1. Centre de Recursos Pedagògics Específics de
Suport a la Innovació i la Recerca Educativa
cesire*
Com t’ho explico?
04/07/16
III Congrés de Ciències
CESIRE, àmbit lingüístic
Núria Carrillo Monsó
4. Com t’ho explico?
Ús d’històries o contes
o notícies per introduir
temes
Situacions reals
o versemblants
Contextos
propers i
significatius
Ús d’objectes
reals i inputs
diversificats
5. Com t’ho explico?
... per explicar fenòmens
...per parlar dels ingredients
...per parlar del comportament
dels diferents materials
Hi havia una vegada...
Había una vez...
Contes
Històries...
6. Com t’ho explico?
Once upon a time...
Story to learn about
«Food chains»
(cadenes alimentàries)
Language support- scaffolding
Comparació de llengües
«X is food for Y»
«Y es menja X»
Frames
Games
The thinking lab: Science CLIL modules,
TIL (Tractament Integrat
de Llengües)
15. Com t’ho explico?
Contextos propers i
significatius
Importància de les
bones preguntes-
preguntes obertes,
que ajudin a
construir
coneixement.
Modelatge del/la
mestre/a en el
discurs indagador
16. Com t’ho explico?
Importància de les
«bones preguntes»
Modelatge del mestre en el discurs
indagador, que ajudi a fer aflorar les
experiències prèvies l’alumne i l’ajudi a
construir coneixement.
Preguntes???
Preguntes obertes, que ajudin a construir
coneixement.
Preguntes indagadores, que ens permetin
seguir el procés d’indagació.
Ajudar l’alumne que es faci
preguntes, no només que
respongui les que li fa el
mestre.
Per què?
Què passaria si...?
17. Com t’ho explico?
Contextos propers i
significatius
Importància de les
bones preguntes-
preguntes obertes,
que ajudin a
construir
coneixement.
Modelatge del/la
mestre/a en el
discurs indagador
El patró temàtic i el patro lingüístic s’aprenen
al mateix moment. (Lemke 1993)
Cal ensenyar els diferents patrons
lingüístics per tal que l’apropiació
sigui significativa.
18. Com t’ho explico?
El patró temàtic i el patro lingüístic s’aprenen al
mateix moment. (Lemke 1993)
Cal ensenyar els diferents patrons
lingüístics per tal que l’apropiació sigui
significativa.
«Parlar Ciència» no significa només parlar
sobre la ciència. Significa fer ciència a través
del llenguatge. (Lemke 1993)
19. Les receptes de cuina:
o Estructura:
1. Nom de la recepta
2. Ingredients
3. Procés de preparació (amb les instruccions
ordenades).
4. Altres informacions (nº de persones, temps
de cocció, com millorar la recepta,..)
1. Nom de la recepta
2. Ingredients
3. Procés de
preparació (amb les
instruccions ordenades).
4. Altres
informacions (nº de
persones, temps de cocció, com
millorar la recepta)
TEXT INSTRUCTIU:
La recepta de cuina
Com t’ho explico?
21. Com t’ho explico?
Observar: mirar amb molta atenció per adonar-se de qualsevol detall
Descriure: recollir els aspectes observables més característics
OBSERVEM LA POMA (I) Com en dic? Com en diu la ciència?
Com és per fora?
•Quina forma té?
•Quin color?
•Quina olor?
•Quin tacte té?
•Quines parts hi veig?
o Dibuixa allò que creus que et pot ajudar a respondre la
pregunta inicial
Com és per dins?
•Quina forma té?
•Quin color?
•Quina olor?
•Quin tacte té?
•Quines parts hi veig?
o Dibuixa allò que creus que et pot ajudar a respondre la pregunta
inicial
22. Com t’ho explico?
Descriure
Habilitat cognitivolingüística transversal que es concreta
de manera diferenciada en cada àrea curricular
Descriure és recollir els aspectes observables més característics d’una entitat,
un fet o un procés i representar-ho amb paraules.
Procés:
1.Observar amb atenció allò que volem descriure
2.Seleccionar allò que considerem rellevant
3.Estructurar i ordenar la informació tan des del punt de vista lingüístic com
des del marc temàtic
4.Redactar la descripció usant un lèxic precís
23. Com t’ho explico?
Estructura del patró de la DESCRIPCIÓ en l’àmbit de ciències
Intenció: objectiva amb un alt grau de formalitat
Organització: estructurar la informació tant des del punt de vista lingüístic
com des del marc de la disciplina.
Estructura:
•Tema: Presentar l’objectiu de la descripció i donar categoria a allò que s’està
descrivint (1r. Paràgraf)
•Expansió: desenvolupar la descripció. Es basa en una presentació selectiva
de les propietats significatives seguint un cert ordre, qualificant-les i
quantificant-les si és possible. Descripció detallada i categoritzada de
cadascuna de les parts de l’entitat, fet o procés (paràgrafs centrals. Tants com
característiques significatives hàgim seleccionat)
Recursos lingüístics
•Verbs com tenir, posseir o portar mostren les característiques més
importants
•Lèxic especialitzat
•Noms i Adjectius qualificatius especialitzats
•Adverbis situacionals precisos
24. Com t’ho explico?
QUÈ entenem
per descriure
en ciències?
Objectivitat i
completesa
Organització
textual
segons el
patró
descriptiu
Pertinença
Precisió i
especificitat
Volum de
coneixements
adequats
Lèxic precís específic
Ús d’un llenguatge
propi de l’àrea que
presenti les
característiques de
manera coherent i
cohesionada
El text fa referència
de forma coherent i
clara a l’entitat, forma
o procés descrit
El text mostra una
quantitat de
coneixements
adequats al nivell
de l’alumnat
Recull evidències
significatives que
ajuden a determinar
les característiques
o variables d’allò
que estem descrivint
El text recull
suficients
propietats per
caracteritzar
l’objecte.
Segueix l’estructura del
text descriptiu:
•Presentació de l’objectiu
de la descripció i donar
categoria a allò que s’està
descrivint
• Desenvolupament que es
basa en una presentació
de les propietats seguint
un cert ordre, qualificant-
les i quantificant-les si és
possible.
25. Com t’ho explico?
De l’observació a la descripció
De la descripció a la justificació
26. Com t’ho explico?
JUSTIFICAR UN FENOMEN
L’aire quan s’escalfa esL’aire quan s’escalfa es
dilatadilata
perquè
com que
ja que
per tant
conseqüentment
ArgumentsArguments
teòricsteòrics
L’aire quan s’escalfa augmenta la sevaL’aire quan s’escalfa augmenta la seva temperatura ja que les sevesles seves
molècules es mouen a més velocitat.molècules es mouen a més velocitat. Per tant, augmenta la distància entre, augmenta la distància entre
elles i ocupen més espai.elles i ocupen més espai. Conseqüentment, l’aire es dilata.l’aire es dilata.
27. Com t’ho explico?
Què cal fer per escriure un text
justificatiu?
L’aire quan s’escalfa augmenta la sevaL’aire quan s’escalfa augmenta la seva temperatura ja que les sevesles seves
molècules es mouen a més velocitat.molècules es mouen a més velocitat. Per tant, augmenta la distància entre, augmenta la distància entre
elles i ocupen més espai.elles i ocupen més espai. Conseqüentment, l’aire es dilata.l’aire es dilata.
• Situar la pregunta a justificar en el seu contextSituar la pregunta a justificar en el seu context
• Identificar els fets o les dadesIdentificar els fets o les dades
• Identificar les teoriesIdentificar les teories
• Formular frases que relacionin els fets amb les teoriesFormular frases que relacionin els fets amb les teories
(perquè, a causa, per tant...)(perquè, a causa, per tant...)
• Redactar un text amb un inici, uns raonaments i unaRedactar un text amb un inici, uns raonaments i una
conclusióconclusió
28. Com t’ho explico?
HABILITATS COGNITIVO-LINGÜÍSTIQUES
Enunciar qualitats, propietats,
característiques, etc., de
l’objecte o del fenomen
Produir raons o arguments...
en relació al corpus de
coneixement (teoria)
Produir raons o arguments...
amb la finalitat de
convèncer
DESCRIURE
EXPLICAR
JUSTIFICAR
ARGUMENTAR
Produir raons o arguments...
Establir relacions entre
raons i arguments...
30. Com t’ho explico?
Contextos propers i
significatius
Importància de les
bones preguntes-
preguntes obertes,
que ajudin a
construir
coneixement.
Modelatge del/la
mestre/a en el
discurs indagador
El patró temàtic i el patro lingüístic s’aprenen
al mateix moment. (Lemke 1993)
Cal ensenyar els diferents patrons
lingüístics per tal que l’apropiació
sigui significativa.
Cal comunicar els resultats o el
producte, per escrit i/o oralment.
Exposició oral.
Treball de la llengua oral formal.
Projecció: «Congrés de Ciències»
«Com t’ho explico?»
31. El funcionament del cos...de l’aparell digestiu...la transformació d’aliments...
Com ho comunico?
Com t’ho explico?
Fent una representació
corporal
Fent un dibuix o
una maqueta
Fent una publicació digital...
...al bloc de l’escola ...a Pinterest
33. Com t’ho explico?
La llengua oral a l’aula
Discurs oral per a la gestió de la classe i de la relació
Discurs oral per adquirir coneixement i aprendre a pensar
Discurs oral per aprendre a parlar
35. Com t’ho explico?
Josep Mª Castellà i Montserrat Vilà
•Preparació planificada i guiada pel docent.
•La intervenció didàctica es fa abans,
durant i després de l'exposició.
•L'alumne planifica tots els elements de
l'exposició, prepara un guió i assaja
repetidament.
•La intervenció s'ha planificat en el seu
conjunt però no paraula per paraula.
36. Com t’ho explico?
Però aquest treball de la llengua oral formal… quan es pot començar?
Quan els alumnes són més grans?
Es pot ensenyar i aprendre la llengua oral formal a l’educació infantil?
Esc Serra de l’Obac (Terrassa)
Grup de treball ORAULA
37. Les matemàtiques com a eix del projecte.
La llengua per planificar el guió del vídeo i l’exposició oral de la
presentació dels vídeos guanyadors.
http://www.videomat.cat/
Com t’ho explico?
38. Com t’ho explico?
•Els alumnes identifiquen el propòsit comunicatiu de l’exposició.
•L'alumne planifica tots els elements de l'exposició, en el seu conjunt,
no paraula per paraula; no ha de llegir!!! prepara un guió que li serveix
per assajar, i assaja repetidament, cosa que donarà naturalitat al
discurs.
•La presentació segueix una estructura clara i el contingut de les
diferents parts està equilibrat. Els suports visuals i les presentacions
(ppt) reforcen i complementen el discurs, cal fer-hi referència.
•Utilitzen un lèxic científic precís, i unes estructures lingüístiques
adequades que comuniquin el contingut del discurs científic.
•Cal tenir en compte algunes estratègies comunicatives verbals i no
verbals: postura corporal, contacte visual amb l’audiència, to de veu
variat, vocalitzar, ritme adequat, evitar les crosses lingüístiques, etc.
•Pautes d’interrogació- avaluació- procés autonomitzador de l’alumnat.
Algunes reflexions... perquè la Comunicació al Congrés surti reeixida...
39. Com t’ho explico?
Contextos propers i
significatius
Importància de les
bones preguntes-
preguntes obertes,
que ajudin a
construir
coneixement.
Modelatge del/la
mestre/a en el
discurs indagador
El patró temàtic i el patro lingüístic s’aprenen
al mateix moment. (Lemke 1993)
Cal ensenyar els diferents patrons
lingüístics per tal que l’apropiació
sigui significativa.
Comunicar.
Exposició oral.
Projecció:
«Com t’ho explico?»
«Congrés de Ciències»!!!
40. Moltes gràcies...
...que tingueu un bon CONGRÉS!
... i us convidem a què ens acompanyeu!
@cesirecat
Com t’ho explico?
CESIRE
Adreça: Av. de les Drassanes, 10, 08001 Barcelona
Telèfon:938 82 31 00
http://xtec.gencat.cat/ca/innovacio/cesire/
CESIRE, àmbit lingüístic
http://srvcnpbs.xtec.cat/cirel/cirel/
Editor's Notes
Instrucciones
La saliva y la digestión del almidón
1Vierte una cucharadita de agua en uno de los tubos de ensayo. Marca este como "Tubo A" con un pedazo de cinta adhesiva.
2Escupe en una cuchara para té hasta llenarla. Vierte la saliva en el segundo tubo de ensayo. Marca este como "Tubo B" con un pedazo de cinta adhesiva.
3Mide 1/4 de cucharadita de maicena y ponla en cada tubo de ensayo. Agita cada tubo para disolver el almidón.
4Ponte los lentes de seguridad. Llena el gotero con yodo.
5Pon cuatro gotas de yodo en cada tubo de ensayo. Observa cómo cambia el fluido en ambos tubos a un color azul intenso.
6Pon los tubos en la gradilla y déjalos UNDISTURBED por 30 minutos.
7Revisa el color después de 30 minutos. El tubo de ensayo lleno con agua y maicena seguirá morado. Pero el tubo con saliva se habrá aclarado o incluso vuelto transparente. Esto se debe a que las enzimas en la saliva rompen el almidón. Esto muestra los primeros pasos en la digestión.
Explorar el contenido de vitamina C en el jugo
1Vierte una taza de agua en un tazón. Añade dos cucharadas de maicena y mezcla con el tenedor hasta que el almidón esté completamente disuelto.
2Ponte los lentes de seguridad. Llena el gotero con yodo. Añade el yodo a la mezcla de almidón de a una gota por vez hasta que toda la mezcla tenga un color azul intenso. Vacía el resto del gotero. Enjuágalo con agua.
3Vierte dos cucharadas de la mezcla de yodo y maicena en los cuatro tubos de ensayo y ponlos en la gradilla. Con la cinta adhesiva y la pluma, etiqueta cada tubo como jugo de naranja, limón, manzana o cereza (cherry).
4Llena el gotero con jugo de naranja. Pon dos gotas en el primer tubo de ensayo. Mueve el tubo girándolo para mezclar la solución. Continúa añadiendo jugo y muee girando hasta que la solución esté transparente. Registra el número de gotas necesarias para transparentar la solución.
5Repite con los otros tres jugos, registrando el número de gotas para cada uno. Debido a que el ácido ascórbico, o vitamina C, detiene la reacción entre la maicena y el yodo, el jugo con el mayor nivel de vitamina C requerirá la menor cantidad de gotas para transparentar la solución. Los jugos que contienen menos vitamina C requerirán más gotas de jugo para transparentar la solución.