Seminari caps d'estudi_competencies
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Seminari caps d'estudi_competencies

on

  • 2,560 views

Una presentació de la Imma Buñuel extensa, aclaridora i amb exemples del que vol dir ensenyar i aprendre amb les competèncis bàsiques

Una presentació de la Imma Buñuel extensa, aclaridora i amb exemples del que vol dir ensenyar i aprendre amb les competèncis bàsiques

Statistics

Views

Total Views
2,560
Views on SlideShare
2,523
Embed Views
37

Actions

Likes
1
Downloads
57
Comments
0

2 Embeds 37

http://agora.xtec.cat 29
http://www.slideshare.net 8

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • Ceip Can Besora. Imma Buñuel
  • Ceip Can Besora. Imma Buñuel
  • Ceip Can Besora. Imma Buñuel

Seminari caps d'estudi_competencies Seminari caps d'estudi_competencies Presentation Transcript

  • L’aula un entorn funcional de persones utilitzant competències. Competències Bàsiques. Avaluació competencial “ L’èxit d’una metodologia d’aprenentatge i dels resultats que obté l’alumnat es fonamenta no tant en la manera com es donen a conèixer aquests coneixements, sinó en la seva avaluació, entesa com un conjunt d’activitats que possibiliten identificar errors, comprendre les seves causes i prendre decisions per superar-les “ ( Perrenoud, 1993) Imma Buñuel
  • REFERENTS LEGALS Imma Buñuel Llei Org à nica 2/2006, de 3 de maig. - Article 20: Estableix el marc de l ’ avaluaci ó dels aprenentatges a prim à ria Decret 142/2007, de 26 de juny Determina: - Principis i característiques de l’avaluació. - Pas de curs de l’alumnat de primària. Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig Article 20: -Estableix el marc de l’avaluació dels aprenentatges a primària
    • Ordre: EDU/296/2008
    • Determina:
    • El procediment.
    • Els documents.
    • -Els requisits formals.
  • Què entenem per competència?
    • Competència és la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.
    Imma Buñuel
  • Aspectes a tenir en compte:
    • Es demostra en l’acció, en situacions reals. Posa en joc sabers de diverses disciplines. Es fonamenta en diferents tipus de saber.
    • Competència és la d’utilitzar els
    • i habilitats, de manera i , en contextos
    • i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a
    • diferents sabers, cosa que implica la , la
    • I el tenint en compte la
    • Implica un pensament estratègic: comprendre, analitzar,
    • Decidir, aplicar esquemes d’acció, valorar....
    • Implica col·laborar amb d’altres contextos socials.
    capacitat coneixements transversal interactiva comprensió reflexió discerniment dimensió social de cada situació. Imma Buñuel
  • Competències bàsiques: 1. Competències transversals COMUNICATIVES .Lingüística i audiovisual . Artística i cultural. METODOLÒGIQUES .Tractament de la informació i C. digital. .Matemàtica. . Aprendre a aprendre. PERSONALS . Autonomia i iniciativa personal. Imma Buñuel
  • Competències bàsiques: 2. Centrades en conviure i habitar el món . Coneixement i interacció amb el món físic. . Social i ciutadana. Imma Buñuel
  • Competències pròpies de cada àrea:
    • Àmbit de llengües.
    • Matemàtiques.
    • Educació Física.
    • Ed. Artística.
    • Coneixement del medi natural i social.
    • ...
    Imma Buñuel
  • Competències: BÀSIQUES PRÒPIES DE CADA ÀREA . TRANSVERSALS. . CONVIURE I HABITAR EL MÓN. . Àmbit de llengües. . Matemàtiques. .Música. ... Imma Buñuel
  • Les competències és caracteritzen: Desenvolupament de capacitats: Èmfasi en les capacitats més que en l’assimilació de continguts. Caràcter aplicatiu dels aprenentatges : Han de servir per resoldre situaciones pròpies del se àmbit d’actuació. Caràcter dinàmic : es desenvolupen de manera progressiva i s’adquireixen en situacions i àmbits formatius diferents. Caràcter interdisciplinari / transversal : integren aprenentatges procedents de diverses disciplines. Qualitat, inclusió, equitat i armonia Imma Buñuel.
  • Currículum competencial:
    • Algunes claus que ens aporta l’aprenentatge a través del desenvolupament de competències:
    • Integració de coneixements.
    • Funcionalitat dels aprenentatges.
    • Autonomia personal.
    • Integració de coneixements.
    • Funcionalitat dels aprenentatges.
    • Autonomia personal.
    Imma Buñuel
  • Integració de coneixements
    • Es prenen acords per seleccionar i seqüenciar continguts comuns de diferents àrees.
    • La seqüènciació didàctica es centra en l’estudi de fets, fenòmens o problemes des d’una visió global.
    • Es realitzen projectes transversals a nivell de cicle i/o centre.
    Imma Buñuel
  • Funcionalitat dels aprenentatges
    • Els continguts que es treballen a l’aula estan relacionats amb els fets reals o amb problemes quotidians.
    • Són importants els aspectes procedimentals basats en l’experimentació, el treball de camp, la manipulació...
    • Els coneixements es tradueixen en actituds i accions quotidianes, tant individualment com col·lectiva.
    Imma Buñuel
  • Autonomia personal
    • Els/les aprenents saben gestionar el treball en grup de forma cooperativa.
    • Les estratègies per l’avaluació dels aprenentatges tenen en compte la gestió de l’error a través de l’autocorrecció.
    • L’alumnat ha de prendre decisions sobre què i com aprendre.
    Imma Buñuel
  • L’AVALUACIÓ COMPETENCIAL Imma Buñuel Resoldre una situació plantejada on l’alumnat haurà d’activar i transferir els continguts treballats relacionats amb el saber, saber fer, saber ser i estar. Transformació de les maneres d’ensenyar i avaluar. IDEA CLAU
  • FINALITATS DE L’AVALUACIÓ Imma Buñuel Identificar necessitats de cada alumne Informar sobre els processos d’E/A Comprovar els progressos de cada alumne Orientar els mestres per ajustar tasca i programacions a les necessitats detectades Atenció a la diversitat Models formatius no discriminatoris AI ACF AC/S
  • Què ens comporta el curriculum per competències? Imma Buñuel IDEA CLAU Canvis metodològics : - Impulsar models de gestió d’aula cooperatius. - Transferència i interdisciplinarietat dels continguts Avaluar per aprendre : - Mestres: Detectar necessitats i oferir “bastides” que ajudin a superar-les. - Alumnes: prendre consciència del què saben, no saben...
  • Canvis metodològics “ Cuando pensamos en la posibilidad de cambiar siempre estamos divididos entre el deseo y el miedo, entre la expectación y la incertidumbre…La ignorancia causa la parálisis de la voluntad” ( Z Bauman). Imma Buñuel.
  • L’aula: un context comunicatiu per a l’adquisició de sentit. Una realitat sobre la que actuar conjuntament El paper del diàleg com a regulador social a l’aula . Una realitat social formada per: intencions, objectes, símbols, regles d’acció... Espai lliure d’amenaces Espai ric. Imma Buñuel.
  • Un context competencial: Es generen idees i/o preguntes essencials. Generen noves idees, preguntes i hipòtesis. Recollir noves informacions: textos, paraules, observacions, mesures.... Organitzar aquestes informacions. comprovació d’hipòtesis sistematització d’idees i recursos. Elaborar noves preguntes i hipòtesis. Accedir i organitzar noves informacions Imma Buñuel.
  • Com podem crear aquest context? Plantejant situacions converses, notícies, maquetes... Crear ambients que garanteixin la diversitat Acostar, afavorir, informacions a partir de fonts diverses. Materials diversos Comunicació multimodal . Diàleg amb la cultura : persones, art, informacions... Participació de diferents persones. Imma Buñuel.
  • FORMULACIÓ DE PREGUNTES PER CONSTRUIR CONEIXEMENT Imma Buñuel ( font: Montserrat Roca) Preguntes que afavoreixen l’aprenentatge Exemples d’aplicació Descripció Com...? On...? Quins...? Quants...? Què passa? Com passa? Com es pot encomanar la grip? D’on surt l’aigua que hi al començament del riu? Explicació causal Per què...? A causa de què ...? Com és que...? Per què quan hi ha una passa de grip hi ha nens i nenes que no es posen malalts?. Perquè l’aigua del riu és dolça i després quan arriba al mar és salada? Comprovació Com es pot saber...? Com ho saben? Com es fa...? Es pot demostrar que...? Són possibles els resultats... en la prova? Com es pot demostrar que una malaltia és infecciosa? Com es pot demostrar que l’aigua està formada per O2 i H2? Generalització Què és...? Pertany a tal grup? Quina diferència hi ha ...? Per que... segons la teoria? Tenint en compte la resposta immunitària, què passa quan entra un virus al cos? Com és que els rius sempre van a parar al mar? Predicció Quines conseqüències...? Que pot passar? Podria ser? Què passarà si...? Formes verbals de futur o condicionals Què passaria si utilitzessim els antibiòtics descontroladament? L’aigua es gastarà? Gestió Què es pot fer per...? Com es pot resoldre...? Quines mesures s’haurien de prendre per.. Quines mesures s’haurien de prendre per evitar les morts infantils per infecció intestinal? Com van consentir fer les autopistes sense els desaigües necessaris? Opinió, valoració Què en penses? Què és per a tu més important? Com t’expliques que les causes de mortalitat infantil a Àfrica i a Europa siguin tan diferents? Té raó el Sr.... quan diu....
  • Imma Buñuel. Gestió Explicació causal Comprovació Generalització Predicci ó Descripció Avaluació Tema Projecte situació
  • INTRUMENTS D’AVALUACIÓ COMPETENCIAL
  • KPSI : Knowledge and Prior Study Inventory
    • · Qüestionari d’autoavaluació que permet d’una manera ràpida i fàcil efectuar una AI.
    • · Ens ofereix informació sobre la percepció que té cada alumne/a sobre el seu grau de coneixement en relació als continguts que es volen treballar.
    • · Es important incloure els prerequisits d’aprenentatge.
    Ceip Can Besora . Imma Buñuel
  • EXEMPLES KPSI: CONSTRUIR UN CIRCUIT Assenyala en cada cas en que creguis adequat: Ceip Can Besora. Imma Buñuel (Font Neus Sanmartí) No en tinc ni idea Ho se una mica Ho sé Ho sé força Ho puc explicar als altres 1.Conec quins són els elements d’un circuit 2.Sé com representar els elements d’un circuit. 3.Sé com funciona un circuit. 4.Puc explicar com es transforma l’energia en un circuit 5.Sé com construir un circuit tancat.
  • EXEMPLE KPSI: ACTITUD DAVANT L’ESTUDI DE LES PLANTES
    • Què estic disposat/ disposada a fer? Assenyala en cada cas el que creguis adequat:
    Ceip Can Besora. Imma Buñuel. ( Font: Neus Sanmartí) Estic molt disposat/da Estic una mica disposat/sa No estic gens disposat/da 1.Estic disposat/da a portar plantes o llavors de casa per a la classe? 2.Estic disposat/da a regar les plantes quan em toqui el càrrec de regar? 3.Estic disposat/da a regar les plantes encara que no em toqui? 4. Estic disposat/da a portar plantes per a les altres classes? 5. Estic disposat/da a endur-me una planta a casa durant les vacances i tenir-ne cura jo i no els meus pares? 6. Estic disposat/da a mantenir net i tenir cura del jardí del pati? ( no tirar papers, no trepitjar-lo...) 7. Estic disposat/da a recollir els papers que veig a terra encara que no ens hagi tirat jo?
  • XARXES SISTÈMIQUES Ceip Can Besora. Imma Buñuel · Basades en l’organitzacióen categories de les respostes dels alumnes a preguntes obertes dibuixant xarxes estructurals. · Es codifica en funció del tipus de raonament. · Comprendre el significat que els alumnes donen , la seva interpretació El coneixement es construeix. Procés actiu, dinàmic i intencional. Les respostes dels alumnes ens mostren les etapes del seu procés, el seu desenvolupament cognitiu Objectiu: recollir totes les idees prèvies per analitzar-les, identificar concepcions alternatives i quins requisits no es coneixen
  • Exemple de xarxa sistèmica per conèixer que saben els/les alumnes sobre el concepte d’ésser viu
    • Encercla allò que creus que és un ésser viu:
      • pèsol ocell llibreta pedra arbre
    • Explica què t’ho fa pensar.
    • Fes tres dibuixos que representin la història de la vida d’una mongeta.
    • Fes tres dibuixos que representin la història de la vida d’una granota.
    Ceip Can Besora. Imma Buñuel ( Font Neus Sanmarti)
  • Criteri Idees expressades Codi Identificació dels organismes Encercla: pèsol, ocell, arbre 1 Encercla només els dos animals 2 Encercla: ocell, arbre 3 Barreja organismes i objectes. 4 Encercla totes les paraules 5 Explicació del concepte d’organisme Té vida 6 Funció de nutrició: S’alimenta 7 Funció de relació : Moviment ( vola) 8 Funció de reproducció : creixement 9 No ho sé 10 Concepte de cicle vital de la mongeta Identifica totes les fases del cicle 11 Identifica llavor i germinació 12 Identifica creixement 13 Identifica formació de la flor 14 Identifica formació del fruit 15 Identifica i relaciona les diferents fases 16 No dibuixa res 17 Concepte de cicle vital de la granota Identifica totes les fases 18 Identifica ou i eclosió 19 Desenvolupament del cap gros 20 Granota adulta 21 Identifica i relaciona les diferents fases 22 No dibuixa res 23
  • GRAELLA DE REGISTRE Nom de l’alumne/a 1 2 3 4 5 6 7 … 23 A x x x B x x C D … ..
  • MAPES CONCEPTUALS
    • . Mostren com relacionen conceptes claus que s’han après al voltant d’un tema.
    • . L’objectiu és representar relacions significatives entre conceptes en forma de proposicions.
    • . És un instrument per comunicar idees i útil en qualsevol moment de l’aprenentatge.
    Ceip Can Besora. Imma Buñuel
  • EXEMPLE DE MAPA CONCEPTUAL Paraules clau Connectors animals Poden ser vertebrats No tenen invertebrats tenen ossos gat canari marieta abella Pel plomes
        • poden ser poden ser
        • tenen no tenen
        • Poden ser poden ser
        • Tenen tenen
    VERTEBRATS INVERTEBRATS OSSOS GAT CANARI MARIETA ABELLA PÈL PLOMES ANIMALS
  • BASES D’ORIENTACIÓ
    • · Instrument d’anticipació i planificació de l’acció.
    • · Es basen en la formació per etapes de les accions mentals.
    • · Es poden fer servir tant per conceptes com per procediments.
    Ceip Can Besora. Imma Buñuel Estructuren una seqüència d’accions per tal de resoldre una situació contemplant diferents possibilitats d’inici. Anticipen i planifiquen l’acció. Representació mental del que hem de fer per tenir èxit.
  • FORMULACIÓ DE PREGUNTES PER APRENDRE Ceip Can Besora. Imma Buñuel ( font: Montserrat Roca) Preguntes que afavoreixen l’aprenentatge Exemples d’aplicació Descripció Com...? On...? Quins...? Quants...? Què passa? Com passa? Com es pot encomanar la grip? D’on surt l’aigua que hi al començament del riu? Explicació causal Per què...? A causa de què ...? Com és que...? Per què quan hi ha una passa de grip hi ha nens i nenes que no es posen malalts?. Perquè l’aigua del riu és dolça i després quan arriba al mar és salada? Comprovació Com es pot saber...? Com ho saben? Com es fa...? Es pot demostrar que...? Són possibles els resultats... en la prova? Com es pot demostrar que una malaltia és infecciosa? Com es pot demostrar que l’aigua està formada per O2 i H2? Generalització Què és...? Pertany a tal grup? Quina diferència hi ha ...? Per que... segons la teoria? Tenint en compte la resposta immunitària, què passa quan entra un virus al cos? Com és que els rius sempre van a parar al mar? Predicció Quines conseqüències...? Que pot passar? Podria ser? Què passarà si...? Formes verbals de futur o condicionals Què passaria si utilitzessim els antibiòtics descontroladament? L’aigua es gastarà? Gestió Què es pot fer per...? Com es pot resoldre...? Quines mesures s’haurien de prendre per.. Quines mesures s’haurien de prendre per evitar les morts infantils per infecció intestinal? Com van consentir fer les autopistes sense els desaigües necessaris? Opinió, valoració Què en penses? Què és per a tu més important? Com t’expliques que les causes de mortalitat infantil a Àfrica i a Europa siguin tan diferents? Té raó el Sr.... quan diu....
  • Ceip Can Besora. Imma Buñuel ( Font Montserrat Roca) Gestió Explicació causal Comprovació Generalització Predicci ó Descripció Avaluació Tema Projecte situació
  • AVALUACIÓ PER A LA DIAGNOSI O L’AVALUACIÓ INICIAL
    • Preguntes obertes i molt contextualitzades analitzant-les intentant comprendre la lògica de l’aprenent ( Ex. xarxes sistèmiques).
    • Preguntes d’opció múltiple disenyades a partir de respostes obtingudes en preguntes obertes.
    • Mapes conceptuals.
    • Formularis KPSI.
    • Portafoli o carpeta de treball .
    Ceip Can Besora. Imma Buñuel. ( Font: Neus Sanmartí)
  • AVALUACIÓ DE LA REPRESENTACIÓ D’OBJECTIUS
    • Explicitació del mestre/a dels objectius i autoavalaució de l’alumnat sobre quan creu que els va aconseguint.
    • Verbalització de l’alumnat sobre que creuen que estan a prenent o han après.
    • Diaris de classe que recullin les opinions dels alumnes sobre què creien que aprendrien contrastant-ho amb el què han après.
    • Mapes conceptuals que es van construint col·lectivament a mesura que s’aprèn un nou concepte i es relaciona amb els altres.
    • Formularis KPSI preguntant sobre el grau de coneixement dels objectius d’aprenentatge previstos i revisant posteriorment si han millorat.
    Ceip Can Besora. Imma Buñuel ( Font Neus Sanmartí)
  • AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L’ANTICIPACIÓ I PLANIFICACIÓ DE L’ACCIÓ
    • Bases d’orientació.
    • Diaris de classe que recullin què han après i com ho han après.
    • Mapes conceptuals que organitzin i interelacionin els conceptes apresos.
    • Esquemes.
    • Resums.
    Ceip Can Besora. Imma Buñuel ( Font: Neus Sanmartí)
  • AVALUACIÓ DE LA REPRESENTACIÓ O PERCEPCIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ
    • Elaboració per part dels alumnes de graelles d’avaluació que després s’aplicaran a l’autoavaluació de les seves produccions.
    • Aplicació de graelles de criteris d’avaluació elaborades pels mestres.
    • Diaris de classe on s’especifiqui que creuen que han après bé i què no acaben d’entendre.
    • Elaboració per part de l’alumnat de preguntes a partir dels criteris d’avaluació.
    • Elaboració i correcció d’exercicis en activitats de coavaluació.
    Ceip Can Besora. Imma Buñuel ( Font: Neus Sanmartí)
  • AVALUACIÓ DELS RESULTATS DELS APRENENTATGES REALITZATS
    • Activitats escrites que incloguin preguntes “productives”, és a dir, que en la seva resposta sigui necessari relacionar coneixements aplicant-los a l’anàlisi de situacions no treballades anteriorment.
    • Mapes conceptuals elaborats pels alumnes.
    • Realització de projectes que comportin aplicar els coneixements treballats, concretant-se en escrits, maquetes, murals, dramatitzacions…
    • Exposició oral sobre algun tema on calgui demostrar les relacions del què hem après.
    • Jocs de rol.
    • Respondre al qüestionari inicial i especificar els canvis produits en els coneixements.
    Ceip Can Besora. Imma Buñuel (Font Neus Sanmartí)
  • Desenvolupament Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny. Avaluació competencial
  • ARTICLE 1. OBJECTE I ÀMBIT D’APLICACIÓ
    • Als centres públics i privats i a tot l’alumnat d’educació primària que regula el Decret 142/2007, de 26 de juny.
  • ARTICLE 2. CRITERIS GENERALS
    • 2.1. En el Projecte educatiu del centre cal concretar:
      • El desenvolupament del currículum.
      • Els criteris metodològics, organitzatius i d’avaluació
      • Fixar les mesures necessàries per atendre la diversitat de l’alumnat.
      • 2.2. L’avaluació ha de ser continua i global amb l’objectiu de:
      • Constatar els avenços de l’alumnat.
      • Detectar les dificultats, esbrinar les causes i adoptar mesures per superar-les.
  • ARTICLE 2. CRITERIS GENERALS
    • 2.3. L’avaluació té un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu i ha de permetre:
    • - Millorar els aprenentatges de l’alumnat.
    • - Els processos d’ensenyament emprats.
    • - Pràctica docent.
    • - Constatar l’assoliment dels resultats de l’aprenentatge.
  • ARTICLE 2. CRITERIS GENERALS
    • 2.4. Referents per a l’avaluació:
    • - L’ Assoliment de les competències bàsiques.
    • - Els criteris d’avaluació de les àrees.
    • - Els diferents elements dels currículum.
    • - El treball fet a classe.
    • - L’interès i l’esforç demostrat per l’alumne/a.
  • ARTICLE 2. CRITERIS GENERALS
    • 2.5. Compromís alumne/a – Família en el procés d’aprenentatge.
    • Cal fer públics els criteris d’avalaució establerts en el projecte educatiu.
  • ARTICLE 3. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT
    • 3.1. Primer trimestre del curs els centres estableixen mecanismes de coordinació entre els diferents cicles i entre infantil i primària , per completar la informació de l’alumnat en relació amb els seus aprenentatges.
    • 3.2. Correspon als tutors/es portar a terme una avaluació inicial a l’inici de cada cicle que consistent:
    • - Analitzar l’informe personal del cicle anterior.
    • - Altres dades obtingudes pel mateix tutor/a.
    • 3.3. S’ha d’informar l’alumnat dels procediments formals de l’avaluació per ajudar-lo a regular els seus aprenentatges.
    • 3.4. Quan es detecten dificultats cal adoptar les mesures organitzatives i metodològiques necessàries.
  • ARTICLE 4. COMISSIÓ D’AVALUACIÓ
    • 4.1. La Comissió d’avaluació:
    • - Equip de cicle i altres professionals si s’escau.
    • - S’ha de reunir , com a mínim, un cop al trimestre.
    • - Composició : l’equip docent de cicle, presidida per el/la cap d’estudis o en qui delegui les seves funcions.
    • - El tutor/a ha d’actuar com a secretaria/a i estendre’n una acta.
    • 4.2. Sessions:
    • - S’ha d’analitzar col·lectivament l’evolució dels aprenentatges de cada alumne/a.
    • - Establir les mesures d’adequació i reforç.
    • - Estratègies, ajustaments en la programació i/o activitats educatives.
    • - Preferentment les decisions han de ser per consens.
    • - Quan el consens no sigui possible serà per majoria.
  • ARTICLE 4. COMISSIÓ D’AVALUACIÓ
    • 4.3. Després de la sessió :
    • - El tutor/a ha d’informar per escrit als pares, mares o representants legals.
    • - L’informe ha de reflectir:
    • - Resultats obtinguts en les diferents àrees del currículum.
    • - La valoració dels procés d’aprenentatge de l’alumne/a.
    • - Els aspectes personals i evolutius oportuns.
    • - Les mesures complementàries o de reforç que s’hagin adoptat o es tingui previst adoptar.
    • 4.4. Darrera sessió d’avaluació del cicle cal fer:
    • - La valoració final per àrees.
    • - Valoració global del progrés de cada un dels alumnes.
    • - Opinió fonamental del tutor/a.
    • - Per l’alumnat que assoleixi de manera incompleta els objectius del cicle decidir si roman un any més al cicle. En el cas que promocioni caldrà especificar quines actuacions es portaran a terme en el cicle següent per assolir els objectius esmentats.
    • 4.5. L’equip docent de cicle podrà decidir d’incorporar a les sessions d’avaluació els altres professionals que també hagin intervingut en el procés educatiu de l’alumnat.
  • ARTICLE 5. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
    • 5.1. Per respondre a les necessitats de tot l’alumnat cal establir en la programació d’aula les adaptacions necessàries d’acord amb els aspectes següents:
    • a) Verificar l’adequació dels objectius de la programació a les característiques de l’alumnat.
    • b) Preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un objectiu i identificar quines són les més adequades per a cada alumne/a.
    • c) Preparar noves activitats que permetin a l’alumnat que presenta més dificultats aprendre i participar plenament a l’aula i incloure de manera progressiva aquestes noves opcions de treball en la programació d’aula com a propostes que també poden ser útils per a la resta de l’alumnat.
    • d) avaluar prenent com a referent les opcions de les programacions.
  • ARTICLE 5. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
    • 5.2. Per a l’alumnat més vulnerable amb més necessitats educatives i personals caldrà elaborar un pla individualitzat :
    • a) Ha de recollir el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar l’alumne/a en els diferents moments i contextos escolars per un període de temps determinat i que s’haurà d’anar adaptant d’acord am el seu progrés.
    • b) Pot comportar que algunes àrees o part de les àrees no s’imparteixin.
    • c) El promou la CAD.
    • d) El resposable d’elaborar-lo serà el tutor/a en col·laboració amb els professionals que hi treballaran.
  • ARTICLE 5. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
    • e) També col·laboraran els pares, mares o representants legals.
    • f) El mateix/a alumne/a si la seva edat i circumstàncies ho aconsellen.
    • g) Se’ls ha d’ escolta r en el procés de presa de decisions i s’ha de tenir en compte el seu acord en les decisions finals.
    • h) Si es considera convenient també hi poden intervenir professionals d’altres àmbits com ara el social o de la salut.
    • i) L’aprova el director/a del centre amv el vistiplau de la CAD.
    • j) El tutor/a, preferentment, en farà el seguiment i la coordinació i serà el principal interlocutor amb la família, a la qual, se li ha de lliurar una còpia.
  • ARTICLE 5. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
    • El pla individualitzat ha d’incloure:
      • La identificació de les habilitats de l’alumne/a en els diferents àmbits i àrees curriculars.
      • Els objectius i les competències prioritàries d’aprenentatge de les diferents àrees o àmbits curriculars.
      • Altres objectius d’aprenentatge com ara : habilitats personals i socials i l’autonomia executiva tant en l’àmbit escolar com el famíliar, del lleure, de la salut…
      • Les ajudes tècniques i de suport que es proporcionaran a l’alumne/a en les activitats que s’han de dur a terme en els diferents entorns escolars: pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre.
      • Valoració periòdica i un registre sistemàtic del progrés de l’alumne/a per tal de fixar nous objectius i modificar, si cal, el pla.
      • L’avaluació s’ha de fer d’acord amb els objectius del pla.
      • Els centres d’educació especial i les unitats de suport a l’educació especial o altres agrupaments singulars en centres ordinaris, pel que fa a la programació i avalaució, han de seguir els criteris generals que estableix aquesta Ordre.
  • ARTICLE 6. AVALUACIÓ FINAL DE CICLE O D’ETAPA
    • 6.1. En els documents oficials, els resultats de l’avaluació de l’educació primària s’han d’expressar:
    • - Excel·lent (E)
    • - Notable (N)
    • - Bé (B) qualificacions positives
    • - Suficient (S)
    • - Insuficient (I) qualificació negativa
    • 6.2 Han de constar en tots els documents oficials i en tots els certificats oficials expedits pel centre, així com en l’informe escrit a les famílies al final de cicle.
  • ARTICLE 6. AVALUACIÓ FINAL DE CICLE O D’ETAPA
    • 6.3 - Es passa de cicle o etapa quan s’ha assolit el desenvolupament corresponent de les competències bàsiques i un grau de maduresa adequat.
    • S’accedeix al cicle següent sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixin aprofitar el nou cicle o etapa on l’alumne/a rebrà els ajuts i suports corresponents.
    • L’alumnat amb pla individualitzat ha de ser escolaritzat en el nivell que es determini en el pla.
    • 6.4. La decisió de romandre un any més en un dels tres cicles l’ha de prendre la comissió d’avaluació només una vegada al llarg de l’etapa.
    • - Cal valorar: l’assoliment dels objectius programats, l’opinió de les famílies o representants legals i les repercussions positives o negatives previsibles que respecte del procés global d’aprenentatge de l’alumne/a pugui tenir cada una de les opcions possibles.
  • ARTICLE 6. AVALUACIÓ FINAL DE CICLE O D’ETAPA
    • 6.5. L’alumnat amb un pla individualitzat pot ampliar un curs més la seva permanència a primària del que preveu l’apartat 6.4. Si afaovereix la seva evolució personal, social i dels aprenentatges.
    • - Cal comunicar-ho al director/a dels Serveis Territorials corresponents.
    • 6.6. Per l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals es pot elaborar un pla individualitzat quan el seu nivell o ritme personal d’aprenentatges i el seu grau de maduresa ho aconselli.
    • - Es pot flexibilitzar la permanència en un curs, cicle o etapa.
    • - Cal comunicar-ho al director/a dels Serveis Territorials corresponents.
  • ARTICLE 7. PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES
    • 7.1. El centre ha d’informar de l’evoluació escolar de l’alumne els pares, mares o representants legals per mitjà:
    • - D’informes escrits.
    • - Com a mínim un al final de cada trimestre del curs escolar i un en finalitzar el cicle.
    • - Entrevistes individuals.
    • - Reunions col·lectives.
    • - Altres mitjans que es considerin oportuns.
    • 7.2. La periodicitat i organització de les entrevistes individuals i col·lectives amb pares, mares o representants legals dels alumnes, les fixarà cada centre i quedaran reflectides en la programació general anual.
    • - Cal garantir :
    • - Una entrevista individual a l’inici de l’escolaritat.
    • - Una altra al llarg de cada curs.
    • - Una reunió col·lectiva a l’inici de cadascun dels cursos del cicle.
    • 7.3. En l’informe de final de cicle s’ha d’incloure la valoració global del cicle, la de les àrees i les decisions relatives al pas de cicle o etapa següent
  • ARTICLE 8. DOCUMENTS OFICIALS D’AVALUACIÓ
    • 8.1. Són documents oficials:
    • - Actes d’avaluació de final de cicle.
    • - L’expedient acadèmic.
    • - L’historial acadèmic.
    • - L’informe individualitzat ( emplena en finalitzar l’etapa)
    • - L’informe personal per trasllat.
    • 8.2. Aquests documents s’han d’ajustar als models i les característiques que estableix l’annex de l’Ordre i han d’estar sota custòdia del centre.
    • 8.3. El director/a és responsable de l’avaluació,com de totes les activitats del centre, i visa amb la seva signatura els documents oficials.
  • ARTICLE 8. DOCUMENTS OFICIALS D’AVALUACIÓ
    • 8.4. Els documents oficials han de romandre al centre i el secretari/a és el responsable de custodiar-los tant en format imprès com electrònic i de les certificacions que es sol·licitin.
    • - Si es suprimeix algun centre el Serveis Territorials corresponents han d’aportar mesures per conservar-los i traslladar-los.
    • 8.5. Les signatures dels documents han de ser autògrafes i hi ha de constar el noms i cognoms dels signants. A mesura que s’implementi la signatura electrònica es poden anar substituint pel seu equivalen en format electrònic.
    • 8.6. En tots els documents elaborats s’ha d’incorporar un ús no sexista no androcènctric del llenguatge.
  • ARTICLE 9. ACTES D’AVALUACIÓ DE FINAL DE CICLE
    • 9.1. En les actes d’avaluació de final de cicle s’hi ha de fer constar la relació nominal de l’alumnat i els resultats de l’avaluació de les àrees i la global de cicle.
    • - S’ha de fer constar si, per indicar que s’accedeix al cicle següent i no per indicar que no s’hi accedeix.
    • - També hi ha de constar si l’alumne ha seguit un pla individualitzat.
    • 9.2. Les actes s’han d’estendre durant el mes de juny per a cada un dels cicles i s’hi ha de detallar tot l’alumnat que finalitza un cicle juntament amb els resultats de l’avaluació.
    • - Les ha de signar el tutor/a.
    • - Amb els vistiplau del director/a.
    • - S’han de tancar al final del període lectiu ordinari.
    • 9.3. En les actes del cicle superior s’ha de fer constar la proposta d’accés a l’ESO.
  • DOCUMENTS OFICIALS D’AVALUACIÓ Actes d'avaluació de final de cicle Historial acadèmic PRI Informe individualitzat de final d’etapa Informe personal per trasllat Full de seguiment: observacions del procés d’aprenentatge de l’alumne/a Prescriptiu a determinar pel centre Prescriptius i oficials
  • ARTICLE 10. EXPEDIENT ACADÈMIC
    • 10.1 Recull de manera acumulativa els resultats d’avaluació obtinguts per l’alumne al llarg del cicles d’educació primària, així com la informació rellevant.
    • 10.2. Conté: dades d’identificació del centre, dades personals de l’alumne/a, resultats de l’avaluació de cada cicle, decisions de pas de cicle, mesures d’atenció a ladiversitat adoptades, el PI, si escau, i totes les observacions que la comissió d’avalaució consideri oportú fer-hi constar.
  • ARTICLE 11. HISTORIAL ACADÈMIC DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
    • 11.1 Reflecteix els resultats de l’avaluació i les decisions relatives al progrés acadèmic de l’alumnat al llarg de l’etapa. Té valor acreditatiu dels estudis cursats.
    • 11.2 Recull: dades identificatives de l’alumne/a, àrees cursades en cada un dels cicles de l’escolarització i resultats d’avalaució obtinguts en cada cicle i àrea, i les decisions sobre el pas al cicle següent i la data: data de la proposta d’accés a l’ESO i informació relativa als canvis de centre, i també si ha seguit un PI.
    • 11.3. En finalitzar l’etapa s’ha de lliurar a l’alumne/a i se n’ha d’enviar una còpia al centre d’educació secundària, a petició d’aquest, juntament amb l’informe individualitzat. Aquestes circumstàncies s’han de reflectir en l’expedient acadèmic.
  • ARTICLE 12. INFORME INDIVIDUALITZAT
    • 12.1 L’informe individualitzat de final d’etapa l’ha d’elaborar el tutor/a un cop escoltat l’equip de mestres i ha d’informar del procés seguit per l’alumne i del nivell d’adquisició dels aprenentatges i de les competències bàsiques.
    • - Si ha de fer constar la informació necessària per a la continuïtat del procés d’aprenentatge i altres aspectes que es considerin rellevants.
    • 12.2 El centre emissor i el receptor han de garantir la confidencialitat de les dades que conté aquest document.
  • ARTICLE 13. TRASLLAT DE CENTRE
    • 13.1 El centre d’origen ha de transmetra al centre de destinació, i a petició d’aquest, l’historial acadèmic de l’educació primària i, si s’escau, l’informe personal per trasllat ( article 14) amb l’acreditació que les dades que conté concorden amb l’expedient que es custodia en el centre.
    • 13.2 El centre receptor ha d’obrir el corresponent expedient acadèmic.
    • 13.3 La matriculació de l’alumne/a adquirirà caràcter definitiu un cop rebut l’historial acadèmic degudament formalitzat.
    • 13.4 Quan el trasllat es fora de Catalunya les qualificacions s’han de codificar: Excel·lent (SB), notable (NT), Bé (B), suficient (SU), insuficient (IN).
    • 13.5 Quan el trasllat és a comunitats on el català no és llengua oficial, cal redactar l’informe personal per trasllat i l’historial acadèmic en català i castellà.
  • ARTICLE 14. INFORME PERSONAL PER TRASLLAT
    • 14.1 Si el trasllat es produeix sense haver completat un cicle sencer, s’emetrà un informe personal on es farà constar la informació recollida de l’equip docent necessària per a la continuïtat del procés d’aprenentatge. Com a mínim ha de tenir:
    • - Resultats parcials de l’avaluació.
    • - Descripció, si s’escau, de les mesures educatives complementàries de reforç i suport realitzades.
    • - Totes les observacions que es considerin oportunes sobre el progrés general de l’alumne/a.
    • 14.2. L’informe personal per trasllat l’ha d’elaborar i signar el tutor/a amb el vistiplau de la direcció del centre, a partir de les dades facilitades per l’equip docent de l’alumne/a.
  • ARTICLE 15. ALTRES DOCUMENTS D’AVALUACIÓ
    • 15.1 Cada mestre/a ha de disposar d’un registre o full de seguiment per recollir sistemàticament les observacions dels procés d’aprenentatge de cada alumne/a.
    • 15.2. En el Projecte Educatiu cada centre adoptarà els models que consideri més adequats per a aquest registre o full de seguiment.
  • ARTICLE 16. COORDINACIÓ ENTRE ELS CENTRES DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA
    • 16.1 En la programació del primer trimestre del curs els centres de primària han de preveure la realització d’entrevistes entre el tutor/a del cicle superior de primària i el tutor/a de primer d’ESO per completar informació els aprenentatges dels alumnes.
    • 16.2 Els centres de primària han d’estar oberts a les sol·licituds d’informació complementària que els puguin demanar els centres de secundària que acull al seu alumnat.
  • ARTICLE 17 SUPERVISIÓ DE LA INSPECCIÓ D’EDUCACIÓ
    • . Correspon a la Inspecció d’Educació supervisar:
    • - El procediment d’avaluació de cada centre.
    • - Vetllar per la seva adequada integració en el procés educatiu de l’alumnat i la seva correcció formal, així com, per les mesures d’atenció a la diversitat.
    • - Proposar mesures que contribueixin a millorar-lo.
  • ARTICLE 18. CUSTÒDIA DE LA DOCUMENTACIÓ
    • Tots els documents oficials de l’avaluació s’han de conservar en el centre a disposició de la Inspecció per a possibles comprovacions.
  • ARTICLE 19. DADES PERSONALS DE L’ALUMNAT
    • Pel que fa a l’obtenció de dades personals de l’alumnat i la seva cessió entre els centres i a la seguretat i confidencialitat d’aquestes dades, cal ajustar-se al que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i, en tot cas, al que estableix la disposició addicional 23 de la Llei orgànica 2/2006. de 3 de maig, d’educació .
  • DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA
    • Validesa del llibre d’escolaritat:
    • Els llibres d’escolaritat de l’ensenyament bàsic tenen efectes d’acreditació que estableix la legislació vigent fins a la finalització dels curs 2006-07.
    • Quan l’obertura de l’historial acadèmic de l’educació primària comporti la continuació de l’anterior llibre d’escolaritat, cal consignar-ne la sèrie i el número en l’historial acadèmic .
    • Aquestes circumstàncies també s’han de reflectir en l’expedient acadèmic corresponent.