Your SlideShare is downloading. ×
0
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

La guerra civil (1)

1,609

Published on

Spanish Civil War

Spanish Civil War

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,609
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
50
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. La Guerra Civil espanyola (1936-1939) 1
  • 2. Elaboració pròpia a partir de:  http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.  http://perseo.sabuco.com/historia/guerracivil2010.htm Instituto Sabuco  Apunts d’Armand Figueres (Escola Sunion). “Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009  “Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009  “Horitzó. Història”, Editorial Vicens Vives, Barcelona 2
  • 3. ÍNDEX  Introducció: o Causes remotes o Causes pròximes  El fracàs del cop d’Estat: o La sublevació militar: Alzamiento nacional, 18 de juliol. o La sublevació militar a Catalunya o La dimensió internacional del conflicte.  Les fases de la guerra.  Les rereguardes: o Evolució política a la zona republicana., o Consolidació del bloc sublevat  Conseqüències. 3
  • 4. Abans de començar recorda que.....  Durant la Segona República les forces democràtiques van intentar modernitzar les velles estructures sociopolítiques. Després de la victòria del Front Popular, la creixent polarització entre dretes i esquerres va generar un clima de divisió i violència social.  El context europeu estava polaritzat entre les dictadures feixistes, amb les seves polítiques expansionistes, i les democràcies occidentals que tractaven de no enemistar-se amb les dictadures. 4
  • 5. 0.- INTRODUCCIÓ El 18 de juliol de 1936 es va estendre per tota la Península un cop d’estat militar contra el govern del Front Popular. L’activa participació del poble i la lleialtat de quasi la meitat del Exèrcit cap a la República fan que aquesta sublevació només triomfa a la meitat d’Espanya i desemboqui, per tant, en una guerra civil de tres anys de duració. Sorgeixen dues zones: una republicana i un alta nacional amb els seus respectius exèrcits, governs i institucions. El ràpid recolzament de la Itàlia de Mussolini i de l’Alemanya de Hitler al bàndol sublevat i la no intervenció de França i Gran Bretanya a favor de la República que només va comptar amb l’efectiu recolzament rus, fa que l’enfrontament armat es perllongui durant tres anys. Era l’enfrontament entre dues concepcions diferents d’Espanya. El bàndol rebel representava els valors tradicionals i conservadors que havien estat soscavats durant la República i lluitaven contra totes les reformes que havien anat massa lluny. El bàndol legal pretenia la modernització del país i la profundització de les reformes, encara que havia sectors que volien anar més enllà dels límits d’un règim parlamentari. La major unitat, l’eficàcia militar i els important recolzaments militars van donar el triomf a la Espanya nacional representada per Franco i consolida un règim polític autoritari i conservador que es mantindrà durant més de 30 anys. A més a més de ser important per Espanya, la guerra va tenir una gran ressonància internacional i es va convetir en el primer episodi de la II Guerra Mundial que es veia com imminent. 5
  • 6. 0.- INTRODUCCIÓ  Causes remotes  La manera com es va fer la revolució liberal a Espanya: l’oposició de dos blocs, típica de les revolucions liberals del segle XIX, a Espanya adoptà la forma d’enfrontament bèl.lic civil (les tres guerres carlines). L’exèrcit va intervenir en la designació mitjançant pronunciaments, i la revolució liberal quedà estroncada amb la Restauració (sufragi desvirtuat amb el caciquisme ) i els moviments emergents (els nacionalismes, el republicanisme i el moviment obrer) eren marginats o perseguits.  L’actitud i la mentalitat de l’exèrcit. A partir de 1898 una part de l’exèrcit evolucionà des del liberalisme fins a posicions conservadores, i fins i tot reaccionàries (especialment cap al nacionalisme català i basc). La personalitat nacional de Catalunya i les manifestacions del catalanisme polític van ser una des de les causes importants de l’aixecament militar de 1936.  El retard en la modernització ideològica i econòmica:  A Espanya, la Revolució Industrial es produí tard i només afectà a Catalunya i el País Basc.  En els mercats exteriors els productes espanyols tenien poca força.  La burgesia urbana i la petita burgesia il.lustrada eren un sector feble enfront del moviment obrer potent.  Predomini d’una economia agrària, amb un repartiment injust de la terra.  Petits i mitjans propietaris, perjudicats per la reforma agrària, es van afegir a la reacció contra la República.  Una de les raons de l’esclat de la guerra civil fou la tensió social al camp i la radicalització que es va desprendre’n.  Les conseqüències d’aquests fets:  el retard en la modernització es notava en l’alt grau d’analfabetisme, feblesa de l’Estat , la manca d’infraestructures educatives i el predomini ideològic de l'Església en l’ensenyament. La pervivència de l’anticlericalisme s’explica en l’alineament de l’Església amb el bloc agrari dominant i la seva insensibilitat davant les injustícies socials, a més de la influència en l’ensenyament. 6
  • 7. 0.- INTRODUCCIÓ  Causes remotes  La mentalitat i les ideologies internacionals dominants. Les esperances que va generar entre les classes obrera i camperola més desfavorides, i fins i tot entre els intel.lectuals, la Revolució Soviètica de 1917. El mite de la revolució possible i del govern proletari i camperol va arrossegar moltes mentalitats entre 1971 i 1936. Això explica la radicalitat del moviment obrer i la seva negativa a participar en governs democràtics, que titllava de burgesos.  Causes pròximes: Crisi internacional de la dècada dels anys 30, coincident amb l’Espanya republicana: les societats europees es veuen obligades a adoptar decisions radicals per a resoldre els conflictes socials; tres alternatives polítiques:  el reformisme democràtic: sufragi universal, partits de masses, millora de les relacions laborals (setmana de 40hores i vacances pagades), escola pública,... Exemples: Regne Unit i França.  la reacció feixista: nacionalisme agressiu, capitalisme a ultrança, negació de la llibertat i el culte al cabdill i el partit únic. Exemple: Alemanya i Itàlia.  revolució comunista , segons el model de l’URSS. La República espanyola va canalitzar els canvis per la via del reformisme. Però la societat espanyola no fou capaç de resoldre els conflictes (reforma agrària, l’educació, la laïcitat de l’Estat, la millora de les condicions de la classe obrera,....). Cap grup social va ser capaç de conduir la transformació global de la societat: uns reaccionaren a la manera feixista, altres aplicaren reformes democràtiques (amb l’posició del moviment obrer radical i de la dreta conservadora) o van induir a la revolució. Es parla d’un equilibri d’incapacitat per resoldre conflictes, i aquests entren en una fase de resolució violenta.- 7
  • 8. 0.- INTRODUCCIÓ  Bàndols L’església  Els rebels:  defensors de l’Antic Règim: clericals, tradicionalistes, jeràrquics i L’oposició de Els terratinents agraris La burgesia financera i industrial L’exèrcit (en especial els propietaris de la terra, caciquils, oligarquia. Alguns historiadors els comandaments de rang més alt identifica com a carlins. a  Sistema legal:  S’identifica amb la societat urbana, industrial, liberals, republicans, defensors dels sectors populars i obrers.  democratització política El reformisme social  Característiques:  El cop d’estat no triomfa però tampoc es derrotat, i ens porta a una guerra civil.  La crueltat de la guerra, la visceralitat de la guerra, el profund odi mutu.  La intervenció d’Alemanya, Itàlia i Rússia per motius ideològics i estratègics que la converteixen en una guerra total. Justificada per tal d’acabar amb Provoca la insurrecció militar Recolzada per El govern del Front Popular es culpable del desgavell social La suposada botxevització d’Espanya. Desmembració de la unitat nacional (estatuts)  Enfrontaments entre classes socials, concepcions religioses, entre nacionalismes enfrontats i entre democràcia i dictadura. 8
  • 9. EL FRACÀS DEL COP D’ESTAT 9
  • 10. La sublevació militar: “El Alzamiento Nacional”, 18 de juliol Des de la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936 Es prepara la La conspiració Instigada per Dirigida per Monàrquics Falangistes Carlins (milícies armades) Sectors de la CEDA (suport econòmic) La jerarquia eclesiàstica, tot i no prendre part en la preparació del cop, el va recolzar públicament. Unión Militar Española (Mola, Sanjurjo, Goded, Fanjul, Queipo de Llano), Franco no va participar fins dies abans. L’assassinat de José Calvo Sotelo (13 de juliol) Es el detonant de El cop militar Els fets Estratègia de Mola basada en: la sorpresa, la rapidesa, la violència. Pla d’acció:  sortida al carrer de la tropa.  proclamació de l’estat de guerra  ocupació dels centre de poder 17 de juliol esclata la sublevació a Melilla; després de vèncer la resistència d’alguns militar i grups obrers, els revoltats controlen tot el Protectorat marroquí. El cap militar de Melilla, fidel a la República, fou afusellat; la mateixa pena que Mola aplicà al cap de la divisió orgànica de Burgos, el general Batet; tendència aplicada als comandament militars i civils fidels a la legalitat = els insurrectes volien imposar una nova legalitat mitjançant la violència 18 de juliol Franco vola de Canàries a Melilla (Dragon Rapid). Pren el comandament de l’Exèrcit d’Àfrica. Sanjurjo mor en accident d’aviació (havia de dirigir l’aixecament militar) i serà.... Mola des de Pamplona qui planifiqui i coordini les accions a dur a terme, amb el suport de financers, monàrquics i És un fracàs degut a: La resistència popular, d’alguns cossos policials i part de l’exèrcit, no va triomfar en les principals ciutats. Va triomfar en àmplies zones rurals- catòlics.  18 de juliol Queipo de Llano s’alça a Sevilla i la nit del 18 al 19, el general Mola declara l’estat de guerra a la resta d’Espanya 10
  • 11. La sublevació militar: “El Alzamiento Nacional”, 18 de juliol Franco 11
  • 12. El govern,tot i que havia traslladat els principals generals sospitosos de ser poc fidels a la República lluny de Madrid (Franco a les Canàries, Goded a les Balears i Mola a Pamplona ) ........ Davant del cop militar El govern actua amb indecisió a l’inici Permet El govern de José Giral decideix La consolidació del cop en alguns llocs de l’Estat El repartiment d’armes a les organitzacions obreres El 20 de juliol Espanya queda dividida Fidel a la República Catalunya País Valencià Madrid Castella-La Manxa Extremadura País Basc Astúries Cantàbria Part d’Andalusia Econòmicament: Centres industrials, agricultura d’exportació, recursos minerals (nord i Andalusia), reserves d’or del Banc d’Espanya Les dues espanyes En mans dels sublevats Marroc Part d’Andalusia Navarra Castella i Lleó Galícia Aragó Rioja Illes Balears (sense Menorca) Econòmicament: Terres cerealístiques, centres d’explotació agrícola i minera (León) 12
  • 13. 13
  • 14. Les forces militars dels dos bàndols  Geografia:  zona republicana: la major part de les zones mineres i industrials, amb major part de població que alimentar.  Espanya rebel o nacional: la població i la indústria eren menors però els recursos agrícoles, sobretot ceralístics, eren majors.  Recursos financers en mans de la República: reserves d’or al Banc d’Espanya (Madrid); serviran per a finançar la compra d’armament, especialment de la URSS. Sense ell, la duració de la guerra hagués estat menor.  Tropes:  dels 18 generals de divisió només quatre es van sublevar (entre ells Franco). Fidels a la República 116.501 homes i del bàndol rebel 140.604 (47.127 de l’exèrcit de Marroc (Legió i Regulars), manats per Franco).  dels 16.000 oficials que havia en actiu amb la República només en quedarien uns 3.500; restarà efectivitat al seu exèrcit a l’haver d’improvisar i nomenar nous oficials en pocs mesos. Sorgiran espontanis caps de milícies que, sense massa experiència militar, seran nomenats generals. L’exèrcit de la República va ordenar als soldat sque no fessin cas als seus caps que estiguessin donant suport als rebels; l’ordre no fou acatada en la zona rebel i sí a la zona republicana on els soldats van desertar. La República va haver d’improvisar un nou exèrcit , cridant als desertors i incloure les milícies populars. Bàndol rebel s’hi sumaren 200.000 falangistes i 63.000 carlins, ambdós ben armats i disciplinats. 14
  • 15. La sublevació militar a Catalunya La sublevació militar va començar el 19 de juliol Les tropes de les casernes de BCN s’uneixen al cop i surten al carrer per ocupar els punts més importants de la ciutat És derrotada per la Fracàs. El 19 a la nit Goded ordena la rendició. Afusellat el 12 d’agost. La Generalitat Mobilització dels anarcosindicalistes (CNT-FAI) President Companys (21/7/1936) a instàncies de la CNT crea Amb el suport de Guàrdia Civil Guàrdia d’Assalt Mossos d’Esquadra Aviació militar del Prat de Ll. Policíes de paisà També militants d’ERC, Estat Català, Acció Republicana, POUM, comunistes Contribueixen decisivament a la derrota del cop a Barcelona, i obtingueren armes a les casernes dels revoltats. Es crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes Coordinar la defensa de la República, col·lectivitzacions econòmiques, constitució de columnes de milicians que marxaven cap al front d’Aragó CNT-FAI, POUM, PSUC, ERC, Unió de Rabassaires, Acció Catalana La sublevació fracassa a tota Catalunya S’instal·la el desordre i la revolució violenta fins a mitjans del 1937 Aldarulls: Crema de convents i esglésies, persecució de persones contràries a la República, judicis sumaríssims i afusellaments. 15
  • 16. La sublevació militar a Catalunya 19/7/1936: Gral. Goded + oficials i caps de l’exèrcit dirigeix el moviment dels rebels a Barcelona. PERÒ Goded.  Escàs suport civil  Poca implantació dels parits implicats (Falange Española, Renovación Española i Carlins) Afavoreix la derrota de la rebel.lió.  La manca de suport que la Lliga havia donat al complot.  La fidelitat al govern de les forces policials (Guàrdia d’Assalts i Guàrdia Civil)  La mobilització als carrers dels partits i Rendició de Goded 19/7/1936 al vespre, insurrectes abandonen la lluita a altres ciutats catalanes. sindicats d’esquerres. Després de sufocar l’alaçament a Barcelona i Madrid, columnes de milicians intenten recuperar: Saragossa, Còrdova, Albacete, Guadalajara. 16
  • 17. La sublevació militar a Catalunya Barcelona, 19 de juliol 1936 Barricada a les Rambles de Barcelona, Guàrdies d’Assalt. Carrer Diputació. La barricada, feta de llabmordes i sacs de terra, davant de El Molino, Av. Paral.lel, defensada per membres del comitè de defensa del Poble-Sec i militants del sindicat de la CNT, va aconseguir aturar als militars sublevats. Guàrdies d’Assalt defenent edifici Telefònica a plaça Catalunya IMATGES D’AGUSTÍ CENTELLES (19/7/1936, Barcelona): http://www.tv3.cat/galeria/17034/ 17
  • 18. 2.- La dimensió internacional del conflicte Gran ressò internacional de la guerra civil Enmig d’una Confrontació ideològica i política L’Eix Roma-Berlín (Alemanya nazi i Itàlia feixista) entre Les democràcies parlamentàries (França i Gran Bretanya) El règim comunista (URSS) Es crea una divisió internacional entre Els que veuen els rebels uns lluitadors contra el comunisme o els que volen defensar la República contra el feixisme Els fets França (malgrat el govern del Front Popular de Léon Blum) i Gran Bretanya decideixen per una política de neutralitat Por a la reacció de Hitler i opten per una falsa neutralitat Es crea el Comitè de No-intervenció (27 països) Es decreta l’embargament d’armament però... a la pràctica Impedí que el legítim govern republicà aconseguís armes i petroli. Perjudica a la República (Malgrat l’ajuda soviètica). Tancament de fronteres, tot i comprar armament; queda retingut a la frontera francesa. Tolera que les potències feixistes (Alemanya i Itàlia ajudessin a Franco Els EUA no van subscriure el pacte,van aprovar una llei d’embargament que va impedir l’exportació de material bèl.lic a l’Espanya republicana PERÒ van permetre els submnistraments (petroli i vehicles) de les empreses nordamericanes a l’Espanya revoltada 18
  • 19. L’ajuda feixista Flota germànica Material militar Aviació (Legió Còndor) L’Alemanya de Hitler Menys important tècnica i estratègica Més nombrosa humanament “Corpo di Truppe Volontarie” Suport aeri, naval i equipament bèl·lic L’Itàlia de Musolini Portugal Cal afegir 400 milions de dòlars Comunicacions i subministraments 20 000 voluntaris Exèrcit d’Àfrica (regulars marroquins voluntaris, Legió Estrangera) L’ajut soviètic i les Brigades Internacionals Unió Soviètica Armes i aliments (avions, tancs...) Pilots, instructors i tècnics Ajuda intermitent i amb problemes a la frontera Brigades Internacionals 500 milions de dòlars / Reserves d’or Gran valor moral 40 000 voluntaris fins el desembre de 1938. Van detenir a l’exèrcit rebel a les portes de Madrid (tardor 1936) Crida de la Internacional Comunista 19
  • 20. LES FASES DE LA GUERRA CIVIL 20
  • 21. 3.- L’evolució del conflicte http://afiguera.blogspot.com/search/label/Hist%C3%B2ria%20de%202n%20de%20Batxillerat%20Evoluci%C3% B3%20Guerra%20Civil Una vegada fracassat el cop d’Estat a finals de juliol de 1936, va començar al Guerra Civil. Des del començament els revoltats (bàndol nacional) van dur el pes i la iniciativa en les ofensives militar, mentre que entre els republicans van predominar les operacions defensives 1936 1a Fase: Agost 1936-Març 1937 Els primers combats (guerra de columnes) i la batalla de Madrid 2a Fase: Abril 1937-Novembre 1937 La guerra al nord 3a Fase: Desembre 1937-Novembre 1938 L’avanç cap a la Mediterrània, i Batalla de l’Ebre 4a Fases: Desembre 1938-Abril 1939 Caiguda de Catalunya i resistència de Madrid. Abril de 1939 La fi de la guerra 1939 21
  • 22. 3.- L’evolució del conflicte 22
  • 23. 3.- L’evolució del conflicte 23
  • 24. Juliol 1936 24
  • 25. Agost 1936 Columnes: grups de tropes formats per petites unitats de diverses armes, d’escàs volum i molta mobilitat. Els primers combats (guerra de columnes) i la batalla de Madrid Columnes De rebels Guerra de columnesInici OBJECTIUS: control d’Andalusia, arribada a Madrid i aïllar el País Basc de França Columnes de milicians Ineficàcia miliciana Els republicans van respondre amb Desembarcament exèrcit africà (pimers dies d’agost 1936) Cobertura aeronàutica prestada per Alemanya i Itàlia que van neutralitzar l’esquadra, lleial a la República, a l’Estret Ocupació frontera Irun (Mola) De Sevilla a Badajoz Mola a Irun De Sevilla a Madrid Ofensiva republicana des de Catalunya:  expedició per recuperar les Illes Balears i evitar Venjança Badagoz Des del sud, les columnes de legionaris de l’exèrcit africà, superen la resistència de Badajoz (forta repressió) i avançaren per la vall del Tajo fins a Toledo. “L’Alliberament de l’Alcàsser” (Toledo) Alliberen centenars de militars i civils assetjats per les tropes republicanes a l’Alcàsser Toledo Novembre 1936 Mola pel nord (Somosierra). Frenats a Casa de Campo i Ciudad Universitària Franco pel sud Febrer 1937 Comença la Batalla de Madrid Jarama y Guadalajara Intent d’encerclar Madrid; tallar le vies de comunicació. Derrotes a les batalles de Jarama (tallar la carretera de València i dificultar l’abastiment a Madrid; febrer 1937) i Guadalajara (març 1937;per tallar el front; derrota de les CTV italianes) Batalla de Madrid (7/11/1936-Març 1937) que es convertís en una base contra la Rep. Van ocupar Eïvissa, Cabrera i Formentera, més tard recuperada pels rebels. Fracà ocupar Mallorca. Només Menorca en mans republicanes Recuperar capitals aragoneses: fracàs, Colunna Durruti. Gov. Rep. trasllada la seva seu a València, i va deixer a Madrid una Junta de defensa (Miaja): Es disol l’exèrcit republicà i es coordina eficaçment milícies populars amb el suport de les Brigades Internacionals; població al crit del “No passaran” van soportar els bombardejos de la Legió Cóndor i va fer front als insurrectes. Defensa de Madrid Bombardeig de Madrid 25
  • 26. De Sevilla a Badajoz 26
  • 27. Batalla de Jarama (febrer 1937) Batalla de Guadalajara (març 1937) 27
  • 28. Març 1937 28
  • 29. La guerra al nord Abril 1937 La República Davant la resistència a Madrid Per frenar l’ofensiva del nord inicia Amb la caiguda del nord havien perdut una regió minera i siderúrgica, vital pel proveïment de matèries primeres i pel desenvolupament de la guerra Franco decideix ocupar el Nord Ofensives estiu 1937: maniobra de distracció i per disminuir la pressió de les tropes revoltades sobre la zona nord. Es busca el Brunete (Madrid) Control dels recursos miners i siderometal·lúrgics Ofensiva del nord Belchite (Aragó) Belchite i Terol L’ofensiva del nord Bombardeig de Gernica (26 abril 1937) Bilbao (juny 37) Santander (agost 37) Gijón (octubre 37). Soldats derrotats s’amagaran a les Muntanyes i van organitzar grups armats antifranquistes (maquis) Octubre 1937 Fracassen Guernika Caiguda del Nord 29
  • 30. Bombardeig de Guernica. Atac aeri realitzar el 26 d’abril de 1937 de la Legió Còndor (alemanys) i aviació italiana. Més de 1.000 morts, destrucció 70% de les cases i 20% afectades. Bombardeig de ciutats indefenses: primera vegada que es fa i els alemanys ho van assajar a Espanya; després ho aplicaran durant la II Guerra Mundial Quadre de Picasso 30
  • 31. 31
  • 32. L’avanç cap a la Mediterrània Desembre 1937 Amb la pèrdua del nord, quedava un sol front (Pirineus-costa malaguenya). Per frenar l’ofensiva de l’exèrcit nacional sobre Madrid, les tropes republicanes, una vegada reorganitzades per part de Negrín, al desembre de 1937...... S’inicia ofensiva republicana a Terol Setge de les tropes nacional i recuperació de Terol (febrer) Ocupació de Terol (gener 38) Pèrdua de la meitat dels efectius i 30% de l’equipament S’inicia Avanç nacional cap a la Mediterrània (març 1938) Ataca el front d’Aragó i després la vall del Segre. Prenen Lleida (3 d’abril). Franco anul·la l’Estatut d’autonomia de 1932. Arriben a Vinarós (14 d’abril) S’aconsegueix Divisió del territori republicà 32
  • 33. 33
  • 34. Juliol 1938 34
  • 35. Comença la Batalla de l’Ebre Juliol 1938 Batalla de l’Ebre Gran ofensiva republicana a l’Ebre Novembre 1938 Derrota republicana i contraofensiva nacionalista Desembre 1938 El comitè de No-Intevenció aconsegueix la retirada de les Brigades Internacionals que lluitaven amb la República. La sort de la República estava clara. Gener 1939 Bombardeig de les principals ciutats catalanes (aviació italiana amb base a Mallorca) i ocupació de Barcelona Catalunya és ocupada ( ràpida i sense trobar resistència; 15/1 Tarragona, 26/1 Barcelona i poc després arriben a la frontera francesa). Enfonsament de les estructures polítiques i militars de la República. Exili: Azaña i població per part a represàlies. Ocupació de Catalunya Resistència a Madrid i zona centre. Febrer 1939 França i Regne Unit reconeixen el govern de Franco, i a Madrid esclaten conflictes interns. Cop d’Estat de Casado (suport de republicans, anarcosindicalistes i socialiestes; consideraven inútil la política de resistència) i creen la Junta de Defensa (pretenien una pau benévola i sense represàlies, que Franco no va acceptar). Negrín marxa a l’exili. Oposició dels comunistes a la Junta de Defensa, i lluita interna que ensangonà el bàncol republicà. Junt a de Defensa ordena abandonar els fronts sense resistència. 28 de març Casado lliura Madrid. Es rendeix a Franco 1 d’abril 1939 Comunicat de Franco Victòria 35
  • 36. Batalla de l’Ebre http://perseo.sabuco.com/historia/guerracivil2010.htm. Batalla de l’Ebre És la darrera gran batalla de la guerra civil i suposa l’enfonsament definitiu de la República. Desenvolupament:  la República duu a terme una ofensiva a l’Ebre per a reduir la pressió sobre València. Les tropes republicanes (reforçades amb 200.000 soldats i amb recursos militar obtinguts en una obertura de la frontera francesa) creuen el riu el 25 de juliol de 1938 en direcció Gandesa, avançant 35 km  Després de l’èxit inicial republicà, les tropes de Franco inicien una dura contraofensiva el 10 d’agost.  Al setembre es produeixen les batalles més dures i sagnants. El 28 d’octubre les tropes franquistes inicien una contraofensiva final que acaba el 15 de novembre amb l’enfonsament de les tropes republicanes (50% de baixes i amb l’equipament pràcticament destruït); l’exèrcit republicà es va replegar, i deixava el camí de Catalunya i València per l’exèrcit rebel. 36
  • 37. Batalla de l’Ebre Tropes republicanes creuen l’Ebre per Miravet Franco al Coll del Moro (Gandesa) 37
  • 38. Mapa de la batalla de Catalunya 38
  • 39. Exili Espanyols en els camps de refugiats francesos després de la caiguda de Catalunya. Febrer 1939 39
  • 40. 40
  • 41. “Parte oficial de guerra” 41
  • 42. LES REREGUARDES 42
  • 43. 4.- Evolució política a la zona republicana En els primers mesos de la guerra tranformació política, social i econòmica... Després de distribuir armes entre organitzacions populars té lloc un procès revolucionari crea Poder repartit entre juntes, comitès, milícies, consells... a nivell regional, provincial i local que organitzen les columnes per anar al front, l’odrdre públic, l’economia i la vida social. Estructura de poder al voltant dels sindicats i partits d’esquerra. Dissolució exèrcit regular, desarticulació aparell policial, creació de batalllons de voluntaris (on s’han integrar les milícies obreres) significa Suplantació del govern central provoca Dispersió organitzativa (debilitat militar, desordre i repressió) Paral.lelament S’inicia una 8.360 assassinats a Catalunya Assassinats, execucions, passejades, detencions il.legals a les txeques,.... Església, burgesia, propietaris de terres i classes benestants Revolució socioeconòmica Realitzada per UGT, CNT-FAI Decrets del govern i de la Generalitat donaren cobertura legal les col.lectivitzcions. Sindicats i obrers controlen les empreses i organitzen la producció. Octubre del 1936 el govern intervingué directament en indústries estratègiques vitals pel desenvolupament de la guerra, com armament, elèctriques, drassanes. Basada en  Ocupació i repartiment de terres  Confiscació d’indústries Col·lectivitzacions de terres ( expropiacions entre 40- 60%terres conreades a Aragó, Castella-LaManxa i Aragó) i indústries i serveis Experiències comunisme llibertari espontanies o dirigides (UGT o pels anarcosindicalistes com en el cas del Consell d’Aragó) Les col·lectivitzacions són frenades pel govern i els comunistes i per l’evolució negativa de la guerra. 43
  • 44. 4.- Evolució política a la zona republicana La reorganització del poder en la zona republicana 5 de Setembre de 1936 Govern de coalició Per fer-ho Presidit per Francisco Largo Caballero; comunistes, republicans, nacionalistes, i al novembre la CNT. Objectiu: acabar amb la dispersió de poders, reconstituint l’Estat però mantenint les conquestes revolucionaries. Es suprimeixen o retallen el poder dels organismes revolucionaris, i es creen els Consells provincials i municipals presidits per autoritats que representen l’Estat; es reprenen les reunions de les Corts, i les atribucions governatives passen de nou al govern central. Es reorganitza Estat Major de l’Exèrcit amb Unificació de les milícies Creació d’un Exèrcit Popular Però existeixen dues posicions sobre el procés revolucionari Comunistes, republicans, regionalistes i socialistes Guanyar la guerra i posposar la revolució, i cal recontruir l’Estat republicà, unificant-lo i centralitzant-lo CNT-FAI, POUM, i alguns polítics com Largo Caballero Divergències s’evidencien en conflictes entre comunistes i anarquistes pel control de l’odre públic i de la vida civil a la reraguarda, com per exemple .... Fer la guerra i dur a terme la revolució; no es pot guanyar la guerra sense fer la revolució Fets de maig de 1937 a Catalunya Lluita armada entre POUM (comunistes contraris al govern soviètic) i CNT-FAI: resistència a integrar milícies en l’exèrcit regular. Forces de la Generalitat, prosoviètics del PSUC 44
  • 45. 4.- Evolució política a la zona republicana A partir del 20 de juliol de 1936, tres fenèmens simultanis a la zona republicana; el cas català: Paper clau de la CNT-FAI en el fracàs dels insurrectes a BCN. Companys convoca els anarquistes el 20/7/1936 i els ofereix la formació d’un comitè que agrupés les diferents forces polítiques i sindicals fidels a la República  presidit per Companys però sota el control de la CNT Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (21/7 al 1/10 de 1936) govern paral.lel  integrat per totes les forces el Front d’Esquerres i els sindicats que li van donar suport.  tasques:  organitzar les columnes de milicians per anar al front d’Aragó primeres desfetes militars dels republicans, expansió dels comitès i dificultat per coordinar-los,....  organitzar la vida a la reraguarda  socialitzar l’economia a través del Consell d’Economia  garantir l’ordre públic amb patrulles formades per milicians  Josep Tarradellas, conseller primer (funcions executives del govern i el president funcions de Govern d’unitat presidit per Tarradellas. 26/09/1936 representació)  La Generalitat assumeix la iniciativa política i 1 oct 1936 es dissol el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya.  Objectiu: posar ordre en la caòtica situació: Els resultats no van ser els esperats a causa de les diferents forces que integraven el govern. Exemple: els partits i sindicats coincidien en la necessitat de lliurar les armes però cap d’ells ho acabà fent. Dues posicions: CNT i POUM defensen fer la guerra i la revolució, i PSUC, UGT, ERC partidaris de guanyar la guerra i després fer la revolució  aturada d’assassinats indiscriminats i la violència incontrolada, centralitzar els serveis policials en una Junta de Seguretat Interior i reconstruint l’aparell judicial.  substitució de comitès locals per nous ajuntaments  organització de l’Exèrcit Popular de Catalunya  racionalitzar l’activitat econòmica intervenint per ordenar i controlar les col·lectivitzacions 45
  • 46. 4.- Evolució política a la zona republicana A partir del 20 de juliol de 1936, tres fenèmens simultanis a la zona republicana; el cas català: Primera reunió del Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Tarradellas i Companys 46
  • 47. 4.- Evolució política a la zona republicana A partir del 20 de juliol de 1936, tres fenèmens simultanis a la zona republicana; el cas català:  iniciat de manera espontània quan , un cop va reprendre’s el treball després de les jornades Les col.lectivitzacions de juliol, els obrers van trobar-se que molts propietaris, gerents o directors havien abandonat les empreses. Al camp català poca importància a causa del predomini de la petita i mitjana propietat i de Amb l’objectiu de coordinar i dirigir el procés l’oposició de la Unió de Rabassaires, de la UGT , PSUC i ERC, i per l’escassa implantació de la CNT al medi rural Consell d’Economia de Catalunya (11/8/1936), representats tots els partits i sindicats catalans. Va elaborar un Decret de Col·lectivitzacions (24/10(1936; govern Tarradelles): regular la nova economia i establir un pla d’organització econòmica per a Catalunya basant-se en l’autogestió obrera i amb l’objectiu de construir una societat socialista Col·lectivització obligatòria: empreses de més de 100 treballadors o indústria abandonades pels seus propietaris. Col·lectivització d’empreses entre 50 i 100 treballadors is 2/3 parts dels treballadors ho demanaven. Control dels propietaris sobre empreses de menys de 50 treballadors, però fiscalitzades per un obrer. Resultat irregular. Sectors com el metal.lúrgic i el químic van actuar amb autosuficiència, mentre que d’altres van fracassar per l’excessiu intervencionisme dels consells i la falta d’experiència dels seus gestors. 47
  • 48. 4.- Evolució política a la zona republicana  Decret de Col·lectivitzacions (octubre 1936)  Comitè d’Indústries de Guerra: 500 empreses i més de 80.000 treballadors; adaptar la indústria catalana a les exigències de la guerra. La indústria tèxtil, la química , la mecànica o la de fabricació d’automòbils es van adaptar per produir fusells, pistoles, bombes i materials explosius, armes automàtiques i motors per a l’aviació i vehicles blindats. Tot i que no van poder competir amb el països productors.  Conservació de l’ordre públic i recuperació del funcionament ordenat i regulat el sistema judicial amb la creació de tribunals populars, mirar d’ajustar a la llei l’ordre i la repressió.  Salvament del patrimoni cultural: tant de les destruccions, rapinyes i incendis dels incontrolats com dels bombardejos franquistes. Es van portar molts tresors artístics fora de Barcelona i es van salvar L’obra de govern de la Generalitat de Catalunya esglésies, museus i biblioteques.  Consell de l’Escola Nova Unificada: gestionar els edificis, el material escolar i els equips de mestres, i va permetre mantenir un bon nivell educatiu durant gran part de la guerra. El Seminari Conciliar fou convertit en Universitat Obrera i molts convents barcelonins destinats a fer escoles.  Comissariat de Propaganda: promoció de la causa catalana i republicana pel món. Organització d’exposicions, campanyes radiofòniques, producció de pel·lícules i reportatges, cartells de propaganda (sobre higiene, contribució a la guerra, solidaritat, civisme...), publicant llibres i organitzant cursos i biblioteques pels soldats del front,... Àmbit sanitaris i assistencial: amb els bombardejos franquistes van incrementar-se els morts i ferits, i els metges es van posar al servei de la Generalitat, organització d’un sistema hospitalari i sanitari nou, campanyes massives de vacunació, reorganitzar els serveis psiquiàtrics, organització d’hospitals de sang......  Comitè d’Ajut als Refugiats: allotjar, alimentar, educat els infants i donar-lo suport sanitari. A finals del 36 eren 300.000, el setembre 1937 eren 568.000 i a finals del 1938, eren 1.000.000; la població de Catalunya al juliol de 1936 no arribava els 3.000.000 48
  • 49. 4.- Evolució política a la zona republicana Bombardeig Els bombardejos sobre Catalunya  Dels tímids bombardejos de l’inici, es van intensificar a mitjans de 1937, i les poblacions costaneres i interiors van patir els efectes devastadors dels bombardeigs, així com els vaixells que transportaven productes de primera necessitat a Catalunya. La base dels bombardeigs va ser Mallorca. A partir de 1938, la intensificació i eficàcia dels bombardejos va incrementar-se, fet que va minvar la ja minsa moral de la reraguarda. En aquest període proliferaran els refugis antiaeris, sent els túnels del metro una bona opció. Fou Barcelona la que patí els atacs més devastadors, sobretot els dies 16,17 i 18 de març: 1000 morts, destrucció total de 48 edificis, destrucció parcial de 75 edificis, i el pànic estès entre tota la població. En total, durant la guerra, Barcelona fou bombardejada fins a 384 vegades, fet que la obligà a construir més de 1000 refugis subterranis. També van patir el pànic de les bombes:  Lleida va veure intensificats els bombardejos a mesura que les tropes franquistes avançaven en la conquesta del front oest català, fins que el 3 d’abril de 1938 entraren a la capital del Segrià.  Granollers: 31 de maig; destrucció total o parcial de diversos edificis i més de 200 víctimes  El desembre, a mida que el front de l’Ebre es venia a baix, les accions aèries sobre les terres tarragonines augmentaren fortament. Fins el 31 d’octubre de 1938 unes 5000 persones moriren com a conseqüència dels atacs aeris (la meitat a Barcelona); van ser destruïts totalment 2.138 edificis i afectats parcialment 3.789; a més dels efectes sobre la moral de la població. L’entrada triomfal dels homes de Franco en els territoris catalans resistents va anar acompanyada de l’acció de l’aviació civil que semblava donar l’anunci i la benvinguda als feixistes llançant bombes sobre la població que no havia marxat a l’exili. En l’etapa final dels conflicte l’activitat aèries també va ser intensa, un acte quotidià que no finalitzarà fins al darrer dia de la guerra. Al final de la guerra el nombre de morts pels bombardejos va arribar als 5.500, la meitat dels quals a Barcelona. Els darrers atacs foren sobre les comarques gironines i els objectius de Franco foren prop dels 50.000 catalans que marxaren cap a l’exili. 49
  • 50. 4.- Evolució política a la zona republicana Els bombardejos sobre Catalunya lleida 50
  • 51. 4.- Evolució política a la zona republicana Fets de maig de 1937 a Catalunya (4 al 7 de maig) Recorda...... CNT i POUM: partidaris revolució excloent els “burgesos” de la partits Dóna lloc 3 de maig 1937: la Generalitat desallotja als anarquistes de l’edifici de Telefónica de pça. Catalunya (Barcelona) enfrontaments Forces de l’ordre públic de la Generalitat, militants d’ERC, Estat Català, PSUC i UGT: partidaris de restablir l’ordre i crear un exèrcit regular per mirar de vèncer la guerra. resultat 500 morts, més de 1.000 ferits Derrota dels revolucionaris: el POUM va ser perseguit i il.legalitzat , Andreu Nin assassinat pels serveis secrets estalinistes (finals juny 1937) la CNT va iniciar la seva davallada. Generalitat també hi va perdre: el govern central, ara ja influït pel Partit Comunista d’Espanya, va assumir les competències d’ordre públic, pren el control de les indústries de guerra i comença una política centralitzadora que va reduir l’autonomia de Catalunya (tendència agreujada quan el govern es va traslladar de València a Barcelona a finals d’octubre de 1937) 51
  • 52. 4.- Evolució política a la zona republicana Fets de maig de 1937 a Catalunya (4 al 7 de maig) Primers mesos: ni govern central ni la Generalitat tenen el poder real. Origina problemes i friccions entre les diverses forces polítiques que integraven el bàndol republicà:  CNT-FAI, recolzats pel POUM  republicans, PCE, PSUC: restaurar les institucions anteriors a l’inici de la guerra, control de les col.lectivitzacions, reconstrucció de l’Estat, paralitzar el procés revolucionari i centralitzar esforços de la guerra. Tensions en augment Desembre 1936, Andreu Nin (secretari general del POUM) exclòs del govern de la Generalitat per la postura antiestalinista i per la presió del PSUC. El POUM cerca el suport de la CNT mentre que el PSUC esdevé el partit marxista més poderós a Catalunya. 1937: segueixen pugnes i rivalitats entre CNT i PSUC enfrontaments a la Faterella, Puigcerdà; assassinat a Barcelona de Roldan Cortada, militant del PSUC Maig de 1937 tensió màxima arran : del assessinats durant l’abril de dirigents comunistes i anarquistes 52
  • 53. 4.- Evolució política a la zona republicana Reconstrucció de l’ Estat republicà Després dels fets de maig, dimissió de Largo Caballero Maig de 1937 Nou govern Cap del govern :Juan Negrín Negrin característiques Centralització política i militar per guanyar la guerra Control comunista, enfortit per l’ajut soviètic a la República i per la disciplina i prestigi dels seus regiments de combat. CNT fora del govern Paralització de les col·lectivitzacions i nacionalització de l’economia (es creen una indústria de guerra i es van militaritzar les principals empreses) Supressió del Consell d’Aragó, mantenir l’ordre a la reraguarda i aturar la repressió indiscriminada Exèrcit Popular es fa realitat: introducció de la disciplina, dotació de comandaments de prestigi i la integració dels quadres procedents de les milície s. PERÒ fracàs a la campanya d’Aragó=crisi de govern i dimissió del ministre de Defensa; Negrin, recolzat en els comunistes (control de l’organització militar i la reraguarda ) i confiant que la situació internacional aviat seria favorable a la República, progugna Política de resistència a ultrança i abril 1938 remodela el govern, incloent totes les foreces polítiques (també la CNT) Per obtenir suport internacional , presenta “Programa dels 13 punts” (Maig 1938): establia i concretaba el cessament de la guerra i els principis que havia de regir la República. Programa conciliador rebutjat per Franco ja que després de la derrota republicana a l’Ofensiva d’Aragó veia que guanyaria la guerra. Esperança de Negrín: la tensa situació internacional precipitaria la guerra mundial i alleujaria la presència nazi-feixista a Espanya. Però el 29 de setembre, el Pacte de Munic, en què Gran Bretanya i França van reconèixer l’ocupació dels Sudets per Hitler, va esvair aquesta perspectiva. Malgrat aquest acord, Negrín mantingué l’estratègia de la resistència a ultrança i de forçar les negociacions de pau. L’evoluació desfavorable de al conjuntura obligà a reduir els tretze punts a tres a finals de 1938: evacuació de totes les tropes estrangeres, absència de represàlies dels vencedors sobre els vençuts i establiment d’un règim democràtic. Reraguarda: desastres del front, mobilització de tropes, bombardeig i violència, moviments de població perseguida, carestia i dificultats d’aprovisionament a zones urbanes (estraperlo=mercat negre), tancament de la frontera francesa (immobilitza el material bèl.lic soviètic) que agrueja la situació. Crítica a Negrín: Azaña, socialistes, anarquistes i nacionalistes s’oposen a la concentració i centralització del poder, i s’inclinen per la finalitazció de la guerra.
  • 54. 5.- La consolidació del bloc sublevat 20/7/1936: mort del general Sanjurjo (cap de la insurrecció) en accident d’avió a Lisboa el fet que la insurrecció no triomfés ràpidament i provoques la guerra Problemes de lideratge, de direcció militar i de governar el territori “nacional” Junta de Defensa Nacional (Burgos, 24/7/1936): presidida i integrada per militars. Objeciut: governar la zona ocupada:va prohibir els partits polítics i les llibertats, va suspendre la Constitució, ordena la paralització de la reforma agrària, repressió contra les autoritats i els partidaris del règim republicà. Problema: cada general manava i feia el que volia El cop d’Estat es converteix en guerra i cal un comandament únic per dirigir la guerra Franco no tenia un projecte polític concret i veia un perill la pluralitat política de les organitzacions (monarquics, alfonsins, CEDA, falangistes i carlins )que li donen suport 1 d’oct. 1936, Franco nomenat cap d’Estat i Generalíssim dels exèrcits. Predomini militar en l’exercici del poder fou absolut a la zona insurrecta. Junta de Defensa Nacional fou dissolta i s’introdueix la Junta Técnica del Estado (seu a Valladolid i Burgos). Integrada per militars i actua com un govern Unifica les forces polítiques (Decret d’unificació abril 1937) Partit únic Set.1936, la jerarquia eclesiàstica (amb excepcions com Vidal i Barraquer) dóna suport a l’aixecament militar: croada contra el comunisme; donarà lloc al...... Falange Española Tradicionalista y de las JONS (Fet y de las JONS). Oposició d’alguns dirigents carlins i falangistes; perseguits, desterrats i empresonat. Franco cap del partit únic Establia les bases d’un Estat autoritari. posteriorment Movimiento Nacional Simbologia unificada: camisa blava (falange), boina vermella dels carlins, i salutació feixista Nacionalcatolicisme: fonament ideològic del nou règim 54
  • 55. 5.- La consolidació del bloc sublevat Consolidació del nou Estat Gener de 1938 Franco culmina el procés d’estructuració política i adm. Llei d’Administració Central de l’Estat Es caracteritza per Concentració de poders: potestat legislativa i autoritat de l’Estat,del govern, de l’exèrcit i del partit únic . Consolidació d’una dictadura feixista autoritària. Nomena un govern d’intregració format per militar i civils (falangistes, monàrquics i tradicionalistes) Política econòmica intervencionista La legislació franquista durant la guerra Derogació de tota la legislació republicana (matrimoni civil, divorci...) Fuero del Trabajo (Organització de les relacions laborals:Sindicalisme vertical, paternalisme, prohibició de vagues...) Llei de Premsa i Impremta (Censura; mitjans al servei del poder) Llei de Responsabilitats polítiques (amb caràcter retroactiu des des 1934; persiguir als sospitosos d’haver refensat la causa republicana) Abolició de les autonomies i prohibir qualsevol idioma que no fos el castellà. Resultat Creació d’un Estat totalitari que s’imposà a mesura que obtenia victòries en les batalles. A l’acabar la guerra es converteix en una dictadura de més de 30 anys. 55
  • 56. 6.- Conseqüències  La Guerra Civil fou l’episodi més traumàtic que va viure la societat espanyola durant el segle XX: odi entre els espanyols, entre ciutadans, entre membres d’una mateixa família; desig d’aniquilació del contrari. Els anys posteriors el rancor era el denominador comú.  Exili: els darrers mesos de la Guerra Civil milers de combatents republicans, intel·lectuals, militants de partits i sindicats i famílies senceres que havien defensat públicament al govern República van marxar ja fos per la frontera catalana o per port d’Alacant (darrera ciutat en ser guanyada pels rebels). Aproximadament 430.000 exiliats republicans.  Quasi 500.000 morts, bona part per assassinats a la reraguarda o en les presons dels vencedors.  Al finalitzar la guerra més de 250.000 persones van ingressar en presons o en camps de treball forçat. Sobre la cultura: destrucció tot l’esforç de regeneració cultural i educativa de l’Edat de Plata de la cultura espanyola (1898-1936). Van ser executats o destituïts més del 60% dels mestres i professors; pràcticament la totalitat dels intel·lectuals de la generació del 27 i els més notables científics i artistes van morir o van exiliar-se: García Lorca, Buñuel, Antonio Machado, Alberti, Picasso,.. Terreny econòmic: pèrdua de les reserves d’or, disminució de la població activa, destrucció de vivendes, d’infraestructures viàries i fabrils,i caiguda del nivell de renta. Durant els anys 40 i 50 la població espanyola va patir el s efectes del racionament. Polítiques: inici d’una dictadura amb un llarg període de repressió, falta de llibertat política i supressió dels drets més fonamentals de la persona.  Àmbit internacional: 20 anys d’aïllament polític, amb l’excepció del reconeixement d’estats com el Vaticà i Argentina. Va quedar fora del fort impuls de progrés que es va iniciar a Europa a partir de 1945. 56
  • 57. 6.- Conseqüències 57
  • 58. “Que los conocimientos de los trágicos acontecimientos históricos vividos en nuestro país durante la guerra civil sirvan para no volver a caer en el odio y la violencia desatados durante esos años. Que la tolerancia y el respeto a las personas sean nuestra bandera y que nuestra arma sea la palabra y que esta nos sirva para dialogar y unir, nunca para dividir y avivar la llama de la discordia y el odio. ¿Acaso existe causa alguna que justifique atentar contra las personas? Sebastián Merino Muriana. 58
  • 59. Adreces interessants. Web molt interessant: http://perseo.sabuco.com/historia/guerracivil2010.htm Evolució de la Guerra Civil: http://afiguera.blogspot.com/search/label/Hist%C3%B2ria%20de%202n%20de%20Batxillerat%20Evoluci%C3%B3%20Gu erra%20Civil IMATGES D’AGUSTÍ CENTELLES (19/7/1936, Barcelona): http://www.tv3.cat/galeria/17034/ Guerra civil a Catalunya. Explica l’aixecament del 19 de juliol a BCN. http://cultura.gencat.cat/anc/visita_virtual_guerra_civil/web/visita.html Bombardeig a Barcelona: http://www.barcelonabombardejada.cat/ Vídeos: Reportatge de sis vídeos: (1/6): http://www.youtube.com/watch?v=BJ2zoAE1HcY&feature=player_embedded (2/6): http://www.youtube.com/watch?v=EFmJBtPowSs&feature=player_embedded# (3/6): http://www.youtube.com/watch?v=rasU9MtWD-s&feature=player_embedded (4/6): http://www.youtube.com/watch?v=sfl_S6hhmK4&feature=player_embedded (5/6): http://www.youtube.com/watch?v=sfl_S6hhmK4&feature=player_embedded (6/6): http://www.youtube.com/watch?v=dqRCSl3qfRg&feature=player_embedded La Guerra Civil: http://www.youtube.com/watch?v=3C5ScyIU_6U La sublevació contra la República: http://www.youtube.com/watch?v=pYDEKW5llPA&feature=channel II República i Guerra Civil: http://www.youtube.com/watch?v=3JSI2gTtetQ La República i la Guerra Civil: http://www.youtube.com/watch?v=eu0Lu5tZ14o&feature=related 59

×