Esquema comparatiu constitucions xix

1,979 views
1,607 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,979
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,161
Actions
Shares
0
Downloads
18
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Esquema comparatiu constitucions xix

  1. 1. ESQUEMA COMPARATIU DE LES CONSTITUCIONS ESPANYOLES DEL s XIX ESTATUT DE BAIONA (juliol 1807) Cert caràcter liberal. Conté elements essencials pel desenvolupament del comerç, disminuir el poder de la noblesa i potencia la burgesia: Principis generals: caràcter ideològic suprimeix privilegis comercials Llibertat d’indústria i comerç Supressió d’e duanes interiors Disminució de fideïcomisos Igualtat del sistema de contribucions Prohibició de “puresa de sang” per a càrrecs Les Corts Reunides almenys una vegada cada tres anys. Elaboren les lleis Aproven el pressupost per 3 anys i en controlen l’aplicació. Presentació de queixes contra els ministres. 172 membres: 25 clergat; 25 nobles; 62 del poble(províncies i colònies); 30 de les ciutats; 15 representants del comerç i 15 de les universitats (nomenats pel Rei) Reunides almenys cada 3 anys i sessions secretes El Senat Vitalici. Nomenat pel Rei Defensa de la llibertat individual. Decideix la suspensió de la Constitució CONSTITUCIÓ DE CADIZ (març 1812) Compromís entre liberals i absolutistes. Controla l’actuació del Rei Caràcter molt liberal Crea la Milícia Nacional en defensa dels principis liberals Estableix el servei militar obligatori. Sobirania nacional ESTATUTO REAL (abril de 1834) Es fonamenta en les lleis tradicionals de la monarquia i rebutja la base liberal. El seu objectiu: organitzar un règim polític oligàrquic. CONSTITUCIÓ DE 1837 (juny) CONSTITUCIÓ DE 1845 (maig) CONSTITUCIÓ DE 1869 (juny) CONSTITUCIÓ DE 1873 (juliol) CONSTITUCIÓ DE 1876 (juny) CONSTITUCIÓ DE 1931 (desembre) Pretén trobar un terme mig entre la Constitució de Cadis i l’Estatut Reial. Intenció de ser consensuada per progressistes i moderats. L’objectiu és fer un règim polític moderat que asseguri el domini polític i social de l’oligarquia. Consolida l’hegemonia de l’oligarquia agrària i financera i margina la burgesia. Pot considerar-se la primera Constitució democràtica. Constitució que no es va aprovar. L’interès més gran és que proposa una estructura federal de l’Estat. Trenca amb el centralisme dels moderats. S’organitza en règim intermedi entre presidencialista i parlamentari Les línies mestres són les de la constitució de 1845 amb alguns drets del 1869 Model que permet el predomini del monarca, la corrupció electoral i la fabricació de majories artificials. Sobirania compartida entre el Rei i les Corts. Sobirania nacional República democràtica de treballadors. Crea unes institucions que donen el màxim protagonisme a les Corts republicanes. Es reforma l’estructura de l’Estat: preveu l’existència d’autonomies que no poden federarse. No diu res de la sobirania, per tant, per deducció resideix en el Rei. Sobirania nacional Constitució molt difícil de reformar: molt rígida. Unicameral Bicameral: Bicameral Institució central i representativa Es reuneixen anualment (període fixat) 1. Procuradores del Elaboren les lleis. Reino (una mena de Senat) format per nobles en nombre il·limitat. Els seus membres han de posseir grans rendes i són nomenats per la reina. Funcions consultiva i mig legislativa. No pot debatre assumptes no plantejats per la Corona Aproven les lleis. Aproven el pressupost anual. Poden censurar el govern (això actua com a contrapès a la potestat reial de nomenar ministres) Nomenen el Regent. Pren decisions respecte la successió de la Corona Tractats internacionals Fixa les contribucions anuals Controla l’Exèrcit Etc Els diputats són per 2 anys i és inviolable. Reino (cambra baixa) elegits 2. Próceres del Té dret de Petició al Rei. Les lleis s’han d’aprovar a les dues Cambres i pel Rei. Sobirania popular Preveu, però, la primacia de l’Estat. Hi ha 17 Estats federats i cada un pot fer la pròpia Constitució. Bicameral Ja no poden nomenar el regent No existeix la “moció de censura”, però era una pràctica consuetudinària. El Senat és semielectiu Bicameral Bicameral: Congrés dels diputats elegit per sufragi universal i directe sense condicions per a ser elegible. Senat elegit per sufragi universal però amb algunes condicions (tenir 40 anys, haver ostentat un càrrec important, tenir títol superior, ser un gran propietari agrari...) El Congrés, amb poders legislatius superiors al Senat Posseeix la facultat legislativa. Ben regulats el calendari de reunions. Interpel·len i censuren el govern. Senat vitalici totalment nomenat pel rei entre altes categories (noblesa, exèrcit, església, alts càrrecs etc) El Senat: càmara territorial (4 representants per cada Estat) No té capacitat legislativa. Té capacitat suspensiva per 1 any Controla la constitucionalitat de les lleis. Bicameral: Congrés i Senat El Congrés i el Senat tenen la potestat legislativa, junt amb el Rei. Les Corts posseeixen dret de veto junt amb el Rei Són convocades, suspeses o dissoltes pel Rei Hi ha diversos tipus de senadors: els de dret propi (noblesa, alts càrrecs de l’exèrcit i l’Església...); els nomenats pel Rei,.Tots vitalicis; i els nomenats per les corporacions i grans els grans contribuents. Unicameral El Congrés dels diputats té molt àmplies competències legislatives. Es preveu la participació popular en les lleis (referèndums i iniciatives populars) Tenen limitacions derivades de les competències dels parlaments regionals autònoms.
  2. 2. ESQUEMA COMPARATIU DE LES CONSTITUCIONS ESPANYOLES DEL s XIX ESTATUT DE BAIONA CONSTITUCIÓ DE CADIZ (juliol 1807) (març 1812) Monarquia limitada Cap de l’Estat Monarquia limitada El Rei nomena els ministres El Rei dirigeix el govern (poder executiu) Intervé en les lleis per iniciativa i per sanció Designa els Senadors. Ostenta el poder Executiu Pot fer Decrets-llei Llibertat individual Posseeix dret de veto ( 2 anys) Les decisions han de ser refrendades pels ministres Típicament liberals: Habeas Corpus Declaració de drets Llibertat civil No turment ni incomunicació dels presos. Llibertat d’impremta CONSTITUCIÓ DE 1837 (juliol) Monarquia molt poc limitada Monarquia limitada. Convoca, suspèn i dissol les Corts. Nomena el President de les Corts Separació de poders deficient: El Rei pot emetre decrets llei (poder legislatiu), convoca les Corts i ostenta el poder executiu amb amplia potestat. El Consell d’Estat és l’òrgan consultiu i resol problemes de competències. Separació estricta de poders La justícia compet exclusivament als tribunals: Codis civil i penal únics; fur únic; inamobilitat dels jutges... El Consell d’Estat és l’òrgan consultiu i resol problemes de competències. El Rei dirigeix el govern (poder executiu) Elaboració de lleis amb les Corts. Posseeix veto absolut Convoca, suspèn i dissol les Corts. Nomena els ministres No fa esment a cap mena de drets. Propietat Igualtat jurídica Inviolabilitat del domi. Llibertat impremta Dret a l’educació elemental Garanties penals i processals Garanties processals Relació entre poders ESTATUTO REAL (abril de 1834) Els mateixos que la de Cadis i una mica ampliats. CONSTITUCIÓ DE 1845 (maig) Incrementa les competències, ara molt més àmplies. Nomena i separa lliurement els ministres Pot dissoldre les Corts a voluntat CONSTITUCIÓ DE 1869 (juny) CONSTITUCIÓ DE 1873 (juliol) CONSTITUCIÓ DE 1876 (juny) CONSTITUCIÓ DE 1931 (desembre) Monarquia constitucional Exerceix el poder a través dels ministres, que poden ser censurats per les Corts. President de la República elegit de forma indirecta El President no pot intervenir en la funció executiva, que correspon al govern. Monarquia poc limitada. El Rei manté tot el poder executiu dels moderats: Dirigeix l’exèrcit Nomena i separa ministres pels quals és referendat Sanciona i promulga lleis President elegit de forma indirecta. Per 7 anys. Nomena lliurement el President del Govern i els ministres proposats Té funcions representatives La funció és la de mantenir la unió i l’equilibri entre els Estats de la Federació Nomena Cap del Governs qui vol (independentment de les majories) Semblants als de 1837 (però limitats per lleis posteriors) Àmplia i detallada declaració de drets. I a més, nous: Inviolabilitat de la correspondència Llibertat de treball per a estrangers. Dret de reunió No regula la relació entre les Cambres i el govern., però... Per dissoldre-les cal la signatura President del Consell de ministres. Separació de poders Però atorga majors poders al Rei No regula el sistema electoral (com la de Cadis) Fa esment al “poder judicial” i estableix la independència i exclusivitat dels jutges. Jurats Supressió dels jurats, la Milícia i els ajuntaments democràtics. Se suprimeix l’expressió “poder judicial” i es limita l’autonomia dels tribunals Nomenen els ajuntaments més grans de 2000 h. Estricta separació de poders. Descentralització. Les Corts són el centre del poder. Els més importants podien ser suspesos pel govern en situacions especials Separació de poders fictícia Iniciativa legislativa del Rei i les dues Cambres. Separació estricta dels tres poders. La iniciativa legisladora del govern controlada. El poder judicial és veritablement independent L’Executiu l’ostenta el Govern i el seu president El Govern posseeix capacitat legislativa El poder Judicial és independent, hi ha jurats Funcionament de la justícia regulada per lleis ordinàries. Sistema electoral amb districtes electorals controlables pels cacics Exclusió de partits no monàrquics. Exclusivitat i autonomia de la funció judicial. Se suprimeixen les jurisdiccions especials (menys la militat) Es crea Tribunal de Garanties Constitu. Judicis per jurats Ajuntaments democràtics Separació dels tres poders clàssics. Afegeix un altre poder: el del President, que anomena “relacional” Semblants als del 1869, en limitava alguns; ampliava d’altres. Es regulaven per llei. Convoca, suspèn i dissol les Corts amb limitacions. Contempla tots els drets individuals i col·lectius de les constitucions anteriors i la seva amplitud és molt superior Drets familiars, culturals i econòmics. Limitacions a la propietat privada. Drets d’associació Elecció d’ajuntaments Relació Església i Estat Declaració de drets molt semblant a la del 1869 Dret de veto Promulga les lleis Confessionalitat i exclusió d’altra religió no catòlica La Religió Catòlica com a “única verdadera” No diu res. Confessional, però més oberta. Es compromet a mantenir el culte. Confessionalitat de l’Estat. Concordat de 1851 Llibertat de cultes, L’Estat manté el culte i el clergat. Tracta de forma més democràtica la qüestió religiosa. Confessionalitat Tolerància altres religions. Separació entre Església i Estat. Limita prerrogatives de l’Església. Universal masculí i indirecte Censatari i molt restringit per als “Procuradores” Vot censatari directe pel Congrés dels Diputats Vot censatari Sufragi universal (masculí) Sufragi universal (masculí) Sufragi censatari Sufragi universal (masculí i femení) Tipus de sufragi No s’estableix. El rei nomena els senadors i una part de diputats a Corts. Els diputats elegits per estaments de diferents sectors. Nomenament directe de la reina per als “Próceres” Senadors triats pel Rei d’una terna entre els elegits per procediment limitat. Elaborada Carta atorgada Corts de Cadis Moderats Progressistes Moderats Progressistes, Corts republicanes Conservadors Corts republicans

×