• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Revista paraules de lluis guarner  2012 del ceip lluis guarner
 

Revista paraules de lluis guarner 2012 del ceip lluis guarner

on

  • 506 views

 

Statistics

Views

Total Views
506
Views on SlideShare
502
Embed Views
4

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

1 Embed 4

http://mestreacasa.gva.es 4

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Revista paraules de lluis guarner  2012 del ceip lluis guarner Revista paraules de lluis guarner 2012 del ceip lluis guarner Document Transcript

    • PARAULESLLUÍS GUARNER Nº 2 JUNY 2012
    • NOTA EDITORIALÉs aquesta la segona edició de la nostra revista Paraules Lluís Guarner, una publicació que esreinventa en versió digital, per col·laborar a mantindre el nostre planeta i per a estalviardespeses en un any de retallades.Paraules Lluís Guarner és també una revista que busca que tota la comunitat educativa dispose dun suport per a informar, per a exposar, per a somniar i per a formar i enriquir-se dallò viscut, dallò aprés, dallò fet i desitjat durant el curs escolar.Aquest curs sha iniciat amb un projecte central : la celebaració del vigèsim cinquè aniversaride l escola. Un any per a la memòria, per al balanç... i per a nous objectius.Ens proposem renàixer sobre els trets que ens caracteritzen com a escola, sobre això que ensfa diferents a la resta de col·legis. Ens proposem, com no, millorar i progressar, fer front alsnous reptes socials, culturals, científics i tecnològics.Aquest ha estat també un curs caracteritzat per les diverses mobilitzacions davant lesretallades als drets laborals dels mestres, davant els impagaments de les despeses defuncionament, davant les retallades en neteja i manteniment dels centres, davant lesretallades en formació del professorat, en ajudes i beques a lalumnat i a les famílies, dav antels retardaments, i fins i tot la falta de substitucions del professorat malalt.Per tots aquests canvis, lescola ha tingut de donar resposta enguany a la desmotivació, a lamancança de liquiditat, a la falta de mestres substituts i absència dajudes per a la formació ila innovació, als requeriments administratius ( cada vegada més ofegadors) i a més, a tot eltreball que li és propi . I ho hem fet amb la mateixa força i la mateixa professionalitat desempre.La nostra escola, i també les altres, ha tingut de tornar a programar allò programat, ha tingutde donar cabuda a la crisi dins el sistema educatiu, ha tingut de fer servir la seua capacitatdadaptar-se i afavorir l equitat per a complir amb els objectius educatius .Mitjançant aquestes pàgines podem gaudir de les aportacions dels alumnes , joves escriptors,dels mestres. Gràcies a elles tindrem coneixement i record del que ha sigut , un tros dememòria dallò fet i aprés, dallò viscut en aquest curs escolar 2011-2012. I ens trobem satisfets d haver-ho viscut i de no haver abandonat cap dels nostres projectes. La Comissió de la revista: Angels i Maite SUMARI Els treballs dels alumnes......................................................................... p.3 L any olímpic.......................................................................................... p.27 Racó de música....................................................................................... p.28 Recomanacions per a l estudi................................................................. .p. 9 25 Aniversari de l escola......................................................................... .p.32 Concursos literaris.................................................................................... p.42 Taller de calèndula.................................................................................... p.44 Lhort escolar............................................................................................ p.45 Acomiadaments........................................................................................... .. p.46 Convidem a tota la Comunitat Educativa de fer ús daquest e-mail revistalluisguarner@gmail-com per fer arribar propostes i nous articles per al proper curs escolar.
    • Dia de la mareEls alumnes de primer hem realitzat una activitat manual prou creativa i motivadora per a la mare: uns ventalls.
    • Una sessió de ioga en primerEns ha encantat la sessió de ioga realitzada per la professora de ioga Carmen Martín i ens ha deixat prou relaxats. XE, QUÉ BÒ!!!
    • HACEMOS UN ÁRBOL DE NAVIDAD Una imagen de los adornos del árbolY así quedó nuestro árbol de navidad Somos los alumnos de 2º B, os presentamos este trabajo que hicimos en Navidad.Fue nuestro ÁRBOL DE NAVIDAD elaborado todo con material reciclado, simplemente con hueveras de cartón, y cápsulas de café de nespresso.Hemos disfrutado mucho, primero decorando todos los adornos del árbol con purpurinas de diferentes colores, y después montando el árbol en el pasillo con las hueveras ya pintadas. Nos quedó PRECIOSO!!!!, vinieron a verlo nuestros papis y se quedaron maravillados, le hicieron muchas fotos y les pareció muy original. A nuestros compis del cole de los otros cursos y a los profes les encantó. Fue un gran éxito ¡¡¡¡ SOMOS UNOS ARTISTAS!!!! Esperamos que os guste. I
    • Classes de 3r
    • EXCURSIÓN CASA MUSEO DE LLUÍS GUARNER. POR 5º BEn la excursión, primero visitamos la casa-museo de Lluís Guarner, que era unescritor muy famoso.La casa de Lluís Guarner era muy grande, pero no vivía nadie; y se habíaconvertido en un museo. Vimos tres bibliotecas: una pequeña, una un pocomás grande y la otra que era grandísima, más que la de nuestro colegio.También había una sala bastante grande, donde vimos dos sillones, queparecían cómodos, y una mesita.En la cocina, que era pequeña, había un grifo con un depósito, por si acaso elagua corriente se cortaba. Nos enseñaron que el café se molía a mano, que lasbatidoras eran manuales o que los helados se hacían en una especie de caja ymuchas cosas más.En el salón había un retrato de Lluís Guarner, del tamaño de una puerta.También vimos un espejo muy grande, con el marco bañado en oro. En el jardínhabía un laberinto sencillo, en el centro de este, una estatua y una fuente.Vimos un estanque, muchas estatuas y un par de rincones para charlar.Pasamos por un camino con muchos árboles, arbustos y flores rosas, amarillas,moradas, rojas y blancas.Después fuimos al museo arqueológico de Sagunto, fue una pena porque noteníamos guía pero aun así vimos las estatuas, ánforas, balanzas, un video yun ataúd no muy grande…Todavía nos quedaba por ver el teatro, el guía nos enseño sus partes comodonde se sentaban los ricos que era en primera fila ya que era mas cómodo yel escalón era más amplio, detrás iba la gente del pueblo y por último estabanlos esclavos y las mujeres. En el teatro hacían obras de teatro acompañadas demúsica…Y por último nos fuimos a la Font de Quart, había un estanque muy grande conpeces, comimos en una mesa muy larga y de piedra estaba lleno de arbolescomo robles, pinos… jugábamos a polis y cacos, estuvo muy bien . Carlos Serrano y César Sanchez
    • Ciutat habitable de 6A Javier Razvan Roberto Alba Víctor C. Melisa José Enrique ChristianCarolina Jordi Daniel E. Marcos Guillermo Elia Lluna Iván SergioÓscar Daniel P. Diego Aarón Adrián Elena Marta Víctor G.
    • EL BETLEM DEL LLUÍS GUARNERAl mes de desembre, com és costum desde fa uns anys,vam muntar el betlem entretots a l entrada del col·legi.Cada grup d alumnes va realitzar una partdel mateix:- Infantil va fer les estreles del cel.- Primer cicle, les cases del poble, arbres ianimalets.- Segon cicle, les verdures de l hort, elsllauradors i les llavadores del riu.- Tercer cicle, els pastors i les pastores.La part més important, les figuretes delpessebre i els Reis Mags, van fer-la elsalumnes de 6é.És un privilegi reservat als alumnes quefan el seu últim curs a l escola.Els pares i mares estaven, com sempre,convidats a participar tirant una maneta alsseus fills sobretot als més menuts. Laveritat és que tenim molta sort i com hi hapares / mares molt artistes, que cada any sesuperen, vam muntar un betlem preciósgràcies a tota la comunitat escolar.Els Reis Mags que enguany van vindre avisitar-nos, van quedar-se bocabadats perl obra d art que havíem fet entre tots.A la biblioteca havíem preparat un tronreial.Les seues Majestats van rebre tots elsalumnes i van arreplegar les seues cartes.Els alumnes cantaren nadales als Reis,acompanyats dinstruments: quines veusangelicals! Els alumnes van cantar envalencià, en anglés, en francés... els Reisestaven encantats.Va ser una celebració molt bonica de laqual tots gaudirem a muntó: els alumnes,els Reis, els professors/ es.I al Nadal que ve..més.Carmen Tomás
    • MmA lMONSTER TOES MUMMY PIZZA MONSTER FINGERSCocktail wieners ,mexican cakes Bread, tomato sauce, cheese Wieners and ketchup.and ketchup. and olives.HANDS IN CHEESE CREAM EERIE EYES GREEN BRAINSticks of bread and cheese cream. Banana and chocolate balls. Green jelly and octopuses. MUFFINS Muffins,chocolate and milk.
    • 2012, ANY OLÍMPIC Com tots i totes sabreu enguany és any olímpic. Al mes dagost, a la ciutat de Londres,Anglaterra, sajuntaran atletes de tot el món per tal de participar a les diferents proves olímpiques enun ambient de convivència i esportivitat. Açò vol dir que aquest estiu gaudirem dun espectacleesportiu que només és celebra cada 4 anys: els Jocs Olímpics. Però, què són els Jocs Olímpics?Els Jocs Olímpics o Olimpíades, són esdeveniments esportius multidisciplinars en els qualsparticipen atletes de, pràcticament, tots els paisos del món. Es realitzen amb un interval, entre ells,de quatre anys. Lorganització encarregada de la realització dels mateixos és el Comitè OlímpicInternacional (el COI). El símbol olímpic consisteix en cinc anells que representen els cinccontinents del món: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i Oceania. Estan entrellaçats per a simbolitzarlamistat esportiva de tots els pobles. I ara un poquet dhistòria.Els Jocs Olímpics actuals sinspiren en els que organitzaven els antics grecsal segle VIII a. de C. en la ciutat dOlimpia (daci el seu nom) en honor alsdeus olímpics Zeus i Afrodita. En ells participaven els atletes, que havien deser ciutadans i homes, i que sentrenaven durant anys als gimnàs. Tal va serla seua importància que quan les ciutats de lestat Greg entraven en guerra i arribava el temps dels jocs olímpics, la guerra és suspenia per donar pas a les olimpiades . En un principi, les primeres competicions és basaven en curses a peu, la lluita grega, el pentatló, prova amb diferents modalitats: llançament de javelina, de disc, salt de largària i curses de carruatges; etc. La flama olímpica es mantenia encesa en laltar de Zeus durant la celebració daquests jocs. Avui dia sencén una torxa per lacció dels rajos del sol en Olimpia, idesprés és transportada a la seu dels jocs olímpics. Es van celebrar fins al segle IV d. de C. Al segle XIX, va sorgir la idea de realitzar uns esdeveniments similars als organitzats enlAntiguitat. A la fi, es concretarien i es tirarien cap avant gràcies a les gestions del noble francésPierre Frèdy, més conegut com el Baró de Coubertin. La primera edició dels anomenats JocsOlímpics de lEra Moderna es va realitzar en Atenes, capital de Grècia, a lany 1896. Des daquellaoportunitat, els Jocs Olímpics dEstiu han sigut realitzats cada quatre anys en diverses parts delplaneta, sent les úniques excepcions les edicions de 1916, 1940 i 1944, a causa de lesclat de laPrimera i Segona Guerra Mundial. Els ultims és celebraren al 2008 a la ciutat de Pequín, a la Xina, entre el 8 i el 24 dagost.Van participar uns 10.902 atletes provinents de 204paisos diferents. Els Jocs Olímpics de Pequín 2008 vanincloure 28 esports, amb un total de 37 disciplines i de302 esdeveniments contant les diferents modalitatsesportives, tant individuals, de parelles com dequips. Doncs ara que ja sabem un poquet més daquestesdeveniment esportiu tan universal, només ens quedarecomanar-vos que els vejeu aquest estiu, que animeumolt a tots els esportistes (sobre tot als espanyols) i querecordeu el lema olímpic sempre que vajeu vosaltres afer qualsevol activitat física: EL MÉS IMPORTATNT SEMPRE ÉS PARTICIPAR (i gaudir delexperiència!). Els teus mestres dEducació Física. J uny 2012
    • EL RACÓ MUSICALLa cançó es pot interpretar amb la flauta dolça pero tenint en compte la notaFA SOSTINGUT (que els alumnes de 5é i 6é coneixen perfectament).El ritme de la cançó segur que ja el sabeu, així que no queda més que posar-se a la feina. Si algú sap de guitarra, els acords emprats són: G (sol major), D(re major), Em (mi menor) i C (do major) Espere les vostres interpretacions. Mestre música.
    • CÓMO AYUDAR A LOS HIJ@S EN LOSESTUDIOS1. Condiciones favorables para el estudio  Iluminación: buena luz dirigida desde la izquierda (o derecha si es zurdo), preferiblemente no fluorescente.  Temperatura: evitar los extremos: demasiado calor produce somnolencia, demasiado frío, tensión muscular.  Ventilación: los ambientes cargados impiden la oxigenación y así baja la concentración.  Tranquilidad: ausencia de interrupciones, de ruidos fuertes, nada de televisión, juegos, música.. (sólo con actividades muy ligeras)  Postura: mesa amplia, silla cómoda, que permita una postura adecuada.  Lugar: que sea permanente, con una decoración que no distraiga. Poner un corcho para poner horarios, trabajos, recordatorios...  Material: tener a mano diccionarios, enciclopedias, libretas, apuntes...2. Deberes y estudio: Organización: 2.1 El Horario: • Determinar el período de estudio diario. Ponerlo por escrito y tenerlo a la vista. • Contar con una cierta flexibilidad para imprevistos. Son los padres los que deciden los cambios y siempre por razones importantes. • Cumplirlo estrictamente: utilizar todo el tiempo marcado, aunque las actividades se hayan terminado; usar el tiempo que sobra para repasar, leer, hacer consultas... • No dedicar más tiempo del necesario. Si se necesitara mucho más tiempo, hay que consultar con el/la tutor/a por si falla algo. • Cuanto MÁS se aproveche el tiempo, MÁS tiempo libre se tendrá. El TIEMPO LIBRE TAMBIÉN ES NECESARIO. • Para el trabajo diario en casa Incluir 10-20’ más para la lectura de libros, revistas, cómics....2.2 La Planificación: .Planificar a largo y corto plazo las tareas según los controles, deberes, evaluaciones... Para ello, utilizar LA AGENDA. • Comprobar si el trabajo real hecho corresponde al planificado. • Distribuir las tareas de acuerdo con la curva de concentración: comenzar por las de dificultad media, continuar con las que requieren mayor concentración y acabar
    • con las más ligeras. • 2.3 El Sistema: Técnicas de estudio: Como toda actividad, el estudio requiere un proceso determinado, para obtener buenos resultados (ver cuadro siguiente). Sin embargo, también es muy importante: − encontrar un sentido a lo que se está haciendo − preguntarse cómo hay que hacer las cosas, aprender los procesos − relacionarlos contenidos con experiencias y vivencias propias ASIMILAR LO ESTUDIADO QUIERE DECIR SABER EXPRESARLO CON SUS PROPIAS PALABRAS.3. El papel de la familia:SUPERVISIÓN Y CONTROL  Revisar la agenda, periódicamente.  “Interesarse” por los libros y libretas. Preguntar.  Repasar los deberes: operaciones, faltas de ortografía, letra... Indicar lo que puede mejorar, pero NO HACERSELO.  Controlar que cumpla el Horario.  Comprobar si ha realizado lo que tiene marcado.4. Cómo favorecer la MOTIVACIÓN por el estudio.La Motivación se produce cuando la persona es capaz de hacer un ESFUERZO, o algoque le cueste, si obtiene una satisfacción por ello, que le compense de dicho esfuerzo. ¿CÓMO? . Planteándose objetivos claros y a corto plazo. Pueden ser diarios, basados en los deberes de cada día o en el repaso de temas anteriores. Deben ser posibles, mejor cuatro o cinco pequeños que uno amplio. Hay que anotarlos y tachar cuando están cumplidos.  Ofreciendo una gratificación por el trabajo. Realizando una actividad agradable después de cumplir los objetivos. Dando una recompensa especial después de un esfuerzo especial.  Reconociendo los logros y las mejoras en público. Concentrarse más en los aciertos que en los errores. Valorando el esfuerzo más que los resultados.  Transmitiendo actitudes positivas hacia el colegio, el profesorado y los estudios en general. Valorando el esfuerzo y los logros de otras personas. Hablando sobre opciones profesionales futuras.
    •  Fomentando la autonomía y la independencia progresiva en los aspectos delestudio. Dejando que planteen sus propios objetivos, que utilicen las técnicas que mejorles vayan, que resuelvan por sí solos los problemas... Creando un ambiente familiar estimulante: ofreciendo diálogo, proporcionandomaterial útil, valorando la lectura como fuente de placer y aprendizaje. C/ Erudito Pagés s/n Servei Psicopedagógic Escolar V-02 Telèfon 963.661785 València Fax 963661188 46019 VALENCIA
    • 25 ANYS FENT ESCOLAÉs ben cert que hem de mirar cap endavant i més ara, amb la que cau, però açò senseoblidar allò que ha merescut la pena; i tots aquests anys ho han merescut. Ha passat unbon grapat danys des que Pere, amb D.José Gandia com a director, obriren les portes icomençarem a treballar junts xiquetes i xiquets, mestres, pares i mares. inauguració de l’escola. Primavera de 1989I recordant, recordem que, des del principi, hem treballat amb tenacitat i il·lusió peraconseguir el millor rendiment de cada persona, per oferir una atenció el méspersonalitzada possible, per ajudar a solucionar les dificultades dels nostres alumnes.La nostra ha segut una tasca compromesa amb la integració dalumnes amb dificultatsdaudició i de llenguatge, amb el foment, la normalització i lús del valencià; compromesaamb la lluita pel respecte de totes les persones amb independència de races, sexe, religióo qualsevol altra diferència. Compromesa també el coneixement i el respecte daltrescultures i el respecte i el coneixement del medi ambient.Recordem amb gust la participació en nombrosos projectes per a innovar i millorar; comno esmentar els Tallers del Cicle Mitjà, les Miniempreses, l’Estudi del Parc de Benicalap...Totes estes experiències contribuïran a convertir l’escola en un grup de personesimmerses al seu entorn, disposades a aprendre d’ell i preparant-te per a eixir a ell,formades i lliures, decidides per a enriquir-lo.I així continuem perquè fer escola és aprendre de la experiència, és saber conservar allòque enriqueix i també estar oberts als avantatges actuals, a les noves eines que podenajudar a leducació dels nostres xiquets i xiquetes. Fer escola és estar atents a lesexigències actuals per a que els nostres alumnes puguen acabar els estudis amb lescompetències necessàries per a integrar-se amb èxit en la nostra societat.
    • Primera promoció Inmersió lingüística. 1998Per les nostres aules han passat molts companys i tots han deixat la seua empenta en lahistòria daquesta escola. Guardem en la memòria i en el cor els noms de gairebé totsells, però seria molt llarg esmentar-los ací. El que si hem de reconèixer és que deixarenentre nosaltres el seu alè i que amb el seu esforç col·laboraren a crear aquesta realitatque som ara. Perquè cada decisió marca el futur, perquè cada pas es dona darrere dunesaltres passos. Des dací els saludem i els enviem el nostre reconeixement. María Teresa Vaquero amb un grup de lESOI si recordem el professorat, quant podríem dir dels alumnes, xiquets i xiquetes quepassaren moltes hores i molts anys de la seua vida en lescola! Alguns van ser alumnes
    • excel·lents i altres excel·lents persones entranyables, inoblidables; i tots estimats perquèper ells ens hem esforçat, amb ells ens hem il·lusionat, junts a ells hem gaudit cada dia.Els volem recordar que aquesta és la seua escola, que poden vindre quan ho necessiten,que ens agrada molt quan els veiem convertits en joves o en homes i dones. Actualmenttenim escolaritzats xiquets i xiquetes, fills i filles d’alguns antics alumnes, aquest fet ensagrada especialment. També hem tingut la sort de tenir de companya a una de les nostresalumnes: una abraçada Rocío.Dediquem també el nostre reconeixement a tots els pares i mares que ens han confiatleducació i la formació del seues fills, especialment a aquells que, desinteressadamenthan dedicat part del seu temps lliure a treballar colze amb colze amb nosaltres. Hi hahagut dedicacions llargues, sistemàtiques, precioses: no podem deixar de recordar laintensa col·laboració en els tallers dels primers anys. Un salut a tots, sempre sereubenvinguts. Falla lestacioneta. Any innaguració del tramviaTot i que de vegades es minve la importància de la tasca dels docents, volem continuarcom fins ara, perquè treballem amb persones, perquè per a moltes delles, la nostrainfluència és decisiva, perquè gaudim densenyar i volem fer gaudir daprendre els xiquets,perquè volem aprendre amb ells, com abans, com sempre.Moltes gràcies per haver estat i per estar junt a nosaltres. Un salut a totes i a tots. Mª José Ortín En nom de professores i professors.
    • JORNADES 25 ANIVERSARICEIP LLUÍS GUARNER * DILLUNS 28: "Dibuixem la nostra escola" Pel matí els alumnes dibuixen lescola des de diferents perspectives.Per la vesprada exposició i visita de les obres exposades * DIMARTS 29 "Llegim junts" Dia dedicat a la lectura col·lectiva i es farà entrega del Premi Lluís Guarner* DIMECRES 30 "Escrivim un llibre" Amb la col·laboració de tota lescola fem un llibre de commemoració
    • * DIJOUS 31 "Juguem" Tota lescola gaudeix jugant mentre fa activitat física. * DIVENDRES 1 "Balls i actuacions" Realització de coreografies musicals a càrrec delsalumnes i tal vegada alguna sorpresa més... i a més... Teatre * DILLUNS 4: Jocs Teatrals a Infantil • DIMARTS 5: Representacions teatrals a Primària • FELIÇANIVERSARI!!!!!!!!!!!!!!!!!
    • EXPLICACIÓ DEL “LOGO” DEL CEIP LLUÍS GUARNER Al “logo” del CEIP Lluís Guarner l’element principal és un arbre. Però no un arbrequalsevol; es tracta de la morera que hi ha al fons dels patis, en l’anomenada “zona deterra”. És aquest un exemplar que ja existia molt abans de la construcció del col·legi (témés de 60 anys, segons testimonis consultats), quan la zona era un camp de cultiu delque encara queden també, a pocs metres de l’arbre, restes d’una de les sèquies del lloc. És, doncs, una significativa referència al passat agrícola d’aquest entorn, i també ala tradicional indústria valenciana, hui desapareguda, de la cria de cucs de seda. Només per això aquesta morera podria ser un símbol del centre, el nostre “arbre deGernika”, un ésser viu que caldria cuidar perquè visca molts anys i, per descomptat,perquè sobrevisca a les futures obres de remodelació del col·legi, si alguna vegada esproduïren. No estaria malament tampoc aprofitar l’ocasió que ens brinda cada any el Diade l’Arbre per a fer-li a aquesta morera un senzill homenatge o alguna activitat simbòlicaal seu voltant. Això suposaria tindre una altra senya d’identitat i seria un element més decohesió de la comunitat educativa. La morera, en quant que arbre, té també connotacions relacionades amb l’activitatescolar; recordem, si més no, el mite de “l’arbre de la ciència”, o les clàssiques al·lusionsa les diferents “branques” del saber... La tasca alimentícia de les seues fulles respecte als cucs de seda, que tantíssimsalumnes han criat, enllaça simbòlicament amb la tasca de l’educació, que alimenta cossosi esperits dels estudiants any rere any. Pot ser un tòpic, però també podríem establir elparal·lelisme entre l’aigua, els gasos i substàncies minerals que rep l’arbre, i els fruits quedesprés proporciona, amb els estímuls i ensenyaments que reben els alumnes, il’aprenentatge i formació que aconsegueixen. I, per descomptat, el cicle vital de l’arbre téla seua correspondència amb els cursos escolars, el creixement, la renovació... Segons prou alumnes i ex-alumnes consultats a l’efecte, una de les sensacions queviuen a l’escola, o que recorden de quan hi estaven, és la de les hores passades a la seuaombra durant els llargs períodes de menjador escolar, o d’esplai, als mesos de calor. Estem parlant també d’un arbre que ha sigut veí de moltes falles plantades al seucostat, i que ha servit d’aixopluc a alumnes i familiars en les ocasions en què el vent feiacaure per aquest banda les cendres de la “cremà”. Té aquest arbre, a més a més, una silueta característica que el fa ideal per al
    • “logo”. Si ens fixem en ell des de la part sud, el seu tronc està unit a una gran arrel ques’estén per terra (veure foto) formant una L (la de Lluís). Aquesta arrel estava tapada faanys, però l’acció erosiva de l’aigua i dels jocs dels xiquets la va deixar al descobert (potser deuríem començar a plantejar-nos algun tipus de protecció amb vistes a la seuaconservació). També tenia, fins a novembre de 2011, una branca, o segona tija (veure les fotos),que partint pràcticament des del terra, s’enfilava molt inclinada (uns 45 o). En aquesta partde l’arbre era habitual veure algun que altre xiquet o xiqueta assegut o mig tombat, al’aguait del que passava al voltant, o quasi sestejant a l’estil dels grans felins de la sabanaafricana. Aquesta inclinació de la branca li donava també personalitat a la silueta de lamorera i es considerà al seu moment molt aprofitable per a la proposta de “logo”, ja queserviria per a formar part de la “p” de “ceip”. Lamentablement, els podadors municipalshagueren de tallar aquest element (suposem que per bones raons) quan s’acabava dedissenyar aquest “logo”; no obstant, decidírem mantindre la seua silueta en el dibuix, enhomenatge i en record de la seua presència durant tants anys.Aquest “logo” ofereix a qualsevol que vulga treballar amb ell un model fàcilmentdecorable, inclús amb programa informàtic, ja que en la copa de l’arbre no s’ha buscat elrealisme sinó una forma simple a base d’una línia contínua i tancada, que es pot, perexemple, omplir amb tots els colors que es desitge, no sols els verds. Fotografia de la morera, amb la característica forma de L del tronc i l’arrel Típica estampa d’alumnes; l’un amagant-se, l’altre, observant des de la tija o branca ja desapareguda
    • EL NOM DE LA NOSTRA ESCOLA LLUÍS GUARNERLluís Guarner Pérez i Musoles(València, 1902 - 1986) va ser un escriptor, poetai acadèmic espanyol.VidaVa nàixer en el si d’una acomodada família, descendent,per part materna, del llinatge dels Musoles. Era oncle del professorManuel Sanchís Guarner. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres i Dret per la Universitat deValència. Va ser catedràtic de batxillerat de Llengua i Literatura Espanyoles en diversesciutats d’Andalusia, Catalunya i la Comunitat Valenciana. D’estat civil fadrí, Guarner vadedicar la seua vida i els seus esforços a l ’estudi i a l ’ensenyança. Va obtindre la FlorNatural dels Jocs Florals de la Ciutat i del Regne de València , organitzats per Lo RatPenat, en 1924. Va ser membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona des de1931. Va ser firmant de les Normes de Castelló, de 1932. En 1936 va ser vocal de la juntadirectiva de Lo Rat Penat. Va ingressar en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en 1965. Laseua erudició i obra li van convertir en un dels intel·lectuals i escriptors valencians mésdestacats del segle XX. En 1985 li va ser concedit el Premi de les Lletres Valencianes,màxim guardó de la Comunitat Valenciana a la trajectòria d’un literat. Va morir als 84 anys.Al seu soterrament van acudir les màximes autoritats valencianes i reperesentantes delmón cultural valencià. Després de la seua mort es va constituir un patronat, amb representació de la Generalitat Valenciana, que va instituir el Premi Lluís Guarner, que s’atorga cada any. Obra Guarner va escriure novel·la, biografia i crítica literària, però abans que res va ser poeta i assagista. La seua obra literària està escrita en català i castellà. És autor de diversos estudis sobre poetes valencians de la renaiçenca Vicent W. Querol i Teodor Llorente, sobre Jacinto Verdaguer, d’una obra sobre el primer incunable espanyol i de diverses guies sobre la ciutat de València entre les que destaca València , terra i ànima d’un país,
    • publicada en 1974.Va fer traduccions de Paul Verlaine i Charles Baudelaire, així com treballs sobre la figura deSant Joan de la Cruz. Va col·laborar en importants revistes literàries com L ’estafeta literàriao la La Taula dels Lletres Valencianes , així com en el Butlletí de la Reial AcadèmiaEspanyola. La seua producció supera les cent obres.Obra poèticaEntre la seua obra poètica destaca: • Breviario sentimental (1921) • Llama de amor viva (1923) • Libro de horas líricas (1925) • Cançons de terra i de mar (1936) • Realidad inefable (1942), • Primavera tardía (1945) • Canciones al vuelo del aire (1945) • Recança de tardor (1949) y • La soledad inquieta (1950)AssaigDestaca: • Valencia, tierra y alma de un país (1974).Novel·laEntre les seues novel·les destaquen: • Taronja a 51º latitud Nord (1930) y • Baix la lluna de Nisan (1931).Biografies • Castelar, verbo de la democracia (1932) • Poesía y verdad de Vicente W. Querol (1976) • La Renaixença valenciana i Teodor Llorente (1985)
    • Crítica literària • Poetas modernos, siglo XVIII y XIX (1952) • Antología de la poesía española medieval (1966) y la • edición de las Obras completas de Vicente Wenceslao Querol (1974) • Les trobes en Lahors de la Verge Maria (1974)La Casa GuarnerLa casa de Lluís Guarner, a Benifairó de les Valls, és una antiga casa pairal d’estiltradicional valencià, que l’erudit valencià va heretar de sa mare, i va conservar i vaenriquir amb el temps. La planta baixa conserva la seua decoració típica amb utensilis iaparells agrícoles, així com la cuina, i la planta principal, d ’estil burgés, conté decoracióen ceràmica. També roman intacte el seu estudi i biblioteca. En l ’exterior destaca el seujardí amb arbores monumentals i retaules en ceràmica dels segles XVIII i XIX. La casa,adquirida per la fundació de l’entitat bancària Bancaixa està destinada hui a usosculturals, reservant-se el jardí per a celebrar concerts de música clàssica i recitals poètics.
    • CONCURS LITERARI SAMBORI 2012 És tradició en aquest col·legi participar en la convocatòria anual “Premi Sambori”, un concurs literari organitzat per la Universitat Jaume I de Castelló i que cada any aprofita les trobades descoles en Valencià, per fer el lliurament del Premi. Als cicles d Educació Primària s han seleccionat uns treballs individuals, i han sigut presentats al concurs Molta sort!Paula GÓMEZ REDOLAT - 1r AHelena FUSTER SORIANO - 1r BRebecca MANZANO ALBEROLA - 2n AAroa FERNÁNDEZ GIMÉNEZ - 2n BAlejandra CLEMENTE BENACHES - 3r APablo ROMERO PÉREZ - 3r BJoan Carlos NOHALES GARCÍA - 4t APablo SALVADOR GALLEGO - 4t BRaúl CORELLA ALIAS - 5é AJavier ALÍAS VILLALBA - 6é A
    • PREMI LLUÍS GUARNER 2011-2012 TREBALLS SELECCIONATS PER AULES 3 ANYS VALÈNCIA 3 ANYS CASTELLÀ “ELS SOMNIS” “JUGANDO AL ESCONDITE” 4 ANYS VALÈNCIA 4 ANYS CASTELLÀ “UN CONTE DE MONSTRUÓS” “QUE LE PASA A LA PRINCESA” 1r A 1r B “Laura i el Gosset” “El arañazo del dragón” NATALIA RODRIGUEZ JAIME CHICO 2n A 2n B “El Fesol Màgic” “Las Pascuas” DAVID LÓPEZ ANTOAN NIKOLAEV 3r A 3r B “Els Aliens Invasors” “Dum y el Espantapájaros” EDUARD OLIVAS MELINA MARÍN 4t A 4t B “La Batalla Final” “La Amistad” JORDÍ GONZÁLEZ ANDRÉS LIM 5é A 5é B “Les Retallades @ les Notes” “El Panadero Del Espacio” MARIO INIESTA VÍCTOR SORIA 6é A 6é B “La Maldición de la Magia” “Yo me inspiren un arquitecto que quiso VÍCTOR CAMÚS hacer el edificio más grande del mundo conmigo”TREBALL GUANYADOR DE LESCOLA NATALIA HERNÁNDEZ
    • TALLER DE SABÓ DE CALÈNDULAA la classe de 1r A estem acabant el curs realitzant un tallerde “sabó de calèndula”, amb l ajuda d Amparo.Aquestos són els ingredients per si a casa vos animeu!– Oli d oliva– Aigua– sosa càustica– gotes d essència de timonet– pètals secs de calèndula
    • LHORT ESCOLARCom ja sabeu, a lescola tenim un hort que cuidem entre tots.Ens agrada molt participar i col.laborar; a més, de tant en tant recollim algun fruit i ens el duguema casa per a compartir-lo amb la família.
    • ACOMIADAMENTSPer acabar, aprofitant aquest espai de difusió, ens volem acomiadar de les mestres que en aquestcurs escolar s han jubilat o estan a punt de fer-ho.Ens referim a Núria Torres, mestra dInfantil en la nostra escola des de l any 1988; Charo Fadrique,mestra de Primària que ha treballat amb nosaltres des de lany 2000 i Micaela Sabater, mestra dePrimària que està amb nosaltres des de l any 2002.A les tres, gràcies per la seua aportació a l escola i els nostres millors desitjos per a la seua novaetapa!El claustre de professors/es ÚLTIMA HORA Mural fet entren tots amb motiu del 25 aniversari del col·legi, coordinat per Carmen Tomás