Your SlideShare is downloading. ×
Obertura i reutilització de dades a Catalunya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Obertura i reutilització de dades a Catalunya

315
views

Published on

Published in: Business

0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
315
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
17
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • Dades obertes de diverses administracions . A Catalunya el moviment arrela amb força (Dades Obertes de la Generalitat), igual com està succeint a molts països arreu del món sorgides a partir de l’Open Government Initiative, impulsada amb la presidència d’Obama als Estats Units. A l’Estat espanyol, el Govern basc n’és el pioner, seguit de la Generalitat de Catalunya, el Principat d’Astúries, les Illes Balears i entitats municipals com Saragossa, Barcelona, Lleida, Badalona, Gijon-Xixón, etc, que s’estan estenent per tots els continents. Aquest fenomen comporta un canvi cultural cap un nou model conceptual i tecnològic de les administracions, pel qual s’ofereixen dades de manera transparent i obren el seu coneixement. La finalitat és subministrar, d’una banda, fitxers de dades ( data sets ) en formats que permetin el fàcil tractament i reaprofitament i, de l’altra, serveis de consulta per a la societat (ciutadania i organitzacions), per generar productes i serveis amb valor (generació de negoci). Organitzacions líquides : Estem participant del naixement d'un nou tipus d'organitzacions, amb unes fronteres molt difuses, que poden aprofitar més bé el valor de la lliure circulació dels fluxos d'informació i de dades. Si l'Administració decideix apostar per aquest mode de col·laboració i relacional, haurà d'entendre que no és sols una qüestió d'ús d'eines col·laboratives (col·locar l'eina en un node de la xarxa per tractar la dada). En la dinàmica de les xarxes socials, el que és rellevant és el flux: la manera com circula la dada i com es va enriquint amb les successives aportacions. La transparència , cal entendre-la en sentit ampli com l’accés a la informació. És el dret de la ciutadania a conèixer l’activitat del Govern i de l’Administració i n’estimula la participació en la gestió pública mitjançant el control social. És un mitjà per evitar que hi hagi opacitatl en l’activitat administrativa que generi sospites de favoritisme, corrupció o arbitrarietat. D’aquesta manera es contribueix a la millora de la qualitat de la democràcia.
  • Dades obertes de diverses administracions . A Catalunya el moviment arrela amb força (Dades Obertes de la Generalitat), igual com està succeint a molts països arreu del món sorgides a partir de l’Open Government Initiative, impulsada amb la presidència d’Obama als Estats Units. A l’Estat espanyol, el Govern basc n’és el pioner, seguit de la Generalitat de Catalunya, el Principat d’Astúries, les Illes Balears i entitats municipals com Saragossa, Barcelona, Lleida, Badalona, Gijon-Xixón, etc, que s’estan estenent per tots els continents. Aquest fenomen comporta un canvi cultural cap un nou model conceptual i tecnològic de les administracions, pel qual s’ofereixen dades de manera transparent i obren el seu coneixement. La finalitat és subministrar, d’una banda, fitxers de dades ( data sets ) en formats que permetin el fàcil tractament i reaprofitament i, de l’altra, serveis de consulta per a la societat (ciutadania i organitzacions), per generar productes i serveis amb valor (generació de negoci). Organitzacions líquides : Estem participant del naixement d'un nou tipus d'organitzacions, amb unes fronteres molt difuses, que poden aprofitar més bé el valor de la lliure circulació dels fluxos d'informació i de dades. Si l'Administració decideix apostar per aquest mode de col·laboració i relacional, haurà d'entendre que no és sols una qüestió d'ús d'eines col·laboratives (col·locar l'eina en un node de la xarxa per tractar la dada). En la dinàmica de les xarxes socials, el que és rellevant és el flux: la manera com circula la dada i com es va enriquint amb les successives aportacions. La transparència , cal entendre-la en sentit ampli com l’accés a la informació. És el dret de la ciutadania a conèixer l’activitat del Govern i de l’Administració i n’estimula la participació en la gestió pública mitjançant el control social. És un mitjà per evitar que hi hagi opacitatl en l’activitat administrativa que generi sospites de favoritisme, corrupció o arbitrarietat. D’aquesta manera es contribueix a la millora de la qualitat de la democràcia.
  • Volum de negoci 55-650 M€/any equivalents a la del sector del programari de videojocs o de la publicitat en línia.
  • [...]
  • [...]
  • L’Administració disposa de tota mena de dades per raó de la seva activitat: Estadístiques Equipaments Geogràfiques Meteorològiques Jurídiques Terminològiques Administratives Multimèdia Salut Etc.
  • [...]
  • La plataforma Eixos.cat, que publica informació econòmica a partir dels censos, ha estat seleccionada per l'Agència Espacial Europea per dur a terme una experiència pilot basada en el sistema de navegació per satèl·lit Galileu. Es tracta de posar en funcionament una experiència en una ciutat europea, en col·laboració amb un Living Lab encara per determinar. El servei es diu Geob2b http://geob2.biz/ i consisteix a donar informació econòmica i estudis de mercat en temps real, basant-se en la posició geogràfica de l'usuari. [POSAR L’EXEMPLE DE TRÀNSIT A CATALUNYA]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • Com dèiem, tenen un gran futur per tal com les dades de trànsit, contaminació, habitatges, consum energètic, etc. permetran desenvolupar bones i útils aplicacions per gestionar infraestructures.
  • GOOGLE FUSION TABLES Integració de les dades en plataformes obertes de visualització alfanumèrica i geogràfica de la informació, com per exemple Google Fusion Tables . GOOGLE PUBLIC DATA EXPLORER El Idescat ha incorporado en esta plataforma los datos de su apartado  El municipio en cifras  con el objetivo de facilitar a los usuarios el acceso y la interpretación de la información estadística municipal de Cataluña. Google Public Data Explorer es una herramienta que facilita la exploración, la visualización y la interpretación de grandes conjuntos de datos gracias al uso de las últimas técnicas de representación de información estadística, como los gráficos y mapas animados . En su directorio de conjuntos de datos, se pueden encontrar estadísticas, sobre todo de organismos internacionales como la OCDE, las Naciones Unidas, el Banco Mundial, el Fondo Monetario Internacional o el Eurostat, además de algunas instituciones de los Estados Unidos y Australia. Los gráficos y mapas de Google Public Data Explorer pueden ser incrustados en cualquier página web. Google acaba de abrir esta plataforma para que cualquiera (instituciones, investigadores, periodistas, partidos políticos, estudiantes) pueda representar sus datos e insertar estos gráficos. Para hacerlo, sólo debe subir sus conjuntos de datos en formato Dataset Publishing Language (DSPL). La información del Idescat se puede consultar en Google Public Data Explorer en el conjunto de datos llamado  Indicadores de los municipios catalanes , del que es un ejemplo el gráfico animado que hemos insertado en esta misma página.
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • Empresa planol.info Descripció Mapes d’activitat, serveis i equipaments per ubicar negocis i altres Dataset Equipaments de Catalunya Guanyadora dels Ajuts puntCAT 2011
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • [...]
  • Transcript

    • 1. Oberturai reutilitzacióde dades a CatalunyaCatalunya Dades @catalunyadadesSala d’actes del CEJFE.Barcelona, 9 de novembre de 2012
    • 2. 1. Dades obertes – RISP
    • 3. Què és l’obertura de dades La filosofia obertura de dades (open data) persegueix que les dades administratives generades per l’activitat dels governs estiguin disponibles públicament. L’impuls d’aquest fenomen és gran gràcies als desenvolupaments actuals de les TIC, que són molt més socials i col·laboratius, i a les legislacions que els diferents estats han adoptat, que a Europa està referida més al concepte de reutilització (acte de reusar la informació oberta). Per aquesta pràctica: 1.Qualsevol ciutadà del Regne Unit pot conèixer totes les despeses superiors a les 25 mil lliures en el portal http://data.gov.uk. 2.Als EUA cada setmana es descarreguen 14.000 fitxers des del portal http://data.gov.
    • 4. Obrir dades per a què?L’Administració ha d’obrir les dades públiques de què disposi per:1. Fer que la ciutadania conegui millor l’activitat de l’Administració i del Govern. Amb la transparència s’avança cap a una estratègia de govern obert.2. Generar valor a la societat, facilitant la creació de productes i serveis ? amb valor afegit alhora que s’afavoreix la competència en el mercat.3. Promoure la interoperabilitat entre les administracions.
    • 5. Modalitats en l’obertura i la reutilització1. RISP amb subjecció a condicions generals: avís legal amb condicions establertes per l’article 8 de la Llei 37/2007 (sense desnaturalitzar continguts, citant la font i especificant data d’actualització). Tant si són dades generals com documents amb drets de propietat intel·lectual (PI) o industrial. RISP amb sol·licitud prèvia perquè els documents així ho requereixin(casos motivats, documents en format paper i no en digital...).2. RISP amb subjecció a condicions específiques addicionals a les generals, perquè la general no és suficient. Ex. Els materials que es publiquin en llicències Creative Commons (CC) o els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). En el cas d’ús de llicències CC, la RISP d’obres i documents s’ha de fer amb cessió no exclusiva dels drets de PI corresponents. Quan els drets de PI o industrial sobre els documents o obres són de persones terceres, només se’n pot autoritzar la RISP si es disposa de la preceptiva cessió de drets d’explotació per part de les persones titulars dels drets.
    • 6. Volum de negoci a Europa i a Estatespanyol * Informe Graham Vickery REVIEW OF RECENT STUDIES ON PSI RE- USE AND RELATED MARKET DEVELOPMENTS, encarregat per laA Europa, segons UE: Comissió Europea 2011 http://ec.europa.eu/information_society/policy/psi/docs/pdfs/report/psi_final_1. 40.000 M€ / any aprox.2. Fins a 140.000 M€ d’impacte indirecte.A l’Estat espanyol, l’activitat infomediària*:1. L’activitat infomediària es preveu que és 330-550 M€.2. Hi ha un univers de 150 empreses que generen aplicacions, productes i serveis amb valor destinats a tercers, a partir de la informació del sector públic. El 30% té clients a l’UE i 25% a fora.3. Ocupa 3.600-4.400 treballadors * Segons l’estudi ‘Caracterización del sector infomediario en España’. Proyecto Datos.gob.es.
    • 7. Tipus de dadesPer a la reutilització, l’Administració disposa detota mena de dades per raó de la seva activitat:1.Estadístiques2.Equipaments3.Geogràfiques4.Meteorològiques5.Jurídiques6.Terminològiques7.Administratives8.Multimèdia9.Salut10.Etc.
    • 8. Les més reutilitzades- Dades econòmiques i jurídiques per a bancs i asseguradores: BOE i BO del Registre Mercantil- Dades sobre licitacions per a constructores: DO autonomies- Dades mitjançant aplicacions GIS (geographic information system) per a les administracions mateixes: dades de trànsit (SCT, DGT), cadastre, Institut Cartogràfic de Catalunya- Dades sobre meteorologia per a mitjans de comunicació, empreses d’energia i algunes administracions (gestió de riscos d’incendi): Meteocat
    • 9. Les més reutilitzades per sectors- Negoci / Econòmic 37,6%- Geogràfic / Cartogràfic 30,5%- Jurídic / Legal 17 %- Transports 5,2 %- Sociodemogràfic / Estadístic 1,9 %- Meteorològic 1,1 %- Altres: informàtica... 6,7 %
    • 10. Diferents models de serveisFormats dels serveis de les empreses infomediàries:-Gratuït, amb restricció o clau d’accés-Gratuït amb publicitat-Accés puntual per fer un treball-Subscripció lineal o per mòduls (a tots els serveis o només aalguns)El servei més rendible és la subscripció lineal(un 75,82% del total d’ingressos). 1
    • 11. Dos bons exemplesEuroalert ofereix per subscripció continguts sobre notícies,esdeveniments, legislació, activitat i tota mena d’informació sobre la UE.Geo2b2: info econòmica iestudis de mercat en tempsreal. Eixos.cat, que publicainformació econòmica a partirdels censos, ha estatseleccionada per lAgènciaEspacial Europea per dur aterme una experiència pilotbasada en el sistema denavegació per satèl·lit Galileu. http://geob2.biz 1
    • 12. Altres models de negociAra com ara les dades obertes i la RISPestan centrades en excés en eldesenvolupament daplicacions, per béque també així pot provocar que es disparila demanda en aquest camp, i això és jad’entrada positiu.Però, hem de procurar anar més lluny: calidentificar-hi nous models de negoci enla publicitat, la subscripció, lacertificació, la transformació de dades...També publicacions, monografies i altresobres... Numbers © e y e s e e CC BY-NC-ND 1
    • 13. 2. Dades obertes – RISP a Catalunya 1
    • 14. A Catalunya: avantatges- Marc legislatiu favorable (Directiva 2003/13 RISP, Llei 37/2007 RISP, acords de Govern de 9.11.2010 i 31.07.2012)- Certa tradició de RISP en algunes administracions: universitats, meteorologia...- Administracions que obren dades: Generalitat de Catalunya, ajuntaments de BCN, Badalona, Lleida, Sabadell, Terrassa...- Constitució del grup Catalunya Dades / Catalonia Data, lloc de trobada d’administracions, universitats, empreses, entitats i personalitats del món dades obertes / RISP 1
    • 15. A Catalunya: reptes- Incrementar la qualitat de les dades i en formats estàndards ! apropiats (semàntics).- Cal capacitar les administracions perquè obrin les dades.- Augmentar el nombre de dades referides a ciutats –trànsit, consum energètic, contaminació, habitatge...– que tenen un gran potencial per desenvolupar aplicacions de gestió d’infraestructures.- Afegir en l’oferta serveis oberts que permetin consultes dinàmiques.- Empreses i altres organitzacions desconeixen les oportunitats per generar valor a partir de la reutilització de les dades obertes. Per ex. una empresa de raticides a qui aniria molt bé disposar de dades tan bàsiques com les de brigades de neteja de la ciutat.- Ampliar els límits en la transposició de les directives europees. 1
    • 16. Ciutats intel·ligents (smart cities)Barcelona es postula com la capital mundial de les smart cities. smartcityexpo.com 1
    • 17. Ús avançat d’aplicacions sobre dades Com ara, ús pioner d’aplicacions i funcionalitats de Google (Google Data Explorer, G Earth, G Fusion Tables, G Refine... G Fusion Tables a la Generalitat G Public Data Explorer a Idescati Ajuntament de Sabadell 1
    • 18. InteroperabilitatEmpresa PimpampumDescripció Agenda d’activitats de territoris de parla catalana.Dataset Agenda cultural de Catalunya. Guanyadora dels Ajuts puntCAT 2011 oberta.cat 1
    • 19. Funcionament en xarxa 1
    • 20. Amb vocació internacionalXarxa formada per ciutats i també regions europees. opencities.net 2
    • 21. RISP no centrada sols en aplicacions:1/2 PublicacionsNormativa editorial de la Generalitat (2009): bit.ly/fIEXlaTotes les publicacions en Creative Commons. Cinquena edició: Febrer 2012 2
    • 22. RISP no centrada sols en aplicacions:2/2 Una PI més oberta (imatges, vídeos...) bit.ly/RCsQlc gencat.cat/santjordi bit.ly/TDGQxo 2
    • 23. 3. Dades obertes – RISP. Exemples a Catalunya 2
    • 24. Generalitat de Catalunya 2
    • 25. Dades gencat: vers un canvi estructuralObjectius dadesobertes.gencat.cat1.Desenvolupar aplicacions mòbils.2.Generar activitat econòmica i fomentarla transparència.3.Prestar serveis des de xarxes socials.4.Ser presents a la societat (diferents).5.Fer interoperables les administracions. El Temps Empresa Empresa: Lujop Planol.info Twitter @feinaactiva i @rodalies 2
    • 26. Ajuntament de Barcelona 2
    • 27. Ajuntament de Barcelona: dades i geoportal bcn.cat/opendata bcn.cat/geoportal 2
    • 28. Ajuntament de Badalona 2
    • 29. http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=actuacions_guAjuntament de Badalona: exemples RISPActuacions de la guàrdia urbana a Badalona. 2
    • 30. Ajuntament de Lleida 3
    • 31. Ajuntament de Lleida: formats i aplicacions cartolleida.paeria.es/lleidaoberta/inici.aspx3
    • 32. Ajuntament de Sabadell 3
    • 33. Ajuntament de Sabadell: RISP i PDE Google sabadell.cat/dades-obertes Exemples de reutilitzacióde dades obertes. 3
    • 34. Ajuntament de Terrassa 3
    • 35. Ajuntament de Terrassa: aoberta idadesProjecte del portal de Dades obertes. https://aoberta.terrassa.catAdministració electrònica- Eficiència- Transparència- InteroperabilitatObertura de dades (open data)- Transparència- Accés universal a la informació- Promoció del teixit econòmic i la innovació- RISP (ús de les dades per la societat) 3
    • 36. Universitat Pompeu Fabra 3
    • 37. UPF de Barcelona: sensors i obertura dades opencities.netProjectes nets.upf.eduUniversitat Més Transparentd’EspanyaEnfocats a l’estudi deSensors i obertura de dades 3
    • 38. media140 3
    • 39. media140: periodisme de dadesDivulgació i aprenentatge de periodisme de dades media140.cat 3
    • 40. Wikipedia 4
    • 41. Del bot creador darticles amb dades obertes...P. ex.: tots els municipis de França ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Amical-bot P. ex.: articles amb dades de Culturcat ca.wikipedia.org/ wiki/Viquiprojecte:Xucladors ... a Wikidata Base de dades oberta wikidata.org i col·laborativa 4
    • 42. GràciesObertura i reutilització de dadesa CatalunyaJordi Graells jgraells@gencat.catSala d’actes del CEJFE.Barcelona, 9 de novembre de 2012 4