Els valors
del subjuntiu
Un estudi de cas sobre l’activitat metalingüística dels estudiants de secundària
a partir del con...
Estructura de la presentació
Punt de partida
Objectius generals i específics
Marc teòric
Metodologia
Resultats
Conclusions ...
Punt de partida
Interès personal i professional
Partim del pressupòsit que el parlant necessita
entendre com funciona el sistema lingüísti...
GREAL
L’activitat metalingüística i l’ensenyament de l’escriptura
(Camps, 1994; Camps i Milian, 2000; Camps, Guasch,
Milia...
Relacions entre ús, sistematizació i reflexió sobre l’ús

Ús

Sistematització

Reflexió
Justificació del tema: el mode subjuntiu
Context d’estudis sobre la construcció de la categoria
verb i sobre l’activitat me...
Hipòtesis de partida
L'estudi dels modes verbals presenta una gran complexitat,
tant des del punt de vista de la lingüísti...
Hi ha intervencions didàctiques que propicien la reflexió
sobre la llengua més que d’altres. La tasca de contrast entre
ora...
Objectius generals de la
investigació
Conèixer les característiques dels sabers gramaticals
d’estudiants de la secundària obligatòria al voltant de
la categoria...
Objectius específics
1. Descriure el coneixement construït pels alumnes de
secundària sobre el mode verbal i observar com
c...
Marc de la investigació

1

Activitat metalingüística
i ensenyament de la
gramàtica

2

El mode verbal: el
subjuntiu

3

E...
Activitat metalingüística i ensenyament de la
gramàtica

A. Models de desenvolupament metalingüístic (Culioli, 1990; Karmi...
El mode subjuntiu
Complexitat epistemològica
A. Relacions mode i modalitat (Bybee i Fleischmann,
1995; Bosque i Gutiérrez-...
El tractament del model verbal a la secundària obligatòria
Marc curricular (Decret 143/2007)
A. Enfocament competencial
B....
Metodologia
Coordenades de la recerca
A. Estudi de cas (Feagin, Orum i Sjoberg, 1991; Yin, 2003)
B. Context natural d’aula (Coll i Sán...
Té una voluntat exploratòria, de descriure
una realitat per tal d’entendre-la, però
també té la voluntat d’intervenir per
...
DISSENY
DE LA
RECERCA
Dispositiu
didàctic

Textos en petits grups
Diari de camp
Enregistrament de les interaccions
Entrevi...
Allò que succeeix a l’aula és un
esdeveniment únic, irrepetible.
[...] una classe és una activitat
social, amb un model
d’...
Dispositiu didàctic
Dispositiu didàctic
Dispositiu didàctic
Dispositiu didàctic
A. Context i participants
B. Implementació
C. Selecció de dades per a l’ànalisi
Tractament i anàlisi de les dades
Xarxes sistèmiques (Bliss, Monk i Orgbon, 1963; Camps i altres, 2001;
Notario, 2001; Dur...
Tractament i anàlisi de les dades
Xarxes sistèmiques (Bliss, Monk i Orgbon, 1963; Camps i altres, 2001;
Notario, 2001; Dur...
Resultats
Anàlisi dels llibres de text
Estructura i organització
Progressió de continguts sobre el mode verbal
Definició de mode verbal
A. Criteri morfològic: identificació del morfema
B. Criteri semanticopragmàtic: identificació del mo...
Conclusions parcials
A. Separació entre les activitats discursives i les activitats
gramaticals
B. Continguts gramaticals ...
Resultats
Textos escrits en petit grup
El subjuntiu en les oracions de relatiu

4B
La primera (1a) y la segunda (1b) oración
significan lo mismo porque se trata del
mismo verbo y cambia la conjugación
verb...
65%

71%
Atenció a la forma
1. Forma (morfològica)
La diferencia entre las oraciones 1a y 1b
consiste en la conjugación del verbo. ...
Valor específic / no específic de
l’antecedent
La diferencia entre las oraciones 1a y 1b
consiste en que en una busca a una ...
Conclusions parcials
Sobre la interpretación de les oracions
A. La majoria dels estudiants (88%) interpreten els matisos
q...
Conclusions parcials
Sobre els valors que atorguen al subjuntiu
A. Mostren una mirada calidoscòpica que atén a la
complexi...
El subjuntiu en les subordinades concessives

1B
47%

65%
Asserció / no asserció

La diferencia entre las oraciones 2a y 2b
consiste en que cueste es que no sabes si
va a costar ca...
El subjuntiu en oracions independents

2B
65%

77%
[…]como hemos dicho quiero parece una
orden y quisiera una pregunta. (1C)

Els estudiants no analitzen la forma per ella
m...
El subjuntiu en les subordinades substantives

4B
71%

35%
El metallenguatge
Referències formals
Llenguatge comú
[…] vienen los dos del verbo saber pero
cambian (1.1A)!
!
[…] en la frase la palabra “...
Referències formals
Llenguatge específic
[…] el mismo verbo está conjugado de
diferentes formas (1.4D)!
!
[…] la diferencia...
Referències semanticopragmàtiques
[…] este cambio se produce para saber el
conocimiento que tiene el emisor (2.4A)!
!
[…] ...
CONCLUSIONS
1
El coneixement dels estudiants
sobre el subjuntiu: relacions
entre sabers d’ús i
conceptualització
1.1

Sabers d’ús: com interpreten els estudiants la
selecció modal

Interpretació dels
enunciats

El criteri pragmàtic
en ...
1.2

Sabers conceptuals: el procés d’abstracció cap a la
construcció de la noció

Multiplicitats de
criteris

L’atenció a ...
2
L’activitat metalingüística en una
tasca de reflexió sobre la llengua
2
La incidència de la
intervenció didàctica
en l’emergència de
l’activitat
metalingüística dels
estudiants

Els nivells d’...
3
La construcció del discurs
metalingüístic i l’ús del
metallenguatge
3
Llenguatge comú i
específic

Necessitat de
models discursius
per parlar sobre la
llengua
4
Relacions entre els sabers dels
estudiants i els llibres de text
Tractament
simplificador davant
la complexitat

Relacions entre el
mode i la modalitat

La gramàtica com a
coneixement tanc...
CONSIDERACIONS
FINALS
A. Per reflexionar activament sobre el contrast modal, els
estudiants necessiten comprendre el sentit dels
enunciats i, per...
IMPLICACIONS
PER A
L’ENSENYAMENT
Cal vincular el mode amb la resta de categories gramaticals del
verb perquè l’estudiant comprengui que el paradigma verbal...
S’han d’establir de manera explícita les relacions entre mode i
modalitat, cosa que implica establir relacions entre gramà...
Cal conèixer les dificultats per tal de tenir-les en compte i graduarne les dificultats; partir d’exemples prototípics que p...
L’activitat metalingüística ha de ser el motor i el fonament per a
l’ensenyament de la gramàtica. Cal dissenyar dispositiu...
Els valors del subjuntiu
Els valors del subjuntiu
Els valors del subjuntiu
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Els valors del subjuntiu

545 views
417 views

Published on

Presentació de la tesi doctoral "Els valors del subjuntiu. Un estudi de cas sobre l'activitat metalingüística dels estudiants de secundària a partir del contrast modal"

Published in: Education
2 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
545
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
2
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els valors del subjuntiu

  1. 1. Els valors del subjuntiu Un estudi de cas sobre l’activitat metalingüística dels estudiants de secundària a partir del contrast modal Carme Durán Rivas Tesi doctoral dirigida per la Dra. Anna Camps Mundó i Dra. Teresa Ribas Seix Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials. Universitat Autònoma de Barcelona Bellaterra, desembre de 2013
  2. 2. Estructura de la presentació Punt de partida Objectius generals i específics Marc teòric Metodologia Resultats Conclusions finals
  3. 3. Punt de partida
  4. 4. Interès personal i professional Partim del pressupòsit que el parlant necessita entendre com funciona el sistema lingüístic per millorar els usos orals i escrits, i que aquest és un coneixement interessant en ell mateix que forma part dels sabers que ha d’assegurar l’escola (Camps, 1986 i 1998)
  5. 5. GREAL L’activitat metalingüística i l’ensenyament de l’escriptura (Camps, 1994; Camps i Milian, 2000; Camps, Guasch, Milian i Ribas, 2000) Els coneixements gramaticals dels estudiants (Camps et al., 2001; Notario, 2001; Durán, 2008 i 2010; Casas, 2012, i Torralba, 2012); les relacions entre conceptualització i ús (Rodríguez Gonzalo, 2011)
  6. 6. Relacions entre ús, sistematizació i reflexió sobre l’ús Ús Sistematització Reflexió
  7. 7. Justificació del tema: el mode subjuntiu Context d’estudis sobre la construcció de la categoria verb i sobre l’activitat metalingüística dels estudiants (Fontich, 2010; Rodríguez Gonzalo, 2011; Casas, 2012; Torralba, 2012) Contingut gramatical lligat a la gramàtica de l’oració, però també a la gramàtica del discurs com a element de modalització (Bybee i Fleischman, 1995; Cuenca, 2007 i 2008; Bosque i Gutiérrez-Rexach, 2009)
  8. 8. Hipòtesis de partida L'estudi dels modes verbals presenta una gran complexitat, tant des del punt de vista de la lingüística, com des de l'òptica de l'ensenyament i aprenentatge de llengües i, en canvi, es tracta d'una noció que passa molt desapercebuda a les aules de secundària. Els estudiants de secundària –nois i noies d'entre 12 i 16 anys– són capaços d'utilitzar els modes de manera adequada i d'identificar una gamma complexa d'efectes expressius a partir de l'alternança modal, però perquè puguin fer explícits aquests coneixements implícits sobre la llengua cal crear les condicions favorables.
  9. 9. Hi ha intervencions didàctiques que propicien la reflexió sobre la llengua més que d’altres. La tasca de contrast entre oracions fa opaca la llengua i fa emergir l’activitat metalingüística. El tractament dels continguts gramaticals als manuals escolars no propicia un ensenyament reflexiu del sistema verbal.
  10. 10. Objectius generals de la investigació
  11. 11. Conèixer les característiques dels sabers gramaticals d’estudiants de la secundària obligatòria al voltant de la categoria mode Observar el paper de la reflexió metalingüística en l’aprenentatge dels conceptes gramaticals, concretament en relació a la conceptualització del subjuntiu
  12. 12. Objectius específics 1. Descriure el coneixement construït pels alumnes de secundària sobre el mode verbal i observar com conceptualitzen el subjuntiu. 2. Observar la incidència de la intervenció didàctica en l’emergència de l’activitat metalingüística dels estudiants. 3. Analitzar el metallenguatge que utilitzen els estudiants per parlar sobre el mode verbal. 4. Descriure i analitzar els manuals escolars que utilitzen els estudiants per saber com s’aborda la noció de mode verbal i observar si és possible establir relacions entre les característiques del coneixement que mostren els estudiants i les característiques dels llibres de text
  13. 13. Marc de la investigació 1 Activitat metalingüística i ensenyament de la gramàtica 2 El mode verbal: el subjuntiu 3 El tractament del mode verbal a l’ESO: la transposició didàctica
  14. 14. Activitat metalingüística i ensenyament de la gramàtica A. Models de desenvolupament metalingüístic (Culioli, 1990; KarmiloffSmith, 1994; Gombert, 1992; Camps i altres, 1997, 2000.) B. El paper del metallenguatge en el procés de reflexió (Weinrich, 1981; Rey-Debove, 1978; Camps, 2000; Myhill, 2011); usos metalingüístics del llenguatge (Bialystok, 1991) C. Els processos de conceptualització i d’abstracció (Barth, 2001; Van Hiele, 1986): els conceptes gramaticals dels estudiants D. Un ensenyament de la gramàtica basat en l’activitat metalingüística. El diàleg com a eina cognitiva (Vigotski, 1984; Lantolf, 2000; Mercer, 1995 i 1997; Wells, 2001 i 2003). El saber metalingüístic com un coneixement en construcció
  15. 15. El mode subjuntiu Complexitat epistemològica A. Relacions mode i modalitat (Bybee i Fleischmann, 1995; Bosque i Gutiérrez-Rexach, 2009); relacions gramàtica de l’oració i gramàtica del text (Combettes, 2009; Charolles i Combettes, 2004; Cuenca, 2007 i 2008). B. Complexitat formal: TAM (Pérez Saldanya, 2010) C. La categoria mode i el sistema modal en espanyol D. Teoria de la rellevància (Sperber i Wilson, 1986; Ahern, 2004) Exemple de transposició didàctica: ELE. Una visió cognitiva del sistema modal (Ruiz Campillo, 1998; Castañeda, 2004)
  16. 16. El tractament del model verbal a la secundària obligatòria Marc curricular (Decret 143/2007) A. Enfocament competencial B. Tractament integrat de les llengües C. Ensenyament de la gramàtica al servei de l’ús, des de la reflexió Llibres de text (Torralba, 2012; Petit, 2004; Coronas, 2008; Ferrer i Rodríguez Gonzalo, 2010; Ribas, 2010; Milian, 2010; Nadeau i Fisher, 2010).
  17. 17. Metodologia
  18. 18. Coordenades de la recerca A. Estudi de cas (Feagin, Orum i Sjoberg, 1991; Yin, 2003) B. Context natural d’aula (Coll i Sánchez, 2008) C. Enfocament interpretatiu qualitatiu (Noguerol, 1998) • Busca la comprensió i interpretació de la realitat observada D. Es complementa amb una anàlisi quantitativa (Van Lier, 1994; Ricoeur, 1986) E. Finalitat principal de la recerca en didàctica de la llengua: • Elaboració sistemàtica de coneixement del procés d’E-A de la llengua per tal de millorar les pràctiques (Camps, 2012; Camps, Guasch i Ruiz Bikandi, 2010
  19. 19. Té una voluntat exploratòria, de descriure una realitat per tal d’entendre-la, però també té la voluntat d’intervenir per transformar aquesta realitat.
  20. 20. DISSENY DE LA RECERCA Dispositiu didàctic Textos en petits grups Diari de camp Enregistrament de les interaccions Entrevistes individuals Anàlisi dels llibres de text Quadres comparatius i descriptius
  21. 21. Allò que succeeix a l’aula és un esdeveniment únic, irrepetible. [...] una classe és una activitat social, amb un model d’organització, amb una estructura, amb un principi i un final que, com tots els altres tipus d’activitats socials, es construeix. Palou (2008: 124)
  22. 22. Dispositiu didàctic
  23. 23. Dispositiu didàctic
  24. 24. Dispositiu didàctic
  25. 25. Dispositiu didàctic
  26. 26. A. Context i participants B. Implementació C. Selecció de dades per a l’ànalisi
  27. 27. Tractament i anàlisi de les dades Xarxes sistèmiques (Bliss, Monk i Orgbon, 1963; Camps i altres, 2001; Notario, 2001; Durán, 2008).
  28. 28. Tractament i anàlisi de les dades Xarxes sistèmiques (Bliss, Monk i Orgbon, 1963; Camps i altres, 2001; Notario, 2001; Durán, 2008).
  29. 29. Resultats Anàlisi dels llibres de text
  30. 30. Estructura i organització
  31. 31. Progressió de continguts sobre el mode verbal
  32. 32. Definició de mode verbal A. Criteri morfològic: identificació del morfema B. Criteri semanticopragmàtic: identificació del mode (indicatiu, subjuntiu, imperatiu) C. Criteri sintàctic: relacionat amb la subordinació Aquesta diversitat de criteris no es presenta com a complementària, sinó de manera acumulativa: criteris aïllats sense relacions entre ells.
  33. 33. Conclusions parcials A. Separació entre les activitats discursives i les activitats gramaticals B. Continguts gramaticals atomitzats C. Imprecisió i simplicitat de les definicions i exemples D. Predomini d’un criteri formal en les definicions, sense atendre al significat, a l´ús o al context d’ús E. Activitats mecàniques i repetitives, sense espai per a la reflexió. F. No hi ha coordinació entre llengües per tal de fer una programació integrada. G. No hi ha una progressió en els continguts gramaticals treballats sobre el mode verbal al llarg de l’ESO H. L’explicitació de la diversitat de criteris a l’hora de definir el mode verbal no assegura la comprensió de la noció si no va acompanyada d’altres estratègies que contribueixin a l’organització dels coneixements gramaticals.
  34. 34. Resultats Textos escrits en petit grup
  35. 35. El subjuntiu en les oracions de relatiu 4B
  36. 36. La primera (1a) y la segunda (1b) oración significan lo mismo porque se trata del mismo verbo y cambia la conjugación verbal. La palabra que cambia es sepa y sabe.! Grup 2B
  37. 37. 65% 71%
  38. 38. Atenció a la forma 1. Forma (morfològica) La diferencia entre las oraciones 1a y 1b consiste en la conjugación del verbo. (1D)! ! La diferencia entre las oraciones 1a y 1b consiste en que el tiempo de los verbos cambia. (2C)
  39. 39. Valor específic / no específic de l’antecedent La diferencia entre las oraciones 1a y 1b consiste en que en una busca a una persona que sepa italiano, al azar, y en la segunda busca a alguien en concreto (que sabe italiano) . [...] Decimos o escribimos la primera en esta situación buscamos a alguien que tenga una característica concreta (sin importarnos quien sea) y la segunda buscamos a alguien en concreto que sabe italiano. (4D)
  40. 40. Conclusions parcials Sobre la interpretación de les oracions A. La majoria dels estudiants (88%) interpreten els matisos que hi aporta l’alternança modal. B. Per donar sentit a les oracions recreen el context en què són possibles. C. Els qui no (12%) es miren les oracions de manera descontextualitzada i això els impedeix interpretar-les adequadament. D. No hi ha diferències rellevants d’interpretació entre 1r i 4t.
  41. 41. Conclusions parcials Sobre els valors que atorguen al subjuntiu A. Mostren una mirada calidoscòpica que atén a la complexitat del contingut gramatical. B. Utilitzen criteris diversos que pertanyen a nivells de llengua diferents, però els fan servir d’una manera acumulativa i no crítica. C. Estableixen una relació directa entre mode i modalitat. D. Majoritàriament fan referència a la forma però d’una manera molt superficial. Emergeix una noció de mode que inclou -sense discriminar- les categories de TAM E. Predomina el valor de no identificació a partir de l’oposició semàntica +/- específic de l’antecedent
  42. 42. El subjuntiu en les subordinades concessives 1B
  43. 43. 47% 65%
  44. 44. Asserció / no asserció La diferencia entre las oraciones 2a y 2b consiste en que cueste es que no sabes si va a costar caro o barato cuesta ya sabes que costará caro. (1A) ! La diferencia entre las oraciones 2a y 2b consiste en que en la 2a no sabes el precio, y en la 2b supuestamente sabes el precio. (4B)
  45. 45. El subjuntiu en oracions independents 2B
  46. 46. 65% 77%
  47. 47. […]como hemos dicho quiero parece una orden y quisiera una pregunta. (1C) Els estudiants no analitzen la forma per ella mateixa, descontextualitzada, sinó en funció del significat i de l’ús en una situació comunicativa concreta. En el camí, la forma lingüística es torna transparent i el que preval és la funció
  48. 48. El subjuntiu en les subordinades substantives 4B
  49. 49. 71% 35%
  50. 50. El metallenguatge
  51. 51. Referències formals Llenguatge comú […] vienen los dos del verbo saber pero cambian (1.1A)! ! […] en la frase la palabra “cuentas” no encaja con las demás (4.1D)
  52. 52. Referències formals Llenguatge específic […] el mismo verbo está conjugado de diferentes formas (1.4D)! ! […] la diferencia entre las oraciones 3a y 3b consiste en que la primera es condicional y la segunda está en presente. (3.4F)! ! […] no concuerda la 1ª parte de la oración compuesta con la 2ª parte, ni en género ni en número (4.4B)
  53. 53. Referències semanticopragmàtiques […] este cambio se produce para saber el conocimiento que tiene el emisor (2.4A)! ! […] cambiando así el registro de formal a informal respectivamente. (3.2C)! ! […] quieren transmitir el mismo mensaje (3.2B)
  54. 54. CONCLUSIONS
  55. 55. 1 El coneixement dels estudiants sobre el subjuntiu: relacions entre sabers d’ús i conceptualització
  56. 56. 1.1 Sabers d’ús: com interpreten els estudiants la selecció modal Interpretació dels enunciats El criteri pragmàtic en la construcció del sentit Els judicis de gramaticalitat: de l’ús a la reflexió sobre l’ús
  57. 57. 1.2 Sabers conceptuals: el procés d’abstracció cap a la construcció de la noció Multiplicitats de criteris L’atenció a la forma Caracterització del mode verbal: la construcció de la noció
  58. 58. 2 L’activitat metalingüística en una tasca de reflexió sobre la llengua
  59. 59. 2 La incidència de la intervenció didàctica en l’emergència de l’activitat metalingüística dels estudiants Els nivells d’activitat metalingüística
  60. 60. 3 La construcció del discurs metalingüístic i l’ús del metallenguatge
  61. 61. 3 Llenguatge comú i específic Necessitat de models discursius per parlar sobre la llengua
  62. 62. 4 Relacions entre els sabers dels estudiants i els llibres de text
  63. 63. Tractament simplificador davant la complexitat Relacions entre el mode i la modalitat La gramàtica com a coneixement tancat davant de la gramàtica com a coneixement en construcció La progressió dels coneixements
  64. 64. CONSIDERACIONS FINALS
  65. 65. A. Per reflexionar activament sobre el contrast modal, els estudiants necessiten comprendre el sentit dels enunciats i, per a això, parteixen de situacions reals; alhora, per interpretar els enunciats, els cal distanciarse’n i això implica activar la reflexió sobre la llengua. B. El pas d’una consciència d’usuari que els permet detectar els valors de l’alternança modal a una consciència gramatical es mostra dificultós per als estudiants. C. La interacció entre iguals es mostra necessària però insuficient en el procés de conceptualització; es fa evident la importància de la intervenció de l’expert com a mediador i guia.
  66. 66. IMPLICACIONS PER A L’ENSENYAMENT
  67. 67. Cal vincular el mode amb la resta de categories gramaticals del verb perquè l’estudiant comprengui que el paradigma verbal no té una distribució arbitrària.
  68. 68. S’han d’establir de manera explícita les relacions entre mode i modalitat, cosa que implica establir relacions entre gramàtica de l’oració i gramàtica del text, i entre gramàtica i pragmàtica.
  69. 69. Cal conèixer les dificultats per tal de tenir-les en compte i graduarne les dificultats; partir d’exemples prototípics que permetin observar els atributs essencials per anar incorporant exemples perifèrics.
  70. 70. L’activitat metalingüística ha de ser el motor i el fonament per a l’ensenyament de la gramàtica. Cal dissenyar dispositius didàctics que facin emergir la reflexió i crear contextos favorables on parlar i escriure sobre gramàtica tingui sentit per als estudiants.

×