El franquisme (1950-1973)

2,030 views
1,884 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,030
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
29
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El franquisme (1950-1973)

  1. 1. El franquisme: El “desarrollismo” (1950-1973) Lluís Francesc Núñez de Castro i Vallès 1
  2. 2. ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DIVERSES FONTS:  Armand Figueres (Escola Sunion). http://www.iescasasviejas.net/home.htm http://bachiller.sabuco.com/historia/hespa%C3%B1a.htm http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino. “Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009  “Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009 2
  3. 3. Abans de començar recorda que.....  La divisió del món en dos blocs antagònics, capitanejats pels Estats Units i la Unió Soviètica, va acabar provocant en els anys cinquanta una situació d’enfrontament latent i d’enorme tensió que es va anomenar guerra freda.  L’anticomunisme que s’havia apoderat de l’Administració nord-americana es va encomanar als seus aliats europeus i el 1949 van organitzar la seva defensa conjunta a través de la OTAN. En els anys successius es van dedicar a estrenyer el setge al voltant de la URSS, promovent aliances amb altres règims anticomunistes, com era el cas de la dictadura franquista. Al final dels anys quaranta, mitjançant la repressió, Franco havia aconseguit neutralitzar les principals forces d’oposició a l’interior del país. El seu principal problema era econòmic: continuava la recessió derivada de la Guerra Civil, de la política econòmica autàrquica i de l’aïllament internacional del règim 3
  4. 4. 0.- INTRODUCCIÓ “Desarrollisme”: període caracteritzat pel fort desenvolupament econòmic que tingué lloc a Espanya. Es distingeixen quatre etapes: a) La rehabilitació internacional (1950-1955) b) La fi de l’autarquia (1950-1959) c) Entre l’obertura i l’immobilisme (1959-1973) d) El miracle econòmic (1959-1973) 4
  5. 5. 1.- LA REHABILITACIÓ INTERNACIONAL Anys 50 consolidació del franquisme Conjuntura internacional favorable: inici de la guerra freda (=enfrontament entre capitalisme i socialisme) EUA inicia estratègia d’aliances amb diferents països (també amb règims no democràtics) Por que en un canvi de règim en aquests Espanya passa de l'aïllament al països els portés cap al comunisme reconeixement internacional Anticomunisme de Franco afavoreix el reconeixement internacional: Nous suports obtinguts provoca: 1950 la ONU anul·la la condemna al règim franquista. Admissions: 1952 Unesco 1955 Nacions Unides admeten a Espanya. 1958 Fons Monetari Internacional 1951 s’inicien converses amb EUA: establir tractat bilateral: 1953 acord amb EUA: ajut econòmic bases militars (Morón, Rota, Torrejón de Ardoz i Saragossa) contradicció del principis franquistes: hipoteca la seva sobirania nacional; oposició del sector dur del règim 1959 visita d’Eisenhower a Espanya: consagració definitiva del franquisme a nivell internacional, i refermava les posicions internes del règim en el moment que el Pla d’Estabilització provocava seriosos ajustaments 5
  6. 6. 1.- LA REHABILITACIÓ INTERNACIONAL 6
  7. 7. 1.- LA REHABILITACIÓ INTERNACIONAL 1953 Concordat amb la Santa Seu Fer activitat pàgina 251  Ja existia una Estreta col·laboració: Congrés Eucarístic (1952) a Barcelona Legitimització moral del règim davant el comunisme internacional Conservació la capacitat en la designació dels bisbes a canvi de concessions a l’església:  monopoli religiós del catolicisme Ordes religioses un estatut jurídic (=el clergat gaudia de jurisdicció pròpia)  dotació econòmica al clergat Competència de l’església en les causes matrimonials A Europa occidental es mantenen les reticències  rebuig de la petició d’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea (després del Tractat de Roma de 1957) Calia que Espanya es liberalitzés i democratitzes  amb el temps les fronteres amb Europa cada vegada més permeables: flux creixent de treballadors espanyols i arribada a Espanya del turisme 7
  8. 8. 2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959) Evidències al 1950 Fracàs de la política econòmica autàrquica:  no s’havia acabat amb la fam i les cartilles de racionament. La burgesia començava a dubtar de la rendibilitat del sistema:  el baix nivell de consum = impossible revifar la producció industrial i era més rendible evadir capitals cap a Europa Dècada dels cinquanta s’aplicaran mesures liberalitzadores Començament dels cinquanta Fase de lenta recuperació econòmica coincidint amb l’inici de la fi de l’aïllament, l’obtenció de l’ajuda nord-americana i canvi lent en l’orientació de la política econòmica 8
  9. 9. 2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959) 2.1 Primers reajustament i fi del racionament Començament del anys 50  racionament Augment dels preus  problemes derivats de l’estraperlo  1951 increment de les tarifes dels transports públics: vaga dels tramvies a Barcelona el 1951 i 1957 = boicot dels usuaris.  vagues dels miners asturians al 1956 i 1957 Instantània ,feta d’amagat, de la vaga de tramvies al 1951 a Barcelona 1951 Franco canvia el govern Objectiu: millorar l’economia Falangistes conserven algunes parcel·les de poder, com Ministeri de Treball Aparició o consolidació de figures provinents d’organitzacions catòliques: Joaquin Ruiz-Giménez (educació; tarannà més obert) i Alberto Martín-Artajo (Afers Exteriors).  Almirall Carrero Blanco (presència política militar;es convertirà en l’home de confiança de Franco; futur successor) 9
  10. 10. 2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959) La Vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la Companyia de Tramvies al març de 1951. El motiu inicial fou l'augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s'establia amb el preu del mateix servei a Madrid, però la protesta expressava el profund malestar entre la població per les duríssimes condicions de vida de la majoria de la població d'ençà de la fi de la guerra civil espanyola, alhora que representà una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme. Durant dues setmanes, la població es negà massivament a utilitzar el transport públic, realitzà els seus desplaçaments a peu i participà en nombroses manifestacions de protesta. L'inici de la vaga fou espontani, tot i que més tard s'hi apuntaren i li donaren suport militants de CNT, FNC, FNEC i altres; fins i tot fou detingut el dirigent del PSUC Gregori López Raimundo. El governador civil, Felipe Acedo Colunga, hi emprà la guàrdia civil en durs enfrontaments que provocaren morts el 12 de març. Finalment, tant ell com l'alcalde de Barcelona, Josep Maria Albert i Despujol, foren destituïts i la pujada de preus fou anul·lada 10
  11. 11. 2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959) 2.1 Primers reajustament i fi del racionament Arribada dels ajuts dels EUA + inici de la liberalització econòmica Crèdits dels EUA i FMI: augmentar les importacions Millora de la producció agrària= fi de la cartilla de racionament Inici de la fi de l’autarquia (1952) Creixement econòmic Liberalització parcial dels preus i circulació de les mercaderies Nivell de Renda per habitant de 1954 Ampliació del mercat exterior: afavorint les exportacions supera el de 1935 Reducció de la inflació frenant la despesa pública 1956 es fa palès les limitacions dels canvis produïts: Augment de la inflació arran dels increments salarials, que repercutien immediatament en l’augment dels preus  pagament de les importacions, cada vegada més nombroses i cares, feia disminuir les reserves de divises de l’Estat fins arribar, al 1957, a la insolvència, situació que planteja la necessitat d’un pla d’estabilització 11
  12. 12. 2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959) 2.2 Esdeveniments que afecten a l’estabilitat del règim (1/3) Crisi universitària (1956) Permet el retorn de professors Joaquín Ruiz-Giménez (ministre d'educació) exiliats, Rep la crítica de la premsa falangista Nomena rectors oberturistes Revistes de debat i lliure pensament Febrer 1956 Estudiants catòlics, Congrés d’estudiants al marge del SEU (sindicat falangista universitari) socialistes i comunistes Derrota del SEU a les eleccions de la facultat de Dret de la Complutense (Madrid) Escamots armats del SEU prenen la Ciutat Universitària de Madrid: lluites al carrer entre estudiants Febrer 1957 finalitza amb dura intervenció de la policia Dimissió de Ruiz-Giminez i tancament de la Universitat (primera vegada Primera Assemblea Lliure Reprimida per la policia d’Estudiants de la Univ.BCN (24 estudiants detinguts) durant la dictadura) 12
  13. 13. 2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959) 2.2 Esdeveniments que afecten a l’estabilitat del règim (2/3) La descolonització del Marroc Relacions diplomàtiques excel·lents amb el món àrab Protectorat tranquil Certa tolerància vers al nacionalisme marroquí (zona francesa) Març 1956: França concedeix la independència al seu protectorat marroquí Marroc reivindica l’Ifni, el Desordres a la zona espanyola Govern espanyol pren la mateixa decisió que França Sahara, Ceuta i Melilla Franco remodela el govern:  prescindeix dels elements representatius del falangisme. 1957: greus enfrontaments a l’Ifni Incorpora els primers ministres tecnòcrates (Opus Dei) Nou gabinet: Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958) Cop fort per l’orgull de l’exèrcit: al protectorat molts generals van forjar la seva carrera 13
  14. 14. 2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959) La Ley de Principios del Movimiento Nacional o Ley de Principios Fundamentales del Movimiento (1958) és una de les set Lleis Fonamentals del Regim de Franco. Ratificava els principis en els què estava basat el règim, els ideals de Pàtria, família i religió, així com el màxim respecte de les Lleis Fonamentals i establia que aquests principis eren permanents i inalterables. Fou promulgada directament per Franco i aprovada per aclamació per les Corts. CULTURA Principios doctrinales El principio I establece la unidad nacional y el deber de todos los españoles de servir a la Patria. El principio II declara el acatamiento de la Nación española a la Ley de Dios formulada por la Iglesia, cuya doctrina inseparable de la conciencia nacional, inspirará las leyes. El principio III señala la aspiración de España a la instauración de la justicia y la paz entre las naciones. El principio IV otorga al Ejército el deber de defender la unidad, la integridad y la independencia de la Patria. El principio V funda la comunidad nacional en el hombre y en la familia. Subordina el interés particular al bien común, y pone a todos los españoles bajo el amparo de la Ley. Principios orgánicos El principio VII instaura la Monarquía como forma política, con las notas de la tradición católica, social y representativa. El principio VIII ordena la participación política a través de la familia, del municipio y del sindicato. 14
  15. 15. 2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959) 2.2 Esdeveniments que afecten a l’estabilitat del règim (3/3) Oposició (1/2)  nova imatge que la Guerra Freda va L’oposició interna guanya protagonisme vers la que està a l’exili proporcionar a la dictadura.  paralització de l’oposició monàrquica després de l’entrevista entre Franco i Joan de Borbó.  dispersió i envelliment de l’oposició a l’exili.  noves generacions no vinculades directament a la Guerra Civil. Oposició obrera Vagues:  tramvies a Barcelona (1951)  Seat i Siemens, Barcelona (1956) Fàbriques al País Basc (1956) Mineria asturiana (1957-1958) Comissions obreres es comencen a organitzar en defensa dels seus drets; embrió de la futura CCOO Agitació universitària Formació de sindicats al marge del SEU 15
  16. 16. 2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959) 2.2 Esdeveniments que afecten a l’estabilitat del règim (3/3) Oposició (2/2) PCE i PSOE Diferències entre les direccions a l’exili i els grups que actuen a Espanya. PCE ascensió de Santiago Carrillo (està a París) i el sector més jove, que promovia l’alternativa de reconciliació nacional (=ampli acord entre tots els sectors contraris a la Dictadura) Santiago Carrillo País Basc 1959 fundació d’ETA: escissió del PNB; iniciarà la lluita armada per assolir la independència i la unificació de les províncies basques espanyoles i franceses. Catalunya 1950 Consell de Forces Democràtiques de Catalunya: coordinació del grups polítics que s’oposaven al règim i feia d’enllaç amb el Govern de la Generalitat a l’exili. Cristians Catalans(CC): activistes catalanistes, entre d’ells Jordi Pujol. Revifen les reivindicacions nacionalistes i catalanistes: Afer Galinsoga (director de La Vanguardia: “todos los catalanes sois una mierda” 1959); trencada Fets del Palau de la Música simbòlica de diaris de “La Vanguardia”, reducció de subscriptors i tiratge,... Fets del Palau de la Música (19 de maig de 1960): “cant de la senyera”; Pujol torturat i empresonat 16
  17. 17. 2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959) 2.2 Esdeveniments que afecten a l’estabilitat del règim (3/3) La Vanguardia (19/5/2010) Barcelona. (EFE).- El ex presidente de la Generalitat Jordi Pujol ha rememorado la "primera victoria radical" del catalanismo frente al franquismo en 1960, con los llamados Fets del Palau que él coprotagonizó. El 19 de mayo de 1960 se celebraba en el Palau de la Música de Barcelona un homenaje al poeta catalán Joan Maragall, un acto que podía interpretarse como de cierto desagravio por la indignación en Catalunya causada por el entonces director de La Vanguardia Española, Luis de Galinsoga. Un domingo de 1959, Galinsoga había abandonado la iglesia de Sant Ildefons de Barcelona exclamando que "todos los catalanes son una mierda" al darse cuenta de que esa mañana la misa se oficiaba en catalán y no en castellano. En el homenaje a Joan Maragall, al que iban a asistir numerosas autoridades franquistas, estaba prevista la interpretación de El cant de la senyera, pero el régimen se echó atrás y lo prohibió. Sin embargo, un grupo de jóvenes catalanistas presentes en el acto del Palau se levantaron para entonar por su cuenta El cant de la senyera y lanzar octavillas antifranquistas, antes de ser detenidos por numerosos policías de incógnito en la sala. "Un pueblo vive también, y muy especialmente, del respeto que siente hacia sí mismo, de su orgullo, de su honor. Que nadie sonría con una sonrisa de conejo. Un país que no siente respeto por sí mismo está condenado", ha proclamado hoy Jordi Pujol, uno de los inspiradores de aquella protesta, en un acto conmemorativo celebrado en el Palau con motivo del 50 aniversario de aquellos sucesos. Pujol, que acabó en la cárcel por estar detrás de aquella reivindicación, ha asegurado que ésta fue "una primera victoria radical" y "espiritual" del catalanismo frente al régimen, porque con aquel acto los catalanes hicieron oír su voz y su "autoestima". La batalla por "salvar el honor del país", según Pujol, se "ganó" con aquella sonada protesta. Pujol ha remarcado que hoy "Catalunya en muchos aspectos está francamente mejor" que en aquellos tiempos, si bien ha advertido de que "los valores básicos del patriotismo, generosidad, ilusión, enamoramiento por el país, disponibilidad, espíritu de servicio y, si hace falta, sacrificio, siguen siendo del todo necesarios". http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100519/53930989938/pujol-rememora-los-fets-del-palau-la-primera-victoria-radical-delcatalanismo-en-1960.html 17
  18. 18. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) “A mitjan 1959, Espanya estava pràcticament en suspensió de pagaments internacional, amb amenaces tant greus com la de tallar-li en un termini breu el subministrament de petroli” (Tuñón de Lara, historiador) Finals dels 50  Suspensió de pagaments internacionals.  moviments vaguístics que desestabilitzen el món laboral.  manca de recursos energètics Pla d’Estabilització Tecnòcrates de l’Opus Dei: convèncer a Carrero i Franco de substituir la política intervencionista i autàrquica per una DESARROLISMO (anys 60) de caire liberal. Franco accepta a contracor davant l’amenaça Veritable Revolució Industrial de fallida de l’Estat i la insistència dels tecnòcrates; política contaria a la ideologia de Franco Major desenvolupament econòmic de la història d’Espanya Obertura econòmica d’Espanya També contradiccions (socials i regionals) i deficiències (urbanístiques, de serveis i infraestructures,..) 18
  19. 19. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.1 EL PLA D’ESTABILITZACIÓ DE 1959. Cap canvi en l’estructura política del règim. Obertura econòmica = aproximació política al model democràtic 1958: Espanya s'incorpora al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial Laureano López Rodó Obtenció de crèdits i remeiar la difícil contrapartides Liberalització de l’economia espanyola i altres mesures (recollides en el Pla d’Estabilització i Liberalització,1959) situació financera Modificació de l’autarquia Establiment de les bases per convertir l’economia espanyol en un sistema capitalista clàssic Objectius:  aturar la inflació: estabilitzar preus i salaris.  liberalitzar el sector exterior: deixar importar capitals i donar més llibertat per a les importacions i exportacions Durant els primers mesos els resultats van ser negatius:  productivitat de les empreses va caure  sous van baixar Cost de la vida va augmentar Increment de l’atur (1959 de 91.000 a 200.000 Efectes positius a partir de 1963. Primers efectes Va ser necessari... devaluar la pesseta Tímida reforma fiscal 19
  20. 20. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.2 CAUSES DE L’EXPANSIÓ ECONÒMICA El desenvolupament fou producte de la convergència de diversos factors: Liberalització de l’economia: Espanya es beneficia de l’auge de l’economia europea:  arribada d’importants inversions de capital estranger.  exportació de productes agrícoles (cítrics i altres fruites) i de productes de consum (calçat,...) Emigració interior i exterior Població agrària del camp a les ciutats i zones costaneres, i a Europa. Espectacular desenvolupament del turisme: Segona meitat dels seixanta: entrada de divises que va equilibrar la balança comercial deficitària. Oberturisme i creixement econòmic va coincidir amb l’aplicació de programes de planificació econòmica Coordinar el creixement econòmic amb plans de desenvolupament (4, entre 1964 i 1973; el darrer no va posar-se en marxa per la crisi del 73; de resultats dubtosos) Inversions de l’Estat en zones deprimides: pols de desenvolupament (Burgos, Huelva, Vigo, La Corunya, Sevilla, Valladolid i Saragossa) = inversions en infraestructures per afavorir la instal·lació d’indústries 20
  21. 21. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA Desenvolupament econòmic dels seixanta Els canvis en la política econòmica van possibilitar una fase de desenvolupament, que va comportar canvis fonamentals en l'estructura econòmica: modernització de l'agricultura, la industrialització i el turisme. Modernització de l’agricultura Mecanització Ús d’adobs i fertilitzants  Augment del rendiments per hectàrea, però reducció de la superfície conreada amb l’excepció dels cítrics (expectatives exportadores).  va fer innecessaris molts treballadors Èxode rural del camp a la ciutat (2 milions de persones): treballaran a la indústria i la construcció tant a Espanya com a Europa o Amèrica 21
  22. 22. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA La industrialització El canvi més important en l’economia va ser els procés d’industrialització. Fins als anys 50: Espanya no era un país industrial; només Catalunya i el País Basc, i altres indrets molt localitzats. Distribució sectorial de l’economia a Catalunya i a Espanya (en %) (1960-1973) Ocupació Sectors 1960 Indústria Construcció Serveis Catalunya 17,1 39,8 7,2 35,9 PIB 1973 1960 Agricultura i pesca Sectors Agricultura i pesca Indústria Construcció Serveis Catalunya 10 44,7 3,9 41,4 Espanya 40,5 23,5 6,7 29,2 Catalunya 9,6 41,4 9,9 39 Espanya 24,9 26,6 9,5 39 1973 Espanya 22,6 31,5 5,3 40,6 Catalunya 5,6 42 6,4 46 Espanya 11,6 31,9 7,1 49,4 22
  23. 23. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA La industrialització Procés d’industrialització (1960-1975): la producció industrial es va multiplicar per quatre (va créixer un 400%).  Modernització de l’estructura industrial  Capital estranger: aporta el 20% de la inversió industrial Creixement impulsat per:  Implantació de multinacionals  Importacions de tecnologia: millora la productivitat  Diversificació de la producció industrial 23
  24. 24. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA La industrialització Motors de la industrialització: Indústria metal·lúrgica Fabricació de béns d’equip com el naval (drassanes de Biscaia, Cadis o la Corunya) Indústria del automòbil: a l'entorn dels grans centres de consum (Barcelona, Madrid, Valladolid, Saragossa,...) Indústria química Refineries d’hidrocarburs (a Tarragona, Biscaia, i Múrcia)  Fàbriques de productes farmacèutics, plàstics i fibres tèxtils (sobretot a Barcelona i Madrid) Construcció Altres Accelerada edificació a les ciutats (arribada de població) i a les costes (arribada del turisme)  Tèxtil: moltes van tancar i reestructurar-se  Calçat: van augmentar les seves exportacions 24
  25. 25. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA La industrialització Efectes de la liberalització Increment del comerç exterior (entre 1960-1975) Importació de primeres matèries i energia; es van multiplicar per 10  Destinar part de la producció a l’exportació; es van multiplicar per 21 Balança de pagaments industrials:  1960:la relació entre importacions i exportacions era equilibrada.  1975: les importacions eren més del doble que les exportacions. Per salvar aquesta diferència: les fonts d’ingressos principal va ser el turisme (compensava prop del 30% de les importacions), els capitals estrangers i les remeses dels emigrants espanyols 25
  26. 26. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA La industrialització Producció industrial per càpita (1935-1975) 700 600 581,7 Les exportacions en l’economia espanyola (1940-1975) 500 450,7 400 300 200 100 181,1 110,5 91,8 108,2 1947 = 100 0 1935 1940 1950 1960 1970 1975 26
  27. 27. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA La industrialització Balança de pagaments, 1959-1969 (en milions de dòlars) 2.198 1.093 importacions exportacions -1.105 BALANÇA COMERCIAL 300 Capitals estrangers 744 Turisme 224 Remesa emigrants 163 BALANÇA DE PAGAMENTS 27
  28. 28. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA La industrialització Efectes sobre Catalunya 2/2 de 1960 moltes fàbriques es van traslladar de l’àrea de Barcelona als municipis propers del Baix Llobregat, del Vallès Oriental i del Vallès Occidental. També a Tarragona i Girona es van crear noves fàbriques. 1975 els sectors més importants de la indústria catalana: metal.lúrgic, tèxtil, químic i construcció. La diversificació industrial a Catalunya era un fet. 28
  29. 29. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA El turisme Turisme L’aspecte més innovador el desenvolupament dels anys seixanta: aparició d’un sector nou de l’activitat econòmica. Boom turístic espanyol Es va beneficiar de la bonança econòmica europea.  Sol i platja , i baixos preus: solució ideal a les vacances pel benestar europeu Evolució del nombre de turistes a Espanya (1951-1973) Entrada massiva de turistes: Catalunya, Andalusia, Balears i Canàries 34.558.943  Impacte: 24.000.000 17.000.000  positius:  Ingressos: 1960 300 milions de $ pel turisme, a 3100 milions de $ al 1973.  feina a milers d’espanyols, però estacional.  construcció d’hotels, càmpings i altres serveis a la zona costanera 7.000.000 1.263.197 1951 1961 1966 1970 1973  aportació de divises estrangeres que va salvar el dèficit de la balança de pagaments.  va afectar a les modes i costums dels espanyols: nova manera de viure més permissiva moralment, contrast amb el moralisme catòlic, des de la moda la vestit fins a les relacions sexuals,...  negatius:  manca de control i planificació  deteriorament ecològic Saturació de la limitada xarxa de transports espanyola 29
  30. 30. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.4 LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS Desenvolupament econòmic dels 60 = conseqüències en l’àmbit social  Culmina el procés de transició demogràfica (retard respecte resta Europa):  reducció de la mortalitat. Gran creixement demogràfic (boom  manteniment de les taxes de natalitat elevades (es redueixen a finals dels seixanta). Dels 25 milions (1940) a dels 60) 35 milions (1973)  Èxode rural = Urbanització definitiva de la societat espanyola:  els camperols que es quedaven sense feina i vivien en pobles petits i Catalunya (anys 60) fou la principal mitjans de zones rurals van marxar a treballar a la indústria receptora: forta immigració + èxode (concentrada en nuclis urbans): 6 milions (entre 1960-1970) rural del Principat = redistribució de la  Expansió de la indústria: Catalunya, País Basc, Madrid i País població catalana Valencià. Balears: llocs de treball degut al turisme El saldo migratori doble que el creixement vegetatiu Fort creixement de les ciutats = formació de les àrees metropolitanes, i de barris dormitoris. Gent treballa en polígons industrials que creixen al voltant de ciutats amb centre històric (Alcorcón, Leganés i Getafe a prop de Madrid; Cornellà, L’Hospitalet, Sta. Coloma de Gramanet, a prop de Barcelona; també a Sevilla, Bilbao i València) Concentració de la població dins de cada província en els nuclis urbans. 30
  31. 31. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.4 LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS La població es va urbanitzar acceleradament. Espanya es va convertir en un país de ciutats cada vegada més grans: al 1970 el El procés d’urbanització a Espanya (1940-1970) 70% de la població vivia en ciutats, i 4 de cada 10 espanyols vivia en ciutads de més de 100.000 habitants Saldos migratoris per províncies (en %) (1961-1970) 31
  32. 32. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.4 CONSEQÜÈNCIES SOCIALS Els processos migratoris Procés d’immigració: efectes importants a Catalunya 1960: 3.900.000 habitants Creixement espectacular causat per l’arribada massiva de 1970: 5.120.000 habitants persones de les zones empobrides de la resta d’Espanya Sense planificació urbana: el immigrants vivien en condicions precàries i barris sense serveis necessaris: Qui va guanyar van ser els especuladors Barraquisme i manca de clavegueram i de transport,i de serveis socials (escoles, centres mèdics,..) = al final del franquisme elements de mobilització de les associacions de veïns. Creixement vegetatiu: diferència entre anual entre el nombre de nascuts i el de morts 32
  33. 33. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.4 CONSEQÜÈNCIES SOCIALS Els processos migratoris Origen dels primers immigrants espanyols censats a Catalunya l’any 1975 33
  34. 34. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) Barri dormitori A principis de la dècada dels 60, s'estima que residien a Barcelona fins a cent mil barraquistes ubicats a barris com el Somorrostro, el Camp de la Bota, els turons del Carmel i a Montjuïc. 34
  35. 35. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.4 CONSEQÜÈNCIES SOCIALS Els processos migratoris A Espanya la industria i la construcció no podia absorbir tota la immigració Principals destinacions dels emigrants espanyols a l’estranger, 1970 Migració a països europeus: França :426.000 Alemanya: 450.000 Suïssa: 360.000 També a països llatinoamericans Efectes Negatius: separació de famílies i en els països d’acollida feien les pitjors feines. Positius: disminució de l’atur i entrada a Espanya de divises (va afavorir la balança de pagaments). 35
  36. 36. 3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973) 3.4 CONSEQÜÈNCIES SOCIALS El nivell de vida i la classe mitjana Indicis de modernització Tots aquests canvis = transformació social Nucli ampli d’obrers qualificats. Nova classe mitjana (inexistent abans de la Guerra Civil) Renda per habitant es va doblar (entre 1960 i 1970) = societat de consum: 1960 19,2 cotxes cada 1000 habitants, 1970 109 cotxes, 1975 195 cotxes Augment del nivell d’instrucció:  curs 1966-1968: 1.000.000 d’estudiants de secundària.  curs 1970-1971: 1.500.000 estudiants de secundària Caiguda de l’analfabetisme: del 32% (1930) al 9% (1970) PERÒ L’accés a la societat de consum va emmascarar la gran desigualtat entre la distribució de la riquesa entre els espanyols 36
  37. 37. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) Anys 60 Renovació dels dirigents franquistes: entrada dels tecnòcrates i reformistes = mesures liberalitzadores que Creixement = element legitimador del afavoriran el creixement econòmic. règim (= augment del nivell de vida de Pla d’Estabilització(1959): marca l’evolució bona part de la població) socioeconòmica de la dictadura PERO no va provocar cap I alhora enfortiment de l’oposició. canvi significatiu en l’estructura política del règim 4.1 LES NOVES ELITS Franco reparteix el poder entre: Tecnòcrates de l’Opus Dei: Liberalització econòmica per modernitzar Espanya Manteniment dels principis autoritaris i ultracatòlics del règim  Objectiu a mitjà termini: monarquia autoritària (en Joan Carles de Borbó) per la perpetuació del franquisme. Figures: Laureà Lopez Rodó. Reformistes:  No es preocupen per la successió.  Reformes: règim evolucionés políticament  Figures: Manuel Fraga Iribarne (ministre d’Informació) i José Solís Ruiz (ministre-secretari general del Movimiento i responsable del sindicat vertical)  Nou estil de govern: viatjar per Espanya i l’estranger i obrint-se a la premsa 37
  38. 38. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) 4.2 EL REFORMISME FRANQUISTA (1/3) Reformes institucionals (= homologació amb els Estats del benestar occidental) sense democratització del sistema Àmbit laboral Llei de Convenis Col·lectius (1958): Negociació directe dels salaris i les condicions de treball entre empresaris i obrers. 1962 supressió del Codi Penal els càstigs per actuacions obreres per a finalitats no polítiques, PERÒ no legalitza les vagues Àmbit social Llei de Bases de la Seguretat Social(1963): integració en una Seguretat Social única l’antic sistema d’assegurances diversificades (malaltia, invalidesa, vellesa,..)  dotació de pressupostos: multiplicar els hospitals públics Antecedent: 1963 campanya internacional de protesta per la condemna per un tribunal militar i Àmbit polític l’execució de José Grimau (polític comunista) La justícia militar substituïda per nous organismes civils com el TOP Tribunal d’Ordre Públic (1963): TOP i execució Grimau  integrat per jutges civils, que s’encarrega dels delictes polítics i activitats subversives. Els actes de terrorisme continuen reservats a l’exèrcit 38
  39. 39. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) 4.2 EL REFORMISME FRANQUISTA (2/3) Altres Llei de Premsa (1966):  impulsada per Manuel Fraga.  s’eliminava la censura prèvia PERÒ no s’instaurava la llibertat d’expressió  efecte pràctic: petita obertura en la informació de diaris i revistes, sense que afectessin els aspectes fonamentals del règim. Oposició interna (Doc.11, pàg. 291)  Llei de Llibertat Religiosa (1967)  lliure exercici del culte a les pràctiques religioses no catòliques; permet inscriure’s la diferents associacions religioses dins un registre legal  Ley Orgánica del Estado (1966): una de les set lleis fonamentals del règim. Constitució franquista  manera d’organitzar el poder legislatiu del règim.  Franco segueix gaudint del dret d’iniciativa legislativa i dret a vet, i designava bona part dels procuradors a les Corts franquistes.  Novetat: tercio familiar = 1/3 dels procuradors eren escollits (108) i havien de representar a les províncies; s'assajava una peculiar “democràcia “ (democràcia orgànica):  el candidat era proposat per les autoritats  participació restringida al cap de la família 39
  40. 40. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) 4.2 EL REFORMISME FRANQUISTA (2/3) Ley Orgánica del Estado (1967) Artículo 6.- El Jefe del Estado es el representante supremo de la Nación; personifica la soberanía nacional; ejerce el poder supremo político y administrativo; ostenta la Jefatura Nacional del Movimiento y cuida de la más exacta observancia de los Principios del mismo y demás Leyes fundamentales del Reino, así como de la continuidad del Estado y del Movimiento Nacional; garantiza y asegura el regular funcionamiento de los Altos Órganos del Estado y la debida coordinación entre los mismos; sanciona y promulga las leyes y provee a su ejecución; ejerce el mando supremo de los Ejércitos de Tierra, Mar y Aire; vela por la conservación del orden público en el interior y de la seguridad del Estado en el exterior; en su nombre se administra justicia; ejerce la prerrogativa de gracia; confiere, con arreglo a las leyes, empleos, cargos públicos y honores; acredita y recibe a los representantes diplomáticos y realiza cuantos actos le corresponden con arreglo a las Leyes fundamentales del Reino Et sembla que la Ley Orgánica retallava el paper del totpoderós Franco? 40
  41. 41. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) 4.2 EL REFORMISME FRANQUISTA (3/3) Altres  Ley de Sucesión (1969)  Espanya era un regne sense rei.  Franco volia que la monarquia esdevingués la continuació del seu règim, no la substitució.  Dels candidats (Joan de Borbó, Joan Carles de Borbó , Alfons de Borbó (pretendent més afí al règim; cosí de Joan Carles) i Calres Hug de Borbó (pretendent de la causa carlina; a finals del 1968 expulsat d’Espanya per Franco), fou escollit successor Joan Carles de Borbó: No es tractava de restaurar la monarquia derrocada al 1931. Instauració d’una monarquia nova, nascuda directament de la guerra civil  Resolució ratificada per les Corts: Franco cap d’Estat i Joan Carles successor (esdevindrà rei quan Franco morís o renunciés al càrrec) Joan Carles successor Joan Carles de Borbó jura la successió 41
  42. 42. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) 4.2 EL REFORMISME FRANQUISTA (2/3) El 1969, el Prínce D. Juan Carlos fou designat successor de Franco. Segons establia la Ley de Sucesión a la Jefatura de Estado, complia els requisits de ser espanyol, major de 30 anys i haver jurat les lleis Fundamentales del Movimiento Nacional. 42
  43. 43. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) 4.2 EL REFORMISME FRANQUISTA (3/3) Altres  Llei Sindical (1971):  autonomia a l’organització sindical  drets més amplis d’elecció i participació als treballadors  PERÒ sota control del Sindicat Vertical.  Llei General d'Educació (1970) :  Educació General Bàsica (EGB): obligatorietat de l'educació fins als 14 anys  Formació Professional: formació de mà d’obra qualificada 43
  44. 44. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) 4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (1/9) La reunió de Munic Inicis de 1962 Juny de 1962 Reunió de Munic Govern espanyol havia iniciat oficialment les negociacions per l’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) 80 espanyols residents (com GilRobles)a Espanya + 30 de l’exili participen 4rt Congrés del Moviment Europeu a Munic Entre d’altres temes Primera vegada, des de la fi de la Guerra Civil, Condicions per l’entrada d’Espanya a la CEE oposició interna i externa es reuneix públicament: republicans, monàrquics, resolució democristians, i republicans (PCE=contraris al procés d’unió europea) Reacció del règim  Desqualifica la reunió = Contuberni de Munic.  Campanya contra els participants (=traïdors; assistents Recull les condicions d’Espanya per l’ingrés:  restitució d’institucions democràtiques  renúncia a tota classe de violència d’Espanya s’exilien) i contra Europa Europa tanca les portes a la Espanya de Franco 44
  45. 45. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) 4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (2/9) Paper de l’església Anys 50 Tensions amb l’església En ambients catòlics sorgeixen crítiques a la doctrina nacionalcatòlica dominant. Poc influents  es concentren en Hermandad Obrera de Acción Católica o Joventut Obrera Católica Actuen en barris obrers: prenen consciència de les desigualtats socials Anys 60 Concili Vaticà Segon (1962-1965; Joan XXIII i Pau VI) Església s’havia d’acostar al poble Objectiu: servei als pobres Molts sectors catòlics manifesten el seu rebuig a la Aparició del sacerdots obrers jeraquia catòlica espanyola (defensava els òrgans polítics de la Dictadura i hi participava Nomenament del cardenal Tarancón com a primat de l’Església a Espanya; inici de les crítiques de la jerarquia a la Dict. Renovació de l’Església important a Catalunya i País Basc 45
  46. 46. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) 4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (3/9) Paper de l’església Església Catalana Manifestació capellans 11/5/1966. Barcelona Declaracions Aureli M. Ecarré (abat de Montserrat) a diari Le Monde Critica la dictadura franquista= no actuava amb principis cristians L’abat s’ha d’exiliar. Acaba de situar la comunitat de Montserrat com a referent de les oposicions antifranquistes Aureli M. Escarré Maig 1966: manifestació de capellans a Barcelona Policia havia torturat a un estudiant detingut per la Caputxinada Joves capellans vestits amb sotanes perseguits per la policia ¡Volem Bisbes Catalans! Feb.1966: protesta pel nomenament de Marcelo González Martín (León) com arquebisbe de Barcelona 46
  47. 47. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) 4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (4/9) Paper de l’església Les declaración de l’Abat Aureli Maria Escarré Espanya, i aquest és el gran problema, encara està dividida en dos partits. No tenim darrere nostre vint-i-cinc anys de pau, sinó vint-icinc anys de victòria. Els vencedors, entre ells l’Església, que es va veure obligada a lluitar al costat d’aquests, no han fet res per acabar amb aquesta divisió en vencedors i vençuts, i això representa uns dels fracassos més lamentables d’un règim que es diu cristià, però en el qual l’Estat no obeeix els principis de base del cristianisme [...]. La primera subversió que existeix a Espanya és la del seu govern [...] . El poble ha d’escollir el seu govern i poder canviar-lo si ho desitja; això és la llibertat [...] . El govern no té dret a abusar del seu poder; ha de ser un administrador en nom de Déu i un servidor del poble [...]. Jo m’he interessat intensament, i encara m’hi interesso, pels presos polítics, l’existència dels quals constitueix un dels aspectes més penosos del règim. Llur presència a les presons està en relació directa amb aquesta pau que l’Estat no ha aconseguit establir [...] . Catalunya és un dels exemples típics als quals es pot aplicar l’encíclica, en el que pertoca a les minories ètniques. L’Estat ha d’afavorir aquestes minories i llur vida cultural, però el règim obstaculitza el desenvolupament de la cultura catalana [...] . Catalunya és una nació entre les nacionalitats espanyoles. Tenim dret, com qualsevol altre minoria, a la nostra cultura, a la nostra història, als nostres costums, que tenen la seva personalitat pròpia en el si d’Espanya. Nosaltres som espanyols, no pas castellans. 47
  48. 48. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) 4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (5/9) Protesta universitària Fundació del Sindicat Democràtic Barcelona: Caputxinada d’Estudiants de la UB Sindicat fundat el 1966. Constitució de forma Constitució del Sindicat Democràtic d’Estudians de la UB clandestina al convent dels caputxins de Sarrià, amb La policia els va assetjar durant tres dies (9-11 maig 1966) suport d'intel·lectuals i professors com Salvador Espriu, Antoni Tapies, Benet i Jornet, Goytisolo,... Total 450 (estudiants, professor i intel.lectuals) Moviment de solidaritat política i ciutadana: germen de la Taula Rodona Democràtica (antecedent de l’Assemblea de Catalunya) conseqüències Incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics (manifestació de capellans 11/5/1966) A fora del convent dels Caputxins de Sarrià. Polícies sota les ordres de l'inspector Peña inspeccionant el 'Mercedes' de l'artista i pintor Antoni Tàpies. 48
  49. 49. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) 4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (6/ 9) Moviment obrer Entre d’altres Mesures econòmiques del Pla d’Estabilització modifica l’estructura social espanyola Es reflecteix en el moviment obrer Zones on es van registrar més vagues (1963-75) Els sindicats més importants de 1936 (CNT i UGT) passen a segon terme.  Nou moviment obrer :  comunistes i catòlics  pren força a Astúries, País Basc, Barcelona, Madrid  1964 creació formal de Comissions Obreres (Església de Sant Medir, Barcelona) tàctica Aprofitant les noves vies participatives del Sindicat Vertical, bons resultats a les eleccions sindicals a les eleccions de 1966. El TOP l’il.legalitza el 1967: persecució sistemàtica del s militans, i 1972 detenció dels FONT: “Història. 2n Btx”. Ed. Santillana principals dirigents (Marcelino Camacho) PCE i PSUC, clandestins, van aglutinar i organitzar i participar en accions de protesta i reivindicatives des de dins i des de l’exterior amb els seus líders Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri “La pasionaria” 49
  50. 50. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) 4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (7/9) Política franquista Posar fi als nacionalismes que reivindicaven del dret a l’autogovern: basc i català Tot i la acció franquista No van desaparèixer i els impulsors van eixamplar el ressò La qüestió basca 1959 naixement d’ETA (escissió del PNV) Lluita armada amb atemptats des de 1968 (2n: Melitón Manzanas, cap de la policia de Guipúscoa) Resposta del règim als atemptats Declara estat d’excepció (=supressió de les llibertats que teòricament oferia la Dictadura) Forta repressió:  Procés de Burgos: consell de guerra a 16 membre d’ETA per l’atemptat a Melitón Reacció a Espanya i fora (com la del Vaticà) a les penes de mort a 6: commuten les penes de mort per cadena perpetua Procés de Burgos 50
  51. 51. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) 4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (8/9) Catalunya La reivindicació de la cultura catalana és un element important de la lluita antifranquista 1970 Llei d’Educació: campanya per reclamar la Nova Cançó (1960): feien causa comuna en Creació Edicions 62, presència del català a l’ensenyament. la defensa de la llibertat creativa i de la seva desenvolupament d’iniciatives de expressió en llengua catalana. Raimon, Serrat renovació pedagògica o Lluís Llach. Modernitzen la cançó catalana (Associació de Mestres Rosa (diferenciada del cant coral, cançons de Sensat), eines culturals (Cavall muntanya o d’arrel francesa) Fort o discogràfica Edigsa), Autoritats franquistes fan cas omís = demanda pren caràcter més polític Omnium Cultural (promoure acitivitats culturals catalanes) 51
  52. 52. 4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973) 4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (9/9) Catalunya Taula Rodona (1966) Primera plataforma multipartidista antifranquista; presents tots els partits polítics clandestins Moviment polític + sindical + civicocultural Assemblea de Catalunya (1971) clandestina objectius  consecució de les llibertats públiques  amnistia per als presos polítics  reinstauració de l’Estatut d’Autonomia (1932)  coordinar l’oposició amb la resta de pobles d’Espanya Carnet acreditatiu de membre de l’Assemblea de Catalunya 52

×