Conversar per comprendre

EXPERIÈNCIA AMB TARONGES CEIP EL SOL I LA LLUNA

VÀREM ASSECAR PELLS DE MANDARI-NES, DE TARONGES I DE LLIMONES. VAM OBSERVAR QUE SUCCEïA.

L’INICI I EL FINAL

Descobrim que l’escalfor del radiador accelera que s’assequin les taronges i ells ho expressen així:
Javi: taronges
Laura: i llimones
Iraia: una llimona
Maria: està mullada
Aleix: perquè té suc
Iván: i agua
Iraia: Aquesta no està seca
Sergio: las ponemos allí (assenyala el radiador)
Masha: no fa soroll
Javi: porquè no està seca
Laura: les posem allà i es sequen
Gerard: si allà
Javi: (agafa una seca) esta huele poquito
Max: aquesta també (agafa una taronja nova)
Javi: Noo! Esta mucho
Iraia: la llimona s’ha fet petita
Abigaïl: com pot ser?
Iraia: perquè estava allà (radiador)
Abigaïl: i si jo em poso al radiador em faré petita?
Tots: Nooo!

Els infants busquen les seves explicacions, fan hipòtesis i entre ells intenten resoldre els dubtes.
Laura: té una punxa darrera
Sergio: no pincha
Laura: és un melic
Sergio: como esto (es puja la samarreta i ensenya el seu melic)
Maria: és la panxa de la taronja
Iraia: aquesta fa més olor perquè estava a l’estufa (agafa una taronja que s’està assecant)

TOT MANIPULANT I VERBALITZANT APRENEM FETS COM LA SIMETRIA.
Iraia: mira l’he fet petit
Carla: huele
Iraia: mira que passa, ara és una sola (ajuntant dues meitats de taronja)
Javi: yo también
Iraia: ara tinc dos (separant-les)
Gerard: esta sa pot apretar, no està seca, ala i fa olor!
Iraia: si fas així mossega (apretant la llimona)
Javi: no mossega, no tiene dientes
Gerard: no fa soroll
Javi: (apreta la llimona, surt suc i diu...) mira agua!! Agua que huele!
Ismael: fan música

Gràcies a la manipulació, l’observació i la posterior conversa tots plegats vam aprendre un munt de coses; una de les més importants a escoltar als companys i provar de fer allò que ens proposaven. Cadascú va treure les seves conclusions ni més bones ni més dolentes, les suficients per crear nous coneixements a partir d’aquí.

EL PROJECTE DELS PLANETES
CONSTRUCCIÓ D’UN COET PER A 22 ASTRONAUTES

VOLEM ANAR A VEURE ELS PLANETES!
La visita al Planetari del Museu de la ciència va despertar l’interès dels infants per l’espai i els planetes. A partir d’ells mateixos sorgeix la proposta de construir un coet per viatjar a algun planeta del sistema solar.
CONRAD: Jo vull anar al planeta Saturn. PAULA: Jo al planeta Terra. CONRAD: Ja hi hem anat perquè estem a dintre. MARINA: Si no hi “siguessim” mai hauríem nascut. (...) MARINA: Per anar a veure els planetes hem de fer un coet. PAULA: Hi anirem tots? MESTRA: Sí, si voleu anar-hi tots. TOTS: Si! MARIA: El construirem nosaltres sols el coet, vale?!

MESTRA: Molt bé! Doncs necessitem un coet on hi capiguen tots els nens/es d’aquesta classe. Quants som quan hi som tots a l’aula?
MARIA: Aquests (fa 10 amb els dits).
GUIDA: No, 20.
MIQUEL : 49.
NADIA: 22. ARNAU: No, 43. NADIA: Jo crec que som 22 perquè ho he pensat perquè mira si agafem els noms de qui ha vingut a l’escola. (Compta amb l’ajuda de tots). TOTS: 22.

CARLES: Primer, abans d’anar, hem
d’aprendre coses sobre els planetes perquè
sinó, ens perdrem per l’espai i no sabrem
tornar al nostre planeta que és la Terra.
PAULA: Clar! I els pares es posarien tristos!
ENS INFORMEM I APRENEM TOT CONVERSANT SOBRE EL SOL, L’ESPAI, LES ESTRELLES, ELS PLANETES,...

CONSTRUIM UN COET
ARNAU: La meva mare ha portat aquestes caixes per fer el coet.
MESTRA: Quantes caixes tenim?
PAULA: 4.
OSCAR: No que aquí n’hi ha una altra.
PAULA: 5.
CARLES: Mira, uns quants aquí, aquí i aquí.
GUIDA: 3 coets no, en volem fer un. Ho podem muntar i ajuntar les caixes amb pega o celo.
ROGER: En aquesta caixa hi caben 2.
BENJAMIN: No! Més! ROGER: 22. MIQUEL: Molts però 22 no. PAULA: I perquè no ho provem?!

TOTS: 1,2,3,4,5,6,...
MARINA: Encara hi caben 2 més.
TOTS: 7, 8.
PAULA: Ja està! Conraaad!!!! Que ja no hi caps!
TOTS: 8!
GUIDA: No en tindrem prou amb aquesta caixa per fer el coet.
CARLES: Només hi caben 8 nens!
MESTRA: I 1 nen que hi cap?
CARLES: No! 8.
GUIDA: Si perquè és fins a 8! 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8.
ARNAU: 9 ja no.
Amb aquesta experiència els infants conversen i reflexionen al voltant de diferents conceptes científico-matemàtics:
La vida i la pròpia existència.
La mesura, la capacitat i l’espai.
Les relacions lògiques i quantitatives: correspondències, agrupacions (afegint, traient), l’equipotència, la inclusió dels nombres,...
 Les diferents estratègies davant la resolució d’un problema matemàtic.

CARLES: En aquesta caixa hi caben 8 nens. DANI: I en aquesta 8 també, són les mateixes. MESTRA: Què vols dir... PAULA: Que tenen la mateixa mesura. MARINA: A totes hi caben 8. MESTRA: Necessitem fer-les servir totes 5? MARINA: Posem-nos-hi. (8 nens/es en 1 caixa, 8 nens/es en 1 caixa, 6 nens/es en 1 caixa = 3 caixes per construir un coet per 22) ALBERT: Aquí hi falten 2. CARLES: Bueno, tindrem més espai! ARNAU: Tinc una idea! Podem ajuntar aquestes 3. GUIDA: Només necessitem 3. CARLES: 2 sobren.

PROJECTE LA BOA

EL FRANCESC ENS PORTA A LA CLASSE UNA PELL DE SERP I ENS EXPLICA QUE L’HA TROBAT AL BOSC PASSEJANT AMB EL SEU PARE. ARREL DEL QUÈ EXPLICA SORGEIXEN DUBTES : LA SERP ERA VIVA? L’HAN MATAT
PELL DE LA SERP
EL PARE DEL FRANCESC ENS VISITA

VISITA AL TOCA - TOCA
Arran de la visita al museu de la ciència a l’Abril se li acut de fer una serp com la de veritat per poder espantar a tothom:
ONA: La podem fer amb plastilina ABRIL: La podem fer amb plastilina ADRIÀ: No, es trenca i s’embruta SERGI: Fem un xurro

A partir de la conversa els infants interioritzen conceptes abstractes que en altres situacions d’aprenentatge no sorgirien.
El Víktor ens ha portat una serp de fusta
VÍKTOR: això és una anaconda
ROCÍO: per què?
VÍKTOR: perquè l’anaconda és molt llarga
ROCÍO: però la boa també és llarga
ADRIÀ: Això és una serp reticular
ROCíO: què vol dir això?
PAU: que està cargolada
ANDREA: Aquesta és flexible
PAU: la fusta no és flexible
ROGER: sí que ho és
BERNAT: perquè està tallada en trossets i així es mou la fusta
La resta de la classe nega rotundament l’afirmació del Bernat. Agafem un llapis i comprovem que la fusta no és flexible

CONVERSAR PERMET ALS INFANTS EXPRESSAR ELS SEUS CONEIXEMENTS SENSE POR
MESTRA: Necessitem decidir quina mida ha de tenir la nostra boa. Com ho podem fer?
( Els nens comencen a dir diferents mides , tots a l’hora i es crea enrenou) saben que existeixen molt més números del que fem a l’escola
MESTRA: Així no ens entenem. I no podem fer una boa de 223mts com heu dit. Hauríem de a saber quina és la mida que poden fer les boes i si ens cabrà a la classe
ORIOL: Ho “medim” ( saben que les coses es poden mesurar)
ABRIL: “ Medim” la classe
ROCÍO: Però primer hem de decidir quan mesurarà la nostra boa.
ADRIÀ: ho podem mirar al nostre llibre. ( coneixen diferents fonts d’informació )

EL COS DE LA BOA: AMB QUIN MATERIAL REVESTIM EL TUB?
MESTRA: Hauríem de decidir el material amb què revestim el tub
ANDREA:Amb plastilina es gastarà molta
ROCÍO: Carla pots explicar que et va passar a tu?
CARLA: La plastilina se rompe ( agafa un tub i ho prova)
DANIEL: Amb la pintura no es trenca
ANDREA. Quan s’asseca sí. Mira ( agafa el tub i ho prova)
MESTRA: Mirem bé els tubs. No es veuen les costelles ?
LAIA: Ha de ser amb roba, perquè amb la pintura es veu
ÓSCAR: I és flexible
MESTRA: Es trenca el tub amb roba?
PAU: Quan la talles sí
ALBA: Fem-ho amb el celo que no es trenca
ROGER: Però es veuen les costelles
FRANCESC: Les he vist quan el giro ( flexionant el tub)
VÍKTOR: Perquè és transparent
ORIOL: (Agafa el tub de roba) amb aquest no es veurà
ORIOL : Agafo el metro per mesurar
ROGER: El diàmetre?
MESTRA: quin tub vols mesurar Oriol?
ORIOL: Per posar-li la roba
MESTRA: Ah! I posem roba?
ROGER: sí.

EL CAP DE LA BOA
EL FRANCESC ARGUMENTA EL SEU TREBALL :
“ L’HE FET AIXÍ PERQUE EL CAP DE LA SERP ÉS UN TRIANGLE AMB CORBES”

“ EN LA ESCUELA SE APRENDE HABLANDO, PERO SE HABLA CUANDO SE TIENE ALGO QUE DECIR, CUANDO LAS EXPERIENCIAS CONCRETAS NECESITAN SER DISCUTIDAS, REPRESENTADAS, COMUNICADAS O RESUELTAS MEDIANTE UN TRABAJO COLECTIVO EN CLASE” MARIA ARCÁ

http://tacmestresnovells.blogspot.com	39
http://www.xtec.cat	33
http://www.xtec.es	5
http://www.xtec.net	4
http://tacmestresnovells.blogspot.com.es	3
http://www.slideshare.net	1

Conversar per comprendre

by ceipsolilluna on May 08, 2008

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

6 Embeds 85

Statistics

Conversar per comprendre — Webinar Transcript