Your SlideShare is downloading. ×
0
L’AUTOESTIMA <ul><li>CONJUNT DE JUDICIS DE VALOR SOBRE UN MATEIX, ES A DIR, ESTIMACIÓ SOBRE LA PRÒPIA VALUA. </li></ul><ul...
L’AUTOESTIMA <ul><li>Té gran influència sobre l’estabilitat emocional i el benestar personal. </li></ul><ul><li>Està lliga...
L’AUTOESTIMA <ul><li>Segons el grau de generalitat, es pot parlar de dos tipus d’autoestima: </li></ul><ul><ul><li>Específ...
Les persones amb una  bona  autoestima <ul><li>Tenen confiança en les seves capacitats  </li></ul><ul><li>Tenen sentit de ...
Una persona amb una  baixa  autoestima: <ul><li>Tendrà  menys èxit en les tasques que emprèn, ja que  no coneix els seus p...
L’autoestima <ul><li>El seu excés porta a l‘orgull i, fins i tot, al narcisisme  </li></ul>
Els 4 aspectes de l’autoestima <ul><li>VINCULACIÓ :  resultat dels vincles amb les persones i que els altres també reconei...
<ul><li>Una cultura és un conjunt de comportaments, costums i valors que estableixen les senyes d’identitat de un grup.  <...
Trets característics de la cultura adolescent:  <ul><li>Valoració del cos i culte a la imatge </li></ul><ul><li>Consumisme...
 
 
La cultura adolescente <ul><li>YouTube  - Complot  www.tenemosunplan.com  -  Rexona.avi </li></ul><ul><li>YouTube  - PUBLI...
EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU <ul><li>L’adolescent adquireix el pensament formal, el pensament abstracte. </li></ul><ul><li>...
CONSEQÜÈNCIES DEL DESENVOLPAMENT COGNITIU <ul><li>Les utilitzarà en la seva vida quotidiana i li serviran per a entendre's...
EL DESENVOLUPAMENT MORAL <ul><li>NIVELL 1: PRECONVENCIONAL </li></ul><ul><ul><li>ESTADI 1:  HETERONOMIA </li></ul></ul><ul...
EL DESENVOLUPAMENT MORAL <ul><li>ESTADI 2:  EGOISME MUTU </li></ul><ul><ul><li>INDIVIDUALISME: 6 A 10-11 ANYS, ESTADI DE L...
EL DESENVOLUPAMENT MORAL <ul><li>NIVELL 2: CONVENCIONAL </li></ul><ul><ul><li>ESTADI 3:  EXPECTATIVES INTERPERSONALS </li>...
EL DESENVOLUPAMENT MORAL <ul><li>ESTADI 4:  RESPONSABILITAT I COMPROMÍS </li></ul><ul><ul><li>SI ARRIBA ALS 18-20 ANYS O M...
EL DESENVOLUPAMENT MORAL <ul><li>NIVELL 3: POSTCONVENCIONAL </li></ul><ul><ul><li>ESTADI 5: TOTHOM TÉ DRETS </li></ul></ul...
EL DESENVOLUPAMENT MORAL <ul><li>ESTADI 6: TOTS SOM IGUALS </li></ul><ul><ul><li>PRINCIPIS ÈTICS UNIVERSALS </li></ul></ul...
EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL: L’ASSERTIVITAT <ul><li>L’ÈSSER HUMÀ ÉS SOCIAL. </li></ul><ul><li>COMUNICAR-NOS I...
EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL: L’ASSERTIVITAT <ul><li>LES HABILITATS SOCIALS, CARACTERÍSTIQUES: </li></ul><ul><...
EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL: L’ASSERTIVITAT <ul><li>LA CONDUCTA PASSIVA és pròpia de les persones que no expr...
EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL: L’ASSERTIVITAT <ul><li>LA CONDUCTA ASSERTIVA consisteix a expressar les necessit...
Agressiu  Assertiu  Passiu Potser, suposo, ja sé que  Mirada fixa Veu alta Parla excessivament ràpida Gestos d’amenaça Con...
Llistat de HS <ul><li>Demanar un favor </li></ul><ul><li>Donar les gràcies </li></ul><ul><li>Elogiar  </li></ul><ul><li>Fe...
LA COMPETÈNCIA SOCIAL <ul><li>HABILITATS SOCIALS </li></ul><ul><li>DESENVOLUPAMENT MORAL </li></ul><ul><li>HABILITATS COGN...
LES RELACIONS INTERPERSONALS <ul><li>INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL </li></ul><ul><li>Tenir relacions creatives amb altres é...
LES RELACIONS INTERPERSONALS <ul><li>El procés amorós és una aventura amb diferents moments: </li></ul><ul><li>Atracció : ...
LES RELACIONS INTERPERSONALS <ul><li>Enrique Rojas (psiquiatra) tracta de l’enamorament en alguns dels seus llibres. Escri...
L’ATRACCIÓ INTERPERSONAL <ul><li>JUDICI QUE UNA PERSONA FA D’UNA ALTRA AL LLARG D’UNA DIMENSIÓ ACTITUDINAL, ELS EXTREMS DE...
L’ATRACCIÓ INTERPERSONAL <ul><li>VARIABLES :  </li></ul><ul><li>PROXIMITAT </li></ul><ul><li>APARENÇA FÍSICA </li></ul><ul...
AMOR, PASSIÓ I COMPROMÍS. <ul><li>L’ENAMORAMENT PRESUPOSA EL DESIG I L’ATRACCIÓ. </li></ul><ul><li>ENAMORAMENT:  </li></ul...
AMOR, PASSIÓ I COMPROMÍS <ul><li>L’ENAMORAMENT </li></ul><ul><ul><li>LA RUTINA I L’AVORRIMENT SÓN ELS PRINCIPALS ENEMICS D...
CONCEPCIÓ TRIANGULAR DE L’AMOR . ROBERT STERNBERG <ul><li>AMOR </li></ul><ul><li>PASSIÓ </li></ul><ul><li>COMPROMÍS </li><...
LA PARELLA <ul><li>L’art de la comunicació: donar i rebre </li></ul><ul><li>Reconèixer els missatges destructius que perto...
Errors que solen cometre les dones <ul><li>Intenta millorar la conducta de l’home amb consells que ell no ha demanat </li>...
Errors que solen cometre els homes <ul><li>No escolta i es distreu. No fa preguntes que mostrin interès i preocupació </li...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Adolescencia 2 L’Autoestima

1,119

Published on

Tema Adolescencia. Part 2

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,119
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Adolescencia 2 L’Autoestima"

  1. 1. L’AUTOESTIMA <ul><li>CONJUNT DE JUDICIS DE VALOR SOBRE UN MATEIX, ES A DIR, ESTIMACIÓ SOBRE LA PRÒPIA VALUA. </li></ul><ul><li>Es forma a partir de: </li></ul><ul><li>Les pròpies experiències, pensaments i emocions passades i les seves conseqüències </li></ul><ul><li>I la retroalimentació subministrada pels altres significatius (efecte mirall) </li></ul>
  2. 2. L’AUTOESTIMA <ul><li>Té gran influència sobre l’estabilitat emocional i el benestar personal. </li></ul><ul><li>Està lligada a dues necessitats bàsiques de l’èsser humà: </li></ul><ul><ul><li>Valer per a qualque cosa </li></ul></ul><ul><ul><li>Valer per a qualcu </li></ul></ul>
  3. 3. L’AUTOESTIMA <ul><li>Segons el grau de generalitat, es pot parlar de dos tipus d’autoestima: </li></ul><ul><ul><li>Específica o situacional </li></ul></ul><ul><ul><li>General o caracteriològica. </li></ul></ul>
  4. 4. Les persones amb una bona autoestima <ul><li>Tenen confiança en les seves capacitats </li></ul><ul><li>Tenen sentit de pertinença a un grup, relacions socials </li></ul><ul><li>Atribució correcta de responsabilitats </li></ul><ul><li>Assertivitat i optimisme </li></ul><ul><li>Capacitat d'assumir els canvis a la pròpia vida, sensació de control </li></ul><ul><li>Interpretació acurada dels missatges aliens </li></ul><ul><li>Sentiment d'ésser estimat, actuant com a factor de protecció contra sentiments depressius, aïllament… </li></ul><ul><li>Autoconeixement i acceptació de la pròpia personalitat </li></ul>
  5. 5. Una persona amb una baixa autoestima: <ul><li>Tendrà menys èxit en les tasques que emprèn, ja que no coneix els seus punts forts i no sap aprofitar-los, </li></ul><ul><li>Tendirà a desanimar-se amb facilitat i no assumir riscos. Les expectatives negatives acaben condicionant el resultat. </li></ul><ul><li>Serà influïble pels demés : Canviarà d’idees i de comportament amb molta freqüència,segons amb qui estigui. El/la manipularan altres persones amb personalitats més fortes. </li></ul><ul><li>Eludirà situacions que provoquin estrès : tindrà poca tolerància davant les circumstàncies que li provoquin angoixa, temença, ira, o sensació de desordre. </li></ul><ul><li>Es posarà a la defensiva i es frustrarà amb facilitat : serà una persona punxeta, incapaç de rebre crítiques o peticions inesperades, i posarà excuses per justificar el seu comportament. </li></ul><ul><li>Culparà els altres de les seves debilitats : tindrà locus de control extern ( no admet els seus errors i/o debilitats i atribueix als demés o a la mala sort la causa de les seves dificultats). </li></ul>
  6. 6. L’autoestima <ul><li>El seu excés porta a l‘orgull i, fins i tot, al narcisisme </li></ul>
  7. 7. Els 4 aspectes de l’autoestima <ul><li>VINCULACIÓ : resultat dels vincles amb les persones i que els altres també reconeixen com importants. </li></ul><ul><li>SINGULARITAT : la persona sent reconeixement i respecte per les qualitats que la fan especial, diferent, única, recolzada per l’aprovació que rep dels altres per aquestes qualitats. </li></ul><ul><li>PODER : sensació de seguretat, tenint els mitjans, oportunitats i capacitat per modificar les circumstàncies de la seva vida de manera significativa. </li></ul><ul><li>MODELS O PAUTES : punts de referència vàlids, exemples adequats, humans, filosòfics, polítics i pràctics, que serveixen per consolidar els valors, objectius, ideals i maneres pròpies. </li></ul><ul><li>LES QUATRE CONDICIONS HAN D’ESTAR PRESENTS </li></ul><ul><li>TOTES SON IMPORTANTS, I NO HI HA UNA MILLOR QUE UNA ALTRA </li></ul><ul><li>CAL SABER MODIFICAR O AMPLIAR AQUESTS QUATRE ASPECTES DE L’AUTOESTIMA </li></ul>
  8. 8. <ul><li>Una cultura és un conjunt de comportaments, costums i valors que estableixen les senyes d’identitat de un grup. </li></ul><ul><li>La identificació dels adolescents com un grup psicosocial permet parlar d’una cultura adolescent. </li></ul>LA CULTURA ADOLESCENT
  9. 9. Trets característics de la cultura adolescent: <ul><li>Valoració del cos i culte a la imatge </li></ul><ul><li>Consumisme </li></ul><ul><li>Realitat virtual i realitat virtuosa </li></ul><ul><li>Tolerància o indiferència? </li></ul><ul><li>Felicitat personal i responsabilitat social </li></ul>
  10. 12. La cultura adolescente <ul><li>YouTube - Complot www.tenemosunplan.com - Rexona.avi </li></ul><ul><li>YouTube - PUBLICIDAD AUTOMOTRIZ.avi </li></ul>
  11. 13. EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU <ul><li>L’adolescent adquireix el pensament formal, el pensament abstracte. </li></ul><ul><li>Característiques: </li></ul><ul><ul><li>OBERTURA AL MÓN D’ALLÒ POSSIBLE </li></ul></ul><ul><ul><li>PENSAMENT LÒGIC </li></ul></ul><ul><ul><li>POSSIBILITA EL RAONAMENT HIPOTETICODEDUCTIU </li></ul></ul><ul><ul><li>PENSAMENT EGOCÈNTRIC </li></ul></ul>
  12. 14. CONSEQÜÈNCIES DEL DESENVOLPAMENT COGNITIU <ul><li>Les utilitzarà en la seva vida quotidiana i li serviran per a entendre's millor a si mateixos, a altres persones, i a les relacions que s'estableixen entre elles. </li></ul><ul><li>Serà capaç de comprendre millor les intencions ocultes dels altres i explicar el seu comportament com producte de la interacció entre les seves capacitats personals i factors situacionals. </li></ul><ul><li>Li permetrà desenvolupar una millor comprensió d'idees socials i polítiques, i avaluar el funcionament de diverses institucions com la família, l'escola, o l'estat. </li></ul><ul><li>És com si acabés de descobrir que la realitat pot ser d'altra forma i per tant pot canviar-se. Això podria explicar el inconformisme o rebel·lia freqüentment observat entre els adolescents. </li></ul><ul><li>També podria justificar el temps que dediquen a pensar sobre si mateixos, sobre els seus sentiments, els seus pensaments i la seva forma de ser. Fins i tot la intel·lectualizació o la cavil·lació sobre els més diversos temes religiosos, polítics o socials, en que nois i noies es veuen embolicats amb freqüència, així com la seva discussió amb els amics, no seria sinó una exercitació o posada en pràctica de les habilitats intel·lectuals recent adquirides. </li></ul>
  13. 15. EL DESENVOLUPAMENT MORAL <ul><li>NIVELL 1: PRECONVENCIONAL </li></ul><ul><ul><li>ESTADI 1: HETERONOMIA </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>0-5 ANYS </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>EL BÉ I EL MAL EL DETERMINEN AGENTS EXTERNS (PARES, PERSONES GRANS, L’ALTRE) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>ACTUEN EN FUNCIÓ DEL PREMI I EL CÀSTIG </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>HI HA ADULTS QUE ES QUEDEN TOTA LA VIDA EN AQUEST ESTADI </li></ul></ul></ul>
  14. 16. EL DESENVOLUPAMENT MORAL <ul><li>ESTADI 2: EGOISME MUTU </li></ul><ul><ul><li>INDIVIDUALISME: 6 A 10-11 ANYS, ESTADI DE LA INFANTESA </li></ul></ul><ul><ul><li>ES DESCOBREIXEN LES REGLES DEL JOC I ES COMPLEIXEN NO PER RESPECTE ALS ALTRES NI PER POR, SINÓ PER EGOISME. </li></ul></ul><ul><ul><li>LA REGLA BÀSICA D’AQUEST ESTADI ÉS LA LLEI DE TALIÓ: “ULL PER ULL…” </li></ul></ul><ul><ul><li>ELS ADULTS QUE ES QUEDEN EN AQUEST ESTADI: ET RESPECTO SI EM RESPECTES, NO MENTEIXO SI NO EM MENTEIXES… </li></ul></ul>
  15. 17. EL DESENVOLUPAMENT MORAL <ul><li>NIVELL 2: CONVENCIONAL </li></ul><ul><ul><li>ESTADI 3: EXPECTATIVES INTERPERSONALS </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>11 FINS ALS 20 ANYS </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>PROPI DE LA PUBERTAT I ADOLESCÈNCIA </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>ES FA EL QUE S’ESPERA DE NOSALTRES, PERQUÈ ENS CONSIDERIN “BONS” </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>ES POT PRODUIR EL CONFLICTE D’EXPECTATIVES, SI ELS PARES ESPEREN UNA COSA DE L’ADOLESCENT I ELS AMICS UNA ALTRA. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>ELS ADULTS QUE ES QUEDEN EN AQUEST ESTADI, SÓN GENT AGRADABLE, QUE ES FA ESTIMAR, PERÒ QUE ES DEIXA PORTAR PER FACTORS EXTERNS: ELS ALTRES, LA MODA, EL CONSUMISME… </li></ul></ul></ul>
  16. 18. EL DESENVOLUPAMENT MORAL <ul><li>ESTADI 4: RESPONSABILITAT I COMPROMÍS </li></ul><ul><ul><li>SI ARRIBA ALS 18-20 ANYS O MAI. </li></ul></ul><ul><ul><li>COMENÇA L’AUTONOMIA MORAL </li></ul></ul><ul><ul><li>ETAPA DE LA RESPONSABILITAT. ES COMPLEIX AMB L’OBLIGACIÓ NO PER POR, NI PER EGOISME, NI PER QUEDAR BÉ, SINÓ PER RESPONSABILITAT </li></ul></ul><ul><ul><li>L’ADULT FA ALLÒ A QUE UN S’HA COMPROMÈS PERÒ NO MÉS I ES LIMITA AL SEU GRUP, FAMÍLIA I AMICS, LA RESTA NO ÉS RESPONSABILITAT SEVA. </li></ul></ul>
  17. 19. EL DESENVOLUPAMENT MORAL <ul><li>NIVELL 3: POSTCONVENCIONAL </li></ul><ul><ul><li>ESTADI 5: TOTHOM TÉ DRETS </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>CONTRACTE SOCIAL: SI ARRIBA ALS 20/30 ANYS O MAI. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>EN AQUEST ESTADI, ES PENSA I DEFENSA ELS DRETS BÀSICS DE TOTS ELS ÉSSERS HUMANS. </li></ul></ul></ul>
  18. 20. EL DESENVOLUPAMENT MORAL <ul><li>ESTADI 6: TOTS SOM IGUALS </li></ul><ul><ul><li>PRINCIPIS ÈTICS UNIVERSALS </li></ul></ul><ul><ul><li>S’HI ARRIBA ENTRE ELS 20/30 ANYS O MAI </li></ul></ul><ul><ul><li>FAIG A L’ALTRE EL QUE VULL PER MI </li></ul></ul><ul><ul><li>ES L’ESTADI DELS QUE VIUEN, DEFENSEN I LLLUITEN PER LA IGUALTAT, EL RESPECTE AUTÈNTIC I L’AMOR A TOTS ELS ÉSSERS HUMANS (GANDHI, LUTHER KING…) </li></ul></ul>
  19. 21. EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL: L’ASSERTIVITAT <ul><li>L’ÈSSER HUMÀ ÉS SOCIAL. </li></ul><ul><li>COMUNICAR-NOS I INTERACTUAR AMB ELS ALTRES ÉS UNA DE LES NOSTRES ACTIVITATS QUOTIDIANES </li></ul><ul><li>LES HABILITATS SOCIALS SÓN LES CONDUCTES O DESTRESES ESPECÍFIQUES QUE FEM SERVIR EN LES NOSTRES RELACIONS INTERPERSONALS. </li></ul>
  20. 22. EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL: L’ASSERTIVITAT <ul><li>LES HABILITATS SOCIALS, CARACTERÍSTIQUES: </li></ul><ul><li>NINGÚ NO NEIX SABENT COM CAL RELACIONAR-SE. LES HS S’APRENEN, PER INSTRUCCIÓ O PER EXPERIÈNCIA DIRECTA </li></ul><ul><li>LES HS TENEN COMPONENTS MOTORS OBSERVABLES (LA CONDUCTA GESTUAL) EMOCIONALS (ANSIETAT O ALEGRIA) I COGNITIUS (PERCEPCIÓ SOCIAL, AUTOLLENGUATGE) </li></ul><ul><li>LES HS SÓN ESTILS DE RESPOSTES ESPECÍFIQUES A SITUACIONS CONCRETES. LA COMPETÈNCIA SOCIAL CANVIA A TRAVÉS DE LES SITUACIONS </li></ul>
  21. 23. EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL: L’ASSERTIVITAT <ul><li>LA CONDUCTA PASSIVA és pròpia de les persones que no expressen els seus pensaments ni sentiments, i si ho fan és amb falta de confiança o de manera derrotista. “ Tu tens drets i jo no” </li></ul><ul><li>LA CONDUCTA AGRESSIVA implica la defensa dels drets, pensaments i sentiments però sense tenir en compte els altres. Les persones agressives són temudes pels altres.“ Jo tenc drets i tu no” </li></ul>
  22. 24. EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL: L’ASSERTIVITAT <ul><li>LA CONDUCTA ASSERTIVA consisteix a expressar les necessitats, drets o opinions sense atacar o violar els drets dels altres </li></ul><ul><ul><li>Tenc drets i vull que me’ls respectis. Sé que tú també en tens i vull respectar-los. </li></ul></ul>
  23. 25. Agressiu Assertiu Passiu Potser, suposo, ja sé que Mirada fixa Veu alta Parla excessivament ràpida Gestos d’amenaça Contacte ocular To de veu adequat Parla fluïda Gestos ferms Missatges en primera persona No mirar als ulls Baix to de veu Negar importància Callar
  24. 26. Llistat de HS <ul><li>Demanar un favor </li></ul><ul><li>Donar les gràcies </li></ul><ul><li>Elogiar </li></ul><ul><li>Fer front a l’enuig d’un altre </li></ul><ul><li>Saber resistir a les pressions </li></ul><ul><li>Presentar una queixa </li></ul><ul><li>Demanar disculpes </li></ul><ul><li>Respondre a un fracàs </li></ul><ul><li>Saber negociar, saber trobar l’acord </li></ul><ul><li>Saber escoltar </li></ul>
  25. 27. LA COMPETÈNCIA SOCIAL <ul><li>HABILITATS SOCIALS </li></ul><ul><li>DESENVOLUPAMENT MORAL </li></ul><ul><li>HABILITATS COGNITIVES </li></ul><ul><ul><li>SPIVACK I SHURE </li></ul></ul><ul><ul><li>&quot;pensaments&quot;: el pensament causal, l'alternatiu, el conseqüencial, el de perspectiva i el de mitjans-fins. </li></ul></ul>
  26. 28. LES RELACIONS INTERPERSONALS <ul><li>INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL </li></ul><ul><li>Tenir relacions creatives amb altres és un art que s’ha de cultivar i requereix comprendre i distingir desig, atracció i enamorament. </li></ul>
  27. 29. LES RELACIONS INTERPERSONALS <ul><li>El procés amorós és una aventura amb diferents moments: </li></ul><ul><li>Atracció : “Té quelcom especial” </li></ul><ul><li>Desig :“M’agrada” </li></ul><ul><li>Enamorament : És un sentiment fort que ocupa la ment i el cor. Hi ha un fort interès per l’altre i un desig profund de reciprocitat. També hi ha desencantaments i dubtes. “T’estimo” </li></ul>
  28. 30. LES RELACIONS INTERPERSONALS <ul><li>Enrique Rojas (psiquiatra) tracta de l’enamorament en alguns dels seus llibres. Escriu (cap. IV &quot;Enamorarse&quot; del libro &quot; Remedios para el desamor “)” El enamoramiento es un estado emocional surcado por la alegría y la satisfacción de encontrar a otra persona que es capaz de comprender y compartir tantas cosas como trae consigo la vida&quot;. </li></ul><ul><li>Amor madur : Implicació més forta de la intel·ligència i la voluntat. Es fan projectes comuns. “Em comprometo amb tu; desitjo fer-te feliç” </li></ul>
  29. 31. L’ATRACCIÓ INTERPERSONAL <ul><li>JUDICI QUE UNA PERSONA FA D’UNA ALTRA AL LLARG D’UNA DIMENSIÓ ACTITUDINAL, ELS EXTREMS DE LA QUAL SÓN LA VALORACIÓ POSITIVA (AMOR) I UNA AVALUACIÓ NEGATIVA (ODI). </li></ul>
  30. 32. L’ATRACCIÓ INTERPERSONAL <ul><li>VARIABLES : </li></ul><ul><li>PROXIMITAT </li></ul><ul><li>APARENÇA FÍSICA </li></ul><ul><li>SEMBLANÇA </li></ul><ul><li>RECIPROCITAT </li></ul>
  31. 33. AMOR, PASSIÓ I COMPROMÍS. <ul><li>L’ENAMORAMENT PRESUPOSA EL DESIG I L’ATRACCIÓ. </li></ul><ul><li>ENAMORAMENT: </li></ul><ul><ul><li>LA PERSONA PATEIX UN PROCÉS D’ENCANTAMENT </li></ul></ul><ul><ul><li>DESIG DE L’ALTRA PERSONA DE FORMA EXCLUSIVA </li></ul></ul><ul><ul><li>QUAN HI HA CORRESPONDÈNCIA, LA RELACIÓ ÉS D’ENTUSIASME I LA RUPTURA ES CONVERTEIX EN PATIMENT </li></ul></ul>
  32. 34. AMOR, PASSIÓ I COMPROMÍS <ul><li>L’ENAMORAMENT </li></ul><ul><ul><li>LA RUTINA I L’AVORRIMENT SÓN ELS PRINCIPALS ENEMICS DE L’AMOR. </li></ul></ul><ul><ul><li>VA UNIT A UN DESIG D’INTIMITAT AFECTIVA, SEXUAL I DE MÉS COMPROMÍS </li></ul></ul><ul><ul><li>L’AMOR ÉS UN MITE? </li></ul></ul><ul><ul><li>QUAN SABEM QUE ESTEM ENAMORATS? </li></ul></ul><ul><ul><li>QUINES CONDICIONS SÓN NECESSÀRIES PERQUÈ L’AMOR PROSPERI </li></ul></ul>
  33. 35. CONCEPCIÓ TRIANGULAR DE L’AMOR . ROBERT STERNBERG <ul><li>AMOR </li></ul><ul><li>PASSIÓ </li></ul><ul><li>COMPROMÍS </li></ul>
  34. 36. LA PARELLA <ul><li>L’art de la comunicació: donar i rebre </li></ul><ul><li>Reconèixer els missatges destructius que pertorben la comunicació: </li></ul><ul><ul><li>Ordenar: “vine a les 7!” </li></ul></ul><ul><ul><li>Ridiculitzar: “mira que ets idiota” </li></ul></ul><ul><ul><li>Imposar solucions: “o deixes els teus amics o et deixo” </li></ul></ul><ul><ul><li>Criticar: “sempre deixes les coses per acabar” </li></ul></ul><ul><ul><li>Interpretar: “estàs fent això per tornar-me boig” </li></ul></ul>
  35. 37. Errors que solen cometre les dones <ul><li>Intenta millorar la conducta de l’home amb consells que ell no ha demanat </li></ul><ul><li>Intenta canviar o controlar la conducta d’ell manifestant sentiments negatius </li></ul><ul><li>No reconèixer el que ell fa per ella i queixar-se del que no fa </li></ul><ul><li>Manifesta els sentiments de disgust de manera indirecta (“com has pogut fer-me això”) </li></ul><ul><li>Si ell pren decisicions, ella el corregeix o el critica. </li></ul>
  36. 38. Errors que solen cometre els homes <ul><li>No escolta i es distreu. No fa preguntes que mostrin interès i preocupació </li></ul><ul><li>Es pren els sentiments d’ella al peu de la lletra i la corregeix. Creu que ella demana solucions </li></ul><ul><li>L’home escolta i a continuació, s’enutja i acusa la dona de reprimir-lo o disgustar-lo. </li></ul><ul><li>Dóna poca importància a les necessitats i sentiments d’ella. </li></ul><ul><li>Quan ella s’enutja, ell explica per què no té raó i no hauria d’enutjar-se. </li></ul><ul><li>Després d’escoltar, ell no parla o s’absenta. </li></ul>
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×