la crisi de l’antic règim (1788-1833)

2,297 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,297
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
919
Actions
Shares
0
Downloads
59
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

la crisi de l’antic règim (1788-1833)

  1. 1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788-1833) © VICENT PUIG I GASCÓ. 2013
  2. 2. ÍNDEX DEL TEMA 1. LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808). 2. LA GUERRA CONTRA EL FRANCÉS (1808-1814). 3. LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812. 4. LA SIGNIFICACIÓ DE LA GUERRA DEL FRANCÉS. 5. EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) a) LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820). b) EL TRIENNI LIBERAL (1820-23). c) LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833) 6. LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA. 7. VOCABULARI DEL TEMA 8. BIBLIOGRAFIA
  3. 3. LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) 1788 Carles IV accedeix al tron: segueix amb la política reformista de Carles III: Despotisme Il·lustrat. 14/7/1789: assalt a la presó de la Bastilla (París; símbol del poder absolut de Lluís XVI) REVOLUCIÓ FRANCESA (1789) FRENA EL REFORMISME IL.LUSTRAT Monarquia i aristocràcia temen por entrada idees liberals; amenaça el sistema de la monarquia absoluta FLORIDABLANCA , davant el gir radical a França: CORDÓ SANITARI tancament de fronteres trencament relacions diplomàtiques amb França censura paralitza tot tipus de reformes Incapaç de normalitzar les relacions amb França Febrer 1792 es substituït pel COMTE D’ARANDA Carles IV (c.1789). F.Goya Lluís XVI i Carles IV són cosins. Tenen un pacte de família d’ajuda mútua Agost-Set.1792 detenció de Lluís XVI i proclamació república, COMTE D’ARANDA : més conciliador i francòfon (havia estat ambaixador a França). Intenta millorar les relacions amb França i va maldar per contenir la revolució PAU DE BASILEA (juliol, 1795) Gener 1793: Lluís XVI guillotinat MANUEL GODOY (1792) GUERRA GRAN (1793-1795) Aliança amb Anglaterra, Prússia ESPANYA DERROTADA ESPANYA RESTA SUBORDINADA A FRANÇA
  4. 4. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. CARLES IV. REINA MARIA LUISA DE PARMA. ANTONIIO DE BORBÓ, GERMÀ DE CARLES IV. FERNADO (VII), PRÍNCEP D’ASTÚRIES FUTURA ESPOSA DE FERNANDO VII. LUÍS, PRÍNCEP DE PARMA. CARLOS MARIA ISIDRO DE BORBÓ, GERMÀ DE FERRAN VII. 14 8. MARIA JOSEFA, GERMANA DE FERRAN VII. 9. INFANTA MARIA ISABEL. 10. INFANT FRANCISCO DE PAULA. 11. CARLOTA JOAQUINA, GERMANA DE CARLES IV. 12. INFANTA MARIA LUISA. 13. CARLOS LUIS. 14. FRANCISCO DE GOYA 3 10 8 13 6 7 9 4 2 1 5 11 12
  5. 5. LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) Cooperació dels dos països per lluitar contra el Regne Unit; destí de Carles IV unit als interessos de la política exterior de França. 1r.,Tractat de San Ildefons (1796) amb els francesos Espanya recupera l’amistat amb França amb el Tractat de San Ildefons (1795) Guerra de les Dues Taronges (1801) contra Portugal. Flota franco-espanyola contra Anglaterra= Trafalgar (1805) Raons enemistat d’Espanya amb el Regne Unit: intensificació de la política agressiva anglesa d’expansió colonial mitjançant la flota naval que hostigava als vaixells espanyols. volia dominar nous mercats per a col·locar productes industrials anglesos = amenaça pel bé més preuat d’Espanya, les colònies (= les exportacions a terres americanes era la font principal de l’economia espanyola; ningú podia comercialitzar amb les colònies) 1799 Napoleó assumeix com a cònsol el poder a França, i el 1804 es coronat emperador. França: potència perillosa tant militarment com per l’expansió de la revolució. Napoleó vol envair el Regne Unit amb 160.000 homes i necessita reforçar la seva flota amb l’espanyola per desembarcar a l’illa. Derrota de l’esquadra franco-espanyola a la batalla de Trafalgar (21-oct-1805); final del poder naval espanyol i del comerç amb les colònies Actitud hostil vers Carles IV i GODOY (Ferran VII conspirarà) Malestar social: Classes baixes: misèria Clergat: desamortitzacions per sufragar el deute. Aristocràcia: no accepta a Godoy (pel seu origen social, ser el favorit de la reina i per la política exterior que portà Espanya a l’òrbita de França) provoca CRISI ECONÒMICA (1796-1808) MALES COLLITES = CARESTIA I AUGMENT DEL PREU DEL BLAT BLOQUEIG DEL COMERCIAL COLONIAL= GUERRES AMB GRAN BRETANYA (DES DE 1796) = CRISI INDÚSTRIA EXPORTADORA EPIDÈMIES DE PESTA GROGA (1800) i CÒLERA (1804) DÈFICIT ESTATAL = CONTINUADA EMISSIÓ DE DEUTE PÚBLIC (VALS REIALS) PRIMERA DESMORTITZACIÓ DE TERRES ECLESIÀSTIQUES (GODOY)
  6. 6. Tinent General Gravina Almirall Nelson
  7. 7. 2.-LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) “Tractat de Fontainebleau”(1807) amb els francesos Després de l’èxit de la campanya de Napoleó per Fracassa la invasió anglesa, ara vol el bloqueig França, el 1804 es autoproclamat emperador. econòmic del Regne Unit i necessita neutralitzar a Portugal (aliada de UK) PLA: envair Portugal des d’Espanya amb tropes franceses i també espanyoles. Espanya signa el Tractat de Fontainebleau (1807) amb Napoleó: s’acorda la invasió i el repartiment de Portugal (el sud per a Godoy) Febrer 1808 les tropes franceses, sota les ordres de Murat, entren a GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Espanya i ocupen les fortaleses de les ciutats; exèrcit francès es comporta com a conqueridor Pla secret de Napoleó: incorporar el NE d’Espanya a França i estendre la frontera fins l’Ebre
  8. 8. 3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) 1808 tropes napoleòniques entren a Espanya amb l’excusa d’envair Portugal PERÒ volia dominar també Espanya. Descontentament popular vers la Cort Temor clergat: desamortitzacions Tractat Fontainebleau: ocupació francesa Aliances de Godoy amb França fa que els privilegiats el presentin com un individu que utilitza als reis i , amb complicitat amb Napoleó, vol impedir l’accés al tron de Ferran VII Godoy trasllada a la família reial a Aranjuez i d’aquí a Sevilla per si calia anar a Amèrica Caiguda de Godoy causes MOTÍ D’ARANJUEZ (18/3/1808) provoca Conflicte successori: Abdicació Carles IV a favor Ferran VII No es una Revolució: no es buscava canvi de règim ni polític ni social Aixecament popular (amb suport classes privilegiades) instigat per Ferran fa caure a un monarca Intervenció de Napoleó Manteniment unitat territ. Manteniment catolicisme Instabilitat a Espanya: Exili de la família reial i govern provisional (en mans de les institucions de l’AR), col.laborava amb els francesos. A Madrid la crispació va en augment desde que finals de març les tropes de Murat s’establiren a la ciutat. Revolta popular a Madrid (2 de maig 1808) Renuncia de CIV i FVII al tro espanyol Nobes i afrencesats masses populars fidels a la monarquia, i grups reformistes (lluita contra l’invasor oportunitat per “fundar” Estat lliberal) provoca La resistència I la guerra del francès Les juntes Juntes locals i provincials Junta Suprema Central Governativa Abdicacions de Baiona (maig 1808) Suport Josep I Bonaparte, rei d’Espanya i de les Índies Oposició
  9. 9. El motí d’Aranjuez (1808) Conseqüències • • dimissió de Godoy abdicació de Carles IV a favor de Ferran Les actituds davant l’ocupació Poble sense ideologia Lluiten contra l’invasor estranger • Burgesos, liberals Volen un sistema parlamentari liberal • Il·lustrats Volen Ferran VII, però amb un programa de reformes • patriotes • Noblesa, Església Volen tornar a l’Antic Règim amb Ferran VII Afrancesats: Intel·lectuals Alts funcionaris Part de la noblesa Creien en les reformes del nou règim
  10. 10. “Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por más tiempo el grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso para reparar mi salud gozar en clima más templado de la tranquilidad de la vida privada; he determinado, después de la mas seria deliberación, abdicar mi corona en mi heredero y mi muy caro hijo el Príncipe de Asturias. Por tanto es mi real voluntad que sea reconocido y obedecido como Rey y Señor natural de todos mis reinos y dominios. Y para que este mi real decreto de libre y espontánea abdicación tenga su exacto y debido cumplimiento, lo comunicaréis al consejo y demás a quienes corresponda. Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don Pedro Cevallos”. Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808.
  11. 11. 2.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) 1808 tropes napoleòniques entren a Espanya amb l’excusa d’envair Portugal PERÒ volia dominar també Espanya. Descontentament popular vers la Cort Temor clergat: desamortitzacions Tractat Fontainebleau: ocupació francesa Aliances de Godoy amb França fa que els privilegiats el presentin com un individu que utilitza als reis i , amb complicitat amb Napoleó, vol impedir l’accés al tron de Ferran VII Godoy trasllada a la família reial a Aranjuez i d’aquí a Sevilla per si calia anar a Amèrica Caiguda de Godoy causes MOTÍ D’ARANJUEZ (18/3/1808) provoca Conflicte successori: Abdicació Carles IV a favor Ferran VII No es una Revolució: no es buscava canvi de règim ni polític ni social Aixecament popular (amb suport classes privilegiades) instigat per Ferran fa caure a un monarca Intervenció de Napoleó Manteniment unitat territ. Manteniment catolicisme Renuncia de Carles IV i Ferran VII al tro espanyol Instabilitat a Espanya: Exili de la família reial i govern provisional (en mans de les institucions de l’AR), col.laborava amb els francesos. A Madrid la crispació va en augment desde que finals de març les tropes de Murat s’establiren a la ciutat. Revolta popular a Madrid (2 de maig 1808) Nobes i afrencesats masses populars fidels a la monarquia, i grups reformistes (lluita contra l’invasor oportunitat per “fundar” Estat lliberal) provoca La resistència I la guerra del francès Les juntes Juntes locals i provincials Junta Suprema Central Governativa Abdicacions de Baiona (maig 1808) Suport Josep I Bonaparte, rei d’Espanya i de les Índies Oposició
  12. 12. He tingut a bé donar als meus estimats vassalls l'última prova del meu paternal amor. La seva felicitat, la tranquil·litat, prosperitat, conservació i integritat dels dominis que la divina providència tenia posats sota el meu Govern, han estat durant el meu regnat els únics objectes dels meus constants desvetllaments. Quantes providències i mesures s'han pres des de la meva exaltació al tron dels meus augusts majors, totes s'han dirigit a tan justa fi, i no han pogut dirigir-se a un altre. Avui, en les extraordinàries circumstàncies en què se m'ha posat i em veig, la meva consciència, el meu honor i el bon nom que haig de deixar a la posteritat, exigeixen imperiosament de mi que l'últim acte de la meva Sobirania únicament s'encamini a l'expressada fi, a saber, a la tranquil·litat, prosperitat, seguretat i integritat de la monarquia del tron de la qual em separo, a la major felicitat dels meus vassalls de tots dos hemisferis. Així doncs, per un tractat signat i ratificat, he cedit al meu aliat i car amic l'Emperador dels francesos tots els meus drets sobre Espanya i Índies; havent pactat que la corona de les Espanyes i Índies ha de ser sempre independent i íntegra, com ha estat i estat sota la meva sobirania, i també que la nostra sagrada religió ha de ser no solament la dominant a Espanya, sinó també l'única que ha d'observar-se en tots els dominis d'aquesta monarquia. Tingueu-ho entès i així ho comunicareu als altres consells, als tribunals del regne, caps de les províncies tant militars com a civils i eclesiàstiques, i a totes les justícies dels meus pobles, a fi que aquest últim acte de la meva sobirania sigui notori a tots en els meus dominis d'Espanya i Índies, i que commogueu i concorrin al fet que es portin a degut efecte les disposicions del meu car amic l'emperador Napoleó, dirigides a conservar la pau, amistat i unió entre França i Espanya, evitant desordres i moviments populars, els efectes dels quals són sempre l'estrall, la desolació de les famílies, i la ruïna de tots. Dau a Baiona en el palau imperial anomenat del Govern a 8 de maig de 1808. Jo el Rei. Al Governador interí del meu consell de Castella. Gazeta de Madrid, divendres 20 de maig de 1808
  13. 13. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Josep I Bonaparte (1808) Motin de Aranjuez (1808) La carga de los mamelucos, Goya. Fusilamientos del dos de mayo, Goya.
  14. 14. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Organització de la resistència: les Juntes Membres escollits per votació PERÒ Juntes controlades per les classes privilegiades Expulsar l’exèrcit francès Restituir el retorn de Ferran VII Tb van dur reformes politicosocials; organtizà les Corts a Cadis Objec. Negativa població a la sobirania francesa Passivitat govern provisional als invasors causes Organització jeràrquica JUNTES Locals Supremes Provincials Suprema central governativa (Floridablanca) Buit de poder corregit pels eclesiàstics, propietaris i sectors cultes organitzant les...... Govern sobirà (poder delegat pel poble): exemple crisis AR. Fruit de la guerra i no de Rev. Política Atenció: el poble volia: retorn de Ferran VII (per solucionar problemes heretats de Carles IV) Sistema polític tradicional (absolutisme i religió catòlica) reacció invasió estrangera no suport generalitzat als ideals liberals de la Rev. Francesa Delegats Juntes Provincials 30 membres En absència del rei assumeix tots els poders sobirans i s’estableix com a màxim òrgan de govern
  15. 15. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Organització de la resistència: Guerrilles i Setges Expulsar l’exèrcit francès Ataquen per sorpresa Destrucció d'instal·lacions Interfereixen moviments i assalten combois d’abastiment Sotmeten als francesos a una forta pressió i desgast permanent LLAURADORS, ESTUDIANTS, ADVOCATS, MILITARS, CLERGUES Objec. MEMBRES DESINTEGRACIÓ DE L’EXÈRCIT REIAL (1808) = INCAPAÇA DE FER FRONT A L’EXÈRCIT FRANCÉS causes C0MPLICITAT DEL POBLE GUERRILLES CONEIXEN EL TERRITORI Buit de poder MILITAR= INICIATIVA POPULAR ESPONTÀNIA SETGES GIRONA TARROGONA Petits grups locals coneixedors del territori, escamots de 30 a 50 membres = 55.000 homes Suporten bombardejos durant mesos Immobilitzen part de l’exèrcit francès Impedeixen l’avanç cap a la Mediterrània Elevats costos en vides i infraestructures a pressió i desgast permanent SARAGOSSA
  16. 16. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) El regnat de Josep Bonaparte, rei d’Espanya i de les Índies. CARTA CONSTITUCIONAL: document atorgat pel rei que té un caràcter restringit, per la qual cosa estableix una monarquia autoritària i no reconeix la divisió de poders. Napoleó convoca Corts a Baiona (Juny 1808) raó Obediència al nou sobirà a mig camí entre absolutisme i liberalisme Aprovar nova carta constitucional (Estatut de Baiona) Tot i els drets (llibertat d’imprempta) poques ref. socials i adm. objectiu Suprimir bases jurídiques AR Manteniment monarquia autoritària i conservadora Iniciar reformes moderades Acceptat per Guerra Francès Falta de mitjans No va entrar en vigor però… Part de la noblesa Afrancesats Militars Napoleó va prendre decissions importants: Alt clergat Veien França com Un model de progres i modernització, però eren… territori sota control exèrcit; expoli. Alta burgesia Catalunya incorporada a França Abolir Inquisició Suprimir convents Conservadors (punt de vista polític) Volien política pròpia del Des.Il.lustrat amb nova dinastia Conservar el seus estatus i càrrecs Desamortitzar bens Igualtat espanyols davant lleis, imposots i accés càrrecs públics
  17. 17. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Les postures durant el conflicte La invasió francesa i la fallida del model polític, social i econòmic de l’Antic Règim, va comportar la presa de postura dels diferents corrent ideològics davant la presència francesa I el nou règim napoleònic. Afrancesats: nombrosos intel·lectuals, alts funcionaris i part de la noblesa. Creien en les possibilitats Reformistes del nou règim. Nombre petit de seguidors. Resistència antifrancesa: la majoria de la població s’oposava a la invasió. La noblesa i clergat volien el retorn a la vella monarquia absolutista amb Ferran VII, defensaven la tradició i la religió catòlica. Il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos) volien la victòria davant els francesos i el retorn de Ferran VII, del qual s’esperava, però, que impulsés reformes que permetés la vigència de la vella monarquia amb la modernització del país. Sectors liberals, la burgesia i els intel·lectuals: veien en la situació revolucionaria creada per la guerra l’ocasió, tot i el seu nombre escàs, d’influir en la transformació de l’Espanya de l’Antic Règim en un sistema liberal-parlamentari. Promulgació d’una Constitució que promulgués la sobirania nacional i la divisió de poders, i un model econòmic i social que permetés el desenvolupament del capitalisme. Gran part de la població, al marge d’ideologies, afrontà la guerra com un moviment de defensa contra l’invasor estranger. La majoria volia un retorn a la vella monarquia I la defensar del restabliment del poder de l’Església catòlica. Amb la seva rebel·lia contra la monarquia Josep I Bonaparte, adoptava actitud revolucionaries.
  18. 18. 2. LA GUERRA CONTRA EL FRANCÉS (1808-1814) MOTI D’ARANJUEZ (març, 1808)= DESTITUCIÓ DE GODOY, ABDICACIÓ DE CARLES IV ABDICACIONS DE BAIONA (maig, 1808) = NAPOLEÓ MITJANCER ENTRE CARLES IV I FERRAN VII ESTATUT DE BAIONA (1808) = MONARQUIA AUTORIÀTIA I CONSERVADORA LLIBERTATS I IGUALTAT , PERÒ POQUES REFORMES SOCIALS LIQUIDACIÓ DEL SISTEMA SENYORIAL, SUPRESSIÓ INQUISICIÓ, DESAMORTIZACIÓ TERRES ESGLÉSIA I DESVINCULACIÓ DE LES PRIMOGENITURES I MANS MORTES (ESGLÉSIA, NOBLESA, MUNICIPIS) JOSEP I BONAPARTE (7/07/1808) INTENT REFORMISTA D’APLICAR L’ESTATUT DE BAIONA REFORMES SUPEDITADES A LES NECESSITATS MILITAR DE LA CONQUESTA VIOLENTA ACTUACIÓ DE L’EXÈRCIT IMPERIAL (REQUISES, DETENCIONS, AFUSELLAMENTS GOVERN IL.LEGÍTIM PER A LA MAJORIA = SUPORT DELS AFRANCESATS = PART DE LA NOBLESA, CLERGAT I ALTA BURGESIA = CONSERVADORS, VOLEN MANTENIR CÀRRECS, REFORMES NECESSÀRIES
  19. 19. FASES DE LA GUERRA 1. 1808 EIXIDA DEL MEMBRES DE LA FAMÍLIA REIAL CAP A FRANÇA REVOLTA POPULAR EN MADRID I ALTRES (MÒSTOLES, VALÈNCIA, SARAGOSSA, VALLADOLID REPRESSIÓ = AFUSELLAMENTS DELS 2 i 3 de maig PÈRDUA DE PODER DE LES INSTITUCIONS DE LA MONARQUIA APARICIÓ DE LES JUNTES D’ARMAMENT I DEFENSA = PROCÉS REVOLUCIONARI REPRESENTANTS LOCALS I PROVINCIALS (CLERGAT, BURGESOS, NOBLES JUNTA SUPREMA CENTRAL RESIDENT A SEVILLA I CADIS = COORDINA EL PROCÉS CULMINA EL PROCÉS DE TRENCAMENT AMB LES INSTITUCIONS OFICIALS RECONEIXEMENT DE FERRAN VII COM A SOBIRÀ LEGÍTIM, ACTUA EN NOM SEU PACTE AMB ANGLATERRA RESISTÈNCIA CONTRA L’INVASOR DEFENSA DE LES CIUTATS = SETGES DE SARAGOSSA, GIRONA, TARRAGONA PARTIDES GUERRILLERES = ESCAMOTS DE 30-50 MEMBRES = 55.000 HOMES= MIQUELETS, SOMETENTS ATACS PER SOPRESA DESTRUCCIÓ D’INSTAL.LACIONS CLAUS SABOTATGE DE COMUNICACIONS I ABASTIMENTS = CONEIX TERRITORI I SUPORT POBLACIÓ CIVIL ASPECTE MILITAR L’EXÈRCIT FRANCÈS OCUPÀ EL PAÍS. (MURAT) ENFONSAMENT DE L’EXÈRCIT TRADICIONAL ESPANYOL ENFRONTAMENT ARMAT I VICTÒRIA DE CASTAÑOS BAILEN (JULIOL 1808), BRUC. GIRONA
  20. 20. 2. 1808-1812 NAPOLEÓ I LA GRAN ARMEÉ (250.000 HOMES)= FINALS 1808 ACCIÓ GUERRILLERA (ESPOZ I MINA, CURA MERINO, EL ENPECINADO) + EXÈRCIT ORGANITZAT PER LA JUNTA SUPREMA (MILÍCIES, SOMETENTS) + SUPORT ANGLÉS = GUERRA DE DESGAST RESISTÈNCIA DE SARAGOSSA I GIRONA (CAIGUDA 1809) DERROTES MILITARS ESPANYOLES I CONSOLIDACIÓ FRANCESOS, MENYS CADIS = CONEIX TERRITORI I SUPORT POBLACIÓ CIVIL 3. 1812-1814 EXCESSIU DESPLEGAMENT DE L’EXÈRCIT FRANCÈS CONTÍNUAMENT FUETEJAT PER LA GUERRILLA. NAPOLEÓ RETIRA TROPES PER LES DIFICULTATS AL FRONT RUS. GRAN BRETANYA (WELLINGTON) INTERVÉ DES DE PORTUGAL CONTRA L’EXÈRCIT FRANCÈS. (1812) VICTÒRIA DECISIVA DE WELLINGTON A ARAPILES (1812). RETIRADA FRANCESA DE MADRID. PERSECUCIÓ DELS FRANCESOS: DERROTATS A VITÒRIA I A SAN MARCIAL (1813). NAPOLEÓ I FERRAN VII SIGNEN EL TRACTAT DE VALENÇAY. RETIRADA DE L’EXÈRCIT FRANCÈS. (1814) FERRAN VII ENTRA A ESPANYA PER ABOLIR LA CONSTITUCIÓ I INICIAR UNA REACCIÓ ABSOLUTISTA
  21. 21. Juan Martín Díez, El Empecinado La Batalla de Bailén (1808) Francisco Espoz y Mina Jerónimo Merino Cob
  22. 22. El Gran día de Gerona, de César Álvarez Dumont
  23. 23. LA SIGNIFICACIÓ DE LA GUERRA DEL FRANCÉS (1808-1814) Context de crisi de l’Antic Règim a Espanya, la guerra actua suposa l’esclat final La conflictivitat política i social augmenta a partir de la invasió francesa = fragilitat de l’Estat absolut. Introducció de reformes dins del marc de les revolucions liberals (Revolució de 1789) La Guerra contra el Francés = inici de l’època contemporània a Espanya. Presenta diferents denominacions a causa de la diversitat de conflictes que van coexistir dins de la mateixa guerra. Conflicte Peninsular Guerra Peninsular Guerra de la Independència Guerra Napoleònica Guerra del Francés
  24. 24. 1. CONFLICTE PENINSULAR conflicte peninsular per Espanya i Portugal, en el context de les guerres napoleòniques. La invasió de Portugal per part de la França napoleònica el 1807 buscava el control de l’accés al mar i el bloqueig d’Anglaterra. El monarca portuguès abandonarà el país marxant a Brasil i deixant una Junta de Govern. Ferran VII també abandonarà Espanya després de les abdicacions de Baiona. Tots dos països introduiran les juntes de govern de representació política que a Portugal no tindran cap connotació revolucionària, en canvi a Espanya conduiran cap a la revolució. 2. LA GUERRA PENINSULAR la historiografia britànica posarà l’èmfasi en l’actuació de l’exèrcit britànic de Wellington a la península i anomenarà el conflicte com a guerra peninsular. L’exèrcit britànic amb l’ajuda de les restes de l’exèrcit portuguès i de les guerrilles espanyoles s’imposaria en la guerra. Wellington recolzarà Ferran VII i no tindrà cap simpatia per la Constitució de Cadis de 1812.
  25. 25. 3. LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA per a la historiografia espanyola el conflicte es tracta d’una guerra d’independència = mite fundacional del nacionalisme espanyol. = el poble espanyol aixecat en armes contra els francesos. La NACIÓ ESPANYOLA apareix en aquest moment. En el context de la guerra napoleònica es buscarà un canvi de règim polític i dinàstic. La denominació de Guerra de la Independència prové de l’àmbit liberal que li donava un contingut romàntic: el poble lluitant contra un enemic invasor a la recerca de la llibertat i la independència del seu territori. La guerra i la revolució serien dos elements que conviurien en el mateix conflicte. Els espanyols es dividiran en afrancesats i patriotes provocant un conflicte intern paral·lel a la guerra que buscava la regeneració estructural del país. Els afrancesats seran considerats traïdors a Espanya. En els cercles absolutistes propers a Ferran VII es denominaria el conflicte com a guerra napoleònica per a ressaltar el conflicte dinàstic entre els Borbons i la nova dinastia napoleònica, obviant el component d’emancipació liberal que comportava el terme independència.
  26. 26. 4. LA GUERRA NAPOLÈONICA, Aquesta denominació hui encara perdura dins de la historiografia francesa que analitza el conflicte com un episodi més dels produïts dins de l’Europa enfrontada a Napoleó. 5. LA GUERRA CONTRA EL FRANCÉS Per contra, en l’àmbit català, des de l’obra de Jaume Vicens Vives, es parlarà de Guerra del Francès cert grau de xenofòbia contra l’invasor francès heretada dels conflictes existents des del segle XVII amb els enfrontaments bèl·lics de la Guerra dels Trenta Anys i l’amarg record de la derrota en la Guerra de Successió. És una denominació que expressa la diversitat de conflictes que van coexistir dins de la mateixa guerra i que, possiblement, resumeix millor el que realment estava succeint.
  27. 27. 3.- LES CORTS DE CADIS: UNA REVOLUCIÓ LIBERAL La transformació de l’estat absolutista a Espanya va ser possible gràcies a les Corts reunides a la ciutat de Cadis l’any 1810. Entre el 1810 i el 1814, aquells Corts van redactar la primera constitució de la història d’Espanya i van posar els fonaments del nou estat liberal. la Junta Suprema Central Regència: govern d’un estat monàrquic en absència o incapacitat del monarca. Govern provisional fins 1810 Liberals, il·lustrats i absolutistes. Diputats escollits per la Junta Provincial entre els exiliats a Cadis; majoria de liberals (imposaran els seus principis) Es dissol per problemes interns i ineficàcia militar Junta de Regència Corts a Cadis convoca Assumeixen la sobirania nacional. Assemblea Nacional Constituent Objectiu: Desmantellament de l’A.R. Aplicació idees il·lustrades. Elaboració d’una constitució (carta magna): nou ordre polític i jurídic Elaboren una Assemblea Nacional Constitució de 1812 Poder legislatiu Reformes socials i econòmiques: llibertat de premsa Abolició de la Inquisició Liberalisme econòmic Sobirania nacional: poder en la nació (mitjançant els seus representants en les Corts). La nació era l’encarregada d’elaborar les lleis fonamentals Divisió de poders: Legislatiu: Les Corts (representant del poble) Executiu: el Rey. Fer complir les lleis. Dret a vet suspensiu de lleis. Judicial: els tribunals jutjaria qui no complís les lleis Sufragi censatari indirecte: homes de més de 25 anys i que paguen impostos Monarquia parlamentària Igualtat davant la llei Religió catòlica i única Llibertat comercial Abolició dels gremis i del règim senyorial Moderada desamortització de béns eclesiàstics NO VA TENIR APLICACIÓ PRÀCTICA: guerra i Espanya no havia una burgesia liberal consolidada; noblesa i clergat gran influència social i política. ABOLIDA amb retorn de Ferran VII (1814)
  28. 28. Estructura de l’Estat = Monarquia limitada basada en la divisió de poders i no en el dret diví Sobirania nacional: poder en la nació (mitjançant els seus representants en les Corts). La nació era l’encarregada d’elaborar les lleis fonamentals Divisió de poders: Legislatiu: Les Corts UNICAMERALS (representant del poble) Constitució de 1812 • Elaboració de les lleis. • Aprovació dels pressupostos • Aprovació dels Tractats internacionals • Comandament de l’exèrcit. • Mandat dels diputats un període de 2 anys i eren inviolables en l’exercici de les seues funcions Executiu: el Rei cap de l’executiu. Fer complir les lleis. Posseïa la direcció del govern i intervé en l’elaboració de les lleis a través de la INICIATIVA I SANCIÓ Dret a vet suspensiu de lleis. Les decisions del monarca han de ser REFRENDADES per un ministre = responsable penal. Judicial: els tribunals jutjaria qui no complís les lleis Competència exclusiva dels tribunals Codi de dret Civil, Criminal (Penal) i Comercial Inamobilitat dels jutges, Garanties processals (HABEAS CORPUS) DECLARACIÓ DRETS DEL CIUTADÀ LLIBERTAT DE PENSAMENT, IGUALTAT LEGAL DELS CIUTADANS, DRET DE PROPIETAT, DRET DE PETICIÓ Sufragi Masculí censatari indirecte: homes de més de 25 anys i que paguen impostos Confessionalitat catòlica de l’estat = compromís entre els sector liberals i absolutistes Divisió territorial: territori dividit en províncies governades per una Diputació Provincial . MUNICIPIS ELECTIUS PER A GOVERNAR POBLES I CIUTATS. MILÍCIA NACIONAL local i provincial ALTRES INNOVACIONS: Exèrcit nacional i Servei Militar obligatori, Reforma fiscal (reorganització impostos) i de la Hisenda, Ensenyament PRIMARI obligatori i públic.
  29. 29. Reunió de les Corts a Cadis Promulgació de la Constitució de Cadis. Juraments dels diputat de les Corts de Cadis a l’església major de San Fernando. Exposat en el Congrés de Diputats de Madrid.
  30. 30. Personatges de les Cortes de Cadis Agustín Argüelles Conde de Toreno General Elío (absolutista) Diego Muñoz Torrero
  31. 31. 3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Espanya després de la guerra. El 1814 les conseqüències de la guerra es van fer notar a Espanya. Negatives Demogràfiques: 500.000 baixes espanyoles (11 M de població el 1807); a les baixes pel combat també per epidèmies i hambrunes. 12.000 afrancesat abandonaren Espanya. Econòmiques: Desastre de guerra, Goya grans danys econòmics. ciutats com Saragossa, Astorga, Girona o San Sebastià va ser arrasades. destrucció dels camps:empitjoraren la situació dels camperols. es va arruïnar la incipient indústria tèxtil catalana paralització del comerç amb Amèrica Llatina. a les dificultats financers tradicionals s'afegeix un endeutament (pagament als aliats anglesos, falta de recaptació,..fa que el 1814 les despeses fossin més grans i els ingressos menors; queda la solució del préstec i per tant d’un d’endeutament major) Positives La guerra va permetre un procés polític que va donar entrada al primer liberalisme constitucional espanyol. moviments demogràfics i socials: a l’exèrcit hi havien accedit pagesos, artesans i burgesos en funció de la capacitat de cada un i no segons el seu naixement, i la inamovible estructura dels Repercussió internacional: la inesperada resistència del poble espanyol fou de les causes de la derrota final de Napoleó a Europa. A Amèrica, els criollos aprofitaren el buit de poder per a activar el procés d’independència. estaments s’havia trencat.
  32. 32. 5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
  33. 33. La restauració de l’absolutisme Tractat de Valençay (desembre 1813) • Fernando accepta les propostes de Napoleó, aparenta no tenir inconvenient en romandre en l’exili. • Prudència: vol conèixer la situació abans d’entrar a Espanya. • • • • • • • Pau Retorn a les fronteres de 1808 i retirada de tropes Retorn a las condicions comercials de Utrecht (1713) Restitució dels afrancesats en la seua posició inicial Sosteniment de Carles IV i Maria Lluïsa Tractat comercial Reconeixement de Ferran VII coma rei • Fernando eludeix la seua responsabilitat en la crisi de 1808 • Desconfia de la nova situació que s’ha creat a Espanya (Corts de Cadis) • Pretén que la Regència confirme les seues decisions, ignorant a las Corts (D. 1/1/1811). • Vol continuar sent rei absolut. • Objectiu: recuperar la sobirania retornant a Espanya; necessita signar un Tractat, sense trencar amb Anglaterra. són Favorables a Anglaterra • Las Corts donen garanties als seus aliats, davant la pau signada per Ferran VII, (T. de Valençay). • Las Cortes reafirmen la sobirania i els drets de la nació, reforçant-los amb el seu paper durant la guerra. • Hom pretén mantenir el rei sota tutela de les CORTS, quan aplegue a Espanya, per tal de sotmetre’l a l’ordenament constitucional constitucional.
  34. 34. 5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) Tractat de Valençay (Desembre 1813) Escrit de 100 diputats que advoquen per la restauració del poder absolut i la derogació de la legislació liberal. FERRAN VII trona a Espanya (març 1814) Decret de maig de 1814 Manifest del Perses (València, Abril 1814) Portada del Manifest dels Perses RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME (1814-1820) Dissolució de les Corts Suspensió de la Constitució 1812. Repressió política i exili Coincideix amb Retorn de l’Absolutisme a tota Europa. Santa Aliança (Austria, Rússia, Prússia i França) Crisi econòmica i fracàs de les reformes: retorns terres desamortitzades (=reducció de les rendes a l’Estat), nobles i clergat deixen de pagar impostos al recuperar els seus privilegis Els aixecaments a Amèrica Llatina comporten despeses militars i la fi de l’arribada d’ingressos d’ultramar. provoca Només va triomfar el del... Els antics guerrillers ara són oficials de l’exèrcit Pronunciamentos liberals Tinent Coronel Riego (1820 Cabezas de San Juan, Sevilla Proclama la Constitució de 1812) Que dóna lloc al Tienent Coronel Riego TRIENNI LIBERAL (1820 - 23) Suport de ciutats importants, FVII jura Constitució i convoca les Corts
  35. 35. Manifest del perses La noblesa sempre aspira a distincions; el poble sempre intenta igualtats: aquest viu amb recels que aquella arribi a dominar; i la noblesa tem que aquell no la iguali: si, doncs, la discòrdia consumeix els governs, el que es fonamenta en tan desunits principis, sempre ha d’estar amenaçat de la seva fi [...]. La monarquia absoluta [...] és una obra de la raó i de la intel·ligència; està subordinada a la llei divina, a la justícia i a les regles fonamentals de l’Estat; va ser establerta per dret de conquesta o per al submissió voluntària dels primers homes que elegiren els seus Reis. Així que el sobirà absolut no té facultat d’usar sense raó la seva autoritat (dret que no va voler tenir el mateix Déu). Per això ha estat necessari que el poder sobirà fos absolut per prescriure als súbdits tot allò que mira a l’interès comú i obligar a l’obediència els qui s’hi neguen. El desig comú que hem de demanar, traslladant al paper els nostres vots, i el de les nostres províncies és, d’acord amb les lleis, furs, usos i costums d’Espanya [...]. Que a aquest fi es procedeixi a celebrar Corts amb la solemnitat i en la forma que se celebraren les antigues [...] que es suspenguin els efectes de la Constitució i decrets dictats a Cadis, i que les noves Corts prenguin en consideració la seva nul·litat, la seva injustícia. Manifest dels Perses (12 d’abril de 1814). [Traduït del castellà]
  36. 36. 5.2.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) TRIENNI LIBERAL (1820 - 23) immediatament Restabliment de la Constitució de 1812 + formació d’un nou govern provisional que va convocar eleccions + obertura de Corts (juny 1820) + amnistia que permet el retorn dels liberals i antics afrancesats. Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812) Però fracassà... Supressió Inquisició, mesures per liberalitzar el comerç i indústria, reforma fiscal, garantir drets i lliberat política, reforma educativa, control dels privilegis eclisiàstics, reducció del delme, Milicia Nacional (garantir l’ordre i defensar les reformes constitucionals... Debilitat dels liberals: sector moderat (reformes amb prudència) i exaltats (accelerar les reformes i enfrontar-se al rei) Funcionament complex del sistema: Corts assumeixen el poder executiu i el legislatiu, i no es definien clarament les funcions del rei i del govern Oposició absolutista: noblesa i clergat (havia perdut poder econòmic i control en l’educació) Oposició dels pagesos: l'anul·lació del delme va implicar augment dels impostos i no es beneficiaren de les terres desamortitzades. S’enfrontaren al liberalisme. Obstaculització del monarca: Mitjans legals: emparat en del dret de vet que li atorgava la constitució i va frenar la promulgació de lleis. Conspirar per organitzar un cop d’estat de la Guàrdia Reial a Madrid l’estiu de 1822 però fracassà. Partides reialistes a tot el territori espanyols i a la Seu d’Urgell es creà la Regència d’Urgell (govern absolutista provisional l’agost de 1822 després que els absolutistes prengueren la Seu d’Urgell; fou el precedent del carlisme. Fou dissolta per l’exèrcit). Insurrecció derrotada al novembre per l’exèrcit liberal dirigita per Espoz y Mina Intervenció estrangera de la Santa Aliança (potències absolutistes europees) Congrés de Verona (1815) decideix enviar Cent Mil Fills de Sant Lluís Sota comandament del Duc d’Angulema (darrer deflí de França; fill de Carles X i nebot de Lluis XVIII de França. Entrada de tropes franceses abril 1823 i s’uniren 30.000 voluntaris reialistes (milícia armada absolutista) DECADA OMINOSA (1823 - 33) Feble resistència exèrcit liberal espanyol. Setembre es rendeixen les tropes que defensaven Cadis (refugi Corts liberals) Ferran VII recupera el poder absolut
  37. 37. LA FI DE L’ANTIC RÈGIM: EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) Ruta dels Cent Mil Fills de Sant Lluís Ferran VII jura la Constitució de 1812 en la sessió d’apertura de les Corts celebrada el 9 de juliol de 1820 en el palau de Maria d’Aragó (Madrid; antiga església del Reial Monestir de l’Encarnació i acutal edifici del Senat) Duc d’Angulema.
  38. 38. Fernando VII, rei constitucional Trienni Liberal (1820-1823) Constitució de 1812 • Moderats Partides absolutistes • Exaltats • Noblesa Reformes Oposició • Clergat Corts liberals Liquidació del feudalisme en el camp Reforma fiscal amb Relacions capitalistes Libertad de industria y comercio amb Abolició gremis Oposició camperola nodreix Reacció absolutista Desenvolupament burgesia Reducció del delme Modernització política i administrativa • Democratització • Bases de la divisió provincial Milícia Nacional Defensa de la revolució
  39. 39. 4.1.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833): LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833) DECADA OMINOSA (1823 - 33) Repressió contra els liberals (es crea la Policia, que neix per substituir la Inquisició en la seva tasca depuradora): detinguts, execucions i exili dels liberals (a França i Anglaterra) depuració de l’administració i de l’exèrcit. Els que no marxaren conspiraren agrupats en societats secretes Problema econòmic: : dificultats de la Hisenda (agreujades per la pèrdua definitiva de les colònies americanes (tret de les del Carib), força a Ferran VII a partir de 1825 a col·laborar amb el sector moderat de la burgesia industria i financera de Madrid i Barcelona, concedint un aranzel proteccionista per la manufactures catalanes. Carles Maria d’Isidre (germà del rei i previsible successor) Conflicte dinàstic Oposició dels apostòlics (ultrareialista; partidaris de l’absolutisme a ultrança): noblesa i clergat. Descontents perquè… S’agrupen entorn de… No reposició de la Inquisició, dissolució dels els voluntaris reialistes permetia la presència de sospitosos de simpaties liberals dins l’administració Accions Clima de tensió política, els reialistes reclament la corona per….. 1830 neix Isabel (filla de FVII) FVII aprova la Pragmàtica Sanció Impedia que regnessis les dones Que anul·la la Llei Sàlica Guerres civils que portaran a la fi de l’absolutisme provoca Conflicte dinàstic Forta oposició dels carlins (partidaris de Carles) Porta a Guerres Carlines Maria Cristina (com a regent, FVII malalt) buscar suports en sectors propers al liberalisme Guerra dels Malcontents (Catalunya, abriloctubre1827): contra el mal govern. Aplegà sectors nobiliaris i clergat amb pagesos descontents per la crisi agrària i la progressiva introducció del capitalisme al camp (tot I el règim absolutista). Reclamaven el restabliment de l’absolutisme I de la Inquisicó, enfront del mal govern 1833 mor FVII: en el testament afirma Isabel (de 3 anys) hereva del tron i regent Maria Cristina Govern reformista, amnista pels liberals (retornen 10.000 exiliat)
  40. 40. 1792 1827 Importación de mercancías 381,3 83,8 Importación de tributos 421,3 15,1 TOTAL 802,6 98,9 Exportaciones 429,7 41,8 El comercio con América (en millones de reales)
  41. 41. 5.- LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICAI (1810-1824) La independència de les colònies americanes (1810 - 1824) Colònies americanes al Segle XVIII Van prendre Consciència d’identitat pròpia A causa de Causes de la independència Marginació dels criolls als càrrecs polítics de les colònies (rerservats als peninsulars) Corrupció dels funcionaris espanyols Integració dels criolls i indígenes a l’exèrcit Monopoli comercial espanyol La presa de consciència d’identitat La independència colònies americanes America Nord L’ajuda econòmica i militar britànica i americana (interessos comercials) Idees liberals europees van influir en les èlits criolles il.lustrades Etapes de la independència 1808 - 1814 Juntes de govern 1815 - 1824 Insurreccions (menys a Perú) Ofegades per Ferran VII Campanyes a gran escala (José de San Martín, Simón de Bolívar...) Ofensives victories: independència dels territoris menys Cuba I Puerto Rico Nous països Divisió entre criolls (classes dominants; poder ec. i pol.) i indígenes (classes explotades)
  42. 42. 5.- LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA (1810-1824) Criolls a les Índies espanyoles José de San Martín Simon Bolívar Batalla de Ayacucho (1824) Monument Batalla de Ayacucho Antonio José Sucre (“Gran Mariscal de Ayacucho)
  43. 43. Esquema- resum La crisi de l’Antic Règim (1788-1833) 1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2. La Guerra d’Independència o del Francés (1788-1814) l’absolutista Carles IV davant el radicalisme de la R. F La Guerra del Francès (de la Independencia) (1808-14) precedida per declarada per destaca la Guerra Gran (de la Convención) (1793-95) acaba amb Pau de Basilea (VII-1795): reconeix el predomini francès porta a l’aliança amb F contra A: Tractat de Sant Ildefons (1796) la derrota de Trafalgar (1805) divideix la població espanyola -2-V-1808: alçament del poble de Madrid, que s’escampa per tot el país -constitució de Juntes populars (locals, provincials i regionals) per coordinar les actuacions defensivas -primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i estabilitza la presència francesa -resistència popular: guerrilles i setges (Girona, Saragossa, Lleida, Tarragona) -annexió de Catalunya a l’Imperi francès (I-1812) -canvi del curs de la guerra amb l’ajut d’Anglaterra -XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total d’Espanya per part dels francesos agreujament crisi econòmica i hisendística segons acorda Tractat de Fontainebleau (1807) seguit de patriotes tradicionals (part clergat i noblesa) motí a Aranjuez (III-1808) -destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran -queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d’ambdós en l’Emp. -nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona patriotes liberals (burgesia, intel·lectuals il·lustrats, sectors liberals) aprofitar les possibilitats reformistes del nou règim pretenen -consentiment per a què les tropes franceses travessin Espanya fins a Portugal (aliada d’A) -conquesta i repartiment de P entre F i E -un principat per a Godoy (primer ministre) afrancesats (alts funcionaris, intel·lectuals, part noblesa) tornar a la vella monarquia, defendre la tradició i la religió aprofitar la situació revolucionària per transformar Espanya en un règim liberalparlamentari
  44. 44. 3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812 La Junta Suprema Central diputats de tots els territoris espanyols (una 20 de catalans, tant de liberals com d’absolutistes; Antoni de Capmany) convoca formades per Corts a Cadis (s’obren el IX-1810) aproven pretenen eliminar les traves de l’Antic Règim i ordenar l’Estat com un règim liberal: -supressió senyories jurisdiccionals -llibertat de treball -anul·lació dels gremis -unificació del mercat -abolició de la Inquisició -inici de la reforma agrària i la desamortització de terres comunals diverses lleis Constitució (19-III-1812) destaca drets del ciutadà: llibertats d’impremta, pensament i opinió, igualtat davant la llei, inviolabilitat del domicili, dret de petició, llibertat civil, dret de propietat altres: reorganització de l’administració (províncies i Diput. provincials), reforma dels impostos, creació d’un exèrcit nacional, obligatorietat del servei militar, creació Milícia Nacional, implantació d’un ensenyament primari públic i obligatori, confessionalitat catòlica de l’Estat, etc. unitat jurdídica del país i sobirania nacional exercida mitjançant sufragi universal, masculí (>25anys) i indirecte (elegits: segons renda) organització del poder: monarquia limitada basada en la divisió de poders: -poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració de lleis, tractats internacionals, aprovació de pressupostos, comandament de l’exèrcit) -poder executiu: monarca (direcció del govern, vet suspensiu durant dos anys) -poder judicial: administració de justícia (codis únics en matèria civil, criminal i comercial, garanties en els processos, ...)
  45. 45. 4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1) es divideix en l’inici d’un llarg període d’enfrontament entre la defensa de l’absolutisme i la del liberalisme representa El regnat de Ferran VII anul·la la Constitució i tota la legislació liberal de les Corts de Cadis (4-V-1814) destaca recolzat per restauració de l’AR gairebé del tot sexenni absolutista (1814-20) aprofita sectors absolutistes (Manifest dels Perses) la situació internacional: derrota de N, Congrés de Viena, Sta Aliança -dura repressió contra els dirigents liberals -inicis de l’oposició: burgesia liberal i classes mitjanes urbanes, part de la pagesia, militars liberals (Pronunciaments: Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...) degut a destaca trienni liberal (1820-23) pronunciament de Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) seguit d’aldarulls populars i liberals a les principals ciutats -restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertat d’indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial -noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema fiscal, del codi penal i del funcionament de l’exèrcit, disminució delme -modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional porta a -nou govern, amnistia, eleccions -acceptació Constitució per part del rei dificultats pateix monarquia: veta lleis, cerca aliança amb potències europees absolutistes pagesia (el final del règim senyorial els convertia en arrendataris que perdien els drets tradicionals i podien ser expulsats de la terra): aixecaments armats contra el liberalisme noblesa tradicional i Església (supressió rendes senyorials i delme i venda de béns monacals): organitzen partides absolutistes i una regència absoluitsta a la Seu entre liberals: moderats i exaltats
  46. 46. 4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2) es divideix en es complica amb El regnat de Ferran VII comença amb -casament amb Maria Cristina -Pragmàtica Sanció (1830): deroga Llei Sàlica -neix Isabel comporta dècada ominosa (1823-33) intervenció de la Santa Aliança (IV-1823: entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís) restauració de l’absolutisme, repressió contra els liberals, depuració de l’administració i l’exèrcit destaca pateix problemes econòmics divisions polítiques tant porta recolzen entre absolutistes moderats camp (progressiva introducció del capitalisme, baixos preus dels productes agraris) la qüestió successòria intransigents o apostòlics descontents per hisenda (despeses monarquia, pèrdua colònies) MC (regent) a apropar-se als sectors moderats (absolutistes i liberals): nou govern reformista, amnistia restauració insuficient de l’absolutisme (no s’ha reposat la Inquisició, s’han dissolt els voluntaris reialistes, es permet la presència d’alguns liberals a l’administració, ...) 1833: mor Ferran VII i reafirma el testament contra no acceptat per afavoreix acceptat per apropament al sector moderat de la burgesia financera i industrial de Madrid i Barcelona a partir 1825 (aranzel proteccionista) rebutjat per agrupats al voltant de organitzen Carles Maria Isidre, germà del rei i previsible successor inicia Guerra dels Malcontents o Agraviats (1827): sectors nobiliaris, clericals i pagesia (>20.000 homes) aixecament absolutista (primera guerra carlina) i proclamació com a rei
  47. 47. 5. La independència de l’América hispànica El regnat de Ferran VII -l’exemple dels USA -el suport de GB: volia controlar el mercat americà i pensava que li seria més fàcil un cop independents motivat per desenvolupament d’una burgesia criolla degut al creixement econòmic del s. XVIII (reactivació del comerç, explotació de nombroses plantacions, ...) coneix critica les idees de la Il·lustració -discriminació respecte als càrrecs -impostos i càrregues -control del comerç viu -primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín: ind. d’Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada (Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos) -batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo (1821), Ayacucho (1824) el procés d’independència de l’Amèrica espanyola (1810-24) aprofita -l’esfondrament de l’aparell polític espanyol degut a la invasió francesa -la crisi política produïda pel retorn a l’absolutisme -la manca de diners i tropes de la monarquia destaca produeix -nombroses guerres entre els nous països degut als interessos dels gran terratinents i les burgesies comercials -aparició de cabdills militars i reforçament dels exèrcits -pèrdua de pes polític internacional -pèrdues econòmiques per a la monarquia i la burgesia espanyola -parálisi del moviment comercial català (destinat després a les Antilles) -retorn de capitals que impulsaran el desenvolupament econòmic (inversions en indústria i terres desamortitzades)
  48. 48. VOCABULARI DEL TEMA • ABDICACIÓ • IL.LUSTRACIÓ • ABSOLUTISME • • AFRANCESATS • JUNTES • SOBIRANIA NACIONAL • CARLINS • JUNTES DE FE • SANTA ALIANÇA • LIBERALISME • VIRREGNAT • CONSTITUCIÓ • LLEI SÀLICA • VOLUNTARIS REIALISTES • CONFESSIONAL • MALCONTENTS • CORTS • MANIFEST DELS PERSES • CRIOLL • MILÍCIA NACIONAL • FRONT PATRIÒTIC • MODERATS • • CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS ESTATUT DE BAIONA • EXALTATS • GUERRILLA JUNTA SUPREMA CENTRAL • PRAGMÀTICA SANCIÓ • PRONUNCIAMENT MILITAR • REGÈNCIA • REGÈNCIA D’URGELL
  49. 49. 2.- BIBLIOGRAFIA AROSTEGUI SANCHEZ, J.; GARCÍA SEBASTIAN, M.; GATELL ARIMONT, C.; PALAFORX GAMIR, J.; RISQUES CCORBELLA, M.; HISTÒRIA D’ESPANYA, 2n. Batxillerat, Vicens-Vives, 2013. GARCÍA ALMIÑANA, E.; GOMIS LLORCA, P.; LATORRE NUÉVALOS, F.; GONZÁLEZ SALCEDO, J.; RAMÍREZ ALEDÓN, G.; SEBASTIÁN VICENT, R. HISTÒRIA 2, ECIR, 2003. GARCÍA CÀRCEL, Ricardo, El sueño de la nación indomable. Los mitos de la Guerra de la Independencia, Temas de hoy: Historia, 2007 https://sites.google.com/site/historia2btx/home http://socials.iesjuniperserra.net/ http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/ http:// ccsocials.blogspot.com.es

×