Your SlideShare is downloading. ×
La revolució americana
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

La revolució americana

533
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
533
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
16
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. LES REVOLUCIÓ AMERICANA© Vicent Puig i Gascó. Curs 2012-2013
  • 2. TRANSFORMACIONS POLÍTIQUESREVOLUCIÓ LIBERAL BURGESAIDEOLOGIAIL.LUSTRACIÓINFLUÈNCIA EN EUROPA LIBERALISME NACIONALISMESOBIRANIANACIONALREACCIONSETAPESUNIFICADORPRIMERA SEGONA• CONTRA L’ABSOLUTISME• PREDOMINI BURGÉS•CONSTITUCIÓ• EXALTACIÓ DE LA NACIÓ• PREDOMINI INTEL.LECTUAL I BURGÉS• ROMANTICISMEREVOLUCIONÀRIAAUTORITÀRIADIVISIÓ DEPODERSRESTAURACIÓLIBERALISMENACIONALISMEEUA (1776)FRANÇA (1789)ITÀLIA (1848-1861)FRANÇA (1789)1820: MEDITERRANI1830: BÈLGICA, FRANÇA, POLÒNIA, ALEMANYA1848: FRANÇA
  • 3. LAS REVOLUCIONES LIBERALESSón processos de transformació política que es desenvolupen en el món occidental(Amèrica i Europa) entre finals del segle XVIII i la primera meitat del XIXCaracterístiques Processos• Desaparició de l’Antic Règim• Substitució de l’absolutisme pel liberalisme• Eliminació dels Privilegis• Triomf de la Burgesia com a classedominantEn l’aspecte socioeconòmic suposa venenacompanyades de la Revolució IndustrialRevolució Americana (1777-1783)Revolució Francesa (1789-1815)Independència Amèrica hispànica (1808-1821)Revolucions europees de 1820, 1830 i 1848Triomf definitiu del liberalisme en EuropaOccidental i Central
  • 4. LAS REVOLUCIÓ AMERICANA ( 1776-1783)
  • 5. TRETS DEL PROCÉS•Revolución liberal (y guerra civil).•Guerra de Independencia (separatismo nacionalista).•Guerra internacional (una de las guerras mundiales del XVIII).
  • 6. CAUSES•La ideología de la Ilustración y del liberalismo, consecuencia de la Ilustración por vía de ruptura.•El nacionalismo, en particular, porque es un independentismo al final.•La disidencia religiosa (los colonos americanos eran descendientes de los fuera de la ley exiliadosde Inglaterra por no ser anglicanos, sino puritanos protestantes radicales, como los de las coloniasdel Norte, o católicos, como los de Maryland).•El deseo de igualdad con los británicos es máximo en los sectores populares de los colonosamericanos justo antes del proceso por el que serán llevados por sus dirigentes liberales a larevolución independentista.•La autosuficiencia de los colonos americanos tras ser derrotada Francia por Inglaterra en la Guerrade los Siete Años finalizada en 1763, y no verse ya en la necesidad de ser protegidos por Inglaterra,porque Francia renuncia a todas sus posesiones en Canadá y en la cuenca del Mississippi y elMissouri.• (La grafía Mississippi viene del francés y es utilizada tal cual en inglés.El Departamento de Español Urgente de la Agencia EFE recomiendaindistintamente Misisipi o Misisipí).•La crisis de la Hacienda británica, no sólo por los elevados gastos de la Guerra de los Siete Añosfinalizada en 1763, sino más todavía por los de la ocupación y guarnición de los inmensos y casidespoblados territorios adquiridos. Estos gastos llevaron al gobierno de Londres a imponer elevadosimpuestos a los colonos norteamericanos.•La política mercantilista británica, especialmente perjudicial para las colonias del Norte por lasLeyes de Navegación y por la explotación denominada eufemísticamente "Pacto Colonial".
  • 7. Costa est atlàntica d’Amèrica del Nord organitzada en 13 colònies creades a partir del’emigració de dissidents religiosos anglesos (Mayflower [Flor de maig], 1620)Trets generalsTerritoris Societat oberta i lliure Elevada Autonomia política• Nord: Boston, agrupacionsde “towns” configurades perpetits propietaris icomerciants relacionats ambEuropa . Influïts per laIl·lustració• Centre: terres fèrtils iimportants ciutats comercialscom Nova York o Filadèlfia• Sud: Carolina, Virginia,Geòrgia = zones agràriesespecialitzades en conreuscom cotó, Café, tabac, etc,conreades amb mà d’obraesclava d’origen africà,societat de caràcteraristocràtic• Sense noblesa, niprivilegis ni limitacions del’antic Règim• Els ciutadans tenen unelevat grau de llibertat,major que els europeus• Nivell de prosperitateconòmica i enriquimentpersonal elevat• Autoritat exercida perAnglaterra• Llibertat comercial• Autonomia políticaintern= Assemblees de lescolònies• Governador = màximaautoritat colònia=representant de la Corona
  • 8. Motí del Té o Tea Party
  • 9. LA GUERRA DELS 7 ANYS (1756-1763) ENTRE ANGLATERRA I FRANÇA SUPOSÀELEVADES PÈRDUES ECONÒMIQUES= IMPOSICIÓ D’IMPOSTOS A LES COLÒNIESIMPOSTOS SOBREDUANES I MONOPOLISCOMERCIALSMALESTAR COMERCIANTS DELNORD= BOICOT ALS PRODUCTESANGLESOSSTAMP ACT (1765)• LLEIS APROVADES PER UN PARLAMENT SENS REPRESENTACIÓ DELS COLONS• MONOPOLI DEL TÉ = COMPANYIA BRITÀNICA DE LES ÍNDIES (1773)• “ CAP IMPOST SENSE REPRESENTACIÓ”MOTÍ DEL TÉ(BOSTON, 1773)PROTESTA CONTRAELS PRIVILEGIS DE LACOMPANYIABRITÀNICA DE LESÍNDIESCONGRÉS DEFILADELFIA (1774) =UNIÓ DE LES COLÒNIESCONTRA ELSMONOPOLIS ANGLESOS=REPRESSIÓDESPRÉS DIVERSOSENFRONTAMENTSGUERRAD’INDEPENDÈNCIA(1775)
  • 10. CAUSES DELA REVOLTAECONÒMIQUESIDEOLÒGIQUESSOCIALSPOLÍTIQUES• AUGMENT PRESSIÓ FISCAL• CONTROL DE LA METRÒPOLI SOBRE L’ECONOMIACOLONIALMANCA DE REPRESENTACIÓ POLÍTICA DELSCOLONS EN EL PARLAMENT WESTMINSTER•SOCIETAT OBERTA I PLURAL•MAJOR LLIBERTAT QUE EN EUROPA•PRINCIPIS DE CAPACITAT I MÈRIT•NO PRIVILEGIS• INFLUÈNCIA IDEES IL·LUSTRADES EUROPEES=CLASSES ALTES•PRINCIPIS IL·LUSTRATS MARCARAN LA REVOLTA
  • 11. 1773 1774 1775 1776 1777 1778 1781 1783Motí del té oTea PartyPrimer CongrésContinental(Filadèlfia)Batalla deLexingtonSegon CongrésContinental de(Filadèlfia)Batalla deSaratogaBatalla deYorktownPau de Versalles(Tractat de París)IntervenciófrancesaDeclaració d’independènciadels EUA (04/07/1776)
  • 12. Thomas Jefferson(Virginia)John Adams(Massachusets)Benjamin Franklin(Pensylvania)John Trumbull, la Declaració d’Independència, 1819John Trumbull participà en la guerra de la independència americana i fou contemporanidels pares de la pàtria, això li permetré pintar-los en l’Independence hall, encara quetots no hi eren en la presentació de l’esborrany de la Declaració d’Independència
  • 13. ELS COLONS ORNITZEN LES BASES DE LA FUTURA NACIÓ. NO SÓN REBELS SÓN PATRIÒTESCONGRÉS CONTINENTALDE FILADELFIA (1775)=MÀXIMA AUTORITATCOLONIALEXÈRCIT COLONIAL (1775)= GEORGES WASHIGTONDECLARACIÓD’INDEPENDÈNCIA(1776), INSPIRADA PERDE THOMAS JEFFERSONDOBLE SIGNIFICACIÓ DEL CONFLICTEGUERRA D’INDEPENDÈNCIA (1775)• 1775-1778= DOMINI ANGLÉS =SUPERIORITAT MILITAR I MANCAPREPARAICÓ COLONS•1778-1783= SUPORT MILITAR FRANÇAI ESPANYA. DERROTA ANGLESA DEYORKTOWN (17831)REVOLUCIÓ POLÍTICA• DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA• DECLARACIÓ DE DRETS DE VIRGINIA (1777)• AMBDUES INSPIRADES PER JEFFERSON•TRACTAT DE VERSALLES (1783)=INDEPENDÈNCIA DELS EUATRIOMF DEL LIBERALISME =CONSTITUCIÓ DE 1787• IGUALTAT LEGAL• SOBIRANIA NACIONAL• DIVISIÓ DE PODERS• LLIBERTATS INDIVIDUALS
  • 14. Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs dretsinalienables; que entre aquests drets hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat; que per garantir aquests dretss’institueixen entre els homes els governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats; que quans’esdevingui que una forma de govern es faci destructora d’aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la i instituir unnou govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judiciofereixi les més grans possibilitats d’aconseguir la seva seguretat i felicitat.La prudència, és clar, aconsellarà que es canviï per motius lleus i transitoris governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiènciaha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes aque està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra eldesigni de sotmetre al poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest govern i establir nousresguards per la seva futura seguretat.Tal ha estat el sofriment d’aquests colònies; tal és ara la necessitat que les obliga a reformar el seu anterior sistema de govern. Lahistòria de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap al’establiment d’una tirania absoluta sobre aquests estats. Per provar això, sotmetem els fets al judici d’un món imparcial [...].En cada etapa d’aquestes opressions, hem demanat justícia en els termes més humils: a les nostres repetides peticions se’ns hacontestat només amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual, queda assenyalat en cadascun dels actes que defineixena un tirà, no és digne de ser el governant d’un poble lliure.Tampoc hem deixat de dirigir-nos als nostres germans britànics. Els hem previngut de temps en temps, de les temptatives del seupoder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració iraure on som. Hem apel·lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc arepudiar aquestes usurpacions, les quals interrompran inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells hanestat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat.Hem, doncs, de convenir en la necessitat que estableix la nostra separació i considerar-los, com considerem les altrescol·lectivitats humanes: enemics en la guerra i amics en la pau.Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, apel·lant al Jutge Suprem del món per larectitud de les nostres intencions, en nom i per la l’autoritat del bon poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic ideclarem: Que aquestes Colònies Unides, són, i han de ser per dret, Estats Lliures i Independents; que queden lliures de totalleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalmentdissolta; i que, com Estats Lliures o Independents, tenen ple dret per fer la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir elcomerç i efectuar els actes i providències a que tenen dret els Estats Independents.I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en al protecció de la Divina Providència, hi invertim la nostra vida, lanostra hisenda i el nostre sagrat honor.PREAMBUL DE LA CONSTITUCIÓ DELS ESTATS UNITS D’AMÈRICA

×