• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Ladominacieuropeadelmn1870 1914-aa-120522072301-phpapp02 (2)
 

Ladominacieuropeadelmn1870 1914-aa-120522072301-phpapp02 (2)

on

  • 586 views

 

Statistics

Views

Total Views
586
Views on SlideShare
586
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
10
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Ladominacieuropeadelmn1870 1914-aa-120522072301-phpapp02 (2) Ladominacieuropeadelmn1870 1914-aa-120522072301-phpapp02 (2) Presentation Transcript

    • LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN(1870-1914)VICENT PUIG I GASCÓIES. ANTONI LLIDÓ. XÀBIACURS 2011-2012
    • INTRODUCCIÓ1. La Segona Revolució Industrial va transformar el món europeu.2. Noves fonts d’energia (Electricitat, Petroli), una nova organització del treball(taylorisme) i nova organització empresarial van permetre el creixement econòmic mésespectacular de la producció, dels transports i el comerç.3. Aquesta superioritat tècnica, militar i financera europea van portar als països europeusa dominar el món (políticament, econòmicament i territorialment).4. Entre 1870 i 1914, les potències europees van expandir-se fora de les seues fronteres,abastant tot la terra, i creant una sèrie d’imperis colonials.5. Aquest domini territorial mundial va portar a Europa a explotar directament els recursosd’Àfrica, de l’Amèrica Llatina i Àsia i a l’administració directa d’amplis territoris.6. El desig de controls d’amplis territoris del món els va portar a una cursa colonial peradquirir més i més territoris, aquesta rivalitat va ser una de les causes de la PrimeraGuerra Mundial.
    • LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL1. Creixement espectacular de la població europea2. Noves Fonts d’Energia (Electricitat, Petroli)3. Desenvolupament tecnològic i científic (Transports, Ciència i indústria i Nous invents).4. Nova organització empresarial: concentració d’empreses (Càrtel Trust, Holding,Monopoli ).5. Canvis en l’organització del treball: Taylorisme, Fordisme.6. Augment del comerç internacional i de la venda al detall
    • 1. Creixement espectacular d ela població europea.a. Millora de la dietab. Avanços mèdics i sanitaris Pasteur, Koch i altres. Frenada de les grans epidèmies (tifus, còlera, diftèria, etc)c. Descens de la mortalitat : menor incidències de les malalties infeccioses.d. Reducció de la mortalitat infantile. Augment de l’esperança de vidaf. Reducció de la mortalitat i manteniment de la natalitat elevada = Creixementespectacular de la població• 1800 = 190 milions d’europeus.• 1900 = 400 milions d’europeus.
    • g. Creixement demogràfic + renda per habitant = desequilibris distribució riquesah. Desplaçament de la població = superpoblació rural, salaris industrials baixos iatur, i l’atracció pels nous països desconeguts als europeus = oportunitats deprosperar i enriquir-se entre 1800-1914 emigren fora d’Europa més de 60 milions d’habitantsen direcció a Amèrica. Més de 6 milions de russos travessen els Urals per establir-se a Sibèria. Primera meitat del XIX= britànics i irlandesos a EUA, Austràlia i Canadà. Final de segle = italians i eslaus = Amèrica. Espanyols a Amèrica Llatina, principalment
    • 2. Noves Fonts d’Energiaa) Entre 1884-1914 el petroli i lelectricitat desbanquen la preponderància del carbó.b) Avantatges de l’electricitat: netedat, flexibilitat per a adaptar-se a les necessitats dela producció, facilitat i l’eficiència de la conversió en llum, calor o moviment;adaptació individual a la màquina , i amb la invenció del transformador la podemtraslladar a punts distants.c) Electricitat• Canvia la localització de les empreses i la seua organització interna• Més productivitat• Aplicacions en les comunicacions (telèfon, telègraf i ràdio); transport(ferrocarril elèctric, tramvia, metro); il·luminació (bombeta d’Edison) i en l’oci(fonògraf, cinematògraf...)
    • c) Petroli• Comença en 1859 als EUA• Al principi emprat per l’il.luminació• Avanços en el procés de destil·lació = làmpades, lubricants, calefacciódomèstica i industrial• Mitjans de transport = aplicació més important= cotxes, vaixells i avions.
    • 3. Nous mitjans de transport.a. Tramvies.b. Ferrocarrils metropolitans.c. Vaixells de vapor (acer i més potència dels motors)d. Automòbils i bicicletese. Aviacióf. Canals4. Innovació tecnològicaa. Impuls industrial relacionat directament amb la innovació tècnicab. Centres de recerca.c. Nous productes: Cautxú,d. Noves Indústries: siderúrgia, metal·lúrgica, elèctrica, química .
    • 4. Innovació tecnològicae. Noves Indústries: Indústria siderúrgia = expansió de l’acer i l’alumini. Indústria metal·lúrgica = automòbil i aparells elèctrics. Indústria elèctrica = enllumenat, mitjans de transport, telecomunicacions Indústria química = productes nous= adobs, tints, fibres sintètiques, explosius,etc5. Canvis en l’organització del treball: Taylorisme, Fordisme.a. Concentració empresarials Per a fer front a la guerra de preus, a la competència i a la renovacióconstants Conquesta de nous mercats Fusions de petites empreses, absorcions i acords entre bancs i industries =GEGANTS EMPRESARIALS = control del mercat i dels preus.
    • 5. Canvis en l’organització del treball: Taylorisme, Fordisme. FORMES DE CONCENTRACIÓ: Concentració horitzontal = empreses que treballen en un mateix sectorproductiu, p.e. Siderúrgia Concentració vertical = agrupament de societats que exerceixen activitatscomplementàries (carbó, mineral de ferro i siderúrgia) ÀMBIT FINANCERo CÀRTEL, agrupació d’empreses per a restringir o eliminar lacompetènciao TRUST, la fusió d’empreses diverses en una de novao HÒLDING, una societat financera que posseeix capital en diversesdiferents per a controlar-ne les activitats Monopoli = possessió d’un producte en exclusiva per un únic fabricant odistribuïdor, que imposa els preus sense cap control
    • Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Anaya, 2000
    • a. Producció en sèrie TAYLORISME, mètode amb la finalitat d’augmentar la productivitat, gràcies al’eliminació dels moviments inútils de l’obrer, i l’optimització del temps emprat,per tal de reduir els costos Cadena de muntatge, un cinta contínua per la qual es desplacen elsproducte en fase de fabricació. El moviment continu de la cinta marca elritme de la producció, evita la pèrdua de temps i sistematitza les accionsque han de fer els obrers. FORDISME Henry Ford, adapta el taylorisme a la producció d’automòbils. Fabricar un nombre importants de automòbils a baix cost. Enceta l’era de la fabricació massiva per a la classe mitjana.
    • Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives, 2008
    • Any Fabricació (nombre de vehicles) Preu (en dòlars)1909 18.664 950 $1910 34.528 780 $1911 78.440 690 $1912 168.220 600 $1913 248.317 550 $1914 308.213 490 $Fabricació i preus dels automòbils Ford:
    • 6. Augment del comerç internacional i de la venda al detalla. Noves potències industrials.o Anglaterra deixa ser la primera potència i ha de compartir el lideratge amb altrescompetidorso Alemanya es converteix en una potència en els sectors base de la indústria(carbó, siderúrgia)b. Expansió del comerç.o Necessitat de consumidors = GRANS MAGATZEMS polivalents ( Mark & Spencer,Lafayette, Vittorio Emmanuele, Gum, )o Nous sistemes venda (terminis, xecs bancaris)c. Creixement del comerç internacional entre 1850-1914o Transporto Expansió del lliure canvio Producció massiva de béns = abaratiment de béns
    • FONT: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Santillana, 2008
    • IMPERIALISME (1870-1914)
    • 1.- EL PUNT DE PARTIDA: LA CRISI DE 1873.2.- CAUSES DE L’IMPERIALISME.I. ECONÒMIQUES.II. POLÍTIQUES IIII. DEMOGRÀFIQUES.IV. IDEOLÒGIQUES.3.- REPARTIMENT DEL MÓN.a. ÀFRICA.b. ÀSIA.c. AMÈRICA.4.- ELS NOUS IMPERIALISTES.5.- L’ADMINISTRACIÓ COLONIAL.6.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERALISME.
    • INTRODUCCIÓ1. FRAGMENTACIÓ DEL MÓN EN DUES PARTS: PAÏSOS INDUSTRIALITZATS I NOINDUSTRIALITZATS = DOMINADORS I DOMINATS.2. EUROPA VA IMPOSAR EL MODEL ECONÒMIC, IDEOLÒGIC I POLÍTIC A LA RESTA DELMÓN.
    • 3. EL PUNT DE PARTIDA: CRISI ECONÒMICA DE 1873-90a. ORGINADA PER UNA CRISI AGRÍCOLAb. ARRIBADA A EUROPA BLAT DE RÚSSIA I ESTATS UNITS = REDUCCIÓ PREUSc. DESCENS GENERAL DELS PREUS MATÈRIES PRIMERES I PRODUCTES AGRÀRIESI INDUSTRIALS =d. CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ = STOCK DE PROCUCTES, BAIXADA DE PREUS,REDUCCIÓ DE BENEFICIS I TANCAMENT D’EMPRESESe. EIXIDA DE LA CRISI• RENOVACIÓ ESTRUCTURES PRODUCTIVES• INNOVACIÓ TÈCNICA• REMODELACIÓ EMPRESES• AMPLIACIÓ DELS MERCATS• PROTECCIONISME.
    • CAUSES DE L’IMPERIALISMEI. CAUSES ECONÒMIQUES (NO SÓN LES PRIORITATES DEL PROCÉS)a. NOUS MERCATS.b. RECERCA DE MATÈRIES PRIMERES I PRODUCTES ENERGÈTICS.c. MÀ D’OBRA NO QUALIFICADAd. INVERSIONS DE CAPITAL.II. DEMOGRÀFIQUES.a. NOUS ASSENTAMENTS DE POBLACIÓ EUROPEA.III. POLÍTIQUESa. Desig d’augmentar el pes específic del país a nivell internacional.b. Colònies = factor estratègic = augment poder militar
    • Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives, 2001
    • Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Editex, 2003
    • I. IDEOLÒGIQUES.I. INTERÉS CIENTIFIC PER EXPLORAR NOUS TERRITORIS.• Expedicions geogràfiques i antropològiques (Stanley, Livingston, DeBrazza)II. SUPERIORITAT HOME BLANC.III. EXALTACIÓ NACIONALISTA (= XOVINISME)IV. MISSIÓ CIVILITZADORA D’EUROPA (DARWINISME SOCIAL)V. EXPANSIÓ DEL CRISTIANISME.II. POLÍTIQUES.a. Adquirir poder militar.b. Desig de poder i prestigi internacional.
    • 3.- EL REPARTIMENT DEL MÓN.a) L’Imperialisme és va imposar en el darrer terç del segle XIX.• Explotació de econòmica d’homes i recursos.• Dominació política d’Àsia i Àfrica per les potències europees.b) És la culminació del colonialisme del segle XVI: domini de les potències atlàntiquessobre les Amèriquesc) Diferències entre colonialisme i imperialisme1. Els vells imperis s’havien circumscrit a Amèrica, ara afecta a Àsia i Àfrica.2. Les antigues colònies havien estat d’establiment (=societats europees), ara sónterritoris d’ocupació (un minoria d’europeus controla políticament a la majoriaindígena).3. El ritme d’ocupació era lent front a la rapidesa de l’ocupació del XIX.4. Les colònies del XVI no van generar una excessiva conflictivitat, front a l’elevadaconflictivitat del XIX .
    • EL REPARTIMENT D’ÀFRICA
    • ÀFRICA.1. Fins al segle XIX els europeus només disposaven de factories comercials costaneresamb finalitat estratègica o comercial1. França: Algèria (1820), Senegal2. Anglaterra: Colònia del Cap i Costa d’Or3. Portugal4. Sudàfrica : Bòers, emigrants holandes del segle XVI.2. Durant la segona meitat del XIX el continent fou traspassat per missioners,exploradors (Stanley, Rhodes, Livingston)• Conques dels rius Níger i Nil• Àfrica central: Sàhara, Sudan i els rius Zambesi i Congo.
    • David LivingstoneHenry Morton StanleyRobert Cecil Rhodes
    • 3. Projecte britànic, connexió del nord d’Àfrica (des d’Egipte-Sudan fins al Cap)mitjançant el ferrocarril = domini de l’Àfrica Oriental i l’oceà Índic (Suez).• Productes minerals: or, diamants, etc.• Valor estratègic en el camí a la Índia4. Projecte Francès,• Domini de l’Àfrica sahariana d’oest a esta. (Magreb= Marroc, Algèria, Tunísia) fins al Sudan.b. Madagascar, Comores, Djibouti• Rivalitat amb Anglaterra• Conflicte amb Leopold II de Bèlgica: Congo.• Alemanys s’escampen per l’Àfrica central (Camerun, Togo)
    • Victòria I (1887)
    • 5. Projecte Portuguèsa. Presència des del segle XV: circumnavegació d’Àfrica = factories comercialsb. Corredor d’Angola i Moçambic= conflicte amb Anglaterra (Rhodèsia)6. Congo• Stanley (1877), al servei de Leopold II de Bèlgica, explora la conca del Congo, per talde formar un estat africà sota la sobirania de Leopold II.• Recels de Gran Bretanya i França7. Noves Potències• Alemanya, ocupa l’Àfrica Negra (Togo, Camerun, Àfrica sud occidental (Namíbia) iSud-oriental (Rwanda, Burundi i Tanganika)• Itàlia, ocupa Somàlia i fracassa en Etiòpia.• Espanya= Guinea Equatorial i les illes adjacents, Riu Muni,• Libèria = pàtria pels esclaus nord-americans.
    • Repressió de la Força Pública, exèrcit privat de Leopold II.
    • Leopoldo II, terror del Congo.La historia de Leopoldo II en el Congo (1835-1909), rey de Bélgica, es uno de losgenocidios más sangrientos que se conocen de la era moderna. Mientras en Europa sededicaba a rodear su obra de un aureola de altruismo, defensa del libre comercio ylucha contra el comercio de esclavos, el iba dictando normas por las que expropiaba alos pueblos congoleños de todas sus tierras y recursos, e incitaba a su ejército privado,la Fuerza Pública, a someter a la población a los trabajos forzados. Si no cumplían eranasesinados, violados o en otros casos les cortaban las manos, orejas, narices, senos ylos decapitaban, matándolos igual que a sus familias. Se calcula que al menos 10millones de personas perdieron la vida entre 1885 (año de reconocimientointernacional del Libre Estado del Congo) a 1908, aunque algunos hablan incluso deldoble. Leopoldo murió en el 1909, pero durante su reinado, la población del Congo seredujo de 30 a 9 millones de habitantes. Los que vivieron para contarlo, vivieron unaexistencia de esclavitud y terror.
    • 6. Conferència Internacional de Berlín (1885)• Patronatge d’Otto von Bismarck.• 14 països assistents• Lliure navegació dels rius Níger i Congo.• Principis per ocupar el territori= ocupació efectiva del territori i la notificaciódiplomàtica a les altres potències.7. Conflictes i Resistènciesa. Guerra dels Bòers (1880-81 i 1899-1902)b. Fashoda (1898) est del Txad = topada expansiva entre francesos i anglesos.c. Etiòpia (1886)d. Guerra Zulú (1879)
    • Font: Página web del CNICE. Proyecto Kairós
    • BOERS (1880-1902)ZULÚS (1879)FASHODA (1898)CONGO (1885)ETIÒPIA (1886)CONFLIC TESCONFERÈNCIA DE BERLIN (1885)• LLIURE COMERÇ I CIRCULACIÓCENTRE ÀFRICA• ESTAT LLIURE DEL CONGO• OCUPACIÓ EFECTIVA DELTERRITORI• NOTIFICACIÓ DIPLOMÀTICA A LESALTRES POTÈNCIES
    • EL REPARTIMENTD’ÀSIABismarck observa el repartiment d’Àsia entre les potències europees
    • ÀSIA CENTRAL I MERIDIONAL : La Índia1. Control de potències controlen ports comercials fruit de l’expansionisme del XVI-XVIII:França (Mahé, Yanaon, Karikal), Portugal (Diu, Daman, Goa)2. Des del s. XVIII Anglaterra controla diferents ports del subcontinent indi mitjançant laCompanyia Anglesa de les Índies (Madràs, Calcuta i Bombai) i aprofitant la fragmentaciópolítica intenta imposar el seu domini total (1845-48).3. Revolta dels Sipais (1857-58)1. Reacció contra el domini britànic2. Imposició del control britànic sobre tot el subcontinent= domini directe (Virrei iadministració colonial) i domini indirecte (protectorat sobre els sobirans hindús)3. Victòria I, emperadriu de la Índia (1877)4. Interessos comercials = cotó en pel, mercat de 300 milions de consumidors5. Control del territori = rivalitat amb França ( annexió de Birmània, 1886) i Rússia(control d’Afganistan, 1880, i Tibet, 1904)
    • ÀSIA SUD-ORIENTAL : INDO-XINA1. FRANÇA.• Intervenció militar de Napoleó III en la Contxinxina (1858-60) = protecció demissioners.• Annexió de la regió del Mekong (1860-80) i protectorat sobre Cambodja, Annam iTonquín = Unió Indo-xinesa (1867) més el regne de Laos (1893)• Final rivalitat amb Gran Bretanya = reconeixement de les colònies angleses deSingapur i Malàisia, i la neutralitat i independència de Siam (1895-96).2. GRAN BRETANYA.• Annexió de Birmània (1896) i el control sobre Singapur, Malàisia3. HOLANDA.• Controla les “Índies holandeses o Moluques” des del segle XVII.• Domina Java, Sumatra, Borneo i les illes Cèlebes
    • XINA1. Fins a mitjans segle XIXa. País tancat a la influència i relacions comercials amb l’exterior.b. Relacions comercials limitades al port de Canton i deficitàries pels europeus(espècies, té, porcellana, etc, a canvi d’or i plata europea)2. 1840-1860a. Anglesos intenten equilibrar la relació comercial amb el contraban (= Opi indi)b. Prohibició xinesa de vendre i consumir opi (1839).c. 1a. Guerra de l’Opi (1839-42) i 2a. Guerra de l’Opi (1856-60) = adquisició britànicade Hong-Kong i obertura de 12 ports xinesos al comerç internacional.d. Debilitat xinesa front les potències occidental = Repartiment del territori xinés enàrees d’influència (1885-1911)
    • Caricatura sobre el repartiment de Xina per les potències occidentals i Japó
    • 1. 1860-1911a. Debilitat xinesa front les potències occidentals i Japób. Repartiment del territori xinés en àrees d’influència (1885-1911)• França controla el sud-est.• Gran Bretanya controla el sud i el riu Iang-Tsé• Rússia i Japó el nord-oest: Manxúria• Alemanya i Anglaterra: la península de Shandong.c. Control econòmic Anglaterra controla les mines de carbó. Japó controla les mines de ferro i carbó. Capitals europeus i japonesos controlaven els ferrocarrils i els principals ports
    • d. Conseqüències.• Extraterritorialitat de les accions dels estrangers residents.• Ocupació militar de diferents àrees.• Control militar i comercial dels ports.• Dependència econòmica de l’exterior.• Destrucció de l’artesanat tradicional• Enfonsament del camperolat xinése. Reaccions Alçament dels Cent Dies (1898) Revolta dels Bóxers (1900-1901)
    • Font. DD.AA. Atlas histórico universal, EDELVIVES, 2001
    • Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, SM, 2008
    • REVOLTA SIPAIS (1857)CONFLICTESGUERRES DE L’OPI(1839-60)GUERRA RUSSO-JAPONESA (1905)BÓXERS (1900)FRICCIONS ANGLO-FRANCESES (1887)FRICCIONS ANGLO-RUSSES:PÈRSIA-AFGANISTAN (1880)I TIBET (1904)GUERRA XINO-JAPONESA (1895)
    • LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALS
    • L’EXPANSIONISME NORD-AMERICÀ1. BASES IDEOLÒGIQUES1. Política del “Bon Veí”, el països del sud havien de comprar les manaufactures iabastir a EUA de matèries primeres.2. Doctrina James Monroe (president EUA) = “Amèrica pels americans” , Europa nohavia d’intervindre en el continent americà.3. Doctrina del Destí Manifest d’O’Sullivan (1845, Pau de Guadalupe-Hidalgo ambMèxic) = EUA està destinat a expandir-se entre l’Atlàntic i el Pacífic
    • Notes: 1) Territori de las Tretze colònies ; 2) Territoris annexats en 1773; 3) Territoris adquirits a França en 1803 i annexió de Florida en1812; 4) Colonització del Nord-est; 5) Territoris conquerits a Mèxic en 1849; 6) Rectificació de fronteres en 1853. Les xifres indiquen la datade la constitució dels estats de la Unió.
    • 2. TRETS GENERALSa. Creixement econòmic de finals del XIX exigia uns mercats fidels front alproteccionisme europeub. Imperialisme de proximitat = Carib, Amèrica Central i Amèrica del sud.c. Fi de la Fronterad. Neocolonialisme = influència i submissió econòmica més que conquestaterritorial i control polític directe• “Big Stic “ (Theodore Roosevelt, 1904) = Intervenció militar directa =Marines = bases navals que asseguren el domini marítim = creixementflota de guerra• Diplomàcia del dolar (President Taft 1909-13)
    • 3. ACCIONSa. Àrea del dolar (1870), expansió d’interessos financers en la zona del Carib (Mèxic,Amèrica Central, Antilles i Veneçuela).b. Compra d’Alaska a l’imperi rus (1877), control dels estretsc. Guerra Hispano-nord-americana (1898), cessió de Cuba, Puerto Rico, Filipines iGuam als EUA.d. Panamà (1903). Proposen la construcció del canal que comunique els dos oceans,però Colòmbia es negava a fer concessions: els EUA impulsen la independència dePanamà (1903), i van ocupar la franja de terrenys en la qual es construí el canal(1914) fins als 2000.e. Intervencions militar en Amèrica Central (Nicaragua), Antilles (Haití) i Amèrica delSud (Veneçuela).f. Oceà Pacífic. L’expansió comercial i estratègica cap al sudest asiàtic els va dur al’ocupació de les Filipines, Hawaii, Wake, i arxipèlags que els garantien la ruta delPacífic fins a Xina.
    • EXPANSIONISME JAPONÉS1. Abans de 1855a) País endarrerit i feudal = controlat pels senyor feudals = SHOGUNAT i samuraisb) Emperador = encarnació de la divinitat = poder simbòlicc) Prohibició de qualsevol contacte amb l’exteriord) Pressions nord-americanes (flota almirall Matthew C.Perry) obliguen el país a obrir-se al comerç exterior (1854): concessions comercials a les potències exteriors2. la Revolució Meiji (1867-1912)a. Reacció de les elits japoneses =centralització del poder en mans de l’emperador=Mutshu-Hitob. Modernització del país = “Revolució Meiji”a. Reforma constitucionalb. Desenvolupament industrial, econòmic i tecnològicc. Mobilitat social
    • 3. Fases expansiva.a. Fase agressiva = Orientació vers la riba del Pacífic = apropament a Gran Brentanya• Recerca de matèries primeres i mercats per a la indústria japonesa• Exportador de capitals• Desenvolupament d’una consciència nacionalista front a Rússia i Xina• Àrees d’expansió: Corea i Manxúriab. Conflictes1. Guerra xino-japonesa (1894-95). Intervenció en Corea (regne vassall de Xina).Victòria japonesa (1895). Pau de Shimonoseki = independència de Corea, cessióde Formosa i de la península de Liaotung. Tractat comercial xino-japonés (1896)=concessions comercials i territorials2. Guerra russo-japonesa (1904-05). Rivalitat pel control de Manxúria i Corea.Tractat de Porsmouth = Japó obté Corea com a protectorat, Rússia renúncia aLiaotung i cedia al Japó el ferrocarril de Manxúria i el sud de Sakhalin
    • L’ADMINISTRACIÓ COLONIAL
    • 1. SEGONS EL POBLAMENTa) COLÒNIA D’EXPLOTACIÓ (RHODÈSIA)• ESCASSA POBLACIÓ DE LA METRÒPOLI• EXPLOTACIÓ DELS RECURSOSb) COLÒNIA DE POBLAMENT (CANADÀ, AUSTRÀLIA)• FORTA PRESÈNCIA POBLACIÓ EUROPEA• IGUALTAT DE DRETS I PRIVILEGIS QUE LA METRÒPOLI• MINORIA QUE S’IMPOSA A LA POBLACIÓ INDÍGENA2. MODEL D’ORGANITZACIÓ BRITÀNIC, incorporat per la resta de potències coloniala. COLÒNIES Sense govern propi = dependència directa de la metròpoli. Sistema d’ocupació
    •  Burocràcia colonial= governador i elit de funcionaris metropolitans /indígenes Sotmesos totalment als interessos econòmics de la metròpoli.a. PROTECTORAT (Egipte)a. Existència d’una estructura estatal prèvia = institucions indígenes.b. Reconeixement formal de l’estructura estatal prèvia a la colonització.c. Imposició d’un govern colonial paral·lel : funcions de defensa i política exteriorb. DOMINI (Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sudàfrica)a. Territoris amb població indígena escassa.b. Minoria blanca governa el territori.c. Institucions autònomes dependents de la metròpoli : sistema parlamentari.c. MANDAT (colònies alemanyes, territoris otomans)a. Apareix a partir de la 1a. Guerra Mundialb. Administració “provisional” dels territoris colonials de les potències vençudes
    • LES CONSEQÜÈNCIES DE LA DOMINACIÓCOLONIAL
    • PER A LES METRÒLIS:1. CONSCIÈNCIA DE SUPERIORITAT RACIAL.2. ACUMULACIÓ DE RIQUESA, SOBRETOT PER A LES ELIS DIRIGENTS I LES EMPRESES.3. EXTENSIÓ DE LA CULTURA OCCIDENTAL ARREU DEL MÓN.4. CONTACTE AMB ALTRES CULTURES, CONSIDERADES INFERIORS.5. FORTES DESPESES A CÀRRECS DELS PRESSUPOSTOS ESTATALS, REPERCUTIEN ENUN AUGMENT D’IMPOSTOS ( AFECTAVA SOBRETOT A LES CLASSES POPULARS)
    • PER A LES COLÒNIES:1. ECONÒMIQUES.a. EXPROPIACIÓ DE LES TERRES INDÍGENES, PASSEN A MANS DELS COLONITZADORS.b. ABANDONAMENT DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL DE SUBSISTÈNCIA = INTRODUCCIÓ DEMONOCULTIUS COMERCIALS.c. SISTEMA DE PLANTACIONS = ELS INDÍGENES HAN DE TREBALLAR-HI OBLIGATÒRIAMENT.d. EXPLOTACIÓ ABUSIVA DELS RECURSOS NATURALS.e. DESTRUCCIÓ DE LA “INDÚSTRIA ARTESANA” LOCAL.f. IMPOSICIÓ DE L’ECONOMIA DE MERCAT.g. INTERCANVI COMERCIAL DESIGUAL2. POLÍTIQUES.a. CREACIÓ DE FRONTERES ARTIFICIALS = CREACIÓ D’UNITATS ÈTNIQUES ARTIFICIALSb. INCORPORACIÓ DELS INDÍGENES ALS EXÈRCITS COLONIALS.
    • 3. DEMOGRÀFIQUES.a) INTRODUCCIÓ DE MESURES SANITÀRIES (VACUNES, HIGIENE, HOSPITALS) QUE PROVOCARENUNA REDUCCIÓ DE LA MORTALITAT I AUGMENT DE L’ESPERANÇA DE VIDA .b) TRENCAMENT DE L’EQUILIBRI FRÀGIL ENTRE POBLACIÓ/ RECURSOS= SUBALIMENTACIÓCRÒNICAc) IMPOSICIÓ DE TREBALLS FORÇATS I EXTENUANTS QUE PROVOCAREN UNA REDUCCIÓ DE LAPOBLACIÓ = CONGO, + 25%.4. SOCIALS.a. CANVIS EN L’ESTRUCTURA SOCIAL = TRENCAMENT DE LA VIDA TRIBAL I EL SISTEMA DEJERARQUIES SOCIALS COMUNITARIS (ANCIANS, FAMÍLIES).b. IMPOSICIÓ DE RITMES DE TREBALL ALIENS A LA TRADICIÓ AUTÒCTONA.c. PROMOCIÓ D’ELITS SOCIALS EN FUNCIÓ DE LA FIDELITAT A LA METRÒPOLI.5. CULTURALSa. ACULTURACIÓ = IMPOSICIÓ DE LLENGUES, CREENCES I FORMES SOCIALS EUROPEES.b. PÈRDUA DE TRADICIONS I DE LA CULTURA ORAL DELS INDÍGENES.
    • Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives, 2008
    • Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives, 2001