Paisatge i medi ambient

  • 282 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
282
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. PAISATGE I MEDI AMBIENT
  • 2. ELS PAISATGES VEGETALS• Espanya és un territori quepresenta una gran biodiversitat,ocupa el segon lloc després deles selves tropicals. Això s’explicaper tres factors:• La situació• L’efecte refugi• La presència de sistemesmuntanyosos
  • 3. PAISATGE VEGETAL OCEÀNIC• A Espanya, aquest tipus de paisatge ocupa la zonade Galícia i la serralada Cantàbrica, també eltrobem en zones muntanyoses dels Pirineus,Sistema Central, Sistema Ibèric i SerraladesCostaneres Catalanes.• Destaca el bosc caducifoli amb espècies com elroure i el faig, amb un sotabosc pobre d’arbustos iespècies herbàcies.• Les rouredes es localitzen a les vessants de lesmuntanyes ja que necessiten humitat peròsuporten malament el fred i la neu. Les fagedes escombinen de vegades amb les rouredes, la sevatolerància al calor és menor i necessiten moltahumitat.• Allà on el fred o la sequedat dificulten el boscatlàntic, hi apareix la landa, matoll atapeït debrucs, ginebres i ginestes.
  • 4. Landa Bruc Ginesta
  • 5. PAISATGE VEGETAL MEDITERRANI• Ocupa la major part de la Península Ibèrica. Elbosc típic mediterrani és u n bosc de fullaperenne, format per l’alzinar, les suredes..,s’anomena escleròfil perquè està preparatper a les dures condicions de calor i sequeraestivals. L’acció humana ha provocat laregressió de l’alzinar i l’expansió del matollarformat per màquies, garrigues i estepes.• A la Meseta nord hi són abundants el bruc, laginesta i l’estepa, a la franja mediterràniadestaquen el coscoll i el lentiscle i a l’extremsud-est de la Península hi trobem el margalló (palmera silvestre) i l’espart.
  • 6. Màquia
  • 7. Garriga
  • 8. Estepa
  • 9. PAISATGE DE LES CANÀRIES• La vegetació canària és escassa i està adaptada a una intensa aridesa, peròamb una gran varietat d’espècies:• Per sota dels 400m. hi trobem matollar adaptat a la sequera, amb espèciescom la tabaiba i el cardón. Per damunt, hi creixen boscos de savines,palmeres i dragos.• A les zones més humides entre 600-1200m. hi trobem el bosc de laurisilva ibrucs.• Per damunt de 1500m. hi trobem pi canari i estepes.• Per damunt dels 2000m. destaca el matollar de cim i per sobre les violetesdel Teide.
  • 10. Matollar costaner:- de 400m. Tabaiba Cardón
  • 11. Per sobre dels 400:Drago
  • 12. Per sobre 1500 al nord i 800-1000 al sud: pi canari
  • 13. Per sobre dels 2000 m: matollar de cim Bàlec i ginestes Violetes del Teide
  • 14. EL PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA• La vegetació es distribueix en pisos d’altitudsegons les temperatures i les precipitacions.Destaquen:• Els Pirineus amb paisatge vegetal alpí on s’hidistingeix:• El pis subalpí ( entre 1200-2400m) ambconíferes ( pi negre i avet), i un sotabosc ambarbustos com el nabiu i el rododendre.• El pis alpí ( entre 2400-3000m) només ambprats.• El pis nival ( per damunt dels 3000m) ambnomés líquens i molsa.• A les altres muntanyes hi destaca el bosccaducifoli ( zona atlàntica) i el perennifoli( zona mediterrània); per damunt, trobemarbustos ( bruc, ginesta, matolls espinosos) iper damunt, prats.
  • 15. DESTRUCCIÓ DEL PAISATGE VEGETAL: ELS INCENDIS• Són una de les causes principals de la destrucció delpaisatge vegetal. Es panya és un país afectat pelsincendis. Les causes poden ser:• La sequedat dels estius mediterranis per la manca deprecipitacions, les altes temperatures i la mancad’humitat.• L’abandonament de les explotacions agràries norendibles que incrementa les zones boscoses i redueix lapoblació rural que tenia cura de les activitats de netejadels boscos ( pastures, recollida de llenya...).• L’augment de segones residències a llocs boscosos il’increment de vehicles per accedir-hi fa créixer el risc perdescura o accidents.• La gestió forestal d’anys enrere on es prioritzava lasubstitució de boscos caducifolis per espècies decreixement més ràpid com els pins i els eucaliptus ques’utilitzen per a la fabricació de cel·lulosa o pasta depaper.• L’acció humana negligent o intencionadament perinteressos vinculats a l’especulació urbanística, perobtenir fusta a més baix preu o més quantitat de lapermesa, com a represàlia per impedir el pas de bestiar azones repoblades, per l’acció de piròmans etc.
  • 16. EL PAISATGE: POLÍTIQUES DE PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ• EL VALOR DEL PAISATGE• El paisatge és el resultat de la interacció de factors naturals.D’ell en depèn la qualitat de vida de les persones, és unexcel·lent indicador de la qualitat del medi. El ConveniEuropeu del Paisatge insta als països europeus a definir elsseus propis objectius de qualitat paisatgística.• ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS• Espanya és un dels països d’Europa amb més diversitatd’ecosistemes, hàbitats i espècies naturals. Espanya formapart de la Xarxa Natura 2000. Integrats dins d’aquesta XarxaNatura 2000 hi ha els LIC ( Llocs d’Importància Comunitària).Destaquen: Parcs nacionals o regionals, Parcs naturals,Reserves naturals.• MESURES DE POLÍTICA AMBIENTAL• La legislació espanyola , segons directrius de la UE, obliga queabans que s’aprovi i es comenci la construcció de grans obrespúbliques ( carreteres, equipaments, infraestructures..), se’nfaci una Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA) o sigui unestudi que analitzi les conseqüències que es preveu que l’obrapot provocar en el medi ambient.
  • 17. ELS PAISATGES DE CATALUNYA• PAISATGE D’ALTA MUNTANYA• El trobem al Pirineu. Als cims més alts del Pirineu, la vegetacióés gairebé inexistent, tan sols hi viuen líquens i molses. Persota de les neus permanents i fins als 2300m hi trobem elsprats alpins. Entre els 2300 i els 1600m. hi trobem pinedes depi negre i avetoses i un sotabosc amb arbustos com el neret,nabiu i ginebró.• PAISATGE DE MUNTANYA MITJANA• Se situa entre els 1600 i 800m., del Prepirineu, SerraladesCostaneres i Serralada Transversal. Hi destaquen els boscoscaducifolis: pinedes de pi roig ( Pirineu, Prepirineu,), fagedes( Vall d’Aran, Guilleries..), rouredes humides ( Vall d’Aran,Guilleries, Montseny, ) i rouredes seques (SerraladesCostaneres...).• Vora els cursos fluvials trobem diverses espècies de d’arbrescaducifolis, són els anomenats boscos de ribera (salzes,oms,pollancres...).• PAISATGE DE TERRA BAIXA• Hi destaca el bosc perennifoli amb domini de l’alzinar i lesmàquies , arbustos de garric i arçot amb algun pi blanc moltpoc desenvolupat.• PAISATGE LITORAL• Destaquen l’alzinar litoral: alzinar amb marfull, l’alzina surerai arbustos de llentiscle i margalló.
  • 18. Espècies vegetals a Catalunya:Zona de muntanya Alta:Avet blancMitjana:FaigPlana o terra baixa roure, alzina, coscoll i matollar mediterrani.Costa matollar, alzina, alzina surera, roure.
  • 19. AVET BLANC
  • 20. FAGEDA
  • 21. ROURE
  • 22. ALZINA
  • 23. COSCOLL O GARRIC
  • 24. MÀQUIA
  • 25. GARRIGA
  • 26. ESTEPA
  • 27. Repercussions ambientals de les activitats econòmiques//crisis ecològiques globals• LA CONTAMINACIÓ• Contaminació atmosfèrica, Contaminació de l’aigua,Contaminació del sòl, Contaminació química,Contaminació radioactiva, Contaminació acústica,Contaminació tèrmica, Contaminacióelectromagnètica, Contaminació lumínica,Contaminació visual.• EL CANVI CLIMÀTIC• El canvi climàtic és la modificació que pateix el climaen relació amb el pas del temps i globalment.• L’EFECTE HIVERNACLE• LA DISMINUCIÓ DE LA CAPA D’OZÓ• PLUJA ÀCIDA I BOIRUM• DESERTITZACIÓ• DESFORESTACIÓ• LA PRODUCCIÓ DE RESIDUS• L’EMPREMTA ECOLÒGICA
  • 28. LA SOSTENIBILITAT• La sostenibilitat consisteix en l’equilibri d’una espècie ambel seu entorn, en el present i en el futur.• El 1972 es va celebrar a Estocolm la primera reuniómundial sobre medi ambient, en la qual van participar 113països.• El 1887 a partir de les conclusions de la Conferènciad’Estocolm , es va redactar un document titulat El nostrefutur comú. Gràcies a aquest informe, l’ONU va crear laComissió Mundial del Medi Ambient que va definir elconcepte de desenvolupament sostenible . A l’InformeBrundtland hi van quedar definits els tres pilars que s’hande tenir en compte en una perspectiva dedesenvolupament sostenible: el progrés econòmic, lajustícia social i la preservació del medi ambient.• Per tal de potenciar aquest desenvolupament sostenible,el juny de 1992 es va celebrar a Rio de Janeiro ( Brasil) elque es coneix com la Cimera de Rio . Destaca sobretotl’Agenda 21. Hi ha hagut moltes altres reunions iconvencions. Paral·lelament a aquestes cimeres es va anarimposant la consciència ecològica.
  • 29. SOLUCIONS PER A LA SOSTENIBILITAT• L’EDUCACIÓ AMBIENTAL• L’educació ambiental consisteix en un procés d’aprenentatgeque faciliti comprendre la realitat del medi ambient i del procésque ha contribuït al seu deteriorament actual.• EL CONSUM RESPONSABLE• Implica consumir menys i de manera més racional evitant lainfluència de la publicitat i de les modes.• EL RECICLATGE• Per al tractament dels residus podem utilitzar: La reducció oproducció en menor quantitat de residus. La reutilització otornar a utilitzar per a un mateix ús un determinat producte ( Ex.ampolles de vidre). El reciclatge o procés necessari per prepararels residus per a una nova utilització. ( Ex. paper.) La recuperacióenergètica en plantes com les incineradores, tot i que sóncostoses i contaminants.• LA BANCA ÈTICA ,també coneguda com banca social, sostenible,alternativa o responsable.• L’agricultura ecològica o orgànica o biològica és un sistema deconreu basat en la utilització òptima dels recursos naturals sensefer servir llavors transgèniques
  • 30. ELS RISCOS NATURALS• Els riscos naturals són els que no estan causats per laintervenció humana. Destaquen:• Els terratrèmols o moviments sísmics. Es produeixenquan s’allibera de manera brusca l’energia acumuladaper les tensions entre plaques tectòniques• Les erupcions volcàniques. Els volcans solen formar-seen zones de fricció entre plaques, per les quals elmagma originat a la base de l’escorça terrestre tendeix asortir i forma volcans• Despreniments i esllavissades. Els moviments de terressolen produir-se amb pluges abundants o per ladesforestació.• Riscos causats pels vents. Els vents més potents idestructius són els tornados, grans remolins que, a lesplanes centrals dels EUA poden girar a més de 500km/h.Les tempestes tropicals o ciclons poden arribar als117km/h., valor a partir del qual s’anomenen huracans,vents molt destructius que poden superar els 300 km/h.• Els aiguats i les inundacions. Els aiguats, pluges intensesi torrencials, poden causar greus inundacions.
  • 31. LA PROTECCIÓ DELS ESPAIS A CATALUNYA• El 1985 el Parlament de Catalunya va aprovar la Lleid’Espais Naturals per tal de preservar el medi ambient .• Els Parcs Nacionals, Destaca El Parc Nacionald’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’únic parcnacional de Catalunya. Està cogestionat pel ministeri demedi ambient i la Generalitat.• Els Parcs Naturals, Catalunya té 11 parcs naturals entreels que destaquen: Cadí-Moixeró, Aiguamolls del’Empordà, Delta de l’Ebre, Montserrat, Montseny,Montsant, Cap de Creus.• Els Paratges Naturals, Catalunya té 3 paratges naturals:Pedraforca, Poblet, l’Albera.• Les Reserves Naturals, Reserva Natural del Delta delLlobregat. I com a reserves marines, les Illes Medes.• Espais d’Interès Natural –PEIN- : El PEIN o Pla d’Espaisd’Interès Natural va ser aprovat a partir de la llei de1985, amb la intenció de crear una xarxa d’espaisprotegits. Dins del PEIN estan incloses les ZEPA ( Zonesd’Especial Protecció de les Aus) així com les zonesd’especial conservació ZEC, delimitades dins la XarxaNatura 2000