Interacció I Autoregulació 12 01 10

INTERACCIÓ A L’AULA Olga Esteve Universitat Pompeu Fabra

LA PEDAGOGIA QUE FOMENTA L’APRENENTATGE REFLEXIU I COL·LABORATIU Fomenta l’aprenentatge en l’acció Atén per igual les necessitats individuals i grupals Fomenta el treball col·laboratiu Incorpora l’avaluació compartida Incorpora les noves tecnologies per a la construcció compartida del coneixement i el treball col·laboratiu Activa processos d’autoregulació en l’alumnat

Preguntes de partida
Quines interaccions tenen lloc a l’aula?
En què ajuden exactament en el procés d’aprenentatge?

RESPOSTES PARTICIPANTS
Entre alumnes petit grup, parella
Entre dos grups d’alumnes
Alumnat-professorat, gran grup, grup petit
Canal escrit / oral
Tipus d’interacció: emotiva, d’organització, de regulació i d’ajuda
Emotiva: bloqueig envers el que s’ha d’aprendre
Interacció amb les tecnologies i amb els continguts

APRENENTATGE
DESENVOLUPAMENT COGNITIU

APROPIACIÓ
No és una simple còpia de la realidad externa, no és una transformació mecànica d’una cosa externa en una interna
Vigotski (1978) PROCÉS EVOLUTIU

Procés d’apropiació a) Una operació que inicialment representa una activitat externa es reconstrueix i comença a succeir internament. b) Un procés interpersonal queda transformat en un díntrapersonal. c) La transformació dún procés interpersonal en un díntrapersonal és el resultat dúna sèria prolongada de successos evolutius. Vigotski (1978 )

Procés d’aprenentatge NIVELL ACTUAL DE COMPETÈNCIA NIVELL POTENCIAL DE COMPETÈNCIA PRESA DE CONSCIÈNCIA DEL PUNT DE PARTIDA ¿Què sé fer en relació als objectius d’aprenentatge? OBJECTIUS D’APRENENETATGE ¿Què haig de saber fer? ZONA DE DESENVOLUPAMENT PRÒXIM (Vygotsky, 1978) Interacció com a instrument de mediació

MEDIACIÓ
AJUDES EXTERNES QUE HAN D’ANAR DESPAREIXENT PAULATINAMENT I HAN D’AJUDAR A QUE L’ALUMNE/A ES FACI SEUS ELS CONTINGUTS
Procés ‘de fora’ a ‘dins’
(Lantolf, 2000; Lantolf & Poehner, 2008)

LA LLENGUA COM A INSTRUMENT DE MEDIACIÓ i APROPIACIÓ INSTRUMENT D’APRENENTATGE PER EXCEL·LÈNCIA

Parlar per aprendre ‘compartint’ i ‘participant’ AMB QUI? COM?

Interacció amb iguals Interacció amb “ més experts/es” Interacció amb “menys experts/es” Interacció amb un mateix: “recursos interns” TIPUS D’INTERACCIÓ

TIPUS 1: Interacció entre iguals FER Què sóc capaç de fer d’entrada BASTIMENTADA (ANDAMIAJE) ENTRE IGUALS TASCA REPTE

Constitució dels grups
Variar entre el treball en grups mixtos i en grups homogenis

TIPUS 2: Interacció amb menys experts/es Comunitat d’experts/es potencials TASCA REPTE TREBALL EN GRUP DURANT TOTA LA TASCA?

TIPUS 3: Interacció expert – no expert
ASPECTES CLAU
Participació guiada segons ZDP
Comunitat d’aprenentatge
PROCEDIMENTS
Prolepsi
Contingència
Oportunitats d’aprenentatge (affordance)

Què fa la professora per ajudar?
Fa referència al coneixement previ
a través de preguntes ‘indagadores’. ‘exploratives’: tenen funcions diverses
Fa cridar l’atenció
Va d’allò més general a allò més concret!!!
Interactua significativament amb els alumnes

CONTINGÈNCIA
En paraules de L. Farró (Grup de Llengua):
Manipula i dinamitza les sessions per tal d’arribar als objectius que té prefixats, però també interactua i segueix l’orientació que la sessió va agafant . Internament segueix un diàleg flexible i va decidint quin és el millor camí, a l’igual que passa en una conversa ‘natural’(L.F. Grup Llengua)

PROLEPSI
El procediment prolèptic situa els aprenents en un context en el qual el professor assumeix (o pretén assumir) que ells ‘saben més del que en aquell moment son capaços de fer’ Per això, el docent no comença ‘explicant’ sinó incorporant una tasca o activitat perquè facin, pensin . I el docent haurà de recollir els resultats d’aquesta primera accció per fer avançar en la construcció de coneixment (vegeu exemple en ‘Pràctica 2’ i ‘Resultats pràctica 2’)
(van Lier, 2004)

PROLEPSI
En paraules de L. Farró (Formadora Grup de Llengua):
(...) i així, partint de l’experiència i de les reflexions dels aprenents fa que emergeixin els objectius essencials de la sessió com si els alumnes tinguessin ja tots els coneixements en el seu interior i el formador (o el docent) només fos l’instrument per fer-los agafar consciència del que ja sabien o volien. Tota una estrategia.
Vegeu document ‘Procediments del docent contingent’

CONTINGÈNCIA
Característica general
Concep l’educació com un procés de reciprocitat entenent que ensenyar implica ‘conversar’
Per això el més expert és capaç de connectar el seu propi comportament amb el del menys expert
I així ajusta el grau de suport que presta en la interacció a com el menys expert respon en cada moment a aquestes ajudes
(Villar & Pastor, 2003)

CANVI DE PERSPECTIVA
P
Presentació
P
Pràctica
P
Producció
I
Il·lustració
I
Interacció
I
Inducció

SEQÜÈNCIA INTERACTIVA FORMATIVA PER A FOMENTAR L’APROPIACIÓ INDIVIDUAL DE CONTINGUTS Procés d’Apropiació ‘ ORIENTACIÓ’ ‘ PENSAR TOT PARLANT AMB ALTRES PERSONES’ ‘ PENSAMENT DIALÒGIC’ ’ ACTUAR MENTALMENT’

http://blocs.xtec.cat	33
http://www.slideshare.net	6
http://257723-16993.uoc.wikispaces.net	5

Interacció I Autoregulació 12 01 10

by Servei d'Ordenació Curricular d'Educació d'Adults / Departament d'Ensenyament / Generalitat de Catalunya on Feb 12, 2010

Accessibility

Tags

Upload Details

Usage Rights

3 Embeds 44

Statistics

Interacció I Autoregulació 12 01 10 — Presentation Transcript