Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
335
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
4
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL © VICENT PUIG I GASCÓ IES. ANTONI LLIDÓ. XÀBIA 1r. Batxillerat. Curs 2011-2012
  • 2. 1. Concepte. Què és? Quan es produeix? On es produeix?2. Causes de la Revolució Industrial. a) El Creixement Demogràfic (1.2.) b) La revolució Agrària (1.1.) c) L’acumulació de capital. La Revolució Comercial (2.6) d) La Revolució tecnològica ( 2.1.)3. Els Sectors industrials. (2) 1. LA PROTOINDUSTRIALITZACIÓ 2. Indústria Textil (2.2.) 3. Indústria Siderúrgica (2.3) 4. Desenvolupament del ferrocarril (2.5.)4. L’expansió de la Revolució Industrial. (2.7.)5. Conseqüències Econòmiques i socials de la Revolució Industrial. a) Conseqüències econòmiques (3) a) El Liberalisme econòmic b) Conseqüències socials (4) Procés d’Urbanització La Societat de Classes El paper de la dona
  • 3. 1. Concepte. Què és? Transformacions econòmiques i socials basades en laplicació de la màquina a la producció, que van promoure un enorme creixement dels diversos sectors de l’economia. Suposa la desaparició de l’Antic Regim econòmic i la implantació del capitalisme comercial . és el resultat d’una sèrie de revolucions paral·leles que, connectades entre elles, van incidir profundament en tots els àmbits de la vida social, econòmica i política d’Europa. a. Revolució Demogràfica b. Revolució Agrària: Economia agrària de subsistència a una economia industrial capitalista c. Revolució Tecnològica d. Revolució Transports Quan es produeix? entre 1750-1850 On es produeix? Revolució industrial (1750-1820) = Anglaterra = Take-off= ARRANCADA Industrialització (1820-1850) = expansió al continent europeu
  • 4. REVOLUCIÓFACTORS DE LA REVOLUCIÓ ANGLESA AGRÀRIA AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ REVOLUCIÓ AUGMENT DE LA POBLACIÓ I DE DEMOGRÀFICA LA DEMANDA REVOLUCIÓ AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ COMERCIAL REVOLUCIÓ TRANSPORT RÀPID I BARAT TRANSPORTS REVOLUCIÓ MÀQUINES APLICADES A LA TECNOLÒGICA PRODUCCIÓ I AL TRANSPORT
  • 5. Religió cristiana natalistaEscàs ús dels anticonceptiusReducció edat de matrimoniAugment dels ingressos familiars (treball infantil) Reducció de les fams i la mortalitat catastròfica (= Revolució Agrària) Diversificació de la dieta alimentària (creïlles, naps, arròs, tomaca, bajoquetes) =prevenció d‘enfermetats Major higiene personal ( ús del sabó, clavegueram = millor benestar ec.) Desenvolupament medicina (vacuna contra la pigota, 1796) Avanços científics: ½ meitat segle XIX (vacunes) Reducció de la mortalitat infantil
  • 6. Divisió dels camps oberts en parcel·les Qualsevol que puga demostrar la propietat, en posseiria una part Divisió de les parcel·les per bardisses vegetals o tanques de fusta opedra Disposició de les parcel·les i llibertat de conreus i innovacions Terres comunals dividides i tancades DEFINICIÓ CLARA DELS DRETS DE PROPIETAT DE LA TERRA MECANITZACIÓ INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS: ADOBS, ROTACIÓ, ETC ORGANITZACIÓ RACIONAL DE PARCEL·LES I CAMINS COSTOS MÉS ELEVATS= o CONTROL DE LES TERRES PER MITJANS I GRANS PROPIETARIS o MAJOR CAPITALITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES AGRÀRIES
  • 7. Si pots provar la propietat sobre la terra Si disposaves dels diners per tancar la propietat amb fusta, pedra o bardissa Si podies pagar els advocats Si podies pagar els funcionaris pel traçat favorable del parcel·lari Si podien aconseguir una ACTA PARLAMENTÀRIA DE TANCAMENT SENSE PROBLEMA, LA PROPIETAT ERA TEUA• ELS CAMPEROLS NO PODEN DEMOSTRAR LA PROPIETAT = PERDEN LES TERRES• NO PODEN PAGAR EL TANCAT DE LA PROPIETAT = HAN DE VENDRE• LA MINORIA QUE MANTINGUÉ LES TERRES = • ENDEUTAMENT PER LA INTRODUCCIÓ DE MILLORES • CONDICIONS DE VIDA MOLT DURES ÈXODE RURAL A LES FÀBRIQUES DE LES CIUTATS JORNALERS DELS NOUS PROPIETARIS O ARRENDATARIS
  • 8. SOCIALES ECONÒMIQUESEMPOBRIMENT DESENVOLUPAMENT MAJOR PRODUCTIVITAT I AUGMENT DE LACAMPEROLS MÉS BURGESIA AGRARIA PRODUCCIÓPOBRES AUGMENT DEMANDA EXCEDENT DE AUGMENT DELSÈXODE RURAL PRODUCTES INDUSTRIALS PRODUCTES GUANYS MA D’OBRA BARATA PER ABASTIMENT DE LA MILLORA DE LES POBLACIÓ URBANA I CONDICIONS DE ACUMULACIÓO A LES FÀBRIQUES. R.I. DE CAPITAL RURAL VIDA REINVERSIÓ DE DESVIACIÓ DE PART DEL CAPITAL CAPITAL REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA A ALTRES ACTIVITATS ECONÒMIQUES CAPITALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS AGRAQRIES
  • 9. REVOLUCIÓ COMERCIAL
  • 10. LA CREACIÓ DE LA DEMANDA DEMANDA INTERNA DEMANDA EXTERNA CREIXEMENT POBLACIÓ Inicis del Expansió del comerçMILLORA DEL NIVELL DEVIDA A CAUSA DEL Colonialisme britànic: Amèrica delDESENVOLUPAMENT Desenvolupament Sud, zones d’Àsia,COMERCIAL , INDUSTRIAL I del comerç interior Àfrica , EuropaAGRÀRI (menor % de (eliminació de lesdespesa en productesalimentaris) = CAPACITAT duanes interiors, Matèries PrimeresADQUISITIVA millora dels barates i mercats transports, reservats Superàvit comercial Especialització producció) Acumulació de Capital
  • 11. REVOLUCIÓ ÀGRÀRIA DESENVOLUPAMENT REVOLUCIÓ COMERCIAL SUPERAVIT COMERCIALGuanys PRODUCCIÓ INDUSTRIAL DESENVOLUPAMENT COLONIALImpostos més elevats INDÚSTRIA RURAL PRIMERES FÀBRIQUES (REINVERSIÓ)Dipòsits en els bancs INDÚSTRIA SIDERÚRICA IINDÚSTRIA FERROCARRILTÈXTIL BANCSAUTOFINANÇAMENT BANCS DE DIPÒSITS(Estalvi) ESTAT SOCIETATS ANÒNIMES ESTALVI PRIVATSOCIETATS LIMITADES(Amics i parents) ACCIONS DIVIDENDS BANCS D’INVERSIÓ SUBMINISTREN CAPITAL PRÉSTECS (Baix interès) BORSA DE VALORS
  • 12. a) Mines , Plantes Siderúrgiques , FF.CC. = Capital elevat = desenvolupament mecanismes bancaris, borsaris i administració de més capitalsb) Noves condicions de treball, Mecanització i major necessitat d’acumular capital = SOCIETATS MERCANTILS = agrupacions de diversos inversors que hi aporten el capital i se’n reparteixen els beneficis.c) SOCIETAT ANÒNIMA = capital fraccionat en participacions (accions) que compren diversos inversors (accionistes) • Accionista= propietari de la part proporcional de l’empresa, en funció del nombre d’accions (participacions del capital de la societat). • Rep un DIVIDEND= part proporcional dels beneficis obtinguts per la societat no reinvertits, en funció del nombre d’accions • OBLIGACIONS: interès anual fix al comprador fins a l’amortització del capital que hi ha aportat , però no té propietat.
  • 13. d) BORSA DE VALORS: • mercat de capital on es compren accions i obligacions • Baròmetre de la situació econòmica en general • Oscil·lacions de les cotitzacions reflecteixen el volum de negocis i el funcionament de les empreses i l’economia d’un paíse. BANCS: • Financen el procés d’industrialització • Emissors de paper- moneda • Consoliden el paper d’intermediaris entre els posseïdors de capital (inversors) i els que necessiten préstecs per finançar l’activitat industrial • Societats per accions • Apareix el BANC CENTRAL= banc estatal encarregar d’avalar el paper moneda amb les reserves en or de l’estat i controlar-ne la seua circulació • BANCS DE DIPÒSITS, guarden els estalvis , dipòsits a la vista, es poden retirar en qualsevol moment. • BANCS D’INVERSIÓ, concedeixen préstecs a llarg termini, participen del capital de les empreses (accions); subministradors de capital a la indústria (inversions, préstecs, agilitant els pagaments (lletres, xecs, pagarés,etc) , faciliten els intercanvis en paper moneda
  • 14. LIMITACIONS DELS REVOLUCIÓ AGRÀRIA AUGMENT NECESSITAT SISTEMES REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DEMANDA D’AUGMENTAR LA ARTESANALS LA DEMANDA PRODUCTES PRODUCCIÓ (DOMÈSTIC I INDUSTRIALS GREMIS) • LIBERTAT DE LOCALITZACIÓ • FORÇA ARTIFICIAL MOTRIU INTRODUCCIÓ AUTÒNOMA TECNOLÒGIQUES • DEMANDA DE COMBUSTIBLE (CARBÓ) INNOVACIONS INNOVACIONS TÈXTILS MÀQUINA DE VAPOR PRODUCTIVESLLANÇADORA VOLANT, John Kay (1773)FILADORES (Spinning Jenny, Mule, Water Frame) TREBALL ENTELERS MECÀNICS FÀBRIQUESENERGIA HIDRÀULICA CADENAMàquina de Vapor (Watt, 1769) MINES INDÚSTRIA SIDERÚRGICA Ús de bigues de ferro, rails i vagonetes TRANSPORTSCarbó de Coc (Darby, 1732)ALT FORNPudelació i laminatge ferro (Cort, 1783) Locomotora de Stephenson (1829)Convertidor Bessemer (1856): ACER Vaixell de Vapor (Robert Fulton, 1807)
  • 15. LA PROTOINDUSTRIALITZACIÓ ss. XVII-XVIII
  • 16. PROTOINDUSTRIALITZACIÓ ss. XVII-XVIII Famílies camperoles compaginen el treball agrari amb l’elaboració de productes tèxtils: comerciants venen el producte en mercats llunyans Ingressos complementaris Millor alimentació Augment de la població1. PROCÉS AUTONÒM Activitat productiva reduïda durant les èpoques de sembra i recol·lecció= més treball al camp Camperols= propietaris d’eines de treball= filoses, telers, etc. Porten les manufactures al mercat pròxim Intercanvien amb els comerciants: preu acordat= DOMESTIC SYSTEM2. ORDENACIÓ DEL PROCÉS El camperol perd l’autonomia decidir com i quan produir El comerciant (= capital comercial) acaba controlant el procés dispers a) Subministrament de les matèries primeres (origen llunyà) b) Distribució pels domicilis dels camperols dels instruments de filar, teixir i fixa el preu per peça c) Els camperols reben una mena de sou= fixat pel comerciant (unilateralment) d) Comerciant= empresari de la industria rural dispersa = PUTTING OUT SYSTEM
  • 17. 3.- Darreres dècades del XVIII Augment del Putting out system extensió per diverses zones Problemes de subministrament de matèries primeres i control de la producció de les famílies camperoles Concentració de capital dels comerciants o empreses comercials4.- FACTORY SYSTEM (SISTEMA FABRIL) • Fàbrica= lloc de reunió de treballadors i màquines = control de l’obrer per l’empresari( Manufactura) • Mecanització del procés productiu • Ús generalitzat de l’energia hidràulica i després el vapor. • Producció en sèrie
  • 18. PRODUCCIÓ ARTESANAL PRODUCCIÓ INDUSTRIALARTESA EN UN TALLER MAQUINA EN LA FABRICANECESSITAT D’APRENENTATGE OBRER SENSE FORMACIÓPRODUCCIÓ ESCASSA GRAN PRODUCCIÓQUALITAT VARIABLE IGUAL QUALITATPRODUCTES DIFERENTS PRODUCTES IDENTICSPREU ELEVAT PRODUCTES BARATSMERCAT LOCAL MERCAT MUNDIAL
  • 19. LA INDUSTRIA TÈXTIL
  • 20. INDÚSTRIA DEL COTÓ Cotó= teixit suau, fàcil de rentar, producció abundant = abaratiment del preu Manufactura lligada al comerç colonial • Prohibició d’importació d’Indianes (cotó estampat) de la Índia (1700) • Cotoners anglesos comencen a estampar cotó blanc important • Pressions del sector llaner = prohibició importació de qualsevol teixit de cotó (1750)= els cotoners anglesos elaboren tot el procés • Concentració de la indústria cotonera al Lancashire= centre tradicional llaner Producció d’Indianes angleses : creixement, qualitat i anul·la la indústria llanera Matèria primera barata : cotó en pèl= Índia i sud EUA (més barat) A partir de 1850 Anglaterra exporta 13 m. De teixit per 8 m. (mercat interior) aEUA, Europa i Extrem Orient- Índia MECANITZACIÓ a) LLANÇADORA VOLANT (1733) aplicada al teler mecànic, John Kay. • Desequilibri entre el teixit i el filat • Filat manual amb filosa i torn • El filat no satisfeia la “demanda” de fil per a teixir = 3 o 4 filadors per fornir fil a un teixidor
  • 21. b) Innovacions en el procés del FILAT. a) SPINNING JENNY (1760), Hargreaves. a) Disposa de Fusos múltiples b) Augmenta la quantitat de fil produïda per operari c) fila 8 fils a l’hora b) WATER FRAME (1768), Arckwraight a) Funciona amb energia hidràulica b) Moviment continuat c) MULE JENNY (1779), Crompton= a) funciona amb vapor. b) fila 400 fusos a l’horac) TELER MECÀNIC de Cartwright (1785), equilibra ambdós processos (filar- teixir) • Augment de la qualitat • Reducció de costos (=salaris) • Elevada produccióAmb totes aquestes innovacions la indústria conquereix els mercats exteriors.
  • 22. LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICAPRODUCCIÓ • DEMANDA AGRÀRIA (EINES ITRADICIONAL DE MÀQUINARIA)FARGUES AMB CARBÓ • DEMANDA INDUSTRIAL (FÀBRIQUES IVEGETAL I FERRO DE AUGMENT DE LA DEMANDA DE MÀQUINES)GRAN PURESA FERRO • GUERRES NAPOLEÒNIQUES (MUNICIÓ) • PRIMERS FERROCARRILS , VAIXELLS10.000 tones (1780) • MINES: bigues de ferro(POUS MINERS) ,rails i vagonetes (TRANSPORT DEL MINERAL)Ferro produït sobre elcarbó vegetal = car ipoder calorífic baix INNOVACIONS
  • 23. a) CARBÓ DE COC (hulla destil·lada dels elements sulfurosos) Substitució del carbó vegetal pel mineral (A. Darby, 1709): generalització a finals del XVIII per l’encariment de la fusta= major poder calòric del carbó mineral. • Major poder calorífic= fosa en ALT FORN • Impuls a la mineria del carbó • Producció de ferro en grans quantitats= Bigues de ferro, Rails, Vagonetesb) Introducció del vapor en la fundició (1776, Wilkinson): aire calent a pressió, augmentant la temperatura de la combustió i permetent major temperatura en un temps menor i amb menys combustible.c) Augmenta la demanda de Ferro a finals del XVIII= renovació utillatge agrari i introducció de les màquines en la indústria tèxtil = ESTÍMUL NOVES INNOVACIONSd) Depuració del metall (PUDELACIÓ) I LAMINACIÓ a vapor (Henry Cort, 1784-95)= millora la qualitat i permet millorar el carbó • Procés de fosa • Eliminació de les escòries del ferroe. Demanda de ferro per a la construcció del Ferrocarril i vaixells de ferro= ESTÍMULf. Forn dInjecció d’aire calent de J. Neilson (1829), conversió del ferro en ACER= material flexible i dur= construcció de locomotores, rails, etc. • Consolidació defintiva de la siderúrgia i la mineria del carbó • Reducció de les depeses de transport mineral i major rapidesa (Ferrocarril)g) Procés de refinatge i reducció del ferro per a produir acer en quantitats industrials a baix cost. Patent de Henry Bessemer, 1855
  • 24. ALT FORN
  • 25. PROCÉS DE LAMINAT DEL FERRO. ( CORT, 1783)
  • 26. DESENVOLUPAMENT DEL FERROCARRIL
  • 27. EL FERROCARRIL ORIGEN PRIMERS FERROCARRILS CONSEQÜÈNCIES • LIVERPOL- MANCHESTER, 1830. MINERIA • BARCELONA -MATARÓ, 1840 DESENVOLUPAMENTTransport del • MADRID- ARANJUEZ, 1851 SISTEMES FINANCERSmineral fins a la bocade la mina: DESENVOLUPAMENTvagonetes COMERÇ DESENVOLUPAMENTarrossegades per SIDERÚRGIA NECESSITAT DEcavalls sobre rails de CAPITALSfusta) SOCIETATS ANÒNIMES DEMANDA CREIXENT SOCIETATS D’INVERSIÓ DE FERRO I CARBÓAPLICACIÓ A UNAMÀQUINA DEVAPOR • REDUCCIÓ DE LES DISTÀNCIES : informació, mobilitat, creixement(STEPHENSON, urbà, millora abastiment, control estatal, oci, etc.1829, ROCKET) • ABARATIMENT DEL TRANSPORT I AUGMENT CAPACITAT • ESPECIALITZACIÓ PRODUCTIVA I CREACIÓ D’UN “MERCAT NACIONAL”
  • 28. FERROCARRIL MILERS DEREDUEIX EL ABAIXA EL PREU PERSONESCOST DE LES DELS PRODUCTES COMPREN ELSMERCADERIES PRODUCTES+ GENT OCUPADA I ES VENEN MÉS MERCADERIES+ CAPACITAT ADQUISITIVA I AUGMENTA LA DEMANDA(DINERS PER GASTAR) INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES EN EL PROCÉS PRODUCTIU CREACIÓ DE NOVES FÀBRIQUES CONTRACTACIÓ DE MÉS TREBALLADORS
  • 29. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
  • 30. INDUSTRIALITZACIÓ DESENVOLUPAMENT En Europa parlem de PROCÉS DESIGUAL, no • FIRTS COMERS= enceten l’arrencada a partir de PROCÉS afecta a tots els països 1830-40: BÈLGICA, FRANÇA, I DESPRÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ d’igual manera: ALEMANYA, EUA, gradual i regional ECONOMIES DUALISTES • LATE COMERS = enceten el procés a partir del darrer 1/3 del segle XIX: ESPANYA, ITÀLIA, ÀUSTRIA O RÚSSIA, I JAPÓ MOTORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA CONTINENTAL BASES DIFERENTS A LA REVOLUCIÓ ANGLESA, I AMB UNA REDUCCIÓ D’ETAPES EN EL PROCÉS FERROCARRILS SIDERÚRGIA BANCA ESTATArrencada per a industrialitzar Complementa l’expansióuna àrea, encara que no era MAJOR NECESSITAT DE SUBSTITUEIX LA MANCA del FERROCARRIL. CAPITAL= CREACIÓ DE D’INICIATIVA INDIVIDUAL Iprioritari. L’ATRACCIÓ DE INDÚSTRIA PESANTLES INFRAESTRUCTURES BANCS INVERSORS: ELS CAPITALS PRIVATS= CONNECTADA AMB LA BANCA ROTHSCHILD, CREDIT SUPORT ESTATAL A LA MOBILIER INDÚSTRIA I EL FF.CC.• BÈLGICA I FRANÇA = EXPLOTACIÓ JACIMENTS DE CARBÓ, AGRICULTURA DESENVOLUPADA , XARXA FLUVIAL(CANALS FLUVIALS I MARÍTIMS) I COMERÇ ACTIU.• ALEMANYA = JACIMENTS DE FERRO I CARBÓ, CONCENTRACIÓ DE CAPITAL FINANCER EN GRANS CORPORACIONSBANCÀRIES INDÚSTRIA SIDERÚRGICA I QUÍMICA•ITÀLIA I ESPANYA= ZONES D’INDUSTRIALITZACIÓ (PIAMONT, CATALUNYA) I TERRITORIS AGRARIS SENSE REFORMAAGRÀRIA (NÀPOLS- SICÍLIA, ANDALUSIA, EXTREMADURA)
  • 31. CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES
  • 32. NOVA ORGANITZACIÓDESENVOLUPAMENT ECONÒMICA SOCIETATDEL CAPITALISME NOVES CLASSES SOCIALS CAPITALISME BURGESIA I PROLETARIAT EVOLUCIÓBASE TEÒRICA DEL LIBERALISME • Formació de Societats AnònimesECONÒMIC (ADAM SMITH)• INTERÉS PERSONAL I LLIURE INICIATIVA • Tendència a la concentració d’empreses• EL MERCAT REGULA ELS INTERESSOS = • Superació de les crisis de subsistènciaLLEI OFERTA I LA DEMANDA • Conflictes socials en les fàbriques• MERCAT SATISFA ELS INTERESSOSGENERALS PROBLEMES INICIALS• LLEI DE LA COMPETÈNCIA• NI PLANIFICACIÓ NI INTERVENCIÓESTATAL DESEQUILIBRI OFERTA- DEMANDA SOBREPRODUCCIÓ AUGMENTA + RÀPIDAMENT FALLIDA L’OFERTA QUE LA GENERAL DEMANDA EMPRESES REDUCCIÓ DEMANDA ATUR
  • 33. NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL CAPITALISME (I) Adam Smith (1723-1790)• LLIBERTAT A L’HORA DE PRODUIR I INTERCANVIAR BÉNS= LA BASE DELDESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. Així ho va definir ADAM SMITH en la seuaobra LA RIQUESA DE LES NACIONS (1776), considera inconvenient qualsevolintervenció de l’estat en els afers econòmics• TEORIA DEL “LAISSEZ-FAIRE” els governs no han d’intervindre en la regulacióde la tasca dels empresaris, ni en la fixació dels aranzels al comerç exterior nitampoc regular les relacions entre obres i empresaris. Creu en la bondat del’individualisme i que tot home que tracta de satisfer els seus desitjos deriquesa, si se’l deixa en completa llibertat per part de l’estat en aquesta tasca,acabarà contribuint al profit de tota la societat. Idealitza la “mà invisible” delmercat, pensa que condueix a la més correcta utilització dels nostres recursosmaterials per tal d’aconseguir el màxim benestar social.
  • 34. EL CAPITALISME (II): POSTULATS TEÒRICS1. El mercat ha d’estar regulat únicament per la llei de la oferta i la demanda.Per tal que prospere l’economia no ha d’haver obstacles ni entrebancs queimpedisquen el lliure comerç ni la iniciativa privada per a crear negocis: llibertatde producció i comerç.2. La llei de l’oferta i la demanda també s’aplica al mercat de treball: el contractelaboral entre treballadors i empresaris es realitzarà lliurement, i també es pottrencar amb llibertat per qualsevol de les dues parts.3. L’estat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció econòmica. El seu paper eslimita a la defensa de la lliure iniciativa dels ciutadans: lexercici de la llibertateconòmica individual conduirà al progrés i l’harmonia de tota la societat, senseque siga necessari el paper regulador de l’estat.
  • 35. EL SISTEMA CAPITALISTA (III): CARACTERÍSTIQUES1.- La propietat privada dels mitjans de producció (el control de la producció depén delspropietaris) . Tanmateix, l’aparició de sectors industrials que necessitaven grans capitals feu queno foren suficients les fortunes familiars, per això hom hagué de cercar l’aportació de diversossocis i particulars = SOCIETATS ANÒNIMES, què no podien pertànyer als que les dirigien, sinó aqui haguera invertit el seu capital, són els capitalistes. En qualsevol cas, existeix una separacióclara entre capital i treball: els treballadors realitzen la producció en comú, però el guany de laseua activitat no es reparteix en comú, sinó que la majoria resta en mans del capitalista. Pertant, l’apropiació dels guanys és privada.2.- El motor de l’economia és la cerca del màxim benefici. Cada empresa rivalitza amb la resta, iha d’estar en les millors condicions i ser més eficient que la resta (competitivitat), per a vendreles mercaderies i així aconseguir sobreviure. Els esmentats guanys, o una part, són reinvertits enl’empresa i serveixen pel seu autofinançament, l’altra part es destina a pagar dividends alsaccionistes.3.- Llibertat de mercat. En teoria qualsevol persona pot engegar un negoci. A més, els preus delsproductes a la venda hom els fixa, en teoria, lliurement segons el seu consum. Per això,l’economia capitalista se l’anomena economia de lliure mercat.4.- El creixement constant de la producció per la inversió constant de capital (autofinançament,crèdits bancaris, cerca de nous accionistes, subvencions estatals) i per l’aplicació de novestecnologies (producció en cadena o renovació de maquinària ). L’objectiu, a més a més, es teniruns baixos costos de producció per a competir en el mercat front a altres empreses. Si l’empresano disposara de capital suficient per a efectuar tots els canvis que demanda el mercat, esconvertiria en una empresa sense guanys i hauria de tancar.
  • 36. David Ricardo (1772 — 1823) fou un economista britànic. Fou un dels economistes clàssics més influents. Fou també un home de negocis, financer i especulador i amassà una fortuna considerable.La llei del ferro dels sous, també coneguda com a llei de bronze dels salaris, és unateoria econòmica pel que els salaris tendeixen espontàniament cap a un nivell mínim,que correspon a les necessitats mínimes de subsistència dels assalariats. Qualsevolincrement en els salaris daquest nivell portarà a un increment de la població, i llavorslaugment de la competència per obtenir una feina farà que els salaris es redueixin denou a aquest mínim.David Ricardo basava la seva argumentació en la Llei dels rendiments decreixents de laterra. A mesura que les millors terres sanaven ocupant, la creixent població esdesplaçava a terres amb una productivitat menor, és a dir, terres marginals. Quan lesterres només donen per subsistir, el salari és per tant de subsistència. A causa de lacompetència entre els treballadors, a més, aquest salari serà el mateix per a tots elstreballadors (fins i tot per a aquells que treballen en terres amb major productivitat).Largument de David Ricardo sextrapola també a una economia industrial (no nomésagrícola) si suposem també rendiments decreixents del factor capital.
  • 37. Thomas Robert Malthus (1776 - 1834) més conegut com a Thomas Malthus tot i que ell preferia que se lanomenés Robert Malthus, va ser un economista i demògraf anglès conegut principalment per les seves teories pessimistes, però altament influents, pel que fa a levolució de la població mundial.Publicà el seu famós "Assaig sobre la població“ (1798) on exposà el principi segonsel qual la població humana estava abocada a la pobresa i lextinció. Les sevesprediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica(això és a un ritme d1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursosalimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,etc.). Dacord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què lapoblació no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més,són limitats raó per la qual, quan shagueren esgotat, la vida humana desapareixeria(catàstrofe maltusiana).
  • 38. LES CRISIS CÍCLIQUES RÀPID DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL QUE CREIX MÉS RÀPIDAMENT QUE LA DEMANDA TRENCAMENT DE L’EQUILIBRI ENTRE OFERTA I DEMANDA SOBREPRODUCCIÓ TANCAMENTCAIGUDA DE D’EMPRESESLA DEMANDA ATUR
  • 39. CRISI: 1. Caiguda brutal de la producció industrial o agrària. 2. Caiguda accions. BOOM 3. Pel tipus de moneda (crisi monetària). Esdeveniment puntual, pot continuar o no amb una DEPRESSIÓ = contracció del AUGMENT DE LES consum , baixada de preus i augment de COTITZACIONS l’atur. Quan la contracció és de dèbil SALARIS I PREUS amplitud i de curta durada parlem de AUGMENT OCUPACIÓ RECESSIÓ EXPANSIÓ RECESSIÓ ATUR DESCENS DE LA PRODUCCIÓ I DEL CONSUM SALARIS I PREUSAUGMENT DE LA PERTORBACIÓ TEMPORALPRODUCCIÓ I DEL DEL MERCAT ? DESCENS COTITZACIONSCONSUM SOBREPRODUCCIÓ DEPRESSIÓ
  • 40. CRISIS PERIODIQUES CRISIS DE TIPUS ANTIC CRISIS CÍCLIQUES CAPITALISTESMANIFESTACIÓ I MALES COLLITES SUPERPRODUCCIÓORIGEN PENÚRIA ALIMENTARIA DEPENDENCIA CLIMATICAEVOLUCIÓ DELS PREUS ELEVATS PREUS AGRÍCOLES ENFONSAMENT DELS PREUS OFERTA INSUFICIENT DEMANDA INSUFICIENTEXTENSIÓ REGIONAL O NACIONAL MUNDIALPERIODICITAT DE VEGADES CICLES DE 10 ANYS APROXIMADAMENTCONSEQÜENCIES FAMS QUE ELEVEN LA FALLIDES D’EMPRESES I BANCS MORTALITAT CONCENTRACIONS EMPRESARIALS MORTALITAT CATASTROFICA ATUR
  • 41. ALT FORN
  • 42. CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
  • 43. PROCÉS D’URBANITZACIÓÈXODE RURAL A CAUSA TRANSFORMACIONS MANCHESTER,AGRÀRIES (REVOLUCIÓ AGRÀRIA LIVERPOOL, BIRMINGHAM CREIXEMENTCREIXEMENT DE LA POBLACIÓ SNSE PREPARACIÓ PER UN CIUTATS(REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA) CREIXEMENT RÀPID I EN INDUSTRIALS POCS ANYSCONCENTRACIÓ DELS TREBALLADORES ALSAFORES DE LES CIUTATS= FÀBRIQUESCANVI DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN ELTERRITORI= AUGMENT POBLACIÓ URBANA PROBLEMES Resultats1. Segregació urbana : BARRIS RESIDENCIALS =confortables amb tots els serveis i bens ventilats= avingudes àmplies amb 1. NECESSITAT D’HABITATGES enllumenat i serveis públics= edificis d’oficines, botigues i BARATS PER LA POBRESA DE habitatges residencials BURGESOS LA POBLACIÓ IMMIGRADA2. BARRIS OBRERS = CARRERS sense planificació ni paimentació 2. ESCASSA REGULACIÓ3. Habitatges anomenats “back-to- back terrace housing” = MUNICIPAL SOBRE LES habitatges adossats amb un única entrada i pati entre cada EDIFICACIONS I LES SEUES filera de cases. CONDICIONS4. Ús de materials pobres i de mala qualitat: humitat, sense bany 3. BENIFICIS SENSE CONTROL = individual i sense les mínimes condicions d’higiene (sense ÚNICA MOTIVACIÓ DELS clavegueram, ni aigua corrent) = TIFUS, CÒLERA. CONSTRUCTORS5. Amuntegament de persones i mancança de serveis públics (hospitals, escoles i zones d’oci)
  • 44. NOVA SOCIETAT INDUSTRIALNOVA SOCIETAT INDUSTRIAL (MÈRIT I DINERS)IGUALTAT JURÍDICA DAVANT LA LLEI (CIUDATANS ACTIUS I PASSIUS)VALORS BURGESOS: PROPIETAT PRIVADA, TREBALL FÍSIC, ESTALVI, INDIVIDUALISMEDIVISIÓ SOCIAL DE CLASSES ( LA RIQUESA ELEMENT DIFERENCIADOR) a) BURGESIA (Propietaris de fàbriques, Banquers i grans propietaris agraris, antiga aristocràcia) • Controla els mitjans de producció de la nova societat • Classe dirigent dels estats liberals • Imposa la seua ideologia i valors • La família burgesa: centre de transmissió i consolidació del patrimoni • Elements distintius: Habitatge familiar, servei domèstic, tutors i institutrius b) CLASSE MITJANA (Advocats, metges, professors, tècnics, enginyers, empleats de comerç, funcionaris) • No exerceixen tasques manuals c) PROLETARIAT (Llauradors i jornalers emigrats, artesans arruïnats) • PROLE: MOLT FILLS • Obrers industrials que venen la seua força de treballa per un salari • Sense drets laborals reconeguts i Jornades de treball esgotadores (12-13 hores) • En el límit de la supervivència
  • 45. DIFERENCIACIÓ SOCIAL PER GÈNERES Àmbit públic (negocis, cultura, política, art) pertany a l’home, mentre l’àmbit privat (llar, fills, etc) es reserva per a la dona La dona s’orienta cap al matrimoni: situació jurídica inferior (obediència i dependència de l’espós), sense drets polítics, educació subsidiària (nocions bàsiques de lectura, escriptura i càlcul) i restrictiva a matèries “femenines” (religió, música i la llar Conforme descendim en l’escala social menor educació i major activitat laboral La dona treballadora obrera= compagina el treball en la fàbrica i en la llar= menor compensació econòmica Servei domèstic: fadrines, tota la vida al servei d’una família burgesa Dides de les famílies burgeses i benestants
  • 46. REFERÈNCIES DOCUMENTALS• BUXAWEB http://www.buxaweb.com/historia/temes/• Página de Peter, http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/• Presentaciones de Historia Contemporánea universal http://roble.pntic.mec.es/jrod0163/• http://alexamorosiesbiar1erb.blogspot.com/2010/10/sobre-domstic-system-i-clar-la- pagina.html• http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/• http://claseshistoria.com/• http://esquemasdehistoria.blogspot.com/• http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/2008/02/la-revolucin-demogrfica.html• http://www.pedrocolmenero.es/