1. GUIÓ UNITAT. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.
(Recordeu els conceptes definitoris de l`Antic Règim: societat estamental, absolutisme i
economia de subsistència, sobretot tot allò que fa referència a l`absolutisme i la societat
estamental, com ara els privilegis)
Tema 4 La crisi de l`Antic Règim (1788-1833)
*La crisi de la monarquia absoluta 1789-1808
Els elements definitoris són
1)La por a la Revolució Francesa i les seues conseqüències. La política exterior dels Borbons.
Primer guerra contra la REvolució (1792-1795) i després aliança amb la Revolució i Napoleó
(fins 1808).
2) La crisi social i económica de l’Antic Règim, que és simultània als problemes politics.
*La guerra del Francés (1808-1814)
Orígens: El Tractat de Fontainebleau. Motí d`Aranjuez i enfonsament de la monarquia a
Baiona (1808)
Els afrancesats i Josep I (Estatut de Baiona)
La guerrilla i la resistència antifrancesa (fases de la guerra)
L`enfonsament de les institucions de l`Antic Règim i l`assaig liberal de Cadis 1811-1814. La
legislació de les Corts de Cadis. La Constitució de Cadis, 1812, característiques
EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
1. *El Sexenni Absolutista o La Restauració 1814-1820
Importància de la Restauració europea el 1814. El Congrés de Viena i la Santa Aliança
Repressió als liberals
Inviabilitat de la Restauració. Pronunciament de Riego el 1820.
2. *El Trienni Liberal 1820-1823
Mesures legislatives.
Per què fracasà? Divisió entre liberals; oposició llauradors (decepció per la legislació
sobre la propietat de la terra, Delme); resistència Rei i privilegiats (intervenció Santa
Aliança)
3. *Dècada Omniosa 1823-1833
*Repressió i exili liberal.
*Restauració parcial de l Antic Règim: no recupera Inquisició ni jurisdicció; no tornen
terres desamortitzades; ministres pseudoliberals (López Ballesteros). Es fa inviable
l’Antic Règim i per això Ferran VII s’apropa a la burgesia.
Tot això causa la oposició de: *liberals (pronuciaments fracasats) i el naixement dels
*ultres/carlins (agrupats al voltant de D. Carlos amb la qüestió successòria. Examen
2012 Juny).
*Independència colònies americanes
Causes: -Espanya no pot abastir les colònies; -Reformes Carles III desplacen els criolls
del poder; -Església descontenta amb desamortització de Carles IV; Exemple independència
americana i difusió idees il.lustració i liberalisme
Repercusions: -Espanya perd el mercat americà i redueix la recaptació fiscal; -les
colònies cauràn sota l`orbita de Gran Bretanya; -protagonisme militar (cabdillisme); domini
dels criolls blancs sobre indis, negres,etc.
Vocabulari del tema 4 (allò en negreta és el de l’examen)
*Sobirania nacional; *Constitució; *Abolició règim senyorial 1811; *Mesures
desamortitzadores (desamortització) (aquestes dues s`inclouran en el tema 7, canvis

2. econòmics); *Milicia Nacional; *Voluntaris Reialistes; *Afrancesats; *Guerrilla; *Estatut
de Baiona de 1808; *Monarquia Absoluta (absolutisme) o tb pot aparéixer pensament
reaccionari, o ja en el tema següent com a sinònim de carlí; *Sufragi
universal/censatari; *Divisió de poders; *liberalisme; Llei Sàlica (també podia apareixer
Juntes i legitimisme dinàstic) i la resta que teniu en la darrera diapositiva.
Nota pels conceptes: De cap manera es tracta de definicions breus. Es tracta de definir el concepte
i assenyalar la seua rellevància històrica. Es a dir, destacar en el terme Constitució quina va ser la
primera o que significa el terme sobirania nacional front a l’absolutisme, etc.
Vegeu aquest exemple: (Segons la llei que estableix el model dels exàmens, el concepte podria estar
als documents o no. Si no està, aleshores cal relacionar-lo amb el document. La negreta és allò
fonamental)
Sobirania Nacional. Principi del liberalisme polític del segle XIX, segons el qual, l`origen del
poder polític en tot estat (liberal) prové de la nació, conformada, aquesta pel conjunt de
ciutadans lliures i iguals (d`un territori) i no del rei, legitimat fins aleshores per la divinitat. (Rei
per la gràcia de Déu o sobirania d`origen diví). A partir d`aleshores, els poders del rei, del sobirà
quedaven enquadrats i delimitats per la Constitució. Aquestos ciutadans (ja sia a través del
sufragi censatari o de l`universal, encara que no és el mateix) trien un Parlament o unes Corts, que
són les dipositaries de la sobirania nacional i del qual emanen les institucions de l`Estat, que
són les que realment exerceixen la sobirania (capacitat per a exercir el poder polític). La sobirania
nacional també implicava la fi dels poders i privilegis jurisdiccionals exercits pels nobles i
l`església. Es considerava que l`Estat liberal era incompatible amb l`exercici de la jurisdicció per part
de persones. (fer justícia i cobrar rendes).
:
Liberalisme. És una concepció del món/ideologia forjada en l`oposició a l`Antic Regim i
procedent dels escrits, pel que fa als aspectes polítics, dels il.lustrats francesos, Montesquieu,
Rousseau, etc i en els liberals anglesos, John Locke (i els escrits d`Adam Smith i David Ricardo
pels aspectes econòmics).
Caracteristiques:
*Els liberals entenen que la societat es troba formada per individus que tracten de satisfer tota
classe de pasions i desitjos. Aquestos individus s`organitzen políticamente i aixi naix l`ESTAT, com
un conjunt d`institucions que tenen per objectiu preservar certs drets considerats inviolables,
com ara la llibertat d`expressió, la llibertat econòmica o el dret a la propietat.
*Per tant, els liberals entenen que l`Estat es caracteritza per:
*la divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial) per a evitar les tiranies i el despotisme (com
ara la Monarquia Absoluta);
*la sobirania nacional. El fonament del poder estatal no es troba en el desig diví (per la gràcia
de Déu), sinó en la voluntat dels ciutadans d`un territorio, tots ells lliures i iguals devant la llei;
*uns drets i llibertats (mínims) com ara: la llibertat d expressió, de moviments, la igualtat civil
o igualtat davant la llei, la llibertat d`empresa, el dret a la propietat, etc. Però els drets de carácter
col.lectiu, com ara el dret d`associació i reunió (formació de partits i sindicats) i/o altres drets
socials i econòmics, com ara el dret a vaga, a rebre asistència medica, a un salari mínim o a una
escolarització obligatòria, etc no es trobaven reconeguts i fins i tot perseguits (com ara el dret
d`associació). A més, la participació política a través de les eleccions es veia delimitada per les
propietats o béns: és el sufragi censatari o restringit, reduït a aquells grans propietaris i
contribuents. (Fins el segle XX, el sufragi sempre fou masculí);
*una constitució o llei suprema d`un país, que recollia els drets i llibertats individuals i
l`organització dels poders de l`Estat. Una constitució era la conseqüència d`un procés deliberatiu
(procés constituent) per part d`un parlament triat per la nació. No es pot parlar de Constitucions quan
aquestes són fruït d`una acció del rei o d`un govern.Aleshores hauriem de parlar de Cartes Atorgades,
com fou el cas de l`EStatut Reial de 1833 o l`EStatut de Baiona de 1808 La primera Constitució escrita
fou la dels USA el 1787. A Espanya, la primera fou la de Cadis, 1812.

3. Per tant, el liberalisme s`oposava a la concepción patrimonial de l`Estat que exercien els Reis
(per delegación divina l`Estat, el regne era seu) i que es recolçava en una societat basada en la
desigualtat jurídica (privilegis). Es per això que el liberalisme pretenia, front a l`estructura de
l`Antic Règim, un canvi revolucionari, que establiria un ESTAT de DRET, però no era inevitable
que s`arribara a la democràcia, entesa aquesta com un regim polític basat en la participació
popular (sufragi universal) i certs drets socials.
Absolutisme (concepte aparegut en Setembre 2011 i Juny 2012)
(Pensament reaccionari i defensa de l`absolutisme.)
Procedeix de la llluita contra els escrits de la Il.lustració i especialmente de les conseqüències de
la Revolución Francesa, que va significar l’enderrocament de les estructures de l`Antic Règim .
Aquest fet ho interpretaven com la conseqüencia d` una conspiració per part de minories
intel.lectuals (la masoneria) contra el govern i la societat volguda per Déu. Els principals autors del
pensament reaccionari són francesos: De Maistre i De Bonald.
Característiques:
*Tot poder polític prové de Déu i els homens no poden qüestionar-lo. La conseqüència és la unió
entre el Tron (Déu) i l`altar (Església);
*Defensa incondicional dels principis de la societat estamental, entesa com la volguda per Déu, on
la noblesa s`encarregaria de les missions militars; l`Església, la consecució de la salvació. Junt a això
la monarquia i la familia es consideren entitats eternes i inqüestionables.
*Negació total i radical del pensament racional, de la lliure discusió i dels drets i llibertats
individuals. Sols la tradició, fixada per l`Església, i la revelació divina, present a les Sagrades
escriptures són font de coneixement i d`organització del poder poític. Qualsevol cosa que se`n surta
d`ací, per mínima que siga, genera la Revolució. D`aquesta manera governar és, essencialment,
reprimir qualsevol opinió disident o diferent.
Per a poder realitzar correctament la pregunta 2 del comentari de text:
• Primer feu el resum dels dos documents.
Després que anomeneu tots dos documents els relacioneu amb el tema La crisi de
l’Antic Règim i establiu la cronología básica, es a dir, 1788-1833. Tot seguit concreteu a
quin període en concret pertany(en) els documents en qüestió :
*la crisi de la monarquia absoluta (1788-1808).
*la guerra de la independencia i les Corts de Cadis (1808-1814).
*Les etapes del regnat de Ferran VII (1814-1833).
• Context històric. ↓
(A clase, en la introducció al tema s’han donat unes pistes, reviseu les vostres notes) El
context és sempre dels dos textos, es a dir, és conjunt, es refereix a un únic bloc
temàtic i no a dos textos per separat. Aci no hi ha cap regla ni cap procediment exacte, la
redacció és lliure però sempre cal tenir present que allò que es demana es fer una redacció
breu sobre les línies fonamentals del període històric. Això significa que heu d’explicar
sintèticament les principals etapes que són:
↓
*La crisi de la monarquia absoluta, esmenteu, especialment les conseqüències que el
temor a l`expansió de la Revolució Francesa va tenir a Espanya, l`aliança posterior amb
França, la política de Godoy i els problemes interns.
*D`altra banda, la guerra de la independència, expliqueu breument els orígens de la
qüestió (motí d`Aranjuez, Abdicacions de Baiona i fets del 2 de Maig, i especialment el
carácter d`oposició a la presència francesa i el resultat de la guerra)

4. *En relació a les Corts de Cadis i/o la Constitució de Cadis, s`ha d’esmentar el seu
significat: primera aportació per a la construcció de l`Estat liberal amb la redacció
d`una Constitució i establiment d`importants diferències respecte l`Antic Regim.
*Etapes de Ferran VII. Ací convendria destacar el pròposit del rei de restaurar l`Antic
Règim i les dificultats que té i l`oposició que trobarà. Convé que, en tot cas, es
destaque la cronología de cada etapa:
a. 1814-1820: Sexenni o Restauració Absolutista.
b. 1820-1823: Trienni Liberal
c. 1823-1833: Dècada Ominosa
Per a realitzar la pregunta 4. Atenció: Com es tracta d’un tema llarguíssim, heu de fixarvos bé en la pregunta 4, quin període es demana. Veure exàmens de Setembre de 2010 i
2011 i Juny 2012 i 2013 Juny. Com ja teniu les instruccions del sistema d’examen, aquesta
és una pregunta descriptiva i que cal que vos recolzeu en els textos o documents. Es a dir, cal
utilitzar-los, esmentant-los o fent referència o sobretot, citant-los, aquells pasatges
fonamentals.
En citar una o dues vegades hi ha prou. Les cites, sempre són entre “ “ . Citeu una o dues
vegades per document.
Per a la pregunta 5 relativa als canvis que se poden donar a partir de 1808:
• Teniu present la diferència entre l’època absolutista (societat estamental i privilegis, els
poders del rei, etc) i el que s`intenta a les Corts de Cadis (divisió de poders, drets
ciutadans, sobirania, sufragi, fi privilegis) . Si algú s’adona, el que es pregunta ací en la
selectivitat creua tot el segle o es demana una comparació. De moment, només
podem fer un anàlisi dels canvis que van implicar les Corts de Cadis. Ací teniu una
esquematització que vos pot servir :
ANTIC RÈGIM
MONARQUIA ABSOLUTA
I
DIVISIÓ DE PODERS
ORIGEN DIVÍ SOBIRANIA
DRETS
LLIBERTATS
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
COCENTRACIÓ DE PODERS
ESTAT
ESTAT LIBERAL (ara, CADIS, 1812)
SOBIRANIA NACIONAL
NO ES TROBEN
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
PRIVILEGIS
IGUALT CIVIL
DRET DE PROPIETAT
SUFRAGI CENSATARI INDIRECTE
SOCIETAT
SOCIETAT ESTAMENTAL
SOCIETAT DE CLASSES
DESIGUALTAT SEGONS ORIGEN
DESIGUALTAT ECONÒMICA
RESTRICCIONS
(VINCULACIÓ)
DRET DE PROPIETAT (CAPITALISME)
A
LA
PROPIETAT
Altres opcions de pregunta 5:
• D’altra banda, també se vos podia preguntar com en l’examen de 2011, molt més senzill, la
qual cosa obligaria a destacar la importància de la Restauració absolutista de 1814 a tot
Europa després de la derrota de Napoleó i la importància de la independencia de les colònies
americanes. Tot això s’ha vist a classe.