La restauracio i les revolucions liberals 1
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

La restauracio i les revolucions liberals 1

on

  • 346 views

 

Statistics

Views

Total Views
346
Views on SlideShare
346
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    La restauracio i les revolucions liberals 1 La restauracio i les revolucions liberals 1 Presentation Transcript

    • LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONSLIBERALS A EUROPA (1815-1850)
    • 1. INTRODUCCIÓ.2. LES BASES IDEOLÒGIQUES DE LA RESTAURACIÓ.a. Tradicionalismeb. Romanticisme3. ELS REPTES DE LA REVOLUCIÓ I LES GUERRES NAPOLEÒNIQUES.4. EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ.a) El Congrés de Viena.b) La reordenació del mapa europeu5. LIBERALISME I NACIONALISME, LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA.6. LES ONADES REVOLUCIONÀRIES.a) LA REVOLUCIÓ DE 1820.b) LES REVOLCIONS DE 1830.c) LA REVOLUCIÓ DE 1848.
    • 1. INTRODUCCIÓ.• DERROTA DE NAPOLEÓ I = EXILI A SANTA HELENA, ATLÀNTIC SUD.• ELS VENCEDORS PRETENEN ESBORRAR L’OBRA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA.a) GRAN BRETANYA, ÀUSTRIA, PRÚSSIA, RÚSSIA + FRANÇAb) CONGRÉS DE VIENA I LA SANTA ALIANÇA= CONCEPCIÓ ABSOLUTISTA I IMPERIALISTA• LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA , PERÍODE HISTÒRIC ENTRE 1815 I 1848 QUE PRETÉN RESTABLIR L’EUROPA DEL’ANTIC RÈGIM, PERSONIFICAT EN LA RESTAURACIÓ DE LLUÍS XVIII DE FRANÇA• LEGITIMITAT O LEGITMISME = SOBIRANS PER HERÈNCIA• RESPECTE AL PODER ESTABLERT = ABSOLUTISME• SENTIT DE LA JERARQUIA I L’AUTORITAT = FRUIT DE LA GRÀCIA DIVINA I NO DE CAP NEGOCIACIÓ• CONFRONTACIÓ ENTRE LES FORCES DE L’ANTIC RÈGIM I LES FORCES SORGIDES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ILA INDUSTRIALITZACIÓ.• ABSOLUTISME, NOBLESA, OCIETAT ESTAMENTAL, UNIÓ TRON-ALTAR, FEUDALISME• BURGESIA, SISTEMA CONSTITUCIONAL, PROPIETAT LLIURE, IGUALTAT, LLIBERTAT DE COMERÇ• LIBERALISME I NACIONALISME SOBIRANIA NACIONAL, DIVISIÓ DE POERS, LLIBERTATS INDIVIDUALS DRET A L’AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES, REBUIG DELS IMPERIS MULTINACIONALS,
    • 2. LES BASES IDEOLÒGIQUES DE LA RESTAURACIÓa) TRADICIONALISME• LOUIS BONALD, LA SOCIETAT TÉ EL SEU ORIGEN EN EL PODER DIVÍ LA MONARQUIA ÉS ANTERIOR A LA SOCITETAT LLENGUATGE, ARTS I CONEIXEMENT SÓN FRUIT DE LA REVELACIÓ DIVINAJOSEPH DE MAISTRE = Déu al centre de totes les seves doctrines, afirmant que La divinitat es manifesta mitjançant el misteri (= miracles), lhome respon ambloració. filosofia política pessimista = la injustícia no pot ser vençuda = mort de Jesucrist. Consideracions sobre França (1797), presenta a la Revolució Francesa com unesdeveniment satànic i “radicalment dolent”, tant per les seves causes com pelsseus efectes. = OBRA DE LA MAÇONERIA
    • PRINCIPIS IMMUTABLES DE LA SOCIETAT DE L’ANTIC RÈGIMDEFFENSEN LA DESIGUALTAT SOCIALREBUTGEN L’EXPERIMENTACIÓ I EL PENSAMENT CRÍTIC I RACIONAL (= il·lustració)=AUTORITAT I TRADICIÓDEFENSA DE LA REVELACIÓ DIVINA= NEGUEN LA LLIURE DISCUSIÓ I LA TOLERÀNCIAALIANÇA ESGLÉSIA-ESTAT= ORIGEN TEOCRÀTIC DE LA MONARQUIA I LA INFAL.LIBILITAT PAPALJUSTIFICACIÓ TEOLÒGICA DE LA LEGITIMITAT, JERARQUIA I AUTORITAT = INVALIDEN ELSPRINCIPIS DEL LIBERALISME ( NO HI HA DELIBERACIONS PER ESTABLIR UN CONSTITUCIÓ, CAPPOBLE TÉ DRETS RECONEGUTS; LLIBERTAT DO DELS REIS)
    • LOUIS BONALDJOSEPH DE MAISTRE
    • b) ROMANTICISMEa. El ROMANTICISME REBUTJA LA RAÓ I ELS GUTS CLÀSSICSb. REVALORITZA L’EXPRESSIÓ DELS SENTIMENT I LA PASSIÓ=DOLOR, TRISTESA, SOLITUD, MALENCONIA,ETC.c. ACTITUD FAVORABLE A LA NATURAd. UNA VISIÓ DEL MÓN I L’ÈSSER HUMÀ = IMAGINACIÓ, FANTASIA, FUGIDA DEL MÓN = ESPERITDE REBEL.LIA QUE DEMANA MÉS LLIBERTAT FRONT A L’ACADEMICISME (=NORMES ESTRETES)e. CERCA LA INSPIRACIÓ EN L’EDAT MITJANA = ORIGEN HISTÒRIC DELS POBLES EUROPEUS =LLENGUA, CULTURA, ÈTNIA, ETC.f. LITERATURA HISTÒRICA MEDIEVAL= RELACIÓ AMB ELS MOVIMENTS NACIONALISTESg. ARQUITECTURA HISTORICISTA = “NEOS”
    • A. Fins a 1825, reacció contra l’esperit revolucionari, jerarquització de la societat , aliançaentre l’església i la monarquia absoluta. Constitueix lantítesi de la Il·lustració del segleXVIII. De Maistre, afirma que Déu ha permès que la revolució haja fracassat perquè pera la voluntat divina la MONARQUIA ABSOLUTA és el millor dels sistemes políticsB. Després de 1825. Compromís de la segona generació de romàntics amb el progrés i lesllibertats:• VICTOR HUGO (1802-85) = critica la societat burgesa, defensor de les lllibertats idels grups socials desafavorits, denunciarà mitjançant les seues obres els abusosdels poderosos (Els Miserables, 1862)• LAMARTINE (1769-1869), participarà el període revolucionari de 1848.C. El món artístic. El romanticisme suposa el trencament en el període neoclàssic anterior.Color, moviment, sentiments del pintor, sensibilitat, i subjectivitat. Geirocault (1791-1824), Delacroix (1789-1863), Caspar David Friedrich (1774-1840), Constanble (1776-1837), Turner (1775-1851)
    • Paisatge amb aqüeducte, 1818. TheMetropolitan Museum of Art. New York. USA.
    • Caspar David Friedrich. El Mar de glaç, 1823-25. Kunsthalle. Hamburgo. Alemania.
    • Viatger davant d’un mar de boira, obra deCaspar David FriedrichPluja, vapor i velocitat, obra de Joseph Mallord William Turner
    • 3. ELS REPTES DE LA REVOLUCIÓ I LES GUERRES NAPOLEÒNIQUES.POLÍTICA INTERIORa) INTERIOR DELS PAÏS0S REFLECTEIX LA SEUA POSICIÓ EN LES RELACIONSINTERNACIONALS POR AL CONTAGI REVOLUCIONARI CANVIS INTERIORS MARQUEN LES ALIANCES INTERNACIONALS, EXPANSIONISME PAU INTERIOR = PAU EXTERIORb) SITUACIÓ CONFUSA POR A L’AVANÇ DE LE IDEES REVOLUCIONÀRIES = LEGITMISME (= només sónlegítims els sistemes i dinasties que porten llarg temps en el poder) CONSCIÈNCIA DE LA INEVITABILITAT/NECESSITAT DE “CERTS CANVIS” INEVITABLES = canvis acceptats pels pobles de l’EUROPA OCCIDENTAL• CERT GRAU DE LLIBERTAT• FINAL DE LA DEPENDÈNCIA PERSONAL
    •  NECESSARIS = canvis revolucionaris que s’han manifestat eficients• LLEVA MILITAR• IGUALTAT FISCAL• NOVES FORMES ADMINISTRATIVES = PROVÍNCIES• INTRODUCCIÓ DEL CODI CIVIL• SISTEMA EDUCATIU NACIONAL INTRODUCCIÓ DE FORMES CAPITALISTES INDUSTRIALITZACIÓ (possibilitat) MODERNITZACIÓ ECONÒMICA (Abolició gremis, llibertat de mercat, etc)c) EQUILIBRI ENTRE LA POLÍTICA INTERIOR I EXTERIOR1. LEGITIMISME = RESTAURACIÓ DE LES MONARQUIES ANTERIORS A 1789 = garantsd’acords i de l’estabilitat = LLUÍS XVIII de França.• Legislacions dèbils = sufragi censatari.
    • 2. EQUILIBRI ENTRE LIBERALISME I MONARQUIA (= on havien triomfat les ideesliberals)a) Monarquia Constitucional = Carta Atorgada, Lleis lliberals, etc.b) Manteniment d’institucions i comportaments heretats de l’ANTIC RÈGIM• Executius forts• Legislacions dèbils = sufragi censatari.3. ABSÈNCIA DE REPRESSÀLIES NI VENJANCES = ACCEPTACIÓ DE L’ELITREVOLUCIONÀRIA.a) Nova classe dominant incorporada al bloc DOMINANTb) Garantia pler a les classes dominants anteriorsc) Polítiques d’ORDRE.4. REBUIG DE LES REVOLUCIONS = resten excloses del NOU SISTEMA Refractaris de l’Antic Règim Petits propietaris exclosos del sufragi Desesperats artesans precapitalistes (gremis) sense eixida davant laprogressiva imposició de la indústria i el mercat. Els treballadors i els pobres.
    • CARTA ATORGADA SENSE RECONEIXEMENT DE LA SOBIRANIA NACIONAL EXECUTIU FORT• INICIATIVA PARLAMENTÀRIA• GOVERN RESPONSABLE DAVANT LA CORONA. LEGISLATIU DÈBIL =• CAMBRA ALTA = NOBLESA• CAMBRA BAIXA = BURGESIA CONSSERVADORA• APROVA O REBUTJA LES INICIATIVES GOVERNAMENTALS SUFRAGI CENSATARI LLIBERTATS I DRETS RESTRICTIUS CATOLICISME = RELIGIÓ OFICIAL, PERÒ LLIBERTAT DE CULTE
    • 5. EXCLOSOS DEL SISTEMA• REPRESIÓ DE LES CONSPIRACIONS = SOCIETATS SECRETES• CARBONARIS = símbols i rituals procedents de l’ofici de carboner• aspiraven sobretot a la llibertat política i a un govern constitucional política• Pertanyien a la burgesia i les classes socials elevades• dos sectors o lògies: la civil, destinada a la protesta pacífica o a la propaganda, ila militar, destinada a les accions violentes o descamot.• ITÀLIA DEL RISORGIMENT = Mazzini,• MAÇONS = fraternitats de constructors de catedrals (picapedrers, paletes,arquitectes…) des de l’edat Mitjana• La seua finalitat: el perfeccionament de lésser humà i de la humanitat.• Els principis humanistes de llibertat, igualtat i fraternitat, i tolerància, entre daltres.• La Lingrés mitjançant una cerimònia diniciació.• REPUBLICANISME = ALTERNATIVA AL RÈGIM LIBERAL RESTRINGIT• CENSATARI• RETALLADES DE LES LLIBERTATS• LEGISLATIUS DOMINATS PELS EXECUTIUS• REPRESSIÓ FÍSICA
    • EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ1. CONGRÉS DE VIENA (Política exterior europea)a) EQUILIBRI DE PODER MILITAR VERSUS EQUILIBRI IDEOLÒGIC = GARANTIA DE PAUa) BLOC CONSTITUCIONAL = GRAN BRETANYA, FRANÇÁ, ITÀLIAb) MONARQUIES AUTORITÀRIES = ÀUSTRIA, PRÚSSIA, RÚSSIA,b) LES RIVALITATS NO HAN D’ARRIBAR A GENERAR CONFLICTEa) LLIURECANVISME = NOMÉS EL MERCAT COM A CAMP DE RIVALITATb) CONGRESSOS = REUNIONS DELS PAÏSOS EUROPEUSa) DRET DE LES POTÈNCIES D’IMPOSAR SOLUCIONSb) RESOLUCIÓ DE LES RIVALITATS SENSE GUERRESc) SOLUCIONS VINCULANTS = ASSISTÈNCIA DE TOTES LES POTÈNCIES.d) DIRECTORI DE GRANS POTÈNCIES : GB, PRUS, RUSS, AUS + FR.e) DRET D’INTERVENCIÓ = SANTA ALIANÇA
    • c. REODERNACIÓ DEL MAPA EUROPEU• DUES POTÈNCIES RIVALS: RÚSSIA I GRAN BRETANYA• DUES POTÈNCIES QUE VOLEN MANTENIR L’STATU QUO = FRANÇA I ÀUSTRIA• UNA POTÈNCIA EMERGENT = PRÚSSIA• UN IMPERI EN DECLIVI = IMPERI OTOMÀ EVITAR DESEQUILIBRISa) BÀLTICA = PRÚSSIA, RÚSSIA, SUÈCIA-NORUEGAb) RÚSSIA-SUÈCIA= FINLÀNDIA (CARÈLIA SUECA)c) PRÚSSIA-RÚSSIA= POLÒNIAd) ÀUSTRIA-FRANÇA= ITÀLIA / UNITAT ITALIANAe) ÀUSTRIA-PRÚSSIA= SUPREMACIA ALEMANYA = UNIFICACIÓf) ÀUSTRIA-RÚSSIA = BALCANS –IMPERI OTOMÀg) FRANÇA – ALEMANYA = ALSÀCIA-LORENA I UNITAT ALEMANYA
    •  RIVALITATS EVITAR LA POTÈNCIA FRANCESA• ESTATS TAPS = PAÏSOS BAIXOS, PIEMONT-SARDENYA• ENFORTIMENT PRUSSIÀ = AUGMENT TERRITORIAL PER OCCDIENT• CONFEDERACIÓ GERMÀNICA• CONTROL AUSTRÍAC DEL LOMBARDO-VENET I DALMÀCIA. FRENAR L’AVANÇ RUS VERS OCCIDENT DUCAT DE VARSÒVIA, BESARÀBIA, FINLÀNDIA. PRÚSSIA FORTA CONTROL AUSTRÍAC DEL SUD DE POLÒNIA MANTENIMENT IMPERI OTOMÀ UNIÓ SUÈCIA-NORUEGA-PART DE FINLÀNDIA. EVITAR EL CONTROL DANÉS DE LA BÀLTICA• UNIÓ SUÈCIA-NORUEGA (ABANS DANESA)• RÚSSIA ADQUIREIX FINLÀNDIA• PRÚSSIA CONTROLA LA POMERÀNIA SUECA• CREIXEMENT DE PRÚSSIA
    •  EVITAR UNA PRÚSSIA FORTA REGNE DIVIDIT PER HANNOVER (ANGLATERRA) FRONTERES FRANCESES DE 1791 ÀUSTRIA TUTELA LA CONFEDERACIÓ GERMÀNICA, SUD POLÒNIA,LOMBARDIA-VENET I DALMÀCIA RÚSSIA CONTROLA EL DUCAT DE VARSÒVIA. EVITAR UN ENFORTIMENT D’ÀUSTRIA RÚSSIA CONTROLA PART DE POLÒNIA I BESSARÀBIA AUGMENT TERRITORIAL DE PRÚSSIA FRONTERES FRANCESES DE 1791 PIEMONT-SARDENYA= ASPIRA A UNIFICAR ITÀLIA MANTENIMENT IMPERI OTOMÀ CONSOLIDAR EL DOMINI MARÍTIM BRITÀNIC ESTATS NEUTRALS = SUÏSSA, DINAMARCA, SUÈCIA, IMPERI OTOMÀ,
    •  RIVALITAT ANGLO-RUSSA CONTROL DE LA MAR BÀLTICA BALCANS I ACCÉS A LA MEDITERRÀNIA CAUCÀS I ÀSIA CENTRAL MERCAT XINÉS PACÍFIC NORD ALASKA2. LA SANTA ALIANÇA = FORÇA MILITAR QUE EXECUTA EL DRET D’INTERVENCIÓa. PRUS, RUSS, AUSb. QUADRÚPLE ALIANÇA = AUS, PRUS, RUS, GBc. QUINTÚPLE ALIANÇA = AUS, PRUS, RUS, GB + FRd. INTERVENCIONS =NÀPOLS (1820), ESPANYA (1823)e. NO INTERVENEN PER DIVERGÈNCIES =• AMÈRICA LLATINA (1821),• GRÈCIA (1821-29),• BÈLGICA (1830)
    • L’EUROPA DELS CONGRESSOS• Conferències estatals per arbitrar solucions a conflictes que alteren l’equilibri territorialeuropeu• Intervenció militar en els països amenaçats per una revolució liberal (SANTA ALIANÇA=França, Rússia, Àustria)1. CONGRÉS D’AQUISGRÀ (1818): retirada de les tropes de França i incorporació d’aquestaa la Santa Aliança de les potències absolutistes.2. CONGRÉS DE TROPPAU (1820): Petició d`Àustria per a intervenir en el movimentrevolucionari de Nàpols contra els Borbó. Abstenció de Gran Bretanya = només ésfavorable a la intervenció quan un canvi institucional en un estat suposa una amenaça a lapau i a l’equilibri europeu .3. CONGRÉS DE LEYBACH (1821). Revoltes en Itàlia. Possible intervenció en el regne dePiamont-Sardenya. Àustria encarregada de la intervenció per a restablir els monarqueslegítims.4. CONGRÉS DE VERONA (1822): Intervenció de l’exèrcit francès en Espanya contra elgovern del TRIENNI LIBERAL, per a restaurar a Ferran VII (1823) com a monarca absolut.• CENT MIL FILLS DE SANT LLUIS, sota el comandament del Duc d’Angulema.
    • ENEMICS DE L’EQUILIBRI EXCLOSOS PEL SUFRAGI CENSATARI I ENEMICS DE LES MONARQUIES ABSOLUTES= REVOLUCIONS DE 1820, 1830, 1848, 1870. RIVALITAT ANGLO-RUSSA I AUSTRO-RUSSA (BALCANS) NACIONALISME =• UNIFICACIÓ ALEMANYA (1870)= DEBILITA A ÀUSTRIA I LLUITA PER LASUPREMACIA DEL BLOC ORIENTAL (PRÚSSIA-RÚSSIA)• SECESSIONISME TURC NAPOLEÓ III UNIFICACIÓ ITALIANA (1870) = DEBILITA A ÀUSTRIA EXPANSIONISME COLONIAL = DEBILITA AL BLOC OCCIDENTAL = ANGLATERRA INTENTA CONVERTIR FRANÇA EN UNA GRAN POTÈNCIA
    • Després de la derrota de Napoleó a Waterloo (1815) la coalició vencedora vaintentar desfer l’obra de la Revolució i restablir l’Antic Règim a Europa. El període queva transcórrer a Europa entre el 1815 i el 1848 es coneix amb el nom de Restauracióabsolutista o, simplement, la Restauració.Palau de Schönbrunn, seu de les reunions del Congrés de Viena, celebrades des del’1 de novembre de 1814 fins al 8 de juny de 1815
    • 5. LIBERALISME I NACIONALISME.LES FORCES DE L’OPOSICIÓ
    • LIBERALISME• Liberal = “amic de la llibertat”, definició apareguda en les Corts de Cadis (1812). Personesque defensaven les idees de llibertat i igualtat davant dels partidaris de l’antic Règim.• Influïts per les idees de la Il·lustració i la revolució americana.• Conjunt d’idees que fonamenten els sistemes polítics creats per les revolucions burgesesdel segle XIX (revolucions de 1820, 1830 i 1848):a) LLIBERTAT DE L’INDIVIDU front a l’individu adscrit i sotmès a un estament ,b) LLIBERTAT DE PENSAMENT, PREMSA I CULTE, front al poder del clergat i l’esglésiac) LLIBERTAT D’OFICI, front al control dels gremis,d) LLIBERTAT DE FRABRICAR I COMERCIAR, front a les traves i obstacles de les taxes,peatges i impostos (que entorpeixen el comerç)e) LLIBERTAT DE BÉNS (DRET DE PROPIETAT), front a la propietat vinculada iamortitzada
    • f) IGUALTAT JURÍDICA, front als privilegis de naixement,g) DRET I OBLIGACIÓ DE CONTRIBUIR A LES CÀRREGUES I BENEFICIS DE L’ESTAT, frontals privilegis estamentals ,h) LA DEFENSA DE LA PÀTRIA mitjançant un servei militar i una oficialitat segons elsmèrits, front al privilegi de càrrecs de la noblesa,i) IGUALTAT D’OPORTUNITATS, front a les restriccions legals per raons de naixement,raça o colorj) SOBIRANIA NACIONAL, front a la concepció medieval d’un regne propietat delsmonarques que exercien el poder per delegació divina,• Tots aquests drets i llibertats, així com les institucions que han d’assegurar-los han derestar recollits en una llei fonamental de l’estat, anomenada CONSTITUCIÓ .
    • • Qualsevol Constitució haurà de tenir uns trets bàsics i essencials:1. Sobirania nacional resideix en el poble.• Poder d’exercit el govern de la comunitat política (Estat)• Principi de llibertat, el dret a triar els propis governants i la forma de govern2. Separació de poders de l’estat, i la seua precisa delimitacióa) Executiu en mans d’un govern, responsable davant del Parlament,b) Legislatiu, Parlament representant de la sobirania nacional,c) Judicial, un sistema de jutges independents, inamovible i ben pagat3. Dret de Sufragi, què regula el sistema electoral escollit per a triar el Parlament(legislatiu)4. Relació de drets i deures que els ciutadans han de respectar i complir
    • Entre 1815 i 1848, per a la majoria de liberals, la igualtat significava la igualtat de tots davantla llei, però no igualtat en altre sentit, així s’hi distingia entre :A. LIBERALISME DOCTRINARI, conservador, el limitaven el dret de vot o sufragi segons lescapacitats (= propietat), i per tant eren partidaris del sufragi censatari. BENJAMIN CONSTANT, “ aquells als que la pobresa manté en una eterna dependència i queestan condemnats al treball quotidià no tenen més llums sobre els assumptes públics que elsxiquets... Només la propietat, en permetre-li un oci suficient, fa a un home capaç d’exercir elseus drets polítics” BARÓ VON PILSACH, “No puc considerar just i raonable que un simple treballadors tinga lamateixa veu que el seu patró que ocupa a centenars o mils com ell, els dóna pa i alimenta lesseues famílies”.B. LIBERALISME DEMOCRÀTIC, progressista, els defensors d’aquesta tendència exigien elsufragi universal masculí. ALEXIS DE TOCQUEVILLE, considerava que la marxa vers a la democràcia era inevitable, jaque la societat occidental , en plena transició de l’antic Règim cap el capitalisme, caminavainexorablement cap a un règim de democràcia social
    • NACIONALISME
    • NACIÓ = conjunt de ciutadans units per la voluntat deviure en comú amb unes mateixes lleis i institucions.NACIÓ: comunitat d’hòmens i dones que tenenconsciència dels lligams històrics, econòmics i culturalsque els uneixen, i estan moguts per la voluntat de viureamb unes institucions polítiques comunes.
    • a) El nacionalisme és un dels grans moviments del segle XIX, que sorgeixen gràcies alsprocessos revolucionaris liberals dEstats Unitats i Franca entre 1776 i 1815.b) Afectarà a als països europeus i a les colònies americanes .c) Per primera vegada en la historia, hom considerava que el govern i la política dun estathan d’estar dirigits per persones de la mateixa nacionalitat.d) Lorigen daquest sentiment és la reacció contra la DOMINACIÓ NAPOLEONICA:• Reducció del nombre destats (reordenació territorial)• Creació d’estats unificats = Itàlia i Alemanya• Secularització deis territoris de Iesglésia• Modernització de l’administració, legislació i lexèrcit,e) Aquesta intervenció de Napoleó genera un sentiment dindependència i llibertat, unida auna incipient idea de nació, fomentada per intel·lectuals, escriptors romàntics (Schiller,Manzzani), i filòsofs (Kant, Herder a Fitche)f) Aquest sentiment serà reprimit per lEuropa de la Restauració i les principals potencies(Àustria, Rússia i Prússia), que van reprimir qualsevol manifestació nacionalista i liberal
    • CONCEPCIONS DEL NACIONALISMEa) Concepció alemanya (Herder)1. Rebuig a la dominació francesa i un RETORN A LA TRADICIÓ2. Influencia en el nacionalisme dEuropa central i oriental3. Creador de la teoria de l ÀNIMA i L’ESPERIT dun poble (Volkgeist), segons la qual cada civilitzacióté una qualitat singular expressada en forma de missió històrica i per a la realització de la qual estadotada dun esperit singular.4. Els homes eren, sobretot, membres de les seues comunitats nacionals i, com a tals, portadorsduna llengua i unes tradicions pròpies.5. Fonamentava la nacionalitat (=organisme viu), en una comunitat de raca, llengua i costums.b) Concepció francesaa) El dret deis pobles a disposar dells mateixos = la voluntat dun poble de viure en comú i destarregit per unes mateixes institucions.b) La nació ha de basar-se en un consentiment conscient i voluntari de les persones.
    • LES ONADES REVOLUCIONÀRIESDE 1820, 1830 I 1848
    •  Revolució de 1820 : GRÈCIA• Sotmesa a l’Imperi Otomà, com la resta dels Balcans (des del s. XVI)• Insurrecció independentista liberal = LORD BYRON• Congrés d’Epidaure (1822-29)= Independència• Suport Francès, Angles i Rus= afeblir els Turcs i lliure circulació pel Bòsfor Revolució de 1830: BÈLGICA• Independència dels Països Baixos : dinastia Saxònia- Coburg (Congrés de Viena).• Diferències religioses, lingüístiques i culturals= enfrontament amb els Holandesos. Revolució de 1848 = LA PRIMAVERA DELS POBLES= Imperi Austríac• Imperi en mans d’una minoria austríaca i germànica.• Instauració d’una Constitució i Assemblea Nacional, abdicació de Francesc I.• Moviments nacionalistes a Praga, Hongria, Polònia, Itàlia (Llombard- Vènet)• Insurrecció reprimida i reformes del sistema imperial= Sistema liberal moderat• Monarquia Dual (Compromís de 1866)= Imperi Austro- Hongarès (1867-1920)
    • REVOLUCIÓ DE 1820
    • • Fou un moviment que es desenvolupament mitjançant les XARXES DE LESSOCIETATS SECRETES.• Francmaçons, Carbonaris italians, Decembristes russos• Formades per estudiants, comerciants, intel·lectuals i professionals liberals• Hereues de la Il·lustració i la Revolució Francesa i partidàries de la revolució contral’absolutisme.• Grups minoritaris en la clandestinitat que organitzen aldarulls i “pronunciaments”• Fracassaran per ser una minoria mal organitzada i guiats per un idealisme romàntic: lescondicions socials dels països no estaven suficientment madures.• Estratègia, les Societats Secretes s’estenen per les ciutats i confiaven que el pobles’incorporaria a l’alçament una vegada haguera començat• Conta amb el suport de l’exèrcit• Tingué escàs recolzament “popular”1820-25
    • • Pretenen la instauració de monarquies constitucionals• CONSTITUCIÓ DE 1812• Països amb una burgesia dèbil• EXÈRCIT PREN LA INICIATIVA = PRONUNICAMENT o “Colps d’estat”• No reprimeix les revoltes• CONTEXT EUROPEU1. LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA2. CARTES ATORGADES3. Triomf del sistema de “Congressos”: Intervenció de la Santa Aliança en Itàlia i Espanya =“Cent mil fills de sant Lluís “ (1823) = Restauració de Ferran VII (1823-33)= liberalsdetinguts executats o exiliats
    • Comença en Espanya(“pronunciament” de Riego)“Trienni Liberal” (1820-23)1. Primera onada(nacionalismo + liberalismo):a) Se expande (revueltas)por los estados europeosdel sur:b) Independencia de lascolonias españolas (1818-1824/6)2. Segunda onada• França: pronunciaments avortats (1821 y1822)• Rússia: pronunciament avortat de 1825 =MOVIMENT DECEMBRISTAPortugal: retorn del Rei (des deBrasil) i monarquiaconstitucionalItàlia: Nàpols, Sicília, Sardenya,PiemontGrècia: guerra d’independènciaantiturca (1821-1829) LORD BYRONInsurrección anti turca de Sèrbia
    • La matança de Quíos (Scio),de Eugène Delacroix,Museu del Louvre, ParísTurchorror
    • El Tractat d’Adrianòpolis del 1829 significa la independència definitiva de GrèciaQUIÓS
    • Proclama de l’Assemblea Nacional Grega el 27 de gener de 1822:Nosaltres, descendents dels savis i nobles pobles de l’Hèl·lade, nosaltres que somels contemporanis de les il·lustres i civilitzades nacions d’Europa [...] no podemcontinuar patint sense covardia i automenyspreu el jou cruel del poder otomà queens ha sotmès des de fa més de quatre segles; un poder que no coneix més lleique la seva voluntat [...].Després d’aquesta esclavitud tan prolongada, hem decidit recórrer a les armes pervenjar-nos i venjar la nostra pàtria contra una tirania terrible, l’essència de la qualés iniqua, un despotisme sense parangó [...].La guerra contra els turcs no està destinada a obtenir avantatges per una part delpoble grec. És una guerra nacional, una guerra sagrada, una guerra que té com aobjectiu reconquerir els drets de la llibertat individual, de la propietat civil i del’honor, drets que els pobles civilitzats d’Europa, els nostres veïns, ja tenen avui dia[...].
    • LA REVOLUCIÓ DE 1830
    • CARLES X DE BORBÓ . REI DE FRANÇA
    • LLUÍS FELIP AL PALAU REIAL, CAMÍ DE L’AJUNTAMENT
    • a) CRISI AGRÀRIA REVOLTES POPULARSb) CRISI FINANCERA MALESTAR EN ELS SECTORS LIBERALS(DEUTE DELS PAÏSOS LLATINOAMERICANS)a) CRISI POLÍTICA DERIVA AUTORITÀRIA DELS GOVERNSMODEL DE REVOLTA LIBERAL FRANCÉS:EXCEPTE GRAN BRETANYACarles X es bota la “carta”: la monarquiafrancesa tingué una deriva versl’autoritarisme. Carles X, successor de LuísXVIII, governà sense tenir en compte la“Carta Atorgada”
    • Revolta popular + Alçament de l’elit liberal + complicitat de l’exèrcitParís, Tres glorioses jornades (revoltes)Combats en la rue de Rohan el 29 de juliol de 1930 1830
    • 1830a) Derrocament de Carles X, rei de França = substituït per LLUIS FELIPE D’ORLEANSb) Jornades de juliol de 1830= lògies republicanes, estudiants, guàrdies nacionals retirats iobrers = barricades populars famolenques= Pujada dels preus (= malescollites), Caiguda de sous, Aturc) Context• Elit liberal moderada que monopolitza l’acció política i margina la mitjana i petitaburgesia, així com les classes populars = sufragi censatari i limitació de llibertatsbàsiques= prohibició de les associacions obreres• Victòria del liberalisme moderat en Europa occidental (= constitució francesa de1791).• Consolidació del domini de la burgesia propietària aliada amb l’aristocràcia querenuncia als seus privilegis estamentals.• El desenvolupament econòmic i la millora de la qualitat de vidaaconseguirà el consens dels exclosos
    • d) Repercussions Constitucions Instauració d’una Monarquia constitucional amb Lluís Felip d’Orleans, “el reiburgés”, l’ORLEANISME es recolza en la burgesia dels negocis(industrialització), l’aristocràcia liberal i els intel·lectuals = governs d’ELITS Independència de Bèlgica = Conferencia de Londres (amb suport britànic): Bèlgicaindependent, monarquia constitucional i neutral. Alçament de Varsòvia (setembre de 1830) = Autoritarisme rus (limiten l’autonomiapolaca, Imposicions religioses, Russificació cultural) = 1831, derrota polaca i conversióde Polònia en província russa= Debilitat militar i l’elit conservadora polaca no recolzael liberalisme per por. Alemanya= extensió de la revolució als estats del centre i sud (= Constitucions liberals)= forta repressió. COMENÇA A FORMULAR-SE LA CONCEPCIÓ NACIONALISTA. Itàlia = moviments liberals i nacionalistes sotmesos per Metternich
    • EXCEPCIONALITAT ANGLESA = CARTISME1. Sense revolucions (model francès)2. CARTA DEL POBLE (1836)= peticions dels EXCLOSOS = Sufragiuniversal, Immunitat parlamentària, Sou per a parlamentaris, peticionslaborals, etc.3. Fusió de las reivindicacions laborals i las polítiques (participació y llibertats)del moviment obrer4. Impuls democràtic = arribada dels WHIGS al govern• Augmentant el cens /número de possibles votants• Democratitzen el parlament5. El moviment obrer comença a capitalitzar el MOVIMENT = vagues(1842), revoltes, etc.6. Reforma electoral anglesa (1832)= possibilita el vot a la burgesia mitjana.
    •  Crisis de subsistències Sectors socials desnonats per lla progressiva imposició delcapitalisme Exclusió de la vida políticaLas “masses” comencen adesmarcar-se del liberalisme:REPUBLICANISME = associa canvide règim a igualitarismeREVOLTES POPULARS+REVOLTES CONTR L’ELITLIBERAL-BURGESA
    • La revolució de setembre en Brussel·les, Gustave Wappers, 1834.
    • LLUÍS FELIP I D’ORLEANS
    • LA REVOLUCIÓ DE 1848
    • SIGNIFICACIÓ DE LA REVOLUCIÓ DE 1848a) LIQUIDA DEFINITIVAMENT EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ IDEAT PER METTERNICHb) INSUFICIÈNCIA DE LES REFORMES DE 1830.c) IRRUPCIÓ DE LA NAIXENT CLASSE OBRERA = Malestar i reivindicació social front aldesenvolupament del capitalismed) APARICIÓ DE LES FORCES NACIONALISTES : LA PRIMAVERA DELS POBLESe) SORGIMENT DE NOUS IDEALS DE DEMOCRÀTICS = SOBIRANIA POPULAR VS.SOBIRANIA NACIONAL DEL 1789 SOBIRANIA NACIONAL = La burgesia identificava la nació amb una minoriade ciutadans que eren els únics que gaudien de drets polítics (sufragicensatari, B. CONSTANT.; VON PILSACK) SOBIRANIA POPOLAR = volia remarcar que el sobirà és el poble en el seuconjunt, incloent-hi les classes baixes = sufragi universal sense distincions
    •  LLIBERTAT = Volen acabar amb les restriccions que limiten l’exercici de lallibertats individuals i col·lectives = LLIBERTAT D’ASSOCIACIÓ, REUNIÓ, ISUPRESSIÓ DE LA CENSURA DE LA PREMSA IGUALTAT SOCIAL : els demòcrates consideren que les desigualtats desvirtuen elfuncionament de la democràcia Reformes socials per a millorar la vida dels menys afavorits i anivellar lesfortunes Republicanisme front a les monarquies constitucionals (liberalismedoctrinari)f) CRISI DE TIPUS ANTIC (SUBSITÈNCIES ) I CAPITALISTA (FINANCERA I SIDERÚRGICA)g) DERIVA AUTORITÀRIA DELS GOVERNS
    • CAUSES DE LA REVOLUCIÓ 18481. CRISI AGRÀRIA Malaltia de la CREÏLLA = aliment bàsic de la població = catàstrofe demogràfica(Irlanda= de 8 a 6 milions d’habitants entre 1845-50) Collites de cereals escasses (1845-47) = fort augment dels preus del forment PUJADA DE PREUS, REDUCCIÓ DE LA CAPACITAT ADSITIVA DELS SALARIS (CONSUMIDORS) LA FAM VA COMENÇAR A FER IRRUPCIÓ
    • 2. CRISI ECONÒMICAa) Crisi Financera• Abans de 1848 = forta especulació borsària en la construcció del ferrocarril(accions) i les expectatives de guanys no satisfetes a curt termini (escassarendibilitat de la xarxa ferroviària)• les borses trontollen = fallida de bancs i societat de crèdit• Escassetat del crèdit = tancament de indústries = reducció sous i aturb) Crisi industrial• Aturada dels sectors de la mineria (carbó) i la siderúrgia• Reducció del consum de productes manufacturats• Reducció dels beneficis de la burgesia industrial (tèxtil, mineria, siderúrgia)c) Crisi social• Manca de confiança en l’organització de la societat i la seua administració• Descontentament social i conflictivitat (petita burgesia i classes populars)
    • FRANÇA 1848• JORNADES 22, 23, 24 DE FEBRER = REVOLTES EN PARÍS = ABDICACIÓ DE LLUÍS FELIPD’ORLEANS1. Restricció de llibertats per Lluís Felip d’Orleans (dret de reunió, premsa)2. Assalt del Palau Reial i fugida del rei= proclamació de la República.3. Govern provisional = republicans, socialistes i radicals = Programa reformes socials ipolítiques (sufragi universal masculí, supressió esclavitud, abolició pena de mort,)4. intervenció de l’estat en la vida econòmica per a garantir el treball dels aturats (TallersNacionals)5. Republicans moderats guanyen les eleccions• CONSERVADORS, PETITA BURGESIA, CAMPEROLAT = ASSUSTATS PER L’AMENAÇASOCIALISTA
    • • CONSERVADORS, PETITA BURGESIA, CAMPEROLAT = ASSUSTATS PER L’AMENAÇASOCIALISTA• 23-04-1848= ELECCIONS GENERALS = VICTÒRIA MAJORIA CONSERVADORA• Segona revolta popular= juny de 18481. Tancament dels Tallers Nacionals i liquidació reformes socials2. Enfrontament burgesia-proletariat3. Instauració govern fort front a la pressió popular (solidaritat de classe burgesa)• CONSTITUCIÓ DE LA II REPÚBLICA (4-XI-1848)
    • • 10-XII-1848 = LLUÍS NAPOLEO BONAPARTE =PRESIDENT DE LA REPÚBLICA.• 09-XII-1851= COLP D’ESTAT = LLUÍS NAPOLEÓPRESIDENT PER 10 ANYS, LEGISLATIU DÈBIL• 02-12-1851= PLEBISCIT = LLUÍS NAPOLEÓBONAPARTE ELEGIT EMPERADORLLUÍS NAPOLEÓ BONAPARTE, EMPERADOR
    • ITÀLIA 1848 REVOLTES REIVINDICACIONS LIBERALS PETICIÓ DEL SUFRAGI UNIVERSAL INTENT D’EXPULSAR ELS AUSTRÍACS REPRESSIÓ AUSTRÍACA DE LES REVOLTES, AMB EL SUPORT DEL PAPAT EL REGNE DEL PIEMONT S’ENFRONTA MILITARMENT ALS AUSTRÍACS I PERD
    • PARLAMENT DE FRANKFORT
    • ESTATS ALEMANYS REVOLTES REIVINDICACIONS LIBERALS PETICIÓ SUFRAGI UNIVERSAL REIVINDICACIÓ D’UN ESTAT ALEMANY ELS PRÍNCEPS ALEMANYS ATORGUEN CONSTITUCIONS I CREEN PARLAMENTSESTATALS ASSEMBLEA NACIONAL ALEMANYA (FRANKFURT) = CADA PARLAMENT ALEMANYENVIA REPRESENTANTS ELABORAR UNA CONSTITUCIÓ PER A LA NOVA ALEMANYA ENCAIX DE PRÚSSIA DINS LA NOVA ALEMANYA EL REI DE PRÚSSIA REBUTJA LA CORONA ELS DIFERENTS REIS COMENCEN A REPRIMIR LES REVOLTES = DISSOLUCIÓ DELPARLAMENT DE FRANKFORT
    • BERLIN, 1848
    • IMPERI AUSTRÍAC REVOLUCIÓ DE 1848= ÀUSTRIA LIBERAL I HONGRIA LIBERAL I NACIONLISTA SETEMBRE 1848 = LA DIETA HONGARESA NO RECONEIX L’EMPERADOR D’ÀUSTRIA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA HONGARESA (ABRIL 1849) REPRESSIÓ AUSTRO-RUSSA SOBRE HONGRIA (AGOST 1849) FRANCESC JOSEP I, NOU EMPERADORÀustria:Després d’un període d’èxit(març-octubre): monarquiaconstitucionalL’exèrcit reprimeix lesrevoltes i imposal’absolutisme
    • TOTES LES REVOLUCIONS FOREN REPRIMIDES = FINAL DEL MODEL FRANCÉSPERDUREN : SUFRAGI UNIVERSAL EN FRANÇA MONARQUIA CONSTITUCIONAL EN PRÚSSIA. ABOLICIÓ DE SERVIDUMBRE EN ÀUSTRIA. EXPLOSICIÓ DEL NACIONALISME DISGREGADOR = ÀUSTRIA I IMPERI OTOMÀ UNIFICADOR = ITÀLIA I ALEMANYA CONSOLIDACIÓ D’UNA ELIT REVOLUCIONÀRIA COM A CLASSE RECTORABURGESA APARICIÓ D’UN NOU GRUP REVOLUCIONARI = ANARQUISTES, COMUNISTES,RADICALS D’ESQUERRA.
    • La Comuna de París, 18-3-1871 al 28-5-18711-9-1870, derrota francesa en Sedan:1. Capitulació de l’exèrcit2. Captura de Napoleó III3. Caiguda del Segon Imperi Francès1. Proclamació de la Tercera República2. Govern provisional3. La guàrdia nacional de París es disposa ala seua defensa (setge de quatre mesos)La guàrdia nacional: Es converteix en la defensora i administradora de París Estableix un sistema assembleari para elegir el seus caps i prendre decisions Es controlada por radicals d’esquerres i comunistes
    • 8 -2-1871, eleccions: majoria conservadora (monàrquics,bonapartistes i conservadores)Mesures impopulars: elimina lasmesures de protecció social deldarrer període de Napoleó III i laspreses durant el setge de París.Repressió dels movimentsrevolucionaris18-3-1871, el govern ordena al’exèrcit desarmar a la guàrdianacional de París1. Insurrecció de la guàrdia nacional i les “masses” parisines:2. Creació de un nou govern, “la Comuna de París”, elegit porsufragi universal: majoria socialista y radical d’esquerres
    • Violenta repressió:•30.000 afusellats•40.000 deportats28-5-1871: derrota de La Comuna2-4-1871 al 28-5-1871: l’exèrcit (180.000 homes) ataca París:Assalt (lluita carrer a carrer)Bombardeig de la ciutatEliminació de comuners
    • ANNEX DOCUMENTAL
    • L’estat actual del regne requeria una Carta Constitucional. L’havíem promès i la publiquem.Nós, hem considerat que encara que a França l’autoritat resideix completament en lapersona del Rei, els nostres predecessors no havien dubtat mai a modificar el seu exercici atenor de l’evolució dels temps [...].Nós, Lluís XVIII, hem pogut apreciar, seguint l’exemple dels reis predecessors nostres, elsefectes dels progressos sempre creixents de les Llums, les noves relacions que aquestsnous progressos han introduït a la societat, la direcció donada als esperits des de fa migsegle, i les greus alteracions que n’han resultat. Hem reconegut que el desig dels nostressúbdits per una Carta Constitucional era l’expressió d’una necessitat real, però en accedir aconcedir aquest desig, Nós hem pres totes les precaucions necessàries perquè tal Cartasigui digna de Nós i del poble el qual estem orgullosos de comandar. Homes savis,procedents dels primers cossos de l’Estat, s’han reunit amb comissaris del nostre Consellper treballar en aquesta important obra.Al mateix temps, hem hagut de recordar també que el nostre primer deure envers elsnostres pobles era conservar, pel seu propi interès, els drets i les prerrogatives de la nostraCorona. Nós hem esperat que, instruïts per l’experiència, els pobles estaran convençutsque quan la saviesa dels reis coincideix amb el desig dels pobles, una carta constitucionalpot ser d’una gran durada. Però que quan la violència arrenca concessions a la feblesa delgovern, la llibertat pública està tan en perill com el mateix tron.Carta Atorgada de Lluís XVIII (1814)
    • “l’obediència al legítim sobirà és un deure religiós (...)Les constitucions són obra dels homes, que han gosat rectificar els designis deDéu (...)Mai no s’ha pogut imaginar que l’home pugui crear un arbre; com s’ha pogutimaginar, doncs, que l’home tingués poder per a crear una constitució?La llibertat (...) ha estat sempre un do dels reis (...)Els drets del poble parteixen de les concessions dels sobirans, però els drets delssobirans i de l’aristocràcia (...) no tenen ni data ni autor””.Joseph de Maistre. Consideracions sobre França 1814Joseph de Maistre. Consideracions sobre França 1816