Serralades Marines
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

Serralades Marines

  • 5,795 views
Uploaded on

Treball final del primer projecte que han treballat els de cicle superior.

Treball final del primer projecte que han treballat els de cicle superior.

More in: Technology
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
5,795
On Slideshare
5,769
From Embeds
26
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
18
Comments
0
Likes
0

Embeds 26

http://www.slideshare.net 19
http://centres.vicensvivesdigital.cat 6
http://www.slideee.com 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. SERRALADES MARINES
  • 2. Les serralades marines sĂłn serralades submergides generalment de gran longitud que s’aixequen per sobre de les grans profunditats marines.
  • 3. Les serralades marines tambĂ© es diuen dorsals oceĂ niques.
  • 4.
    • Les dorsals oceĂ niques sĂłn llocs molt inestables, on hi ha molts terratrĂšmols i una activitat volcĂ nica molt intensa.
  • 5.
    • Les dorsals sĂłn serralades formades per dues crestes paral·leles separades per una vall molt profunda (a vegades 2.000m) i ample(50 Km) anomenada Rift. En el fons d’aquesta vall es produeixen les sortides de magma.
  • 6. Magma: sĂłn roques foses a mes de 1000Âș. Una barreja de sĂČlids (cristalls, fragments de roca liquida i silicats) i gasosos (hidrogen, oxigen, carboni, sofre i clor) format per la part superior del mantell i la base de l’ escorça. Quan surt a la superfĂ­cie Ă©s diu lava. Quan aquest magma s’ha refredat dona lloc a les roques magmĂ tiques o Ă­gnies.
  • 7. Les serralades marines fan una alçada mitjana de 2000 metres i les mĂ©s altes poden arribar als 3000 o 4000 m d’alçada.
  • 8.
    • A l’oceĂ  AtlĂ ntic hi ha la cadena de Dorsals mĂ©s llarga, fa uns 17.000 Km.
    • Totes les dorsals juntes fan uns 65.000 Km de llargada.
    Dorsal oceĂ nica
  • 9.
      • Hem calculat que algunes de les serralades marines estan a uns 7000 m de profunditat. Ho hem fet restant l’alçada mitjana de les dorsals (2000m) i la profunditat en la que es troba la serralada mĂ©s llarga, la de l’Atlantic.
  • 10. Les dorsals estan formades per minerals ferromagnĂštics, basalts, riolites i gabres en un 90% i la resta sediments, dels rius, dels glaciars...
  • 11. El Basalt: Ă©s una roca Ă­gnia de gra fi amb un alt contingut de ferro i magnesi.
  • 12.
    • La Riolita: Ă©s una roca Ă­gnia que Ă©s produeix per la violenta sortida del magma a l’exterior de la Terra.
  • 13. L’edat de les roques augmenta a mesura que s’allunyen de les dorsals. L’edat mĂ xima de les dorsals Ă©s de 300 milions d’anys.
  • 14. entre 0 (vermell) i 180 ma (blau)
  • 15. AquĂ­ tenim algunes de les dorsals oceĂ niques. La dorsal de Reykjanes, que estĂ  situada a la penĂ­nsula d’ Escandinava. Les dorsals de l’AtlĂ ntic que sĂłn, la dorsal de l’AtlĂ ntic septentrional, i la dorsal de l’AtlĂ ntic meridional. La dorsal de les Balenes que estĂ  situada a sud Àfrica. Les dorsals de l’índic que sĂłn la dorsal de l’índic occidental, la dorsal de l’índic central, i la dorsal de l’índic oriental. La dorsal AustraloantĂ rtica que estĂ  situada entre l’AntĂ rtida i AustrĂ lia.
  • 16.  
  • 17. Les dues dorsals oceĂ niques mĂ©s properes sĂłn la d’Islandia i la de Carlsberg. La mes propera IslĂ ndia Carlsberg
  • 18. Les serralades poden aguantar els corrents marins perquĂš estan formades de roques molt resistents. Com poden aguantar els corrents marins
  • 19.
    • Les serralades marines es generen quan en el mantell terrestre el magma fa pressiĂł per sortir i l’escorça oceĂ nica s’esquerda. Per l’esquerda afloren materials magmĂ tics que divergeixen cap als costats.
    • Les plaques se separen i entremig es crea un nou fons oceĂ nic.
    COM ES FORMEN
  • 20. Com es formen
  • 21. TectĂČnica de plaques
  • 22. Fa molts anys , un cientĂ­fic alemany que es deia Alfred Wegener va proposar una teoria anomenada deriva continental ,que va revolucionar les idees sobre la dinĂ mica de la Terra:
  • 23.
        • deia que els continents es desplacen sobre la superfĂ­cie terrestre.
  • 24.
    • La part principal dels seves idees Ă©s acceptada avui dia per tothom i s’inclou en una teoria mĂ©s Ă mplia anomenada teoria de la tectĂČnica de plaques.
  • 25.
    • La teoria de la tectĂČnica de plaques suposa que la litosfera es troba dividida en diversos fragments o plaques litosfĂšriques, que es desplacen empeses per forces originades a l’interior de la Terra.
  • 26.
    • L’interior de la Terra es divideix en tres
    • capes concĂšntriques: escorça, mantell
    • i nucli.
    Les capes de la Terra
  • 27.
    • Nucli: Ă©s la capa mĂ©s profunda del planeta i tĂ© un gruix de 3.475 km. EstĂ  compost d'un aliatge de ferro i nĂ­quel i Ă©s en aquesta part on es genera el camp magnĂštic terrestre. El nucli se subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual Ă©s sĂČlid, i el nucli extern, el qual Ă©s lĂ­quid.
    Escorça: Ă©s la capa mĂ©s superficial i tĂ© una profunditat que varia entre els 12 km. Hi ha l’escorça oceĂ nica i l’escorça continental. Mantell: Ă©s una capa intermĂšdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km.
  • 28.
    • PerĂČ segons la rigidesa dels
    • materials es diferencien dos nivells:
    • la litosfera , constituĂŻda per l’escorça i la part mĂ©s externa del mantell superior, tĂ© un comportament frĂ gil.
    • b) l’ astenosfera , just per sota de la litosfera, Ă©s una part del mantell superior que tĂ© un comportament mĂ©s plĂ stic i pot fluir sota l'aplicaciĂł de grans esforços.
  • 29.
    • Una placa Ă©s un tros rĂ­gid de litosfera, Ă©s a dir l’escorça oceĂ nica, l’escorça continental i la parte superior del mantell. La litosfera estĂĄ formada per un nĂșmero de plaques: 7 de principals, 8 de secundĂ ries i 40 de mĂ©s petites.
  • 30.
      • El lloc on s’acaba una placa i en comença una altra s’anomena vora de placa, o lĂ­mit de placa.
    • Les plaques que estan de costat, en uns casos tendeixen a ajuntar-se , i en d’altres, a separar-se.
    • Quan freguen les vores de les plaques es produeixen terratrĂšmols
  • 31.
    • Els lĂ­mits entre plaques que se separen s’anomenen lĂ­mits constructius , perquĂš Ă©s on les plaques creixen per les vores. Es troben a les anomenades dorsals oceĂ niques, unes grans serralades submergides per on flueixen les roques foses del mantell, que ocupen l’ espai deixat per les plaques en separar-se.
  • 32. Els lĂ­mits entre plaques veĂŻnes que s’acosten entre elles s’anomenen lĂ­mits destructius . Es troben a les fosses oceĂ niques. Quan dues plaques s’acosten, una de les dues s’enfonsa dins del mantell per sota de l’altra, cosa que s’anomena subducciĂł.
  • 33. Aquest contacte entre plaques dona lloc a:
    • Arc d’illes volcĂ niques : quan una placa oceĂ nica es fica per sota d’una altra d’oceĂ nica. (Illes del Carib).
    • Aixecament de grans cadenes muntanyoses en el continent : quan una placa oceĂĄnica es fica per sota d’una placa continental. (els Andes i les Rocosas).
    • Grans serralades : q uan una placa continental topa amb una altra de continental. (Els Himalaies).
  • 34.  
  • 35. L’activitat que hi ha a les vores de las plaques fa que les roques dels fons oceĂ nics es renovin contĂ­nuament. Per aixĂČ sĂłn roques molt mĂ©s joves que no les que formen els continents:
  • 36. Les mĂ©s antigues tenen menys de 200 milions d ‘anys, mentre que els continents hi ha roques que tenen fins a 3.940 milions d’anys, i l ‘edat de la Terra es considerada que Ă©s de 4.550 milions d ‘anys.
  • 37.
    • Les dorsals oceĂ niques poden formar illes com per exemple les illes Canaries, les illes de Hawai i la d’ IslĂ ndia
  • 38. islĂ ndia IslĂ ndia Ă©s la divuitena illa mes grossa del mĂłn, situada just sota del cercle polar artic entre GroenlĂ ndia , les illes britaniques Escandinavia,. Localitzada sobre la dorsal atlantica , al punt de contacte entre les plaques euro-asiĂ tica i nord-americana, l'illa coneix una notabilĂ­ssima activitat geolĂČgica, essent-ne caracterĂ­stics els volacans i els gueisers
  • 39.   Els materials geolĂČgics mes joves son al centre de l‘ illa i els mes antics sĂłn els mes allunyats. Es un fet Ășnic que aquesta dorsal surti a la superfĂ­cie
  • 40. Hi ha bosses de magma sota els volcans de l‘ illa i se sap pels moviments sĂ­smics. El Rift es la part central de les dorsals , forma al 90% de l‘ illa. La dorsal oceĂ nica del sud es diu Reykjanes i la del nord Kolbersey.
  • 41. SONAR El descobriment de les dorsals oceĂ niques va fer que s’estudiĂ©s el fons marĂ­. Mitjançant el sonar s’ha pogut estudiar aquest fons oceĂ nic.
  • 42. Els oceans tenen un fons que no es pla, mĂ©s aviat Ă©s muntanyĂłs, tĂ© serralades i volcans. La part mĂ©s gran de la superfĂ­cie dels oceans sĂłn les planes abissals. EL FONS OCEÀNIC
  • 43.  
  • 44.
    • Les tres unitats de relleu del fons oceĂ nic sĂłn:
    • els marges continentals
    • les conques oceĂ niques
    • les dorsals oceĂ niques.
    LES TRES UNITATS DE RELLEU
  • 45.
    • Els marges continentals: sĂłn les vores submergides dels continents.
    Marge continental
  • 46.
    • 2-Conques oceĂ niques: en las conques OceĂ niques hi distingim:
    • les planes abissals, i les fosses submarines.
    • A-Planes abissals: sĂłn plataformes planes que ocupen la major part del fons submarĂ­.
    Plana abissal
  • 47.
    • B- Les fosses submarines:
    • SĂłn depressions llargues, profundes i estretes que assoleixen la major profunditat dels fons marins.
    • AquĂ­ hi tĂ© lloc la destrucciĂł de l’escorça oceĂ nica.
    Fossa submarina
  • 48.
    • Aquestes planes sĂłn regions molt estables i i força regulars constituĂŻdes per roques basĂ ltiques que gairebĂ© sempre sĂłn cobertes per sediments d’uns 1.000-2.000m de gruix. No hi ha terratrĂšmols perĂČ hi ha volcans sols o bĂ© en grup en forma de muntanyes submarines.
    LES PLANES ABISSALS
  • 49. Un guyot es una muntanya submarina que te la forma del tronc d’un con. Els guyots poques vegades es troben aĂŻllats. Generalment formen alineacions de fins a uns centenars de metres. El cim es pla i es troba a una profunditat de 900- 1.800 metres. Son formacions volcĂ niques que en un passat sortien del mar formant petites illes. El cim s’ha anat erosionant. ELS GUYOTS
  • 50.  
  • 51. La zona abissal es una de les parts mes profundes en les quals es divideixen els oceans. Se situa entre els tres mil i els sis mil metres de profunditat. Amb prou feines hi ha oxigen i la vida es escassĂ­ssima. La llum solar no arriba mes avall dels dos-cents metres de profunditat. A la zona abissal hi ha una temperatura de 4ÂșC. ZONA ABISSAL
  • 52. ELS ANIMALS de les planes abissals
  • 53. Els peixos que viuen a les zones abissals, a mes de 2000 m, tenen el cos fluorescent que els serveix per caçar i trobar parella. TambĂ© tenen unes dents molt punxegudes i uns ulls molt grans per veure bĂ© en la foscor. Dents Ulls grossos CARACTERÍSTIQUES
  • 54.
    • El menjar es escĂ s a les profunditats per aixĂČ molts peixos tenen mandĂ­bules i uns estĂłmacs grans,per poder menjar presses al menys tant grans com ells. Alguns calamars treuen una tinta lluminosa, per distreure els depredadors. SĂłn carnĂ­vors perquĂš com que no hi ha plantes han de menjar carn d’altres peixos.
    MENJAR
  • 55. Malgrat la necessitat de passar desapercebuts, alguns dels peixos sĂłn bioluminescents; produeixen llum sense pĂšrdua d’energia grĂ cies als fotĂČfors, una substĂ ncia fruit de la reacciĂł quĂ­mica de la luciferasa i luciferina que produeix llum. PRODUCCIÓ DE LLUM
  • 56.  
  • 57. La manca de llum a les profunditats impedeix que creixin plantes,ja que aquestes no poden fer la fotosĂ­ntesi perquĂš per fer-la necessiten llum solar. LES PLANTES
  • 58. bibliografia Internet: Google vikipedia
  • 59. fi