Geomorfologia plana de lleida

1,142 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,142
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
264
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Geomorfologia plana de lleida

  1. 1. Evolució geomorfològica de la plana deLleida durant el Quaternari:Fets destacatsJ. C. Balasch SolanesDepartament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida
  2. 2. 1. L’evolució de la conca de l’Ebre durantel Cenozoic2. Les terrasses fluvials del Segre i de laNoguera Ribagorçana3. Els cons de dejecció de l’Urgell4. La captura de la Noguera Ribagorçana5. L’avulsió del Segre a BalaguerÍndex
  3. 3. Mapa geològic deCatalunya:-Unitatsmorfoestructurals-Tipus de substrats-Edats geològiquesMarc de la concade l’Ebre
  4. 4. Bloc diagrama de la vall del Segre a l’àrea de Lleida (Solé, 1946)
  5. 5. 0 10 kmEsquema geològic de l’W de la Depressió Central Catalana
  6. 6. Els dipòsits quaternaris (IGC, 2008)
  7. 7. Dipòsitsquaternaris:terrasses dela plana deLleida iconsal·luvials del’Urgell
  8. 8. La creació de les terrasses i elsrelleus esgraonats
  9. 9. Formació de les terrasses fluvials
  10. 10. Formació de les terrasses fluvials
  11. 11. (Peña, 1983)Sistema de terrasses Segre-N. Ribagorçana (Peña, 1983)
  12. 12. Tall geomorfològic de les terrasses als voltats de Lleida(Remacha, 2006)
  13. 13. Terrassa 4 del Segre entre Balaguer i Menàrguens (Àrids Daniel)1.
  14. 14. Terrassa 4 del Segre entre Balaguer i Menàrguens (Pavigard nord)
  15. 15. Resum dels nivells culminants i de terrassa reconegutsNivelElevaciónsobrelechoactual (m)Edad(kaño)(Sanchoetal. 2007)EdaddelasuperficiePeña ySancho(1988)MapaGeo.C. Segrià(IGC, 2006)Badia etal. (2009)1 150 - - - T8–NC32 115-120 - - - T7–NC23a-3b 80-90 >780 PleistocenoInferior T6–NC1 S.Qt5 Qt14 55-60 176±14 PleistocenoMedio T5 S.Qt4 Qt25 35-40 64±4 PleistocenoSuperior T4 S.Qt3 Qt36 15-20 49±4 PleistocenoSuperior T3 S.Qt2 Qt47 10 11±0,8 PleistocenoSuperior T2 S.Qt1 Qt59 1,5-3 0,025-1 Holoceno T1 Qt6-Qt7
  16. 16. La creació dels cons dedejecció o cons al·luvials
  17. 17. Formació dels cons al·luvials en el contacte relleus-plana
  18. 18. Con de dejecció del riu Corb a Belianes (IGME, 1998)
  19. 19. Con de dejecciódel Corb aigüesavall de Belianeson es mostra lazona on lesaigües vessensobre la planaal·luvial (ElsAixaders)(Calvet, 1986)
  20. 20. Principalsconjuntsde dipòsitsquaternarisde la planade Lleida ide l’Urgell
  21. 21. La Noguera Ribagorçana:primer afluent del Cinca idesprés capturat pel Segre
  22. 22. 0 10 kmEsquema geològic sector W Depressió Central Catalana
  23. 23. 0 10 kmDeposició nivell T-1
  24. 24. 0 10 kmDeposició nivell T-2
  25. 25. 0 10 kmDeposició nivell T-3a
  26. 26. 0 10 kmDeposició nivells T-3b a T-9
  27. 27. (Peña, 1989)Construcció dels nivells culminants de la N. Ribargorçana
  28. 28. (Peña, 1989)Captura de la Noguera Ribagorçana pel Segre
  29. 29. L’avulsió o canvi de traçat delSegre per l’activitat del’anticlinal Balaguer-Barbastre
  30. 30. Diversos autors (Solé,1946; Solé y Llopis, 1946; Solé 1953; Peña1983; Sancho, 1989; Escuer i Goula, 1992; Lucha et al., 2008)relacionen la deformació i inclinació de les terrasses dels rius NogueraRibagorçana i Segre amb l’activitat de l’anticlinal de guixos Balaguer-BarbastreL’activitat diapírica de l’anticlinal Balaguer-BarbastreNivell T6 basculat cap el NE, en la pedrera del Tossal del Deu (Camarasa)
  31. 31. 0 10 kmLa nova hipòtesi
  32. 32. 0 10 kmDiapirisme actiu i barrera orogràfica (pre-T1): desviament W
  33. 33. 0 10 kmFi del diapirisme i antecedència del Segre (T3b). Captura NR
  34. 34. Criteris cartogràficsAflorament de dipòsits de graves poligèniques pirinenquesexclusivament entre les valls dels rius Segre i NogueraRibagorçana dibuixant la traça d’un antic curso fluvial, araretallats per les valls transversals (Farfanya, Algerri)0 5 kmIGC (2006)
  35. 35. Criteris topogràficsL’alçada de la base dels dipòsits està en concordancia amb el nivellde base de les formacions dels nivells culminants. Les elevacions dela Serra Llarga es troben entre 380-450 m de altura, a més de 160 msobre el Segre i a una alçada superior al nivell culminant d’AlguaireT1 (380 m)Nivell basculatde Les Obaguesdel Masip (Gerb,Os de Balaguer)
  36. 36. Criterios litològics i mineralògicsLes valls dels rius Segre, Noguera Pallaresa i NogueraRibagorçana drenen afloraments rocosos de natura i extensiósimilars, per la disposició de les estructures perpendicular a leslínies dels drenatges.No obstant hi han diferències litològiques i d’extensió que podenser usades com a traçadors de la procedència. Per exemple:◦ Els gneisos del Canigó i de la Valira Nord, sols estan en el Segre◦ Les roques volcàniques del Permotrias de la unitat tectònica deles Nogueres són més presentes en el Segre◦ Extensió diferenciada d’afloraments de les ofites del Keuper◦ Concentració d’or en les terrasses
  37. 37. Gràcies por la seva atenció

×