Your SlideShare is downloading. ×
número 41 - Febrer de 2014

DIGITAL 2.0

vallès occidental

REBUIG MASSIU A LA
LLEI GALLARDÓN
Manifestacions a Terrassa i ...
vallès occidental

MENTEIXEN
QUAN DIUEN...
Alba Garcia
Secretària de la Dona de CCOO de Catalunya

CCOO exigeix la retirad...
vallès occidental

En
total,
més de tres
mil persones
es van manifestar entre
Terrassa i Sabadell. Homes,
dones,
nens i ne...
vallès occidental

Pablo Iglesias Turrión és politòleg, escriptor, professor de Ciència Política a la Universitat
Complute...
vallès occidental

verificando las palabras de
Anton Chéjov cuando, la desgracia no une a las gentes,
sino que las separa
...
vallès occidental

se
mo llamaba
Có
la espada

¿

?

del

id
C

útil, a fer-lo servir quan el necessiti, a coma LOMCE pret...
vallès occidental

?

alment a
s a n t re
està pas
Què

PANRICO, D'EMPRESA FAMILIAR AMB GRANS BENEFICIS A
PRE-CONCURS, PAS...
PANRI
PRE-C CO, D'EMP
R
ONCU
RS, PA ESA FAMIL
IA
SSANT
PELS R AMB GRA
FONS
DE CA NS BENEFI
C
PITAL
DE RIS IS A
C.

Panrico...
vallès occidental

breus...
Vergonya i Cocacola

Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser,
...
vallès occidental

Hi han situacions que requereixen de una resposta
immediata. Corre, vine i
ajuda’ns a que nadons,
perso...
La cita del mes
Ens trobem davant el
fet paradoxal que l’educació s’ha convertit
en un dels principals
obstacles en el cam...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Connexió Digital 2.0 Nº41 Febrer 2014

162

Published on

Connexió Digital 2.0 Nº41 Febrer 2014

Published in: Social Media
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
162
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Connexió Digital 2.0 Nº41 Febrer 2014"

  1. 1. número 41 - Febrer de 2014 DIGITAL 2.0 vallès occidental REBUIG MASSIU A LA LLEI GALLARDÓN Manifestacions a Terrassa i Sabadell CCOO contra la Llei Gallardón Més LOMCE Una lluita anomenada Panrico Vidal vs Merkel Un glop de Coca-Cola Cursa per la Justícia Social Montse Ros: L’educació ha de servir pel què ha servit sempre: perquè no t’enganyin, perquè puguis ser lliure Alba García: CCOO exigeix la retirada de la Llei Gallardón
  2. 2. vallès occidental MENTEIXEN QUAN DIUEN... Alba Garcia Secretària de la Dona de CCOO de Catalunya CCOO exigeix la retirada de la Llei Gallardón El Partit Popular ens ha tret al carrer un dia sí l’altre també des que va assumir el Govern de l’Estat fa poc més de dos l’avortament es torna a in- anys. En aquest temps hem vist com els nostres drets la- cloure en el Codi penal borals, socials, polítics, econòmics i humans estan en re- (com abans del 1985), i trocés o en perill d’extinció. passar d’una llei de termi- Fins ara la majoria d’aquests canvis han estat emmasca- nis a una llei de supòsits molt restrictiva en què les dones rats darrere justificacions diverses: exigències de la Mer- perden la categoria de ciutadanes subjectes de dret i pas- kel, de la troica, de la crisi… El cert és que amb un govern sen a dependre del sistema, que decidirà si poden o no po- de majoria ultraconservadora i a cop de decret s’estan den interrompre un embaràs, encara que sigui fruit d’una duent a terme transformacions profundes que afecten la violació, posi en risc la seva vida o no sigui factible per mal- democràcia que, com si es tractés de teixir una teranyina, formacions tan greus que facin la vida del fetus inviable. estan situant a la població en un context que recorda més Amb la potencial aprovació d’aquest nou text, el PP po- l’ordre feudal que no pas una societat democràtica del se- sarà les dones que es vegin en la necessitat d’interrompre gle XXI i a on el contracte social més o menys sòlid que el seu embaràs en situació de risc i farà com passava fa havíem aconseguit s’està trencant. trenta anys, que les dones que puguin pagar un viatge a Un país és la seva gent, la gent que té una vida, unes ne- l’estranger podran decidir i les que no s’ho puguin perme- cessitats quotidianes bàsiques, una manera de pensar di- tre econòmicament seran abocades a pràctiques que po- versa i està cansada de tants abusos, tanta violència ins- sen en risc la seva vida. La proposta és tan esperpèntica titucional i tanta prepotència. Després de diversos esclats, que ha provocat una reacció massiva i integral de la ma- vagues generals, marees i constants mobilitzacions, la que joria de la ciutadania, professionals, agents socials i polí- ara ha vessat el got ha estat la proposta de reformar la Llei tics. orgànica 2/2010, de salut sexual i reproductiva i de la in- Les CCOO de Catalunya estem sumant en aquest sentit i terrupció voluntària de l’embaràs, que el ministre estem sortint al carrer, fent accions internes i externes, d’(in)Justícia sembla haver tret de les tenebres. Només hem aprovat la nostra Resolució al Consell de la CONC, amb el nom d’Anteproyecto de ley orgànica para la pro- hem donat suport i participat en totes les cites de la Cam- tección de la vida del concebido y de los derechos de la panya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït, formada per mujer embarazada ja veiem per on van les coses: treure activistes i grups feministes i de dones de tot Catalunya, i qualsevol capacitat de decidir a les dones sobre el seu cos 2 i la seva maternitat, ja que la Plataforma Nosaltres Decidim, formada a més a més
  3. 3. vallès occidental En total, més de tres mil persones es van manifestar entre Terrassa i Sabadell. Homes, dones, nens i nenes units per la llibertat del propi cos i per un avortament lliure i gratuït. per grups polítics i sindicats. Tenim activada la nostra afi- badell, també el 14 de febrer davant la Delegació del Go- liació en les plataformes i xarxes al llarg de tot el territori i, vern a Barcelona i ho farem cada vegada que calgui fins que quan cal, en els centres de treball. aquest Avantprojecte de llei innecessari i absurd sigui reti- El dia 1 de febrer CCOO, com a membre de la Plataforma rat. Nosaltres Decidim, vam compartir amb més de 100.000 persones procedents de tot l’Estat i de tot el món la gran CCOO defensa l’actual Llei orgànica 2/2010, de salut sexual manifestació que va tenir lloc a Madrid, precedida per la ini- i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, per- ciativa del Tren de la Llibertat de les dones de la Tertulia Fe- què permet l’autonomia i la llibertat de les dones a decidir minista Les Comadres i de Mujeres por la Igualdad de Ba- en condicions d’equitat i de seguretat (tant per a elles com rredos (Astúries) per anar al Congrés dels Diputats i lliurar, per als professionals), permet tenir informació, educació per registre, l’escrit de l’Alicia Miyares, al president del Go- sexual i reproductiva, accés a la planificació de la materni- vern, el president del Congrés, la ministra Ana Mato, el mi- tat, evitar embarassos no desitjats i, en definitiva, decidir si nistre Alberto Ruiz Gallardón i els diferents grups del es vol ser mare i en quin moment. Congrés. Seguidament vam participar a la multitudinària Assemblea Les dones no estem disposades, ni aquí, ni a la UE, ni a la per la Llibertat a l’Auditori Marcelino Camacho de CCOO i, resta del món a fer cap pas enrere en drets de les dones i simultàniament, hi va haver concentracions a les grans ciu- especialment els que es refereixen a la nostra salut sexual tats i capitals europees i del món, i a ciutats i pobles de tot i al nostre dret a decidir sobre el nostre cos. Catalunya, com la de Terrassa, organitzada per la Plataforma i altres entitats, que va aplegar 1.500 persones. La lluita continua! El 8 de febrer hem tornat a sortir a diferents ciutats, com Sa3
  4. 4. vallès occidental Pablo Iglesias Turrión és politòleg, escriptor, professor de Ciència Política a la Universitat Complutense de Madrid i presentador de televisió. Presenta els programes de debat polític La Tuerka CMI (PúblicoTV) i Fort Apatxe CMI (Hispan TV). Últimament el podem gaudir formant part de debats televisius referents a política. És un dels pocs tertulians seriosos i que parlen amb coneixement i defensant l'honorabilitat situada més a l'esquerra. Jorge Moruno Danzi Llicenciat en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid i amb la tesina acabada a la UAB. Cofundador de la A.U Contrapoder i activista en moviments urbans i universitaris. Coautor del llibre "les raons dels indignats" i "Los indignados del 15 de Mayo". Investigador del IGOP-UAB (Institut de govern i polítiques públiques) i col·laborador del OSPDH (Observatori del sistema penal i els drets humans) EUROPA Jorge Moruno i Pablo Iglesias a realidad actual es la de una espiral de empobrecimiento que se extiende a cada vez más capas de la población. Paro, precariedad y subdesarrollo son los rasgos que definen toda una batería de medidas que no se limitan a recortar lo existente, sino precisamente a transformar por completo las bases de todo un modelo de convivencia. Asistimos por lo tanto a un órdago lanzado por las mismas lógicas e intereses, que a lo largo de todos los años previos a la crisis, nos han conducido hasta donde ahora nos encontramos. No son negligencias, errores del sistema, desbocamiento alocado de los poderes financieros que han acabado sometiendo a la pobre política que se ha quedado sin poder. Creo que la lectura que tenemos que hacer es, como no podría ser de otra manera, profundamente política y su trayectoria viene motivada por la propia evolución de la lucha de clases. No existe realmente una diferencia nostálgica entre un añorado capitalismo productivo de la economía terrenal, frente a un capitalismo financiero que pulula entre logaritmos en los parqués bursátiles. La propia acumulación capitalista contemporánea es indisociable de la forma financiera cuando la deuda funciona como un mecanismo de extracción de plusvalía, de aspiradora que absorbe la riqueza socialmente producida y socialmente acumulada (servicios públicos). La dictadura financiera está plagada de retórica belicista, en las plazas de la bolsa es donde se invaden los países que antes se ocupaban militarmente y desde donde se dispara la potencia del fuego de Clausewitz que apunta a la dignidad de la gente. Lo que hoy sucede es la otra cara de la economía de la deuda, primero vino el crédito, luego viene el reembolso, y en esa relación de dominación política que se da entre acreedor y deudor, se anula la democracia. Ya avisaba en 1996 Hans Tietmeyer, Presidente del Bun- L 4 desbank, que los mercados financieros jugarán cada vez más el papel de gendarmes (...) y que los políticos deben comprender que ahora están bajo el control de los mercados financieros y no solamente de los debates nacionales. Tietmeyer deja claro que la construcción de la UE es la de una institución jurídica vacía de demos, de pueblo. Sus impulsores la piensan únicamente como una nueva arquitectura, un nuevo espacio donde el capital reordena sus posiciones para impulsar un nuevo ciclo de acumulación, una vez que, la fuerza de trabajo elevó demasiado su precio y rechazaba el modelo de sociedad fabril en los años 60 y 70, impulsando una nueva composición de la fuerza de trabajo. El trabajo Todos estos años hemos consumido con el crédito especulativo la mayoría de productos que nos vendían desde el norte le salía muy caro y el capitalismo necesita abaratar siempre el trabajo. Pero el problema no reside, como destacaba Tietmeyer, en que los políticos no pueden atender a los debates nacionales, sino que la política debe someterse políticamente a los nuevos gendarmes que son los mercados financieros. El problema no es Europa, sino ésta Europa basada en acuerdos firmados por los Estados que ceden toda soberanía a instituciones no democráticas. Al no existir un catálogo común europeo, una fiscalidad compartida, al no darse aquel anhelo de Lenin esbozado en unos Estados Unidos de Europa, se ha tenido que construir a espaldas y en contra de la población. Son especialmente los países del sur los que han conformado esa Europeriferia que ha salido más perjudicada y que carga sobre sus espaldas la
  5. 5. vallès occidental verificando las palabras de Anton Chéjov cuando, la desgracia no une a las gentes, sino que las separa de ocultar la panoplia de exabruptos urbanísticos que han perpetrado nuestras élites político-económicas destruyendo el territorio a la par que inaugurando desiertos de cemento muy costosos. Todo eso puede ser cierto, pero es que esa ha sido la manera a través de la que los grandes mercados financieros, muchos de ellos bancos alemanes, han conseguido maximizar sus beneficios encontrando en los enclaves urbanísticos una muy buena vía para absorber y dar una salida temporal al excedente financiero. Es decir, sin hacer de una vivienda una hipoteca, sin endeudarse en el consumo, sin construir caóticamente, sin cooptar las administraciones públicas, ni bancos ni mercados financieros hubieran ganado lo que ganaron. La propia Alemania para presentarse como un país solvente y seguro de cara al riesgo de los inversores/especuladores, necesita asentar esa confianza que proyecta sobre la base de la precarización interna del trabajo y en mayor medida, sobre la conversión colonial de la Europa del sur. Todos estos años hemos consumido con el crédito especulativo la mayoría de productos que nos vendían desde el norte: sin deuda no había crecimiento, sin cesión soberana a las finanzas que las élites pactaron no podía haber crédito. Hasta ahora las medidas que dicen tratar de paliar los resultados de estas políticas económicas insisten en otorgarles más poder a los mismos poderes, que tras la cortina de humo en forma de lucha contra el déficit, se está perpetrando un doble secuestro que siempre va unido: el de la democracia y el de la riqueza. Pero el hecho objetivo de que los ricos y millonarios no dejan de aumentar en porcentajes y que el conjunto de la población empeora sus condiciones de vida, no debería llevarnos a lecturas equívocas de corte mecanicista que ven una revolución donde puede haber un régimen de neoservidumbre. El pesimismo antropológico tan intencionadamente inoculado que niega la posibilidad de cambiar la realidad existente, puede hacerse fuerte en su alianza con el individualismo posesivo, verificando las palabras de Anton Chéjov cuando, la desgracia no une a las gentes, sino que las separa; y donde parecería natural que dolor común debiera fundirlas hay mucha más injusticia y crueldad entre ellas que entre las relativamente contentas. Es urgente construir una mayoría social en torno a una alegría compartida, recuperar la pasión de parte de la democracia para construir una Europa más racional. Eso mal que nos pese, no surge en torno a un programa que une al 15% de la población, que si bien es fundamental un programa, creo que emerge alrededor de un proyecto emocionante y cargado de la convicción política sabiendo que podemos. Europa culpa y la deuda (no por nada ambas palabras comparten raíz etimológica en alemán), de haber vivido por encima de sus posibilidades y derrochar. Quizás por encima de las posibilidades de toda la población europea fue el gran desembolso que se hizo para acelerar la II Unificación alemana tras la caída del Muro de Berlín. La trampa discursiva en torno al relato construido y asumido, según el cual, se opone a un norte de ahorradores y productivos un sur de derrochadores y vagos, se esconde en su propio planteamiento y enmarcado. No trato aquí de negar una genealogía histórica basada en el capitalismo de ahorro que ya nos ilustró Max Weber, ni 5
  6. 6. vallès occidental se mo llamaba Có la espada ¿ ? del id C útil, a fer-lo servir quan el necessiti, a coma LOMCE pretén que s’aprenguin coses com aquesta: fets concrets, ac- partir-lo i a multiplicar-lo en col·laboració amb d’altres persones. L’escola ha d’ajudar tivitats concretes. El professorat en a discriminar la veritat de la mentida perquè diem “continguts”. El Ministerio els ha esa Internet hi ha de tot: veritat i mentida, decrit en 1300 pàgines que constitueixen “el sordenat i ordenat, fàcil i difícil d’interpretar, currículum” de la LOMCE, on estableixen què ha de saber una persona per obtenir el amb criteri i sense criteri. I després saber què val la mena memoritzar i què no. L’esgraduat escolar, o el títol de batxillerat. cola encara és l’esAquest llistat és una raresa. pai de la ciència que Per les coses que hi ha i per és l’art de buscar la les coses que no hi ha. Hi veritat. L’educació ha més religió catòlica, la ha de servir per què han decidit la conferèndonar poder a les cia episcopal. Ha desaparepersones per intergut la reflexió sobre la venir en la seva pròdiversitat sexual. Apareix la pia vida i valoració negativa de la desolidàriament en la sobediència civil. Desapavida social. El sisreix la biodiversitat. Dins tema educatiu ha de l’assignatura de Filosofia de Montse Ros i Calsina col·laborar amb les Batxillerat cal estudiar la Secretària general de la federació d’educació famílies i la societat “maièutica de l’emprenedode CCOO de Catalunya en la formació ètica, ria”, hi ha molta empreneen la formació del doria a tots els nivells. Es “Hi ha més religió catòlica, la caràcter i en la perden ensenyaments què han decidit la conferència promoció del beartístics. També es redueixen continguts de tecnolo- episcopal. Ha desaparegut la re- nestar de les pergia, que són els flexió sobre la diversitat sexual” sones. Els accurrículums ensenyaments més relacionats amb el món del treball. Són només tuals arreu del món diuen coses com aquesta. Els pedagogs en diuen “comexemples. petències”. És una raresa també per l’exhaustivitat. Els L’educació ha de servir pel què ha servit sempre: perquè no t’enganyin, perquè pucurrículums dels països del nostre entorn guis ser lliure. Digui el que digui la LOMCE. tenen entre quatre i quaranta pàgines. Mil tres-centes pàgines és un rècord mundial. Un intent ridícul d’entrar dins totes les aules i dins tots els caps de tot l’alumnat. Potser perquè no hi càpiga res més. L Però el més absurd és fer un currículum de “continguts”. Què faries tu si sents la necessitat imperiosa de saber com es deia l’espasa del Cid? Mirar a Google, oi? L’educació avui no es pot plantejar com la memorització de piles de continguts. Tota la informació és a la xarxa. L’escola ja no és ni pot ser un lloc per transmetre informació. És el lloc on ajudar l’alumne a construir coneixement amb sentit, coneixement 6 LO M E C
  7. 7. vallès occidental ? alment a s a n t re està pas Què PANRICO, D'EMPRESA FAMILIAR AMB GRANS BENEFICIS A PRE-CONCURS, PASSANT PELS FONS DE CAPITAL DE RISC. anrico bé pot ser un exemple de la cara més cruel del capitalisme en la seva actual fase del neoliberalisme més salvatge. vida venent al millor postor i el comprador, Apax Partner, empresa de les denominades de capital de risc, efectua la compra pagant un preu molt superior al valor real de l'empresa, però arriscant el menys posFundada durant els anys 60, Panrico era sible, ja que la major part del desemboruna empresa que havia crescut gràcies a No obstant això, la pírrica inversió en el sament es fa mitjançant préstecs que l'explotació dels treballadors per part de manteniment de les instal·lacions durant deixen a Panrico amb un important volum l'empresari, el “Patró” que, com en la tots aquests anys, va fer que la majoria de deute (normalment, aquests “Fons de majoria de les empreses espanyoles, tots de les fàbriques s'anessin quedant obso- Capital” entren en contacte amb empreconeixien i al que podies veure físicament letes, per la qual cosa es necessitava una ses amb dificultats de finançament, o que pels centres de treball. gran injecció de diners per mantenir el estan en venda per problemes successonegoci, que començava ja a ris, o simplement empreses que són proA mesura que l'empresa va ser creixent i tenir dificultats. I és a pietat d'altres fons i que aquests fons estenent-se pel territori nacional i estran- partir de llavors quan volen vendre-les. El procés de ger mitjançant la creació de noves empre- l'accionista majoricompravenda suposa que el ses, totes elles independents, però tari (segona genepreu és pagat en dues amb la participació dels mateixos accio- ració del parts: una amb diners del propi nistes, també va ser creixent el nombre soci fundador) en fons, i una altra a través de d'aquests, primer amb capital espanyol i el seu afany de préstecs (aquest procés es posteriorment amb l'entrada de capital treure el màxim coneix com "apalancaestranger. benefici, decimiento"). deix iniciar un Paral·lelament a aquest creixement, la procés de fuUna vegada comprada l'emlluita dels representants dels treballadors sions i absorpresa, el fons sol reestructurarva aconseguir anar millorant les seves cions del la, elimina costos (acomiada condicions de treball de forma desigual conglomerat d'empersonal), millora les seves finanen cada centre de treball, és a dir, majors preses, amb la finalices i la torna a vendre. El procés avanços allà on els treballadors es van or- tat de preparar-la per a sol ganitzar a través del sindicat i més con- la seva venda. durar entre 6 i 10 anys. Al cap del temps, cretament on l'afiliació a CCOO tenia una el fons guanya diners amb la venda de major rellevància. En el 2005 es produeix la venda i s'inicia l'empresa. aquesta nova etapa a la qual fem referrènVan ser temps en els quals el “Patró” es cia al començament d'aquestes La compra es va "apalancar" de tal mava embutxacar grans plusvàlues gràcies línies. El “Patró” ha fet el negoci de la seva nera que en 2008 el deute que suportava P a la gairebé nul·la competència dels seus productes al mercat i al baix cost de la mà d'obra, les condicions de la qual regulaven els convenis col·lectius provincials en la majoria dels centres de treball. 7
  8. 8. PANRI PRE-C CO, D'EMP R ONCU RS, PA ESA FAMIL IA SSANT PELS R AMB GRA FONS DE CA NS BENEFI C PITAL DE RIS IS A C. Panrico era ja de 560 milions d'euros. A partir d'aquí ja no importa tant el negoci sinó la recuperació el més aviat possible dels diners invertits i tornar a preparar-la per a la seva posterior venda. El nou “Patró” al que no se li veu físicament, ja que són els seus gestors qui actuen i prenen les decisions, recupera ràpidament la inversió mitjançant la venda d'actius i s'escomet un procés de reestructuració amb petites inversions i noves adquisicions amb l'objectiu d'augmentar el volum de negoci i, per tant, el valor de l'empresa. Es van vendre actius immobiliaris (es va vendre la seu de l'empresa i diverses fàbriques) i es van abandonar les exportacions, centrant el negoci a Espanya i Portugal. Un procés que va portar com a conseqüència una pèrdua important de llocs de treball. A partir d'aquest moment, l'enorme càrrega del deute i les despeses financeres i la nefasta gestió dels directius, els salaris dels quals no paraven de pujar, no podien suportar la caiguda del consum, produïda com a conseqüència de la crisi, per la qual cosa Apax Partner decideix abandonar, lliurant la seva participació en les entitats financeres capitalitzant així els seus préstecs. Apareix llavors Oaktree, un fons que acostuma a comprar per baix preu les empreses que estan en dificultats. Primer entra amb una petita participació comprant paquets de deute a algunes entitats financeres i com l'empresa necessita ampliació de capital i els bancs no estan per continuar en el negoci, Oaktree es fa amb el control de Panrico amb una petita aportació de capital, acceptant la banca una quitació del 80% del deute. Mentrestant, el negoci s'ha anat deteriorant, fins al punt d'entrar en pèrdues i és quan Oaktree inicia la seva operació, primer amenaçant amb el tancament de la planta de Santa Perpètua per aconseguir un estalvi en el cost de la mà d'obra, objectiu que aconsegueix amb la complicitat del govern de la Generalitat de Catalunya mitjançant un referèndum “amañado” i al mateix temps, igual que fes Apax, venent part dels actius que quedaven (venda de Artiach), que els reporta dividends. L'enginyeria financera ha centrat tota l'atenció dels gestors que, embutxacant-se elevats sous i quantioses indemnitzacions, endeutant a l'empresa i liquidant els seus actius, l'han portat a una situació crítica i està posant en risc el futur de més de 4000 famílies. Les més que dubtoses transaccions financeres entre els fons d'inversió pantalla radicats a Luxemburg (Bake Holco i Sarl) després dels quals s'amaga l'autèntic propietari Oaktree, els jocs financers croats i algunes pràctiques comptables és on podrien estar les causes que han provocat les dificultats financeres i de liquiditat de Panrico. Davant aquesta situació, l'empresa va prendre unilateralment la decisió de no pagar la nòmina de setembre de 2013 als treballadors per fer front al pagament de proveïdors i amenaça amb acomiadar a la meitat de la plantilla i reduir els salaris fins a un 40%, a més de comunicar la situació de pre-concurs, és a dir, una vegada més es pretén que les conseqüències de la forma de procedir dels nous patrons i els excessos d'els qui han arruïnat l'empresa les 8 paguin els treballadors. Ara els treballadors de Panrico de la Planta de Santa Perpètua, donant un gran exemple de resistència i de lluita, es troben en vaga indefinida en defensa dels seus llocs de treball i de les seves condicions laborals, mentre que l'empresa amenaça amb traslladar les seves produccions a altres fàbriques on els costos són més baixos. Una situació complicada, en la qual el nou patró busca la divisió intentant provocar la competència entre els propis treballadors. Són nous temps que ens obliguen a tenir una visió més global i menys localista del conflicte. La llibertat de moviments de capital, la falta de control en les transaccions i la globalització de l'economia ens obliguen a treballar més per la unitat de tots els treballadors i a crear les condicions perquè la mobilització i la lluita obrera tinguin una major coordinació a nivell global, única forma d'enfrontar-nos al sistema neoliberal en les millors condicions. Pedro Izquierdo del Burgo Secretari General de la Secció Sindical Intercentres de CCOO de Panrico vallès occidental
  9. 9. vallès occidental breus... Vergonya i Cocacola Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor- tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor tilles dins el sector és inviable; un sector castigat, amenaçat. De vegades no aconseguim arribar a saber si realment els actes dels altres tenen o no una intencionalitat determinada, però en el cas del diari ABC sembla una absoluta burla calculada a totes les treballadores i treballadors de Coca-Cola a l'estat. Obrir la secció d'economia el dia 30/01/2014 fent una oda a la marca i els seus grans eslògans publicitaris, alabant la mateixa i sense fer cap tipus de comentari sobre el conflicte just quan Coca-Cola està en boca de tothom, els treballadors i treballadores protestant al carrer i l'anunci de tancament de les plantes a l'estat continua sobre la taula és, si més no, de tenir molt poca vergonya. Encara que al diari ABC parlin de Coca-Cola com la patent que porta més d'un segle regalant-nos felicitat, la marca està forçant una sortida al conflicte que ningú veu viable. Sabem que la recol·locació de les diferents plan- No és difícil imaginar que la possibilitat de recol·locació ve donada de l'acceptació de les condicions de treball dels centres de destí; per descomptat CCOO s'ha oposat a aquesta possible sortida i més quan als beneficis de Coca-Cola no es reflecteix la realitat de l'empresa. De fet l'empresa ja ha pujat la seva oferta en quant a dies i mensualitats, potser perquè es veuen abocats a un judici que, tot apunta, perdran ben segur. El de Coca-Cola no deixa de ser un altre exemple més de com la Reforma Laboral aprovada amb la majoria absoluta del PP fa estralls. Una Reforma Laboral que totes i tots sabíem injusta, ineficaç, inútil...excepte els que miren des de l'altra banda del vidre. Estem amb les companyes i els companys de Coca- Vid al v s Trobada amb Angela Merkel Acció jove demanda a Merkel la fi de les polítiques d'austeritat i més inversió i desició política per fer front a l'atur Aquest dilluns 3 i dimars 4, una delegació de 10 joves sindicalistes de 8 païssos diferents (espanya, polònia, grècia, lituania, portugal, itàlia, frança, bulgària, i un representat d'ETUC i del sindicat aleman) manteniem una reunió dilluns amb la cancillera Alemana Angela Merkel i dimarts amb la ministra de treball alemana, Andrea Nahles. La trobada es va produïr a demanda de la cacillera, facilitada pel sindicat alemen DGB, i amb l'objectiu de parlar de la situació als diferents païssos i de la implementació de la Garantia Juvenil. estaven tractant la resposta a l'atur juvenil. Al voltant de la implementació de la Garantia Juvenil, Aina Vidal destacava la falta d'interés per part del govern Espanyol fet que es demostra per la no implementació de la mateixa. Va exposar els dubtes i va demanadar ala cancillera mecanismes de control per la seva evaluació i creació d'ocupació de qualitat més enllà de periodes de pràctiques o formatius que és lo únic que concreta l'esmentat pla. Va posar especial ènfasi en la necessitat d'un pressupost adequat a les necessitats i de la preocupació al voltant de la incapacitat manifesta dels diferents governs de crear ocupació de qualitat en comptes d'eterns periòdes de pràctiques o feines precaries cada cop més mal pagades. Des de Catalunya, la representat de comissions obreres Aina Vidal, Coordinadora Nacional d'Acció Jove, va destacar la devastadora situació que les polítiques d'austeritat impulsades per la cansillera estaven produïnt al país i la contradicció que representava impulsar programes com la Garantia Juvenil i les retallades derivades de l'austeritat. No és compatible, mentres existeixin polítiques de contenció, no inversió i/o retallades no serà possible la recuperació econòmica ni la reducció de l'atur juvenil. Es va comprometre també a presionar per tant de començar sense més dilació amb l'aplicació de la Garantia Juvenil. Va destacar la impassivitat i lentitud amb la que les diferents administracions i governs (local, nacional i a nivell europeu) Es va mostrar favorable a la creació d'un marc europeu on s'establíssin unes condicions bàsiques per garantir processos de Angela Merkel es va comprometre a parlar amb els diferents presidents per al de donar un impuls al diàleg social així com a plantejar la possibilitat de demandar un pressupost superior per desenvolupar les polítiques d'ocupació, tot i que deia que seria molt difícil trobar fons adicionals. Me rke l pràctiques i formatius de qualitat. Es va mostrar especialment contrària al fet que les empreses no contractéssin a les persones que estan en pràctiques i per les que cobren bonificacions. Entenia i defençava que la garantia juvenil havia de tenir un compromís per les dues parts i per tant deviem desenvolupar mecanismes per obligar a la contractació en cas de rebre fons europeus. Varem poder parlar també de la emigració forçosa, que ella anomenava mobilitat. La Coordinadora d'Acció jove destacava la situació de vulnerabilitat amb la que s'estan trobant molts joves emigrants d'Espanya que pateixen clares situacions d'explotació i racisme als països receptor com Alemania, i el mal que estava fent aquesta situació a la imatge d'Alemania i a la concepció d'Europa. La cancillera demanava paciència pel que fa a la reducció de l'atur especialment en els païssos on és més elevat, la ironia és que portem dos anys escoltant a parlar de la garantia juvenil, encara no s'ha implentat ni hi ha els fons suficients per fer-ho, però en un cap de setmana van ser capaços de desencallar el finançament a la banca. Aina Vidal responsable d’organització d’Acció Jove de CCOO de Catalunya Aquest petit gran espai... ...pretén només ser un petit homenatge per a totes les companyes i companys que continuen en conflicte amb les seves empreses. Aquestes mares, pares, filles i fills que pateixen d'una manera o altra la urpada de la mal anomenada crisi. Aquesta ferotge mossegada d'un enorme monstre anomenat Reforma Laboral que, amb acarnissament, pretén arrabassar amb el rastre de la tinta d'un bolígraf gargotejant una signatura els drets que tants anys, suor, esforç i morts han costat. Per a tota i tot aquell que se senti orgullós de pertànyer a les Comissions Obreres de Catalunya, el millor dels reconeixements. Vam estar, estem i seguirem estant. Visca les Comissions Obreres de Catalunya! 9
  10. 10. vallès occidental Hi han situacions que requereixen de una resposta immediata. Corre, vine i ajuda’ns a que nadons, persones joves i grans puguin menjar. Dona 5kg d’aliments com a inscripció. Exigeix amb nosaltres justícia social, vine a evidenciar que som moltes les persones que apostem per un model polític, econòmic i social diferent. Ens cal el teu compromís, creiem en el teu activisme, sabem que compartim valors. Vols col·laborar com a voluntari/a? Contacta’ns a la web! Si no et sents preparada o preparat per a fer la cursa, també pots participar aportant aliments el mateix dia de la cursa. Una altre opció per a col·laborar amb una causa tan important com és la finalitat de la cursa: ajudar als i les que ho necessiten! Vine! 10
  11. 11. La cita del mes Ens trobem davant el fet paradoxal que l’educació s’ha convertit en un dels principals obstacles en el camí de la intel·ligència i la llibertat de pensament. Bertrand Russell Folòsof i historiador britànic CONNEXIÓ DIGITAL 2.0 Vallès Occidental @ccoovalles www.ccoo.cat/vallesoccidental

×