Your SlideShare is downloading. ×
Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació a Catalunya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació a Catalunya

316

Published on

Monogràfic OPC (InCom -UAB) i Escacc: Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació a Catalunya, per MI Fernández Alonso #catalunya #politiquesdecomunicacio

Monogràfic OPC (InCom -UAB) i Escacc: Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació a Catalunya, per MI Fernández Alonso #catalunya #politiquesdecomunicacio

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
316
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. MONOGRÀFICImpactes de la crisi econòmica en les polítiques decomunicació a CatalunyaPer Isabel Fernández AlonsoEl concepte polítiques (nacionals) de comunicació és d’arrelllatinoamericana i es generalitza en el debats de la UNESCO dels anys setantaentre el partidaris de la doctrina de la lliure circulació internacionald’informació —essencialment, països i grans mitjans occidentals— i elsdefensors d’un Nou Ordre Mundial de la Informació i la Comunicació(NOMIC) —Països No Alineats i de l’Europa de l’Est—.Els defensors del NOMIC apostaven amb força pel drets dels estats a impulsarles seves pròpies polítiques (nacionals) de comunicació orientades a limitarels desequilibris existents en els fluxos de comunicació i cultura nord-sud. Laidea de polítiques (nacionals) de comunicació sorgeix, així, vinculada a dosobjectius clars: impulsar el desenvolupament dels països del sud a partir deldesplegament de les seves capacitats i contribuir a l’enfortiment de laidentitat cultural i de la independència nacional, una idea promogudasobretot pels països que estaven vivint processos de descolonització enaquells moments.L’aposta de la UNESCO pel projecte del NOMIC amb l’aprovació de l’InformeMacBride (1980) suposa, per tant —a més del primer gran qüestionament del’estructura de la comunicació internacional—, un reconeixement evidentdel dret dels estats a definir i implementar les seves polítiques decomunicació en els termes indicats.L’Informe MacBride i tot el debat impulsat per la UNESCO van tenir unMonogràfic Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació1 | 11
  • 2. amplíssim ressò en els àmbits acadèmics de tot el món. A Catalunya va serfonamentalment Josep Gifreu qui va introduir el concepte “polítiques(nacionals) de comunicació”, però desproveït del primer dels objectiusassenyalats (impuls del desenvolupament). Les polítiques de comunicació, talcom es plantegen a Catalunya des de la recuperació de la democràcia, esconceben com un instrument essencial per a la constitució d’un espai catalàde comunicació i per avançar en el procés de reconstrucció nacional. És a dir,com un instrument orientat a l’enfortiment de la identitat cultural, el segonobjectiu de les polítiques (nacionals) de comunicació, tal com es vanplantejar a l’esmentat debat dels anys setanta.D’aquesta manera, des de principis de la dècada dels vuitanta es comença ageneralitzar el concepte als fòrums acadèmics del Principat i,simultàniament, es comencen a desplegar a Catalunya polítiques públiquesrelacionades amb els mitjans de comunicació en un context de recuperacióde les institucions d’autogovern desaparegudes durant la dictadurafranquista.Si ens centrem en les polítiques de comunicació desenvolupades fins ara, calremarcar que amb prou feines han estat efectives en termes de configuraciód’un espai de comunicació pancatalà, però sí —almenys en part— en termesde configuració d’un espai comunicatiu propi de Catalunya. I per aconseguiraquest objectiu els governs successius (autonòmics, provincials i locals) hanutilitzat, entre d’altres, dues estratègies que es veuen particularmentafectades en l’actual context de crisi econòmica: l’impuls d’iniciativespúbliques i una política activa de subvencions als mitjans privats en català (i,des de l’any 2000, en aranès).Entre les iniciatives promogudes des del sector públic es pot assenyalar: 1. El llançament —l’any 1983— i el continu impuls de l’actual CorporacióMonogràfic Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació2 | 11
  • 3. Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), l’empresa pública audiovisual autonòmica de major dimensió i pressupost de tot l’Estat. 2. La creació —seguint el model francès— i progressiu enfortiment del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), la primera autoritat reguladora d’aquestes característiques a Espanya i actualment una de les dues úniques existents, juntament amb l’andalusa. 3. L’impuls del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, un organisme de mesurament d’audiències i consums culturals orientat inicialment a les tres grans comunitats autònomes de parla catalana. 4. Els diversos projectes gestats en les diputacions i organitzats inicialment en funció del color polític d’aquestes institucions: COMRàdio, la Xarxa de Televisions Locals o LaMalla, en el cas de la Diputació de Barcelona, i l’Agència Catalana de Notícies (ACN) o Comunicàlia, en el cas de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona. 5. La posada en marxa d’abundants mitjans públics locals (ràdios, televisions i butlletins municipals, en un nombre sense parangó en el conjunt de l’Estat).Respecte el suport públic a iniciatives impulsades des del sector privat, ja al1981 es van començar a adjudicar subvencions la quantitat de les quals s’haanat incrementant progressivament fins arribar, en el cas de les atorgadesper la Generalitat, als aproximadament vint milions d’euros anuals(declarats) en els últims anys (sense comptar, òbviament, la publicitatinstitucional). Es tracta d’ajudes directes adjudicades essencialment a lespublicacions editades totalment o en part en català o aranès en funció de lesMonogràfic Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació3 | 11
  • 4. xifres de difusió de l’any anterior, i d’ajudes a projectes concrets (premsa,ràdio, televisió i mitjans digitals). Tot això sense oblidar que l’Institut Catalàde les Indústries Culturals (ICIC) de la Generalitat de Catalunya concedeixparal·lelament subvencions a altres sectors com el cinema o el llibre. A més,no es poden desdenyar les diferents modalitats d’ajuts atorgats per lesdiputacions i municipis que, per exemple, en el cas de la TDT local privada,suposen entre el 10 i el 20% del pressupost dels operadors, segons dadespresentades pel CAC al Parlament coincidint amb l’apagada analògica.Totes les mesures apuntades han coadjuvat clarament a la configuració d’unteixit comunicatiu amb indubtables trets diferencials en el quals’adverteixen èxits contrastats —el freqüent lideratge d’audiència de Televisióde Catalunya i Catalunya Ràdio— i també elements molt menys consolidatsperò que, fins i tot en el context actual, inviten a l’optimisme. És el cas del’evident vitalitat de la denominada catosfera, que ha fet que alguns esplantegin la recuperació de la idea llançada per Gifreu fa més de de duesdècades de construir —ara gràcies a Internet— un espai “pancatalà” decomunicació.Els trets d’aquest teixit han estat àmpliament analitzats en les successivesedicions de l’Informe de la comunicació a Catalunya, elaborat des de l’any2000, amb caràcter biennal, per l’Institut de la Comunicació de la UniversitatAutònoma de Barcelona. De fet, en les diverses edicions d’aquest informe sesubratllen, a mode de síntesi inicial, els factors que progressivament hananat contribuint a l’enfortiment o al debilitament de l’espai català decomunicació.No obstant això, en els últims mesos els retalls continus de despesa públicaque acompanyen la fortíssima crisi econòmica que vivim han fet que escomenci a qüestionar la sostenibilitat d’aquest model. Una prova d’això són:Monogràfic Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació4 | 11
  • 5. 1. La dràstica reducció del pressupost de la Generalitat destinat a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i al Consell de l’Audiovisual de Catalunya . En concret, la CCMA ha passat d’ingressar 357.539.235 euros l’any 2010 a 324.278.608 el 2011, fet que implica un retall del 9,3% (33.260.627 euros), trencant, així, la tendència alcista dels últims anys, que, segons l’informe presentat per la Sindicatura de Comptes al Parlament a començaments d’octubre, reflecteix l’intent de l’Executiu tripartit de compensar les progressives pèrdues d’ingressos publicitaris d’aquesta empresa pública: la Corporació va percebre 239,73 milions d’euros de la Generalitat el 2007; 271,01 el 2008 i 320,70 el 2009. Mentrestant, en el cas del CAC el retall ha estat considerablement major (en termes proporcionals), arribant al 34,62% (3.693.294,94 euros): s’ha passat de 10.667.921,12 euros a 6.974.626,18. Davant d’aquesta situació, el Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals acordava el 23 de març de 2011 un paquet de mesures entre les que sobresurten l’elaboració d’un projecte que condueix a la fusió per absorció de les empreses Activa Multimèdia Digital i CCRTV Interactiva per part de Televisió de Catalunya, l’inici d’una negociació per reduir en un 5% les retribucions salarials dels treballadors —que més endavant seria aprovada en referèndum—, i l’impuls de mesures de racionalització de les estructures directives i dels immobles que ocupen les diverses empreses del grup audiovisual públic. Complementàriament als retalls pressupostaris esmentats —i en espera del que esdevingui de cara a l’any 2012, quan previsiblementMonogràfic Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació5 | 11
  • 6. s’incrementaran—, actualment s’està tramitant al Parlament de Catalunya per un procediment d’urgència el Projecte de llei de modificació de diverses lleis en làmbit audiovisual que preveu una reducció considerable —en el primer cas superior al 50%— dels consellers de la CCMA i del CAC amb l’objectiu, declarat en el preàmbul del projecte, de racionalitzar les estructures d’aquests organismes i reduir-ne els costos. Si bé s’ha de precisar que són moltes les veus que subratllen que el que realment s’amaga al darrera de la reforma de la llei de la CCMA és un intent d’aprofundiment en el control polític dels mitjans audiovisuals públics autonòmics. Entre aquestes veus, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, el Grup de Periodistes Ramon Barnils i tota l’oposició parlamentària —excepte el PP—, tal com s’ha posat de manifest a l’entorn del debat d’admissió a tràmit de l’esmentat projecte de llei, celebrat a principis d’octubre. 2. En relació al Baròmetre de la Comunicació i la Cultura , a principis d’abril es va començar a parlar del seu possible tancament en no poder assumir la Generalitat els més de dos milions d’euros anuals amb els quals sestava finançant aquest projecte des del seu llançament el 2007. Després de diverses negociacions amb el Govern, la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc) — impulsora del Baròmetre— anunciava el 2 de juny que havien arribat a un acord amb la Generalitat —membre del seu Patronat juntament amb professionals dels sectors empresarial i acadèmic— per garantir la seva continuïtat encara que en condicions diferents, conseqüència de l’ajustament pressupostari. Fonts de Fundacc ens han confirmat que aquest ajustament implica una reducció de l’aportació de l’Executiu autonòmic d’un 45%. Les conseqüències d’aquest retall no afectaran les tarifes que paguen lesMonogràfic Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació6 | 11
  • 7. empreses que volen disposar de les dades d’audiències i consums culturals del Baròmetre, però sí que incidiran en la representativitat de l’estudi, ja que a partir de 2012 —l’actual és un any de transició amb retalls parcials— el nombre d’entrevistes serà de 20.000 davant les 30.000 que es realitzaven fins fa poc. A més, el nombre d’onades anuals passarà de sis a tres, tal com succeïa quan aquesta iniciativa feia els primers passos. 3. En relació als projectes focalitzats en la comunicació de proximitat, la dada més significativa és, sens dubte, el tancament de Comunicàlia, encara que també són rellevants el retall sofert per l’ACN i les incerteses que es discerneixen sobre les múltiples iniciatives impulsades per la Diputació de Barcelona després del canvi polític esdevingut l’últim maig. Tot això sense oblidar la situació, més que delicada, dels consistoris municipals que, com hem indicat, han estat finançant en una part gens menyspreable els mitjans locals durant tot el període democràtic. El tancament de Comunicàlia es va anunciar i es va anar concretant durant la primavera passada. Aquesta distribuïdora de continguts per a televisions i ràdios locals, creada com a empresa de gestió pel Consorci Local i Comarcal de Comunicació l’any 2003, va comptar entre 2005 i 2009 amb unes aportacions econòmiques (de la Generalitat i de les tres diputacions implicades) que oscil·lava entre 1.750.000 i 2.000.000 deuros —la xifra més elevada, aconseguida el 2008, quan tant la Generalitat com les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona van aportar mig milió d’euros cadascuna. El 2009, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació compensava l’abandonament del Consorci per part de la Diputació de Tarragona — l’única de majoria convergent en aquell moment— incrementant laMonogràfic Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació7 | 11
  • 8. seva aportació en un 100% —fins al milió d’euros— al mateix temps que les diputacions de Girona i Lleida la reduïen a 400.000 euros cadascuna. La situació empitjora el 2010: la Generalitat redueix la subvenció en una mica més d’un 10% (890.000 euros), però les diputacions ho fan en un 50% (aporten 200.000 euros cadascuna). No obstant això, Comunicàlia va poder seguir funcionant amb 1.290.000 euros d’ajudes públiques. La decisió del tancament es produeix quan el 2011 el nou Govern de la Generalitat li indica que en cap cas podrà fer una aportació superior a 250.000 euros i les dues diputacions no es veuen capaces d’incrementar al seva aportació degut als problemes pressupostaris que arrosseguen, amb la qual cosa, a la pràctica, es tornava a reduir en un 50% el finançament públic. Es pot matisar que els ingressos provinents d’altres fonts (quotes, venda de programes, publicitat, etc.) han anat oscillant entre els 200.000 i els 300.000 · euros. Quant a l’Agència Catalana de Notícies , el seu pressupost ha passat de 4.902.000 euros el 2010 a 3.891.470 euros el 2011, fet que suposa un retall del 25,96%. Entre les conseqüències d’aquesta notable reducció es pot subratllar el tancament de les delegacions de Londres, París i Berlín, anunciat el mes de maig passat. 4. En relació a les subvencions a les iniciatives comunicatives impulsades pel sector privat, els indicadors són també molt preocupants. Segons la convocatòria feta pública l’11 i 12 de juliol passat, la quantia total de les diverses modalitats d’ajudes que s’atorgaran properament ascendeix a 6.852.320 euros, fet que suposa una reducció a l’entorn del 70% respecte l’última convocatòria, realitzada el 2009 i resolta el 20 d’abril de 2010. Si a això se li suma l’evident disminució dels ingressos publicitaris, tot apunta també capMonogràfic Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació8 | 11
  • 9. a un clar debilitament de l’espai català (privat) de comunicació. En aquest sentit, la junta de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, arran del tancament del diari Galicia Hoxe —en veure reduïdes les ajudes de la Xunta de 500.000 a 100.000 euros—, alertava a finals de juliol sobre els possibles efectes per a les publicacions en català de l’esmentat retall de subvencions. Es pot afegir que també s’ha reduït en més de la meitat —ha passat de 53 a 21,5 milions d’euros— el pressupost destinat a la publicitat institucional per al període 2011–2012.En aquest context, el Parlament de Catalunya aprovava el 7 de juliol —ambels vots a favor de CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC, Solidaritat Catalana i JoanLaporta, l’abstenció del PP i el vot en contra dels diputats de Ciutadans— unamoció presentada per Esquerra Republicana per reforçar l’espai català decomunicació en la qual es feia especial referència a la continuïtat delBaròmetre, al finançament de l’ACN i de la CCMA, i a la necessitatd’intensificar les negociacions amb el govern valencià perquè les emissionsde Televisió de Catalunya arribin a aquest territori. Una mostra evident de larellevància de les qüestions que s’apunten en aquest text.*Nota: les dades d’aquest text estan actualitzades a 7 d’octubre de 2011.Monogràfic Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació9 | 11
  • 10. Fonts consultades • Gifreu, Josep (1986): El debate internacional de la comunicación. Barcelona: Ariel. • Gifreu, Josep (director); Corominas, Maria (coordinadora) (1991): Construir l’espai català de comunicació. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Centre d’Investigació de la Comunicació. • Gifreu, Josep (2005): “L’Informe MacBride des de Catalunya: balanç d’una esperança”, a Quaderns del CAC [Barcelona], núm. 21, gener- abril, pàgs. 79–81. • Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) Dignòstic de la televisió digital terrestre local a Catalunya (setembre- octubre 2009) [En línia]. Barcelona: CAC. • 324.cat ”La CCMA aprova iniciar el procés de conversió del grup en una única societat de mitjans” • Ara “Homs adverteix que es retallaran més càrrecs a la CCMA, però garanteix que "no es tocarà la plantilla"” • Comunicació21 “Labstenció del PP permet que la reforma del CAC i la CCMA tiri endavant” “Comunicalia es veu obligada a tancar per la manca de finançament” “LACN tanca les delegacions de Nova York, París i Berlin” “Convocades les subvencions del 2011 per als mitjans de comunicació” “Convocats els ajuts del 2011 per als mitjans digitals”Monogràfic Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació10 | 11
  • 11. “El Parlament aprova una moció per reforçar lespai català de comunicació” “El govern redueix el pressupost per a la publicitat als mitjans de 53 a 21,5 milions” • Grup de Periodistes Ramon Barnils “Comunicat públic: el Grup Barnils alerta que la reforma de la Llei de la CCMA pot incrementar el control polític sobre TV3 i Catalunya Ràdio.” • Sindicat de Periodistes de Catalunya “CCMA: una involució vestida dausteritat i deficiència” • Parlament de Catalunya / iniciatives legislatives • Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya http://www15.gencat.cat/ecofin_wpres11/pdf/VOL_L_ART.pdf http://www15.gencat.cat/ecofin_wpres10/pdf/VOL_L_ART.pdf http://www15.gencat.cat/ecofin_wpres09/pdf/VOL_L_ART.pdf • Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (pressupostos 2010 i 2011) http://www15.gencat.cat/ecofin_wpres10/pdf/ED_6900.pdf http://www15.gencat.cat/ecofin_wpres11/pdf/ED_6900.pdf • Sindicatura de Comptes de CatalunyaEntrevistes telefòniques • Marc Alemany, director de Comunicació del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. • Joan Vila, director general de Comunicàlia.Monogràfic Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació11 | 11

×