Treball Per Projectes

9,671 views
9,456 views

Published on

El treball per projectes a l'escola

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
9,671
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,351
Actions
Shares
0
Downloads
105
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Treball Per Projectes

    1. 1. TREBALLAR PER PROJECTES
    2. 2. UNA MICA D’HISTÒRIA (Presentació curs 07-08) <ul><li>Què tenim? </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Una il·lusió que volem compartir... </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Moltes ganes de treballar. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Molta feina per endavant. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>Quina escola volem?: </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Oberta, participativa i arrelada al poble. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Integradora, respectuosa i acollidora. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Una escola on es treballin els valors. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>Com ho podem fer?: </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Treballant per projectes. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Amb esforç. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>I amb un treball conjunt entre famílies i escola </li></ul></ul></ul></ul></ul>
    3. 3. BASE LEGAL <ul><li>Instruccions principi curs 08-09 </li></ul><ul><ul><li>Per aconseguir l'assoliment de les capacitats, cal que la intervenció dels mestres sigui </li></ul></ul><ul><ul><li>eminentment activa i que s'orienti a estimular experiències i potenciar els processos </li></ul></ul><ul><ul><li>maduratius, amb els recursos que siguin més precisos i en concordança amb els nivells </li></ul></ul><ul><ul><li>evolutius respectius i el context sociocultural dels infants. </li></ul></ul><ul><li>Decret currículum (DOGC 5216) </li></ul><ul><li>Cal també que se sentin actius i siguin capaços d’anar desenvolupant eines i recursos per conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l’ús d’estratègies per fer una exploració activa, viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit i que ho puguin fer amb la confiança que seran reconeguts, valorats i ajudats en aquest camí. </li></ul>
    4. 4. CURIOSITAT RECERCA BENESTAR COMUNICACIÓ L’AULA La gestió de l’aula
    5. 5. L’aula, espai de benestar CONVIVÈNCIA PARTICIPACIÓ DIVERSITAT PERTINENÇA COMUNICACIÓ DEMOCRÀCIA INICIATIVA RESPECTE UN MATEIX AMB ELS ALTRES SABER SER SABER CONVIURE
    6. 6. Individualitat o clons? L’aula, espai de benestar DIVERSITAT ?
    7. 7. Bates a parvulari Un dia una companya, tot veient fotos dels infants jugant al pati em va dir: “ Llàstima, te n’adones ? “ I ara sí que me n’adono, com en són de diferents les fotografies on cada infant té els seus colors d’aquelles on tots lluïen els quadrets iguals. Però no és únicament per estètica que hem eliminat les bates. Per què hi eren ? Per no embrutar-se; doncs quan fem pintura o fang ja ens les posarem i també podem aprendre estratègies per no embrutar-nos. Què còmodes es mouen ara els nens i nenes, que fàcil els és anar al lavabo, fer pastetes i enfilar-se i fins i tot ells mateixos es comparen els vestits i samarretes. Som diferents, és clar ! Sílvia Majoral Veig tot el món !
    8. 8. PER BALLAR NO CAL BATA! PER EXPERIMENTAR SI QUE CAL LA BATA!
    9. 9. L’aula, espai de benestar DIVERSITAT ?
    10. 11. “ La diversitat dirigida” La diversitat com a riquesa <ul><li>fitxes </li></ul><ul><li>explicacions de la mestra </li></ul><ul><li>expressió oral controlada en nombre d’aportacions i/o en temps </li></ul><ul><li>treballs de plàstica clònics </li></ul><ul><li>preguntes de resposta única </li></ul><ul><li>racons de control rígid </li></ul><ul><li>propostes de resolució múltiple </li></ul><ul><li>explicacions dels nens i nenes </li></ul><ul><li>conversa amb aportacions lliures en contingut i quantitat </li></ul><ul><li>treballs de plàstica creatius </li></ul><ul><li>preguntes de resposta oberta </li></ul><ul><li>racons d’accés lliure </li></ul>
    11. 12. “ La diversitat dirigida”
    12. 13. La diversitat com a riquesa
    13. 14. Sovint s’han volgut aconseguir uniformitats personals utilitzant l’escola: que tothom en surti igual, que tothom segueixi el mateix camí per aprendre, que tots estiguin d’acord amb l’opinió de l’adult, etc. Estèrils i incapaços de veure més ordre que la uniformitat, hi ha qui sentencia: “ Faríem bo, si cada u fes el que volgués!” Vicenç Arnaiz Jugant, jugant ...
    14. 15. El grup, context d’escolta (...) el punto de vista de Vigotsky ( 1978 ) sobre el hecho de que aprender es por naturaleza un fenómeno social; que la adquisición de nuevo conocimiento es el resultado de la interacción de gente que participa en un diálogo. L’aula, espai de comunicació Isabel Borrás E nseñanza y aprendizaje con la Internet: una aproximación crítica
    15. 16. Aprendre, un diàleg entre punts de vista D’una conversa centrada en la mestra ... ... a una teranyina d’intervencions L’aula, espai de comunicació
    16. 17. <ul><li>Tendir a la moderació discreta </li></ul><ul><li>Honestedat </li></ul><ul><li>La diversitat com a riquesa </li></ul><ul><li>Afavorir l’intercanvi entre iguals </li></ul>L’aula, espai de comunicació <ul><li>L’èmfasi no ha de ser en l’ordre, sinó en la comunicació </li></ul><ul><li>Més que un hàbit, una actitud </li></ul>
    17. 18. En la escuela se aprende hablando, pero se habla cuando se tiene algo que decir, cuando las experiencias concretas necesitan ser discutidas, representadas, comunicadas o resueltas mediante un trabajo colectivo en clase. Maria Arcà Primer encuentro a favor de una cultura científica L’aula, espai de comunicació
    18. 19. Experimentar, un diàleg amb la realitat L’aula, espai d’experimentació
    19. 20. <ul><li>L’experimentació... </li></ul><ul><li>Permet obtenir informació sobre el món, com és i com funciona </li></ul><ul><li>Afavoreix el sorgiment de preguntes i l’aparició d’”hipòtesi en acció” </li></ul><ul><li>Comportament no prefixat. Proposa, no obliga </li></ul><ul><li>Obert, afavoreix iniciatives diverses, els nens decideixen què i com ho fan. </li></ul><ul><li>Manipulació lliure intencionada </li></ul><ul><li>Preparació amb cura de l’ambient per part de la mestra: quins materials pensant en provocar què, quina disposició de materials per afavorir què. </li></ul>
    20. 21. L’experimentació no hauria de ser una àrea més a la que buscar un forat en un horari sempre massa atapeït, sinó una actitud que trobi el seu lloc de manera natural en el fer quotidià de les aules que es relacionen amb el seu entorn amb fluïdesa. Montserrat Pedreira Dialogar con la realidad Dialogar amb la realitat com a actitud
    21. 22. Qu è s’entén per competència? “ Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...” (Eurydice, 2002)
    22. 23. Qu è comporta? <ul><ul><li>Integraci ó de coneixements en la resoluci ó de problemes (complexitat). </li></ul></ul><ul><ul><li>Funcionalitat del coneixement (aplicaci ó a situacions socialment rellevants, imprevisibles). </li></ul></ul><ul><ul><li>Autonomia de l’alumnat per aprendre i per actuar eficaçment. </li></ul></ul>
    23. 24. Quins s ón els aspectes didàctics bàsics? <ul><ul><li>Contextualitzaci ó de l’aprenentatge </li></ul></ul><ul><ul><li>S’apr èn amb els altres </li></ul></ul><ul><ul><li>Per aprendre i per actuar cal saber comunicar </li></ul></ul><ul><ul><li>Per aprendre cal saber “corregir-se” (autoavaluar-se). </li></ul></ul>
    24. 25. Contextualitzaci ó de l’aprenentatge <ul><ul><li>Partir d’un problema, de l’an àlisi d’una situació real, fer-se preguntes rellevants </li></ul></ul><ul><ul><li>Abstreure esquemes globals que afavoreixin la transfer ència i… </li></ul></ul><ul><ul><li>Saber-los aplicar a noves situacions, problemes. </li></ul></ul>
    25. 26. Quants pans de pita necessitem comprar per tota la classe, si cada nen en menja la meitat?
    26. 28. Organitzaci ó del treball per aprendre <ul><ul><li>Aprenem quan fem (manipulem i pensem quines s ón les nostres idees i maneres de fer )… </li></ul></ul><ul><ul><li>tot interaccionant amb els altres, conversant, comparant, i… </li></ul></ul><ul><ul><li>revisant els nostres punts de vista inicials. </li></ul></ul>
    27. 29. Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, li van preguntar qu è li hav i a ajudat a ser científic, respongu é : Al sortir de l’escola, totes les altres mares jueves de Broklin preguntaven als seus fills: “Qu è heu après avui a l’escola?”. En canvi la meva mare deia “Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pregunta?” Christine Chin 2004

    ×