Treball Per Projectes

TREBALLAR PER PROJECTES

UNA MICA D’HISTÒRIA (Presentació curs 07-08)
Què tenim?
Una il·lusió que volem compartir...
Moltes ganes de treballar.
Molta feina per endavant.
Quina escola volem?:
Oberta, participativa i arrelada al poble.
Integradora, respectuosa i acollidora.
Una escola on es treballin els valors.
Com ho podem fer?:
Treballant per projectes.
Amb esforç.
I amb un treball conjunt entre famílies i escola

BASE LEGAL
Instruccions principi curs 08-09
Per aconseguir l'assoliment de les capacitats, cal que la intervenció dels mestres sigui
eminentment activa i que s'orienti a estimular experiències i potenciar els processos
maduratius, amb els recursos que siguin més precisos i en concordança amb els nivells
evolutius respectius i el context sociocultural dels infants.
Decret currículum (DOGC 5216)
Cal també que se sentin actius i siguin capaços d’anar desenvolupant eines i recursos per conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l’ús d’estratègies per fer una exploració activa, viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit i que ho puguin fer amb la confiança que seran reconeguts, valorats i ajudats en aquest camí.

CURIOSITAT RECERCA BENESTAR COMUNICACIÓ L’AULA La gestió de l’aula

L’aula, espai de benestar CONVIVÈNCIA PARTICIPACIÓ DIVERSITAT PERTINENÇA COMUNICACIÓ DEMOCRÀCIA INICIATIVA RESPECTE UN MATEIX AMB ELS ALTRES SABER SER SABER CONVIURE

Individualitat o clons? L’aula, espai de benestar DIVERSITAT ?

Bates a parvulari Un dia una companya, tot veient fotos dels infants jugant al pati em va dir: “ Llàstima, te n’adones ? “ I ara sí que me n’adono, com en són de diferents les fotografies on cada infant té els seus colors d’aquelles on tots lluïen els quadrets iguals. Però no és únicament per estètica que hem eliminat les bates. Per què hi eren ? Per no embrutar-se; doncs quan fem pintura o fang ja ens les posarem i també podem aprendre estratègies per no embrutar-nos. Què còmodes es mouen ara els nens i nenes, que fàcil els és anar al lavabo, fer pastetes i enfilar-se i fins i tot ells mateixos es comparen els vestits i samarretes. Som diferents, és clar ! Sílvia Majoral Veig tot el món !

PER BALLAR NO CAL BATA! PER EXPERIMENTAR SI QUE CAL LA BATA!

L’aula, espai de benestar DIVERSITAT ?

“ La diversitat dirigida” La diversitat com a riquesa
fitxes
explicacions de la mestra
expressió oral controlada en nombre d’aportacions i/o en temps
treballs de plàstica clònics
preguntes de resposta única
racons de control rígid
propostes de resolució múltiple
explicacions dels nens i nenes
conversa amb aportacions lliures en contingut i quantitat
treballs de plàstica creatius
preguntes de resposta oberta
racons d’accés lliure

“ La diversitat dirigida”

La diversitat com a riquesa

Sovint s’han volgut aconseguir uniformitats personals utilitzant l’escola: que tothom en surti igual, que tothom segueixi el mateix camí per aprendre, que tots estiguin d’acord amb l’opinió de l’adult, etc. Estèrils i incapaços de veure més ordre que la uniformitat, hi ha qui sentencia: “ Faríem bo, si cada u fes el que volgués!” Vicenç Arnaiz Jugant, jugant ...

El grup, context d’escolta (...) el punto de vista de Vigotsky ( 1978 ) sobre el hecho de que aprender es por naturaleza un fenómeno social; que la adquisición de nuevo conocimiento es el resultado de la interacción de gente que participa en un diálogo. L’aula, espai de comunicació Isabel Borrás E nseñanza y aprendizaje con la Internet: una aproximación crítica

Aprendre, un diàleg entre punts de vista D’una conversa centrada en la mestra ... ... a una teranyina d’intervencions L’aula, espai de comunicació

Tendir a la moderació discreta
Honestedat
La diversitat com a riquesa
Afavorir l’intercanvi entre iguals
L’aula, espai de comunicació
L’èmfasi no ha de ser en l’ordre, sinó en la comunicació
Més que un hàbit, una actitud

En la escuela se aprende hablando, pero se habla cuando se tiene algo que decir, cuando las experiencias concretas necesitan ser discutidas, representadas, comunicadas o resueltas mediante un trabajo colectivo en clase. Maria Arcà Primer encuentro a favor de una cultura científica L’aula, espai de comunicació

Experimentar, un diàleg amb la realitat L’aula, espai d’experimentació

L’experimentació...
Permet obtenir informació sobre el món, com és i com funciona
Afavoreix el sorgiment de preguntes i l’aparició d’”hipòtesi en acció”
Comportament no prefixat. Proposa, no obliga
Obert, afavoreix iniciatives diverses, els nens decideixen què i com ho fan.
Manipulació lliure intencionada
Preparació amb cura de l’ambient per part de la mestra: quins materials pensant en provocar què, quina disposició de materials per afavorir què.

L’experimentació no hauria de ser una àrea més a la que buscar un forat en un horari sempre massa atapeït, sinó una actitud que trobi el seu lloc de manera natural en el fer quotidià de les aules que es relacionen amb el seu entorn amb fluïdesa. Montserrat Pedreira Dialogar con la realidad Dialogar amb la realitat com a actitud

Qu è s’entén per competència? “ Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...” (Eurydice, 2002)

Qu è comporta?
Integraci ó de coneixements en la resoluci ó de problemes (complexitat).
Funcionalitat del coneixement (aplicaci ó a situacions socialment rellevants, imprevisibles).
Autonomia de l’alumnat per aprendre i per actuar eficaçment.

Quins s ón els aspectes didàctics bàsics?
Contextualitzaci ó de l’aprenentatge
S’apr èn amb els altres
Per aprendre i per actuar cal saber comunicar
Per aprendre cal saber “corregir-se” (autoavaluar-se).

Contextualitzaci ó de l’aprenentatge
Partir d’un problema, de l’an àlisi d’una situació real, fer-se preguntes rellevants
Abstreure esquemes globals que afavoreixin la transfer ència i…
Saber-los aplicar a noves situacions, problemes.

Quants pans de pita necessitem comprar per tota la classe, si cada nen en menja la meitat?

Organitzaci ó del treball per aprendre
Aprenem quan fem (manipulem i pensem quines s ón les nostres idees i maneres de fer )…
tot interaccionant amb els altres, conversant, comparant, i…
revisant els nostres punts de vista inicials.

Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, li van preguntar qu è li hav i a ajudat a ser científic, respongu é : Al sortir de l’escola, totes les altres mares jueves de Broklin preguntaven als seus fills: “Qu è heu après avui a l’escola?”. En canvi la meva mare deia “Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pregunta?” Christine Chin 2004

http://www.xtec.cat	289
http://apliedu.xtec.cat	169
http://www.xtec.es	136
http://www.slideshare.net	68
http://sacrecursosdinfantil.blogspot.com	65
http://tacmestresnovells.blogspot.com	53
http://ampavinyet.blogspot.com	31
http://xtec.cat	14
http://arimartaeva.blogspot.com	9
http://sacrecursosdinfantil.blogspot.com.es	6
http://tacmestresnovells.blogspot.com.es	3
http://www.ampavinyet.blogspot.com	3
http://www.xtec.net	3
http://phobos.xtec.cat	3
http://translate.googleusercontent.com	1
http://ampavinyet.blogspot.com.es	1
http://arimartaeva.blogspot.com.es	1

Treball Per Projectes

by ceipsolilluna on Oct 29, 2008

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

17 Embeds 855

Statistics

Treball Per Projectes — Presentation Transcript