La crisi de la restauració

346 views
249 views

Published on

historia d'Espanya

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
346
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La crisi de la restauració

  1. 1. LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ
  2. 2. SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (1909)  CONFERÈNCIA D’ALGESIRES (1906) = CONSOLIDA PAPER COLONIAL D’ESPANYA EN ÀFRICA  TRACTAT FRANCO-ESPANYOL (1912)= PROTECTORAT FRANCO-ESPANYOL DEL MARROC  ESPANYA OCUPA EL SECTOR NORD: EL RIF  TERRITORI MUNTANYÓS = ENCETA EL DOMINI I PACIFICACIÓ  CERCA BENEFICIS ECONÒMICS (MINERIA, FFCC)  PRESTIGI PER A L’EXÈRCIT ESPANYOL  RECUPERAR EL PAPER DE POTÈNCIA COLONIAL  RESISTÈNCIA INDÍGENA (CABILES) CONTR LA DOMINACIÓ ESPANYOLA  BARRANCO DEL LOBO (1909= + 1000 BAIXES  AUGMENT DEL CONTINGENT DE SOLDATS ESPANYOLS = RESERVISTES AMB FILLS  MOBILITZACIO SOCIAL CONTRA L’EMBARCAMENT DELS RESERVISTES  BARRICADES  ENFRONTAMENTS AMB LES FORCES D’ORDRE PÚBLIC  SENTIMENT ANTICLERICAL = CREMA DE CONVENTS  COMITÉ DE VAGA = SOCIALISTES, ANARQUISTES I REPUBLICANS LERROUXISTES  MOVIMENT FRACASSA PER MANCA DE LIDERATGE I UNITAT D’ACCIÓ
  3. 3. REPRESSIÓ CONTRA LA MOBILITZACIÓ SOCIAL DE LA SETMANA TRÀGICA  216 CONSELLS DE GUERRA = 1700 PERSONES DETINGUDES  17 PENES DE MORT= EXECUTADES 5 = FERRER I GUÀRDIA, CÀSTIG EXEMPLAR o FUNDADOR DE L’ESCOLA MODERNA = LAICA I INNOVADORA o ONADA DE PROTESTES CONTRA L’ARBITRARIETAT DE LA REPRESSIÓ= MAURA NO!!! o DISSOLUCIÓ DE LES CORTS= GOVERN LIBERAL DE JOSÉ CANALEJAS (1910-1912)  ANTICLERICALISME = LLEI DEL CANDADO (19109  REFORMES EDUCATIVES  CANVIS EN EL SISTEMA DE RECLUTAMENT= DESAPARICIÓ DE LA REDEMPCIÓ  PROJECTE DE MANCOMUNITATS PROVINCIALS = ATURAT PER L’ASSESSINAT D’EDUARDO DATO  ASSESSINAT DE CANALEJAS (1912)= DESINTEGRACIÓ PARTIT LIBERAL  POLÍTICA SOCIAL = ELIMINACIÓ CONSUMS I NORMATIVA SOBRE EL TREBALL DE LES DONES (TREBALL NOCTURN)
  4. 4. LES FORCES DE L’OPOSICIÓ 1. REPUBLICANISME= PRINCIPAL MINORIA PARLAMENTÀRIA FRAGMENTADA EN DIFERENTS GRUPS • UNIÓ REPUBLICANA(1903)= NICOLÀS SALMERON I ALEJANDRO LERROUX= APROXIMACIÓ ALS NACIONALISMES DE CATALUNYA, P.V.,GALÍCIA • PARTIT RADICAL (1908) = ALEJANDRO LERROUX, ANTICATALANISTA • PARTIDO REFORMISMA, MELQUIADES ÀLVAREZ, A PARTIR DE 1922 MONÀRQUIC 2. NACIONALISMES  LLIGA REGIONALISTA (CONSERVADORS)  CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ (ESQUERRES)  PARTITAT NACIONALISTA BASC /COMUNIÓ NACIONALISTA BASCA  SOLIDARITAT DE OBRREROS VASCOS (=ELA-STV, actualmente)  “ABERRIS” (1921) 3. EL CARLISME = BASES SOCIALS PAÍS BASC,NAVARRA I CATALUNA, ANDALUCIA (SEVILLA-HUELVA) • MORT DE CARLOS DE BORBÓ (CARLOS VII) = SUCCESSOR JAIME DE BORBÓ • PARTIDO TRADICIONALISTA (VAZQUEZ MELLA) = GERMANÒFIL • PARTIDO CATÓLICO NACIONAL
  5. 5. 4. L’OBRERISME  PSOE =  PRESÈNCIA IMPORTANT A MADRID, ASTÚRIES I BISCAIA  CREIXEMENT EN LA DÈCADA DELS 20 = 50.000 AFILIATS  UGT = 250.000 AFILIATS  PCE (1921) = ESCISSIÓ DEL SECTOR BOLXEVIC  ANARQUISME  MAJOR PRESÈNCIA EN ANDALUSIA, ARAGÓ, ASTÚRIES I LA MEDITERRÀNIA  SOLIDARITAT OBRERA (BARNA, 1907)  CNT (1910) = APOLÍTICA, DESTRUIR EL CAPITALISME I LA VAGA GENRAL REVOLUCIONÀRIA = 700.000 AFILIATS EN 1919
  6. 6. L’IMPACTE DE LA GRAN GUERRA (1914-1923) A. INICI DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL = GOVERN D’EDUARDO DATO A. GERMANÒFILS (CONSERVADORS, MILITARS) B. ALIADÓFILS (SOCIALISTES, LIBERALS I DEMÒCRATES) B. NEUTRALITAT ESPANYOLA 1. GENERALITZACIÓ D’UN IMPORTANT CREIXEMENT ECONÒMIC 2. POSSIBILITAT DE NEGOCIS PER A LA INDÚSTRIA I CAPITALS ESPECULATIUS (BURGESIA) 3. ELEVACIÓ DELS PREUS DEL CONSUM I ESTANCAMENT DELS SALARIS (CLASSES POPULARS PERJUDICADES) 4. CREIXEMENT DEL CONFLICTE SOCIAL DE MANERA IMPARABLE 5. AL FINAL DE LA GUERRA = CRISI ECONÒMICA PER FINALITZACIÓ DE LA DEMANDA EXTERIOR C. CRISI DEL 1917 = CONTEXT GENERAL REVOLUCIONARI = REVOLUCIÓ RUSSA a) PROBLEMA MILITAR  EXCESSIUS EFECTIUS D’OFICIALS / SOLDATS  REIVINDICACIÓ MILLORES SALARIALS = AUGMENT DE SOUS I SISTEMA ASCENSOS  MANIFEST DE JUNY DE 1917 = JUNTES DE DEFENSA = GRUP DE PRESSIÓ PROFESSIONAL SENSE RELACIÓ AMB LES NECESSITATS DEL POBLE  REIVINDICACIONS ATESES = RETORN DE L’EXÈRCIT A LA FIDELITAT DE LA MONARQUIA
  7. 7. b) PROBLEMA POLÍTIC  GOVERN COMTE ROMANONES = SUBSTITUT DE DATO (1916)  CORRUPCIÓ POLÍTICA  DESCONTENTAMENT PER LES LIMITACIONS DEMOCRÀTIQUES (CORTS TANCADES)  CONSTITUCIÓ ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS (BARNA, 5-VII-1917) = REPUBLICANS, REFORMISTES I CATALANISTES  REOBERTURA DE LES CORTS, CONVOCATÒRIA ELECCIONS  REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA  DESCENTRALITZACIÓ ESTATAL  INICIATIVA DE LA LLIGA = 71 PARLAMENTARIS DE 760 = REPRESSIÓ GOVERN c) PROBLEMA SOCIAL  PROTESTA CLASSE OBRERA PER LA DEGRADACIÓ NIVELL DE VIDA  RECLAMACIÓ BAIXADA DE PRUES I CONVOCATÒRIA VAGA  VAGA DELS FERROCARRILS VALENCIANS (JUIOL)  CNT I UGT PROCLAMEN LA VAGA GENERAL (AGOST) = MADRID, BARNA, PBASC, ASTÚRIES  LA VAGA ESCLAFADA VIOLENTAMENT PER L’EXÈRCIT = LLEI MARCIAL  FRACÀS DE LA VAGA PERÒ DEBILITA EL SISTEMA = RADICALITZACIÓ OPOSICIÓ
  8. 8. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1917-1923)  CRISI POLÍTICA = NUL.LA VOLUNTAT DE RENOVACIÓ POLÍTICA DEL PARTITS DINÀSTICS  MANCA DE LIDERATGE POÍTIC  SENSE MAJORIES ESTABLES PER GOVERNAR  INESTABILITAT  GOVERNS DE CONCENTRACIÓ ( A PARTIR DE 1917) = GOVERN NACIONAL DE MAURA (1918)= CONSERVADORS +LIBERALS+ LLIGA  RETORN AL TORN DINÀSTIC (1918-1923)  INESTABILITAT  SUSPENSIÓ GARANTIES CONSTITUCIONALS  CLOENDA DEL PARLAMENT  DIVERSITAT I DEBILITAT DE L’OPOSICIÓ POLÍTICA  CRISI SOCIAL = FINAL CONJUNTURA 1aGM = CONFLICTIVITAT OBRERA  TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA  FINAL DE LA GUERRA MUNDIAL EN ESPANYA • CANVI DE LES CONDICIONS ECONÒMIQUES • DESCENS DE LA PRODUCCIÓ • AUMGENT DE L’ATUR I PUJADA DELS PREUS
  9. 9.  CONFLICTIVITAT OBRERA  TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA  FINAL DE LA GUERRA MUNDIAL EN ESPANYA • CANVI DE LES CONDICIONS ECONÒMIQUES • DESCENS DE LA PRODUCCIÓ • AUMGENT DE L’ATUR I PUJADA DELS PREUS • AUGMENT DE LA CONFLICTIVITAT OBRERA • VAGA DE LA CANADENCA (BARNA)= PARALITZACIÓ DEL SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC  TANCAMENT D’EMPRESES  REPRESSIÓ SINDICATS • TRIENNI BOLEXEVIC A ANDALUSIA (1918-21) = REVOLTES AGRÀRIES  OCUPACIÓ DE TERRES I CREMA DE COLLITES  •  MUNICIPIS CONTROLATS PELS COMITÉS DE VAGA CREIXEMENT DEL SINDICALISME RADICALITZACIÓ DE LES POSICIONS SINDICALS I PATRONALS= PISTOLERISME (1916-23) o EMPRESARIAT CATALÀ = SINDICATS LLIURES = PISTOLERISME I LOCKOUT o RESPOSTA ANARQUISTA = ATEMPTATS CONTRA AUTORITATS, PATRONS I FORCES ORDRE o PROTECCIÓ DE LES AUTORITATS = LLEI DE FUGAS o 800 ATEMPTATS = 226 MORTES= EDUARDO DATO, EL NOI DEL SUCRE, FRANCES LAYRET
  10. 10. CRISI DEL MARROC = DESASTRE D’ANNUAL (1921) a) TERRITORI INTERESSANT PER A LES COMPANYIES MINERES b) FORTA INDIGNACIÓ POPULAR PER LA SAGNIA DE SOLDATS = SENSE PREPARACIÓ MILITAR c) DESCONEIXEMENT DEL TERRITORI PEL GENERAL SILVESTRE d) DEBAT PARLAMENTARI = COMISSIÓ PICASSO = • RELACIONAVA ALFONS XIII AMB LA MALA GESTIÓ DE LA CRISI MARROQUINA • OPOSICIO CONSERVADORA A DISCUTIR ELS DETALLS (EXÈRCIT, CONSERVADORS I EL REI) • ENTREBANCS A LA DISCUSIÓ DE L’EXPEDIENT= COLP MILITAR DE PRIMO DE RIVERA
  11. 11. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30) 1. ORÍGEN DEL COLP D’ESTAT  SECTOR PARTIDARIS = MILITARS, POLÍTICS CONSERVADORS MONÀRQUICS, CLASSES DIRIGENTS  CANVIAR LA INESTABILITAT I BLOQUEIG DEL SISTEMA PARLAMENTARI  ACABAR AMB EL DESPRESTIGI DEL SISTEMA = FRAU ELECTORAL  TEMOR A LA REVOLUCIÓ SOCIAL = CONFLICTIVITAT OBRERA I CAMPEROLA  AUGMENT DE LA INFLUÈNCIA DEL REPUBLICANISME I EL NACIONALISME  DESCONTENT DE L’EXÈRCIT PER ANNUAL  EVITAR RESPONSABILITATS PER LA GUERRA DEL MARROC  VALORACIÓ DEL COLP D’ESTAT   DARRER GOVERN = PRETÉN REFORMAR LA CONSTITUCIÓ, LLEI ELECTORAL, DEL TORN DE PARTITS I LES RELACIONS LABORALS   INTENTÀ ELIMINAR LA POSSIBILITAT D’UNA DEMOCRATITZACIÓ DEL SISTEMA SOLUCIÓ INCONSTITUCIONAL OBJECTIUS DEL DICTADOR  DISCURS REGENERACIONISTA I POPULISTA  ELIMINAR ELS CACICS I EL BANDIDATGE  ACABAR AMB LA INDISCIPLINA SOCIAL  REFERMAR LA UNITAT NACIONAL
  12. 12. 2. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS a) DIRECTORI MILITAR (1923-1926)  FORMAT PER MILITARS , JOSÉ CALVO SOTELO (HISENDA) I EDUARDO AUNÓS (TREBALL)  SUSPENSIÓ DEL RÈGIM CONSTITUCIONAL I DISSOLUCIÓ CORTS  CESSAMENT DE LES AUTORITATS CIVILS = MILITARITZACIÓ  PROHIBICIÓ D’ACTIVITATS DELS PARTITS POLÍTICS I SINDICATS  ESTATUT MUNICIPAL I PROVINCIAL  DISSOLUCIÓ AJUNTAMENTS = JUNTES DE MAJORS CONTRIBUENTS  LIQUIDACIÓ DEL CONFLICTE DEL MARROC  PROHIBICIÓ DE LA LLENGUA I MANIFESTACIONS CATALANES= ABOLICIÓ MANCOMUNITAT b) DIRECTORI CIVIL  INTENT D’INSTITUCIONALITZAR EL RÈGIM  MODEL EMPRAT = FEIXISME ITALIÀ  CONVOCATÒRIA D’UNA ASSEMBLEA NACIONAL CONSULTIVA (1927)= CORPORATIVISME  REPRESENTACIÓ DE MUNICIPIS, UNIVERSITATS, ADMINISTRACIONS, PATRONALS, OBRERS  CREACIÓ DE LA UNIÓ PATRIÒTICA = PARTIT GOVERNAMENTAL  SUPORT SOCIAL A LA DICTADURA = CATOLICISME, FUNCIONARIS I CACICS RURALS  REACTIVACIÓ DEL SOMATEN = CIUTADANS ARMATS VOLUNTARIS = MANTENIMENT ORDRE PÚBLIC
  13. 13. 3. POLÍTICA ECONÒMICA I SOCIAL  CONJUNTURA INTERNACIONAL FAVORABLE = “FELIÇOS VINT”  FOMENT DE L’ECONOMIA = INDÚSTRIA I INFRAESTRUCTURES  NACIONALITZACIÓ DE L’ECONOMIA I INTERVENCIONISME ESTATAL  FOMENT DE LES OBRES PÚBLIQUES ( FFCC, CARRETERES, PLANS HIDROELÈCTRIC)  DECRET PROTECCIÓ DE LA INDÚSTRIA NACIONAL = AJUDES ECONÒMIQUES  CREACIÓ DE MONOPOLIS = TELEFÒNIA, PETROLI (CAMPSA), FOSFORERA  POLÍTICA LABORAL I SOCIAL = CODI DEL TREBALL (1926), ASSEGURANCES DE MATERNITAT, FAMÍLIES NOMBROSES, COMITÉS PARITARIS  ORGANITZACIÓ CORPORATIVA NACIONAL = SINDICALISME VERTICAL  REGLAMENTACIÓ SALARIS, CONDICIONS LABORALS I ARBITRATGE  REGULACIÓ DELS CONFLICTES LABORALS = COMISIONS PARITÀRIES  REPRESSIÓ DEL MOVIMENT SINDICAL (ANARQUISTES I COMUNISTES PERSEGUITS)  “COL.LABORACIÓ” DE LA UGT = CERTA LLIBERAT D’ACTUACIÓ  ESCASSA PREOCUPACIÓ PEL SECTOR AGRARI= PREDOMINI LATINFUNDISME  CREACIÓ DE LES CONFERACIONS HIDROGRÀFIEUQES = APROFITAMENT RECURSOS RIUS  AUGMENT DEL DÈFICIT FISCAL = EMISSIÓ DEUTE PÚBLIC
  14. 14. 4. OPOSICIÓ  ACCEPTACIÓ O PASSIVITAT DE LES FORCES POLÍTIQUES A L’INICI DE LA DICTADURA  AUMENT DE L’OPOSICIÓ CONFORME CREIX LA INSTITUCIONALITZACIÓ DEL RÈGIM a) MOVIMENT OBRER = ESCASSA CONFLICTIVITAT PERÒ PERSECUCIÓ CNT I FAI, COMUNISTES. b) REPUBLICANS = CREACIÓ ALIANÇA REPUBLICANA (LERROUX, MANUEL AZAÑA) c) NACIONALISTES CATALANS ESTAT CATALÀ (FRANCESC MACIÀ); COMPLOT DEL GARRAF CONTRA EL REI (1925); INVASIÓ DE CATALUNYA PER ESTAT CATALÀ (PRATS DE MOLLÓ, 1926) d) PART DE L’EXÈRCIT= SANJUANADA e) INTEL.LECTUALS I ESTUDIANTS = MOBILITZACIONS CONTRA EL RÈGIM = PROTESTES CONTRA LA LLEI DE REFORMA UNIVERSITÀRIA = UNAMUNO I ORTEGA (1929) 4. EL FINAL DE LA DICTADURA  CREIXENT IMPOPULARITAT DE LA DICTADURA A PARTIR DE 1928  AUGMENT DE LA OPOSICIÓ I CRÍTIQUES AL SISTEMA AUTORITARI  DIMISSIÓ I EXILI DEL DICTADOR A PARÍS (1930)  DICTABLANDA DEL GENERAL BERENGUER (GENER, 1930-FEBRER 1931)  INTENT DE RECUPERACIÓ DE LA NORMALITAT CONSTITUCIONAL  DESPRETIGI DE LA MONARQUIA ALFONSINA= COL.LABORACIÓ AMB LA DICTADURA  GREUS DIFICULTATS PER TORNAR AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ= DESPRESTIGI  INCAPACITAT PER ORGANITZAR LA TORNADA AL SISTEMA CONSTITUCIONAL
  15. 15.  PACTE DE SANT SEBASTIÀ (agost, 1930)  ALIANÇA ANTIMONÀRQUICA DE FORCES REPUBLICANES I CATALANISTES  COMITÉ REVOLUCIONARI PRESIDIT PER NICETO ALCALÀ ZAMORA  PSOE I UGT S’INCORPOREN AL PACTE  INSURRECCIÓ A JACA (desembre, 1930)  GOVERN ALMIRALL AZNAR (febrer-abril, 1931)  AUGMENTA L’OPOSICIÓ A LA MONARQUIA  ORGANITZA ELECCIONS MUNICIPALS = PLANTEJADES COM UN PLEBISCIT  VICTÒRIA DE LES FORCES MONÀRQUIQUES (22000 regidors contra 8000 regidors republicans)  VICTÒRIA DELS REPUBLICANS EN LES PRINCIPALS CIUTATS (MONÀRQUICS EN EL MÓN RURAL)  ELS RESULTATS SÓN CELEBRATS COM UNA CENSURA A LA MONARQUIA  MANIFESTACIONS POPULARS DEMANANT LA REPÚBLICA  ABDICACIÓ DEL REI 14 ABRIL DE 1931 = PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA

×