Your SlideShare is downloading. ×
P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM         ELS MICROPROCESSADORS I L’EQUIPÍNDEX DE CONTINGUT...
P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMINTRODUCCIÓPer a la construcció de circuïts amb portes lòg...
P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMCOMPANYIES MÉS IMPORTANTS QUE PRODUEIXEN CIRCUÏTS VLSI    ...
P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMLa seva "velocitat" és mesurada per la quantitat doperacio...
P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMquantitat doperacions de punt flotant per unitat de temps ...
P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM      DISSIPACIÓ DE CALOR      Amb laugment en el nombre d...
P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMCOMPONENTS DEL SISTE MAEL CPU (UNITAT CENTRAL DE PROCÉS)La...
P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMconnectades de tal manera que elles poden realitzar lopera...
P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMEL RELLOTGELa majoria dels CPU, i de fet, la majoria dels ...
P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM        Laccés a les posicions demmagatzematge es pot real...
P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM        Memòria programable i esborrable de només lectura ...
P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMSIMMS I DIMMSEs tracta de la forma en què sajunten els xip...
P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMCONNECTORS EXTERNSEs tracta dels connectors per a perifèri...
P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM                                                   Incloen...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Microprocesadors i ordinador pqpi

755

Published on

Breu descripció d'un equip i els components bàsics de l'ordinador.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
755
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
23
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Microprocesadors i ordinador pqpi"

  1. 1. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM ELS MICROPROCESSADORS I L’EQUIPÍNDEX DE CONTINGUTS INTRODUCCIÓ.......................................................................................................................................2 ESCALES D’INTEGRACIÓ ........................................................................................................................2 Companyies més importants que produeixen CIrcuïts VLSI ............................................................... 3Microprocessador.....................................................................................................................................3 Funcionament ......................................................................................................................................4 RENDIMENT ..........................................................................................................................................4 ARQUITECTURA ....................................................................................................................................5 Dissipació de calor ............................................................................................................................6 CONNEXIÓ AMB L’EXTERIOR .................................................................................................................6 BUSOS DEL PROCESSADOR ...................................................................................................................6COMPONENTS DEL SISTEMA.....................................................................................................................7 EL CPU (UNITAT CENTRAL DE PROCÉS) ..................................................................................................7 ALU (UNITAT ARITMÈTIC LÒGICA ..........................................................................................................8 MICROCONTROLADOR.......................................................................................................................... 8 EL RELLOTGE .........................................................................................................................................9 PILA ......................................................................................................................................................9 MEMORIES DE LA COMPUTADORA .......................................................................................................9 MEMORIA CACHÉ ...........................................................................................................................11 SIMMs i DIMMs ..............................................................................................................................12 CONNECTORS INTERNS .......................................................................................................................12 CONNECTOR ELÈCTRIC ........................................................................................................................ 12 CONNECTORS EXTERNS ......................................................................................................................1315/01/2011 Pàgina 1
  2. 2. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMINTRODUCCIÓPer a la construcció de circuïts amb portes lògiques existeixen mètodes de simplificació jaconeguts, com ara la simplificació algebraica, el mètode de Karnaugh o el mètode anomenatde Quine-McCluskey, per tal de reduir el nombre de dispositius i, com a conseqüència, el costdel producte final. Malgrat això, si la funció a implementar és complexa la quantitat decomponents serà molt elevada.L’ús de dispositius d’alt nivell d’integració per a l’execució de circuïts redueixconsiderablement el nombre de “pastilles” a emprar; per contra, amb aquest sistema noexisteixen mètodes de simplificació, per la qual cosa la quantitat de blocs emprats en laconstrucció d’un sistema dependrà de l’enginy, de l’experiència i, en alguna ocasió, de la sortde qui dissenya.L’aparició dels dispositius LSI o VLSI (dispositius d’alta capacitat d’integració) ha revolucionatles tècniques de disseny i, la naturalesa i composició dels sistemes digitals, fent aparèixer elsconceptes de SISTEMES DIGITALS PROGRAMABLES, constituïts per un petit nombred’elements VLSI i els clàssics SISTEMES DIGITALS CABLEJATS, que coneixem i amb un elevatnombre components, portes lògiques i cablejat.ESCALES D’INTEGRACIÓCom s’ha vist abans, depenent del nombre de components que formen el circuit integrat esparla de diferents escales dintegració, que s’anomenen: SSI (Small Scale of Integration o Integració a baixa escala): Els circuits de baixa complexitat(algunes dotzenes de components en un mateix xip). Van ser els primers circuïts integrats enaparèixer i complien funcions molt bàsiques, com a portes lògiques i abasten des duns pocstransistors fins a uns 100 dells (unes 10 portes lògiques).MSI (Medium Scale of Integration o Integració a Mitja Escala): A la fi dels anys 60 es vanintroduir dispositius que contenien centenars de transistors cada xip. Econòmicament erencircuits atractius perquè, van permetre fabricar sistemes electrònics més complexos utilitzantplaques impreses més petites, ja que contenien menys components. El nombre aproximat decomponents en un xip va entre 100 i 1.000 (unes 100 portes lògiques).LSI (Large Scale Integration o Integració a gran escala): Els circuits de mitjana i alta complexitat.Es troben en aquest grup les memòries o els integrats que es fan servir per a calculadores. Elnombre de components aproximat en un circuït oscil·la entre 1.000 i 10.000 (unes 1.000 porteslògiques).VLSI (Very Large Scale Integration o Integració a molt alta escala): És un tecnologiadesenvolupada des de els anys 80, en la qual s’obtenen circuits extraordinàriament complexos,fins a 1.000 milions de transistors en un xip. En aquesta última categoria entrarien elsmicroprocessadors moderns.15/01/2011 Pàgina 2
  3. 3. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMCOMPANYIES MÉS IMPORTANTS QUE PRODUEIXEN CIRCUÏTS VLSI Intel Texas Instruments Samsung Analog Devices ATI Technologies Advanced Micro Devices (AMD) STMicroelectronics Freescale Semiconductor Infineon IBM NEC Toshiba NVIDIA Qualcomm National Semiconductor Renesas Broadcom Micron TransmetaMICROPROCESSADOREl microprocessador és el microxip més important en una computadora, se liconsidera el cervell duna computadora. Pot definir-se com un tipus de componentelectrònic en linterior del qual existeixen milers o, en ocasions milions, detransistors, les interaccions dels quals permeten realitzar les labors o funcions quetingui encomanat el xip.Pel que fa al seu funcionament, un microprocessador és un circuit integrat (CI) que incorporaen el seu interior una Unitat Central de Procés (CPU) i tot un conjunt delements lògics quepermeten enllaçar altres dispositius com a Memòries i Ports dEntrada i Sortida (I/O), formantun sistema complet dissenyat per a complir una aplicació específica. Perquè el sistema puguirealitzar la seva tasca ha dexecutar pas a pas un programa que consisteix en una o vàriesseqüències de nombres binaris o Instruccions, emmagatzemades en un o més elements dememòria, generalment externs al mateix. Laplicació més important dels microprocessadorsque va canviar totalment la forma de treballar, ha estat la computadora personal (PC).És la part de la computadora encarregada de dur a terme l’execució dels programes. Executainstruccions que se li donen a la computadora a molt baix nivell fent operacions lògiquessimples, com sumar, restar, multiplicar i dividir. Aquest dispositiu se situa generalment en unsòcol especial en la Placa o Targeta Mare.La unitat central de processos (CPU/Central Procesing Unit), està constituïda per Registres, laUnitat de Control i la Unitat Aritmètic-Lògica. En el microprocessador es processen totes lesaccions de la computadora.15/01/2011 Pàgina 3
  4. 4. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMLa seva "velocitat" és mesurada per la quantitat doperacions per segon que pot realitzar:també cridada freqüència de rellotge. La freqüència de rellotge es mesura en MHz(Megahertz) o GHz (Gigahertz).FUNCIONAMENTCom ja s’ha comentat, el microprocessador està compost bàsicament per: diversos registres,una unitat de control, una unitat aritmètic-lògica, i depenent del processador, pot contenir unaunitat en coma flotant.El microprocessador executa instruccions emmagatzemades com a nombres binarisorganitzats en seqüències en la memòria principal. Lexecució de les instruccions es potrealitzar en diverses fases: PreFetch, prelectura de la instrucció des de la memòria principal. Fetch, enviament de la instrucció al descodificador Descodificació de la instrucció, és a dir, determinar què instrucció és i per tant què sha de fer. Lectura doperands (si nhi ha). Execució, llançament de les màquines destat que duen a terme el processament. Escriptura dels resultats en la memòria principal o en els registres.La durada daquests cicles ve determinada per la freqüència de rellotge. El microprocessadores connecta a un circuit PLL (Phase-Locked Loops, llaços de seguiment de fase, buclesdenganxament de fase), normalment basat en un cristall de quars capaç de generar polsos aun ritme constant, de manera que genera diversos cicles (o polsos) en un segon. En l’actualitataquest rellotge genera milers de MHz. Durant els últims anys aquesta freqüència shamantingut en el rang dels 1,5 GHz a 4 GHz, donant com a resultat processadors amb capacitatsde procés majors comparats amb els primers que van aconseguir aquests valors. Un microprocessador és un sistema obert amb el qual pot construir-se un computador ambles característiques que es desitgi acoblant-li els mòduls necessaris.RENDIMENTEl rendiment del processador pot ser mesurat de diferents maneres, fins a fa pocs anys es creiaque la freqüència de rellotge era una mesura precisa, però aquest mite ("mite delsmegahertz") sha vist desvirtuat pel fet que els processadors no han requerit freqüències mésaltes per augmentar el seu poder de còmput.Mesurar el rendiment amb la freqüència és vàlid únicament entre processadors ambarquitectures molt similars o iguals, de manera que el seu funcionament intern sigui el mateix:en aquest cas la freqüència és un índex de comparació vàlid.La capacitat dun processador depèn fortament dels components restants del sistema,sobretot del chipset (conjunt de circuits integrats dissenyats amb base a larquitectura dunprocessador), de la memòria RAM i del programari. Però obviant aquestes característiques pottenir-se una mesura aproximada del rendiment dun processador per mitjà dindicadors com la15/01/2011 Pàgina 4
  5. 5. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMquantitat doperacions de punt flotant per unitat de temps (FLOPS), o la quantitatdinstruccions per unitat de temps (MIPS). Una mesura exacta del rendiment dun processadoro dun sistema, és molt complicada a causa dels múltiples factors involucrats en la computaciódun problema, en general les proves no són concloents entre sistemes de la mateixageneració.ARQUITECTURAEl microprocessador utilitza el mateix tipus de lògica que és usat en la unitat processadoracentral (CPU) duna computadora digital. El microprocessador és algunes vegades anomenatunitat microprocesadora (MPU). En altres paraules, el microprocessador és una unitatprocessadora de dades. En un microprocessador podem diferenciar diverses parts: Lencapsulat: és el que envolta a lhòstia de silici en si, per donar-li consistència, impedir la seva deterioració (per exemple, per oxidació per laire) i permetre lenllaç amb els connectors externs que ho acoblessin al seu sòcol a la seva placa basi. La memòria cache: és una memòria ultrarrápida que empra el micro per tenir a mà certes dades que prediciblemente seran utilitzats en les següents operacions sense haver dacudir a la memòria RAM reduint el temps despera. Per exemple: en una biblioteca, en lloc destar buscant cert llibre a través dun banc de fitxers de paper sutilitza les computadora, i gràcies a la memòria cache, obté de manera ràpida la informació. Tots els micros compatibles amb PC posseeixen la trucada cache interna de primer nivell o L1; és a dir, la que està més prop del micro, tant que està encapsulada al costat dell. Els micros més moderns (Pentium III Coppermine, Athlon Thunderbird, etc.) inclouen també en el seu interior altre nivell de caché, més gran encara que una mica menys ràpida, la caché de segon nivell o L2. Coprocessador Matemàtic: o correctament la FPU (Unitat de coma flotant). Que és la part del micro especialitzada en aquesta classe de càlculs matemàtics, antigament estava en lexterior del micro en un altre xip. Aquesta part aquesta considerada com una part "lògica" juntament amb els registres, la unitat de control, memòria i bus de dades. Els registres: són bàsicament un tipus de memòria petita amb finalitats especials que el micro té disponible per a alguns usos particulars. Hi ha diversos grups de registres en cada processador. Un grup de registres aquesta dissenyat per a control del programador i hi ha uns altres que no són dissenyats per ser controlats pel processador però que CPU els utilitza en algunes operacions en total són trenta-dos registres. La memòria: és el lloc on el processador troba les seves instruccions de programa i les seves dades. Tant les dades com les instruccions estan emmagatzemats en memòria, i el processador els presa daquí. La memòria és una part interna de la computadora i la seva funció essencial és proporcionar un espai de treball per al processador. Ports: és la manera en què el processador es comunica amb el món extern. Un port és semblat a una línia de telèfon. Qualsevol part de la circuitería de la computadora amb la qual el processador necessita comunicar-se, té assignat un nombre de port que el processador utilitza com un numero de telèfon per cridar al circuit o a parts especials.15/01/2011 Pàgina 5
  6. 6. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM DISSIPACIÓ DE CALOR Amb laugment en el nombre de transistors inclosos en un processador, el consum denergia sha elevat a nivells en els quals la dissipació natural del processador no és suficient per mantenir temperatures acceptables en el material semiconductor, de manera que es fa necessari lús de mecanismes de refredament forçat, com són els dissipadors de calor.CONNEXIÓ AMB L’EXTERIOREl microprocessador posseeix un arranjament delements metàl·lics (pines, esferes, contactes)que permeten la connexió elèctrica entre el circuit integrat que conforma el microprocessadori els circuits de la placa base.Entre les connexions elèctriques estan les dalimentació elèctrica dels circuits dins delempaquetatge, els senyals de rellotge, senyals relacionats amb dades, adreces i control.BUSOS DEL PROCESSADOREl bus és un sistema digital que transfereix dades entre els components dun ordinador o entreordinadors. Està format per cables o pistes en un circuit imprès, dispositius com a resistències icondensadors a més de circuits integrats.En els primers computadors electrònics, tots els busos eren de tipus paral·lel (comunicació permoltes pistes en el circuit imprès). La tendència en els últims anys és lús de busos serials comlUSB , Custom Firewire per a comunicacions amb perifèrics i el reemplaçament de busosparal·lels per connectar tota classe de dispositius, incloent el microprocessador amb el chipseten la pròpia placa base.Tots els processadors posseeixen un bus principal o de sistema pel qual senvien i reben totesles dades, instruccions i adreces des dels integrats del chipset o des de la resta de dispositius.Com a pont de connexió entre el processador i la resta del sistema, defineix molt delrendiment del sistema, la seva velocitat es mesura en bytes per segon.En larquitectura tradicional dIntel (usada fins a models recents), aquest bus es diu el FrontSide Bus i és de tipus paral·lel amb 64 línies de dades, 32 dadreces a més de múltiples línies decontrol que permeten la transmissió de dades entre el processador i la resta del sistema.En alguns processadors dAMD i en lIntel Core i7 shan usat altres tipus per al bus principal detipus serial.Els microprocessadors dúltima generació dIntel i molts dAMD posseeixen a més uncontrolador de memòria DDR a linterior de lencapsulat el que fa necessari la implementacióde busos de memòria del processador cap als mòduls. Aquest bus està dacord als estàndardsDDR de JEDEC i consisteixen en línies de bus paral·lel, per a dades, adreces i control. Depenentde la quantitat de canals poden existir d1 a 3 busos de memòria.15/01/2011 Pàgina 6
  7. 7. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMCOMPONENTS DEL SISTE MAEL CPU (UNITAT CENTRAL DE PROCÉS)La Unitat Central de Procés (CPU) té la missió fonamental d’executar la seqüènciad’instruccions emmagatzemades i anomenades “PROGRAMA” . El programa és representat peruna sèrie de nombres que es mantenen en una certa classe de memòria del computador. Hi haquatre passos que gairebé tots els realitza el CPU: fetch, decode, execute, i writeback, (llegir,decodificar, executar, i escriure).LLEGIR (fetch), implica el recuperar una instrucció, (que és representada per un nombre o unaseqüència de nombres), de la memòria de programa. La localització en la memòria delprograma la dona el Comptador De Programa (PC), que emmagatzema un nombre queidentifica la posició actual de la instrucció al programa. En altres paraules, el comptador deprograma indica al CPU, el lloc de la instrucció al programa actual.DECODIFICACIÓ (decode), la instrucció és dividida en parts que tenen significat per a altresunitats del CPU. La manera en què el valor de la instrucció numèrica és interpretat estàdefinida per larquitectura del conjunt dinstruccions (lISA ) del CPU. Sovint, un grup denombres en la instrucció, anomenats OPCODE, indica quina operació realitzar. Les partsrestants del nombre usualment proporcionen la informació d’aquesta instrucció, com perexemple, operands per a una operació daddició. Tals operands es poden donar com un valorconstant (anomenat valor immediat), o com un lloc per localitzar un valor, que pot ser unregistre o una adreça de memòria.EXECUCIÓ DE LA INSTRUCCIÓ (execute). Després dels passos de lectura i descodificació, és dua terme el pas de lexecució de la instrucció. Durant aquest pas, diverses unitats del CPU són15/01/2011 Pàgina 7
  8. 8. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMconnectades de tal manera que elles poden realitzar loperació desitjada. Si, per exemple, esdemana una operació daddició la UNITAT ARITMÈTIC LÒGICA (ALU) es connectarà a unconjunt dentrades i un conjunt de sortides. Les entrades proporcionen els nombres a sersumats, i les sortides contindran la suma final.ESCRIPTURA (writeback). El pas final, lescriptura, simplement "escriu" els resultats del pasdexecució a una certa forma de memòria. Molt sovint, els resultats s’escriuen en algunregistre intern del CPU per a accés ràpid per subsegüents instruccions. En altres casos elsresultats poden ser escrits a una memòria principal més lenta però més barata i més gran.Alguns tipus dinstruccions manipulen el comptador de programa en lloc de directamentproduir dades de resultat.Després de lexecució de la instrucció i lescriptura de les dades resultants, el procés sencer esrepeteix amb el següent cicle dinstrucció, normalment llegint la següent instrucció enseqüència a causa de l’ increment del valor en el comptador de programa. Si la instrucciócompletada era un salt, el comptador de programa serà modificat per contenir ladreça de lainstrucció a la qual es va saltar, i lexecució del programa continua normalment. En CPUs méscomplexos que el descrit aquí, múltiples instruccions poden ser llegides, descodificades, iexecutades simultàniament.ALU (UNITAT ARITMÈTIC LÒGICAEn computació, la Unitat Aritmètic Lògica (UAL), o Arithmetic Logic Unit (ALU), és un circuitdigital que calcula operacions aritmètiques (com suma, resta, multiplicació, etc.) i operacionslògiques (si, i, o, no), entre dos nombres.Molts tipus de circuits electrònics necessiten realitzar algun tipus doperació aritmètica, aixíque fins i tot el circuit dins dun rellotge digital tindrà una ALU minúscula que es manté sumant1 al temps actual, i es manté comprovant si ha dactivar la xiuletada del temporitzador, etc.Molts altres circuits poden contenir a linterior ALU: GPU com els que estan en les targetesgràfiques NVIDIA i ATI, FPU com el vell coprocessador numèric 80387, i processadors digitalsde senyals com els quals es troben en targetes de so Sound Blaster, lectores de CD i les TVdalta definició. Tots aquests tenen endins diverses ALU poderoses i complexes.MICROCONTROLADORUn microprocessador no és un ordinador complet. Noconté grans quantitats de memòria ni és capaç decomunicar-se amb dispositius dentrada -com un teclat,un joystick o un ratolí- o dispositius de sortida com unmonitor o una impressora. Un tipus diferent de circuitintegrat anomenat microcontrolador és de fet unordinador completa situada en un únic xip, que contétots els elements del microprocessador bàsic a mésdaltres funcions especialitzades. Els microcontroladorssempren en videojocs, reproductors de vídeo,automòbils i altres màquines.15/01/2011 Pàgina 8
  9. 9. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMEL RELLOTGELa majoria dels CPU, i de fet, la majoria dels dispositius de lògica seqüencial, són de naturalesasíncrona. És a dir, estan dissenyats i operen en funció dun senyal de sincronització. Aquestsenyal, coneguda com a senyal de rellotge, usualment pren la forma duna ona quadradaperiòdica. Calculant el temps màxim en què els senyals elèctrics poden moures en les vàriesbifurcacions dels molts circuits dun CPU, els dissenyadors poden seleccionar un períodeapropiat per al senyal del rellotge.Aquest període ha de ser més llarg que la quantitat de temps que necessita un senyal per amoures, o propagar-se, en el pitjor dels casos. Cal fixar el període del rellotge a un valorbastant major sobre el retard de la propagació del pitjor cas. És possible dissenyar tot el CPU ila manera que mou les dades al voltant dels "flancs" de pujada i baixada del senyal del rellotge.PILALa pila de lordinador, o més correctament lacumulador, sencarrega de conservar elsparàmetres de la BIOS quan lordinador està apagat. Sense ella, cada vegada queencendiéramos hauríem dintroduir les característiques del disc dur, del chipset, la data ilhora.MEMORIES DE LA COMPUTADORACom que el microprocessador no és capaç per si mateix dalbergar la gran quantitat dememòria necessària per a emmagatzemar instruccions i dades de programa (per exemple, eltext dun programa de tractament de text), poden emprar transistors com elements dememòria en combinació amb el microprocessador.Tipus de Memòria  Memòria d’accés aleatori o RAM, memòria basada en semiconductors que pot ser llegida i escrita pel microprocessador o altres dispositius de maquinari tantes vegades com es vulgui. És una memòria demmagatzematge temporal, on el microprocessador posa les aplicacions que executa lusuari i altra informació necessària per al control intern de tasques; seu contingut desapareix quan sapaga lordinador o computadora, per aquest motiu les dades que es vulguin conservar a llarg termini shagin de emmagatzemar en els discos. RAM és un acrònim de langlès Random Access Memory.15/01/2011 Pàgina 9
  10. 10. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM Laccés a les posicions demmagatzematge es pot realitzar en qualsevol ordre, per això se lanomena memòria daccés aleatori. Intel introduir el primer xip de RAM el 1970 i tenia una capacitat d1 Kb Actualment la memòria RAM per a ordinadors personals se sol fabricar en mòduls insertables anomenats DIMM, SO-DIMM i SIMM, la capacitat arriba als 512 MB, una placa base pot tenir alguns daquests.Hi ha diversos tipus de memòria daccés aleatori: o La RAM estàtica (SRAM), conserva la informació mentre estigui connectada la tensió dalimentació, i sol emprar-se com memòria cache perquè funciona a gran velocitat. o La RAM dinàmica (DRAM), és més lenta que la SRAM i ha de rebre electricitat periòdicament per a no esborrar-se. La DRAM resulta més econòmica que la SRAM i sempra com a element principal de memòria en la majoria de les computadores. o Memòria de només lectura o ROM, acrònim de Read Only Memory, memòria basada en semiconductors que conté instruccions o dades que es poden llegir però no modificar. En els ordinadors IBM PC i compatibles, les memòries ROM solen contenir el programari necessari per al funcionament del sistema i roman encara que sapagui lordinador, aquest contingut sestableix quan es fabriquen. Per crear un xip ROM, el dissenyador facilita a un fabricant de semiconductors la informació o les instruccions que es van a emmagatzemar. El fabricant produeix aleshores un o més xips que contenen aquestes instruccions o dades. Com crear xips ROM implica un procés de fabricació, aquesta creació és viable econòmicament només si es produeixen grans quantitats de xips. Els dissenys experimentals o els petits volums són més assequibles usant PROM o EPROM. El terme ROM se sol referir a qualsevol dispositiu de només lectura, incloent PROM i EPROM. Memòria programable de només lectura o PROM, acrònim de Programmable Read Only Memory, tipus de memòria de només lectura (ROM) que permet ser gravada amb dades mitjançant un maquinari anomenat programador de PROM. Una vegada que la PROM ha estat programada, les dades romanen fixos i no poden reprogramar. Atès que les ROM són rendibles només quan es produeixen en grans quantitats, sutilitzen memòries programables de només lectura durant les fases de creació del prototip dels dissenys. Noves PROM poden gravar i rebutjar durant el procés de perfeccionament del disseny.15/01/2011 Pàgina 10
  11. 11. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM Memòria programable i esborrable de només lectura o EPROM, tipus de memòria, també anomenada reprogramable de només lectura (RPROM, acrònim anglès de Reprogrammable Read Only Memory). Les EPROM (acrònim anglès de Hi havia Programmable Read Only Memory) són xips de memòria que es programen després de la seva fabricació. Són un bon mètode perquè els fabricants de maquinari sinsereixin codis variables o que canvien constantment en un prototip, en aquells casos en què produir gran quantitat de xips PROM resultaria prohibitiu. Els xips EPROM es diferencien dels PROM pel fet que poden esborrar en general, retirant una coberta protectora de la part superior del xip i exposant el material semiconductor a radiació ultraviolada, després del qual poden reprogramar.MEMORIA CACHÉEs tracta dun tipus de memòria molt ràpida que sutilitza de pont entre el microprocessador ila memòria principal o RAM, de manera que les dades més utilitzats puguin trobar abans,accelerant el rendiment de lordinador, especialment en aplicacions ofimàtiques.15/01/2011 Pàgina 11
  12. 12. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMSIMMS I DIMMSEs tracta de la forma en què sajunten els xips de memòria, del tipus que siguin, per connectar-se a la placa base de lordinador. Són unes plaquetes allargades amb connectors en un extrem,al conjunt se lanomena mòdul. SIMMs: Single In-line Memory Module, amb 30 o 72 contactes. DIMMs: més allargats (uns 13 cm), amb 168 contactes i en sòcols generalment negres; fa dos osques per facilitar la seva correcta col.locació.I podríem afegir els mòduls SIP, que eren semblants als SIMM però amb fràgils potetessoldades i que no susen des de fa bastants anys, o quan tota o part de la memòria ve soldadaa la placa (cas dalguns ordinadors de marca).CONNECTORS INTERNSSota aquesta denominació englobem als connectors per a dispositius interns, com ara ladisquetera, el disc dur, el CD-ROM o laltaveu intern, i fins i tot per als ports sèrie, paral lel i dejoystick si la placa no és de format ATX.Seguint la foto desquerra a dreta, el primer connector és el corresponent a la disquetera, té34 pins, i equival al de menor mida de la foto del començament daquest apartat, el següent ésel de disc dur, que en les plaques actuals és doble (un per a cada canal IDE), té 40 pins (devegades només 39, ja que el pin 20 no té utilitat) i equival a un qualsevol dels altres dos queapareixen a la foto superior.CONNECTOR ELÈCTRICÉs on es connecten els cables perquè la placa base rebi la tensió subministrada per la font. Enles plaques Baby-AT els connectors són dos, tot i que estan un al costat de laltre, mentre queen les ATX és únic.Un dels avantatges de les fonts ATX és que permeten lapagada del sistema per programari, ésa dir, que al prémer "Apagar el sistema" a Windows 95 el sistema ¡realment sapaga!.15/01/2011 Pàgina 12
  13. 13. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVMCONNECTORS EXTERNSEs tracta dels connectors per a perifèrics externs: teclat, ratolí, impressora.En les plaques Baby-AT lúnica cosa que està en contacte amb la placa són uns cables que launeixen amb els connectors en si, que se situen en la carcassa, excepte el de teclat que sí queestà adherit a la pròpia placa.En les ATX els connectors estan tots agrupats al voltant del de teclat i soldats a la placa base.Els principals connectors són: Bé per clavilla DIN ampla, propi de les plaques Teclat Baby-AT, o mini-DIN en plaques ATX i molts dissenys propietaris. En els pocs casos en què hi ha més dun, el segon Port paral·lel seria LPT2. És un connector femella duns 38 mm, (LPT1) amb 25 pins agrupats en 2 fileres. Solen ser dos, un estret duns 17 mm, amb 9 forats (normalment "COM1"), i un altre ample duns 38 mm, amb 25 pins (generalment Ports sèrie "COM2"), com el paral·lel però mascle, amb els (COM o RS232) pins cap a fora . Internament són iguals, només canvia el connector exterior, en les plaques ATX solen ser ambdós de 9 pins. En realitat, un connector mini-DIN com el dePort per a ratolí teclat, el nom prové del seu ús en els ordinadors PS/2 PS / 2 dIBM. O port per a joystick o teclat midi. De grandària Port de jocs una mica més gran que el port sèrie estret, duns 25 mm, amb 15 pins agrupats en 2 fileres.15/01/2011 Pàgina 13
  14. 14. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM Incloent les modernes SVGA, XGA, però no les CGA o EGA. Encara que el normal és que no Port VGA estigui integrada en la placa base sinó en una (monitor) targeta dexpansió, anem a descriure-per evitar confusions: duns 17 mm, amb 15 pins agrupats en 3 fileres. En les plaques més modernes (ni tan sols en USB totes les ATX), de forma estreta i rectangular, inconfusible però de poca utilitat per ara.Actualment els teclats i ratolins tendeixen cap al mini-DIN o PS / 2, i se suposa que en uns anysgairebé tot es connectarà a lUSB, en una cadena de perifèrics connectats al mateix cable.EXEMPLE DE CONECTORES EXTERNS 5. Ports USB1. Connector per a Mouse i teclat (PS/2) 6. Connector Ethernet (RJ-45)2. Port serial (Pot o no tenir-ho) 7. Connectors d’àudio3. Connector per a monitor (D-SUB de 15pines)4. Port paral·lelAltra distribució pot ser:15/01/2011 Pàgina 14

×