Revindustrial 2013
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,884
On Slideshare
508
From Embeds
1,376
Number of Embeds
6

Actions

Shares
Downloads
12
Comments
0
Likes
0

Embeds 1,376

http://pugavi-clioblog.blogspot.com.es 1,142
http://pugavi-clioblog.blogspot.com 222
http://pugavi-clioblog.blogspot.it 6
http://www.pugavi-clioblog.blogspot.com.es 3
http://pugavi-clioblog.blogspot.com.ar 2
http://pugavi-clioblog.blogspot.co.uk 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL© VICENT PUIG I GASCÓ1r. Batxillerat. Curs 2012-2013
  • 2. 1. Concepte. Què és? Quan es produeix? On es produeix?2. Causes de la Revolució Industrial.a) El Creixement Demogràficb) La revolució Agràriac) L’acumulació de capitald) La Revolució tecnològicae) Revolució dels Transports.3. Els Sectors industrials.1. Indústria Textil2. Indústria Siderúrgica3. Desenvolupament del ferrocarril4. L’expansió de la Revolució Industrial.1. Industrialització europea2. Industrialització extra-europea5. Conseqüències Econòmiques i socials de la Revolució Industrial.a) Conseqüències econòmiquesa) El Liberalisme econòmicb) Conseqüències socials Procés d’Urbanització La Societat de Classes El paper de la dona1. Concepte. Què és? Quan es produeix? On es produeix?2. Causes de la Revolució Industrial.a) El Creixement Demogràficb) La revolució Agràriac) L’acumulació de capitald) La Revolució tecnològicae) Revolució dels Transports.3. Els Sectors industrials.1. Indústria Textil2. Indústria Siderúrgica3. Desenvolupament del ferrocarril4. L’expansió de la Revolució Industrial.1. Industrialització europea2. Industrialització extra-europea5. Conseqüències Econòmiques i socials de la Revolució Industrial.a) Conseqüències econòmiquesa) El Liberalisme econòmicb) Conseqüències socials Procés d’Urbanització La Societat de Classes El paper de la dona
  • 3. LA REVOLUCIÓINDUSTRIALQUÈ ÉS?DefinicióPER QUÈ ÉSIMPORTANT?Influències posteriorsON ES DÓNA?I QUAN ?COM? DE QUINA MANERA?DESENVOLUPAMENT IESDEVENIMENTSPER QUÈ APAREIX ?CAUSES
  • 4. És un conjunt de transformacions econòmiques, basades en l’aplicació de la màquina a la producció, quevan impulsar un gran creixement en tots els sectors de l’economia.• És un procés lent i gradual, que va significar una transformació radical no sols en l’economia sinótambé en l’organització social.• Es va passar d’una economia agrària a una industrial i d’una societat estamental a una de classes.• Es va iniciar a la Gran Bretanya al segle XVIII i s’estengué cap a Europa, primerament, i després a altresparts del món.•Suposa la desaparició de l’Antic Regim econòmic i la implantació del capitalisme liberal.• és el resultat d’una sèrie de revolucions paral·leles que, connectades entre elles, van incidirprofundament en tots els àmbits de la vida social, econòmica i política d’Europa.•Es produeix en Anglaterra, Revolució industrial (1750-1820) = Take-off= ARRANCADA, a la resta delcontinent europeu (1820-1870) = Industrialització• Etapes:• 1a. Revolució Industrial (1780-1870): era del vapor, cotó, carbó i ferrocarril.• 2a. Revolució Industrial (1870-1914): era del petroli, electricitat, automòbil.• 3a. Revolució Industrial (1945...): era atòmica, electrònica, informàtica, espacial...
  • 5. REVOLUCIÓAGRÀRIA AUGMENT DE LA PRODUCCIÓAUGMENT DE LA PRODUCCIÓREVOLUCIÓDEMOGRÀFICA AUGMENT DE LA POBLACIÓ I DELA DEMANDAAUGMENT DE LA POBLACIÓ I DELA DEMANDAAUGMENT DE LA PRODUCCIÓREVOLUCIÓCOMERCIALREVOLUCIÓTRANSPORTSREVOLUCIÓTECNOLÒGICATRANSPORT RÀPID I BARATMÀQUINES APLICADES A LAPRODUCCIÓ I AL TRANSPORTMÀQUINES APLICADES A LAPRODUCCIÓ I AL TRANSPORT
  • 6.  Religió cristiana natalista Escàs ús dels anticonceptius Reducció edat de matrimoni Augment dels ingressos familiars (treball infantil) Religió cristiana natalista Escàs ús dels anticonceptius Reducció edat de matrimoni Augment dels ingressos familiars (treball infantil) Reducció de les fams i la mortalitat catastròfica (= Revolució Agrària) Diversificació de la dieta alimentària (creïlles, naps, arròs, tomaca, bajoquetes) =prevenció d‘enfermetats Major higiene personal ( ús del sabó, clavegueram = millor benestar ec.) Desenvolupament medicina (vacuna contra la pigota, 1796) Avanços científics: ½ meitat segle XIX (vacunes) Reducció de la mortalitat infantil Reducció de les fams i la mortalitat catastròfica (= Revolució Agrària) Diversificació de la dieta alimentària (creïlles, naps, arròs, tomaca, bajoquetes) =prevenció d‘enfermetats Major higiene personal ( ús del sabó, clavegueram = millor benestar ec.) Desenvolupament medicina (vacuna contra la pigota, 1796) Avanços científics: ½ meitat segle XIX (vacunes) Reducció de la mortalitat infantil
  • 7.  Divisió dels camps oberts en parcel·les Qualsevol que puga demostrar la propietat, en posseiria una part Divisió de les parcel·les per bardisses vegetals o tanques de fusta opedra Disposició de les parcel·les i llibertat de conreus i innovacions Terres comunals dividides i tancades DEFINICIÓ CLARA DELS DRETS DE PROPIETAT DE LA TERRA MECANITZACIÓ INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS: ADOBS, ROTACIÓ, ETC ORGANITZACIÓ RACIONAL DE PARCEL·LES I CAMINS COSTOS MÉS ELEVATS=o CONTROL DE LES TERRES PER MITJANS I GRANS PROPIETARISo MAJOR CAPITALITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES AGRÀRIES Divisió dels camps oberts en parcel·les Qualsevol que puga demostrar la propietat, en posseiria una part Divisió de les parcel·les per bardisses vegetals o tanques de fusta opedra Disposició de les parcel·les i llibertat de conreus i innovacions Terres comunals dividides i tancades DEFINICIÓ CLARA DELS DRETS DE PROPIETAT DE LA TERRA MECANITZACIÓ INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS: ADOBS, ROTACIÓ, ETC ORGANITZACIÓ RACIONAL DE PARCEL·LES I CAMINS COSTOS MÉS ELEVATS=o CONTROL DE LES TERRES PER MITJANS I GRANS PROPIETARISo MAJOR CAPITALITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES AGRÀRIES
  • 8.  Si pots provar la propietat sobre la terra Si disposaves dels diners per tancar la propietat amb fusta, pedra o bardissa Si podies pagar els advocats Si podies pagar els funcionaris pel traçat favorable del parcel·lari Si podien aconseguir una ACTA PARLAMENTÀRIA DE TANCAMENT SENSE PROBLEMA, LA PROPIETAT SERÀ TEUA Si pots provar la propietat sobre la terra Si disposaves dels diners per tancar la propietat amb fusta, pedra o bardissa Si podies pagar els advocats Si podies pagar els funcionaris pel traçat favorable del parcel·lari Si podien aconseguir una ACTA PARLAMENTÀRIA DE TANCAMENT SENSE PROBLEMA, LA PROPIETAT SERÀ TEUAÈXODE RURAL A LES FÀBRIQUES DELES CIUTATS• ELS CAMPEROLS NO PODEN DEMOSTRAR LA PROPIETAT = PERDEN LES TERRES• NO PODEN PAGAR EL TANCAT DE LA PROPIETAT = HAN DE VENDRE• LA MINORIA QUE MANTINGUÉ LES TERRES =• ENDEUTAMENT PER LA INTRODUCCIÓ DE MILLORES• CONDICIONS DE VIDA MOLT DURESJORNALERS DELS NOUS PROPIETARIS OARRENDATARIS
  • 9. SOCIALESSOCIALES ECONÒMIQUESECONÒMIQUESEMPOBRIMENTCAMPEROLS MÉSPOBRESEMPOBRIMENTCAMPEROLS MÉSPOBRESDESENVOLUPAMENTBURGESIA AGRARIADESENVOLUPAMENTBURGESIA AGRARIAÈXODE RURALÈXODE RURAL AUGMENT DEMANDAPRODUCTES INDUSTRIALSAUGMENT DEMANDAPRODUCTES INDUSTRIALSMA D’OBRA BARATAPER A LES FÀBRIQUES.R.I.MA D’OBRA BARATAPER A LES FÀBRIQUES.R.I.MAJOR PRODUCTIVITAT I AUGMENT DE LAPRODUCCIÓMAJOR PRODUCTIVITAT I AUGMENT DE LAPRODUCCIÓEXCEDENT DEPRODUCTESEXCEDENT DEPRODUCTESAUGMENT DELSGUANYSAUGMENT DELSGUANYSABASTIMENT DE LAPOBLACIÓ URBANA IRURALABASTIMENT DE LAPOBLACIÓ URBANA IRURALMILLORA DE LESCONDICIONS DE VIDAMILLORA DE LESCONDICIONS DE VIDA ACUMULACIÓODE CAPITALACUMULACIÓODE CAPITALREVOLUCIÓDEMOGRÀFICAREVOLUCIÓDEMOGRÀFICAREINVERSIÓ DECAPITALREINVERSIÓ DECAPITALDESVIACIÓ DE PART DEL CAPITALA ALTRES ACTIVITATSECONÒMIQUESDESVIACIÓ DE PART DEL CAPITALA ALTRES ACTIVITATSECONÒMIQUESCAPITALITZACIÓ DE LESACTIVITATS AGRAQRIESCAPITALITZACIÓ DE LESACTIVITATS AGRAQRIES
  • 10. REVOLUCIÓ COMERCIAL
  • 11. LA CREACIÓ DE LA DEMANDADEMANDA INTERNA DEMANDA EXTERNADEMANDA EXTERNAMILLORA DEL NIVELL DEVIDA A CAUSA DELDESENVOLUPAMENTCOMERCIAL , INDUSTRIAL IAGRÀRI (menor % dedespesa en productesalimentaris) = CAPACITATADQUISITIVADesenvolupamentMERCAT INTERIOR(eliminació de lesduanes interiors,millora delstransports,Especialitzacióproducció)CREIXEMENT POBLACIÓInicis delColonialismeInicis delColonialismeExpansió del comerçbritànic: Amèrica delSud, zones d’Àsia,Àfrica , EuropaExpansió del comerçbritànic: Amèrica delSud, zones d’Àsia,Àfrica , EuropaMatèries Primeresbarates i mercatsreservats Superàvit comercialAcumulació deCapitalAcumulació deCapital
  • 12. NECESSITAT DE CAPITAL A LLARG TERMININECESSITAT DE CAPITAL A LLARG TERMINI Cap estalviador privat disposa de quantitats tan importants o No vol arriscar-les a tan llarg termini o No vol realitzar una sola inversió (massa risc)Necessitat de nous canals que: Recullen els estalvis del conjunt de la població i Els adrecen cap a les empresesPerò permeten que: L’estalviador recupere el seu capital a curt termini Les empreses han de disposar de capitals a llarg terminiBORSABANCS D’INVERSIÓ
  • 13. CRÈDIT AL CONSUMCRÈDIT A LES EMPRESESINTERÉSINVERSIONS EN BORSAEMPRESESINERSIONS DIRECTESGUANYSBANC SAPETITS INVERSORSDIPÒSITS A CANVI D’INTERÉSACCIONS BANCGUANYSGUANYSDIVIDENDS X ACCIONISTESINTERESSOS PELS DIPOSITANTSBENEFICIS PEL BANC
  • 14. INVERSORSBANCSEMPRESES D’INVERSIÓSOCIETAT ANÒNIMACapital dividit en accionsoferides en la BorsaINVERSIÓ EN ACCIONS(BORSA)BORSABORSAValor de les accions es fixaen la SUBHASTA (cotització),en funció de les•Perspectives d’obtenir( guanys)•Perspectives de la vendade les accions en un futurL’inversor obtéGUANYS si ven méscar del que hacompratEls guanys de l’empresaes reparteixenproporcionalment entreels seus accionistesdividendsdividendsL’inversor pot recuperar els dinersL’inversor pot recuperar els dinersvenent les accions a un altre inversorvenent les accions a un altre inversorL’empresa manté el seu capital socialL’empresa manté el seu capital social
  • 15. REVOLUCIÓ ÀGRÀRIAGuanysImpostos més elevatsDipòsits en els bancsDESENVOLUPAMENTPRODUCCIÓ INDUSTRIALINDÚSTRIA RURALPRIMERES FÀBRIQUES (REINVERSIÓ)REVOLUCIÓ COMERCIALSUPERAVIT COMERCIALDESENVOLUPAMENT COLONIALINDÚSTRIATÈXTILINDÚSTRIATÈXTILINDÚSTRIA SIDERÚRICA IFERROCARRILINDÚSTRIA SIDERÚRICA IFERROCARRILAUTOFINANÇAMENT(Estalvi)PRÉSTECS(Baix interès)SOCIETATS LIMITADES(Amics i parents)SOCIETATS ANÒNIMESBANCSESTATACCIONS DIVIDENDSBORSA DE VALORSBANCS D’INVERSIÓBANCS DE DIPÒSITSESTALVI PRIVATESTALVI PRIVATSUBMINISTRENCAPITALSUBMINISTRENCAPITAL
  • 16. a) Mines , Plantes Siderúrgiques , FF.CC. = Capital elevat = desenvolupamentmecanismes bancaris, borsaris i administració de més capitalsb) Noves condicions de treball, Mecanització i major necessitat d’acumularcapital = SOCIETATS MERCANTILS = agrupacions de diversos inversors que hiaporten el capital i se’n reparteixen els beneficis.c) SOCIETAT ANÒNIMA = capital fraccionat en participacions (accions) quecompren diversos inversors (accionistes)• Accionista= propietari de la part proporcional de l’empresa, en funció delnombre d’accions (participacions del capital de la societat).• Rep un DIVIDEND= part proporcional dels beneficis obtinguts per lasocietat no reinvertits, en funció del nombre d’accions• OBLIGACIONS: interès anual fix al comprador fins a l’amortització delcapital que hi ha aportat , però no té propietat.a) Mines , Plantes Siderúrgiques , FF.CC. = Capital elevat = desenvolupamentmecanismes bancaris, borsaris i administració de més capitalsb) Noves condicions de treball, Mecanització i major necessitat d’acumularcapital = SOCIETATS MERCANTILS = agrupacions de diversos inversors que hiaporten el capital i se’n reparteixen els beneficis.c) SOCIETAT ANÒNIMA = capital fraccionat en participacions (accions) quecompren diversos inversors (accionistes)• Accionista= propietari de la part proporcional de l’empresa, en funció delnombre d’accions (participacions del capital de la societat).• Rep un DIVIDEND= part proporcional dels beneficis obtinguts per lasocietat no reinvertits, en funció del nombre d’accions• OBLIGACIONS: interès anual fix al comprador fins a l’amortització delcapital que hi ha aportat , però no té propietat.
  • 17. d) BORSA DE VALORS:• mercat de capital on es compren accions i obligacions• Baròmetre de la situació econòmica en general• Oscil·lacions de les cotitzacions reflecteixen el volum de negocis i elfuncionament de les empreses i l’economia d’un paíse. BANCS:• Financen el procés d’industrialització• Emissors de paper- moneda• Consoliden el paper d’intermediaris entre els posseïdors de capital(inversors) i els que necessiten préstecs per finançar l’activitat industrial• Societats per accions• Apareix el BANC CENTRAL= banc estatal encarregar d’avalar el papermoneda amb les reserves en or de l’estat i controlar-ne la seua circulació• BANCS DE DIPÒSITS, guarden els estalvis , dipòsits a la vista, es podenretirar en qualsevol moment.• BANCS D’INVERSIÓ, concedeixen préstecs a llarg termini, participen delcapital de les empreses (accions); subministradors de capital a laindústria (inversions, préstecs, agilitant els pagaments (lletres, xecs,pagarés,etc) , faciliten els intercanvis en paper monedad) BORSA DE VALORS:• mercat de capital on es compren accions i obligacions• Baròmetre de la situació econòmica en general• Oscil·lacions de les cotitzacions reflecteixen el volum de negocis i elfuncionament de les empreses i l’economia d’un paíse. BANCS:• Financen el procés d’industrialització• Emissors de paper- moneda• Consoliden el paper d’intermediaris entre els posseïdors de capital(inversors) i els que necessiten préstecs per finançar l’activitat industrial• Societats per accions• Apareix el BANC CENTRAL= banc estatal encarregar d’avalar el papermoneda amb les reserves en or de l’estat i controlar-ne la seua circulació• BANCS DE DIPÒSITS, guarden els estalvis , dipòsits a la vista, es podenretirar en qualsevol moment.• BANCS D’INVERSIÓ, concedeixen préstecs a llarg termini, participen delcapital de les empreses (accions); subministradors de capital a laindústria (inversions, préstecs, agilitant els pagaments (lletres, xecs,pagarés,etc) , faciliten els intercanvis en paper moneda
  • 18. REVOLUCIÓ AGRÀRIAREVOLUCIÓ DEMOGRÀFICALA DEMANDAREVOLUCIÓ AGRÀRIAREVOLUCIÓ DEMOGRÀFICALA DEMANDAAUGMENTDEMANDAPRODUCTESINDUSTRIALSAUGMENTDEMANDAPRODUCTESINDUSTRIALSNECESSITATD’AUGMENTAR LAPRODUCCIÓNECESSITATD’AUGMENTAR LAPRODUCCIÓLIMITACIONS DELSSISTEMESARTESANALS(DOMÈSTIC IGREMIS)LIMITACIONS DELSSISTEMESARTESANALS(DOMÈSTIC IGREMIS)INTRODUCCIÓINNOVACIONSINTRODUCCIÓINNOVACIONSTECNOLÒGIQUESTECNOLÒGIQUESPRODUCTIVESPRODUCTIVESMÀQUINADE VAPORMÀQUINADE VAPOR• LIBERTAT DE LOCALITZACIÓ• FORÇA ARTIFICIAL MOTRIUAUTÒNOMA• DEMANDA DE COMBUSTIBLE (CARBÓ)INNOVACIONS TÈXTILSINDÚSTRIA SIDERÚRGICAMINESTRANSPORTSFÀBRIQUES TREBALL ENCADENALLANÇADORA VOLANT, John Kay (1773)FILADORES (Spinning Jenny, Mule, WaterFrame)TELERS MECÀNICSENERGIA HIDRÀULICAMàquina de Vapor (Watt, 1769)LLANÇADORA VOLANT, John Kay (1773)FILADORES (Spinning Jenny, Mule, WaterFrame)TELERS MECÀNICSENERGIA HIDRÀULICAMàquina de Vapor (Watt, 1769)Carbó de Coc (Darby, 1732)ALT FORNPudelació i laminatge ferro (Cort, 1783)Convertidor Bessemer (1856): ACERCarbó de Coc (Darby, 1732)ALT FORNPudelació i laminatge ferro (Cort, 1783)Convertidor Bessemer (1856): ACERÚs de bigues de ferro, rails i vagonetesÚs de bigues de ferro, rails i vagonetesLocomotora de Stephenson (1829)Vaixell de Vapor (Robert Fulton, 1807)Locomotora de Stephenson (1829)Vaixell de Vapor (Robert Fulton, 1807)
  • 19. REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
  • 20. FACTORS Necessitat de nous mitjans de transport Expansió del comerç interior i exterior Excedent de capital procedent de l’agricultura i el comerçXARXA DE CANALS Unió dels centres productors de matèries primeres amb les zones industrials Construcció de canals i millora de les vies fluvialsCARRETERES I CAMINS Construcció d’una xarxa fluvial amb centre a Londres.FERROCARRIL Aplicació de la màquina de vapor al transport terrestre = Locomotora (Rocket) deStephenson (1829) Conseqüències:a) Transport de grans càrreguesb) Reducció dels temps de desplaçamentc) Abaratiment de matèries primeres i productesd) Estímul per a la indústria siderúrgica
  • 21. 1a. Fase: Indústria Tèxtil1a. Fase: Indústria Tèxtil
  • 22. INDÚSTRIA DEL COTÓINDÚSTRIA DEL COTÓ Cotó= teixit suau, fàcil de rentar, producció abundant = abaratiment del preu Manufactura lligada al comerç colonial• Prohibició d’importació d’Indianes (cotó estampat) de la Índia (1700)• Cotoners anglesos comencen a estampar cotó blanc important• Pressions del sector llaner = prohibició importació de qualsevol teixit de cotó(1750)= els cotoners anglesos elaboren tot el procés• Concentració de la indústria cotonera al Lancashire= centre tradicional llaner Producció d’Indianes angleses : creixement, qualitat i anul·la la indústria llanera Matèria primera barata : cotó en pèl= Índia i sud EUA (més barat) A partir de 1850 Anglaterra exporta 13 m. De teixit per 8 m. (mercat interior) aEUA, Europa i Extrem Orient- Índia MECANITZACIÓa)LLANÇADORA VOLANT (1733) aplicada al teler mecànic, John Kay.• Desequilibri entre el teixit i el filat• Filat manual amb filosa i torn• El filat no satisfeia la “demanda” de fil per a teixir = 3 o 4 filadors perfornir fil a un teixidor Cotó= teixit suau, fàcil de rentar, producció abundant = abaratiment del preu Manufactura lligada al comerç colonial• Prohibició d’importació d’Indianes (cotó estampat) de la Índia (1700)• Cotoners anglesos comencen a estampar cotó blanc important• Pressions del sector llaner = prohibició importació de qualsevol teixit de cotó(1750)= els cotoners anglesos elaboren tot el procés• Concentració de la indústria cotonera al Lancashire= centre tradicional llaner Producció d’Indianes angleses : creixement, qualitat i anul·la la indústria llanera Matèria primera barata : cotó en pèl= Índia i sud EUA (més barat) A partir de 1850 Anglaterra exporta 13 m. De teixit per 8 m. (mercat interior) aEUA, Europa i Extrem Orient- Índia MECANITZACIÓa)LLANÇADORA VOLANT (1733) aplicada al teler mecànic, John Kay.• Desequilibri entre el teixit i el filat• Filat manual amb filosa i torn• El filat no satisfeia la “demanda” de fil per a teixir = 3 o 4 filadors perfornir fil a un teixidor
  • 23. b) Innovacions en el procés del FILAT.a) SPINNING JENNY (1760), Hargreaves.a) Disposa de Fusos múltiplesb) Augmenta la quantitat de fil produïda per operaric) fila 8 fils a l’horab) WATER FRAME (1768), Arckwraighta) Funciona amb energia hidràulicab) Moviment continuatc) MULE JENNY (1779), Crompton=a) funciona amb vapor.b) fila 400 fusos a l’horac) TELER MECÀNIC de Cartwright (1785), equilibra ambdós processos (filar-teixir)• Augment de la qualitat• Reducció de costos (=salaris)• Elevada producció Amb totes aquestes innovacions la indústria conquereix els mercats exteriors.b) Innovacions en el procés del FILAT.a) SPINNING JENNY (1760), Hargreaves.a) Disposa de Fusos múltiplesb) Augmenta la quantitat de fil produïda per operaric) fila 8 fils a l’horab) WATER FRAME (1768), Arckwraighta) Funciona amb energia hidràulicab) Moviment continuatc) MULE JENNY (1779), Crompton=a) funciona amb vapor.b) fila 400 fusos a l’horac) TELER MECÀNIC de Cartwright (1785), equilibra ambdós processos (filar-teixir)• Augment de la qualitat• Reducció de costos (=salaris)• Elevada producció Amb totes aquestes innovacions la indústria conquereix els mercats exteriors.
  • 24. 2a. Fase: LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA2a. Fase: LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICAPRODUCCIÓTRADICIONAL DEFARGUES AMB CARBÓVEGETAL I FERRO DEGRAN PURESAAUGMENT DE LADEMANDA DEFERROAUGMENT DE LADEMANDA DEFERRO• DEMANDA AGRÀRIA (EINES IMÀQUINARIA)• DEMANDA INDUSTRIAL (FÀBRIQUES IMÀQUINES)• GUERRES NAPOLEÒNIQUES (MUNICIÓ)• PRIMERS FERROCARRILS , VAIXELLS• MINES: bigues de ferro(POUS MINERS),rails i vagonetes (TRANSPORT DELMINERAL)INNOVACIONSINNOVACIONSFerro produït sobre elcarbó vegetal = car ipoder calorífic baixFerro produït sobre elcarbó vegetal = car ipoder calorífic baix10.000 tones (1780)10.000 tones (1780)
  • 25. a) CARBÓ DE COC (hulla destil·lada dels elements sulfurosos) Substitució del carbóvegetal pel mineral (A. Darby, 1709): generalització a finals del XVIII per l’encarimentde la fusta= major poder calòric del carbó mineral.• Major poder calorífic= fosa en ALT FORN• Impuls a la mineria del carbó• Producció de ferro en grans quantitats= Bigues de ferro, Rails, Vagonetesa) Introducció del vapor en la fundició (1776, Wilkinson): aire calent a pressió,augmentant la temperatura de la combustió i permetent major temperatura en untemps menor i amb menys combustible.b) Augmenta la demanda de Ferro a finals del XVIII= renovació utillatge agrari iintroducció de les màquines en la indústria tèxtil = ESTÍMUL NOVES INNOVACIONSc) Depuració del metall (PUDELACIÓ) I LAMINACIÓ a vapor (Henry Cort, 1784-95)=millora la qualitat i permet millorar el carbó• Procés de fosa• Eliminació de les escòries del ferroe. Demanda de ferro per a la construcció del Ferrocarril i vaixells de ferro= ESTÍMULf. Forn dInjecció d’aire calent de J. Neilson (1829), conversió del ferro en ACER=material flexible i dur= construcció de locomotores, rails, etc.• Consolidació defintiva de la siderúrgia i la mineria del carbó• Reducció de les depeses de transport mineral i major rapidesa (Ferrocarril)g) Procés de refinatge i reducció del ferro per a produir acer en quantitats industrials abaix cost. Patent de Henry Bessemer, 1855a) CARBÓ DE COC (hulla destil·lada dels elements sulfurosos) Substitució del carbóvegetal pel mineral (A. Darby, 1709): generalització a finals del XVIII per l’encarimentde la fusta= major poder calòric del carbó mineral.• Major poder calorífic= fosa en ALT FORN• Impuls a la mineria del carbó• Producció de ferro en grans quantitats= Bigues de ferro, Rails, Vagonetesa) Introducció del vapor en la fundició (1776, Wilkinson): aire calent a pressió,augmentant la temperatura de la combustió i permetent major temperatura en untemps menor i amb menys combustible.b) Augmenta la demanda de Ferro a finals del XVIII= renovació utillatge agrari iintroducció de les màquines en la indústria tèxtil = ESTÍMUL NOVES INNOVACIONSc) Depuració del metall (PUDELACIÓ) I LAMINACIÓ a vapor (Henry Cort, 1784-95)=millora la qualitat i permet millorar el carbó• Procés de fosa• Eliminació de les escòries del ferroe. Demanda de ferro per a la construcció del Ferrocarril i vaixells de ferro= ESTÍMULf. Forn dInjecció d’aire calent de J. Neilson (1829), conversió del ferro en ACER=material flexible i dur= construcció de locomotores, rails, etc.• Consolidació defintiva de la siderúrgia i la mineria del carbó• Reducció de les depeses de transport mineral i major rapidesa (Ferrocarril)g) Procés de refinatge i reducció del ferro per a produir acer en quantitats industrials abaix cost. Patent de Henry Bessemer, 1855
  • 26. ALT FORN
  • 27. PROCÉS DE LAMINAT DEL FERRO. ( CORT, 1783)
  • 28. EL FERROCARRILORIGENPRIMERS FERROCARRILSCONSEQÜÈNCIESMINERIATransport delmineral fins a la bocade la mina:vagonetesarrossegades percavalls sobre rails defusta)APLICACIÓ A UNAMÀQUINA DEVAPOR(STEPHENSON,1829, ROCKET)• LIVERPOL- MANCHESTER, 1830.• BARCELONA -MATARÓ, 1840• MADRID- ARANJUEZ, 1851• REDUCCIÓ DE LES DISTÀNCIES : informació, mobilitat, creixementurbà, millora abastiment, control estatal, oci, etc.• ABARATIMENT DEL TRANSPORT I AUGMENT CAPACITAT• ESPECIALITZACIÓ PRODUCTIVA I CREACIÓ D’UN “MERCAT NACIONAL”DESENVOLUPAMENTCOMERÇ DESENVOLUPAMENTSIDERÚRGIADESENVOLUPAMENTSISTEMES FINANCERSNECESSITAT DECAPITALSSOCIETATS ANÒNIMESSOCIETATS D’INVERSIÓNECESSITAT DECAPITALSSOCIETATS ANÒNIMESSOCIETATS D’INVERSIÓDEMANDA CREIXENTDE FERRO I CARBÓDEMANDA CREIXENTDE FERRO I CARBÓ
  • 29. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
  • 30. INDUSTRIALITZACIÓEn Europa parlem dePROCÉSD’INDUSTRIALITZACIÓgradual i regionalEn Europa parlem dePROCÉSD’INDUSTRIALITZACIÓgradual i regionalPROCÉS DESIGUAL, noafecta a tots els païsosd’igual manera:ECONOMIES DUALISTESPROCÉS DESIGUAL, noafecta a tots els païsosd’igual manera:ECONOMIES DUALISTESDESENVOLUPAMENT• FIRTS COMERS= enceten l’arrencada a partir de1830-40: BÈLGICA, FRANÇA, I ALEMANYA• LATE COMERS = enceten el procés a partir deldarrer 1/3 del segle XIX: ESPANYA, ITÀLIA,ÀUSTRIA O RÚSSIADESENVOLUPAMENT• FIRTS COMERS= enceten l’arrencada a partir de1830-40: BÈLGICA, FRANÇA, I ALEMANYA• LATE COMERS = enceten el procés a partir deldarrer 1/3 del segle XIX: ESPANYA, ITÀLIA,ÀUSTRIA O RÚSSIAMOTORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA CONTINENTALBASES DIFERENTS A LA REVOLUCIÓ ANGLESA, I AMB UNA REDUCCIÓ D’ETAPES EN EL PROCÉSMOTORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA CONTINENTALBASES DIFERENTS A LA REVOLUCIÓ ANGLESA, I AMB UNA REDUCCIÓ D’ETAPES EN EL PROCÉSFERROCARRILSFERROCARRILS SIDERÚRGIASIDERÚRGIA BANCABANCA ESTATESTATArrencada per a industrialitzaruna àrea, encara que no eraprioritari. L’ATRACCIÓ DELES INFRAESTRUCTURESArrencada per a industrialitzaruna àrea, encara que no eraprioritari. L’ATRACCIÓ DELES INFRAESTRUCTURESComplementa l’expansiódel FERROCARRIL.INDÚSTRIA PESANTCONNECTADA AMB LABANCAComplementa l’expansiódel FERROCARRIL.INDÚSTRIA PESANTCONNECTADA AMB LABANCAMAJOR NECESSITAT DECAPITAL= CREACIÓ DEBANCS INVERSORS:ROTHSCHILD, CREDITMOBILIERMAJOR NECESSITAT DECAPITAL= CREACIÓ DEBANCS INVERSORS:ROTHSCHILD, CREDITMOBILIERSUBSTITUEIX LA MANCAD’INICIATIVA INDIVIDUAL IELS CAPITALS PRIVATS=SUPORT ESTATAL A LAINDÚSTRIA I EL FF.CC.SUBSTITUEIX LA MANCAD’INICIATIVA INDIVIDUAL IELS CAPITALS PRIVATS=SUPORT ESTATAL A LAINDÚSTRIA I EL FF.CC.
  • 31. NOU MODEL D’INDUSTRIALITZACIÓa)Primeres transformacions en el sector agrarib)Industrialització a partir de la siderúrgia, mineria i els ferrocarrils = arriba al seu apogeuamb la 2a. Revolució industrialc)Major paper de l’estat = per a salvar la competència amb GB i la inexistència decondicions (mercat interior, mentalitat capitalista, mercat mundial...) emprenedor, Organitzador = canalitza capitals vers la indústria (banca pública, recolza la bancad’inversió, aliança terratinents + bancs + empreses industrials) i crea el mercatinterior (creació infraestructures de transport + eliminació duanes interiors) Generador de la demanda (constructor d’infraestructures, política colonial,armament) Potenciador I+D (suport a la recerca, desenvolupament sistema educatiu per aproporcionar investigadors, importació de tecnologia, impulsa l’arribada de tècnicsestrangers) Protector (des de la crisi econòmica 1871) = suport a les exportacions(subvencions), obstacles a les importacions (aranzel, límits, criteris de qualitat)
  • 32. FRANÇAFRANÇA• Arrencada industrial a partir de 1830Arrencada industrial a partir de 1830• Xarxa FluvialXarxa Fluvial• Industrialització lentaIndustrialització lenta• Fonamentada en la importància de la propietat agràriaFonamentada en la importància de la propietat agràriaa)a) Repartiment de terres durant la RevolucióRepartiment de terres durant la Revoluciób)b) Desenvolupament d’una massa de petits propietaris (aturada de l’èxodeDesenvolupament d’una massa de petits propietaris (aturada de l’èxoderural)rural)c)c) Demanda de productes orientada a l’agricultura (consum, eines)Demanda de productes orientada a l’agricultura (consum, eines)• Creixement demogràfic més modest = debilitat de la demanda i mà d’obraCreixement demogràfic més modest = debilitat de la demanda i mà d’obra• Inversions de capital orientades al sector immobiliari o a l’estrangerInversions de capital orientades al sector immobiliari o a l’estrangerBÈLGICABÈLGICA Comença entre 1800-1830Comença entre 1800-1830 Sota l’àrea d’influència britànica (aprovà la independència)Sota l’àrea d’influència britànica (aprovà la independència) Xarxa FluvialXarxa Fluvial Antecedents: la mineria de CharleroiAntecedents: la mineria de Charleroi Potencialitats: recursos miners, Canal de la Mànega (accessibilitat), tradicióPotencialitats: recursos miners, Canal de la Mànega (accessibilitat), tradiciótèxtil.tèxtil.
  • 33. ALEMANYAALEMANYA Unificació política i econòmica (Zollverein, 1834)Unificació política i econòmica (Zollverein, 1834) Sistema educatiu de qualitat (I+D que fomentarà les branques innovadores)Sistema educatiu de qualitat (I+D que fomentarà les branques innovadores) Jaciments de ferro i carbó.Jaciments de ferro i carbó. Concentració del capital financer en la siderúrgia i químicaConcentració del capital financer en la siderúrgia i química Iniciativa compartida entre l’estat i el sector privat (aristocràcia i burgesia)Iniciativa compartida entre l’estat i el sector privat (aristocràcia i burgesia) Sectors: Ferrocarril, siderúrgia (FFCC i armament), béns d’equipamentSectors: Ferrocarril, siderúrgia (FFCC i armament), béns d’equipamentALTRES PAÏSOS EUROPEUS1. Industrialització tardana2. Forta inversió estrangera3. Sense reforma agrària integrala)ESPANYA (Euskadi, Catalunya)b)ITÀLIA (Piemont)c)IMPERI AUSTRO-HONGARÉS (Bohemia, Moravia, Viena, Hongria)d)IMPERI RUS (Moscou, Sant Petersburg)
  • 34. ESTATS UNITS D’AMÈRICAa) Enorme mercat interior Arribada massiva d’immigrants europeus i altres Colonització de l’oest Ràpida construcció d’una xarxa extensa de ferrocarrils (Atlàntic-Pacífic)a) Abundants matèries primeres (minerals, petroli, agricultura)b) Divisió geogràfica del treball Oest agrari Nord-oest industrial Sud-est productor de matèries primeresa) Elevada mecanització (per a compensar la manca de mà d’obra i els salaris elevats)b) Sistemes d’organització / divisió del treball (especialització) per tal d’abaratir costos)c) Desenvolupament de la gran empresaJAPÓ.1. Copia el model occidental (per a fer front a l’amenaça de colonització occidental)2. i Industrialització accelerada i entesa com a tema de poder (convertir-se en potència del Pacífic)3. Mà d’obra abundant i barata4. L’estat actua com a MOTOR =1. Creació d’empreses públiques,2. Subvencions a la creació d’empreses privades,3. Demanda (infraestructures i armament),4. Importació de tecnologia, Creació de Bancs,5. Recolza la canalització de capitals vers la indústria,6. Creació d’un sistema educatiu de qualitat
  • 35. CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES
  • 36. NOVA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA SOCIETATEVOLUCIÓECONOMIA LIBERALNOVES CLASSESSOCIALS• Formació de Societats Anònimes• Tendència a la concentració d’empreses• Superació de les crisis de subsistència• Conflictes socials en les fàbriques• Formació de Societats Anònimes• Tendència a la concentració d’empreses• Superació de les crisis de subsistència• Conflictes socials en les fàbriques• DEFENSA PROPIETAT PRIVADA (TERRA ICAPITALS•INTERÉS PERSONAL I LLIURE INICIATIVA• EL MERCAT REGULA ELS INTERESSOS = LLEIOFERTA I LA DEMANDA•NI PLANIFICACIÓ NI INTERVENCIÓ ESTATAL•MERCAT SATISFA ELS INTERESSOS GENERALS•EXALTACIÓ DE L’ACUMULACIÓ DEL CAPITAL•DIVISIÓ DEL TREBALL• DEFENSA PROPIETAT PRIVADA (TERRA ICAPITALS•INTERÉS PERSONAL I LLIURE INICIATIVA• EL MERCAT REGULA ELS INTERESSOS = LLEIOFERTA I LA DEMANDA•NI PLANIFICACIÓ NI INTERVENCIÓ ESTATAL•MERCAT SATISFA ELS INTERESSOS GENERALS•EXALTACIÓ DE L’ACUMULACIÓ DEL CAPITAL•DIVISIÓ DEL TREBALLBURGESIA I PROLETARIATBURGESIA I PROLETARIATPROBLEMES INICIALSPROBLEMES INICIALSDESEQUILIBRIOFERTA- DEMANDADESEQUILIBRIOFERTA- DEMANDAAUGMENTA +RÀPIDAMENT L’OFERTAQUE LA DEMANDAAUGMENTA +RÀPIDAMENT L’OFERTAQUE LA DEMANDASOBREPRODUCCIÓSOBREPRODUCCIÓATURATURFALLIDAGENERALEMPRESESFALLIDAGENERALEMPRESESREDUCCIÓDEMANDAREDUCCIÓDEMANDA
  • 37. NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL CAPITALISME (I)NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL CAPITALISME (I)• LLIBERTAT A L’HORA DE PRODUIR I INTERCANVIAR BÉNS= LA BASE DELDESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. Així ho va definir ADAM SMITH en la seuaobra LA RIQUESA DE LES NACIONS (1776), considera inconvenient qualsevolintervenció de l’estat en els afers econòmics• TEORIA DEL “LAISSEZ-FAIRE” els governs no han d’intervindre en la regulacióde la tasca dels empresaris, ni en la fixació dels aranzels al comerç exterior nitampoc regular les relacions entre obres i empresaris. Creu en la bondat del’individualisme i que tot home que tracta de satisfer els seus desitjos deriquesa, si se’l deixa en completa llibertat per part de l’estat en aquesta tasca,acabarà contribuint al profit de tota la societat. Idealitza la “mà invisible” delmercat, pensa que condueix a la més correcta utilització dels nostres recursosmaterials per tal d’aconseguir el màxim benestar social.• LLIBERTAT A L’HORA DE PRODUIR I INTERCANVIAR BÉNS= LA BASE DELDESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. Així ho va definir ADAM SMITH en la seuaobra LA RIQUESA DE LES NACIONS (1776), considera inconvenient qualsevolintervenció de l’estat en els afers econòmics• TEORIA DEL “LAISSEZ-FAIRE” els governs no han d’intervindre en la regulacióde la tasca dels empresaris, ni en la fixació dels aranzels al comerç exterior nitampoc regular les relacions entre obres i empresaris. Creu en la bondat del’individualisme i que tot home que tracta de satisfer els seus desitjos deriquesa, si se’l deixa en completa llibertat per part de l’estat en aquesta tasca,acabarà contribuint al profit de tota la societat. Idealitza la “mà invisible” delmercat, pensa que condueix a la més correcta utilització dels nostres recursosmaterials per tal d’aconseguir el màxim benestar social.Adam Smith (1723-1790)Adam Smith (1723-1790)
  • 38. EL CAPITALISME (II): POSTULATS TEÒRICSEL CAPITALISME (II): POSTULATS TEÒRICS1. El mercat ha d’estar regulat únicament per la llei de la oferta i la demanda.Per tal que prospere l’economia no ha d’haver obstacles ni entrebancs queimpedisquen el lliure comerç ni la iniciativa privada per a crear negocis: llibertatde producció i comerç.2. La llei de l’oferta i la demanda també s’aplica al mercat de treball: elcontracte laboral entre treballadors i empresaris es realitzarà lliurement, i tambées pot trencar amb llibertat per qualsevol de les dues parts.3. L’estat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció econòmica. El seu paper eslimita a la defensa de la lliure iniciativa dels ciutadans: lexercici de la llibertateconòmica individual conduirà al progrés i l’harmonia de tota la societat, senseque siga necessari el paper regulador de l’estat.1. El mercat ha d’estar regulat únicament per la llei de la oferta i la demanda.Per tal que prospere l’economia no ha d’haver obstacles ni entrebancs queimpedisquen el lliure comerç ni la iniciativa privada per a crear negocis: llibertatde producció i comerç.2. La llei de l’oferta i la demanda també s’aplica al mercat de treball: elcontracte laboral entre treballadors i empresaris es realitzarà lliurement, i tambées pot trencar amb llibertat per qualsevol de les dues parts.3. L’estat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció econòmica. El seu paper eslimita a la defensa de la lliure iniciativa dels ciutadans: lexercici de la llibertateconòmica individual conduirà al progrés i l’harmonia de tota la societat, senseque siga necessari el paper regulador de l’estat.
  • 39. EL SISTEMA CAPITALISTA (III): CARACTERÍSTIQUESEL SISTEMA CAPITALISTA (III): CARACTERÍSTIQUES1.- La propietat privada dels mitjans de producció (el control de la producció depén delspropietaris) . Tanmateix, l’aparició de sectors industrials que necessitaven grans capitals feu queno foren suficients les fortunes familiars, per això hom hagué de cercar l’aportació de diversossocis i particulars = SOCIETATS ANÒNIMES, què no podien pertànyer als que les dirigien, sinó aqui haguera invertit el seu capital, són els capitalistes. En qualsevol cas, existeix una separacióclara entre capital i treball: els treballadors realitzen la producció en comú, però el guany de laseua activitat no es reparteix en comú, sinó que la majoria resta en mans del capitalista. Pertant, l’apropiació dels guanys és privada.2.- El motor de l’economia és la cerca del màxim benefici. Cada empresa rivalitza amb la resta,i ha d’estar en les millors condicions i ser més eficient que la resta (competitivitat), per a vendreles mercaderies i així aconseguir sobreviure. Els esmentats guanys, o una part, són reinvertits enl’empresa i serveixen pel seu autofinançament, l’altra part es destina a pagar dividends alsaccionistes.3.- Llibertat de mercat. En teoria qualsevol persona pot engegar un negoci. A més, els preusdels productes a la venda hom els fixa, en teoria, lliurement segons el seu consum. Per això,l’economia capitalista se l’anomena economia de lliure mercat.4.- El creixement constant de la producció per la inversió constant de capital(autofinançament, crèdits bancaris, cerca de nous accionistes, subvencions estatals) i perl’aplicació de noves tecnologies (producció en cadena o renovació de maquinària ). L’objectiu, amés a més, es tenir uns baixos costos de producció per a competir en el mercat front a altresempreses. Si l’empresa no disposara de capital suficient per a efectuar tots els canvis quedemanda el mercat, es convertiria en una empresa sense guanys i hauria de tancar.1.- La propietat privada dels mitjans de producció (el control de la producció depén delspropietaris) . Tanmateix, l’aparició de sectors industrials que necessitaven grans capitals feu queno foren suficients les fortunes familiars, per això hom hagué de cercar l’aportació de diversossocis i particulars = SOCIETATS ANÒNIMES, què no podien pertànyer als que les dirigien, sinó aqui haguera invertit el seu capital, són els capitalistes. En qualsevol cas, existeix una separacióclara entre capital i treball: els treballadors realitzen la producció en comú, però el guany de laseua activitat no es reparteix en comú, sinó que la majoria resta en mans del capitalista. Pertant, l’apropiació dels guanys és privada.2.- El motor de l’economia és la cerca del màxim benefici. Cada empresa rivalitza amb la resta,i ha d’estar en les millors condicions i ser més eficient que la resta (competitivitat), per a vendreles mercaderies i així aconseguir sobreviure. Els esmentats guanys, o una part, són reinvertits enl’empresa i serveixen pel seu autofinançament, l’altra part es destina a pagar dividends alsaccionistes.3.- Llibertat de mercat. En teoria qualsevol persona pot engegar un negoci. A més, els preusdels productes a la venda hom els fixa, en teoria, lliurement segons el seu consum. Per això,l’economia capitalista se l’anomena economia de lliure mercat.4.- El creixement constant de la producció per la inversió constant de capital(autofinançament, crèdits bancaris, cerca de nous accionistes, subvencions estatals) i perl’aplicació de noves tecnologies (producció en cadena o renovació de maquinària ). L’objectiu, amés a més, es tenir uns baixos costos de producció per a competir en el mercat front a altresempreses. Si l’empresa no disposara de capital suficient per a efectuar tots els canvis quedemanda el mercat, es convertiria en una empresa sense guanys i hauria de tancar.
  • 40. David Ricardo (1772 — 1823) fou un economista britànic. Fou un delseconomistes clàssics més influents. Fou també un home de negocis, financer iespeculador i amassà una fortuna considerable.La llei del ferro dels sous, també coneguda com a llei de bronze dels salaris, és unateoria econòmica pel que els salaris tendeixen espontàniament cap a un nivell mínim,que correspon a les necessitats mínimes de subsistència dels assalariats. Qualsevolincrement en els salaris daquest nivell portarà a un increment de la població, i llavorslaugment de la competència per obtenir una feina farà que els salaris es redueixin denou a aquest mínim.David Ricardo basava la seva argumentació en la Llei dels rendiments decreixents de laterra. A mesura que les millors terres sanaven ocupant, la creixent població esdesplaçava a terres amb una productivitat menor, és a dir, terres marginals. Quan lesterres només donen per subsistir, el salari és per tant de subsistència. A causa de lacompetència entre els treballadors, a més, aquest salari serà el mateix per a tots elstreballadors (fins i tot per a aquells que treballen en terres amb major productivitat).Largument de David Ricardo sextrapola també a una economia industrial (no nomésagrícola) si suposem també rendiments decreixents del factor capital.
  • 41. Thomas Robert Malthus (1776 - 1834) més conegut com aThomas Malthus tot i que ell preferia que se lanomenés RobertMalthus, va ser un economista i demògraf anglès conegutprincipalment per les seves teories pessimistes, però altamentinfluents, pel que fa a levolució de la població mundial.Thomas Robert Malthus (1776 - 1834) més conegut com aThomas Malthus tot i que ell preferia que se lanomenés RobertMalthus, va ser un economista i demògraf anglès conegutprincipalment per les seves teories pessimistes, però altamentinfluents, pel que fa a levolució de la població mundial.Publicà el seu famós "Assaig sobre la població“ (1798) on exposà el principi segonsel qual la població humana estava abocada a la pobresa i lextinció. Les sevesprediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica(això és a un ritme d1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursosalimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,etc.). Dacord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què lapoblació no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més,són limitats raó per la qual, quan shagueren esgotat, la vida humana desapareixeria(catàstrofe maltusiana).Publicà el seu famós "Assaig sobre la població“ (1798) on exposà el principi segonsel qual la població humana estava abocada a la pobresa i lextinció. Les sevesprediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica(això és a un ritme d1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursosalimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,etc.). Dacord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què lapoblació no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més,són limitats raó per la qual, quan shagueren esgotat, la vida humana desapareixeria(catàstrofe maltusiana).
  • 42. LES CRISIS CÍCLIQUESLES CRISIS CÍCLIQUESRÀPID DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL QUECREIX MÉS RÀPIDAMENT QUE LA DEMANDARÀPID DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL QUECREIX MÉS RÀPIDAMENT QUE LA DEMANDATRENCAMENT DE L’EQUILIBRIENTRE OFERTA I DEMANDATRENCAMENT DE L’EQUILIBRIENTRE OFERTA I DEMANDASOBREPRODUCCIÓSOBREPRODUCCIÓTANCAMENTD’EMPRESESTANCAMENTD’EMPRESESATURATURCAIGUDA DELA DEMANDACAIGUDA DELA DEMANDA
  • 43. BOOMAUGMENT DE LAPRODUCCIÓ I DELCONSUMEXPANSIÓAUGMENT OCUPACIÓSALARIS I PREUSDESCENS COTITZACIONSRECESSIÓATURDESCENS DE LAPRODUCCIÓ I DELCONSUMSOBREPRODUCCIÓPERTORBACIÓ TEMPORALDEL MERCAT ?SALARIS I PREUSAUGMENT DE LESCOTITZACIONSDEPRESSIÓCRISI: 1. Caiguda brutal de la produccióindustrial o agrària. 2. Caiguda accions.3. Pel tipus de moneda (crisi monetària).Esdeveniment puntual, pot continuar ono amb una DEPRESSIÓ = contracció delconsum , baixada de preus i augment del’atur. Quan la contracció és de dèbilamplitud i de curta durada parlem deRECESSIÓCRISI: 1. Caiguda brutal de la produccióindustrial o agrària. 2. Caiguda accions.3. Pel tipus de moneda (crisi monetària).Esdeveniment puntual, pot continuar ono amb una DEPRESSIÓ = contracció delconsum , baixada de preus i augment del’atur. Quan la contracció és de dèbilamplitud i de curta durada parlem deRECESSIÓ
  • 44. CRISIS PERIODIQUES CRISIS DE TIPUS ANTIC CRISIS CÍCLIQUES CAPITALISTESMANIFESTACIÓ IORIGENMALES COLLITESPENÚRIA ALIMENTARIADEPENDENCIA CLIMATICASUPERPRODUCCIÓEVOLUCIÓ DELS PREUS ELEVATS PREUS AGRÍCOLESOFERTA INSUFICIENTENFONSAMENT DELS PREUSDEMANDA INSUFICIENTEXTENSIÓ REGIONAL O NACIONAL MUNDIALPERIODICITAT DE VEGADES CICLES DE 10 ANYSAPROXIMADAMENTCONSEQÜENCIES FAMS QUE ELEVEN LAMORTALITATMORTALITATCATASTROFICAFALLIDES D’EMPRESES I BANCSCONCENTRACIONS EMPRESARIALSATUR
  • 45. CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
  • 46. PROCÉS D’URBANITZACIÓPROCÉS D’URBANITZACIÓÈXODE RURAL A CAUSA TRANSFORMACIONSAGRÀRIES (REVOLUCIÓ AGRÀRIAÈXODE RURAL A CAUSA TRANSFORMACIONSAGRÀRIES (REVOLUCIÓ AGRÀRIACREIXEMENT DE LA POBLACIÓ(REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA)CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ(REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA)CONCENTRACIÓ DELS TREBALLADORES ALSAFORES DE LES CIUTATS= FÀBRIQUESCONCENTRACIÓ DELS TREBALLADORES ALSAFORES DE LES CIUTATS= FÀBRIQUESCREIXEMENTCIUTATSINDUSTRIALSCREIXEMENTCIUTATSINDUSTRIALSMANCHESTER,LIVERPOOL, BIRMINGHAMSNSE PREPARACIÓ PER UNCREIXEMENT RÀPID I ENPOCS ANYSMANCHESTER,LIVERPOOL, BIRMINGHAMSNSE PREPARACIÓ PER UNCREIXEMENT RÀPID I ENPOCS ANYSPROBLEMES1. NECESSITAT D’HABITATGESBARATS PER LA POBRESA DELA POBLACIÓ IMMIGRADA2. ESCASSA REGULACIÓMUNICIPAL SOBRE LESEDIFICACIONS I LES SEUESCONDICIONS3. BENIFICIS SENSE CONTROL =ÚNICA MOTIVACIÓ DELSCONSTRUCTORS1. Segregació urbana : BARRIS RESIDENCIALS =confortables ambtots els serveis i bens ventilats= avingudes àmplies ambenllumenat i serveis públics= edificis d’oficines, botigues ihabitatges residencials BURGESOS2. BARRIS OBRERS = CARRERS sense planificació ni paimentació3. Habitatges anomenats “back-to- back terrace housing” =habitatges adossats amb un única entrada i pati entre cadafilera de cases.4. Ús de materials pobres i de mala qualitat: humitat, sense banyindividual i sense les mínimes condicions d’higiene (senseclavegueram, ni aigua corrent) = TIFUS, CÒLERA.5. Amuntegament de persones i mancança de serveis públics(hospitals, escoles i zones d’oci)ResultatsCANVI DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN ELTERRITORI= AUGMENT POBLACIÓ URBANACANVI DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN ELTERRITORI= AUGMENT POBLACIÓ URBANA
  • 47. MOVIMENTS DE LA POBLACIÓa) Migracions Interiors = Èxode ruralb) Migracions Europeesc) Migracions Intercontinentals
  • 48. 1. GREUS PROBLEMES LABORALSa) HORARIS RÍGIDS I EXCESSIUSb) TREBALL INFANTIL I FEMENÍc) SOUS BAIXOSd) ABSÈNCIA D’ASSEGURANCES D’ENFERMETAT, VELLESA, ETC.e) MANCA DE DRETS LABORALS2. ALIMENTACIÓ INSUFICIENT3. ABSÈNCIA DE LEGISLACIÓ LABORAL PROTECTORA DEL TREBALLADORS
  • 49. NOVA SOCIETAT INDUSTRIALNOVA SOCIETAT INDUSTRIAL NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL (MÈRIT I DINERS) IGUALTAT JURÍDICA DAVANT LA LLEI (CIUDATANS ACTIUS I PASSIUS) VALORS BURGESOS: PROPIETAT PRIVADA, TREBALL FÍSIC, ESTALVI, INDIVIDUALISME DIVISIÓ SOCIAL DE CLASSES ( LA RIQUESA ELEMENT DIFERENCIADOR)a) BURGESIA (Propietaris de fàbriques, Banquers i grans propietaris agraris, antigaaristocràcia)• Controla els mitjans de producció de la nova societat• Classe dirigent dels estats liberals• Imposa la seua ideologia i valors• La família burgesa: centre de transmissió i consolidació del patrimoni• Elements distintius: Habitatge familiar, servei domèstic, tutors i institutriusa) CLASSE MITJANA (Advocats, metges, professors, tècnics, enginyers, empleats decomerç, funcionaris)• No exerceixen tasques manualsa) PROLETARIAT (Llauradors i jornalers emigrats, artesans arruïnats)• PROLE: MOLT FILLS• Obrers industrials que venen la seua força de treballa per un salari• Sense drets laborals reconeguts i Jornades de treball esgotadores (12-13 hores)• En el límit de la supervivència NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL (MÈRIT I DINERS) IGUALTAT JURÍDICA DAVANT LA LLEI (CIUDATANS ACTIUS I PASSIUS) VALORS BURGESOS: PROPIETAT PRIVADA, TREBALL FÍSIC, ESTALVI, INDIVIDUALISME DIVISIÓ SOCIAL DE CLASSES ( LA RIQUESA ELEMENT DIFERENCIADOR)a) BURGESIA (Propietaris de fàbriques, Banquers i grans propietaris agraris, antigaaristocràcia)• Controla els mitjans de producció de la nova societat• Classe dirigent dels estats liberals• Imposa la seua ideologia i valors• La família burgesa: centre de transmissió i consolidació del patrimoni• Elements distintius: Habitatge familiar, servei domèstic, tutors i institutriusa) CLASSE MITJANA (Advocats, metges, professors, tècnics, enginyers, empleats decomerç, funcionaris)• No exerceixen tasques manualsa) PROLETARIAT (Llauradors i jornalers emigrats, artesans arruïnats)• PROLE: MOLT FILLS• Obrers industrials que venen la seua força de treballa per un salari• Sense drets laborals reconeguts i Jornades de treball esgotadores (12-13 hores)• En el límit de la supervivència
  • 50.  DIFERENCIACIÓ SOCIAL PER GÈNERES Àmbit públic (negocis, cultura, política, art) pertany a l’home, mentre l’àmbit privat (llar, fills,etc) es reserva per a la dona La dona s’orienta cap al matrimoni: situació jurídica inferior (obediència i dependència delespòs), sense drets polítics, educació subsidiària (nocions bàsiques de lectura, escriptura icàlcul) i restrictiva a matèries “femenines” (religió, música i la llar Conforme descendim en l’escala social menor educació i major activitat laboral La dona treballadora obrera= compagina el treball en la fàbrica i en la llar= menor compensació econòmica Servei domèstic: fadrines, tota la vida al servei d’una família burgesa Dides de les famílies burgeses i benestants DIFERENCIACIÓ SOCIAL PER GÈNERES Àmbit públic (negocis, cultura, política, art) pertany a l’home, mentre l’àmbit privat (llar, fills,etc) es reserva per a la dona La dona s’orienta cap al matrimoni: situació jurídica inferior (obediència i dependència delespòs), sense drets polítics, educació subsidiària (nocions bàsiques de lectura, escriptura icàlcul) i restrictiva a matèries “femenines” (religió, música i la llar Conforme descendim en l’escala social menor educació i major activitat laboral La dona treballadora obrera= compagina el treball en la fàbrica i en la llar= menor compensació econòmica Servei domèstic: fadrines, tota la vida al servei d’una família burgesa Dides de les famílies burgeses i benestants
  • 51. REFERÈNCIES I ENLLAÇOSa) http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/Historiacontemporanea/indice.htmlb) http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com.es/c) http://ccsocials.blogspot.com.es/d) http://alexamorosiesbiar1erb.blogspot.com.es/