescobrir qui és aquesta persona. És la Judit, una amiga del càmping on anava lameva mare.Ella em pregunta com estic i jo amb un somriure li dic que bé, que no la conexia.Emcontesta dient que ja em val, que ja no la reconeixo i amb un petit somriure em diuque és broma. Em diu que la pròxima parada és la seva i jo que vull tenir contacteamb ella li dóno el mòbil i li pregunto quin és el seu. Ella me’l dóna i em diu que aveure quan quedem que ja fa temps que no ens veiem. Li dic que la trucaré perquedar algun dia i ella em diu que d’acord. Ens acomiadem i ella baixa del tren.David Millá PatiñoGES2 26
  • 27. CFA La Llagosta El somni empipadorS’havia fet fosc i jo conduïa, vaig veure una masia a l’horitzó. De sobte, el cotxe es vaaturar. Vaig sortir a mirar el que passava al motor però no hi vaig veure resd’estrany. Me’n vaig anar caminant pel bosc per tal d’arribar a la masia que haviavist per buscar ajuda.Mentre que anava arribant la masia s’anava enfosquint. Vaig agafar el mòbil, i vaigencendre el flash. Vaig continuant caminant fins que vaig arribar a la masia dintredel bosc. En picar a la porta no em va contestar ningú. Així que vaig decidir entrar-hi. Estava molt fosc i el terra era molt vell, tronava quant feia passos. En aquellmoment vaig veure una dona que va fugir corrents només veure’m. Vaig intentarseguir-la perquè necessitava ajuda pel cotxe. Vaig buscar-la per tot arreu, fins que ladona em va trobar. Tenia uns quaranta anys i s’assemblava a un zombi. La dona vaintentar atacar-me, llavors vaig fugir i vaig tancar-me al bany. Quan la zombi hi vaentrar vaig agafar un vidre bastant gros i la vaig decapitar. Vaig tancar la porta dellavabo amb clau i vaig fugir deixant-la tancada allà.Vaig marxar de la masia i vaig córrer tant com vaig poder, fins que vaig arribar alcotxe. Aquest es va engegar a la primera, com si a l’haver matat a la zombidesaparegués una barrera que feia que el cotxe s’aturés. Vaig prémer l’acceleradorben fort i vaig anar tant ràpid com un llamp. I aleshores em vaig despertar, tot haviaestat un somni. I em vaig adormir un altre cop.Eduardo Roura ClarésGES2 27
  • 28. Sant Jordi 2011 Un dia de sortEra divendres i arribava tard a recollir el cotxe al taller, com que no havia començat el diaamb bon peu ja donava per fet que el trobaria tancat i hauria de tornar a casa amb un taxi.Vaig tenir sort, el cotxe era al carrer amb les claus posades davant del taller tancat.Començava a ploure i ràpidament pujant al vehicle el vaig posar en marxa.No feia gaire que havia començat el camí de retorn a casa, el cotxe es va aturar al marge de lacarretera, estava plovent i al fons a mà dreta es veia un camí sense asfaltar que conduïa a unvell i sinistre casalot, el camí semblava més un rierol enfangat que l’accés a una vivenda.Vaig baixar del vehicle amb la llinterna a la mà i vaig fer una ullada al motor, en sortia unfum molt espès que al barrejar-se amb la boira produïa unes fumeroles de color blanc ques’esvaien en formes capricioses. De sobte vaig ser conscient que el motor havia reventat i emtocava agafar carretera i manta si no volia passar la nit en aquell cul de món.Em vaig encaminar en direcció a aquell casalot abandonat i a punt de caure per aquellcaminet totalment intransitable. Sentia com els meus peus relliscaven en aquella mena depasta xopa d’aigua i de color marró més apta per fer bols i càntirs que per caminar.Tenia els peus freds i humits, estava cansat i la son em començava a passar factura, cada pasque donava em suposava un esforç gegantí. Finalment vaig arribar a la entrada principal, laporta semblava que tingués cent anys, la fusta estaba enfosquida pel pas del temps i gransesquerdes creuaven una superfície molt irregular.D’un cop de peu la vaig obrir, dins no es veia pràctiment res, era fosc com la boca d’un llop,vaig avançar amb precaució però tot i així vaig ensopegar i vaig caure al damunt d’algunacosa dura i quadrada amb reflexos metàl lics. Amb la flama de l’encenedor es veia vagamentun maletí brut i ple de pols. Al fons hi havia una pala rovellada que em va servir per obrir-lo.Dintre, acuradament col locats, s’intuien diners, molts Diners. Semblava que la meva sortcomençava a canviar, però l’esquelet que hi havia al costat em feia venir esgarrifances. Vaigagafar el maletí i corrent com un boig vaig desaparèixer d’aquell lloc. Carrer avall passavaun taxi que em va portar a casa. Al matí aniria a comprar-me un cotxe nou.Esteve BouGES2 28
  • 29. CFA La LlagostaEm trobava en un carreró fosc i hi corria una boira que llepava el terra sota els meus peus. Desobte entre les ombres aparegué un monstre llefiscós i verd amb uns ulls groguencs injectatsen sang. De la seva boca entreoberta deixava veure unes dents serrades i una llengua bífidablavosa. Era com una mena d’homenet verd i en veure’m va llençar a terra un ós repelat i vacomençar a caminar cap a mi, allargant les seves urpes en la meva direcció. El cor em voliasortir del pit. La sang se’m va glaçar a les venes i vaig perdre la noció del temps. Aquellmonstre s’apropava a mi i jo vaig començar a córrer per sortir d’aquell carreró maleït. Emdirigia on hi havia la llum. La llum dels semàfors, dels fanals, i de les finestres del carrer delfons. Les finestres... Em semblava impossible que la gent estigués tan tranquil la a les sevescases veient la televisió i jo em trobés en aquella situació tan increïble. Vaig començar acórrer, les cames em pesaven i no podia avançar. El monstre s’apropava més i més a mi. Vaiggirar el cap i vaig veure com reptava per terra esgarrapant les parets amb les ungles, llarguesi negres, a poc menys de dos metres de mi. Vaig imaginar-me les seves urpes clavant-se a lameva esquena i això em va donar un nou impuls a les cames i vaig accelerar, però commirava cap endarrere no vaig veure la fusta que hi havia al terra i vaig caure de genolls. Vaigrodar i vaig quedar asseguda a terra, el monstre no havia deixat d’avançar cap a mi i se’m vacol locar a sobre. Em vaig quedar tombada a terra amb aquell monstre a sobre, que va treurela llengua i em va llepar el coll com assaborint el seu proper àpat.Quan ja creia que ho tenia tot perdut, que la meva vida acabaria en aquell instant vaig sentirel rugit característic del motor d’una Harley Davidson, pensava que era producte de la mevaimaginació. Però no, el monstre es va encarar cap a la moto de la qual va baixar un home alt ifort que duia una espasa a l’esquena. Es va treure el casc i vaig veure una cara coneguda. Vatreure l’espasa i va anar cap al monstre que tot just s’aixecava davant meu. Amb unmoviment ràpid va tallar-li el cap que va caure rodolant i el seu cos va caure al meu costat.La sang va tacar la meva camisa però de sobte la sang es va tornar com elàstica, va començara tenir formes i finalment va tornar-se un munt de roses que m’envoltaven, vaig sentir-ne laseva fragància. L’home, el meu home, em va donar la mà i me la va sacsejar i de sobte emvaig despertar. Tenia un pom de roses a sobre del llit i el meu xicot em va fer un petó i em vafelicitar el Sant Jordi.Irene HenaresGES2 29
  • 30. Sant Jordi 2011S’havia fet fosc i jo conduïa, vaig veure un casalot a l’horitzó. De sobte, el cotxe es vaaturar. L’únic so capaç de percebre eren les copes dels arbres mogudes pel vent.Era una nit tancada i freda al bell mig del bosc.De fons, vaig veure uns llums que s’atansaven cap a mi. No podia creure el que veienels meus ulls, un camió de gelats enmig de la nit. Va parar davant meu, vaigdemanar un Corneto, el vaig desembolicar i quan anava a fer la primera queixaladaaleshores em vaig despertar, tot ho havia somniat.Isaac RouraGES2Sortia de la feina, i conduïa tranquil lament mentre es feia fosc. Vaig veure un casalota l’horitzó. De sobte, el cotxe es va aturar, després un soroll que provenia de la foscorem va acollonir. No hi havia ningú, però en aquell moment no podia treure’m delcap la pel lícula de terror del dia anterior.Vaig intentar engegar el cotxe, una vegada rere una altra, però no havia manera.Després de deu minuts rumiant vaig decidir anar cap al casalot, a veure si algú empodia deixar trucar a casa.La casa tenia un aspecte tenebrós i semblava que no hi visqués ningú. Vaig tocar altimbre però no funcionava, i després de cridar no hi va haver resposta. De sobte, lesfinestres de la casa s’obriren. Sense pensar-ho més vaig córrer sense mirar enrere finsal cotxe, va engegar a la primera.Encara no sé què va succeir aquella nit, potser només va ser la meva imaginació opotser no...Josu EstebanGES2 30
  • 31. CFA La LlagostaVaig entrar en aquella casa magnífica, enorme, i vaig pujar aquella escala. Quan vaigarribar al capdamunt aleshores es va apagar el llum. Al cap de cinc segons em vaigsentir molt estrany, com si el meu cap es fes més gran. Tenia un encenedor i el vaigencendre. Era poca llum però almenys podia moure’m per aquella habitació.Començava a pensar que hi havia algun esperit o bruixeria dintre. Volia baixar moltràpid però amb la llum tan petita, la casa tan gran i tants passadissos anava molt lent.Al baixar, cada planta tenia un so diferent, i feia por. I vaig pensar que havia de serfort i valent perquè tot el que em passava era por i mals pensaments pel cap. Quanvaig arribar a la planta baixa vaig començar a córrer cap a fora fins que vaig arribar ala porta i vaig sortir, aleshores em vaig despertar. Tot havia estat un somni.Keeval AnglinGES2 Visita a MarsellaEra de dia quan vaig anar de viatge amb el meu cotxe. Vaig començar a conduir desdel matí per arribar a Marsella, perquè havia d’anar a visitar a un amic meu queestava malalt. Portava cinc hores conduint abans d’arribar a la frontera. Em vaigparar dues vegades per comprar algunes coses de menjar i begudes També vaigposar combustible al cotxe perquè una vegada entrat a França el litre de gasolinacosta més car. Per això no vaig voler fer cap despesa per un viatge d’una setmana. Alfinal vaig arribar tard perquè la velocitat màxima a Espanya és de cent quilòmetresper hora i per tant vaig arribar a la nit. Un moment abans d’entrar al país es vanapagar els llums de la carretera i el cotxe es va aturar. Em vaig quedar senseparaules. Al cap i a la fi havia estat un bon viatge i jo era una persona absolutamentdiferent.Khalilou ToureGES2 31
  • 32. Sant Jordi 2011Se sent un tren que arriba a una estació. Hi ha algú que mira a través dels vidresentelats. Era un noi de cabells arrissats.Jo era a l’estació esperant la meva amiga.El noi del tren va baixar. Ens vam quedar mirant i vaig sentir com si el temps esparés. Quan va arribar el tren en el que anava la meva amiga, vaig estar tan pendentd’ella que quan me’n vaig adonar el noi de cabells arrissats ja no hi era. Vaig decidirno pensar- hi més.Al cap de dos dies jo era en un restaurant, sopant, quan el vaig tornar a veure. Era ala porta. Ens vam passar la nit mirant-nos, però jo no m’ atrevia a dir- li res. Al capd’una estona vaig veure com li donava un paper al cambrer.Quan el cambrer em va portar el compte em va donar un paper amb un número detelèfon. Vaig mirar el noi de cabells arrissats i em va somriure, fent- me entendre queera seu.A la tarda següent el vaig trucar i vam quedar per anar un dia a prendre un cafè iconèixer-nos. Em va semblar un noi molt simpàtic i interessant. Ens anàvem veientmolt seguit. Ens ho explicàvem tot, o quasi tot.L’ últim cop que vaig estar amb ell, em va confessar que s’estava morint. Tenia unamalaltia molt avançada i els metges no hi podien fer res. A la setmana següent em vatrucar un amic seu dient- me que el noi de cabells arrissats s’havia mort.Després d’allò mai res va tornar a ser el mateix.Laura AlcarazGES2 32
  • 33. CFA La Llagosta ObsessióUna tarda molt assolellada va començar la història d’una noia que es deia Carlota. Era rossa,amb el cabell molt llarg, els ulls verds, molt tímida i sobretot molt amigable. Aquella tardad’agost va rebre una trucada d’un número ocult, va quedar-se molt estranyada per qui seriaperò el va agafar i va dir: “Hola?...”No contestà ningú durant deu segons i quan estava a punt de penjar una veu aguda contestà:“T’espero a la masia d’aquí cinc minuts!”La Carlota molt valenta va anar-hi, i quan va arribar es va sorprendre perquè qui l’haviatrucat va ser en Carles, el seu antic xicot que volia parlar amb ella per solucionar els seusproblemes. Després d’una bona estoneta parlant, quan ja s’havien solucionat gairebé del totva aparèixer un amic d’en Carles que es deia Marc. Que havia anat allà per dir-li al Carlesque aquella nit hi hauria un sopar al restaurant nou que havien inaugurat a la plaçaanomenat “Pi-Tapes”. Van quedar a les nou a la porta tots els amics i amigues.En aquell precís moment la Carlota va notar com si l’estómac li fes pessigolles i ella sabiaperfectament que això era un amor a primera vista. En Marc era l’home perfecte per a ella,tenia el cabell curt i castany, els ulls verds i no era massa gras. Quan en Marc va marxar laCarlota li va dir al Carles que si volia ella l’acompanyaria al sopar i ell amb molta il lusió liva dir que encantat. I així doncs cadascun d’ells es va anar cap a casa seva a arreglar-se peranar ben bufons. Ja eren les nou quan tothom va arribar a la porta del restaurant. Totsplegats van entrar cap a dins a agafar taula. Quan estaven sopant entre la Carlota i en Marchi havia moltes miradetes, es notava clarament que a ell també li feia gràcia la Carlota. Quanvan acabar de sopar van sortir a fora a fumar-se un cigarret.I allà van estar parlant una mica de qui eren per conèixer-se. Fins que la Carlota que haviaestat embadalida amb ell des que el va veure per primera vegada. Li va dir que li agradava iell li contestà que ell també sentia alguna cosa per ella però que ara encara era molt d’horaper sortir junts. Van passar dos anys fins que a la fi es van decidir a tenir una relació estable.Tot va anar molt bé, va ser una historia preciosa que els va durar tota la vida.Laura MateoGES2 33
  • 34. Sant Jordi 2011S`havia fet fosc i jo conduia, vaig veure un casalot a l`horitzó. De sobte, el cotxe es vaaturar, el motor no funcionava. Vaig baixar del cotxe amb l’esperança de trobar algúque m’ajudés.Però anaven passant les hores i no apareixia ningú. Vaig estar tres hores esperant,fins que vaig veure els llums d’un cotxe. En va sortir un noi molt amable que em vapoder arreglar el motor. El vaig convidar a un cafè com a agraïment. Quan vem sortirde la cafeteria encara era fosc i va insistir en anar plegats a fer un tomb. Anàvemcaminant i parlant. De sobte em va empènyer contra la paret i va treure un ganivet.Jo notava que em faltava la respiració. Aleshores va passar un policia i el va arrestar.Jo no parava de plorar, estava molt nerviosa. Aleshores em vaig despertar, tot haviaestat un somni.Lucía LancharroGES2Vaig entrar en aquella casa magnífica, enorme i vaig pujar aquella escala, quan vaigarribar al capdamunt es va apagar el llum.De sobte entre tota aquella foscor vaig veure una pedra que s’il luminà. Vaig voleragafar aquell resplendor però em feia una mica de por. Vaig agafar la pedra i me lavaig ficar a la butxaca.Quan vaig sortir d’aquella enorme i magnífica casa, vaig tornar a agafar la pedra iquan la tenia a les meves mans em va mostrar el futur. El que hi vaig veure no em vaagradar gens: queia en l’alcohol i les drogues. Però això pot canviar, perquè tot passaper alguna cosa i per això canviaré el meu futur per a millor. Vaig deixar aquellapedra on la vaig trobar perquè si alguna vegada algú més la trobés tingués laoportunitat que he tingut jo. Quan vaig sortir d’aquella casa ja mai res va tornar a serel mateix.M.Cruz GilabertGES2 34
  • 35. CFA La LlagostaEm vaig endinsar en aquella casa magnífica, enorme i majestuosa, gairebé colonial ivaig pujar aquella escala infinita que semblava que arribava al cel, des d’on es podienveure els estels. Quan vaig arribar al capdamunt es va apagar la llum, tot va quedarfosc, mort, però a la meva retina encara perdurava la imatge d’aquell lloc ple demàgia i incertesa que no sabia enregistrar dins del meu cap, però on estranyamentem sentia plena de vida. No sabia com havia arribat allà, per quin motiu vaig creuaraquella portada i em vaig enfonsar en aquella casa, va ser una necessitat com s’hialgú em cridés des de dins.Em veia sola en un lloc estrany però curiosament no sentia por, era una sensacióinsòlita, agradable, com si hagués estat tota la vida allà. No paraven de passar-meimatges pel cap, eren fotogrames de la meva infantesa que em volien dir alguna cosaque no era capaç d’encertar. Les imatges es succeïen, sempre veia el mateix, unasenyora gran que volia dir-me alguna cosa que no esbrinava. Vaig decidir seure allàen un esglaó vell i rovellat, ple de brutícia. No em va importar tacar el vestit que tantd’esforç i temps havia dedicat la mare a fer i que em regalà pel meu aniversari. Decop i volta es van encendre els llums i la casa va tornar a tenir vida, és aquí quan elmeu cap va començar a muntar el trencaclosques que m’havia estat voltant. Ara hoentenia tot, era la meva àvia, morta quan jo era molt petita i de la qual no teniarecords. Ella vivia en aquella casa que significava tot el que ella havia estat. A partird’aquí ja res va tornar a ser igual, no vaig deixar de visitar l’esperit de la meva àvia.Sandra DíazGES2 35
  • 36. Sant Jordi 2011Vaig entrar en aquella casa magnífica,enorme, i vaig pujar les escales. Quan vaigarribar al capdamunt es va apagar la llum. I tot d’una es comencen a sentir veus denois petits plorant. De cop i volta el llum s’encengué i les veus es van deixar desentir. Vaig baixar les escales i quan vaig arribar a la porta de sortida... Una altravegada els llums es van apagar i vaig sentir com la porta es va tancar molt fort. Lesveus van començar a pujar el to i de cop i volta dalt de les escales vaig veure unallum molt intensa de color vermell...I es va començar a moure i a baixar les escales.Era tan intensa que no es podia mirar,era enlluernadora i cada cop s’apropava més imés. Jo intentava sortir però la porta no s’obria. No sabia què fer,tenia molta por. Lallum estava a uns quatre metres de mi però cada vegada era més fluixa, fins que espodia veure la silueta d’una noia petita d’uns cinc anys amb el vestit tacat de sang.Tenia la cara pàl lida i molt perversa, semblava com si rigués. Els ulls eren blancs, lesungles de les mans eren llarguíssimes i negres. Jo estava paralitzada, no em podiamoure, no sabia què fer, era fosc i amb la porta tancada. De sobte la noia amb vaparlar! Ves-te’n ara mateix! Aquesta és casa meva. Fora!!!La porta s’obrí sola,i vaig arrencar a córrer com una boja. Quan ja estava bastantlluny vaig mirar enrere i a la finestra de la mansió hi havia la noia tota quieta,mirant-me amb aquella claror vermella. Desprès d’això mai res va tornar a ser elmateix.Oliver PalmeroGES2 36
  • 37. CFA La LlagostaSe sent un tren que arriba a l’estació. Hi ha algú que mira a través dels vidres entelats... és la meva tia. Em va dir que no fos a casa seva fins que les coses es calmessin.Vaig pujar al camió i vaig fer un viatge llarg de dos quilòmetres com a mínim quevalia la pena fer ja que hi havia un paisatge preciós amb herbes altes i unes florssilvestres que surten en aquella zona.Vaig entrar en aquella casa magnífica i enorme, vaig pujar les escales cargolades queem pujaven a una habitació fosca i vella però molt bonica i gran.Al dia següent em vaig llevar d’hora, ja que feia un dia molt assolellat i al baixar a lacuina la meva cosina ja hi era, fent l’esmorzar. La vaig sorprendre perquè feia tant detemps que no la veia que no em va reconèixer i s’espantà molt i començà a riure.Va entrar un noi alt i guapo que la va saludar, em va mirar, em va donar la mà i espresentà. Vivia en unes cases més avall, en una molt gran, perquè els pares eren ricsperò ell no ho semblava perquè era una persona molt propera i divertida. Sempreme’n recordaré quan anàvem al llac, que hi havia a les muntanyes molt gran.Hi vaig estar una mesada llarga, però se’m va fer curt perquè acabava l’estiu itornava a la ciutat on tot és massa complicat, amb la mare i amb la meva vidad’escolar.África HernándezGES2 37
  • 38. Sant Jordi 2011S’havia fet fosc i jo conduia, vaig veure un casalot a l’horitzó. De sobte el cotxe es vaaturar a la calçada, enmig d’un bosc. Hi havia molta boira i no es veia res, nomésarbres i el casalot, que semblava tenir molts anys i jo dubtava que hi visqués algú.Vaig intentar arrencar el cotxe, però no vaig tenir sort i tampoc tenia cobertura almòbil, ja que em trobava enmig del bosc, llavors vaig començar a caminar direcció alcasalot. Se sentien molts sorolls entre els arbustos, els quals feien augmentar la mevapor.Després de caminar durant uns vint minuts hi vaig arribar. A l’entrada hi havia unhort petit que estava descuidat, hi havia dos espantaocells.De sobte un corb em va passar per damunt del cap i vaig córrer fins la porta idesesperadament vaig pulsar el timbre. Em va obrir una anciana d’uns 70 anys, diriajo, i en explicar-li el que m’havia succeit em va convidar a passar dins.L’anciana era molt agradable i simpàtica. Em va explicar un munt d’histories de quanera jove mentre preníem un got de xocolata calenta.Vaig trucar a la grua des del seu telèfon, i em van dir que no vindrien fins l’endemàal matí. L’anciana em va preparar el llit per dormir i el sopar, un estofat de carn queestava boníssim.Inmediatament després del sopar em va envaïr una son que no era normal i que alfinal em va vèncer. Quan vaig despertar em sentia atordida i marejada, tot emdonava voltes. Quan vaig aconseguir centrar la vista vaig veure l’anciana al meucostat. Vaig voler aixecar-me del llit però no vaig poder perquè estava lligada demans i peus. Tenia l’estómac obert i els llençols estaven impregnats de la meva sang.No m’ho podia creure.L’anciana va començar a treure’m els intestins i em deia que aquests serien pelpròxim estofat de carn que faria, i reia malèficament. Jo vaig cridar amb totes lesmeves forces i aleshores em vaig despertar. Tot havia esta un somni.Saray GutiérrezGES2 38
  • 39. CFA La Llagosta La carreraEn el circ dels números, al vespre, Pi està molt nerviós, està a punt de realitzar laseva millor i més complicada actuació: la carrera de les mates.Comença la carrera. Pi es llança des del trapezi, corre a través de l’arrel quadrada,sentint com l’alè de la malvada hipotenusa se li apropa fins gairebé atrapar-lo persempre. En un intent per deixar-la enrere, arriba a l’abisme de la derivada. Se sentacorralat, però..., no, de seguida troba una sortida per la tangent que acaba en unadivisió i torna a intentar escapar lliscant per la tangent. De sobte, rellisca i cau sobreel catet. El catet li dóna un cop de mà per aixecar-se, llavors Pi ja divisa la meta.El número Pi se salva, arriba fins a l’infinit i guanya el premi. Per fi podrà comprarels decimals que li falten per ser un número racional.Verónica Martín SánchezCFGS vespre 39
  • 40. Sant Jordi 2011 Lars Von TrierLars von Trier és un director i guionista danès d’èxits tan controvertits com Trencantles ones o Dogville. D’aspecte agradable i mirada profunda d’ulls blaus, amb el cabellcastany i prominents entrades, barba poc espessa i aspecte afable.Nascut a Dinamarca a 1956, a la edat d’onze anys va a comença a rodar amb unacàmera de Super 8 que li havien regalat. Quan es va graduà en 1984 va roda la sevaobra prima The element of crime guardonada al festival de canes. Director de caràcter,va decidir canviar-se el nom i posar-se el von, i passar a ser Lars von Trier.Creà el grup Dogma 95 al costat d’altres directors danesos i van fer un manifest sobreaquest tipus de cinema. Les seves característiques bàsiques van ser: rodar la vida tal icom és, sense efectes especials ni jocs armats, la vida amb tot el seu realisme. Lapel lícula més coneguda daquest grup va ser Els idiotes.En patir dagorafòbia( por als espais oberts) les seves pel lícules o deixen de tenirexteriors o les que en tenen, les fa un assistent sota la seva supervisió. Aquest fet,lluny de parar la seva imaginació li va donar ales, com el cas de Mandarlay: nomésamb un decorat ens regala tot un guió i una pel lícula de 120 minuts plena decontinguts.Yolanda García CastroCFGS vespre 40
  • 41. CFA La Llagosta Textos dels grups d’anglès Writing about my familyMy names José. Francisca is my mother. Antonio is my uncle and Dolores is myaunt. Francisca, Dolores and Antonio are brothers. Leonor is my wife. Marta is mydaugther and Germán is my son. I have got two grandchildren. Mireia is mygranddaugther and Joan is my grandson. Marta and Josep Martí are married. Theyhave got two children, Mireia and Joan. Germán and Inés are married. They haventgot any children. Antonio and Justo are my brothers. Trini and Elisenda are mysisters-in-law. Antonio and Trini are married. They have got two sons, Oriol andOscar. Justo and Elisenda are married. They have got two daugthers, Irina and Aura.I have got two nephews and two nieces.José JiménezAnglès Inicial My family treeMy name’s Julián and I’m married. My wife’s name is Ani. We’ve got two daugthers.Their names are Emma and Anais. My four grandparents are dead. My parents areold. My father’s name is Manuel and my mother’s name is Margarita. I’ve got abrother and a sister. My brother’s name is Manuel. He’s married and he has got twochildren. His wife’s name is Luisa. My sister’s name is Mª del Mar. Her husband’sname is Agustin. They’ve got two children, too. I’ve got two uncles and three aunts.I’ve got sixteen cousins.Julián HermosillaAnglès Inicial 41
  • 42. Sant Jordi 2011 27th January 2011 1 Concepció Arenal Square La Llagosta 08120 Dear friend, How are things? All well, I hope! La Llagosta is fantastic! I love the English course. My classmate´s name is Rebecca. Rebecca´s husband is a construction worker and she has got one beautiful daughter her name is Naiala. She has got ten months. She´s got brown hair and blue eyes. What´s new? Please write! Bye, ElenaElena SalinasAnglès inicial To: Estefa From: Rebecca Subject: Hi from English class Hi, Estefa! The English class is fantastic! My teacher is very happy, her name is Marta. My partner class is Elena, she has got three daughters, her husband is a mechanic of lifts. Elena has got brown eyes and black hair, she is a good person, I like her personality. Looking forward to hearing your news. Kisses, RebecaRebecca MonteroAnglès inicial 42
  • 43. CFA La Llagosta Saint Georges DayCatalonia celebrates Saint George’s Day on April,23th. Men give women a rose andwomen give men a book. Then, they go for a walk in the main streets of their city ortown where there are many stands of flowers and books. It is a very important dayfor everybody in Catalonia. My school celebrates this day too. Students present theirwritings and read them to their schoolmates. The best ones win interesting prices. Ilike a lot this party.Mª JesúsAnglès intermedi 7 Jacinto Verdaguer Street 08120 La Llagosta April,15th. Dear María How are you? I’m fine. I told you two weeks ago that I’m living in La Llagosta.I have lived in La Llagosta for eleven years but I was born in Badalona, a city near the sea. I live at home with my husband Jose and my son Victor. Jose is forty- five years old and Victor is nine years old. Now I’m working as a hairdresser and I am studying English here in La Llagosta. I speak Spanish, Catalan, a little French and a little English too. I’m enjoying the course a lot but it’s really hard work, (ha, ha, ha….it’s false because it’s funny). My teacher’s name is Juanjo. He told me my English was good but I do a lot of mistakes. He doesn’t give us a lot of homework. I’m studying a master in Image Consultant in Barcelona. I hope to work as an image consultant soon. I like listening to music, doing yoga and going camping to Berga at the weekends. I’ve got a caravan in the Berga Caming Resort. It has been there for five years. I often go there because I want to relax. Would you like to visit me in La Llagosta? Please write back soon Love, FeliFeliAnglès intermedi 43
  • 44. Sant Jordi 2011 Saint George Saint George has a half open rose Painted in red and anxiety. Catalonia is the name of this rose, Saint George takes it on his chest. The rose has told him the joys and the sorrows And he loves it very much. With it he’s got blood in his veins To fight all the dragons of the world. Gloria Gil Anglès intermedi 44
  • 45. CFA La Llagosta George of CappadociaIt was about the year 300 A. D., George of Cappadocia was riding his beautiful white horseon the lands of Orient. Crossing villages he heard rumours about the capital of the kingdom.“There was a dragon that terrorized everyone.They said that the dragon had under its control the only fountain of water that existed in thekingdom. The fountain supplied water for all the people. It was rumoured that to have waterand power to live they had to distract the dragon and the only way they got was offering thedragon the sacrifice of a virgin girl.Without thinking it twice, George headed to the capital to see what was true in all the storieshe heard through is long journey.When he arrived to the capital he asked for the king and he told him he would fight thedragon and if he could beat it, all the tremendous horror that existed in the wholepopulation, would finish for ever.The king told him that a lot of people had already been fighting the dragon and althoughthey were good fighters, none of them came to live in their try. ThenThe king told George that this time, the maiden who had to be delivered to sacrifice was hisown daughter and if he could defeat the dragon they would be eternally grateful.After fighting a hard battle with the dragon, George got to the heart of the animal which feltdown on the ground and never could rise up again.George was very tired after the fight but without thinking he went to the palace to see theking and tell him that they should not worry about the dragon any more.In the palace the people were waiting for him. When he arrived there was lots of hugs andcongratulations there. Then the princess with tears in her eyes walked towards the valiantcavalier who had save her from a sure death and gave him a kiss on his cheek and Georgegave her a rose in return.Later because he disobeyed the orders of Galerius Caesar, who persecuted and killed all theChristians, he was captured and tortured until April 23rd when he was decapitated in theyear 303 A.D.Around the year 404, pope Gelasius I canonized him and George of Cappadociabecame…..Saint George.Montse MansAnglès Funcional 45
  • 46. Sant Jordi 2011 The king bookIn a far and forgotten country of books, a best seller was the king. The letters thatcompose his title seemed proud, almost cutting, in the front page of the brilliantcopy. " Uffff …. They all love me so much, that I finish exhausted " sighted the bestseller, putting on airs, in front of the sad look of the modest copies of new writers,who were agonizing, awaiting that a bold hands, or curious, familiar or friends,rescue them from to be forgotten.The best seller did not know, in his imperiousness, that his reign would beephemeral. It would finish as soon as a new substitute with more brilliant coloursarrives. And when this moment would come, that would be soon, he would wish notto have eaten “ the fruits of success”, not to miss it so much.Antonio RamírezAnglès Funcional 46
  • 47. CFA La Llagosta Trip to DublinOn Saturday the nineteenth Mach some students and English teachers visitedIreland, we went to the airport and caught the plane to take us to Dublin.Once in Dublin airport, we took a tram and a bus towards the hotel, we had theafternoon off to discover the city and a different culture.During the days we were there, we agreed with part of the celebrations of ST.Patricks day and in tourist areas had lots of fun in the streets and pubs.On the evening of the arrival in Dublin there was persistent rain but it wassmooth, which did not stop us our first contact with the city.We visited the Guinness storehouse, factory of the most famous stout (beer) inIreland .At the top of it there is an overlook of the city with breathtaking views.It was also very interesting to visit the National Library, the National Museum ofIreland, Trinity College ... etc.The visit to a pub was required, most of them open in the evenings. There isentertainment and live Irish music and dance.The Irish are quiet people, friendly and very polite who, on sunny days, like goingfor a walk in the large and well kept gardens of the city.The city is modern with some areas of English style and monumental publicbuildings.The weather is very variable and can change rapidly from one moment to another.Twenty-second day on Tuesday morning we left the hotel and headed to the airportto begin the journey back to Spain, after two hours we arrived in Barcelona.Our Irish adventure was over but the good times we had there, will remain for everand we are looking forward to return there on another occasion.Esteve BouAnglès Funcional 47
  • 48. Sant Jordi 2011 Organitza: Col. laboren: Associació Cultural Plural Agraïments: 48

×