SISTEMA D`EXAMEN .
L’examen de selectivitat, que es treballarà a classe, presentarà dues opcions: una pel segle XIX i
una ...
2. memòries, cartes i relats d`un contemporani;
3. històric o historiogràfic (quan és un historiador qui l`escriu en refer...
prova….) i per tant, a poc a poc aprendrem a realitzar-la. En qualsevol cas, aquell alumne/a
que s’extenga més aci ha de p...
*la sobirania nacional. El fonament del poder estatal no es troba en el desig diví (per la gràcia de Déu), sinó en la
volu...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Pauu 2013 14

835 views
771 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
835
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
559
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Pauu 2013 14

  1. 1. SISTEMA D`EXAMEN . L’examen de selectivitat, que es treballarà a classe, presentarà dues opcions: una pel segle XIX i una altra pel segle XX. Això és el que ha ocorregut des de 2002, excepte 2011. En classe, l’examen no sempre portarà dues opcions. (Enlloc de la normativa diu que les dues opcions hagen de ser de segles diferents. ) En tot cas, sempre hi trobareu el següent: dues fonts diferenciades i 4 preguntes. 1.- Descripció de les dues fonts presentades. L`estudiant haurà de descriure breument el tipus de font emprada . (1 punt) Per començar caldrà que expliqueu si les fonts són primàries o secundàries i que justifiqueu la seua tria. Aleshores, convé que expliquem què és una font i com diferenciar-les. Una font és un producte generat pels homes del passat que en la majoria dels casos no esperaven deixar-ho per a la posteritat. Per tant, les fonts no sempre parlen per si soles si no que cal interrogarles. Les fonts poden ser de dos tipus a) Una font es considera primària si prové directament de l’època que l`historiador està investigant. Són, per tant, testimonis del passat de primera mà que ens parlen d`allò que ha estat viscut directament. Podem incloure en aquesta categoria les lleis, els tractats, memòries d`un contemporani, objectes, pintures, però sempre que amb la condició que hagen estat produïts de forma paral·lela o contemporània als fets als quals es refereixen. b) Una font secundària és aquella que ens dóna informació sobre el període que s`està estudiant, però que ha estat escrita posteriorment. No és, doncs, un testimoni directe, sinó de segona mà, és a dir, un producte elaborat amb posterioritat, fruit d`una investigació sobre el passat. Les fonts secundàries són, doncs, documents històrics elaborats a partir de la recerca amb fonts primàries i amb posterioritat als fets. Ací, inclouríem llibres de text, articles especialitzats d`historiadors (en revistes, llibres etc), crítica literària, biografies, enciclopèdies, etc. Sempre trobareu una font primària i l’altra podrà ser secundària o no. A més, la normativa que regula la prova demana aprofundir al màxim en les seues característiques per la qual cosa i sempre que siguen textos, podem destacar si és : 1. text legislatiu (lleis, constitucions, decrets, disposicions etc). També podeu catalogar-lo com a polític;
  2. 2. 2. memòries, cartes i relats d`un contemporani; 3. històric o historiogràfic (quan és un historiador qui l`escriu en referència a un fet del passat, us de fixar en la data i el títol de l’article o fragment ); 4. notícia recollida en la premsa de l`època (la qual cosa pot reflectir els interessos principals de les societats del passat i també les diferents visions del moment ); 5. ideològic, quan es tracta del manifest d’un partit, sindicat, moviment social, etc. Els discursos en un Parlament que evidencien una presa de posició també s’hi poden incloure en aquesta categoria; 6. Fragment procedent d`una novel.la (històrica). En aquest cas, es tracta de fonts primàries on l’autor fa una descripció d`una època dins d`una trama on es poden barrejar elements de ficció i altres reals/històrics (Episodios Nacionales, La Regenta, etc). (Si en sabereu alguna cosa sobre l’autor de la font podeu fer una breu explicació). Per últim, podeu assenyalar altres elements significatius de la font: per exemple si és un document públic o privat, quin és el seu destinatari, etc. Normalment, les lleis, els discursos, els manifestos i d’altres fonts primàries serien considerats com a públics i el destinatari pot ser més diferent. (el poble espanyol, un grup social, el parlament, etc. Aci la pràctica i la lectura del títol del document vos pot ajudar). 2.- Exposició de les idees principals de les dues fonts, situant-les en el seu context històric. Ací, es tracta de fer un recull/sinopsi de les idees principals del text i alhora aclarir i identificar els noms propis, les institucions i les personatges que s`esmenten. És molt important que identifiqueu que pretén el document o que és . Això evitarà la còpia literal del text . És convenient, també que expresseu ordenadament i amb el vocabulari de la matèria què ens diu al document o documents. Tampoc es convenient expressar la vostra opinió ni fer gracietes. En relació al context històric i nucli temàtic , convé que establiu clarament el tema al qual pertany (amb la cronologia i tot) i el definiu en unes poques línies. (En l’inici de cada tema vos donarem pistes. En el guió o índex per a cada examen també). Aquesta última part sempre resulta conflictiva (perquè no es tracta d’exposar tot el tema, no podríeu acabar la
  3. 3. prova….) i per tant, a poc a poc aprendrem a realitzar-la. En qualsevol cas, aquell alumne/a que s’extenga més aci ha de prestar atenció per a no repetir-se en la pregunta 4. En total la pregunta té un valor de 2.5 punts . 3.- Definicions de dos conceptes considerats com a fonamentals. Poden estar als documents o no, es a dir poden estar relacionats amb la qüestió que es planteja. En tot cas, no només es tracta de fer una definició del concepte sinó d’establir la seua rellevància i repercussions històriques, es a dir, si es factible la relació amb altres qüestions. Açò es pot donar en termes o conceptes ideològics o polítics, que donen molt de marge per a l’exposició de l’alumne. En tot cas, sí sabem que queden exclosos de la categoria de conceptes els personatges històrics, les batalles i les dates. Cada concepte val un punt. De cap manera es tracta de definicions breus. Es tracta de definir el concepte i assenyalar la seua rellevància històrica. Es a dir, destacar en el terme Constitució quina va ser la primera o que significa el terme sobirania nacional front a l’absolutisme, etc. Vegeu aquest exemple: (Segons la llei que estableix el model dels exàmens, el concepte podria estar als documents o no. Si no està, aleshores cal relacionar-lo amb el document. La negreta és allò fonamental) Sobirania Nacional. Principi del liberalisme polític del segle XIX, segons el qual, l`origen del poder polític en tot estat (liberal) prové de la nació, conformada, aquesta pel conjunt de ciutadans lliures i iguals (d`un territori) i no del rei, legitimat fins aleshores per la divinitat. (Rei per la gràcia de Déu o sobirania d`origen diví). A partir d`aleshores, els poders del rei, del sobirà quedaven enquadrats i delimitats per la Constitució. Aquests ciutadans (ja sia a través del sufragi censatari o de l`universal, encara que no és el mateix) trien un Parlament o unes Corts, que són les dipositaries de la sobirania nacional i del qual emanen les institucions de l`Estat, que són les que realment exerceixen la sobirania (capacitat per a exercir el poder polític). La sobirania nacional també implicava la fi dels poders i privilegis jurisdiccionals exercits pels nobles i l`església. Es considerava que l`Estat liberal era incompatible amb l`exercici de la jurisdicció per part de persones. (fer justícia i cobrar rendes). Liberalisme. És una concepció del món/ideologia forjada en l`oposició a l`Antic Regim i procedent dels escrits, pel que fa als aspectes polítics, dels il·lustrats francesos, Montesquieu, Rousseau, etc i en els liberals anglesos, John Locke (i els escrits d`Adam Smith i David Ricardo pels aspectes econòmics). Característiques: Els liberals entenen que la societat es troba formada per individus que tracten de satisfer tota classe de passions i desitjos. Aquests individus s`organitzen políticament i així naix l`ESTAT, com un conjunt d`institucions que tenen per objectiu preservar certs drets considerats inviolables, com ara la llibertat d`expressió, la llibertat econòmica o el dret a la propietat. Per tant, els liberals entenen que l`Estat es caracteritza per: *la divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial) per a evitar les tiranies i el despotisme (com ara la Monarquia Absoluta);
  4. 4. *la sobirania nacional. El fonament del poder estatal no es troba en el desig diví (per la gràcia de Déu), sinó en la voluntat dels ciutadans d`un territori, tots ells lliures i iguals devant la llei; *uns drets i llibertats (mínims) com ara: la llibertat d expressió, de moviments, la igualtat civil o igualtat davant la llei, la llibertat d`empresa, el dret a la propietat, etc. Però els drets de caràcter col·lectiu, com ara el dret d`associació i reunió (formació de partits i sindicats) i/o altres drets socials i econòmics, com ara el dret a vaga, a rebre assistència medica, a un salari mínim o a una escolarització obligatòria, etc no es trobaven reconeguts i fins i tot perseguits (com ara el dret d`associació). A més, la participació política a través de les eleccions es veia delimitada per les propietats o béns: és el sufragi censatari o restringit, reduït a aquells grans propietaris i contribuents. (Fins el segle XX, el sufragi sempre fou masculí); *una constitució o llei suprema d`un país, que recollia els drets i llibertats individuals i l`organització dels poders de l`Estat. Una constitució era la conseqüència d`un procés deliberatiu (procés constituent) per part d`un parlament triat per la nació. No es pot parlar de Constitucions quan aquestes són fruït d`una acció del rei o d`un govern. Aleshores hauríem de parlar de Cartes Atorgades, com fou el cas de l’Estatut Reial de 1833 o l’Estatut de Baiona de 1808 La primera Constitució escrita fou la dels USA el 1787. A Espanya, la primera fou la de Cadis, 1812. 4.- Presenta dues parts: la primera, desenvoluparà una part del nucli temàtic per la qual cosa les fonts es consideraran un punt de partida. Es a dir, citant del text, caldrà explicar una part important del tema. Es tracta, per tant, d’una pregunta llarga, expositiva, que es correspon amb el desenvolupament d`una part del nucli temàtic. Heu de fixar-vos clarament amb l’enunciat de la qüestió per a evitar errades i repeticions innecessàries. Aquesta part val 2,5 punts. • llegir bé el títol de la pregunta; • reconéixer correctament el contingut del que es pregunta, tot situat en el temps adequadament; (vegeu que es pregunta, ací es des de la crisi de la monarquia absoluta fins 1820) • si teniu dificultats per saber que es pregunta, els documents són , sempre una bona pista. En cas contrari, desenvolupeu tot el tema. La segona part, que val 2 punts, analitzarà els canvis i permanències que es desenvolupen al llarg del període en qüestió o al llarg d’un o dels dos segles. Aquesta part és la més difícil de realitzar perquè en un principi el coneixement del temari es reduït i perquè l’alumne ja disposa de poc de temps. D’aquesta manera, i segons el que ha eixit en els darrers anys, el professor vos guiarà, abans de cada examen, del contingut de la qüestió. Una vegada ja sabeu que vos pregunten: Primer, convé situar en el temps el tema o nucli temàtic (cronologia). Després, s’ha de desenvolupar la informació, utilitzant frases curtes i enllaçades. (Cal fer servir els signes de puntuació , per favor. No intenteu memoritzar-ho tot; es tracta de donar una

×