Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (1)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (1)

on

  • 290 views

 

Statistics

Views

Total Views
290
Views on SlideShare
290
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (1) Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (1) Presentation Transcript

  • LA REVOLUCIÓ FRANCESA
  • 1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESAa) ESTRUCTURALSb) CONJUNTURALS2. CONVOCATÒRIA DELS ESTATS GENERALS.3. EL TRENCAMENT DE JULIOL DE 1789.4. L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT (1789-1791)5. LA RADICALITZACIÓ DE LA REVOLUCIÓ (1791-1792)6. LA CONVENCIÓ NACIONAL7. LA REPÚBLICA BURGESA (1795-1799)
  • ESTRUCTURALS1. ECONÒMIQUESa. Crisi industrial ( Tancament dels tallers gremials, atur urbà, Sous baixos, Tractatcomercial amb Anglaterra desfavorable)b. Política Mercantilista excessivament intervencionista= manca de llibertatcomercial DEMANDANDA PELS BURGESOS2. SOCIALSa) Societat Estamentalb) Desig de la burgesia de participació en el govern (= poder econòmic)c) Conflictes entre el camperolat i els Privilegiats = drets senyorialsd) Conflictes entre les Manufactures (obrers-patrons, manca de drets laborals,demandes de més sous)
  • 3. IDEOLÒGIQUESa. Idees il·lustrades= fonaments de la Revolució• Igualtat jurídica• Sobirania nacional• Divisió de Poders• Drets de l’Home• Crítica contra els privilegisb. Minoria intel·lectual = grup marginal que expandeix la versió radical de les idees il·lustrades= Premsa,Pamflets, Clubs Polítics, Reunions polítiques, etc.4. POLÍTIQUES• Incapacitat de la monarquia ABSOLUTA per a frenar la crisi econòmica, social i política (manca depersonalitat del rei i impopularitat de la reina, incapacitat de solucionar el conflicte entre manteniment/reforma de les estructures sense trencar el sistema de privilegis) = conflictes entre els Privilegiats=reforma en benefici propi• Impopularitat i incompetència dels ministres (NECKER, CALONNE, BRIENNE)• Aspiracions de diversos sectors per ocupar el buit de poder (= conflicte burgesia-noblesa)
  • CONJUNTURALS1. CRISI DE SUBSISTÈNCIAa) Males collites 1788 i anys anteriors = Fam entre el camperolat i les classes populars urbanes =DESCONTENTAMENT POPULARb) Pujada dels preu del Blat (Creixement demogràfic, Males collites , Especuladors, Liberalització dels preus,Mala distribució, Abastiment deficient de les ciutats, Escassa capacitat de decisió del govern)c) Menor recaptació d’impostos2. CRISI HISENDÍSTICA1. Dèficit crònic de l’estata. Despeses de la Cort (Versalles= 10.000 nobles)b. Despeses de Guerres dels 7 Anys (1756-63) i la Guerra Independència d’EUAc. Pensions de la noblesad. Exempcions fiscals dels Privilegiats,2. Augment dels interessos dels préstecs = Dificultats per aconseguir nous préstecs
  • LLUÍS XVI BORBÓ
  • 2.- CONVOCATÒRIA DELS ESTATS GENERALSA. Reunió ASSEMBLEA DE NOTABLES ( Versalles, 1787) = Negativa dels Privilegiats a pagar impostos iqualsevol reforma = REVOLTA DELS PRIVILEGIATSB. Necessitat de reformes= Lluís XVI convoca els Estats Generals ( Assemblea Estamental del regne queno havia estat convocada des de 1614).1. Sectors de laristocràcia, la burgesia i l’administració (Laffayette, Danton, Condorcet) difonenidees de canvi.2. Intens debat polític= QUADERNS DE QUEIXES:a. No es qüestiona la Monarquia= demanda de reformes, llibertats, contenció despesa, etc.b. Els Privilegiats rebutgen la monarquia absoluta, la burgesia els privilegis, els camperolsamb terres els elevats impostos i els camperols sense terres aspira a tenir-lesc. Tercer Estado reclama :Supressió de los drets feudals, Abolició dels privilegis, Constitució,sobirania i llibertats3. El Tercer Estado aconsegueix igualar la seua representació amb la dels altres dos estamentsjunts
  • ESTATS GENERALS, 1789
  • 3.- EL TRENCAMENT DE JULIOL DE 1789• Debats dels Estats Generals per separat, cada estament, cada estament disposad’un sol vot.a) Constitució de l’Assemblea Nacionalb) Jurament del JOC DE LA PILOTA = elaboració d’una CONSTITUCIÓ• Els representants del Tercer Estat reclamen el vot individual (per persona)• El rei cedeix davant l’Assemblea Nacional Constituent• Mobilització popular en París)=1. Presa de la Bastilla (fortalesa reial) el 14 de juliol de 1789= irrupció de lesmasses popular en el procés revolucionari.2. Trencament amb l’absolutisme3. Revolta antisenyorial dels camperols= LA POR= saqueig dels castells iresidències senyorials
  • Jacques-Louis David, El Jurament del joc de pilota. Musée du Château de Versailles
  • 4.- L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT (1789-1791)a) Sorgida del Tercer Estat i formada per diversos grups i tendènciesMonàrquics constitucionals, partidaris d’una reforma moderada, es recolzen enuna part de l’aristocràcia (Laffayette)Girondins, republicans moderats recolzats en sectors de la burgesia. Defensorsde la propietat i las revolució legal . Oposats als controls econòmics i lademocràcia radical dels Jacobins= intel·lectuals membres de la rica burgesia delsnegocis (manufactures, ports (Brissot).Planura, grup important i divers, defensors de la revolució, sense ideari comú.Jacobins, grup minoritari. Recolzats en la burgesia mitjana i les classes populars.Aspiren a una reforma radical , àdhuc per la força, que limite la propietat(Robespierre, Danton)Radicals i Cordeliers, aliats amb el jacobins i recolzats en el Sans-Culottes,s’apropen a idearis igualitaris (Herbert)
  • MAXIMILIEN DE ROBESPIERRE
  • Georges Danton
  • Jacques-Pierre BrissotJacques-René Hébert
  • b) Aprovació del programa de reformes legislatives1. Abolició del règim feudal i el delme (agost de 1789).2. Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (agost de 1789). Defensa la igualtat, lapropietat, la sobirania nacional i les llibertats individuals.3. Constitució Civil del Clergat (1790). Els sacerdots es consideren funcionaris i han dejurar fidelitat a la Constitució. Nacionalització dels béns eclesiàstics.4. Constitució de 1791.a) Sobirania nacionalb) Divisió de poders (Rei disposa de l’executiu, i el legislatiu l’Assemblea)c) Sufragi censatari i indirecte segons el nivell de renda.5. Llei Chapelier (juny de 1791). Prohibeix les associacions obreres i les vagues,protecció de la llibertat econòmica. Abolició dels gremis.
  • 5. - La Radicalització de l’Assemblea Legislativa1. Oposició de gran part de la noblesa al procés revolucionari = fomenta la intervencióestrangera per a restablir la monarquia absoluta.2. Primeres divisions entre els revolucionarisa) Constitucionalistes, partidaris de frenar els absolutistes i els revolucionaris radicalsb) Burgesia radical, defensa una major democratització3. Malgrat la relativa moderació de l’Assemblea el rei conspira contra ella= Fugida deVarennes, agost de 1791, per a posar-se al front d’un exèrcit contra-revolucionari = ACTEDE TRAÏCÍÓ= Desprestigi= sectors partidaris de la REPÚBLICA4. Temor contrarevolucionari= confiscacions propietats nobiliàries = guerra contra Àustria(1792)5. Crisi econòmica de 1792= els camperols demanen una rebaixa dels impostos i l’accés alsbéns nacionalitzats; les MASSES URBANES (Sans Culottes) = MILLORES SOCIALS , mésRepública i més democràcia (Clubs)
  • Sans Culottes
  • LA CONVENCIÓ NACIONAL (1792-1795)
  • LA CONVENCIÓ GIRONDINA (1792-93)1. Assemblea legislativa elegida per sufragi universal masculí (setembre de1792).2. Dominada per republicans moderats pertanyents a sectors burgesos.3. Proclamació de la República i establiment d’un nou sistema de govern ambtendències autoritàries per tal d’acabar amb la1. CONTRAREVOLUCIÓ = procés i execució de Lluís XVI (gener de 1793)=expressió del poder jacobí.• LA VENDÉE = revolta camperola contrarevolucionària= lleves i crisieconòmica2. CONTROLAR LES MASSES POPULARS = la crisi econòmica i la guerraradicalitzen les masses populars= Sans-Culottes3. GUANYAR LA GUERRA = coalició de països europeus contraris alexpansió de la revolució (Anglaterra, Espanya, Prússia, Àustria) =Victoria de VALMY (1792), gràcies a un exèrcit de lleva massiu4. CONFLICTE POLÍTIC = els jacobins demanen mesures radicals de caràctersocial: limitació del benefici; i duresa contra els contrarevolucionaris =augmenten el suport popular amb la marxa de la guerra.
  • CONSTITUCIÓ DE 1795
  • Napoleó emperador, de Jean Auguste Dominique Ingres (1806) Museu de l‘Exèrcit, Paris
  • La coronació de Napoleó, de Jacques-Louis David (1805). Museu del Louvre, París
  • 1. Napoleó (1769-1821): és dempeus, posant la corona a Josefina.2. Josefina de Beauharnais (1763-1814): sagenolla. Rep la corona de les mans del seu marit, i no delpapa.3. Maria Letizia Ramolino (1750-1836): mare de Napoleó, ha estat col·locada a les tribunes pelpintor. En realitat, no va assistir a la cerimònia per protestar de la baralla de Napoleó amb el seugermà Lucien.4. Lluís Bonaparte (1778-1846): al començament de limperi, va rebre el títol de gran conestable. ReidHolanda el 1806. Es va casar amb Hortense de Beauharnais, la filla de Josefina.5. Josep Bonaparte (1768-1844): va ser rei de Nàpols el 1806 i dEspanya el 1808.6. Napoleó-Charles (1802-1807): fill de Lluís Bonaparte i dHortense de Beauharnais.7. Les germanes de Napoleó.8. Charles-François Lebrun (1739-1824): ocupa el lloc de príncep- arxitresorer. Té el ceptre.9. Jean-Jacques- Régis de Cambacérès (1753-1824): príncep-arxicanceller de limperi. Té la mà dejustícia.10. Louis-Alexandre Berthier (1753-1815): ministre de la guerra sota el Consolat després mariscal delImperi el 1805. Té el globus coronat duna creu.11. Talleyrand (1754-1836): gran camarlenc des de l11 de juliol de 1804.12. Joachim Murat (1767-1815): noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, gran Duc deBerg i Cleves, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.13. El papa Pius VII (1742-1823), es conforma amb beneir la coronació. És envoltat pels dignatariseclesiàstics, designats per Napoleó des del Concordat; amb la seua mà dreta esbossant un gestde benedicció. No porta ni mitra ni tiara, però el pal·li sobre les espatlles, només una banda dellana blanca adornada amb sis creus negres que era un dels atributs de la sobirania de lEsglésiaromana. És per això que se lidentifica.14. El pintor Jacques-Louis David es troba a les tribunes.
  • Imatge satírica de Napoleó I camí de l’illa d’Elba (Itàlia)
  • REFERÈNCIES DOCUMENTALS• Presentaciones para Historia Contemporánea. http://roble.pntic.mec.es/jrod0163/• Pagina de Peter. http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/• http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/• http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/2008/02/la-revolucin-demogrfica.html• http://www.pedrocolmenero.es/• www.claseshistoria.com• http://esquemasdehistoria.blogspot.com/