Art Romànic. Explicacions
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Art Romànic. Explicacions

on

  • 363 views

 

Statistics

Views

Total Views
363
Views on SlideShare
363
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Art Romànic. Explicacions Presentation Transcript

  • 1. ART ROMÀNIC
  • 2. Terminologia • L’origen del terme data del S.XIX. • Art deutor de l’art romà, sobretot en arquitectura Portalada de Santa Maria de Ripoll Arc de Constantí a Roma
  • 3. Context històric • Primer estil internacional de l’Edat Mitjana • Expressió artística d’una època • Elements comuns i variants regionals Església de Sant Climent de Taüll Catedral de Pisa
  • 4. Santo Domingo de Soria Catedral de Parma
  • 5. Circumstàncies històriques: a) Terror any 1000 - Fi del món? Apocalipsi? - Desgràcies i calamitats? - Sentiment d’acció de gràcies - Renovació art religiós - Imatges del Judici Final
  • 6. b) Pelegrinatges - Jerusalem, Roma i Santiago - Monestirs (guarden relíquies).
  • 7. c) Feudalisme - Art monàstic i aristocràtic - Societat molt jerarquitzada - Ressaltar la superioritat social de la noblesa i el clergat - Crist apareix com a heroi triomfador - Maria és la reina del cel, la senyora entronitzada
  • 8. Pantocrator de Taüll Majestat Batlló
  • 9. Santa Maria de Taüll
  • 10. Frontal d’Avià
  • 11. Frontal de Cardet
  • 12. La iniciativa de realitzar les obres (edificis, pintures, escultures...) parteix de la noblesa, reis o l’Església. Els arquitectes treballen amb escultors i pintors, d’acord amb un programa definit. Treballen segons la iniciativa del promotor (comitent). L’artista no té consideració social, és un artesà, que treballa seguint models preestablerts, més la seva creativitat. Es coneix als comitents, no als artistes. Les obres són anònimes (atribuïdes a una escola o taller).
  • 13. Sant Pere del Burgal (Comtessa Llúcia de la Marca)
  • 14. Santa Maria d’Àneu
  • 15. ARQUITECTURA - Elements presents en estils anteriors - Nou esperit, nova concepció Elements: • Mur d’aparell • Pilar • Columna • Arc de mig punt
  • 16. • • Es van contruir esglésies, monestirs, catedrals, palaus, castells, fortificacions.... Han sobreviscut les esglésies Palau de doña Berenguela (León) Palau dels reis de Navarra (Estella)
  • 17. No es fàcil imaginar avui el que una església significava per a la gent d’aquella època. L’església era l’ únic edifici de pedra de la rodalia, l’ única estructura perdurable en molts kilòmetres. El campanari era un senyal per a tot aquell que s’hi acostava. A les cerimònies litúrgiques, els habitants es congregaven allà. L’edifici de pedra amb pintures i escultures oferia un fort contrast amb les seves humils cases (de palla i fusta). La comunitat sencera s’interessava i s’enorgullia per la seva construcció i ornamentació. Gombrich, Història de l’art (pg 171)
  • 18. Planta • L’element clau és la capçalera • L’altar és el lloc central on se celebra l’Eucaristia • Nombrosos altars secundaris (capelles, misses diàries, culte als sants). • Absis al fons, espai corbat. • Girola • Espai organitzat segons les necessitats litúrgiques
  • 19. Planta de la catedral de Santiago de Compostela
  • 20. Planta de Sant Vicenç de Cardona
  • 21. Planta de Sant Climent de Taüll
  • 22. Planta de Sant a Maria de Ripoll
  • 23. Elements suportats a) Volta de canó - Necessita complicats calcúls d’enginyeria - Molt pesada Els sostres de fusta s’incendiaven fàcilment. L’art romà de cobrir amb pedra aquestes grans construccions s’havia perdut. Els S.XI i XII van estar plens d’experiments. Es tractava de salvar la distància com qui fa un pont. Gombrich, Història de l’art (pg 175)
  • 24. b) Arc de mig punt - Decorats i abocinats (en les portalades)
  • 25. Elements de suport a) Mur d’aparell - Desig de mesura dels arquitectes - Unió de geometria i pedra - Murs forts i gruixuts (sostenir la coberta de pedra) - Arcs transversals i contraforts - Efecte rítmic a l’interior i exterior de l’edifici
  • 26. b) Columna c) Pilar - Gruixuts - Pilar compost: columna+pilar
  • 27. Interior de Sant Vicenç de Cardona
  • 28. El pes de la coberta de pedra dóna lloc a una arquitectura amb poques obertures, amb problemes d’iluminació. Les finestres són estretes. Per una banda trobem les qüestions tècniques, però probablement també correspon a una estètica de l’època. Interior de Santa Maria de Ripoll
  • 29. ESCULTURA Tant l’escultura com la pintura (arts plàstiques) tenen un valor simbòlic i jeràrquic. Pretenen fer teologia, ensenyar al poble (Bíblia en pedra). Els valors estètics queden relegats. És un llenguatge arcaic que ha oblidat la bellesa i només valora l’espiritualitat. Els símbols es distribueixen en l’espai. S’entenen fàcilment.
  • 30. Característiques • Perspectiva jeràrquica • S’aprofita tot l’espai per a esculpir figures (timpans, intrados, capitells, columnes...). • Figures retorçades, postures estranyes. • Figures que no es relacionen. • Hieratisme.
  • 31. Perspectiva jeràrquica Timpà de Sant Pere de Moissac
  • 32. Capitells romànics
  • 33. • • • Perspectiva jeràrquica S’aprofita tot l’espai per a esculpir figures. Hieratisme. Timpà de la catedral de Chartres
  • 34. • Figures retorçades, postures estranyes. Eva, al timpà de la catedral d’Autun
  • 35. • • Columnes de la façana de la catedral de Chartres Figures que no es relacionen. Hieratisme.
  • 36. • • Perspectiva jeràrquica S’aprofita tot l’espai per a esculpir figures.
  • 37. PINTURA La pintura comparteix característiques i esperit amb l’escultura. És un art ingenu i dramàtic. Molt influenciat pels mosaics bizantins i les miniatures dels codis mossàrabs.
  • 38. Característiques • Dibuix gruixut, traç negre. El dibuix construeix les formes. • Color pur i pla. - Fort contrast - Simbolisme medieval • Absència de profunditat i llum - Figures disposades ordenadament a l’espai • Fons monocrom o amb franges horitzontals (sense paisatge)
  • 39. • Formes geomètriques, representació esquemàtica. • Figures que no es relacionen - Figures frontals • Pintura al fresc o sobre taula • Art antinaturalista - Plasmen vivències, no formes reals
  • 40. • • • • Dibuix gruixut, traç negre. El dibuix construeix les formes. Color pur i pla. - Fort contrast Absència de profunditat i llum - Figures disposades ordenadament a l’espai Fons monocrom (sense paisatge)
  • 41. • • • • Dibuix gruixut, traç negre. - El dibuix construeix les formes. Color pur i pla. - Fort contrast Absència de profunditat i llum Fons monocrom (sense paisatge)
  • 42. • • Absència de profunditat i llum - Figures disposades ordenadament a l’espai Figures que no es relacionen - Figures frontals
  • 43. • • Absència de profunditat i llum - Figures disposades ordenadament a l’espai Figures que no es relacionen - Figures frontals
  • 44. L’art occidental és inquiet. No es conforma amb les antigues solucions. Està en constant evolució, buscant noves formes i solucions. Cap al 1140 apareix l’art gòtic, que conviu durant un temps amb el romànic.