Revista maig 2013

218
-1

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
218
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista maig 2013

  1. 1. elblocOLESA DE MONTSERRAT MAIG 201320032013En els darrers anys s’ha permès, i fins i tot en al-guns casos fomentat, l’especulació, l’enriquimentràpid a costa del que fos, el creixement incontro-lat de les poblacions. Tot s’hi valia si uns quantspodien fer diners. Ara ens toca pagar a tots, i enstocarà fer-ho durant molts anys.Una de les notícies que més entristeix darrerament és eldesnonament d’algunes famílies per la impossibilitat de pa-gar la hipoteca del pis que van comprar en l’època méscara i quan encara hi havia feina per a tothom.Malauradament aquesta no és l’única conseqüència del’anomenada bombolla immobiliària. Fins i tot els qui encarapoden anar pagant la hipoteca d’un pis que avui en dia valgairebé la meitat del que estan pagant pateixen el que entermes bèl·lics en dirien “danys col·laterals”.Aquestes reflexions vénen a tomb arran d’un incident vis-cut al carrer Barelona recentment. Un grup de veïns vantelefonar els bombers i la guàrdia urbana perquè en un delshabitatges les rajoles van començar a aixecar-se i trencar-se sense motiu aparent. Per precaució, es va decidir desa-llotjar tots els veïns de l’immoble i estudiar el problema.Després d’una primera revisió, diagnosticaren que es trac-tava d’un incident produït per una mala qualitat dels mate-rials i perquè l’obra no s’havia fet com calia, però que norepresentava perill per a la integritat física dels veïns. Con-cretament hi havia problemes amb les juntes de dilatació, laqualitat del gres i la quantitat de material emprat per enrajo-lar el terra. Vaja, que probablement els propietaris dels pisosde l’edifici havien pagat a preu d’or una autèntica xapussa.El pitjor de tot és que no es tracta d’un fet aïllat. Hi ha al-tres habitatges al mateix edifici i a altrescarrers d’Olesa que no tenen gaire anysde construcció i estan mostrant proble-mes associats amb la mala qualitat dela construcció. Això ens porta a fer-nosun seguit de preguntes: Com s’ha cons-truït a Olesa els darrers anys? Quina ésla situació real del parc d’habitatges ole-sans? Els pisos de la bombolla immobi-liària valien els diners que es van pagar?Com s’ho faran les famílies que ja tenenfeina a pagar la hipoteca per fer les repa-racions imprescindibles? A qui s’han dedemanar responsabilitats de tot plegat?20032013PER MOLTS ANYS!MÉS SEQÜELES DE L’ESPECULACIÓ IMMOBILIÀRIAAquesta primavera estem de celebració. Fa 10 anys naixia el Bloc Olesà a partir de la conjuncióde la secció local de Esquerra Unida i Alternativa i Olesans i Olesanes per a la Participació, ungrup de persones que en la seva major part provenien del món associatiu. La trajectòria queens ha portat a ser on som ha estat cuita a foc lent. Les primeres eleccions vam aconseguir, permolt poc, dos regidors. A les següents ens va sorprendre agradablement el salt de dos a cinc.I a les darreres municipals ja van ser nou: primera força al consistori, amb la responsabilitat deformar l’equip de govern.No és un aniversari per celebrar amb cofoisme. La difícil situació actual exigeix enormes dosisde responsabilitat. Amb tot, si cal fer balanç, hem de sentir-nos agraïts i honorats. Queden mol-tes coses a fer i esperem seguir comptant amb la vostra complicitat.
  2. 2. elblocEl Bloc Olesà ja va avisar dels problemes que suposaria cons-truir la segona llar d’infants d’Olesa en un lloc amb uns acces-sos més que problemàtics. Ho vàrem verbalitzar en comissions,en plens i en publicacions abans que s’iniciessin les obres i, amés, vam presentar alternatives de llocs que ens van semblarmés adequats.L’equip de govern d’aleshores es va entestar a seguir amb elsseus plans, malgrat que els problemes es veien a venir. I aquellsque van originar el desastre, Unió i Convergència, ara clamenper actuacions urgents, costin el que costin, siguin raonableso no.El Bloc Olesà, coincidint amb la seva arribada al govern, va feruna primera actuació per tal que es pogués accedir a la llard’infants, a peu, des del Porxo de Santa Oliva (Casc Antic). Lla-vors vam considerar que si es volia accedir en cotxe es podiafer pel carrer Vall d’Aran, on, a més, hi ha una considerable zonad’aparcament a pocs metres de la llar d’infants.Ara, un grup de pares ens ha demanat que deixem arribar elsvehicles fins la porta de la llar i arreglem la calçada que pujaparal·lela al pas de vianants.Cal dir, en primer lloc, que la zona per on passa aquest carrercorrespon a l’àmbit de Cal Candi i que qualsevol actuació enaquesta calçada es destruirà quan s’urbanitzi aquesta zona (co-rrespon a la Junta de Propietaris fer-ho).n segon lloc, cal tenir en compte que es tracta d’un terreny quepresenta no poques dificultats.En resum, l’equip de govern seguirà treballant per minimitzar lesmolèsties i seguirà denunciant l’actitud demagògica de qui vaentestar-se contra tot sentir comú a construir un equipament enun lloc inadequat.UN CAMí DE DIFÍCIL SOLUCIÓEn una obra pública que va costar més de 180.000€, ningúva preveure com canviar el llum del rètol de l’entrada sudde la C-55.Durant mesos, qualsevol persona que accedia amb vehicle peraquesta entrada s’adonava que la lluminària que hauria de des-tacar el nom (per cert, ben petit) de la nostra vila funcionava demanera parcial i insuficient. La raó era ben simple: un dels llumss’havia fos.Fins aquí res anormal. Allò que és propi de comèdia de desga-vells i embolics és que per canviar aquest llum s’havia de des-muntar tota una planxa de ferro que pesa una barbaritat, caliatallar el trànsit per fer-ho i limitar l’accés al nostre municipi. Laraó torna a ser ben simple: ningú va preveure que els llums noduren per sempre i que era necessari buscar un sistema senzillper canviar-los, cosa que ja s’ha fet.Aquesta és la manera de fer obres públiques d’Unió i Conver-gència i aquests són els problemes que dificulten la gestió deldia a dia del nostre municipi.TALL DE TRÀNSIT PER CANVIAR UN LLUM
  3. 3. JOVES PER L’OCUPACIÓLa regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntamentd’Olesa signarà un conveni amb el Consell Comar-cal per tal que el nostre municipi s’aculli al Programad’Experiència Professional per a l’Ocupació a Catalunyaper a municipis de menys de 30.000 habitants.Aquest programa preveu accions de tutorització i acom-panyament a la inserció, mitjançant formació i pràctiquesprofessionals en empreses, que es realitzen amb un con-tracte de treball. Compta amb finançament del Serveid’Ocupació de Catalunya i de fons estatals.En el cas d’Olesa hi participaran nou joves d’entre 16 i25 anys. El nombre de beneficiaris es calcula en funcióde la dotació pressupostària total per tot el territori i laproporció de joves aturats. La selecció s’ha fet amb laparticipació del Consell Comarcal.PROJECTE INNOVADORL’Ajuntament d’Olesa està ultimant els detalls de la signa-tura d’un conveni que permeti al nostre municipi integrar-se en un projecte pioner: “Baix Llobregat: innova, crea iocupa”.Aquest programa, cofinançat pel Fons Social Europeu,pretén formar empresaris tant en sectors tradicionalscom d’alt creixement i comportarà una col·laboració entreel Consell Comarcal i el nostre Ajuntament. La formaciótractarà aspectes bàsics del comerç internacional, apor-tarà claus que permetin conèixer el mercat i fidelitzarclients i prepararà en fiscalitat bàsica a petites societatsmercantils i autònoms.Olesa de Montserrat és el municipi amb menys habitantsde tots els que participen en aquest nou projecte expe-rimental.PLA LABORAL ALS BARRISEn el marc del pla d’experienciació laboral de treball de laLlei de Barris, l’Ajuntament d’Olesa ha pogut contractar aset treballadors: un paleta, dos peons d’obra, dos pintors,un electricista i un jardiner. En el procés de selecció vanparticipar més de 200 olesans.Els contractes d’aquests set treballadors es perllongarandurant sis mesos. Fins ara ja han fet, entre d’altres, lessegüents feines:• Placeta de Santa Oliva: pintura de murs, fonts i bancs;reparació d’escales, terra i reixes.• Placeta de la Riera de can Carreras: pintura de bancs,baranes i torretes.• Placeta del Reverend Massana: reparació integral iinstal·lació de jocs.• Carrer Església: reparació de l’empedrat.• Soterrament de cablejat elèctric en diversos encreua-ments de carrers.• Riera de can Carreras: pintura de murs i desbrossat devores.• Parc de can Carreras: pintura i neteja de murs.• Carreró Nord: arrebossat i neteja de murs.• Manteniment de la Torre del Rellotge.• Placeta i parc del Porxo: neteja de murs, pintura debancs i font i manteniment general del Parc.• Placeta del carrer Garraf: neteja i manteniment.• Plaça de les Fonts i Placeta Joan Povill: manteniment ipintura de bancs, torretes i jardineres.• Plaça Nova: manteniment i pintura de bancs, baranes ifanals.• Camí de la Baldufa: neteja i desbrossat.Les feines d’aquest grup encara continuaran fins al mesde juliol. La programació ja està feta i ara només cal quela millora al Casc Antic continuï.El mes d’abril 2.372 persones eren registrades a l’atur a Olesa, segons dades del Departament d’Empresa i Ocupacióde la Generalitat de Catalunya. Tots els esforços són pocs per fer minvar aquesta xifra. Aquí hi ha alguns exemples, atall de mostra, del la tasca feta a la regidoria de Promoció Econòmica.EL TREBALL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA
  4. 4. elblocAJUNTAMENT D’OLESA, DÈFICIT ZEROEn un any i mig, el Bloc Olesà revisa i equilibra el pres-supost municipal i aconsegueix sanejar-lo.Ja han passat divuit mesos des que el Bloc Olesà va fer-secàrrec del Govern municipal. Des d’aleshores la feina ha estatintensa i els reptes molt difícils de superar. Un d’ells consistiaen la urgent revisió i sanejament del pressupost municipal.Al mes de juliol de 2011, només trenta dies després d’accediral govern local, vam ser convocats per la Generalitat com undels 50 pitjors municipis de Catalunya. L’escenari era terrorífici calia encarar el problema sense vacil·lacions i amb coratge.I així es va fer.La feina feta amb perseverança i responsabilitat ha donatels seus fruits: al mes de desembre de 2010, l’Ajuntamentpresentava un romanent negatiu de -1.657.000€; al mes dedesembre de 2012 aquest resultat ha passat a ser positiu(1.400.000€). El pressupost de l’Ajuntament presenta unsexcel·lents indicadors en ràtios de solvència i endeutament(heretat).Impostos congelatsA aquests bons resultats no s’hi ha arribat per la viad’incrementar la pressió fiscal als ciutadans, tal com altreshan fet en el passat. Ben al contrari, la política del Bloc haestat o congelar els principals tributs o incrementar-los persota dels de l’IPC. De fet, l’única pujada significativa ha estatla de l’IBI, i no ha estat una decisió municipal sinó un decretdel govern de l’Estat. El Servei d’Informació Econòmica Localde la Diputació de Barcelona constata aquest fet.El resum és doncs ben clar: hem aconseguit un pressupostmunicipal equilibrat, tot i que els olesans som dels ciutadanscatalans amb una pressió fiscal menor en impostos locals.El Bloc estalvia, no retallaMentre el govern central (PP) i el govern de la Generalitat (CiU)no troben altra sortida que les retallades traumàtiques de re-cursos i drets essencials, el Bloc Olesà ha triat actuar per lavia de la racionalització de la gestió dels recursos públics.En aquest període hem aconseguit rebaixar les despeses depersonal en 600.000 euros (i aquí no es comptabilitza l’estalvigenerat per l’ impagament d’una paga extra als empleats pú-blics a què ens ha obligat el govern central).En el capítol de compra de béns hem hagut de fer front alpagament de gairebé 500.000€, en factures que no estavenpressupostades i, a més, ens hem vist obligats a entomarl’impacte dels increments de l’IVA i l’IPC. Fins al punt queenguany es manté la despesa en aquests conceptes, malgratque les mateixes factures s’han incrementat en gairebé unsaltres 500.000€.La despesa en energia elèctrica és un bon exemple del de-sastrós escenari que hem descrit. La suma de l’increment del’IVA, de les tarifes i de la incorrecta previsió anterior ha fetque les previsions anuals per aquest concepte s’hagin ha-gut d’incrementar en 360.000€. Com a qualsevol domicilid’Olesa, l’Ajuntament farà front a aquestes despeses i, enparal·lel, implementarà mesures de estalvi.La morositat de la Generalitat, el principal riscHa arribat l’hora que ens preguntem entre tots quin país vo-lem construir quan parlem de construir un país. El govern dela Generalitat (CiU) està actuant amb una absoluta deslleialtaten matèria de política local. Per una banda, incompleix reite-radament els compromisos adquirits amb la ciutadania i ambles seves obligacions competencials bàsiques: desballesta-ment del sistema sanitari, pauperització de l’ensenyamentpúblic, retallada dels recursos dels serveis socials de proxi-mitat, incompliments reiterats dels compromisos d’ajut alscol·lectius amb dificultats especials, anorreament de la xarxabàsica de promoció econòmica, etc. Tot això té una extraor-dinària repercussió sobre el pressupost municipal. Allà onirresponsablement no arriba la Generalitat, l’Ajuntament hoha de suplir amb recursos propis.I per acabar-ho d’adobar, la Generalitat simplement no pagatot allò que deu. Tant sentir al President queixar-se de Madridi resulta que el seu govern fa el mateix amb infinitat de muni-cipis catalans. És aquesta la Catalunya que ens conviden aconstruir?Evolució de la despesa de personal 2010-2013El pressupost per l’any 2013 consolida la significativa novetat que vacaracteritzar el pressupost de l’any anterior: la despesa en compra debéns i serveis supera significativament a la despesa en sous directesd’empleats públics. Es consolida un canvi de tendència.
  5. 5. El passat 20 de febrer l’Ajuntament d’Olesa va presentaruna oferta al Jutjat Social 23 de Barcelona per a l’adquisiciódel Pavelló del Club de Bàsquet Olesa (CBO), que havia anata subhasta el dia 22 de gener.Aquesta oferta es va fer amb l’acord de l’Assemblea del CBO i laintenció de l’equip de govern és adquirir l’immoble per tal de pre-servar el bàsquet a Olesa i no perdre un pavelló que s’ha construïtamb l’esforç de molts olesans. Sempre, aixó sí, que aquesta ope-ració no comprometi l’estabilitat pressupostària municipal.L’oferta econòmica que l’Ajuntament ha presentat al Jutjat és,en números rodons, de 125.000€, que cobririen el deute que elCBO té amb unes exjugadores, deute pel qual el pavelló ha anata subhasta, més 154.000€ d’una hipoteca bancària. El Ple Mu-nicipal del 28 de febrer va aprovar una modificació de crèdit de450.000€, ja que sobre el pavelló hi ha més cárregues que caldrànegociar amb els creditors.En el moment en que escrivim aquest article estem pendents derebre noticies del jutjat referents a l’acceptació o no de l’oferta. Encas afirmatiu, el pavelló passarà a ser municipal i el compromísde l’equip de govern és utilitzar aquest pavelló per a la pràctica delbàsquet ja que a dia d’avui és un esport amb molta demanda i elpavelló va ser construït pensant en aquest esport. Calm dir que elMunicipi obté un pavelló que també podrà tenir altres usos.L’adquisició del pavelló del CBO és una fita molt important per alMunicipi i, de segur, si passa a mans municipals, s’haurà de treba-llar amb tots els representants de l’esport local per definir la novasituació que es crearà.L’equip de govern del Bloc Olesà, degut a diverses manifestacionsque han fet representants del Club i membres de l’oposició, vol ferels aclariments següents:• Segons els representants del CBO, el deute del Club és demés d’un milio d’euros. Aquest fet es deu a una clara irres-ponsabilitat dels dirigents del Club, que no van saber aturar atemps l’hemorràgia que representava mantenir equips profes-sionals.• També és una irresponsabilitat molt gran per part dels diri-gents del Club, mantenir la massa social al marge d’aquestadesfeta que pot suposar la desaparició del club: en els darrerscinc anys el CBO no ha presentat els comptes a l’Assembleaper a la seva aprovació, ni ha convocat eleccions per renovarla Junta Directiva, com estava obligat a fer.• La situació irregular a què hem fet esment en el punt anteriorva ser consentida per anteriors equips de govern. En unesdeclaracions, la regidora de CiU Mercè Jou demanava al BlocOlesà que no defugís responsabilitats. Cal aclarir i respondreque la situació de desfeta i d’ocultisme del CBO es va produirdurant els anys que ella va ser al govern municipal. Si la Sra.Jou, diputada d’Unió Democràtica, hagués exigit responsabili-tats al CBO, segurament ara la situació no seria de la gravetatque és.• Entre els anys 2003 i 2011, l’Ajuntament d’Olesa va transferiral CBO 360.000 euros per diversos conceptes. Eren els ano-menats “dias de vino y rosas”, on amb càrrec als pressupos-tos municipals es viatjava acompanyant l’equip i es pagavenampolles de cava per celebrar les seves gestes. El dia 22 de gener de 2013, quan ja s’havia subhastat el Pa-velló, és a dir, quan ja tot estava dat i beneït, la Sra. Jou telefo-nava a l’Alcalde per informar-lo del fet i s’oferia a ajudar en totel que estigués al seu abast. Què es podia fer aleshores? Perquè no ho van comunicar abans de la subhasta? En aquest sentit, i per poder veure les coses més clares icontextualitzades, cal informar que a l’estiu del 2012, si noabans, el president del CBO, que ja intuïa que el pavelló aniriaa subhasta, va recórrer a qui aleshores era Delegat del Governde la Generalitat, l’olesà i destacat militant d’Unió DemocràticaSr. Salvador Jorba, per demanar-li que intentés salvar la situa-ció.• En cap moment, l’antic delegat del govern va advertir el governmunicipal sobre les greus novetats que s’anaven produïnt. Pertant, si la Sra. Jou vol demanar responsabilitats, cosa que enssembla molt bé que faci, que sigui coherent i honesta i lesdemani al seu company el Sr. Salvador Jorba i a ella mateixa.EL PAVELLÓ C.B. OLESAPRESENT I FUTURFELICITACIÓFelicitem l’olesà Salvador Jorba, distingit militant d’UnióDemocràtica, pel seu nomenament com “assessor delconseller del Gabinet del Conseller del Departamentd’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Na-tural”(*)Jorba era el delegat del govern de la Generalitat a Barcelonafins que va ser cessat el gener passat. En aquest nou càrrec,té la funció d’assessorar el Conseller, especialment en ma-tèria de producció, transformació, foment, qualitat i innova-ció de l’alimentació i el desenvolupament rural. També hauràd’impulsar i harmonitzar les polítiques en qüestions alimen-tàries i de desenvolupament rural.Desconeixem quina és la preparació del Sr. Jorba en agricultu-ra, ramaderia i pesca, però li desitgem molt d’encert en aquestnou repte polític o professional, pel bé d’aquest sector.(*) Vegeu la Resolució AAM/227/2013, de 7 de febrer, DOGC nº6316
  6. 6. elblocPRIMERES ACTUACIONS DELPLA MUNICIPAL D’OPTIMITZACIÓ ENERGÈTICAL’equip de govern del Bloc Olesà, compromès amb unagestió municipal sostenible i responsable, ha ende-gat diverses accions compreses dins el Pla Municipald’Optimització Energètica.Es tracta d’una estratègia emmarcada dins els objectius dela UE d’aprofitament racional energètic i de reducció de lesemissions de CO2 que té per finalitat augmentar l’eficiènciaenergètica de l’enllumenat públic exterior d’Olesa així comla dels edificis municipals per tal d’aconseguir estalvis ener-gètics i econòmics i, alhora, disposar d’instal·lacions eficientsi respectuoses amb el Medi Ambient.Aquest Pla consta de dues fases a desenvolupar al llarg dela legislatura.MESURES D’ESTALVI ENERGÈTICAMB INVERSIÓ REDUÏDAMesures assolibles en el curt termini, sense una gran in-versió i realitzables pels nostres recursos propis (brigada)MESURES D’ESTALVI ENERGÈTICAMB INVERSIÓ SIGNIFICATIVAMesures de gran impacte però de molt cost, anàlisi i pla-nificació, i per tant amb un termini d’implantació llarg. Ne-cessiten demanar finançament supramunicipalAlgunes actuacions comporten inversions poc significati-ves, com ara introduir millores en l’enllumenat públic en lesinstal·lacions de climatització o en les d’aigua dels edificis,municipals. D’altres tenen uns costos associats més impor-tants, però que redundaran en majors beneficis, com són laimplementació de sistemes solars i geotèrmics, o la implan-tació d’un software per al control de la facturació energètica.El regidor de Manteniment d’Espais Públics i Medi Natural,Francesc Rosa, ha indicat que aquestes segones actua-cions passen per la realització d’una auditoria energètica del’enllumenat i dels edificis municipals. Per a la consolidaciód’aquestes mesures es reforçarà la figura, ja existent, dels“responsables dels edificis”, com a persones encarregadesde vetllar per l’ús responsable i l’estalvi energètic dels edi-ficis municipals es crearà i la creació del “gestor energètic”que, haurà de gestionar l’optimització sistemàtica del consumenergètic de les diferents instal·lacions municipals.Les primeres actuacions que s’han emprès dins del’esmentat Pla han estat:1 Hem parat 135 punts de llum de zones no habitades o amb excés de llum.2 Hem parat 102 punts de llum en fanals dobles.3 Hem substituït l’enllumenat de la rotonda del Closos per un altre més eficient.El resultat d’aquestes accions suposarà un important estal-vi energètic de 119.574 KWh/any amb un impacte d’estalvieconòmic de prop de 20.000€/any. Aquestes mesures, quetenen un cost econòmic molt baix, ja que han estat imple-mentades pel personal propi de la brigada municipal, supo-saran un estalvi econòmic d’un 6% sobre el total de la dotaciópressupostària corresponent a la partida de consum elèctricde via pública.Amb tot, el govern municipal del Bloc espera assolir un es-talvi energètic global del 42% dels consums actuals ambl’aplicació de les dues fases i amb el total de les mesures quecomporten.En èpoques de forta contracció econòmica es tracta, mésque mai, de posar la imaginació al poder, per fer molt ambpoc. I aquestes mesures són un exemple no només d’estalvi,sinó també de responsabilitat social amb el desenvolupamentsostenible.=1 2 3
  7. 7. Allò que semblava materialment impossible: trobar unasolució a la urbanització de La Rambla, avui ja és unarealitat; les obres han acabat i l’espai ha millorat sensi-blement.El repte no era senzill. Fa tres anys, durant la primera fased’execució de les obres, ja van aparèixer uns primers pro-blemes que, en aquell moment, van semblar irresolubles. Lacaòtica disposició dels edificis adjacents i greus problemesamb les seves diferents alçades plantejaven seriosos dubtessobre la viabilitat real del projecte. A més, la baixa qualitat del’obra feta i d’alguns dels materials emprats en aquesta prime-ra fase encara afegien més incerteses.L’equip de govern del Bloc, acabat d’arribar al govern a l’estiude 2011, ja es va haver d’enfrontar amb aquesta obra malacabada i amb infinitat de problemes. Les actuacions que vaprendre a partir d’aquell moment van ser:• El regidor d’Urbanisme va exigir a l’empresa promotoraque es fes càrrec dels defectes apareguts i, per tant, laprimera actuació duta a terme es va fer gairebé sensecost.• El govern del Bloc va aturar la licitació de la segona fase,ja que semblava que hi havia problemes amb la valo-ració econòmica (l’actuació s’havia valorat en 407.000€incloent-hi elements, segons la nostra opinió, absoluta-ment prescindibles).• Es va redactar unnou projecte modifi-cat que, d’entrada,plantejava un estalvide 17.000€, però enel moment de la lici-tació, el 20 de novembre 2012, el preu definitiu va ser de320.000€. És a dir, un estalvi de 87.000€ respecte delprojecte anterior, un 21%. A més, a aquesta rebaixa substancial, caldria sumarl’import de les següents millores: canviar el paviment dela calçada per asfalt de color, col·locació de llambordesen els escocells dels carrers perpendiculars de MetgeCarreras i Colon, l’estudi i arranjament de la xarxa de cla-vegueram -ja que l’Ajuntament no disposava de plànolsque assenyalessin per on discorria aquest clavegueram-i, finalment, l’habilitació de diferents pous de registrenous.• En tot el procés s’ha comptat amb el treball constant del’Associació de Veïns de La Rambla. La seva dedicació iel seu bon criteri han permès millorar l’obra i aconseguiruns excel·lents resultats. Serveixi, doncs, aquest articleper fer públic el nostre reconeixement i la nostra gratitud. Ara ja podem dir que l’obra de remodelació de La Ram-bla ha acabat i ha acabat bé. S’ha aconseguit finalmentallò que fa dos anys semblava impossible. Podem dir benalt i ben clar que la Rambla també tenia solució.LA RAMBLA, PUNT I FINAL
  8. 8. LESCAMPANESDELRELLOTGEFa dies un grup de veïns va entrar a l’Ajuntamentuna instància demanant que les campanes dela torre del rellotge no sonessin durant les nits.Una demanda que obria la possibilitat d’unaposterior denúncia si l’Ajuntament no atenia laseva petició.A partir d’aquesta sol·licitud l’equip de govern es vaproposar fer les proves pertinents per comprovar si elso de les campanes incomplia la normativa (de-terminant, si es el cas, el seu radi d’afectació).Per aquest motiu es va sol·licitar el suport dela Diputació de Barcelona per efectuar unestudi sonomètric que determini si eltoc de les campanes supera els de-cibels permesos.A més, es va plantejar fer una pro-va d’emmudiment de les campanesdurant les nits per copsar l’opiniódels veïns. La resposta, però va arri-bar abans de l’inici d’aquesta expe-riència. Una resposta contundent icontrària al silenci de les campa-nes. Per aquest motiu l’equip degovern va decidir aturar la provade supressió del so.Abans de prendre una decisió,però, cal valorar diverses possibili-tats, com ara la manera d’atenuarl’impacte auditiu de les campa-nes modificant el mecanisme perbaixar la intensitat del toc. Unaaltra opció és la supressió delstocs dels quarts i les repeticionsde les hores. Per exemple, si esfes a partir de les 11 de la nit ifins les set del matí reduiríemel so de les campanes en un75%. Enlloc d’emetre 160 tocs,en sonarien només 40 (la sumade 12+1+2+3+4+5+6+7). Aixímateix, hi ha la possibilitat deprotegir el so de les campa-nes.De tota manera, qualsevol so-lució serà consensuada ambels veïnsLa Fundació Agrícola Olesana ha celebrat 100 anys de vida iper aquest motiu la volem felicitar. Una felicitació adreçada atotes les juntes i als seus socis, però dirigida sobretot als quidia a dia treballen amb esforç les seves vinyes.Si el nostre paisatge ens permet una mirada suau, si podemgaudir de plàcides passejades, si l’entorn rural que ens acullés amable, ho devem, en bona mesura, a la tenacitat i laconstància dels qui treballen la terra.Un segle de vida es símptoma d’una molt bona feina.Felicitats Fundació.Felicitats socis.Felicitats juntes.I que sigui per molts anys!100 ANYSFUNDACIÓ AGRÍCOLAOLESANAelbloc“Papá, ¿qué hacías mientras te lo arrebataban todo?Ver por la tele a un cantante gordo tirarse de un trampolín.”PiuladesL’HA DITA GROSSAEl Sr. Jordi Manfredi del PP, en el ple del 25de març deia sobre les possibilitats turísti-ques d’Olesa.¿Me está hablando del turismo en Olesa? ¿Deverdad se lo cree? ¿De verdad nos toma por ton-tos? ¿Qué se ha pensado, que Olesa es Lloret?En Olesa tenemos la Pasión y poco más...Malgrat que ell tingui Olesa per tan poca cosa imalgrat que no tenim ni casino ni discoteques deplatja la majoria d’Olesans estimem el nostre po-ble i el creiem mereixedor de ser visitat.2

×