Activitats de tutoria per a mestres pdf

Activitats de tutoria per a MESTRES

CEIP PUIG D’EN VALLS

Activitats de TUTORIA per a mestres

Activitats
de TUTORIA
per a mestres

2


Coordinadora del projecte: Elena García Morell.
© del text: Equip de Mestres del CEIP Puig d’en Valls
© de les il·lustracions: Antoni Marí Marí, “Tirurit”

Per a qualsevol dubte, suggeriment, recomanacions, etc. no
dubteu en posar-se en contacte amb nosaltres:

• e-mail: cppuigdenvalls@educacio.caib.es
• pàgina web: http://www.cppuigdenvalls.com/

El CEIP Puig d’en Valls ha estat guardonat amb el segon premi
nacional del MEC “Buenas prácticas de convivencia 2008” i també amb
el segon premi nacional “Marta Mata 2010” gràcies a la bona feina de
tota la comunitat educativa.

3


Sumari
Pàgina

1.- PRESENTACIÓ............................................ 5

2.- ACTIVITATS DE
TUTORIA PER A MESTRES......................7

GESTIÓ D’AULA.............................................. 8

REUNIONS DE L’EQUIP DE SUPORT
AMB ELS CICLES.......................................... 36

COORDINACIÓ AMB ELS

SERVEIS EXTERNS........................................48

MILLORAM EL COMPORTAMENT..............58

TREBALLAR AMB ALUMNES
DESMOTIVATS.............................................. 80

PREVENCIÓ DE CONFLICTES:
DINÀMIQUES DE GRUP................................96

RELACIONS ENTRE IGUALS .................... 118

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES ...... 140

3.- BIBLIOGRAFIA RECOMANADA ...........159

4.- BIBLIOGRAFIA CONSULTADA ............166

4


1.- PRESENTACIÓ

Aquest és el tercer recull d’activitats que feim des de la
nostra escola, el CEIP Puig d’en Valls situat al municipi de Santa
Eulària des Riu (Eivissa). Amb aquest exemplar volem seguir
amb la línia dels altres dos quaderns d’activitats de tutoria per
a l’escola i de tutoria al pati.

L’objectiu principal d’aquest projecte és crear un
document àgil per als mestres, tant del nostre centre com de
qualsevol altre, donant-los idees, reforçant les que ja posen en
pràctica; en definitiva, animar-los a seguir en aquesta tasca tan
bonica com és treballar amb nens.

La nostra metodologia es caracteritza per la seva
flexibilitat, adaptant-se a les necessitats dels alumnes perquè
aquests prenguin un paper actiu i participatiu. Volem expressar
el nostre desig de centrar-nos en les necessitats dels nostres
alumnes, ja que són ells els que ens marquen la línia que hem de
seguir a les nostres classes.

Aquest projecte és el resultat d’un treball d’investigació i
adaptació de diferents referències bibliogràfiques, i la seva
traducció al català per poder-les emprar a les escoles que tenen
com a llengua vehicular el català, així com activitats
d’elaboració pròpia.

Donam una importància rellevant al primer punt del llibre: la
gestió d’aula. Pensam que és molt important fer una bona gestió
d’aula, consensuada si pot ser per tot el claustre. D’aquesta
manera serà més efectiva.

5


Al llarg del llibre trobarem una sèrie de sigles, les quals
explicam en el quadre-resum següent per facilitar-ne la
comprensió.
SIGLA SIGNIFICAT
PT Mestre especialista en Pedagogia Terapèutica
AL Mestre especialista en Audició i Llenguatge
AD Mestre especialista en Atenció a la Diversitat
NESE Necessitats Educatives de Suport Educatiu
NEE Alumnes amb Necessitats Educatives Especials
DA Alumnes amb Dificultats d’Aprenentatge
HP Alumnes amb Història Personal
IT Alumnes d’Incorporació Tardana
AC Adaptació Curricular
NCC Nivell de Competència Curricular
Trastorn de Dèficit d’Atenció amb
TDAH
Hiperactivitat
SA Síndrome d’Asperger
TEA Trastorn de l’Espectre Autista
CCP Comissió de Coordinació Pedagògica
PAD Pla d’Atenció a la Diversitat
PAT Pla d’Acció Tutorial
EOEP Equip d'Orientació Educativa i Psicopedagògica
USMIJ Unitat de Salut Mental Infantojuvenil
SPM Servei de Protecció de Menors
Programa d’Acollida, Integració i Reforç
PAIRE
Educatiu
ESADI – Equip de Suport Atenció a la Diversitat i
SEM Interculturalitat – Servei Educatiu de Mediació
IM Intel·ligències múltiples

6


2.- ACTIVITATS DE TUTORIA PER A MESTRES

Els grans blocs que treballarem en aquest llibre seran
els següents:
Gestió d’aula
Reunions de l’Equip de Suport amb els cicles.
Coordinació amb els serveis externs.
Milloram el comportament.
Treballar amb alumnes desmotivats.
Prevenció de conflictes: dinàmiques de grup.
Relacions entre iguals.
Les intel·ligències múltiples.

7

GESTIÓ D’AULA

Activitats
per a la...
GESTIÓ D’AULA
Pensam que, en la societat actual, cada vegada té menys
sentit la visió dels mestres com a transmissors de tota la
informació i va guanyant camí aquell mestre que entrena en
competències cognitives i socioemocionals, que facilita un
aprenentatge autònom en els seus alumnes al llarg de la vida,
formant persones amb capacitat d’aprendre sempre.

És molt important crear un bon clima de classe. Les
condicions ambientals de l’aula permeten crear unes relacions
personals acollidores i un clima afavoridor de treball necessaris
perquè hi hagi un bon aprenentatge. Algunes mesures que poden
contribuir a afavorir aquest clima de classe adequat són:
establir límits la primera setmana del curs i mantenir-los durant
el curs, mantenir una relació de confiança amb l’alumnat,
conèixer els rols de l’alumnat i afavorir la convivència.
Algunes d’aquestes idees les hem extret de les ponències
exposades al Congrés sobre Convivència Escolar i participació
de l’entorn educatiu celebrat a Mallorca el mes d’octubre de
2010.

GESTIÓ D’AULA

Activitat Edat Annex

PREPARAR EL PRIMER DIA DE
1 3-12 Sí
CLASSE

2 NORMES DE CONVIVÈNCIA 3-12 Sí

ORGANITZACIÓ DEL
3 3-12 No
FUNCIONAMENT DE L’AULA
Activitats per a la millora de la GESTIÓ D’AULA

4 CARNET DE CONVIVÈNCIA 3-12 Sí

5 BÚSTIA DE CONVIVÈNCIA 3-12 No

4 HORARI VISUAL 3-12 Sí

5 FER UN RECORREGUT 3-12 Sí

PROCEDIMENT PER DEMANAR
6 3-12 Sí
SILENCI

7 TAULA DE COMPORTAMENT 3-12 Sí

8 ROLS DELS ALUMNES 3-12 Sí

9 AUTOAVALUACIÓ 3-12 Sí

ACTIVITATS PER
10 3-12 No
REFLEXIONAR
ROLS DELS MESTRES A LES
11 3-12 No
REUNIONS
ROLS DELS MESTRES AMB ELS
12 3-12 No
ALUMNES

9

GESTIÓ D’AULA

ACTIVITAT 1

TÍTOL: PREPARAR EL PRIMER DIA DE CLASSE

A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe i/o individualment. A
partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Plantilla de les activitats proposades
que trobarem a l’annex.

OBJECTIU:
L’objectiu és que el primer dia de classe els alumnes se sentin
benvinguts al centre i a l’aula.

COM HO FAREM?:
És important que el primer dia de classe els mestres ho
tenguem tot preparat, sense deixar res a la improvisació. Es
tracta de crear un bon clima de classe i hem de començar fent
una bona benvinguda als nostres alumnes. Recomanam anar a
buscar-los al lloc on es faci la fila i acompanyar-los a l’aula. Una
vegada allí, saludarem un a un tots els nostres alumnes
desitjant-los un bon dia.
Una altra activitat que ens pot ajudar per a aquest
primer dia és fer una targeta amb preguntes com per exemple:

EL PRIMER DIA DE CLASSE

■Tenc la feina preparada?
■Tenc la classe preparada?
■Com distribuiré els alumnes?
■Els he rebut a la fila, al passadís…?
■Conec si hi ha alumnes NESE o amb dificultats?
■He vist els seus expedients?
Etc.

10

GESTIÓ D’AULA

Després de repassar aquestes anotacions, podem fer
que els alumnes completin una fitxa personal amb les seves
dades. Inclourem una plantilla en l’annex com a model. Aquesta
fitxa ens servirà per conèixer els nostres alumnes (si són nous)
o per actualitzar les seves dades davant possibles canvis (de
telèfon, de domicili, etc.)

FOTO
NOM I LLINATGES:
DATA DE NAIXEMENT:
LLOC DE NAIXEMENT :
ADREÇA :
TELÈFON DE CONTACTE :
DADES D’INTERÈS (al·lèrgies, medicació, etc.) :

ADAPTACIONS:

11

GESTIÓ D’AULA

ACTIVITAT 2

TÍTOL: NORMES DE CONVIVÈNCIA

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Cartolina, paper, colors i plantilla de
les normes de convivència proposades que trobarem a l’annex.

OBJECTIU:
L’objectiu és preparar les normes de convivència entre tots.

COM HO FAREM?:
És convenient establir límits durant la primera setmana
del curs i, molt important, mantenir-
les. Però encara que elaborem les
normes que conformen les rutines
necessàries, més freqüents i
significatives de l'aula, es deixarà
sempre un procés obert al llarg del
curs per revisar aquestes normes i
anar introduint-ne d'altres que es
considerin necessàries per alguna raó.
Per dur a terme aquest objectiu,
necessitarem disposar de normes
efectives amb les consignes següents:
■ Establir amb el grup classe quines conductes són
acceptables i quines no durant les primeres setmanes.
■ Les normes han de ser clares, realistes, acceptables i
funcionals.
■ Es faran entre tots (tutor i alumnes). Farem un màxim
de cinc normes però ben consensuades per tots. Així,
seran poques però necessàries.
■ Molt important: escriure-les en POSITIU.

12

GESTIÓ D’AULA

Ex: En compte de “No parlar”, podem escriure: “Hem de
parlar fluix”.
■Seran coses reals i raonables per a cada classe en
concret: problemes i preocupacions que hi hagi a l’aula.
Ex: Si a una classe es respecta el torn de paraula,
aquesta norma no la inclourem al nostre pla.
■ Les normes han de ser poques, clares, conegudes per
tots i fàcils de complir.

Exemple:

NORMES
- Ser puntuals QUÈ PASSARÀ SI ES
COMPLEIXEN…
- Fer els deures - Fer la tutoria al pati una vegada al mes
-
- Respectar el
torn
QUÈ PASSARÀ SI NO ES
COMPLEIXEN…
- Consensuar entre tota la classe els privilegis que es
- Respectar els
tindran si - Es quedaran senseles sortida
es compleixen una normes i les
companys
-
conseqüències de no cumplir-les.
- Treballar en
silenci

ADAPTACIONS:
- A l’annex també incloem unes normes generals per a tots els
alumnes, separades en Educació Infantil i Primària. Aquestes es
poden utilitzar per introduir el tema de les normes a l’escola:
llegir-les en classe, fer un petit debat de cadascuna d’elles i
pensar quines són les que volen posar per a la seva classe.

13

GESTIÓ D’AULA

ACTIVITAT 3

TÍTOL: ORGANITZACIÓ DEL FUNCIONAMENT
DE L’AULA

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Res.

OBJECTIU:
L’objectiu és organitzar el funcionament de l’aula.

COM HO FAREM?:
Perquè una aula funcioni correctament és necessària una
bona organització, en la qual és important:
- Partir de les pròpies fortaleses i seguretats.
- Treballar:
o Hàbits, clima de l’aula, rutines, espai, temps,
material, control, vigilància, etc.
- Treballar diàriament:
o Missatges de valoració cap a l’esforç i la
feina ben feta. Dedicar més temps al reforç
positiu i menys a les recriminacions.
o Currículum funcional

14

GESTIÓ D’AULA

o Metodologia variada i motivadora
A continuació mostrarem una taula comparativa de
situacions que es donen diàriament a l’aula i que pensam que es
poden millorar.

ES POT MILLORAR VOLEM…
Hi ha un contacte entre
El mestre o la mestra comença
alumne-mestre: se saluden, es
la classe directament.
conten alguna cosa, etc.
Mostra poc interès pels seus Genera una relació humana i
alumnes. Contacte poc natural. bon ambient.
Mostra poc interès per les Interès pel que diu l’alumne.
respostes dels alumnes o les Aprofita per guiar la
seves vivències. conversa.
Fa preguntes poc adequades als Deixam que els alumnes ens
alumnes. contin allò que volen contar.
L’alumne respon al seu ritme.
La mestra acaba la frase que
La mestra deixa que acabi les
ha començat l’alumne.
frases.
La mestra es mostra pacient i
La mestra es mostra impacient.
respecta l’alumne.
No hi ha interès en el que diu
La mestra escolta l’alumne.
l’alumne ni com ho diu.

Seria bo consensuar entre l’Equip de Cicle aspectes
organitzatius com: la correcció de treballs i exàmens, el
material que es pot utilitzar a l’aula (corrector líquid, colors de
bolígrafs, etc.).
Un altre aspecte seria introduir elements d’avaluació
diversificats, que van des del treball individual al col·lectiu
(quaderns de classe, treballs en grup, treball diari a l’aula i a
classe, observació, comportament, projectes, exposicions,
llibres llegits, etc.).

ADAPTACIONS:

15

GESTIÓ D’AULA

ACTIVITAT 4

TÍTOL: CARNET DE CONVIVÈNCIA

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Plantilla dels carnets per a E.I i E.P

OBJECTIU:
L’objectiu és crear un document comú per a tots el centre per a
millorar la convivència tant a l’aula, com al pati.

COM HO FAREM?:
Una de les eines més eficaces que des del curs 2007-08
apliquem és el carnet de convivència. Una acció preventiva i
d'intervenció. És una forma d'avaluar la convivència al nostre
centre. Es perden punts per no complir les normes i es
recuperen per fer-ho en terminis de temps breus. Primer es van
marcant creus a la part de darrera del carnet (segons si diuen
“paraulotes”, si es barallen, si no compleixen les normes, etc).
Per cada quatre creus, es perd un punt de la part de davant del
carnet. A E.I. el carnet té dibuixos per facilitar la seva
comprensió.
Els carnets els poden utilitzar tots els mestres de
l’escola (tutors i especialistes).

ADAPTACIONS:
- Els alumnes que no tenen creus al carnet, podran obtenir un
diploma d’or a la festa de la convivència. Aquells alumnes que
hagin recuperat les creus del carnet, podran tenir un diploma de
plata.

16

GESTIÓ D’AULA

ACTIVITAT 5

TÍTOL: BÚSTIA DE CONVIVÈNCIA

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Una bústia de convivència. Es pot
comprar o fer amb una capsa de cartró.

OBJECTIU:
L’objectiu és tenir un espai on els alumnes puguin escriure
suggeriments, propostes de millora, etc.

COM HO FAREM?:
La bústia de Convivència és un mitjà més per afavorir la
convivència al centre. Es tracta d’una eina més per a buscar
mediadors de possibles conflictes.
Mitjançant aquesta bústia, els alumnes poden fer
recomanacions o poden exposar sentiments que, de vegades, no
s’atreveixen a dir a ningú. Pensam que si algun alumne se sent
assetjat, és un bon sistema per a comunicar-ho sense haver de
fer-ho davant dels companys o directament amb el mestre.
La Cap d’estudis s’encarregarà de revisar periòdicament
els missatges que els alumnes van posant.

ADAPTACIONS:

17

GESTIÓ D’AULA

ACTIVITAT 6

TÍTOL: HORARI VISUAL

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: La plantilla de l’horari visual que hi ha
a l’annex.

OBJECTIU:
L’objectiu és facilitar l’organització de l’horari escolar per a
alumnes que presenten dificultats en aquest aspecte.

COM HO FAREM?:
Elaborarem l’horari de la classe amb imatges. D’aquesta
manera, als alumnes que presenten dificultats per a organitzar
el seu temps els resultarà més fàcil estructurar la jornada
escolar. Amb els horaris visuals els alumnes podran anticipar
esdeveniments que es puguin sortir de la rutina (una sortida,
una xerrada, etc.) per evitar-los estats d’ansietat. En aquestos
casos extrems podem posar com a exemple els alumnes amb
TEA o SA.
Plastificarem les imatges que
corresponen a cada assignatura i als
temps de pati, esmorzar, etc. Quan els
alumnes entren a classe, hi haurà uns
encarregats de fer l’horari del dia. Si hi
ha a l’aula algun alumne TEA o SA, serà
ell l’encarregat de fer-lo cada dia amb
l’ajuda d’un company. Es col·loquen totes
les imatges (amb velcro, per exemple)
una baix de l’altra. Quan ha passat una
hora i s’ha acabat la classe, l’alumne anirà a l’horari visual i li
donarà la volta a la imatge per a representar que ha finalitzat

18

GESTIÓ D’AULA

aquesta assignatura. D’aquesta manera els alumnes veuen
quantes hores els queden per anar a casa.
Exemple:
Horari a les 9,00 h: Horari abans de
sortir al pati:

ASSEMBLEA

FER UNA FITXA

PATI PATI

RACONS RACONS

ANAR A CASA ANAR A CASA

ADAPTACIONS:

19

GESTIÓ D’AULA

ACTIVITAT 7

TÍTOL: FER UN RECORREGUT

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Plantilla del recorregut proposat que
trobarem a l’annex.

OBJECTIU:
L’objectiu és implicar tot el grup classe en la consecució d’un
objectiu comú. Es tracta de fer cohesió de grup.

COM HO FAREM?:
Es tracta d’anar avançant d’un punt a un altre en un
recorregut fictici. El recorregut és per a tota la classe i hi
haurà unes normes :
- Es podrà avançar quan es compleixen una sèrie
de coses pactades entre tots.
- Mai no es pot retrocedir.

Al nostre centre (CEIP Puig d’en Valls) cada curs tenim
un monogràfic amb el qual relacionam tots els esdeveniments
que tenim al llarg del curs escolar: dia de la pau, carnestoltes,
dia del llibre, festes del poble, etc. Aprofitant el monogràfic, el
recorregut hi podria estar relacionat.

20

GESTIÓ D’AULA

Exemple: la mar.

Es poden posar lletres d’un punt a un altre, i també
posar més punts depenent del recorregut que es vulgui fer. Les
fletxes aniran posant-se a mesura que els alumnes vagin
aconseguint l’objectiu comú.

ES POT AVANÇAR QUAN TOTS:
- Hem fet els deures
- Hem respectat els companys
-
-
JA HEM ARRIBAT!
- Premi: Anar a l’aula d’informàtica a
l’hora de tutoria.

ADAPTACIONS:

21

GESTIÓ D’AULA

ACTIVITAT 8

TÍTOL: PROCEDIMENT PER DEMANAR SILENCI

partir dels 3 anys.


OBJECTIU:
L’objectiu és fer que tots els mestres del centre tenguin el
mateix procediment per demanar silenci a l’aula.

COM HO FAREM?:
És molt important que els alumnes estiguin en silenci a l’hora
que el mestre ha de començar una explicació. Resulta
convenient que el docent estigui segur que els seus alumnes
l’estan escoltant i estan en silenci per poder començar a parlar.
De vegades ens resulta molt complicat “fer callar” els nostres
alumnes, sobretot en determinades ocasions: quan tornen del
pati, en un canvi de classe, en un canvi d’assignatura en la que
canviam de mestre, quan entra alguna persona externa a l’aula,
etc. Pensam que si tots els mestres del centre tenguessin el
mateix procediment per demanar silenci seria més efectiu ja
que tots els alumnes ho relacionarien de seguida amb el que vol
el mestre: silenci.
En aquest apartat la nostra proposta és fer una mà oberta
aferrada a un pal. Es podria consensuar per a tot el centre i així
els alumnes ho associarien amb qualsevol mestre que entri a
l’aula. Cada dit de la mà representa un verb que els ensenyarem
a principi de curs: paro, miro, penso, callo, atenc.

22

GESTIÓ D’AULA

Exemple:

Par, mir, pens, call, atenc

ADAPTACIONS:
- En Educació Infantil hi ha algunes cançons amb aquest
propòsit, igual que a l’assignatura d’anglès que també hi trobem
cançons.
- L’activitat del “Gat copió” (Programa Decideix. Manuel Segura)
també busca aquesta finalitat.
- El joc de les estàtues és una altra activitat en la qual els
nostres alumnes es converteixen en estàtues quan escolten
aquesta paraula.

23

GESTIÓ D’AULA

ACTIVITAT 9

TÍTOL: TAULA DE COMPORTAMENT

partir dels 3 anys.


OBJECTIU:
L’objectiu és dur un registre del comportament de la classe de
manera visual i pública per a tots.

COM HO FAREM?:
Es tracta de fer un registre del comportament dels
alumnes de manera individual, però per a tot el grup. Es posarà
un mural, seguint l’exemple que posarem a continuació, perquè
tot el grup classe pugui seguir l’evolució del comportament de
tota la classe. Igual que en l’activitat del recorregut, també es
podria fer un seguiment del comportament utilitzant imatges
relacionades amb el monogràfic. Exemple: si el monogràfic és la
mar, podríem seguir les consignes següents:
- Si l’alumne es porta bé: posarem una foto o un
dibuix de la mar en calma.
- Si l’alumne pot millorar el seu comportament:
posarem una foto o un dibuix de la mar amb una mica
de maror.
- Si l’alumne ha de canviar el seu comportament:
posarem una foto o un dibuix de la mar amb molta
maror.

24

GESTIÓ D’AULA

Exemple:
COMPORTAMENT
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

JOAN

CARME

LARA

: BÉ : ES POT MILLORAR

: S’HA DE CANVIAR

ADAPTACIONS:
- Es poden utilitzar imatges amb cares com en l’exemple
anterior. (Aquestes imatges estan explicades a l’annex en una
altra activitat d’aquest llibre).

25

GESTIÓ D’AULA

ACTIVITAT 10

TÍTOL: ROLS DELS ALUMNES

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Els documents que hi ha a l’annex. El
dibuix que hi ha a l’annex.

OBJECTIU:
L’objectiu és conèixer els nostre alumnes i veure el rol que
tenen en el grup.

COM HO FAREM?:

El mestre necessita conèixer els seus alumnes per poder
interactuar-hi i influir-hi positivament, per a la qual cosa ha
d’observar-los, saber el que senten i pensen, posant-se de
vegades en la seva perspectiva. Algunes característiques que
caldrà observar seran:
- Què els agrada?: els seus interessos.
- Què saben fer bé?: habilitats i destreses.
- Quin rol representen en classe.

26

GESTIÓ D’AULA

Aquestes característiques es poden anotar en una taula
de registre que adjuntam a l’annex com a model que es pot
seguir. El mestre pot anar omplint aquesta gràfica en qualsevol
moment del dia, aprofitant qualsevol ocasió espontània perquè
algun alumne pugui tenir un protagonisme especial: si ha fet un
dibuix a casa i el vol ensenyar al grup, si ens conta que va a
classes de música i sap tocar un instrument, si fa algun esport i
ha participat en algun campionat, etc. Es tracta de fer que els
nostres alumnes se sentin especials per les seves virtuts, que no
van lligades tan sols al currículum.
L’aula és com l’escenari d’un teatre on cada membre de
la classe busca un “paper” (rol) a la seua mida. Conèixer els rols
que sol dur a terme habitualment cada alumne ajuda a
comprendre moltes conductes inapropiades i facilita la millora
del clima de la classe. La informació que obtenim de l’observació
dels nostres alumnes ens ajuda a tenir en compte els rols a
l’hora de fer parelles o grups de treball, a saber el millor lloc de
la classe per seure i així evitar conflictes, etc.
A l’annex inclourem una taula amb exemples de rols del
alumnes extreta del llibre Cómo dar clase a los que no quieren
de Juan Vaello Orts. Santillana 2008. A la taula hi haurà les
conductes típiques de cada rol així com estratègies per poder
fer a l’aula.
Exemple:
ROL CONDUCTES ESTRATÈGIES
Parla sense parar.
Atenció visual
Busca la companyia
XERRAIRE preferent, estar-hi
d’un altre xerraire
pendent d’ell.
o oient.
S’oposa a tot el que Mantenir el control,
DESAFIANT
diu el mestre. restar calmat.

ADAPTACIONS:
- A l’annex hi trobarem un dibuix d’una classe on els alumnes es
poden identificar. Es tracta de fer un debat en classe sobre els
diferents rols.

27

GESTIÓ D’AULA

ACTIVITAT 11

TÍTOL: AVALUACIÓ

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Plantilla de l’avaluació que trobarem a
l’annex.

OBJECTIU:
L’objectiu és fer una avaluació de la nostra gestió d’aula.

COM HO FAREM?:
L’avaluació pot tenir lloc a les reunions de Cicle. Després
es pot tractar els acords presos en la Comissió de Coordinació
Pedagògica (CCP). Algunes preguntes que ens podem fer per
avaluar la gestió d’aula serien:

28

GESTIÓ D’AULA

- Què ha funcionat?
- Què no ha funcionat i per què?
- Què puc fer per millorar-ho?

ADAPTACIONS:
- Es pot fer també una avaluació a l’alumnat per veure el que
pensen i com se senten. Algunes possibles preguntes són:
- Què transmet el mestre?
- Com t’has sentit i per què?

- Una altra activitat és un qüestionari 3x3 en el qual els alumnes
assenyalen tres característiques que els agraden del seu
mestre, tres que no els agraden i tres propostes de canvi.

EL QUE NO
EL QUE M’AGRADA PROPOSTES DE
M’AGRADA DEL
DEL MEU MESTRE MILLORA
MEU MESTRE

29

GESTIÓ D’AULA

ACTIVITAT 12

TÍTOL: ACTIVITATS PER REFLEXIONAR

partir dels 3 anys.


OBJECTIU:
L’objectiu és reflexionar sobre la nostra funció com a docents:
llegint afirmacions que hem trobat en llibres o hem escoltat en
conferències, congressos, cursos, etc., o fent activitats a l’aula.

COM HO FAREM?:
A continuació apuntam unes activitats que ens poden servir per
reflexionar sobre l’educació i la nostra feina com a educadors.
Algunes activitats són:
A. Gravar un vídeo d’una classe i observar-se per revisar:
el to, la posició, com escrivim a la pissarra, les
preguntes que formulem, etc.
B. Marcar un objectiu cada mes i observar-lo.
C. Compartir problemes que et preocupin amb els
companys.
D. Deixar cinc minuts al final de la classe per a preguntar
als alumnes coses com:
■ Què heu fet avui?
■ Com us heu sentit?
■ Ha anat bé el dia?
■ Canviaríeu alguna cosa del vostre comportament?
■ Donaríeu algun consell a algun company sobre el
seu comportament?
E. En una reunió de cicle, pensarem i escriurem en un full
un objectiu de millora per a la nostra aula, per assolir
abans de final de curs. Una vegada escrit, compartirem

30

GESTIÓ D’AULA

els nostres objectius amb el company que tenim al
costat, amb el nostre paral·lel, amb el nostre
coordinador, o amb tots els membres del cicle.

ADAPTACIONS:
- Es pot reflexionar també mitjançant la lectura d’algunes cites
com, per exemple:
S’han de cobrir les necessitats dels alumnes, no
dels mestres.
Un mestre “aïllat” no pot educar. És el centre el
que educa i tot el personal que treballa al centre
col·labora.
Ensenyar els alumnes a CONVIURE, no a
eliminar conflictes.
Pensar sempre que l’alumne està disposat a
seguir la classe que el professor desitja
impartir, sigui la que sigui.

31

GESTIÓ D’AULA

ACTIVITAT 13

TÍTOL: ROLS DELS MESTRES A LES REUNIONS

A QUI VA DIRIGIT?: Claustre de professorat del centre.


OBJECTIU:
L’objectiu és reflexionar sobre el rol que pot dur a terme un
mestre a les reunions de cicle, als claustres, etc.

COM HO FAREM?:
El mestre necessita conèixer els seus companys per
poder interactuar-hi i influir-hi positivament, per a la qual cosa
ha d’observar-los, saber el que senten i pensen, posant-se de
vegades en la seva perspectiva.
A continuació incloem una taula amb exemples de rols
dels mestres extreta d’un curs de formació per a consellers
escolars organitzat per COAPA Balears i FAPA Eivissa. A la
taula hi haurà les conductes típiques de cada rol així com
estratègies per poder fer a les reunions de cicle, als claustres,
a les reunions de les diferents comissions, etc.

32

GESTIÓ D’AULA

Exemple:
ROL CONDUCTES ESTRATÈGIES
Parla sense parar.
Busca la
Atenció visual
companyia d’un
PREGUNTAIRE preferent, estar
altre xerraire o
pendent d’ell.
oient, algú que li
faci cas.
Parla molt però els
Permetre acudits
XERRAIRE seus comentaris
adequats en
SIMPÀTIC resulten simpàtics
moments adequats.
a la gent.
S’oposa a tot el Intentar que el
AGRESSIU que diu l’equip propi grup l'aïlli i el
directiu. neutralitzi.

ADAPTACIONS:

33

GESTIÓ D’AULA

ACTIVITAT 14

TÍTOL: ROLS DELS MESTRES AMB ELS
ALUMNES

A QUI VA DIRIGIT?: Claustre de professorat del centre.


OBJECTIU:
L’objectiu és reflexionar sobre el rol que pot dur a terme un
mestre amb els seus alumnes.

COM HO FAREM?:
Per a aconseguir un eficaç desenvolupament del procés
d’ensenyament – aprenentatge, destacarem dos elements
fonamentals: el mestre i l’alumne.
El paper del mestre és fonamental perquè aquest procés
funcioni adequadament i ha d’exercir una funció com a guia i
mediador.
Segons Silberman, es dóna una analogia entre
ensenyança i medicina, comparant el gran mestre amb el gran
metge, que és aquell que afegeix creativitat i inspiració a un
repertori bàsic. Però els dos no tan sols han de diagnosticar
sinó també buscar i aplicar solucions.
A continuació explicam alguns rols dels mestres així com
també les seves accions.

34

GESTIÓ D’AULA

Exemple:
ROL ACCIONS
Decisions sobre:
Finalitats a aconseguir.
Metodologia i recursos.
EXPERT EN Continguts a desenvolupar.
INSTRUCCIÓ Activitats per al seu
desenvolupament.
Avaluació.
Procediments a utilitzar.
MOTIVADOR
Coneixement de l’alumnat.
Organització de la classe.
Interacció amb els alumnes.
Planificació / supervisió de tasques.
ORGANITZADOR Preparació de proves d’avaluació /
assignació de qualificacions.
Reunions amb altres professors.
Atenció a les necessitats de tots i de
cada un dels alumnes.
LÍDER
Tècniques de maneig de grups.

Ajuda en resolució de problemes a
l‘alumne.
ORIENTADOR Guia en el procés d’ensenyament –
aprenentatge.

Modelador i facilitador de
l’aprenentatge significatiu.
ARQUITECTE
Adequació de metodologia i recursos.

Actituds.
Entusiasme.
MODEL
Ètica.

ADAPTACIONS:

35

AMB ELS EQUIPS DE CICLE

Activitats
per treballar...
REUNIONS DE L’EQUIP
DE SUPORT AMB ELS
EQUIPS DE CICLE
Per a aconseguir una ensenyança de qualitat hem de
potenciar la presència de les condicions favorables perquè
l'ambient de treball a l'aula i fora de l'aula afavoreixi la
transmissió de coneixements i valors.

Per a aconseguir-ho és imprescindible la col·laboració de
tots els sectors de la comunitat educativa i l'exercici
d'activitats que afavoreixin la millora del clima de convivència
escolar i el seguiment tutorial i pedagògic que ens alerti i ens
ajudi a prevenir conductes que alterin el clima de convivència
escolar.


Reunions de l’Equip de Suport amb ELS EQUIPS DE CICLE
Activitat Annex

REUNIONS INFORMATIVES A PRINCIPI
1 Sí
DE CURS

REUNIONS MENSUALS AMB CADA
2 Sí
CICLE

REUNIONS AMB ELS TUTORS QUE
3 Sí
TENEN ALUMNAT NESE

37


ACTIVITAT 1

TÍTOL: REUNIONS INFORMATIVES A PRINCIPI
DE CURS

A QUI VA DIRIGIT?: A tots els mestres del centre
organitzats per cicles.

QUÈ NECESSITAM?: Plantilla que trobarem a l’annex.

OBJECTIU:
L’objectiu és informar a cada cicle dels alumnes amb algun tipus
de necessitat que hi ha al centre.

COM HO FAREM?:
A principi de cada curs, l’Equip de Suport organitza unes
reunions informatives amb cada cicle per parlar dels
alumnes amb algun tipus de necessitat que hi ha al centre.
En aquestes reunions assisteixen tots els membres del
cicle, així com els especialistes que fan alguna classe amb
aquest cicle. L’Equip de Suport elabora un petit resum dels
alumnes i, en els casos necessaris, dóna als mestres
possibles pautes a seguir (mitjançant fotocòpies que
presentam a l’annex).

38


Un exemple del resum que es dóna a l’equip de cicle és el
següent:

TIPUS
CURS ALUMNE ACI LI VA BÉ...
NESE

Especi Coses que li
ficar
Especi poden anar bé
Nom i si és
Curs a ficar
llinatges NEE, a nivell
què va si és
de IT, organitzatiu
l’alumne signifi
l’alumne HP, (espais,
cativa.
AL, material,
DA etc).

ADAPTACIONS:

39


ACTIVITAT 2

TÍTOL: REUNIONS MENSUALS AMB CADA
CICLE

A QUI VA DIRIGIT?: A tots els mestres del centre
organitzats per cicles.

QUÈ NECESSITAM?: Informació que trobarem a l’annex.

OBJECTIU:
L’objectiu és intercanviar informació entre els Equips de Cicle i
l’Equip de Suport per buscar solucions, donar pautes, etc.

COM HO FAREM?:
Durant el curs escolar l’Equip de Suport es reuneix una
vegada per setmana, dins de l’horari lectiu, durant una hora i
mitja. Es preparen les reunions que es faran amb cada cicle (una
vegada al mes), així com les altres tasques de l’Equip de Suport:
revisió del PAD, elaboració de material, elaboració d’ACI,
potenciar un espai de l’Equip de Suport a la pàgina web de
l’escola, etc. Aquestes reunions es faran seguint un calendari
establert amb totes les reunions a principi de curs. Així cada
cicle sap quin dia tenen aquesta reunió i la poden preparar.
En aquestes reunions es donen pautes als Equips de
Cicle per treballar amb els alumnes NESE de manera general,
com exposam a continuació, i de manera més específica (pautes
per treballar amb TDAH, dislèxia, TEA, etc.), que inclourem a
l’annex.
Quan un tutor o mestre especialista detecta una
possible problemàtica en un alumne concret, ho podrà explicar
en aquestes reunions. En les pàgines posteriors incloem un
esquema dels passos que han de seguir els tutors a l’hora de
derivar un alumne a l’EOEP o a l’especialista en AL o AD. A

40


l’annex inclourem els fulls de derivació que han d’utilitzar els
mestres tant per als alumnes d’Educació Infantil com per als de
Primària. Una vegada feta la derivació, la membre de l’EOEP
farà una sèrie d’observacions de l’alumne: a l’aula, al pati, etc.,
així com sol·licitarà informació de l’alumne, que serà facilitada
pel tutor mitjançant l’estil d’aprenentatge, i per la família
mitjançant una reunió. També incloem a l’annex aquests models.
Quan es tracta d’alumnat nouvingut (que desconeix una
o les dues llengües de la nostra comunitat), l’especialista en AD,
seguint el pla d’acollida del centre, li passarà unes proves
d’avaluació inicial per veure quin és el seu nivell de competència
curricular. Aquestes proves van ser elaborades per l’Equip de
Suport del centre, revisades pels diferents equips de cicle (per
comprovar que els continguts eren els adequats per a cada
nivell) i aprovades per tot el claustre durant el curs 2004-
2005. Són proves que no estan adaptades a la nova manera
d’avaluar per competències bàsiques, però ens són de gran
utilitat ja que ens donen una visió clara del nivell curricular en
què es troba l’alumne nouvingut. Aquestes proves també les
podem trobar a l’annex.

41


PAUTES PER TREBALLAR AMB ALUMNES NESE A EI I EP
TREBALL INDIVIDUALITZAT:
Asseure’l a les primeres files, a prop del mestre.
Assegurar el contacte visual amb l’alumne.
Utilitzar frases curtes i senzilles.
Assegurar-se que l’alumne ha comprès el que ha de fer.
Preguntar-li si ens ha comprès.
Sempre que es pugui, fer que expliqui amb les seues
paraules el que li hem explicat.
Sempre que es pugui o es consideri necessari, utilitzar
suport visual.
Treballar en un ambient tranquil i sense massa estímuls
que el puguin distreure.
Reforçar-li positivament tot allò que fa bé per animar-lo
i motivar-lo. Es poden utilitzar reforços com cromos,
gomets, etc.
Descartar corregir en excés per evitar estats de
frustració.
Si es considera necessari, el podem asseure devora un
company - tutorial amb el qual es dugui bé i que estigui
disposat a ajudar-lo: revisant si utilitza l’agenda
apuntant els deures, donant-li alguna pauta per fer la
feina, etc.
TREBALL EN GRAN GRUP:
Si es fan explicacions a tot el grup classe, ens hem
d’assegurar que aquestos alumnes han comprès el que
volem que facin: fer-los preguntes, dir-los que ho tornin
a explicar ells, dir el seu nom freqüentment per evitar
que es despistin, etc.

ADAPTACIONS:

42


PROTOCOL A SEGUIR QUAN UN ALUMNE/A

NECESSITI EL SUPORT D’UN ESPECIALISTA:

- Pedagogia terapèutica (PT).

TUTOR/A:
(detecció del problema)
Full de
derivació
Equip de Suport

EOEP: Observacions: aula, pati,
Avaluació psicopedagògica ... entrevistes, NCC

no NESE - sí NESE
(NEE, NESE DEA)

seguiment Elaboració AC:
- significativa
- no significativa
Suport
AL, PT

Equip de mestres + Equip de Suport

43


- Audició i llenguatge (AL):

TUTOR/A:
(detecció del problema)
Full de
derivació

AL
Equip de Suport

AL:
Avaluació logopèdica - proves,
observacions.

no NEE sí NEE

seguiment
suport AL

44


Atenció a la diversitat (AD):

TUTOR/A:
(detecció del problema: Alumnes
alumnes amb HE/CP amb d’IT
dos cursos de
(estrangers,
desfasament).
castellanoparlants)

AD:
Equip de Suport

Proves d’avaluació
inicial

Elaboració AC:
- significativa
- no significativa

Suport AD

- A l’etapa d’Educació Infantil, aquest tipus de reforç el
realitzarà la mestra de suport (+1) d’aquesta etapa,
exceptuant els alumnes de 5 anys.
- A l’etapa d’Educació Primària, aquest tipus de reforç el
realitzarà la mestra especialista en AD.

45


ACTIVITAT 3

TÍTOL: REUNIONS AMB ELS TUTORS QUE
TENEN ALUMNAT NESE

A QUI VA DIRIGIT?: A tots els tutors del centre que
tenen alumnat NESE a la seva aula.

QUÈ NECESSITAM?: Documents per fer les ACI que
trobarem a l’annex.

OBJECTIU:
L’objectiu és col·laborar i orientar els tutors que tenen alumnat
NESE a la seva aula.

COM HO FAREM?:
Aquestes reunions tenen lloc quan les sol·licita el tutor
que té alumnat NESE o els membres de l’Equip de Suport i,
generalment, s’hi elaboren o revisen les ACI (adaptacions
curriculars significatives) dels alumnes que ho necessiten.
Les ACI sempre es fan entre el tutor/a i els membres
de l’Equip de Suport que donen suport a aquest alumne (PT,
AL, AD). Si es considera necessari, també hi poden
participar altres mestres que fan alguna assignatura en
aquest grup i que també han d’adaptar.
Aquestes reunions es programen des de la reunió
mensual de l’equip de cicle amb l’Equip de Suport ja que
d'allà surten aquestes demandes.

46


A l’annex s’inclou un model de les ACI que utilitzam a
l’escola, així com el NCC (nivell de competència curricular),
que ens ajuda a elaborar les adaptacions, situant al més
aproximadament possible els alumnes NESE que necessiten
ACI al nivell curricular en què estan. A partir d’aquí podrem
fixar els objectius que volem aconseguir amb l’alumne al
llarg del curs. Hi haurà infants que, per les seves
característiques, necessitin uns objectius trimestrals i no
anuals. Hem de tenir en compte que cada nen és diferent i
que cada cas s’ha d’estudiar individualment.

ADAPTACIONS:

47

COORDINACIÓ AMB ELS SERVEIS EXTERNS

Activitats
per treballar...
COORDINACIÓ AMB ELS
SERVEIS EXTERNS
A l’escola no només fan feina els mestres sinó que hi ha
molts professionals que interactuen de manera directa o
indirecta. És el cas de l’EOEP que ve una vegada a la setmana a
l’escola per detectar, diagnosticar, donar pautes, etc.; en
definitiva, per col·laborar i ajudar els mestres amb la gran
diversitat d’alumnes que trobem a les aules. Ells ens serveixen
de pont amb l’USMIJ o altres associacions.
Volem donar molta importància al paper de l’Ajuntament,
representat al nostre centre per una Educadora Social que ens
ajuda amb els casos d’absentisme, maltractaments, etc., i
serveix a la vegada de nexe d’unió amb el SPM.

Altre servei que està tenint cada vegada més
protagonisme és el PAIRE, el qual ens serveix de nexe amb les
famílies dels alumnats nouvinguts.


Activitats per COORDINACIÓ AMB SERVEIS EXTERNS Activitat Annex

1 EOEP Sí

2 AJUNTAMENT Sí

3 PAIRE- ESADI – SEM Sí

49


ACTIVITAT 1

TÍTOL: Atenció al CEIP com a centre preferent (un dia
setmanal) per part de l’EOEP.

A QUI VA DIRIGIT?: L'alumnat i les seves famílies,
l'Equip de Suport de l’escola i tot l'equip docent.

QUÈ NECESSITAM?: Espais de coordinació, establir canals
de comunicació i col·laboració.

OBJECTIU:
Els objectius generals del programa són:
Assessorament al centre en els aspectes organitzatius i
de concreció curricular mitjançant la col·laboració a la
CCP, a l’Equip de Suport i/o altres estructures de
coordinació del centre.
Avaluació psicopedagògica i assessorament sobre la
resposta educativa.
Col·laborar amb el centre en l’establiment de mesures
afavoridores de les relacions amb les famílies i altres
institucions del sector.

COM HO FAREM?:
En primer lloc, es fa una reunió prèvia amb l’Equip
Directiu i l'Equip de Suport fent una anàlisi del pla i la memòria
del curs passat, incorporant les noves propostes al pla; després
es fa una reunió amb l’Equip de Suport del centre, concretant
estratègies i actuacions a realitzar. Tot aquest procés es fa
segons les instruccions proposades per la DG d’Innovació.
S’informarà la CCP dels objectius del pla.
Les àrees d’intervenció de l’EOEP són les següents:
- Assessorament al centre:
Col·laborar amb l’Equip Directiu en els aspectes
organitzatius i funcionals del centre.
Col·laborar en la revisió/aplicació del PAD (i/o altres
documents) sempre que sigui necessari.

50


Participar amb l’Equip de Suport en l’elaboració d’una
taula d’indicadors d’assetjament (punt 7.5 del Pla de
Convivència).
Aplicació del qüestionari CESC (sociograma) i
interpretació de dades.
Col·laborar amb l’Equip de Suport en l’elaboració i/o
recopilació de materials, programes i/o recursos
adients a les NESE i/o a altres situacions per atendre
la diversitat de l’alumnat.

- Avaluació psicopedagògica:
Ajustar la resposta educativa dels alumnes que puguin
presentar NESE sistematitzant l’aplicació del model
propi d’avaluació psicopedagògica de l’EOEP (coordinació
amb serveis externs: SSCB (Serveis Socials), SPM
(Servei de Protecció de Menors), USMIJ (Unitat de
Salut Mental Infantil i Juvenil) , UVAI (Gaspar Hauser,
ASPAS, ONCE, SAD…).
Realitzar l’avaluació psicopedagògica dels alumnes amb
NEE que promocionen d’etapa, afavorint la coordinació
amb els IES de referència en els casos que pertoquin.
Realitzar el seguiment dels alumnes amb NESE (NEE,
DEA i AC) col·laborant en l’elaboració, el seguiment i
l'avaluació de les AC per tal d’ajustar la seva resposta
educativa, seguint els procediments establerts al Pla
d’atenció a la diversitat del centre.

- Relacions amb les famílies i altres institucions del sector:
Assessorar en els casos plantejats per la família o el
centre amb repercussió escolar i que requereixen la
intervenció de l’EOEP.
Col·laborar amb el centre i les famílies en activitats
encaminades a la integració de l’alumnat en situació de
desavantatge social.
Col·laborar en la intervenció en els casos d’alumnes amb
absentisme escolar.
ADAPTACIONS:

51


ACTIVITAT 2

TÍTOL: Programa d’intervenció socioeducativa amb infància i
adolescència en risc social. Educador/a social dels Serveis
Socials Municipals d’Atenció Primària a les escoles.

A QUI VA DIRIGIT?: Menors i famílies, Equip de Suport
de l’escola i Equip Docent.

de comunicació.

OBJECTIU:
Els objectius generals del programa són:
• Detectar i intervenir en casos de menors en situació
de vulnerabilitat social.
• Prevenir situacions de risc social.
• Afavorir un bon procés socioeducatiu normalitzat
als menors.
• Abordatge de l’absentisme escolar i la
desescolarització.
• Fomentar la integració i participació del menor i la
seva família en la comunitat socioeducativa.

COM HO FAREM?:
En primer lloc hem de conèixer les funcions de
l’educacora social que ve al nostre centre i participa a les
reunions de l’Equip de Suport una vegada a la setmana. Són les
següents:
• Coordinacions constants amb els altres
professionals del propi equip de Serveis Socials.
• Coordinacions amb altres serveis que tenen
competències relacionades amb menors i famílies.
• Crear canals i espais de comunicació i coordinació
entre professionals.

52


• Establir de forma unificada indicadors, criteris i
línies d’actuació.
• Dissenyar estratègies de prevenció socioeducatives
adreçades als menors i les seves famílies.
• Col·laborar amb altres institucions i/o amb
iniciatives de caire preventiu.
• Oferir suport als centres educatius en les
actuacions encaminades a un procés d’integració
determinat.
• Promoure la convivència intercultural mitjançant
activitats integrades en els diferents àmbits
socioeducatius.
• Crear i impulsar els espais de participació ciutadana
afavorint la consciència com a membres actius de la
societat.
• Informar, orientar i prevenir possibles conductes
de risc en els joves.
• Mitjançar entre alumnes, famílies i/o centres
escolars.

53


Després s’establiran les reunions de coordinació amb
l’Equip de Suport de l’escola seguint el protocol d’actuació
establert que exposam a continuació:

ESCOLA

Equip de suport

EOEP
Detecció problemàtica
relacionada amb
absentisme,
comportament, desatenció,
alta de recursos
socioeconòmics

SERVEIS SOCIALS
“Full de comunicació”

Intervencions socioeducatives
menors i famílies

Reunions de l’Equip
Coordinacions amb altres serveis i de Suport
equips amb competències - coordinació i
relacionades amb menors i famílies seguiment de
(APIMA; serveis d’oci i temps
casos.
lliure, clubs esportius, serveis
sanitaris, SPM (Servei de
- “Full de registres
Protecció de Menors), policia, mensuals”.
etc.).

ADAPTACIONS:

54


ACTIVITAT 3

TÍTOL: Conjunt d’accions, mesures i programes com a
instrument necessari per fer front a l’atenció de la diversitat
cultural creixent en els nostres centres, englobades sota el
títol de “Programa d’acollida, integració i reforç educatiu”
(PAIRE). Dins d’aquest hi trobam l’ESADI – SEM (Equip de
Suport Atenció a la Diversitat i Interculturalitat – Servei
Educatiu de Mediació).

A QUI VA DIRIGIT?: Alumnes nouvinguts i les seves
famílies, Equip de Suport de l’escola i Equip Docent.

de comunicació.

OBJECTIU: Els objectius generals del pla són:
• Fomentar la inclusió social i escolar de tot l’alumnat.
• Consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular als
centres educatius.
• Desenvolupar la consciència d’igualtat i dignitat de
totes les persones com a marc de referència per al
diàleg intercultural.

COM HO FAREM?:
Els objectius que s’han plantejat en aquest pla i les
accions impulsades, els hem de situar en el marc de la Llei
orgànica d’educació de 3 de juny de 2006. Es concreten en:
Garantir l’accés de l’alumnat immigrant a les etapes
d’educació obligatòria en igualtat de condicions.
Garantir una educació obligatòria de qualitat a tot
l’alumnat, independentment de la seva condició i/o
procedència.
Adequar el sistema educatiu a la diversitat de
l’alumnat, gestionant adequadament aquesta
diversitat i fomentant l’adquisició de coneixements

55


i competències interculturals.
Transformar l’escola en un espai de comunicació,
convivència i integració a l’entorn. Foment de la
participació de famílies immigrants en el procés
educatiu dels fills i en les activitats desenvolupades
en la comunitat educativa.
Millorar l’accés dels immigrants a la formació
d’adults.

Les funcions de MEDIACIÓ ESCOLAR són:

- Acollir la família nouvinguda al sistema educatiu de les Illes
Balears:

• Informar sobre l’oferta educativa, les característiques
dels centres sostinguts amb fons públics (localització,
titularitat, concert, ensenyaments), el dret que té la
família d’elegir centre i el deure d’escolaritzar els
menors.

• Informar del funcionament del nostre sistema educatiu
fent, si cal, una comparativa amb el del país d’origen.

• Ajudar a tramitar la documentació necessària per
realitzar la matriculació (targeta sanitària, certificat
d’empadronament, títol de família nombrosa, etc.).

• Altres: informar sobre els ajuts i les beques, les AMPA,
els materials escolars imprescindibles per iniciar
l’escolarització, etc.

- Acompanyar la família i l’alumne al centre:

• Concertar la intervenció del servei d’interlocució, un cop
comunicada al centre la incorporació d’un nou alumne.

• Facilitar la primera entrevista amb el centre.

56


- Fer un seguiment del procés d’adaptació de l’alumne al centre:

• Contactar amb els centres educatius que han matriculat
alumnat nouvingut, almenys una vegada cada trimestre,
amb l’objectiu de valorar l’adaptació de l’infant al
centre.

- Coordinar les actuacions amb el mediador del municipi (si n’hi
ha) i els Serveis Socials o altres serveis d’atenció a la població
migrada.

- Formar part del seminari permanent coordinat per la Direcció
General d’Innovació i de Formació del Professorat.

- Assessorar els Equips Directius dels centres en acollida.

- Assessorar els Equips Directius per revisar i/o elaborar :

o Els plans d’acollida.
o Els protocols i les mesures organitzatives per
atendre la diversitat i especialment l’alumnat
que s’incorpora tard al nostre sistema educatiu.

ADAPTACIONS:

57

MILLORAM EL COMPORTAMENT

Activitats
per treballar...
MILLORAM EL
COMPORTAMENT
A les reunions que fa l’Equip de Suport amb els
diferents cicles, una demanda que es generalitza a tots els
cicles és el comportament que presenten alguns alumnes i
que, de vegades, distorsiona el bon funcionament de l’aula i
del grup classe. Algunes preguntes que ens fem són:
- Què podem fer amb aquestos alumnes?
- Pot millorar el seu comportament?

A continuació explicarem unes estratègies per intentar
millorar el comportament d’aquells alumnes que presenten
problemes en aquest aspecte.



1 REFORÇ POSITIU 3-12 No

2 L’EXTINCIÓ 3-12 No
Activitats per a MILLORAR EL COMPORTAMENT

3 EL RACÓ DE PENSAR 3-12 No

ESTABLIMENT DE NORMES
4 3-12 Sí
I LÍMITS

5 ECONOMIA DE FITXES 3-12 No

6 HORARIS AMB SEMÀFORS 6-12 Sí

7 TARGETES AMB CARES 3-12 Sí

8 PINTAR UN RECORREGUT 3-12 Sí

9 SEGUIMENT DEL GRUP 3-12 Sí

10 CONTRACTES 3-12 Sí

59


ACTIVITAT 1

TÍTOL: REFORÇ POSITIU

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Gomets, agenda, mural.

OBJECTIU:
L’objectiu és reforçar aquelles conductes que volem que es
donin amb més freqüència.

COM HO FAREM?:
Aquesta estratègia és molt bona per als alumnes ja que
genera autoestima i respecte. És molt fàcil de posar en pràctica
ja que consisteix a elogiar i reforçar les conductes i els

60


comportaments que volem i desitjam que es donin més
freqüentment.
S’ha de concretar molt bé la causa de l’elogi perquè
l'alumne sàpiga per què el feliciten. Ex: Enhorabona Lluís, has
guardat molt bé el torn.
També hem de tenir en compte que elogiarem les
conductes de determinats alumnes que sabem que els costa de
fer. Exemple: si hi ha un nen que mai no respecta el torn a la
fila, i avui ho ha fet, elogiarem aquest fet dient-li “Que bé que
has fet avui la fila, Joan”.
Es poden utilitzar gomets per alabar alguna conducta.
És un recurs ràpid i fàcil d’utilitzar i amb un efecte immediat
per als alumnes.
Si tenim una classe amb conductes inadequades (en
general) podem fer un treball grupal: quan tot el grup hagi fet
alguna de les conductes desitjades li donarem un privilegi de
classe (prèviament pactat amb el mestre).

ADAPTACIONS:
- Es pot utilitzar l’agenda com a mitjà per enviar missatges
d’elogis (pel bon comportament) a les famílies.
- Es pot fer una taula d’autoregistre per als alumnes perquè
siguin ells els que hagin de valorar, al final del dia, com s’han
portat. Es pot fer un mural amb el nom o la foto de cada
alumne, i posar una estrella al requadre del dia que s’han portat
bé.

61


ACTIVITAT 2

TÍTOL: L’EXTINCIÓ

partir dels 3 anys.


OBJECTIU:
L’objectiu és reduir conductes inadaptades.

COM HO FAREM?:
Aquesta és una bona estratègia per reduir conductes
inadaptades. Consisteix a no fer cas a un determinat
comportament per tal de reduir-lo o evitar que es torni a
repetir. Es tracta de “ignorar” la conducta problemàtica: no
mirar el nen quan està fent alguna cosa que no volem que torni a

62


fer, no parlar amb ell, no escoltar-lo; en definitiva, actuar com
si no passàs res.
És molt important evitar factors que reforcin aquesta
conducta, com poden ser els mateixos companys quan, per
exemple, riuen davant un comportament disruptiu a l’aula.
De vegades, al principi d’aplicar aquesta tècnica, la
conducta augmenta en freqüència però hem de persistir.
Cal recordar que aquesta tècnica no és viable quan la
conducta pugui ser perillosa per a l’alumne o per als companys
que l’envolten.
Hem de reflexionar sobre el fet que el que volem
extingir és la conducta problemàtica i no l’alumne. Amb això
volem dir que quan aquest alumne mostri conductes diferents, el
felicitarem.

ADAPTACIONS:

63


ACTIVITAT 3

TÍTOL: EL RACÓ DE PENSAR

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Un racó de la classe amb una cadira i
sense massa estímuls al voltant.

OBJECTIU:
L’objectiu és aconseguir que l’alumne es calmi i reflexioni sobre
el comportament que el mestre no ha aprovat.

COM HO FAREM?:
Explicarem a tota la classe que hi haurà un “racó de
pensar” a l’aula. Serà un espai sense massa estímuls on hi haurà
una cadira. Els alumnes han de reconèixer aquest espai com un

64


espai per reflexionar sobre un comportament inadequat i/o per
calmar-se. Acudiran a aquest racó aquells alumnes dels quals
volem reduir una determinada conducta (insultar, pegar,
rebequeries, etc.).
Quant al temps que ha de restar l’alumne al “racó de
pensar”, es pot utilitzar el criteri següent: s’aplicarà
aproximadament un minut per any d’edat. Exemple: a un nen de
6 anys li aplicarem com a màxim 6 minuts.
Una vegada hagi passat el temps pactat convidarem
l’alumne a tornar a participar de la classe.
Hem de presentar aquesta estratègia com una
conseqüència posterior a una conducta inadequada i no com un
càstig.

ADAPTACIONS:
- Si es donen queixes, plors, etc. per part de l’alumne, el mestre
aturarà el rellotge i no es tornarà a començar fins que l’alumne
no estigui calmat i assegut al lloc acordat.

65


ACTIVITAT 4

TÍTOL: ESTABLIMENT DE NORMES I LÍMITS

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Es pot utilitzar la plantilla de normes
que hi ha a l’annex, així com les que ja estan elaborades tant
per a E.I. com per a E.P.

OBJECTIU:
L’objectiu és establir unes normes que els alumnes hauran de
complir, així com també posar límits.

COM HO FAREM?:
Si volem mantenir un control de la disciplina dins de
l’aula és convenient establir unes bones normes i límits. La seva
finalitat és proporcionar un ambient estructurat per als
alumnes, que els ajudarà a tenir un major autocontrol. És
convenient, com hem explicat abans a la gestió d’aula,
consensuar les normes entre el mestre i els alumnes. D’aquesta
manera, els alumnes saben, en tot moment, què s’espera d’ells i
les conseqüències que tendrà per no complir les normes.
És recomanable utilitzar un llenguatge “en positiu”,
evitant dir “no” cada vegada que ens dirigim als alumnes.
D’aquesta manera estarem ensenyant conductes adequades.
Sempre que posam un límit dins o fora de l’aula, l’haurem
d’argumentar amb una raó. Exemple: jugarem amb la pilota al
pati perquè dins de la classe podem trencar alguna cosa.
Una vegada estiguin establertes les normes de la classe,
es pactarà entre tots les conseqüències que hi haurà si no es
compleixen.

66


A l’annex hi ha un exemple de normes tant per a
Educació Infantil com per a Primària que es poden treballar a
l’aula abans de consensuar les de la classe. També hi trobarem
una plantilla per escriure les normes que consensuem a classe.

ADAPTACIONS:
- Es pot pactar les conseqüències que hi haurà si no es
compleixen les normes individualment (amb alumnes concrets) o
en grup. D’aquesta manera, es crea cohesió de grup, ja que
entre tots intenten complir les normes.
- També es poden pactar privilegis per a tota la classe si es
compleixen les normes.
- A E.I. i al 1r cicle d’E.P. les normes escrites es poden
acompanyar d’un dibuix perquè els alumnes que no tenen
assolida la lectoescriptura les puguin interioritzar. A l’annex hi
trobarem alguns dibuixos.
Exemple:

TREBALLAR EN SILENCI FER FILA

UTILITZAR LES PAPERERES RESPECTAR EL TORN

67


ACTIVITAT 5

TÍTOL: ECONOMIA DE FITXES

partir dels 3 anys.


OBJECTIU:
L’objectiu és millorar alguna conducta d’algun alumne en
concret.

COM HO FAREM?:
És un procediment basat en el reforçament positiu que
consisteix a administrar o donar reforçadors positius. A través
de les fitxes, que són els reforçadors secundaris, s’obtenen els
reforçadors primaris (que seran els premis que donarem als
infants). Per exemple: tres fitxes (reforçadors secundaris) es
podran canviar per jugar una estona amb l’ordinador, per un
dibuix, etc.

68


Les fitxes poden ser “gomets” que podem aferrar en una
taula de registre. Primer de tot, haurem de fer una anàlisi de
les conductes problema que presenta un alumne en concret o un
grup d’alumnes. Passarem seguidament a definir la conducta que
volem reforçar en positiu. Ex: “Fer els deures”, “Estar assegut
al seu lloc”, “Respectar el torn de paraula”, etc. La fitxa es
donarà immediatament després de la conducta que volem
reforçar. S’ha de definir clarament la llista de premis o
reforçadors. És molt important que les taules d’equivalències
quedin penjades dins l’aula de manera que els nens sempre les
puguin recordar en un lloc estratègic. També s’ha de pactar el
moment d’intercanvi de les fitxes. Exemple: A l’hora de tutoria
dels divendres.
Les fitxes s’han d’entregar acompanyades d’un reforçament
social. Per exemple un “molt bé”, “ho has fet molt bé”, “estic
content amb tu”, etc. L’objectiu és que a poc a poc es vagin
retirant les fitxes i que es puguin substituir únicament per un
reforçament social.

ADAPTACIONS:

69


ACTIVITAT 6

TÍTOL: HORARIS AMB SEMÀFORS

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: La plantilla dels horaris que hi ha a
l’annex.

OBJECTIU:
L’objectiu d’aquesta estratègia és millorar alguna conducta, ja
sigui a nivell individual o a nivell de grup.

COM HO FAREM?:
Es tracta de valorar una conducta que es vol millorar:
fer els deures, dur-se bé amb els companys, etc., mitjançant un
semàfor de la manera següent:
Si la conducta ha estat adequada, es pintarà el semàfor
en verd (el de baix de tot, com en els semàfors de
veritat).
Si la conducta es pot millorar, es pintarà el semàfor en
taronja o groc (el del mig de tot).
Si la conducta s’ha de millorar, es pintarà el semàfor en
vermell (el de dalt de tot).
Exemple:
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

FER ELS DEURES

RESPECTAR LES COSES

70


ADAPTACIONS:
- Si en una classe trobam problemes amb algun mestre
especialista, és a dir, que no és el tutor, farem un horari de la
classe amb semàfors. D’aquesta manera, tots els mestres que
fan alguna assignatura en aquesta classe, s’implicaran en la
millora de la conducta de l’aula que estam treballant.
Exemple:
HORARI SETMANAL
SETMANA DEL _____ AL ________ DE ___________ DE _________

HORES DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

MEDI CASTELLÀ CASTELLÀ MATEMÀTIQUES ANGLÈS

9,00– 9,55

MATEMÀTIQUES RELIGIÓ CATALÀ CASTELLÀ CASTELLÀ

9,55-
10,50

MÚSICA MEDI MATEMÀTIQUES CATALÀ MATEMÀTIQUES

10,50-
11,45

11,45-
PATI PATI PATI PATI PATI
12,15
CATALÀ ANGLÈS MEDI E. FÍSICA MEDI

12,15-
13,10

ANGLÈS E. FÍSICA XARXIPELAG TUTORIA ARTÍSTICA

13,10-
14’00

71


ACTIVITAT 7

TÍTOL: TARGETES AMB CARES

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Targetes de tres colors diferents
i/o targetes amb expressions facials.

OBJECTIU:
L’objectiu d’aquesta activitat és intentar millorar la conducta
d’un alumne sense necessitat de cridar-li l’atenció contínuament.

COM HO FAREM?:
Una manera d’intentar un canvi d’actitud en un alumne pot
ser utilitzant targetes de colors:
- la targeta groga com a advertència;
- la targeta vermella com a confirmació de la sanció;
- la targeta verda com a reconeixement a un canvi
positiu.
Aquests colors es poden modificar segons el criteri de
cada mestre. Els colors triats s’hauran d’explicar molt bé als
alumnes perquè els quedi clar.
Hi ha diferents maneres de fer aquesta activitat. Es pot
fer un mural que es penjarà a la classe amb el nom de tots els
alumnes (o les fotos en el cas d’E.I). Es pot començar el dia
amb tots els alumnes amb la targeta verda i, a mesura que canviï
el seu comportament, es pot anar canviant la targeta. Les
targetes poden anar amb velcro per poder aferrar-les.
Si es vol fer més individualment, s’explicarà molt bé la
intenció d’aquesta activitat a alguns alumnes en concret.
Aquesta estratègia se sol utilitzar molt amb alumnes amb
TDAH. Començarem el dia aferrant-li damunt la seva taula la
targeta de color verd. Si veiem que el seu comportament està

72


empitjorant, anirem a la seva taula i li aferrarem la targeta
groga, com a mena d’advertència (sense cridar-li l’atenció en veu
alta). Si torna a millorar, li canviarem la groga per la verda, i
així segons com evolucioni el comportament.

ADAPTACIONS:
També es poden utilitzar targetes amb expressions
facials dibuixades (cares):
- la cara d’esglai com a advertència; també pot estar
impresa en color groc o taronja.
- la cara trista com a confirmació de la sanció; també
pot estar impresa en color vermell.
- la cara contenta com a reconeixement a un canvi
positiu; també pot estar impresa en color verd.
Aquestes cares també es poden imprimir en colors, com
hem explicat abans. A l’annex hi ha una plantilla per facilitar la
feina del mestre.

VÉS AMB HAS DE
MOLT BÉ
COMPTE MILLORAR

73


ACTIVITAT 8

TÍTOL: PINTAR UN RECORREGUT

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que hi ha a
l’annex.

OBJECTIU:
L’objectiu és aconseguir millorar el comportament d’un alumne
en concret.

COM HO FAREM?:
Es tracta de fer un seguiment individual d’un alumne que
ha de canviar i/o reconduir algunes conductes perquè el seu
comportament millori a l’aula o al pati.
En primer lloc, parlarem amb ell per explicar-li quines de
les conductes que té a l’aula són perjudicials per al bon
funcionament de la classe. Li proposarem que les canviï a canvi
d’una recompensa. Hi ha diverses opcions: pintar un cuc, pintar
un caragol, pintar una flor, entre altres. L’alumne es compromet
a canviar una sèrie de comportaments inadequats i, al final del
dia, si ho ha fet, podrà pintar un tros del dibuix triat. Quan
hagi acabat de pintar el dibuix tendrà una recompensa que
prèviament haurem pactat. És important recordar que les
recompenses materials no són recomanables. En canvi li
oferirem alguna cosa que li agradi a l’alumne: jugar una estona
amb l’ordinador, ser encarregat d’alguna cosa que li agradi, etc.
A la plantilla hi posarem el dibuix que els alumnes han de
pintar, seguit de les conductes que es volen millorar i, per
finalitzar, la recompensa que aconseguirà l’alumne en cas de
pintar tot el dibuix. A l’annex incloem unes plantilles.

74


ADAPTACIONS:
- Depenent de la problemàtica de les conductes que s’han de
millorar, la recompensa s’haurà de donar abans: en acabar el dia,
per exemple. A mesura que l’alumne vagi millorant, s’augmentarà
progressivament el temps per a recompensar.
- Amb els més petits,si no tenen assolida la lectoescriptura, es
pot posar amb dibuixos les conductes que volem millorar.
Exemple:
EL CUC DE N’OSCAR

PER PODER PINTAR HE DE... :

ESCOLTAR I FER CAS ALS MESTRES

ESTAR ASSEGUT

DUR-SE BÉ AMB ELS COMPANYS

PREMI:
JUGAR AMB L’ORDINADOR UNA
ESTONA

75


ACTIVITAT 9

TÍTOL: SEGUIMENT DEL GRUP

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que trobarem a
l’annex.

OBJECTIU:
Aconseguir que tot el grup realitzi una conducta adequada.

COM HO FAREM?:
En primer lloc, establirem una conducta que volem
aconseguir amb tot el grup classe: fer correctament la fila,
dur-se bé amb els companys, aixecar el braç per parlar, etc.
En un mural posarem un dibuix o fotografia (en el cas
dels més petits) de la conducta que volem aconseguir.
Seguidament, escriurem el nom de tots els alumnes per ordre
de llista en una columna. Al costat, estaran els dies de la
setmana amb un espai per poder posar gomets. En finalitzar el
dia farem un recompte de com ha anat el dia i un a un, anirem
dient si ho ha aconseguit. Exemple: “Avui Carlota ha fet bé la
fila?” Si ho ha aconseguit, li posarem un gomet de color verd (o
el color o forma que acordem amb els alumnes). Si no, li posarem
un gomet de color vermell.
Ens servirà com una mena d’autoavaluació. A l’annex
incloem diverses plantilles amb uns objectius concrets a mena
d’exemple.

76


ADAPTACIONS:
- Amb els alumnes d’Educació Infantil es poden fer fotografies
d’ells fent aquesta conducta que volem aconseguir.
Exemple: FER FILA

ALUMNE DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

ANDREA

MAR

PAU

CARLOS

MARIA

LARA

77


ACTIVITAT 10

TÍTOL: FER UN CONTRACTE

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que hi ha a
l’annex.

OBJECTIU:
L’objectiu és aconseguir millorar el comportament d’un alumne
en concret mitjançant el compromís.

COM HO FAREM?:
Es tracta de fer un contracte entre el mestre i aquell
alumne que volem que millori alguna conducta. Primer de tot,
farem una tutoria individualitzada amb aquest alumne per parlar

78


amb ell sobre les conductes que té, les quals fan que l’ambient a
l’aula no sigui l’adequat: molesta els companys, no fa els deures,
no escolta les explicacions dels mestres, s’aixeca sovint de la
cadira sense motiu, etc. Li explicarem a l’alumne que aquestes
conductes s’han de millorar, pel seu bé i pel bé dels companys.
Per això, li proposarem fer un contracte (explicant-li que els
adults quan tenen un treball també en signen un). Al contracte
estarà escrit el seu nom i cognoms i el compromís que adquireix
amb el mestre. Per altra banda, el mestre també es compromet
a donar-li una recompensa si els acords del contracte es
compleixen. Per acabar, els dos signaran el contracte per
indicar que hi estan d’acord i es guardarà.
A l’annex hi ha models de contractes per poder
utilitzar, però cada mestre l’haurà d’adaptar a les necessitats
dels seus alumnes.

ADAPTACIONS:
- Es poden fer contractes també a nivell de classe, agafant un
compromís d’aula.

79

ESTRATÈGIES PER TREBALLAR
AMB ALUMNES DESMOTIVATS

Activitats
per treballar...
ESTRATÈGIES PER
TREBALLAR AMB ALUMNES
DESMOTIVATS
I què podem fer amb aquells alumnes que estan
desmotivats, aquells que no tenen ganes d’estudiar ni
d’aprendre?Aquesta és una tasca difícil ja que, com a docents,
sabem que costa molt despertar l’interès i la motivació dels
nostres alumnes i, més enllà, mantenir la seva atenció en les
activitats que fem a classe.
En aquest apartat volem donar resposta a aquest problema
amb un recull d’activitats que hem extret del llibre de Juan
Vaello: ¿Cómo enseñar a los alumnos que no quieren? Ed.
Santillana.



QUINA NOTA ENVIAM ALS
1 6-12 Sí
TEUS PARES?

2 ADVERTÈNCIES GRÀFIQUES 3-12 Sí
Activitats per a alumnes DESMOTIVATS

DIÀLEG DIRIGIT:SUBSTITUIR
3 6-12 No
SERMONS PER PREGUNTES
COMPROMÍS DAMUNT DE LA
4 6-12 Sí
TAULA
DIARI: “DEMÀ SERÀ UN
5 6-12 No
ALTRE DIA”

6 MEDIACIÓ 3-12 Sí

7 LA NOTÍCIA 6-12 No

8 FARÉ – VAIG FER 6-12 Sí

9 COMPANY – TUTOR 3-12 No

10 PRINCIPI DE PREMACK 3-12 No

81


ACTIVITAT 1

TÍTOL: QUINA NOTA ENVIAM ALS TEUS
PARES?

A QUI VA DIRIGIT?: De manera individual a partir dels 6
anys.

QUÈ NECESSITAM?: Dues notes escrites en dos papers
diferents. Adjuntarem uns models a l’annex.

OBJECTIU:
Intentarem canviar un comportament de l’alumne a l’aula que no
és el més adequat.

COM HO FAREM?:
Una manera d’intentar un canvi d’actitud en un alumne pot
ser deixar damunt la seva taula dues notes dirigides als seus
pares:
- una de felicitació.
- una altra de queixa.

82


Li comunicarem que el seu comportament decidirà quina de
les dues notes serà signada i remesa als seus pares al final del
dia. Les targetes es poden plastificar per a que l’infant la torne
a dur a l’escola al dia següent, a poder ser, signada pels pares.
D’aquest manera ens assegurem que la família està assabentada
del comportament del seu fill.
Ex: la targeta de felicitació.

TARGETA DE FELICITACIÓ
Avui hem de felicitar el seu fill/a per:
□ haver fet els deures
□ haver respectat les normes de classe
□ haver set un bon company

Puig d’en Valls, ________, _____ de ________ de 20___

ADAPTACIONS:
- Es poden enviar notes de felicitació mitjançant l’agenda
perquè els pares la vegin. És més convenient enviar les notes
positives, ja que està demostrat que quan enviam contínuament
notes negatives informant del mal comportament de l’alumne o
de la baixa implicació en els deures i en els estudis, els alumnes
“s’acostumen” i no reaccionen.

83


ACTIVITAT 2

TÍTOL: ADVERTÈNCIES GRÀFIQUES

partir dels 3 anys.

QUÈ NECESSITAM?: Targetes de tres colors diferents
i/o targetes amb expressions facials que es troben a l’annex.

OBJECTIU:
és el més adequat.

COM HO FAREM?:
Una manera d’intentar un canvi d’actitud en un alumne, pot
ser utilitzant targetes de colors:
- la targeta groga com a advertència;
- la targeta vermella com a confirmació de la sanció;
- la targeta verda com a reconeixement a un canvi
positiu.
Hi ha diferents maneres de fer aquesta activitat. Es pot
fer un mural que es penjarà a la classe amb el nom de tots els
alumnes (o les fotos en el cas d’E.I). Es pot començar el dia amb
tots els alumnes amb la targeta verda i, a mesura que canviï el
seu comportament, es pot anar canviant la targeta. Les
targetes poden anar amb velcro per poder aferrar-les.
Si es vol fer més individualment s’explicarà molt bé la
intenció d’aquesta activitat a alguns alumnes en concret.
Aquesta estratègia se sol utilitzar molt amb alumnes amb
TDAH. Començarem el dia aferrant-li, damunt la seva taula, la
targeta de color verd. Si veiem que el seu comportament està
empitjorant, anirem a la seva taula i li aferrarem la targeta
groga, com a mena d’advertència (sense cridar-li l’atenció en veu

84


alta). Si torna a millorar, li canviarem la groga per la verda, i
així segons com evolucioni el comportament.

ADAPTACIONS:
També es pot utilitzar targetes amb expressions facials
dibuixades (cares):
- la cara d’esglai com a advertència;
- la cara trista com a confirmació de la sanció;
- la cara contenta com a reconeixement a un canvi
positiu.
Exemple:

VÉS AMB HAS DE
MOLT BÉ
COMPTE MILLORAR

Es poden fotocopiar amb folis de colors perquè l’alumne
identifiqui millor la consigna:
- Vermell: la cara contenta.
- Taronja o groc: la cara de sorpresa.
- Verd: la cara trista.

85


ACTIVITAT 3

TÍTOL: DIÀLEG DIRIGIT: SUBSTITUIR
SERMONS PER PREGUNTES

partir dels 6 anys.


OBJECTIU:
és el més adequat mitjançant el diàleg.

COM HO FAREM?:
Les advertències llargues i moralitzants – “sermons” –
solen tenir poca efectivitat: l’alumne desconnecta poc temps
després de començar el discurs del mestre, aparentant una
atenció totalment fictícia.
El diàleg a base de preguntes dirigides no li permet
desconnectar i l’obliga a participar tant en l’anàlisi del que ha
passat com en la recerca de solucions. Convé centrar aquest
diàleg dirigit en dos aspectes fonamentalment:
- demanda d’explicacions;
- demanda de solucions i compromisos.
Es tracta d’implicar a l’alumne en la presa de decisions i en
la conseqüència de les seves accions.

ADAPTACIONS:

86

Activitats de tutoria per a mestres pdf

Activitats de tutoria per a mestres pdf

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Activitats de tutoria per a mestres pdf

Similar to Activitats de tutoria per a mestres pdf (20)

More from ceippuigdenvalls

More from ceippuigdenvalls (20)

Activitats de tutoria per a mestres pdf