CompetèNcies Adults.Ppt Neus Sanmartí

4,844 views

Published on

Jornada: L’ensenyament i l’aprenentatge per competències en el nou currículum del GES

Published in: Education, Technology
0 Comments
6 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,844
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,825
Actions
Shares
0
Downloads
87
Comments
0
Likes
6
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

CompetèNcies Adults.Ppt Neus Sanmartí

  1. 1. <ul><li>Neus Sanmartí </li></ul><ul><li>Setembre, 2008 </li></ul>Qu è ens aporta el concepte de compet èn cia ? Jornada sobre l’ensenyament i l’aprenentatge per compet ències en el nou currículum del GES
  2. 2. Per qu è els nous currículums demanen el desenvolupament de competències en l’alumnat? <ul><ul><li>Una societat democràtica necessita persones capaces d’analitzar críticament la informació i saber actuar </li></ul></ul><ul><ul><li>Noves necessitats de l’economia: preparació per canviar de feina. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’accés a la informació és universal (Internet), però cal saber què buscar i comprendre-la. </li></ul></ul>
  3. 3. Canvis en el concepte de competència derivats de les TIC i de les noves formes d’organització del treball? Responsabilitat Bona conducta i disciplina Iniciativa Expertesa Fonamentada en l’experiència Formació Una vegada i per sempre Aprenentatge Passiu i individual Fonamentada en la resolució de problemes Al llarg de tota la vida Actiu i autoaprenentatge Training and learning for competence, EU, 2002 Interdepèndencia accions Seqüencial En xarxa
  4. 4. Qu è s’entén per competència? “ Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...” (Eurydice, 2002)
  5. 5. Qu è comporta? <ul><ul><li>Integraci ó de coneixements en la resoluci ó de problemes (complexitat). </li></ul></ul><ul><ul><li>Funcionalitat del coneixement (aplicaci ó a situacions socialment rellevants, imprevisibles). </li></ul></ul><ul><ul><li>Autonomia de l’alumnat per aprendre i per actuar eficaçment. </li></ul></ul>
  6. 6. Un exemple <ul><li>Continguts del currículum: </li></ul><ul><ul><li>“ Estudi qualitatiu de canvis qu ím ics relacionats amb fen òm ens quotidians: reaccions de combusti ó… “ (FiQ1). “ Valoraci ó del rendiment de determinades transfer èn cies energ èt iques en la vida quotidiana ” (FiQ 2 ) </li></ul></ul><ul><li>Què ens hem de proposar que aprengui l’alumnat? </li></ul><ul><ul><li>A utilitzar aquests coneixements en la seva vida personal (i professional futura), quan hagi de prendre decisions d’actuació o quan desitgi continuar aprenent. </li></ul></ul>
  7. 7. PISA avalua aquest aprenentatge (i d’altres) plantejant la pregunta: “ L’autobús que condueix en Joan funciona amb un motor diesel. Aquests autobusos contaminen. Un amic d’en Joan condueix un tramvia elèctric. El voltatge necessari per al seu funcionament prové d’una central elèctrica que funciona cremant carbó. Hi ha persones que defensen la instal·lació de tramvies argumentant que no contaminen l’aire. Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Argumenta la teva resposta”. PISA (OECD, 2000)
  8. 8. Què ha d’haver après l’alumnat per respondre a aquesta pregunta? <ul><li>A llegir un text i a valorar el fet de llegir. </li></ul><ul><li>Idees b àsiques i abstractes sobre canvi químic-combustions i sobre transfer ència d’energia . </li></ul><ul><li>A aplicar aquestes idees, interrelacionant-les, a una situació no treballada a classe. </li></ul><ul><li>A relacionar aquest coneixement amb comportaments i valors (conseq üències ambientals). </li></ul><ul><li>A argumentar tenint en compte moltes variables diferents, però fonamentant-se en coneixements i en fets. </li></ul><ul><li>A escriure la seva argumentació d’una manera que s’entengui. </li></ul>
  9. 9. No t é massa sentit… <ul><li>Pensar en un llistat llarg de compet ències (per definició, una competència és quelcom holístic). </li></ul><ul><ul><li>Per ò sí en possibles components de la competència </li></ul></ul><ul><li>Assimilar-les nom és als components “transversals” de l’aprenentatge. </li></ul>
  10. 10. Com treballar a l’aula de manera que s’afavoreixi el desenvolupament de compet ències? <ul><ul><li>No es pot separar l’ensenyament de “compet ències en continguts disciplinars” de les “competències en continguts transversals” </li></ul></ul><ul><ul><li>Es relaciona fortament amb el plantejament de l’activitat a l’aula, amb el disseny dels processos didàctics. </li></ul></ul>
  11. 11. Quins s ón els aspectes didàctics bàsics? <ul><ul><li>Contextualitzaci ó de l’aprenentatge (R.P.). </li></ul></ul><ul><ul><li>S’apr èn ( i es R.P.) amb els altres </li></ul></ul><ul><ul><li>Per aprendre i per actuar cal saber comunicar </li></ul></ul><ul><ul><li>Per aprendre cal saber “corregir-se” (autoavaluar-se). </li></ul></ul>
  12. 12. 1. Contextualitzaci ó de l’aprenentatge <ul><ul><li>Partir d’un problema, de l’an àlisi d’una situació real, fer-se preguntes rellevants socialment, per… </li></ul></ul><ul><ul><li>Abstreure esquemes globals que afavoreixin la transfer ència i… </li></ul></ul><ul><ul><li>Saber-los aplicar a noves situacions, problemes. </li></ul></ul><ul><ul><li>No es transfereix del problema- exemple, a d’altres problemes; cal passar per l’abstracció </li></ul></ul>
  13. 13. Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, li van preguntar qu è li hav i a ajudat a ser científic, respongu é : Al sortir de l’escola, totes les altres mares jueves de Broklin preguntaven als seus fills: “Qu è heu après avui a l’escola?”. En canvi la meva mare deia “Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pregunta?” Christine Chin 2004
  14. 14. Un exemple per reflexionar <ul><li>Escollim un article del diari “La generació sorda” (per treballar la funció de relació -mòdul “Educació per a la salut”-): </li></ul><ul><li>És una bona activitat preguntar?: </li></ul><ul><ul><ul><li>Quines s ón les principals causes… ? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>En qu è consisteix el fenomen “aqüífens”… ? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Quin percentatge de la poblaci ó espanyola… ? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>A quines edats afecta…? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Per qu è causa lesions un reproductor musical ? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Quant triga l’orella en recuperar la sensibilitat normal… </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>… </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Fins a 17 preguntes! </li></ul></ul></ul>
  15. 15. Quina seria l’alternativa si treballem per promoure el desenvolupament de la compet ència? <ul><ul><li>De quins estímuls parla l’article que actuen sobre el nostre cos? </li></ul></ul><ul><ul><li>Quines respostes diu que dóna el nostre cos? </li></ul></ul><ul><ul><li>Què passa al nostre cos entre rebre l’estímul i la resposta? </li></ul></ul><ul><ul><li>Com les persones poden prevenir que el nostre cos no respongui de manera que perjudiqui la salut. </li></ul></ul>
  16. 16. Cal distingir entre “aprendre” informacions i aprendre coneixements que promouen “ser competent” Un exemple a partir d’una pregunta PISA Els astr ònoms prediuen que, vist des de Neptú , hi haurà un trànsit de Saturn sobre la cara del Sol en algun moment d’aquest segle . Quines tres de les paraules subratllades serien més útils per tal de buscar mitjançant internet o en una biblioteca quan es donarà aquest trànsit?
  17. 17. 2. Organitzaci ó del treball per aprendre <ul><ul><li>Aprenem quan fem (manipulem i pensem quines s ón les nostres idees i maneres de fer )… </li></ul></ul><ul><ul><li>Tot interaccionant amb els altres, comparant , i… </li></ul></ul><ul><ul><li>Revisant els nostres punts de vista inicials. </li></ul></ul>
  18. 18. S’apr èn molt de les explicacions dels companys (i d’explicar-les) 3r ESO IES J.M. Zafra
  19. 19. Es pot produir quelcom de qualitat entre tots (per ò el treball en grup no és divisió del treball!!) 3r ESO IES J.M. Zafra
  20. 20. Les TIC tamb é possibiliten interactuar <ul><ul><li>Per exemple, la plataforma moodle és un bon instrument per: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Debatre </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Preguntar -i respondre- </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Co-regular produccions </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Compartir informacions </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>… </li></ul></ul></ul>
  21. 21. 3. La comunicaci ó: Eix de tot aprenentatge <ul><ul><li>Si s’apr èn interactuant, és fonamental : </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Expressar oralment les idees, argumentar-les, en gran grup i en petit grup. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Escriure justificant les idees, organitzant-les, connectant-les... </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Llegir críticament les idees. </li></ul></ul></ul>
  22. 22. Lectura cr ítica de textos Test amb percentatge d’eficàcia, valors (bon humor, vida “bella”, imatge de la dona ideal …)…
  23. 23. Q üestionari C.R.I.T.I.C. Conclusions. Les idees o creences que hi ha darrera d’aquesta afirmació estan d'acord amb el coneixement científic actual ? C Informació . Quines evidències o proves s’exposen o podrien exposar-se per donar suport a l’afirmació? I Test . Es podria fer un test o experiment per comprovar-ho? T Idees . Quines idees o creences hi ha darrera l'afirmació? I Rol del que fa l'afirmació. Qui pot estar escrivint aquesta notícia? Quins interessos hi pot tenir? R Consigna o afirmació que exposa el text C
  24. 24. Llegir críticament textos audiovisuals (també utilitzant el CRITIC) <ul><li>Com aprendre a opinar de manera fonamentada sobre el continguts de la pel·lícula? </li></ul>http://www.climatecrisis.net/ http://www.algore-08.com/ Com valorar les argumentacions els tertulians a la radio el dia despr és d’aparèixer aquesta noticia?
  25. 25. 2n ESO IES Llu ís Companys Com convenceriem a un amic sobre si un abric escalfa o no? Aprenent a argumentar
  26. 26. Quines raons d ó na? Quins arguments poden ser útils per als que no hi estiguin d’acord? Quines evid ències aporta? Són creïbles? Quina és la idea que defensa el text? Lectura cooperativa
  27. 27. Exemple: Gui ó per construir “ La meva argumentació” La meva idea és que Les meves raons són Arguments en contra de la meva idea poden ser Convenceria a algú que no em creu amb L’evidència que donaria per a convèncer a d’altres és que
  28. 28. Un exemple de text argumentatiu elaborat per l’alumnat a partir de la lectura “Escalfa l’abric?” L’abric no escalfa sinó que conserva la calor corporal del qui el porta, ja que està demostrat a partir d’experiments cient ífics . La majoria de gent diria que l’abric escalfa però això és incorrecte, ja que si posem uns cubs de gel dins d’un drap i uns altres al costat durant una estona, veurem que els cubs de gel s’han mantingut millor quan estaven embolicats amb el drap. Amb això arribem a la conclusió de que l’abric ens aïlla del calor i del fred segons la temperatura ambiental que ens envolta. 2n ESO IES Llu ís Companys
  29. 29. 4. Per aprendre cal saber autoregular-se <ul><ul><li>“ La finalitat fonamental de tot proc és d’ensenyament és la d’afavorir que l’alumnat arribi a ser el m és autònom possible aprenent, és a dir, sent capaç de reconèixer els seus errors i trobant camins per superar-los” </li></ul></ul><ul><ul><li>G. Nunziatti, 1990 </li></ul></ul>
  30. 30. Què fan els alumnes “experts” en autoregular-se? 3er ESO
  31. 31. Necessitat de proposar q üestions i criteris d’avaluació rellevants en el moment d’avaluar qu è hem aprés (els alumnes perceben qu è és important aprendre en funció de l’avaluació “qualificadora”) <ul><ul><li>Per exemple, plantejant preguntes tipus “PISA” </li></ul></ul><ul><ul><li>Evitant preguntes que només es puguin respondre si l’alumnat ha estudiat el dia abans. </li></ul></ul>
  32. 32. Es pot aconseguir que l’alumnat desenvolupi compet ències? Tenim alguna evid ència que és possible?
  33. 33. Resultats de l’avaluació de competències-PISA a 4t d’ESO de classes de diferents escoles se nivell social equivalent (2006) A la darrera classe es va promoure l’autoavaluaci ó de l’alumnat i el treball de les competències lingüístiques des de 1r d’ESO. No era un curs considerat “bo”. 32,0 48,0 16,0 11,5 73,1 15,4 Classes Experimental 1 2 3 4 5 6 7 8 9 % % %
  34. 34. “ La utopia està a l’horitzó. Camines dues passes, ella s’allunya i l’horitzó corre deu passes més enllà. Aleshores per què serveix la utopia?. Doncs ens serveix per caminar” Eduardo Galeano És una utopia aconseguir q ue els alumnes siguin competents i que nosaltres siguem competents en ajudar-los a ser-ho?

×