0
La noció de mode verbal
dels alumnes de la secundària
obligatòria
Carme Durán Rivas
Grup GREAL

I Congrés Internacional so...
Estructura de la presentació
Punt de partida
Objectius generals i específics
Marc teòric
Metodologia
Resultats
Conclusions ...
Punt de partida
Interès personal i professional
Partim del pressupòsit que el parlant necessita
entendre com funciona el sistema lingüísti...
GREAL
L’activitat metalingüística i l’ensenyament de l’escriptura
(Camps, 1994; Camps i Milian, 2000; Camps, Guasch,
Milia...
Relacions entre ús, sistematizació i reflexió sobre l’ús

Ús

Sistematització

Reflexió
Justificació del tema: el mode subjuntiu
Context d’estudis sobre la construcció de la categoria
verb i sobre l’activitat me...
Hipòtesis de partida
L'estudi dels modes verbals presenta una gran complexitat,
tant des del punt de vista de la lingüísti...
Hi ha intervencions didàctiques que propicien la reflexió
sobre la llengua més que d’altres. La tasca de contrast entre
ora...
Objectius de la investigació
Conèixer les característiques dels sabers gramaticals
d’estudiants de la secundària obligatòria al voltant de
la categoria...
Preguntes de recerca
1. ¿Quin coneixement han construït els estudiants de
secundària sobre el concepte mode verbal i més
c...
Marc de la investigació

1

Activitat metalingüística
i ensenyament de la
gramàtica

2
El mode verbal: el
subjuntiu
Activitat metalingüística i ensenyament de la
gramàtica

A. Models de desenvolupament metalingüístic (Culioli, 1990; Karmi...
El mode subjuntiu: un cabdell amb molts
caps per lligar
Complexitat epistemològica
A. Relacions mode i modalitat (Bybee i ...
Metodologia
Coordenades de la recerca
A. Estudi de cas (Feagin, Orum i Sjoberg, 1991; Yin, 2003)
B. Context natural d’aula (Coll i Sán...
DISSENY
DE LA
RECERCA
Dispositiu
didàctic

Textos en petits grups
Diari de camp
Enregistrament de les interaccions
Entrevi...
Textos escrits en petit grup
Textos escrits en petit grup
Textos escrits en petit grup
Textos escrits en petit grup
A. Context i participants
B. Implementació
C. Selecció de dades per a l’ànalisi
Tractament i anàlisi de les dades
Xarxes sistèmiques (Bliss, Monk i Orgbon, 1963; Camps i altres, 2001;
Notario, 2001; Dur...
Tractament i anàlisi de les dades
Xarxes sistèmiques (Bliss, Monk i Orgbon, 1963; Camps i altres, 2001;
Notario, 2001; Dur...
Resultats
Textos escrits en petit grup
El subjuntiu en les oracions de relatiu

4B
La primera (1a) y la segunda (1b) oración
significan lo mismo porque se trata del
mismo verbo y cambia la conjugación
verb...
65%

71%
Atenció a la forma
1. Forma (fonològica/gràfica)
La diferencia entre las oraciones 1a y 1b
consiste en la palabra sepa en l...
Atenció a la forma
1. Forma (morfològica)
La diferencia entre las oraciones 1a y 1b
consiste en la conjugación del verbo. ...
Valor específic / no específic de
l’antecedent
La diferencia entre las oraciones 1a y 1b
consiste en que en una busca a una ...
Conclusions parcials
Sobre la interpretación de les oracions
A. La majoria dels estudiants (88%) interpreten els matisos
q...
Conclusions parcials
Sobre els valors que atorguen al subjuntiu
A. Mostren una mirada calidoscòpica que atén a la
complexi...
El subjuntiu en les subordinades concessives

1B
47%

65%
Asserció / no asserció

La diferencia entre las oraciones 2a y 2b
consiste en que cueste es que no sabes si
va a costar ca...
El subjuntiu en oracions independents

2B
65%

77%
[…]como hemos dicho quiero parece una
orden y quisiera una pregunta. (1C)

Els estudiants no analitzen la forma per ella
m...
El subjuntiu en les subordinades substantives

4B
71%

35%
El metallenguatge
Referències formals
Llenguatge comú
[…] vienen los dos del verbo saber pero
cambian (1.1A)!
!
[…] en la frase la palabra “...
Referències formals
Llenguatge específic
[…] el mismo verbo está conjugado de
diferentes formas (1.4D)!
!
[…] la diferencia...
Referències semanticopragmàtiques
[…] este cambio se produce para saber el
conocimiento que tiene el emisor (2.4A)!
!
[…] ...
CONCLUSIONS
1
El coneixement dels estudiants
sobre el subjuntiu: relacions
entre sabers d’ús i
conceptualització
1.1

Sabers d’ús: com interpreten els estudiants la
selecció modal

Interpretació dels
enunciats

El criteri pragmàtic
en ...
1.2

Sabers conceptuals: el procés d’abstracció cap a la
construcció de la noció

Multiplicitats de
criteris

L’atenció a ...
2
L’activitat metalingüística en una
tasca de reflexió sobre la llengua
2
La incidència de la
intervenció didàctica
en l’emergència de
l’activitat
metalingüística dels
estudiants

Els nivells d’...
3
La construcció del discurs
metalingüístic i l’ús del
metallenguatge
3
Llenguatge comú i
específic

Necessitat de
models discursius
per parlar sobre la
llengua
CONSIDERACIONS
FINALS
A. Per reflexionar activament sobre el contrast modal, els
estudiants necessiten comprendre el sentit dels
enunciats i, per...
IMPLICACIONS
PER A
L’ENSENYAMENT
Cal vincular el mode amb la resta de categories gramaticals del
verb perquè l’estudiant comprengui que el paradigma verbal...
S’han d’establir de manera explícita les relacions entre mode i
modalitat, cosa que implica establir relacions entre gramà...
Cal conèixer les dificultats per tal de tenir-les en compte i graduarne les dificultats; partir d’exemples prototípics que p...
L’activitat metalingüística ha de ser el motor i el fonament per a
l’ensenyament de la gramàtica. Cal dissenyar dispositiu...
La noció de mode verbal dels alumnes de la secundària obligatòria
La noció de mode verbal dels alumnes de la secundària obligatòria
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

La noció de mode verbal dels alumnes de la secundària obligatòria

95

Published on

I Congrés Internacional sobre l’ensenyament de la gramàtica. Present, passat i futur.
Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de València
València, 27 i 28 de febrer de 2014

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
95
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "La noció de mode verbal dels alumnes de la secundària obligatòria"

  1. 1. La noció de mode verbal dels alumnes de la secundària obligatòria Carme Durán Rivas Grup GREAL I Congrés Internacional sobre l’ensenyament de la gramàtica. Present, passat i futur. Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de València València, 27 i 28 de febrer de 2014
  2. 2. Estructura de la presentació Punt de partida Objectius generals i específics Marc teòric Metodologia Resultats Conclusions finals
  3. 3. Punt de partida
  4. 4. Interès personal i professional Partim del pressupòsit que el parlant necessita entendre com funciona el sistema lingüístic per millorar els usos orals i escrits, i que aquest és un coneixement interessant en ell mateix que forma part dels sabers que ha d’assegurar l’escola (Camps, 1986 i 1998)
  5. 5. GREAL L’activitat metalingüística i l’ensenyament de l’escriptura (Camps, 1994; Camps i Milian, 2000; Camps, Guasch, Milian i Ribas, 2000) Els coneixements gramaticals dels estudiants (Camps et al., 2001; Notario, 2001; Durán, 2008 i 2010; Casas, 2012, i Torralba, 2012); les relacions entre conceptualització i ús (Rodríguez Gonzalo, 2011)
  6. 6. Relacions entre ús, sistematizació i reflexió sobre l’ús Ús Sistematització Reflexió
  7. 7. Justificació del tema: el mode subjuntiu Context d’estudis sobre la construcció de la categoria verb i sobre l’activitat metalingüística dels estudiants (Durán, 2008; Fontich, 2010; Rodríguez Gonzalo, 2011; Casas, 2012; Torralba, 2012) Contingut gramatical lligat a la gramàtica de l’oració, però també a la gramàtica del discurs com a element de modalització (Bybee i Fleischman, 1995; Cuenca, 2007 i 2008; Bosque i Gutiérrez-Rexach, 2009)
  8. 8. Hipòtesis de partida L'estudi dels modes verbals presenta una gran complexitat, tant des del punt de vista de la lingüística, com des de l'òptica de l'ensenyament i aprenentatge de llengües i, en canvi, es tracta d'una noció que passa molt desapercebuda a les aules de secundària. Els estudiants de secundària –nois i noies d'entre 12 i 16 anys– són capaços d'utilitzar els modes de manera adequada i d'identificar una gamma complexa d'efectes expressius a partir de l'alternança modal, però perquè puguin fer explícits aquests coneixements implícits sobre la llengua cal crear les condicions favorables.
  9. 9. Hi ha intervencions didàctiques que propicien la reflexió sobre la llengua més que d’altres. La tasca de contrast entre oracions fa opaca la llengua i fa emergir l’activitat metalingüística. El tractament dels continguts gramaticals als manuals escolars no propicia un ensenyament reflexiu del sistema verbal.
  10. 10. Objectius de la investigació
  11. 11. Conèixer les característiques dels sabers gramaticals d’estudiants de la secundària obligatòria al voltant de la categoria mode Observar el paper de la reflexió metalingüística en l’aprenentatge dels conceptes gramaticals, concretament en relació a la conceptualització del subjuntiu
  12. 12. Preguntes de recerca 1. ¿Quin coneixement han construït els estudiants de secundària sobre el concepte mode verbal i més concretament sobre el subjuntiu? 2. ¿Quin metallenguatge utilitzen per justificar el contrast entre indicatiu i subjuntiu? 3. ¿Quina incidència té la intervenció didàctica en l’emergència de l’activitat metalingüística dels estudiants? 4. Quina relació es poden establir entre les característiques del coneixement que mostren els estudiants i les característiques dels llibres de text utilitzats?
  13. 13. Marc de la investigació 1 Activitat metalingüística i ensenyament de la gramàtica 2 El mode verbal: el subjuntiu
  14. 14. Activitat metalingüística i ensenyament de la gramàtica A. Models de desenvolupament metalingüístic (Culioli, 1990; KarmiloffSmith, 1994; Gombert, 1992; Camps i altres, 1997, 2000.) B. El paper del metallenguatge en el procés de reflexió (Weinrich, 1981; Rey-Debove, 1978; Camps, 2000; Myhill, 2011); usos metalingüístics del llenguatge (Bialystok, 1991) C. Els processos de conceptualització i d’abstracció (Barth, 2001; Van Hiele, 1986): els conceptes gramaticals dels estudiants D. Un ensenyament de la gramàtica basat en l’activitat metalingüística. El diàleg com a eina cognitiva (Vigotski, 1984; Lantolf, 2000; Mercer, 1995 i 1997; Wells, 2001 i 2003). El saber metalingüístic com un coneixement en construcció
  15. 15. El mode subjuntiu: un cabdell amb molts caps per lligar Complexitat epistemològica A. Relacions mode i modalitat (Bybee i Fleischmann, 1995; Bosque i Gutiérrez-Rexach, 2009); relacions gramàtica de l’oració i gramàtica del text (Combettes, 2009; Charolles i Combettes, 2004; Cuenca, 2007 i 2008). B. Complexitat formal: TAM (Pérez Saldanya, 2010) C. La categoria mode i el sistema modal en espanyol (Bosque, 1990; RAE, 2009; Luquet, 2004; Pérez Saldanya,1988; ). Teoria de la rellevància (Ahern, 2004) Exemple de transposició didàctica: ELE. Una visió cognitiva del sistema modal (Ruiz Campillo, 1998; Castañeda, 2004)
  16. 16. Metodologia
  17. 17. Coordenades de la recerca A. Estudi de cas (Feagin, Orum i Sjoberg, 1991; Yin, 2003) B. Context natural d’aula (Coll i Sánchez, 2008) C. Enfocament interpretatiu qualitatiu (Noguerol, 1998) • Busca la comprensió i interpretació de la realitat observada D. Es complementa amb una anàlisi quantitativa (Van Lier, 1994; Ricoeur, 1986) E. Finalitat principal de la recerca en didàctica de la llengua: • Elaboració sistemàtica de coneixement del procés d’E-A de la llengua per tal de millorar les pràctiques (Camps, 2012; Camps, Guasch i Ruiz Bikandi, 2010)
  18. 18. DISSENY DE LA RECERCA Dispositiu didàctic Textos en petits grups Diari de camp Enregistrament de les interaccions Entrevistes individuals Anàlisi dels llibres de text Quadres comparatius i descriptius
  19. 19. Textos escrits en petit grup
  20. 20. Textos escrits en petit grup
  21. 21. Textos escrits en petit grup
  22. 22. Textos escrits en petit grup
  23. 23. A. Context i participants B. Implementació C. Selecció de dades per a l’ànalisi
  24. 24. Tractament i anàlisi de les dades Xarxes sistèmiques (Bliss, Monk i Orgbon, 1963; Camps i altres, 2001; Notario, 2001; Durán, 2008).
  25. 25. Tractament i anàlisi de les dades Xarxes sistèmiques (Bliss, Monk i Orgbon, 1963; Camps i altres, 2001; Notario, 2001; Durán, 2008).
  26. 26. Resultats Textos escrits en petit grup
  27. 27. El subjuntiu en les oracions de relatiu 4B
  28. 28. La primera (1a) y la segunda (1b) oración significan lo mismo porque se trata del mismo verbo y cambia la conjugación verbal. La palabra que cambia es sepa y sabe.! Grup 2B
  29. 29. 65% 71%
  30. 30. Atenció a la forma 1. Forma (fonològica/gràfica) La diferencia entre las oraciones 1a y 1b consiste en la palabra sepa en la oración 1 a y sabe en la uno b (4F)
  31. 31. Atenció a la forma 1. Forma (morfològica) La diferencia entre las oraciones 1a y 1b consiste en la conjugación del verbo. (1D)! ! La diferencia entre las oraciones 1a y 1b consiste en que el tiempo de los verbos cambia. (2C)
  32. 32. Valor específic / no específic de l’antecedent La diferencia entre las oraciones 1a y 1b consiste en que en una busca a una persona que sepa italiano, al azar, y en la segunda busca a alguien en concreto (que sabe italiano) . [...] Decimos o escribimos la primera en esta situación buscamos a alguien que tenga una característica concreta (sin importarnos quien sea) y la segunda buscamos a alguien en concreto que sabe italiano. (4D)
  33. 33. Conclusions parcials Sobre la interpretación de les oracions A. La majoria dels estudiants (88%) interpreten els matisos que hi aporta l’alternança modal. B. Per donar sentit a les oracions recreen el context en què són possibles. C. Els qui no (12%) es miren les oracions de manera descontextualitzada i això els impedeix interpretar-les adequadament. D. No hi ha diferències rellevants d’interpretació entre 1r i 4t.
  34. 34. Conclusions parcials Sobre els valors que atorguen al subjuntiu A. Mostren una mirada calidoscòpica que atén a la complexitat del contingut gramatical. B. Utilitzen criteris diversos que pertanyen a nivells de llengua diferents, però els fan servir d’una manera acumulativa i no crítica. C. Estableixen una relació directa entre mode i modalitat. D. Majoritàriament fan referència a la forma però d’una manera molt superficial. Emergeix una noció de mode que inclou -sense discriminar- les categories de TAM E. Predomina el valor de no identificació a partir de l’oposició semàntica +/- específic de l’antecedent
  35. 35. El subjuntiu en les subordinades concessives 1B
  36. 36. 47% 65%
  37. 37. Asserció / no asserció La diferencia entre las oraciones 2a y 2b consiste en que cueste es que no sabes si va a costar caro o barato cuesta ya sabes que costará caro. (1A) ! La diferencia entre las oraciones 2a y 2b consiste en que en la 2a no sabes el precio, y en la 2b supuestamente sabes el precio. (4B)
  38. 38. El subjuntiu en oracions independents 2B
  39. 39. 65% 77%
  40. 40. […]como hemos dicho quiero parece una orden y quisiera una pregunta. (1C) Els estudiants no analitzen la forma per ella mateixa, descontextualitzada, sinó en funció del significat i de l’ús en una situació comunicativa concreta. En el camí, la forma lingüística es torna transparent i el que preval és la funció
  41. 41. El subjuntiu en les subordinades substantives 4B
  42. 42. 71% 35%
  43. 43. El metallenguatge
  44. 44. Referències formals Llenguatge comú […] vienen los dos del verbo saber pero cambian (1.1A)! ! […] en la frase la palabra “cuentas” no encaja con las demás (4.1D)
  45. 45. Referències formals Llenguatge específic […] el mismo verbo está conjugado de diferentes formas (1.4D)! ! […] la diferencia entre las oraciones 3a y 3b consiste en que la primera es condicional y la segunda está en presente. (3.4F)! ! […] no concuerda la 1ª parte de la oración compuesta con la 2ª parte, ni en género ni en número (4.4B)
  46. 46. Referències semanticopragmàtiques […] este cambio se produce para saber el conocimiento que tiene el emisor (2.4A)! ! […] cambiando así el registro de formal a informal respectivamente. (3.2C)! ! […] quieren transmitir el mismo mensaje (3.2B)
  47. 47. CONCLUSIONS
  48. 48. 1 El coneixement dels estudiants sobre el subjuntiu: relacions entre sabers d’ús i conceptualització
  49. 49. 1.1 Sabers d’ús: com interpreten els estudiants la selecció modal Interpretació dels enunciats El criteri pragmàtic en la construcció del sentit Els judicis de gramaticalitat: de l’ús a la reflexió sobre l’ús
  50. 50. 1.2 Sabers conceptuals: el procés d’abstracció cap a la construcció de la noció Multiplicitats de criteris L’atenció a la forma Caracterització del mode verbal: la construcció de la noció
  51. 51. 2 L’activitat metalingüística en una tasca de reflexió sobre la llengua
  52. 52. 2 La incidència de la intervenció didàctica en l’emergència de l’activitat metalingüística dels estudiants Els nivells d’activitat metalingüística
  53. 53. 3 La construcció del discurs metalingüístic i l’ús del metallenguatge
  54. 54. 3 Llenguatge comú i específic Necessitat de models discursius per parlar sobre la llengua
  55. 55. CONSIDERACIONS FINALS
  56. 56. A. Per reflexionar activament sobre el contrast modal, els estudiants necessiten comprendre el sentit dels enunciats i, per a això, parteixen de situacions reals; alhora, per interpretar els enunciats, els cal distanciarse’n i això implica activar la reflexió sobre la llengua. B. El pas d’una consciència d’usuari que els permet detectar els valors de l’alternança modal a una consciència gramatical es mostra dificultós per als estudiants. C. La interacció entre iguals es mostra necessària però insuficient en el procés de conceptualització; es fa evident la importància de la intervenció de l’expert com a mediador i guia.
  57. 57. IMPLICACIONS PER A L’ENSENYAMENT
  58. 58. Cal vincular el mode amb la resta de categories gramaticals del verb perquè l’estudiant comprengui que el paradigma verbal no té una distribució arbitrària.
  59. 59. S’han d’establir de manera explícita les relacions entre mode i modalitat, cosa que implica establir relacions entre gramàtica de l’oració i gramàtica del text, i entre gramàtica i pragmàtica.
  60. 60. Cal conèixer les dificultats per tal de tenir-les en compte i graduarne les dificultats; partir d’exemples prototípics que permetin observar els atributs essencials per anar incorporant exemples perifèrics.
  61. 61. L’activitat metalingüística ha de ser el motor i el fonament per a l’ensenyament de la gramàtica. Cal dissenyar dispositius didàctics que facin emergir la reflexió i crear contextos favorables on parlar i escriure sobre gramàtica tingui sentit per als estudiants.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×