Discurs2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Discurs2012

on

  • 313 views

Discurs de comiat 2n Batxillerat, curs 2011-2012. IES Antoni Llidó

Discurs de comiat 2n Batxillerat, curs 2011-2012. IES Antoni Llidó

Statistics

Views

Total Views
313
Views on SlideShare
313
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Discurs2012 Discurs2012 Document Transcript

  • DISCURS DE COMIAT 2n BATXILLERAT 2011-2012Bona nit a tots i a totes. Gràcies per la vostra assistència alumnes, companys ipares. He de confessar que enguany les tutores vàrem demanar al director queens alliberara de la responsabilitat de realitzar la tradicional dissertaciód’acomiadament per dues raons fonamentals: la nostra natural timidesa i el nomenys natural por a parlar en públic i a resultar pesades o/i incovenients.En realitat tots els que ens enfrontem a la responsabilitat de realitzar un discurstenim por que ens passe això... (pista 1 Bienvenido Mr. Marshall).A més a més hem de tenir en compte que enguany ha estat un curs molt dur per atots (o almenys per alguns perquè d’altres s’ho han passat prou bé i no mireningú...). Ens enfrontem a un futur incert: alguns de vosaltres (i això és bo) almón universitari, al cicle superior o a l’escola militar que us convertirà en elshomes i dones del futur (que Dios nos coja confesados); nosaltres (i això no éstan bo) a retallades, pèrdues de llocs de treball i al perill de perdre l’ensenyamentpúblic com a base de la igualtat i la justícia social.En aquestes circumstàncies no ens vèiem amb ànims de fer discursets. Però josóc optimista, dins del meu fatalisme innat, i pense el mateix que Igor a Eljovencito Frankestein (pista 2).
  • Bé, a aquestes altures del discurs pense que cal parlar un poquet del curs que hemcompartit. El Batxillerat és una etapa dura: hem passat d’omplir buits amb elpronom feble corresponent a diferenciar subtils conceptes filosòfics com elseguent (pista 3 Amanece que no es poco). De sobte hem de calcular exponents, estudiar teories quàntiques, aprofundir enla biologia (heu de vore en aquesta mateixa pel·lícula la classe de biologiagosspel i l’examen), estudiar la II República i el ablatiu absolut i parlar de cebes ide Miguel Hernández... I tot això sense deixar de wasapear ni un segon! Al finalestàs tan marejat que els alumnes de literatura universal comencen a sospitar queDante se’n va oblidar d’afegir un cercle al seu infern per als estudiants deBatxillerat (i també per als professors). Com a mínim aprenem que... (pista 4 Eljovencito Frankenstein).Però els alumnes no sou els únics que ho passeu mal. Els professors sí quepatim... Que si no em dóna temps, que si no arribe, que no m’entenen, què farana la PAU... En algunes ocasions ens sentim com el president de la comunitat onviu la gran família (pista 5 La gran familia).
  • Tampoc no puc oblidar-me dels vostres pares. Ells també patixen. Els estudisdemostren que el nerviosisme dels pares és directament proporcional al nombrede fills i al nivell educatiu en què es troben (molt aviat haurem d’afegir una novavariable: la dels diners que costarà la vostra educació quan afonen per completl’educació pública). Mireu l’exemple del sempre elegant Alberto Closas (pista 6La gran familia).És temps ja d’acabar (millor pecar per defecte que no per excés). No vullfinalitzar sense desitjar-vos molta sort a tots (als que vos naneu i als que ensestimeu tant que voleu passar un any més amb nosaltres), però també hedadvertir-vos que la sort cal guanyar-se-la.Tampoc puc acabar sense fer referència als dos companys que, si tot va bé, tambécomencaran una nova etapa: Pepa Pérez i Rafa Soriano. Els bons mestres ensajuden a ser bones persones. Amb una miqueta de sort tots hem tingut algú a quirecordem amb afecte i al qual hem d’agrair en part qui som i on hem arribat. Peraixò m’agradaria acomiadar aquest discurs amb Rebelión en las aulas. Durant lafesta final de curs els alumnes agraïxen al seu professor la seua dedicació i el seucompromís amb una cançó...Un bon mestre és sempre motivador: jo sempre hepensat que si haguera tingut alguna vegada un professor tan... guapo com SidneyPoitier hauria estat molt més motivada... Servisca aquesta escena com a punt
  • final i com a desig de felicitat per a tots... També agrair a Juan Vicente Moreno iAlbert Alandete la seua inestimable ajuda amb la part audiovisual, l’assessorialingüística de Josep Palomares i l’equip tècnic. BONA NIT A TOTS (pista 7Rebelión en las aulas).LES PEL·LICULES1.- Luis García Berlanga: ¡Bienvenido, Mr. Marshall! (1953)2 y 4.- Mel Brooks: El jovencito Frankenstein (1974)3.- José Luis Cuerda: Amanece que no es poco (1988)5 y 6.- Fernando Palacios: La gran familia (1962)7.- James Clavell: Rebelión en las aulas (1967)