Your SlideShare is downloading. ×
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)

1,710
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,710
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. El final del franquisme (1973-1975) Lluís Francesc Núñez de Castro i Vallès 1
  • 2. ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DIVERSES FONTS: http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.  Apunts d’Armand Figueres (Escola Sunion). “Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009  “Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009 2
  • 3. 1.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL RÈGIM (1973-1975) 1.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL RÈGIM (1973-1975)  deteriorament de la salud de Franco: cada vegada més delegava més poder de Primers símptomes a partir de 1969 decisió a l’almirall Carrero Blanco. Juny 1973, Franco li cedeix el càrrec de president del govern  distanciament progressiu de l’Església  capacitat mobilitzadora de l’oposició, com en el procés de Burgos contra ETA (desembre 1970)  accions terroristes d’ETA i del FRAP  tensions entre els immobilistes ( manteniment de les rígides estructures del sistema sense necessitat de reformes) i aperturistes ( partidaris d’un desenvolupament polític que portes a una democràcia limitada). Provoca parálisi política entre 1969 i 1973; només s’aprova la Ley General de Educación (1970)  Contradiccions a l’aplicar la Ley Orgánica del Estado: no es podia mantenir els principis del Movimiento Nacional i alhora obrir el sistema a la participació d’associacions o partits i una premsa lliure Paràlisi política: 20/12/1973 ETA assassina a Carrero Blanco Carrero Blanco Resposta del Govern 3
  • 4. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) Arias Navarro: nou president de govern Govern sense presència dels membres de l’Opus Dei Discurs al prendre el càrrec: semblava aperturista (posà l’accent en els canvis que havia viscut la societat espanyola i el paper de l’opinió pública) però continua atribuint al Movimiento la feina de conduir tot procés polític. “espíritu 12 de Govern d’Arias Navarro febrero” Entre el reformisme oberturista i les mesures repressives Arias Navarro Ampliació de la llibertat de premsa Arrest domiciliari de l’arquebisbe de Bilbao (defensà en una homilia el dret del poble basc als seus signes d’identitat) Execució del jove anarquista Puig Antich (acusat de matar a un policia).Març 1974 Garrote Salvador Puig Antich 4
  • 5. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) Context internacional Abril 1974: “Revolució dels clavells” = caiguda de la dictadura portuguesa (abans que el franquisme); s’havia assajat la continuïtat. La revolta contra la dictadura l’havia dut a terme un grup d’oficials de l’exèrcit.  Juliol 1974: cau la dictadura a Grècia (vigent des de 1967; beneïda per la monarquia grega) Deixa a Espanya en una situació d’aïllament internacional; 1973 s’havia ampliat la Comunitat Econòmica Europea Revolució dels Clavells Inquietud i dubtes entre els dirigents = es manifesta les dues opcions contraposades aperturistes Associacions polítiques (aprovades per decret llei, desembre 74) búnquer Mantenir intacte les essències del règim. Sorgien dins la legalitat del Movimiento; havien d’articular sensibilitats diferenciades sense entrar en contradicció amb el principis del Movimiento. Polítics franquistes com Fraga i Suárez creen les seves associacions, i mantenir la seva activiat política quan Franco ja no hi sigui 5
  • 6. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) La reorganització de l’oposició L’extensió de la conflictivitat obrera Mobilització obrera Anys 70 els conflictes obrers es van multiplicar Crisi derivada de l’increment del petroli. Molts conflictes: expressió de demandes laborals no ateses; la repressió governamental acabava dotant de contingut polític Comissions Obreres (CCOO) Tot i la seva il.legalització, creix com a organització sindical i es guanya la confiança dels treballadors 1972: detinguts els membre de la coordinadora estatal i jutjats Marcelino Camacho Advocats laboralistes: Utilitzen els drets que les lleis franquistes reconeixen als obrers Manteniment de l’activisme obrer Capellans de parròquies obreres Cedien espais parroquials per a celebra-hi reunions i assembles, que eren il·legals 6
  • 7. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) La reorganització de l’oposició L’extensió de la conflictivitat obrera Vagues a Espanya en l’última etapa de la dictadura (1971-1975) Assemblea de Comissions Obreres a l’església de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat 7
  • 8. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) La reorganització de l’oposició Fragmentació de l’oposició política al franquisme Monàrquics S’aturen un cop escollit Joan Carles com a successor el 1969 Nuclis democratacristians Al voltant de Joaquin Ruiz Jiménez; reduïts i poc influents Socialistes Fragmentats entre els que estaven a l’exili Oct. 1974 Congrés de Suresnes (França): els de (dominaven l’aparell) i els nuclis organitzats de l’interior derroca els vells dirigents de l’exili. Felipe l’interior d’Espanya González, nou secretari general UGT: 1971 direcció compartida entre els militants de l’exili i de l’interior (pes principal). Nicolás Redondo Corrent socialista al volant de Tierno Galván = crea el Partit Socialista del Interior (més endavant Partit Socialista Popular) Felipe González Millor organitzat i més nombrós Partit Comunista d’Espanya (PCE) Santiago Carrillo, líder consolidat 1972 actualitza la tesi de la reconciliació nacional (anys 50) amb el lema: “pacte per la llibertat” (pacte entre aquells que tinguin com objectiu la implantació de la democràcia) 8
  • 9. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) La reorganització de l’oposició Passes cap a la coordinació unitària Calia elaborar i acordar un programa de mínims comuns problema lideratge dels organismes unitaris per al conjunt de les forces antifranquistes. Juliol 1974 Juny 1975 Junta Democrática Liderada pel PCE. Plataforma de Convergencia Democrática Liderada pel PSOE. Presentació Junta Democrática a París. Març 1976 Un cop mort Franco (20/11/1975) s’uneixen les dues plataformes: Coordinación Democrática (Platajunta) Objectius Amnistia, llibertat d’associació política i la convocatòria d’eleccions a Corts Constituents 9
  • 10. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) La reorganització de l’oposició Catalunya Traslladar a l’àmbit polític la coordinació unitària amb què ja es treballava en els àmbits culturals i de reivindicació de la identitat catalana  1969 Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya: representats dels principals grups de l’oposició, sense exclusió ideològica.  1971 Assemblea de Catalunya:  organisme unitari amb la participació de la majoria de partits polítics clandestins (sense exclusió ideològica) i obert a la ciutadania que no militava en cap partit polític (tots ells clandestins).  identifica l’assoliment de la democràcia amb assolir l’autogovern per a Catalunya.  la comissió permanent va ser detinguda per la policia el 1973  Partits polítics clandestins:  d’abans de la Guerra:  PSUC: el més actiu, de filiació eurocomunista i vinculat al PCE. Liderat per Antoni Gutierrez (“Guti”). Connexions amb el moviment obrer i l’estudiantil.  ERC (1931) i Unió Democràtica (1931)  Dictadura:  1974: Convergència Democràtica de Catalunya: grup de catòlics i catalanistes, liderada per Jordi Pujol  1974: Convergència Socialista de Catalunya, de Joan Reventós  D’altres menors: Partit Socialista d’Alliberament nacional (PSAN),... 10
  • 11. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) La reorganització de l’oposició Oposició armada FRAP (Frente Revolucionaris Antifascista y Patriótico) GRAPO ETA Marxista-leninista Marxista-leninista 1973-1978 1975-2007 1975: major atemptat fins al moment: 12 morts i 80 ferits en una cafeteria madrilenya freqüentada per policies D’extrema dreta: Guerrilleros de Cristo Rey, Batallón Vasco-Español i Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista). Actuaren activament després de la mort de Franco Unión Militar Democrática (UMD). 1974 Organització petita que representava una ínfima minoria de militars. Es descoberta al mateix any que la Revolució dels Clavells (Portugal) Desarticulats l’estiu de 1975 Objectiu Democratitzar les Forces Armades i enderrocar la dictadura, sense cop d’estat 11
  • 12. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) La fi del desenvolupament: la crisi econòmica Renda x càpita 1973 situació socioeconòmica millor que en els 60 1960: 1973: Crisi petroli 1973 -300$ +2.000 $ TV 1% de les famílies 70% de les famílies Espanya tenia gran dependència del petroli (67% de l’energia consumida) Excessiva dependència de l’estranger (importació del cru, de béns d’equipament i d’inversions) fou molt negativa Augment preu del petroli Crisis a Espanya 1975 Sortida de divises per a finançar la pujada del preu del petroli Retirada d’inversions estrangeres Increment del dèficit de la balança de pagaments Deixen d’entrar divises: reducció flux de turistes i de les remeses que enviaven els emigrants 12
  • 13. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) La fi del desenvolupament: la crisi econòmica Crisi econòmica Evidencià les limitacions del “desarrolismo”  desequilibri territorial: població i nivell de renda (més de 30 províncies per sota de la mitjana)  augment de les desigualtats socials: 1,23% dels més rics tenia més renda que el 52% de població més humil  no s’havia aconseguit un Estat de benestar comparable als altres països europeus a causa de l'escassetat de la Hisenda pública = Espanya tenia la pressió impositiva més baixa d’Europa (Espanya els impostos ordinaris eren el 13,5% del PIB, i França el 22,5%)  mesures intervencionistes sobre comerç, preus i subvencions agrícoles  INI gestionava empreses deficitàries Nou fenomen: atur (es dispara en els 70) 13
  • 14. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) 1.5 La desaparició del dictador Agonia del franquisme Estiu 1975 Franco cau malalt Intensificació de les accions armades d’ETA i el FRAP Règim respon amb contundència Nova llei antiterrorista (agost 75) 30 agost Franco ingressat, Joan Carles cap d’Estat interí per poc dies 27 setembre execució tres membres Malaltia duradora i des de l’octubre l’agonia llarga del FRAP i dos d’ETA per voler mantenir-lo en vida 1 d’octubre “Dia del Caudillo” s’organitza una manifestació multitudinària pro-Franco a la plaça. Darrera aparició pública de Franco contundent resposta internacional: retirada d’ambaixadors i manifestacions contra el règim a les grans ciutat europees, incendi de l’ambaixada Espanyola a Lisboa i assalt de la de París. Rei del Marroc organitzaa Aïllament internacional + buit de poder per la malaltia del dictador + crispació social Marxa pacífica per ocupar el Sàhara Occidental. Marxa Verda (6/11/75) Exèrcit espanyol es retira i cessió del territori entre Marroc i Mauritania. Tractat Tripartit (Esp, Marr, i Maur.) 14/11/75 No es té present els interessos del poble saharaui 14
  • 15. 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) 1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975) 1.5 La desaparició del dictador Darrers dies de Franco Franco ha mort Llarga agonia i se’l manté en vida artificialment Plaça dOriente (Madrid, 1/10/1975) 20/11/1975 Mor Franco Marxa Verda Funeral de Franco a la Pl. D’Oriente Testament de Franco Aguantant artificialment la vida de Franco Enterrament al Valle de los Caídos 15