Your SlideShare is downloading. ×
El franquisme 1939 1950
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

El franquisme 1939 1950

1,358
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,358
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
24
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. El franquisme La llarga posguerra (1939-1950) 1
  • 2. Abans de començar recorda que.....  La Guerra Civil va provocar una tremenda destrucció del teixit productiu espanyol, que trigaria molt de temps a recuperar-se.  La Guerra Civil va suposar l’exili de centenars de milers d’espanyols, entre els quals hi havia bona part dels intel·lectuals i dels líders dels moviments socials. Durant la Guerra Civil, el general Franco va aglutinar en la seva persona tot el poder del bàndol insurrecte. Durant els anys trenta es va produir l’auge dels moviments autoritaris en nombrosos països d’Europa. 2
  • 3. 3
  • 4. 4
  • 5. 0.- INTRODUCCIÓ  Després de la victòria de la Guerra Civil Franco va establir una dictadura personal, configurant un Estat autoritari, nacionalista, catòlic i anticomunista. Gran capacitat d’adaptació a les necessitats del moment. Els recolzaments fonamentals del règim seran:  L’exèrcit. L'església catòlica.  FET i de les JONS (partit únic) 5
  • 6. 1.- LA NATURALESA I ELS SUPORTS DEL RÈGIM FRANQUISTA 1.1 El pensament polític del general Franco.  Militar africanista d’un catolicisme elemental, que professava un nacionalisme espanyol de signe agressiu i excloent.  Com a militar considerava les virtuts de l'exèrcit (jerarquia, disciplina i ordre) com l’essència dels valors nacionals.  Els sentiments religiosos es van intensificar durant la guerra civil (pel suport de la jerarquia eclesiàstica; insurrecció militar = croada). Es considera elegit per Déu per salvar la pàtria. Per ell catolicisme i pàtria són la mateixa cosa.  Nacionalisme agressiu es basa en la interpretació heroica de la història d’Espanya; tenia un destí imperial. El model era l’època del Reis Catòlics, la conquesta d’Amèrica i l’imperi dels Àustries. La decadència foren per les influències de la Il·lustració i del liberalisme . Els enemics: els liberals, els maçons, els anarquistes, els jueus, els socialistes i els comunistes.  idea d’Espanya basada en Castella sense admetre cap diferència nacional (com la basca i la catalana) que les considerava separatistes i calia eliminar.  Valorava negativament la democràcia i la separació de poders, i creia en la unitat, l'autoritat i la jerarquia 6
  • 7. 1.- LA NATURALESA I ELS SUPORTS DEL RÈGIM FRANQUISTA 1.2 La naturalesa de la dictadura franquista Els trets més característics i permanents del franquisme:  dictadura personal per damunt de grups i estaments.  unipartidisme que impedia, mitjançant la repressió i una legislació severa, qualsevol pluralisme polític i sindical.  divisió permanent del país entre vencedors i vençuts. La simbologia política canvia a causa del context internacional. Primers anys Versió del feixisme a Espanya. Construcció d’un estat totalitari i antidemocràtic, sorgit de la crisi del sistema liberal dels anys 30 Submissió a un cabdill, repressió total dels sectors considerat desafectes, negació de les llibertats bàsiques (de reunió, d’expressió i d'associació), arbitrarietat (=dictat per capritx) de la justícia, retòrica anticapitalista i anticlassista, organització de moviements de masses acompanyats d’una litúrgia pròpia Amb el temps (després de la desaparició dels règims feixistes) Adaptació a les noves circumstàncies internacionals. Aspectes externs menys cridaners. Sense renunciar als principis bàsics del règim. Menys feixista i més catòlic; nacionalcatolicisme 7
  • 8. 1.- LA NATURALESA I ELS SUPORTS DEL RÈGIM FRANQUISTA FEIXISME: doctrina i moviment polítics de caràcter totalitari i nacionalista, creats a Itàlia per Mussolini el 1919. Segons Mussolini “tot és l’Estat i no hi ha res d’humà o d’espiritual fora de l’Estat. En comptes de drets s’ha de parlar de deures; en comptes de llibertat, de serveis”. Per extensió, aquesta denominació s’aplicà a tots els moviments dictatorials que, inspirats en Mussolini, s’estengueren per tot Europa contra el liberalisme i el comunisme. TOTALITARI: denominació donada per Mussolini per qualificar un règim polític caracteritzat per la inexistència de la separació de poders, que estan centrats en una sola persona o en un sol partit, en el qual l’Estat es concebut com la suprema i absoluta raó de ser dels individus. LITÚRGIA: conjunt de gestos i ritus col·lectius que expressen pensaments i sentiments compartits. La litúrgia feixista consistia en grans concentracions de militants uniformats, la salutació amb el braç enlaire i els crits ritmats adreçats al líder suprem; exemple: “¡Franco, Franco, Franco!, ¡ Arriba España!, ¡ España, Una!, ¡ España, Grande!, ¡España libre! 8
  • 9. 1.- LA NATURALESA I ELS SUPORTS DEL RÈGIM FRANQUISTA  A diferència del nazisme alemanys i el feixisme italià, el franquisme no va tenir un partit únic tan cohesionat, l’exèrcit va tenir una ESPECIFICITATS de la dictadura franquista influència més gran i la presència del catolicisme en les formulacions doctrinals va ser molt més important. No va formular ni practicar els principis racistes tot i que invocava a la raça i malparlava dels jueus. 9
  • 10. 1.- LA NATURALESA I ELS SUPORTS DEL RÈGIM FRANQUISTA 1.3 Els suports de la dictadura franquista Capacitat camaleònica per perpetuar-se en el poder: adaptació pragmàtica als esdeveniments que tenien lloc en el context internacional. Adopta els principis de les institucions i formacions polítiques i socials que l’havien portat al poder, PERÒ enfrontà a les famílies per a que cap d’elles acaparés tant de poder. JERARQUIA ECLESIÀSTICA MILITARS La jerarquia eclesiàstica i bona part del clergat van ser el El suport més decidit i fidel de la dictadura franquista  Molts ministres, governadors civils i alts càrrecs burocràtics del règim eren militars. També els comandaments de la Guàrdia Civil i de la policia armada, l’anomenat poder dissuasiu. Els tribunals militars de justícia (no es van abolir fins el 1948) va intervenir en la repressió del que es consideraven delictes polítics. poder legitimador de la dictadura franquista.  A canvi d’aquest suport, l’Església ,a partir de la signatura del concordat amb la Santa Seu el 1953, va obtenir importants concessions, com la presència en les més altes institucions del règim. Com a contraprestació, Franco tenia el dret de presentació quan hi havia una vacant al bisbat CATÒLICS El suport de l’Església no va ser tant monolític. Alguns sectors creients, sobretot a Catalunya, En relació al poder exectiu, els catòlics (polítics franquistes procedents de l’Associació Catòlica Nacional de van ser sempre hostils al franquisme. A partir Propaganda i d’altres institucions vinculades a l’Església) era del Concili Vaticà II (1962-65), una part de la una de les famílies presents en el govern de Franco; jerarquia eclesiàstica i del clergat va iniciar un ministeris d’Educació, Hisenda i Afers Estrangers. distanciament progressiu del règim  Substituïts a partir de 1957 per l’OPUS DEI, imposen la cultura tecnòcrata. Grup de tècnics que es declaren apolítics i que impulsen el desarrollismo económico 10
  • 11. Sindicat vertical: sindicat oficial franquista en què els treballadors i els 1.- LA NATURALESA I ELS SUPORTS DEL RÈGIM FRANQUISTA patrons pertanyien a la mateixa organització. No era un sindicat sinó un sistema de control de la classe obrera. Movimiento Nacional: forces polítiques que donaren suport a la revolta 1.3 Els suports de la dictadura franquista militar del 18 de juliol de 1936 LA FALANGE I ELS TRADICIOINALISTES (carlins) Pilars ideològics del franquisme.  Poder organitzador social i sindical.  La Falange, predominants en la primera etapa del règim, era un cos burocràtic de l’Estat, amb funcions de propaganda i d’organització en el sindicat vertical o OSE, adoctrinament i captació de militants via associacions paral·leles: Sección Femenina, Frente de Juventudes i Organización Juvenil Española  A partir de 1958 es van integrar en el Movimiento Nacional, substitut de l’antic partit únic FET i de la Sección Femenina s JONS.  A més del ministeri dels sindicats i del Movimiento Nacional, ocupava les carteres d’Habitatge, de Treball i d’Agricutlura. Menys pes polític, els carlins van ocupar sempre el Ministeri de Justícia i la presidència de les Corts ALTRES SUPORTS Directament: Terratinents  Financers  petits i mitjans propietaris agraris Classe mitjana de les zones rurals  Indirectament: majoria silenciosa, majoria absent o franquisme sociològic.  procés de desmobilització i desarticulació de la societat espanyola pel que fa a la política, en part induït per la propaganda, el record de la guerra civil i la censura. 11
  • 12. 1.- LA NATURALESA I ELS SUPORTS DEL RÈGIM FRANQUISTA 1.3 Els suports de la dictadura franquista Sección Femenina. Tenéis que daros cuenta de que a las Camaradas de las Secciones Femeninas hay que formarlas y enseñarles nuestra doctrina sin apartarlas para nada de la misión colosal que, como mujeres, tienen en la vida. El verdadero deber de las mujeres para con la Patria es formar familias con una base exacta de austeridad y de alegría en donde se fomente todo lo tradicional, en donde se canten villancicos el día de Navidad alrededor de un Nacimiento y en donde, al mismo tiempo, haya una alegre generosidad de las acciones, en donde haya comprensión absoluta para las malas cualidades de los demás y haya, sobre todo, ausencia completa del chisme, de la pequeñez de espíritu... Así, pues, junto con la educación deportiva y universitaria, irá esa cosa que las prepare para que sean el verdadero complemento del hombre. Lo que no haremos nunca es ponerlas en competencia con ellos, porque jamás llegarán a igualarlos y en cambio pierden toda la elegancia y toda la gracia indispensable para la competencia. Y ya veréis como estas mujeres, formadas así con la doctrina cristiana y el estilo nacional sindicalista, son útiles en la Familia, en el Municipio y en el Sindicato. Discurso de Pilar Primo de Rivera 15-01-1938 12
  • 13. 1.- LA NATURALESA I ELS SUPORTS DEL 2.- Els anys blaus del franquisme (anys quaranta). RÈGIM FRANQUISTA PRINCIPIS IDEOLÒGICS REBUTJATS LIBERALISME Els militars, l’Església, la Falange i els carlins culpaven al sistema liberal de la República dels mals pels què havia passat Espanya. Opten per un sistema sense partits polítics, CONSPIRACIÓ JUDEO-MAÇÒNICA-COMUNISTA sense eleccions, sense divisió de poders, sense Obsessió i fòbia de Franco sobre el judaisme, la maçoneria i el comunisme= parlament i sense les institucions i introductors dels dos grans mals del segle XIX i XX: la democràcia i la lluita de característiques d’un sistema liberal. classes. Com alternativa es proposava la dictadura autoritària i els sindicats verticals.  Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940) 13
  • 14. 2.- LA POSGUERRA IMMEDIATA: EXALTACIÓ I REPRESSIÓ Després de la Guerra Civil..... Franco Cap de l’exèrcit Cap del partit únic Cap de l’Estat President del Govern Llei Jefatura de l’Estat (9/8/1939) Exaltació de la persona de Franco: Caudillo per damunt de les famílies (militar, falangistes, catòlics, monàrquics) = propaganda (simbologia militar, religiosa, humana i històrica) Control absolut del poder legislatiu (Corts apropiades representava les famílies del règim) i poder judicial (tribunals militars i depuració de la carrera judicial) Anul.lació de l’oposició Persecució, empresonament, repressió i execucions Política de terror a les zones on se sabien rebutjats: regions agràries del sud, Eliminació d’oposició com a garantia per a la supervivència del nou règim conques mineres i àrees industrials del País Basc i Catalunya.  Oposició exiliada i desunida.  Els que van tornar : camps de concentració a Espanya (investigats per la seva col.laboració en la República)  Altres exiliats reclosos pels francesos en camps per a refugiats, alguns van acabar en camps de concentració nazis.  Exiliats a Amèrica (principalment a Mèxic) 14
  • 15. 2.- LA POSGUERRA IMMEDIATA: EXALTACIÓ I REPRESSIÓ Repressió en la posguerra Estat policial i militaritzat: de 300.000 a 660.000 efectius. Militarització dels tribunals de justícia i aplicació del Codi Civil Militar. 400.000 detencions, tortures i judicis sumaríssims. 70.000 condemnes a mort: 25.000 afusellats; resta= camps de concentració, treballs forçats, inhabilitacions exercir càrrecs públics, confiscació de béns ,... Depuració de funcionaris Els pocs afins o contraris al règim eren apartats dels seus llocs de treball, substituïts per excombatents i per personal afí Professors: revisions dels continguts escolars. Sometiment a les premisses de la Falange (Movimiento)  encarregats de captar adeptes per al règim i funció de vigilància policial. Censura: eliminació de la llibertat d’expressió = destruir llibres, prohibir autors, obres i temes (vagues); revisió edicions escolars (adaptades a la ortodòxia del nacionalcatolicisme); retallar pel·lícules i obres de teatre,... 15
  • 16. 2.- LA POSGUERRA IMMEDIATA: EXALTACIÓ I REPRESSIÓ La repressió a Catalunya Descatalanització i reespanyolitzar Catalunya: fer desaparèixer la identitat nacional de Catalunya:  pèrdua de líders polítics (com Companys) i intel·lectuals (Carles Rahola) i les seves institucions polítiques i culturals. Persecució i prohibició d'organitzacions polítiques, sindicals i cíviques, sobretot obreres, democràtiques o de caire nacionalista.  Persecució de la llengua catalana: només ús domèstic.  Prohibició dels símbols de la identitat catalana (senyera, himnes..) o actes de sentit catalanista (sardanes) i monuments a personalitats catalanes.  Canvi en els noms de carrers: dedicats al Generalísimo o “herois” del règim ( José Antonio Primo de Rivera, José Calvo Sotelo, Mola, Sangurjo,..) o dates com 18 de juliol.  Traducció dels noms de població: (San Baudillo o San Quirico,) o adaptacions (Sardeñola) 16
  • 17. 2.- LA POSGUERRA IMMEDIATA: EXALTACIÓ I REPRESSIÓ Persecució de la llengua catalana: No obstante las exhortaciones y facilidades publicadas por el excelentísimo Ayuntamiento de esta capital para que desapareciesen de los edificios y servicios públicos, así como de la Entidades que de cualquier modo se relacionen con el público, toda especie de inscripciones no redactadas en el idioma nacional [...] es patente que restan aún visible excepciones [...]. Como dicha orden ha de ser cumplimentada, y Barcelona y su provincia han de ofrecer [...] el aspecto de una tierra tan íntegramente española como lo fue en tiempos de su más gloriosa tradición, he dispuesto conceder un plazo [...] para que desaparezcan los restos que queden de inscripciones rojo-separatistas y sean substituidas por textos correctamente redactados en el idioma nacional, los que todavía aparezcan en cualquier otra lengua, en fachadas, muestras comerciales, documentación utilizada en la relación con el público, inscripciones y rótulos, así como todas clase de escritos, anuncios y documentos de entidades públicas y privadas, asociaciones y fundaciones de cualquier especies, y, desde luego, los que pertenezcan a servicios públicos sin excepción. Wenceslao González Oliveros, BOP de Barcelona. 6 de septiembre de 1939. 17
  • 18. 2.- LA POSGUERRA IMMEDIATA: EXALTACIÓ I REPRESSIÓ 18
  • 19. 2.- LA POSGUERRA IMMEDIATA: EXALTACIÓ I REPRESSIÓ 19
  • 20. 2.- LA POSGUERRA IMMEDIATA: EXALTACIÓ I REPRESSIÓ 20
  • 21. 2.- Els anys blaus del franquisme (anys quaranta). 3.- EL PROCÉS D’INSTITUCIONALITZACIÓ Primers anys el franquisme = definició del sistema institucional del nou Estat autoritari: Supressió dels partits considerats “rojos-separatistas” (republicans, socialistes, comunistes i nacionalistes) i els de dretes , monàrquics o catòlics. La premsa havia de referir-se al bloc que s’havia revoltat el 18 de juliol de 1936 com a Movimiento. Aversió de Franco a la democràcia liberal : enlloc d’un cos legal que recordés a les constitucions liberals publicació de les Leyes Fundamentales: definició dels principis antidemocràtics del règim i el caràcter autocràtic del poder. DENOMINACIÓ CARACTERÍSTIQUES Fuero del trabajo. 1938 Regula les relacions laborals i prohibeix el dret a la vaga. La ley Constitutivas de Cortes 1942 Creació de les Corts, a les què se li assigna un paper consultiu, però que no tenen iniciativa parlamentària. Ratificar els projectes presentats per Franco Fuero de los españoles. 1945 Típica declaració de drets i deures dels ciutadans, però aquests poden ser suspesos quan el govern ho consideri oportú. Ley de Referéndum Nacional. 1945 Es podrà sotmetre a referèndum aquelles qüestions que el cap d’Estat consideri oportunes. manipulades Ley de Sucesión. 1947 “Espanya és un estat catòlic social i representatiu que d’acord a la seva tradició històrica es constitueix en un Regne” Govern vitalici de Franco. CONTEXT HISTÒRIC Dintre de la guerra civil. La primera ley fundamental. Intento d’institucionalització del règim. La victòria franquista estava a tocar i la seva autoritat dins del bloc nacional era incontestable. Es un intent seriós d’institucionalitzar el règim creant una institució tradicional a España: Les Corts. Democràcia orgànica Les potències de l’Eix han estat derrotades. L'aïllament del règim es fa manifest. Amb aquestes lleis es pretén atorgar al règim un certa aparença democràtica; “democràcia orgànica”. Un altre intent més d’aconseguir la legitimació exterior basant-se en el catolicisme i en la monarquia. Don Juan reaccionaria amb el manifest de Lausana. Autocràcia: Sistema polític en què el poder del governant és considerat derivat d'ell mateix i no reconeix, per tant, cap altre límit a la seva actuació. Democràcia orgànica: autodenominació del règim franquista. La representativitat no es troba en el vot dels ciutadans sinó en els òrgans de l’Estat: la família, el sindicat i el municipi. Sufragi restringit. Intent de Franco de disfressar la dictadura i fer-la més “presentable” de cara a l’exterior. 21
  • 22. 2.-Les bases socials i polítiques. Principis ideològics Organigrama de l’Estat franquista a partir de 1942 CORTS Elaboració de lleis sotmeses a la sanció final del cap d’Estat Francisco Franco Cap d’estat Cap nacional del Movimiento Nomena els secretaris generals del Movimiento Cap de govern Nomena els ministres Frente de Juventudes Delegación Nacional de Deportes Sección Femenina Generalísimo de los Ejércitos. Nomena els alts càrrecs militars Central Nacional Sindicalista Altres No hi havia divisió de poders, Franco els controlava tots:  Poder legislatiu: Corts Espanyoles (1942): proposar i votar les lleis tot i que Franco les podia vetar i poder per proposar-ne de noves. Corts formades per procuradors (no escollits democràticament): escollits per Franco o formaven part del Consejo Nacional de Falange o tenien altres càrrecs com alcaldes de grans ciutats o membres d’institucions oficials; tots partidaris de la dictadura.  Poder executiu (Govern): Franco presidia les reunions de govern i designava i destituïa els ministres sense consultar-ho amb ningú  Poder Judicial: Franco triava els membres del Tribunal Suprem (màxim organisme judicial). 22
  • 23. 4.- ELS ANYS BLAUS DEL FRANQUISME(1939-1945). Característiques “anys blaus” Aprofitament del context de la Segona Guerra Mundial (set.1939-set.1945): adopció de la retòrica i la imatge feixista del falangisme espanyol. Presència en tots els racons d’Espanya. Falangistes van compartir la direcció del nou Estat amb l'exèrcit, l’Església i altres sectors Himne franquista de la dreta conservadora. Tots ells subordinats a la voluntat de Franco.  Voluntat de Franco de perpetuar-se en el poder: posa les bases polítiques i ideològiques de la seva autocràcia dictant lleis antidemocràtiques i institucions de caràcter feixista. Autocràcia: forma de govern en què el poder polític l’ostenta una sola persona. 23
  • 24. 4.- ELS ANYS BLAUS DEL FRANQUISME(1939-1945). CARA AL SOL Cara al sol con la camisa nueva que tú bordaste en rojo ayer, me hallará la muerte si me lleva y no te vuelvo a ver. Formaré junto a mis compañeros que hacen guardia sobre los luceros, impasible el ademán, y están presentes en nuestro afán. Si te dicen que caí, me fui al puesto que tengo allí. Volverán banderas victoriosas al paso alegre de la paz y traerán prendidas cinco rosas: las flechas de mi haz. Volverá a reír la primavera, que por cielo, tierra y mar se espera. Arriba escuadras a vencer que en España empieza a amanecer. Ademán: Movimiento o actitud del cuerpo o de alguna parte suya, con que se manifiesta un afecto del ánimo. El llenguatge de Cara al Sol: http://www.laguerracivilenelaula.paramnesia.es/LAGUERRACIVILENELAULA/AUDICIONES_files/El%20lenguaje%20del%20Cara%20al%20Sol.pdf 24
  • 25. 4.- ELS ANYS BLAUS DEL FRANQUISME(1939-1945). 4.1 L’AUGE DE L’HEGEMONIA FALANGISTA. Pauta de tots els governs de Franco: participació de totes les famílies polítiques. Primer govern de la dictadura Predomini qualitatiu i quantitatiu de la Falange. Paper d’Alemanya en l’escena internacional i a la recent guerra civil. Llei Constitutiva de Corts (Juliol 1942): Corts formades per 424 procuradors (la meitat designats directament o indirectament per Franco; l’altra meitat, elegits o designats per altres jerarquies properes a Franco. No controlaven l’acció de govern, i Franco es reservava la facultat d’elaborar i sancionar directament les lleis. Programa d’enquadrament de la societat típicament feixista: Organización Sindical Española (OSE) o sindicats verticals SEU (Sindicato Español Universitario) Frente de Juventudes Sección Femenina Control dels mitjans de comunicació. No era un parlament democràtic sinó una reunió d’addictes a Franco 25
  • 26. 4.- ELS ANYS BLAUS DEL FRANQUISME(1939-1945). 4.2.- CONJUNTURA INTERNACIONAL: II GUERRA MUNDIAL I BLOQUEIG INTERNACIONAL L’esclat de la II Guerra Mundial va condicionar la política 1939: Espanya franquista bona relació amb les potències de l’Eix Suports polítics i militars durant la Guerra Civil internacional d’Espanya i la mateixa definició política. Set.1939 esclata la II GM Espanya es declara neutral però Davant el triomfs d’Alemanya el 1939 i 1940 va passar a.... Juny de 1940 Política de no bel·ligerància Col·laboració amb Alemanya Reunió Hitler-Franco a Hendaia (Octubre 1940). Serrano Suñer: División Azul (juny 1941-  aprovisionament secret dels vaixells 43): enviament de voluntaris Bretanya per a recuperar Gibraltar i ocupar territoris alemanys en posicions espanyoles. al front soviètic. en el nord d’Àfrica. Exportació de wolframi, mineral necessari Però: difícil situació espanyola i el desenvolupament per la fabricació d’armament. S’acorda: Espanya declararia la guerra a Gran Tot i el fracàs de la guerra va fer que l’entrada no fos efectiva. Fracàs de la reunió. Entrada de EUA (1942): Franco canvia de postura veient la derrota de les potencies de l’eix; perill pel seu règim. retorn a la neutralitat i retirada de la División Azul. 1943 Substitució del pronazi Suñer (Afers Estrangers) per l’anglòfil comte de Jordana. 26
  • 27. 4.- ELS ANYS BLAUS DEL FRANQUISME(1939-1945). 4.2.- CONJUNTURA INTERNACIONAL: II GUERRA MUNDIAL I BLOQUEIG INTERNACIONAL División Azul. Reunió Hitler- Fanco a Hendaia 27
  • 28. 4.- ELS ANYS BLAUS DEL FRANQUISME(1939-1945). 4.2.- CONJUNTURA INTERNACIONAL: II GUERRA MUNDIAL I BLOQUEIG INTERNACIONAL Al finalitzar la Segona Guerra Mundial........ Campanya internacional que va deixar aïllada a Espanya del món exterior motius Posició espanyola durant la II GM  Pròpia Guerra Civil.  Regim autoritari a Espanya accions Boicot polític i econòmic: L'assemblea fundacional de la ONU nega l’entrada d’Espanya Retirada dels ambaixadors (només es quedaren els d’Argentina, Portugal i el Vaticà). Vet a la participació en els ajuts internacionals del Pla Marshall per a la reconstrucció de l’Europa occidental.  El boicot es presentat com una conspiració comunista Franco reforça la política autàrquica i repressiva,i el discurs ultranacionalista. Manifestacions massives de franquistes recolzant a Franco. Manifestació de recolzament a Franco (Plaça de Oriente, Madrid, 1946) Els inicis de la Guerra Freda van reduir la bel.ligerància antifranquista de les potències occidentals. Els sectors més conservadors i anticomunistes d’Europa i els EUA van començar a considerar a Franco com un aliat potencial en el món polaritzat entre l’URSS i els EUA 28
  • 29. 4.- ELS ANYS BLAUS DEL FRANQUISME(1939-1945). 4.2 CONJUNTURA INTERNACIONAL: II GUERRA MUNDIAL I BLOQUEIG INTERNACIONAL 29
  • 30. 4.- ELS ANYS BLAUS DEL FRANQUISME(1939-1945). 4.3 L’INICI DEL DECLIVI FALANGISTA Canvi en la situació internacional (fi de la II GM) Fa que Franco aprofiti un incident (el cas Begonya, agost 1942) per fer un canvi en el rumb del govern: Oposició de l’Església i de l’exèrcit al predomini de Falange Suñer es rellevat del govern 1945 Derrota italiana i alemanya a la II GM Franco vol dissimular els aires feixistes del règim. Relleu dels falangistes més destacats del govern i es promociona membres de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas= intent d’homologar el règim amb la democràcia cristiana italiana. Serà l’hora que els catòlics assumiran el protagonisme: nacionalcatolicisme (1945-1957) Cas Begonya: dues granades de mà llençades per falangistes durant uns funerals carlistes al Santuari de la Mare de Déu (Begonya, Bilbao) presidits pel ministre de l’Exèrcit Varela, el 16 d’agost de 1942, i provocant un centenar de ferits entre carlistes basconavarresos  Fuero de los Españoles (1945)  Ley del Referendum Nacional ( 1945)  Ley de Sucesión (1947) 30
  • 31. 4.- ELS ANYS BLAUS DEL FRANQUISME(1939-1945). Fuero de los Españoles (1945). Abans de la finalització de la II Guerra Mundial Artículo primero. El Estado español proclama como principio rector de sus actos el respeto a la dignidad, la integridad y la libertad personal humana, reconociendo al hombre, en cuanto portador de valores eternos y miembro de una comunidad nacional, titular de deberes y derechos, cuyo ejercicio garantiza en orden al bien común. Artículo segundo. Los españoles deben servicio fiel a la Patria, lealtad al Jefe del Estado y obediencia a las leyes [...] Artículo sexto. La profesión y práctica de la Religión Católica, que es la del Estado español, gozará de la protección oficial. Nadie será molestado por sus creencias religiosas ni el ejercicio privado de su culto. No se permitirán otras ceremonias ni manifestaciones externas que las de la Religión Católica [...] Artículo diez. Todos los españoles tienen derecho a participar en las funciones pública de carácter representativo, a través de la Familia, el Municipio y el Sindicato, sin perjuicio de otras representaciones que la Leyes establezcan [...] Artículo doce. Todo español podrá expresar libremente sus ideas mientras no atenten a los principios fundamentales del Estado [...] Ley de Sucesión(1947) Pretenia esborrar la imatge feixista més visible del règim, la dictadura personal. Espanya esdevenia un regne però el cap de l’Estat continuava sent Franco a perpetuïtat, el qual quedava facultat per designar el seu successor, a títol de rei, quan ho cregués oportú. Es crea el Consell de Regència i el Consell del Regne. Consell de Regència: institució formada pel president de les Corts, el capità general més antic i el prelat de més rang del Consell del Regne. Subitituiria a Franco interinament en cas que morís sense haver nomenat successor. Consell del Regne: institució formada pel president de les Corts i altres jerarquies del règim, que tenia la funció d’elegir, amb el Consell de Regència, el successor de Franco i el govern si el general no el nomenava en vida. 31
  • 32. 5.- AUTARQUIA I RECESSIÓ ECONÒMICA Efectes de la Guerra Civil Espanya dels anys 40 = profunda recessió. Ineficaç política econòmica del govern Efectes de la Guerra Civil Impacte demogràfic: negatiu  620.000 morts  430.000 exiliats  430.000 presos polítics  augment de la mortalitat per les males condicions laborals, Higièniques i sanitàries anys 40  Repercussions demogràfiques:  caiguda de la natalitat (major part de les persones mortes i empresonades eren joves) Augment de la mortalitat (1939 a Catalunya va ser un 40% superior a la de 1935) Disminució del nombre d’homes respecte del de dones. Repercussions socials:  divisió entre vencedors i vençuts. Repressió i exili.  Repercussions econòmiques: Llocs que requerien certa qualificació queden deserts per la manca d’especialistes La dificultat de sobreviure a les ciutats provoca un moviment de ruralització (població Danys materials: no tant greus agrària 50%; xifres similars a començament dels s.XX) xarxa de transports i els habitatges de les principals ciutats : afectats pels bombardejos  instal·lacions industrials i explotacions agràries no tant. 32
  • 33. 5.- AUTARQUIA I RECESSIÓ ECONÒMICA PÀGINES 289 a 292 Política econòmica: intervencionisme i autarquia  fixa els preus sense tenir en compte l’oferta i la demanda. Estat franquista va intervenir en l’economia amb un afany controlador  raciona el consum  estableix cupos de producció Determina els salaris  Determina les petites quantitats de matèria que es podien importar El model econòmic es basava en el feixisme italià: autosuficiència econòmica i intervencionisme estatal que asseguri una economia deslligada de tota dependència estrangera. Al finalitzar la II GM, l'aïllament internacional d’Espanya va obligar a intensificar aquesta política autàrquica. Limitar les inversions estrangeres al 25% del capital de les empreses: evitar pèrdua de sobirania nacional Es van reduir al mínim les importacions. Planificar l’activitat econòmica objectiu proveir-se amb recursos nacionals Autarquia: política econòmica que té com a objectiu assolir el major grau d'autoproveïment i autosuficiència sense dependre de l’exterior 33
  • 34. 5- Autarquia i recessió econòmica. Política econòmica: intervencionisme i autarquia Indústria Per a potenciar el dirigisme econòmic i suplir la iniciativa privada es crea: l’Instituto Nacional de Industria (INI), setembre de 1941 Holding estatal per a potenciar la creació d’indústries bàsiques (electricitat, carburants, alumini, tèxtil, siderúrgia, naval vinculades a defensa, química..) i dinamitzar l’economia interna. Camió Pegaso II, creat al 951, per l’empresa ENASA Comerç Exterior: importació d’aliments dels països, com Argentina, que no van participar del bloqueig. Interior: alterat per l’escassetat de productes i per la regulació de preus per part de l’Estat Franco i Evita Peron (1947) 34
  • 35. 5- Autarquia i recessió econòmica. Política econòmica: intervencionisme i autarquia Empreses que van formar part de l’INI: ATESA, (Autotransporte Turístico Español S.A.) E.N. Bazán, (astilleros militares, Navantia) També va integrar altres societats originàriament privades com Iberia, Aviaco o CASA (Construcciones Aeronáuticas), Monopolis reconeguts per llei a l’Estat com CAMPSA, Renfe, Telefónica o Tabacalera mai van INH, (Instituto Nacional de Hidrocarburos, Repsol) formar part de l’ INI. ENASA, (Empresa Nacional de Autocamiones S.A., Pegaso) ENCE, (Empresa Nacional de Celulosas de España) ENDASA, (Empresa Nacional de Aluminio S.A.) Endesa, (Empresa Nacional de Electricidad S.A.) Enfersa, (Empresa Nacional de Fertilizantes S.A.) Ensidesa, (Empresa Nacional Siderúrgica S.A., Aceralia) Entursa, (Empresa Nacional de Turismo S.A.) E.N. Santa Bárbara, (industria armamentística) SEAT, (Sociedad Española de Automóviles de Turismo) Seat 600 (símbol del desenvolupament dels anys 60). Fabricat a Barcelona (Seat s'instal·la a la Zona Franca de Barcelona el 1953) 35
  • 36. 5- Autarquia i recessió econòmica. CREACIÓN DEL INSTITUTO NACIONAL DE INDUSTRIA. Ley de 25 de septiembre de 1941 […] Los imperativos de la defensa nacional exigen, por otra parte, la creación de nuevas industrias y la multiplicación de las existentes, que permitan respaldar nuestros valores raciales con el apoyo indispensable de una potente industria, lo que requiere dar a este resurgimiento un ritmo más acelerado si hemos de realizar los programas que nuestro destino histórico demanda. Surge, pues, la necesidad de un organismo que, dotado de capacidad económica y personalidad jurídica, pueda dar forma y realización a los grandes programas de resurgimiento industrial de nuestra Nación, que, estimulando a la industria particular, propulsen la creación de nuevas fuentes de producción y la ampliación de las existentes, creando por sí las que el interés de la defensa nacional o los imperativos de nuestra economía exijan. Artículo 1.- Se crea el INI, que tiene por finalidad propulsar y financiar, en servicio de la Nación, la creación y resurgimiento de nuestras industria, en especial de las que se propongan como fin principal la resolución de los problemas impuestos por las exigencias de la defensa del país o que se dirijan al desenvolvimiento de nuestra autarquía económica. Artículo 2.- El INI utilizará los métodos de las Sociedades Anónimas privadas para sus fines estatales, pero conservando siempre en la gestión y administración el control del Gobierno... Podrá liquidar gradualmente las participaciones y actividades que el Estado no tenga interés en conservar. 36
  • 37. 5- Autarquia i recessió econòmica. Política econòmica: intervencionisme i autarquia  falta de matèries (com el cotó per a la indústria tèxtil catalana), fonts d’energia (com el Efectes de la política autàrquica petroli)i equipament adequat. No produïa aliments suficients per a tota la població, i els preus dels aliments de primera necessitat s’encarien. Es racionaven per mitjà de cupos de l’Estat, i feia que s’aconseguissin llicències d’importació de manera fraudulenta  Manca d’aliments: racionament i mercat negre en què els productes es venien a preus més alts que els fixats per l’Estat. Resultats d’aquesta política econòmica  la producció de productes bàsics (com blat o altres cereals) no van recuperar les xifres de l’etapa republicana fins a finals dels anys cinquanta.  la producció industrial no va recuperar fins a finals de 1950 el volum que tenia a 1930.  La renda per habitant de l’any 1935 es va recuperar vint anys després Gran retrocés econòmic i greus conseqüències per a la majoria de la població Cal afegir els intents conscients i deliberats de desindustrialitzar Catalunya i el País Basc, territoris que els vencedors consideraven políticament desafectes i socialment perillosos. Al principi la creació de fàbriques només es s’autoritzava si es creaven fora de Catalunya 37
  • 38. 5- Autarquia i recessió econòmica. Política econòmica: intervencionisme i autarquia La difícil vida quotidiana. Increment de les desigualtats socials, empobriment de la població,  administració pública progressivament corrupte  manca d’estímul per al progrés de la producció La dura posguerra es va allargar més de 15 anys. industrial Anys posteriors a la guerra el poder adquisitiu va caure dràsticament. La misèria era palpable, sobretot àrees urbanes. Reaparició de malalties pròpies d’infraalimentació: tuberculosi, tifus,... afectant a les dones i als nens; mortalitat infantil es manté a nivells molt alts.  Racionament dels aliments fins al 1952: cartilla de racionament: document que assigna a cada membre de la família una quantitat d’aliments bàsics (pa o llet); s’adquiria en el mercat oficial al preu fixat pel govern. Quantitat s insuficients i va afavorir l’aparició del mercat negre (estraperlo; enriquiment d’aquells que acaparaven o ocultaven productes que eren venut il·legalment a preus alts, tant pel consum diari com per a la indústria).  Durant els anys 40 i part dels 50 els espanyol s que van quedar al marge de les estructures del poder polític i econòmic del règim: penúria: ingressos econòmics molt baixos i la major part destinat a alimentació.  Futbol i cinema, a preus assequibles, van ser els esdeveniments més importants. Però no tothom va patir de la mateixa manera els efectes de la depressió econòmica:  funcionaritat corrupte  els dedicats a l’estraperlo  empresaris que es beneficiaren de l’abolició dels sindicats o prohibició del dret a vaga. Els treballadors ho patiren amb reducció del sou (a nivells de 1913; tot i l’augment dels preus): comportà augment de dels beneficis de l’empresa (malgrat reducció de productivitat) i oferta de llocs de treball (enlloc de modernitzar la maquinària) 38
  • 39. 5- Autarquia i recessió econòmica. Política econòmica: intervencionisme i autarquia La difícil vida quotidiana. Evolució de les taxes de natalitat, mortalitat i mortalitat infantil taxes (‰) Natalitat 1939-1943 1944-1948 1949-1953 1954-1958 20,72 22,3 20,52 20,8 2008 Mortalitat 16,28 12,2 10,58 9,28 9,87 Creixement Natural Mortalitat infantil 4,44 117,84 10,1 80,02 9,94 60,66 11,52 47,26 9,9 0,096(%) Evolució del poder adquisitiu (´1936-1950) 4,26 Esperança de vida a Espanya 1930 1940 1950 1960 2008 Homes 48,4 47,1 59,8 67,4 76,6 Dones 51,6 53,2 64,3 72,2 83,4 39
  • 40. 5- Autarquia i recessió econòmica. Política econòmica: intervencionisme i autarquia La difícil vida quotidiana. 40
  • 41. 6.- ELS PRIMERS OPOSITORS AL RÈGIM Les organitzacions polítiques i sindicals van quedar reduïdes a la mínima expressió: exili i repressió. El desenvolupament de la Segona Guerra Mundial i les dures condicions de vida de la postguerra: aparició de les primeres fórmules d’oposició. Maquis Dos grups (formats per comunistes i anarquistes)  Nuclis guerrillers que subsistien en àrees muntanyoses des de finals de la Guerra Civil. Unitat que havien lluitat contra els alemanys a França; volien trasllada l’experiència a Espanya. Objectiu: continuar la guerra, esperant el moment oportú que permetés una ofensiva exterior contra la dictadura.. Entre 1944 i 1950 van intervenir en vàries zones; acció més espectacular fou l’ocupació de la Vall d’Aran (1944). Fracàs:  aïllament entre els diferents grups guerrillers.  repressió militar i de la Guàrdia Civil  Record de la guerra, experiència que la població civil no volia repetir.  al 1948 el Partit Comunista d’Espanya va renunciar a continuar la lluita armada Maquis Quico Sabaté 41
  • 42. 6.- ELS PRIMERS OPOSITORS AL RÈGIM Exili Divisió:  entre republicans i socialistes amb els comunistes; recel de la subordinació dels comunistes als interessos soviètics.  Dins del PSOE entre Negrín i Prieto.  Dins dels republicans a la mort d’Azaña  La victòria dels aliats i el bloqueig internacional contra el franquisme: contacte entre els republicans i monàrquics per fer un front comú. Republicans creen l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas (1944)  Joan de Borbó- Manifest de Lausana (1945): després de parlar del fracàs del règim de Franco, proposa com a alternativa per a Espanya la monarquia tradicional en la seva figura. Mala relació entre Franco i Joan de Borbó fins a la mort del dictador. Tot i el futur incert de la monarquia, Joan de Borbó envia el seu fill Joan Carles a Espanya per acabar la seva formació,sota la supervisió de Franco, per mantenir oberta la via del restabliment de la monarquia. Joan de de Borbón la seva família Juan Borbó amb a l’exili a Lausana, l’any 1945 Interior conspiració de monàrquics (duc d’Alba), polítics de dreta (com Gil-Robles, CEDA) o generals (Moscardó, Varela o Aranda): preocupats per la corrupció del nou règim, alineament pronazi i perpetuïtat de Franco (=no considerava la dictadura com un règim transitori). 42
  • 43. 6.- ELS PRIMERS OPOSITORS AL RÈGIM Manifest de Lausana (1945) Españoles: conozco vuestra dolorosa situación y comparto vuestros temores. Acaso lo siente más en carne viva que vosotros, ya que, en el libre ambiente de esta atalaya europea centroeuropea, donde la voluntad de Dios me ha situado, no pesan sobre mi espíritu ni vendas ni mordazas. A diario puedo escuchar y meditar lo que dicen sobre España [...]. La política extrerior seguida por el régimen compromete también el porvenir de la Nación. Corre España el riesgo de verse arrastrada a una nueva lucha fratricida y de encontrarse totalmente aislada del mundo [...]. Por estas razones, me resuelvo, para descargar mi conciencia del agobio cada día más apremiante de la responsabilidad que me incumbe, a levantar mi voz y requerir solemnemente al general Franco para que, reconociendo el fracaso de su concepción totalitaria del Estado, abandone el Poder y dé libre paso a la restauración del régimen tradicional de España, único capaz de garantizar la Religión, el Orden y la Libertad. Bajo la Monarquía –reconciliadora, justiciera y tolerante- caben cuantas formas demande el interés de la Nación. Don Joan de Borbó, 19 de març de 1945. 43
  • 44. 6.- ELS PRIMERS OPOSITORS AL RÈGIM Organitzacions clandestines  petits grups del PCE, del PSOE i de la CNT no van parar la seva activitat, ho demostra detencions i execucions.  van incrementar la pressió sobre el règim en la fase d’aïllament amb actes com vagues a Catalunya (1945) i al País Basc (1947), però van disminuir durant la dècada de 1950: millores democràtiques i -de condicions de vida. Aquest sectors minoritaris, tot i la repressió, van anar amb augment fins arribar a ser majoritaris a mesura que la dictadura es consolidava, i no va deixar d’actuar fins a la fi de la dictadura. L’oposició a Catalunya  Variada: organització de grups clandestins d’ensenyament del català, activitats d’afirmació nacional i lluita armada.  Dificultats per contactar amb l’oposició a l’exili. Exili: mantenir vives algunes institucions republicanes (Generalitat; a la mort de Companys, Irla assumeix el càrrec a Mèxic el 1940.  al inici de la II GM: exiliats catalans lluiten a favor dels aliats; esperança que els aliats, acabada la guerra, intervindrien a la Península per enderrocar al règim i restaurar la República. Josep Irla  Interior:  organitzacions obreres (CNT,POUM, PSUC) i catalanistes (ERC): reorganització i comitès de lluita clandestina.  nova organització Front Nacional de Catalunya o Consell Nacional de la Democràcia Catalana = coordinació de l’oposició (a Catalunya i a l’exili)  entre 1945 i 1947: espontàniament moviment de reivindicacions obreres (Vallès, Manresa i Bages). Destaca: vaga general a Manresa (1946)= exigir millores salarials i proveïment de productes de primera necessitat. 44