Vocabulari del moviment obrer

1,392 views
1,291 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,392
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
459
Actions
Shares
0
Downloads
21
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Vocabulari del moviment obrer

  1. 1. VOCABULARI DEL MOVIMENT OBRERAcció directa. Tècnica de lluita del sindicalisme revolucionari basat en lafrontament directe entrepatrons i obrers, al marge del marc legal establert, i en la negativa a acceptar qualsevol mediació depersones o institucions no afectades pel conflicte, o bé organismes de conciliació. Les formes mésfreqüents de lacció directa són: la vaga, el treball lent, el boicot dels productes o establimentsindustrials o comercials i el sabotatge.ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE TREBALLADORS (AIT). Organització de treballadors fundada a Londresel 1864, coneguda generalment per Primera Internacional, fundada a Londres el 1864, amb lobjectiu delluitar per la millora de la classe obrera a nivell mundial. Les disputes ideològiques (els marxistes imposarenllurs tesis, aconseguint lexpulsió dels anarquistes) i el ressò de la Comuna de París (1871) foren les causesdel seu fracàs. Es va dissoldre lany 1876 a Filadèlfia.ANARQUISME. Doctrina política formulada per Pierre Joseph Proudhon a mitjan del segle XIX idesenvolupada posteriorment per Bakunin, que rebutja l’Estat com a institució i proposa un modelalternatiu basat en l’absència d’autoritat i la defensa de la llibertat individual.ANARCOCOMUNISME. Defensava una societat sense classes i la propietat col·lectiva dels mitjans deproducció i dels béns de consum. Era el corrent més radical de l’anarquisme ja que s’oposava a laformació de sindicats i donava una gran importància a l’individualisme i a l’acció directa.ANARCOSINDICALISME. També anomenat Anarco-col·lectivisme. Doctrina que atribueix als sindicatsun paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per a la consecució de la revoluciósocial. La fusió del pensament bakuninista i lacció societària a través dels sindicats obrers donà unprimer moviment anarcosindicalista, fort especialment a la Península Ibèrica.BABEUF, GRACCHUS (1760-1797) Pseudònim que adoptà François Noël Babeuf, teòric i revolucionarifrancès. Fundà, a París, el diari «Le Tribun du Peuple», portaveu del seu ideari comunista igualitari, desdon combaté Robespierre per conservador. Teoritzà sobre la necessitat de suprimir la propietatindividual i de col·lectivitzar la terra. Fundà el Club dels Iguals (Club des Égaux), tancat pel Directori el1795. Al començament del 1796 creà una organització secreta per tal denderrocar el Directori. A mésdels seus adeptes, hi participaren antics jacobins i terroristes, i tingué ramificacions dins la policia ilexèrcit. La conspiració dels Iguals fou denunciada al maig del mateix any a Carnot, i Babeuf i daltresconjurats foren detinguts. Els partidaris del babovisme intentaren un nou aixecament de les tropes,que fracassà. Lany següent Babeuf fou condemnat a mort i executat.
  2. 2. BAKUNIN, MIKHAÍL (1814-1878). Teòric i polític revolucionari rus. Abandonà el seu país per a viure aBerlín. Participà en la revolució de 1848. Estigué molt de temps exiliat a Sibèria, per aconseguí fugir-se’n. Proposà l’abolició de l’estat i la col·lectivització dels mitjans de producció, però no dels seusfruits. Fou un enemic decidit l’acció dels partits polítics. Se’l considera un del principals teòrics iactivistes de l’anarquisme. Els seus enfrontaments amb Marx alteraren el ritme de la I Internacional.BLANQUI, LOUIS-AUGUSTE (1805-1881). Revolucionari i teòric socialista francès. Estudià dret imedicina a París. Participà en el corrent republicà contra Lluís Felip formant part de la Société des Amisdu Peuple. Prengué part en la insurrecció de 1830. El 1839 dirigí una insurrecció, però, mancat desuport popular, fracassà i fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua.Fou alliberat el 1848, poc temps abans de la revolució, en la qual participà com a dirigent de la SociétéRépublicaine Centrale. Considerat el més prestigiós dels dirigents de les forces revolucionàries, perloctubre del 1870 intentà, sense èxit, un cop destat. Condemnat a cadena perpètua, el seuempresonament no el deixà participar a la Comuna (1871), en gran part obra dels seus seguidors. Moltinfluït per les idees de Babeuf i els carbonaris, concebé lacció revolucionària més com una obra tècnicaduna minoria que com una obra política de masses.BERNSTEIN, EDUARD. Màxim representant del revisionisme dels postulats marxistes. Qüestiona algunsaspectes de l’anàlisi del capitalisme realitzat per Marx i aposta per la via parlamentària per arribar demanera gradual al socialisme.BOLXEVIC. Partidari del bolxevisme. Facció del moviment socialista rus, dirigida per Lenin, que el 1903aconseguí el control del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia. El segon congrés del partit foucelebrat a Brussel·les i a Londres (juliol-agost del 1903). Al congrés senfrontaren dues concepcionscontraposades: Lenin volia un partit reduït i disciplinat de revolucionaris professionals; mentre l’altresector volia un partit de base àmplia socialdemòcrata. Lenin fou derrotat però, obtingué la majoria enla designació dels càrrecs del partit. Daquí ve el nom de bolxevics (majoritaris) per als partidaris deLenin, i el nom de menxevics (minoritaris) per als de Martov.BURGESIA. Classe social vinculada a la propietat de les fàbriques, la riquesa de la qual va augmentar aun ritme molt ràpid i va disputar a l’aristocràcia la seua preeminència social.CABET, ÉTIENNE (1788-1856) Polític i escriptor socialista francès. Intervingué en la revolució del 1830,ocupà després un càrrec oficial a Còrsega i fou diputat a lassemblea nacional. Forçat a exiliar-se(1834), passà a Bèlgica i a Anglaterra, on estudià les experiències dOwen. Sintetitzant-les amb el
  3. 3. babovisme francès construí el seu ideari, caracteritzat per un comunisme integral, que difongué através de Voyage en Icarie (1839), Le Vrai Christianisme (1846) i el periòdic «Le Populaire».CAPITALISME. Sistema econòmic en què els instruments de producció (la terra, les fabriques i lamaquinària) i allò que produeixen són propietat privada.CARTA DAMIENS. La Carta dAmiens (1906) va perfilar els trets essencials del sindicalismerevolucionari: apoliticisme, defensa de lacció directa dels treballadors, negociacions entre obrers iamos sense acceptar cap mediació i la vaga general revolucionària com a mitjà per aconseguir unasocietat sense classes.CARTISME. Moviment reformista anglès promogut per les classes populars entre el 1837 i el 1848,recolzades en lAssociació de Treballadors de Londres. El dirigent més destacat fou Feargus OConnor.El 1838 presentà al parlament una "carta del poble" reclamant el sufragi universal, el vot secret,lelegibilitat dels no-propietaris, la immunitat parlamentària, la limitació de les legislatures a un any,etc.CONFÉDÉRATION GÉNÉRAL DU TRAVAIL (CGT). Organisme sindical francès fundat el 1895 a Llemotges.La seva finalitat era la defensa dels interessos dels assalariats, independentment de llur ideologia,enfront dels patrons, i tenia representacions professionals i geogràfiques. Des del 1906 hipredominaren les tesis revolucionàries i anarcosindicalistes, però a partir del 1914, a causa de laguerra, la confederació acceptà de cooperar amb ladministració.CLASSE OBRERA. És el grup de treballadors assalariats que constitueix el proletariat industrials i que,segons la teoria marxista, percep pel seu treball una remuneració inferior al benefici que genera, i noté la propietat dels mitjans de producció.COMUNA DE PARIS. Alçament de caràcter socialista esdevingut en la capital francesa en 1871, encontra de la pau amb Alemanya després de la guerra Franco-Prussiana i el conservadorisme de la novarepública francesa. Fou derrotada i durament reprimida.COMUNISME. Sistema dorganització social que proposa labolició de la propietat privada i lacomunitat de béns (mitjans de producció i béns de consum). El comunisme va lligat als corrents delsocialisme marxista i de lanarquisme.CONFEDERACIÓ NACIONAL DEL TREBALL (CNT).Central sindical dàmbit espanyol, que celebrà el seuprimer congrés, constitutiu, del 8 al 10 de setembre de 1911 a Barcelona. Després de la desaparició dela Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, la primera manifestació dun reagrupament de
  4. 4. societats obreres, amb influència anarquista, fou Solidaritat Obrera, la qual intentà, des de labril del1909, de preparar una "conferència obrera nacional". Els fets de la Setmana Tràgica najornaren larealització. A la fi, es reuní a Barcelona un congrés obrer regional de Catalunya els dies 30 i 31doctubre i 1 de novembre de 1910. Poc temps després, el domini dels anarcosindicalistes en la novacentral fou afavorit per la retirada dels socialistes.DICTADURA DEL PROLETARIAT. Règim polític propi de la transició de la societat capitalista a la societatcomunista. Es caracteritza pel fet désser linstrument de la revolució proletària i com a dominació delproletariat sobre la burgesia. Hi subsisteix la divisió de la societat en classes, i encara shi dóna unaclasse dominant, el proletariat, amb una monopolització per aquesta classe de tots els mitjans deproducció, i un poder destat, el poder del proletariat, que sotmet els seus enemics de classe. Hom entroba la primera formulació a la Crítica del programa de Gotha de Karl Marx, però és en les obres deLenin on fou teoritzada i més extensament definida, sobretot en Lestat i la revolució (1917).FALANSTERI Agrupacions comunitàries ideades per Charles Fourier en les quals la propietat eracol·lectiva i homes, dones i xiquets compartien totes les tasques. Fourier el concebé com un sistemasocial autònom, amb tots els recursos industrials i alimentaris necessaris per a la vida de la comunitat.Sota el guiatge dun director, elegit democràticament, els treballs esdevenien amens i variats, en ésserintercanviables, a causa de la polivalència doficis dels components de la falange. La propietat,compartida però no igualitària, no hi condicionava drets ni deures.FEDERALISME. Corrent del pensament polític que concep la construcció dun ordre mundial mitjançantun sistema de pactes (foedera) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats.Correspon al moviment històric federalitzador, entès com un procés de creació de noves unitatspolítiques més àmplies i complexes, les quals integren i mantenen les particularitats dels grups humansque pacten llur federació.ENGELS, Friedrich (1820-1895). Filòsof alemany, natural de Barmen. Estudià en Berlín i després estraslladà a Manchester, on pogué observar la vida dels treballadors britànics què va descriure en laseua obra La situació de les classes treballadores en Anglaterra. En 1848 escrigué amb Karl Marx ElManifest del Partit Comunista i fou membres principal de la Internacional. Després de la mort de Marx,publicà la segona i la tercera part de l’obra El Capital.GUESDE, JULES (1845-1922)Nom amb què és conegut el polític francès Jules Bazile. Empresonat pel fetdhaver atacat el segon Imperi, sexilià perquè ajudà la Comuna de París. Havent tornat a França(1876), hi introduí el marxisme i organitzà el moviment obrer sobre bases socialistes; així aconseguí la
  5. 5. creació dun partit obrer socialista (1879), atacat per anarquistes, blanquistes i possibilistes. Publicà larevista "LÉgalité" (1877) i lobra Collectivisme et révolution (1879). Després duna dura polèmica ambJaurès, participà amb ell en la fundació (1905) del partit socialista unificat (SFIO) i fou ministre destat(1914-16).JAURÈS, JEAN (1858-1914) Polític francès. Acceptà els postulats econòmics del marxisme, peròpropugnà un socialisme amb finalitats essencialment ètiques. Fundador del partit socialista francès(1901), fou diputat des del 1902 fins que morí, fundador del diari «LHumanité» (1904) i defensor de launió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit. No acceptà la dictadura del proletariat iconsiderava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, sónhereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució Francesa. Fou assassinat per unnacionalista exaltat, perquè era contrari a la guerra amb Alemanya. Aquest, que havia estat indultat,fou executat (1936), a Eivissa, on residia, per elements anarco-sindicalistes.IGLESIAS POSSE, PABLO (1850-1925) Polític i dirigent socialista gallec. De família molt pobra i orfe depare, aprengué a lhospici de Madrid lofici dimpressor (1860-62). El 1870 safilià a la FederacióRegional Espanyola de lAssociació Internacional del Treball, de la qual fou expulsat, al cap de dos anys,amb Paul Lafargue. Pel juliol del 1872 fou nomenat secretari de la Nueva Federación Madrileña,formada per dissidents de lAIT, de tendència marxista. Pel maig del 1874 era president de lAsociaciónGeneral del Arte de Imprimir, i pel maig del 1879 fundà, amb vint-i-tres companys, a Madrid iclandestinament, el Partido Socialista Obrero Español (PSOE). Elegit regidor de lajuntament de Madrid(1905) i diputat a corts, també per Madrid (1910), fou un defensor tenaç del interessos del proletariat.Soposà a les condicions que exigia la Tercera Internacional, cosa que comportà lescissió delscomunistes i la fundació del Partido Comunista de España (1921).INTERNACIONALISME. Idea pròpia de l’obrerisme, sorgida al segle XIX i plasmada en les diferentsinternacionals, segons la qual el moviment obrer havia d’aspirar a estat per sobre de les diferènciesestatals i nacionals.KAUTSKY, KARL (1854-1938) Polític alemany. El 1880 fundà el «Sozialdemokrat» a Zuric, i el 1881 passà aLondres, on fou secretari dEngels. El 1883 fundà a Stuttgart la revista «Neue Zeit», que esdevinguélòrgan del partit socialdemòcrata alemany. Al congrés dErfurt (1891) defensà el marxisme revolucionaricontra el revisionisme de Bernstein. Al congrés de París (1900) es manifestà contra la participació delssocialistes en els governs burgesos. Però a partir del 1903 es mostrà partidari de la via pacífica iparlamentària. Després de la presa del poder per Hitler es refugià a Bohèmia i posteriorment a Amsterdam.
  6. 6. KROPOTKIN, PIOTR. (1842-1921) Príncep Kropotkin. Anarco-comunista rus. De família aristocràtica,abandonà la carrera militar i estudià geografia, zoologia i antropologia. A Suïssa (1872) prengué contacteamb els bakuninistes de la Primera Internacional. Defensà la idea de la diversitat docupacions, enlagricultura i la indústria, davant els obrers condemnats pel capitalisme a un sol ofici. Criticà la teoriadarwiniana de la lluita per la vida i defensà lajut mutu com a condició del progrés. Teoritzà sobre lanarco-col·lectivisme com a etapa transitòria cap a lanarco-comunisme, sense acceptar els sindicats com aorganitzadors de la nova societat. Tornà a Rússia el 1917, i col·laborà amb el poder soviètic, sense acceptar,però, cap càrrec oficial.LABOUR PARTY (PARTIT LABORISTA ANGLÉS). Partit polític britànic socialista evolucionista, lligatinstitucionalment i financerament als sindicats. Fundat pels sindicats el 1900LUDDISME. Moviment obrer radical que es va mobilitzar en contra de les innovacions tècniques de laindustrialització. Les seues accions van consistir en la destrucció de màquines, a les qualsresponsabilitzaven de l’augment de l’atur i la disminució dels salaris. El seu dirigent va ser el capità NedLudd, qui va donar nom a aquest moviment anglès.LLUITA DE CLASSES. Segons el marxisme, la història de la humanitat ha estat la història duna contínua lluitaentre una classe opressora i una classe oprimida, en funció del domini o no dels mitjans de producció en cadaetapa històrica (mode de producció).LUXEMBURG, ROSA (1871-1919)Dirigent revolucionària i teòrica marxista alemanya dorigen jueu. Foumilitant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya. Combaté les tesis de Bernstein. Entre el 1915 i el1918 estigué empresonada la major part del temps per fer agitació contra la guerra. Defensora crítica de larevolució russa, polemitzà amb els bolxevics sobre la política agrària, sobre la qüestió nacional i sobrelexercici de la democràcia. El 1919, tot i ésser-hi contrària, intervingué en la insurrecció de Berlín i, el 15de gener, fou detinguda i executada sumàriament.MALATESTA, ERRICO. (1853-1932) Anarquista italià, membre de la Primera Internacional des del 1872,amic i deixeble de Bakunin. Participà en diverses insurreccions camperoles i fundà els diaris l«Agitazione» i«Volontà». Hagué dexiliar-se diverses vegades i el 1919, de retorn a Itàlia, estigué al cap del nou movimentanarquista. A partir del 1922 i fins a la mort, visqué estretament vigilat.MARX, KARL (1818-1883). Filòsof, historiador i economista alemany que desenvolupà una críticaradical i global a la societat burgesa i capitalista. La seua crítica teòrica ha influït notablement en elpensament contemporani i en el desenvolupament de les ciències socials. La pràctica que d’aquesta
  7. 7. teoria se’n deriva ha estat determinant pel moviment obrer i la política socialista en el móncontemporani.MARXISME. Ideologia del moviment obrer que pren el nom de Karl Marx, qui amb Friedrich Engels, amitjan del segle XIX, van qualificar el primer pensament socialista d’utòpic i van elaborar una teoriaque era un programa d’acció per canviar la societat: el socialisme científic. La teoria marxista s’assentaen tres grans eixos: l’anàlisi del passat mitjançant la lluita de classes; la crítica del present en funció del’anàlisi del sistema capitalista; i la necessitat de superar aquest present que s’associa a un projecte defutur, la societat comunista.MENXEVICS. Facció moderada del Partit Socialdemòcrata Rus (SD), que s’oposà als bolxevics desprésde l’escissió de 1903. El seu principal líder fou Martov. Defensaven l’evolució de Rússia vers un règimdemocràtic, front a la dictadura del proletariat propugnada per Lenin.MITJANS DE PRODUCCIÓ. Conjunt delements que intervenen en el procés de producció: edificis,màquines, energia, primeres matèries, capital,...MOVIMENT OBRER. Conjunt daccions de la classe obrera per reclamar latenció social sobre els seusproblemes i fer pressió per resoldrels mitjançant diverses formes dorganització. Lacció i lorganitzacióles obrers va anar guiada per les teories socialistes, molt especialment pel marxisme i lanarquisme.OWEN, ROBERT (1771-1858).Pensador socialista gal·lès, les idees del qual influïren el moviment obrerbritànic a la primeria del s XIX. Propietari duna fàbrica tèxtil de Manchester, fundà una colòniaindustrial modèlica a New Lanark. Recollí les seves reflexions sobre aquest experiment a Report on theCounty of Lanark (1824), on denuncià radicalment les conseqüències socials del liberalisme econòmic idescriví una societat ideal que, segons ell, havia de fonamentar-se en petites comunitats on lesmàquines fossin subordinades als homes i on tothom compartís els fruits del treball. Tot i que lescomunitats autogestionàries que ajudà a crear a la Gran Bretanya i a Amèrica fracassaren, les sevesidees i els seus objectius foren adoptats pels primers sindicalistes britànics. Col·laborà activament ambells, però es retirà el 1834 per promoure agrupaments més idealistes i dun abast més general que elssindicats per a la renovació moral de la societat.PRIMER DE MAIG Festa internacional de la classe treballadora celebrada per primer cop el 1890. Laprimera convocatòria es va fer en memòria dels màrtirs de Chicago, un grup dobrers que van sercondemnats a mort acusats de causar avalots, duríssimament reprimits per la policia privada de lapatronal, durant una vaga l1 de maig de 1886. El congrés de París de la Segona Internacional (1889) va
  8. 8. decidir convocar una gran manifestació internacional cada any en aquesta data amb lobjectiudaconseguir, duna manera unitària, la reducció de la jornada laboral.PROUHDON, PIERRE JOSEPH (1809-1865). Tipògraf autodidacta i pensador socialista francès queparticipà en la revolució de 1848 i exercí una notable influència amb la seua obra Què és la propietat?(1840), en la qual feia responsable a la propietat privada de la desigualtat social. Le seues posicionsigualitàries i antiautoritàries permeten considerar-lo un dels precursors de l’anarquisme.PLUSVÀLUA. En leconomia capitalista lobrer rep pel seu treball -força de treball- un valor inferior queel que realment genera. Aquesta diferència, apropiada per lempresari o pel propietari dels mitjans deproducció, és anomenada plus-vàlua. Aquest concepte és essencial dins de la doctrina marxista.PROLETARIAT. Classe social nascuda amb la Revolució Industrial, formada per antics camperols iartesans que van passar a treballar en la producció fabril.PROPAGANDA PEL FET. Teoria formulada pels anarquistes en el darrer congrés de la InternacionalAntiautoritària, celebrat a Londres el 1881, en què es considera que la violència dun nucli reduïtdindividus era un mitjà vàlid per menar les masses cap a la revolució. Així sarribà a formular elsprincipis de lanomenada "propaganda pel fet", que propugnava la realització datemptats dirigitsdirectament contra lEstat, lEsglésia i els grans capitalistes.PSOE Organització política fundada a Madrid lany 1879 per nuclis marxistes expulsats de la FederacióRegional Espanyola de lAssociació Internacional de Treballadors. El seu portaveu fou El Socialista(1886). El I Congrés tingué lloc a Barcelona (1888), pocs dies després de la constitució, també aBarcelona, de la Unió General de Treballadors, sindicat dinspiració socialista. El nou partit simplantàen els medis obrers de Madrid, el País Basc i Astúries. Lany 1895 foren elegits els primers regidorssocialistes i, al cap de deu anys, hi havia socialistes a 50 ajuntaments, entre ells el de Madrid. El primerdiputat socialista, P.Iglesias, fou elegit lany 1910, gràcies a una aliança electoral amb els republicans.REVISIONISME. Teoria socialista que formula crítiques als aspectes bàsics del marxisme. No està dacordamb el concepte de plus-vàlua i creu que la transició del sistema capitalista al socialista no serà un procésviolent sinó que serà el producte duna transformació gradual del primer. Segons aquesta teoria calabandonar la revolució i avançar en el camp de les reformes parlamentàries i sindicals. Fou l’origen delsocialisme democràtic del segle XX, oposat al socialisme revolucionari que representaren després de larevolució russa els moviments comunistes.SALARI. Rendes rebudes pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració al procés productiu
  9. 9. SINDICALISME. Moviment dels treballadors organitzats en sindicats en defensa duna millora de llurscondicions de vida i de treball. Sorgí com a conseqüència de la separació entre el treball i la propietatdels mitjans de producció, produïda pel desenvolupament del sistema capitalista.SOBIRANIA POPULAR. Postulat democràtic segons el qual la sobirania resideix en el poble, que, envirtut del contracte social, latorga als governants; això implica lexistència del sufragi universal.SOCIETATS DE SOCORS MUTUS Associació dajuda mútua. Fou el primer tipus dorganització obrera.Les societats de socors mutus actuaven com a societats de resistència i provenien, a vegades,dantigues formes de protecció dels artesans per oficis; ajudaven el treballador en cas de malaltia odatur i van organitzar les primeres vagues gràcies al cobrament de quotes, que permetien crear caixesde resistència..SOCIALISME UTÒPIC. Fase inicial de levolució del pensament i de lacció socialistes, caracteritzada perla crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica dun futur sistema social"perfecte", harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.SOCIALDEMOCRÀCIA. Nom amb què hom designa els moviments socialistes caracteritzats per la renúnciaal marxisme, lacceptació de les institucions liberal-democràtiques i una pràctica política de tipus moderat.SPD. Partit Socialdemòcrata Alemany, fundat l’any 1875. Pretenia conquerir el poder polític a través dela lluita política i l’acció parlamentària per implantar una societat socialista. Es va convertir en el puntde referència dels partits socialistes europeus.TRADE UNIONS. Les Trade Unions (de trade, ofici, i unió, unió) inicialment eren sindicats dobrersqualificats, agrupats per oficis ("vell unionisme"), dotats dun fons dassegurances mútues i sovintoposats als obrers no qualificats. Començaren a tenir importància a partir de mitjan s XIX, desprésdobtenir la llibertat dassociació i després del fracàs del cartisme. Les Trade Unions més importantseren la dels mecànics (1850), dels fusters (1852) i, a partir del 1865, dels miners i dels obrers tèxtils.UGT. Central sindical de lestat espanyol, fundada a Barcelona del 12 al 14 dagost de 1888. Fou unsindicat de classe, democràtic, moderat, disciplinat, dideologia socialista i molt influït pel PartidoSocialista Obrero Español. Utilitzà en general la tàctica de les vagues pacífiques i ben organitzades pera aconseguir millores en la condició del proletariat; conjuntament amb el PSOE, creà tambéassociacions assistencials i de resistència, cooperatives de consum i cases del poble.VAGA. Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal dobtenir alguna reivindicació,relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. Pot ésser també de solidaritat,
  10. 10. que es planteja com a suport a daltres treballadors sancionats o en vaga, i també política, quan lesreivindicacions depassen làmbit laboral i tendeixen a una transformació de la societat. Si la vaga ésdeclarada simultàniament a totes les indústries dun lloc o duns quants sanomena vaga general. Avegades pren formes especials, com la vaga de zel, que consisteix en una aplicació rigorosa delreglament, i la vaga de braços caiguts, quan hom fa laturada sense abandonar el lloc de treball.

×