Construcció estat libera ll 2013
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Construcció estat libera ll 2013

on

  • 2,275 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,275
Views on SlideShare
468
Embed Views
1,807

Actions

Likes
0
Downloads
12
Comments
0

7 Embeds 1,807

http://pugavi-clioblog.blogspot.com.es 1745
http://pugavi-clioblog.blogspot.com 28
https://www.google.es 10
http://pugavi-clioblog.blogspot.de 8
http://pugavi-clioblog.blogspot.jp 8
http://pugavi-clioblog.blogspot.it 6
http://translate.googleusercontent.com 2
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Construcció estat libera ll 2013 Construcció estat libera ll 2013 Presentation Transcript

  • LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1833-1874) VICENT PUIG I GASCÓ © 2013
  • Abans de començar recorda que.....  La Il·lustració posà les bases del liberalisme, una ideologia que advoca per les llibertats individuals i que es va difondre per Espanya paral·lelament a la invasió napoleònica. • Els liberals van intentar implantar l’Estat liberal a Espanya en els Corts de Cadis (1810-1814), però amb el retorn de Ferran VII al tron, això no va ser possible. Causes del fracàs: manca de suport popular als liberals, la divisió d’aquests, l’oposició del monarca i de l’Església, i els suport internacional a la monarquia absoluta. • Al llarg del XIX va augment la influència de la burgesia a Europa, interessada en aconseguir canvis polítics de signe liberal. Les revolucions liberals del 1830 i 1848 van aconseguir implantar aquests canvis en alguns Estats europeus.
  • Presentació • • .1833-1874 a Espanya i a tota l’Europa occidental: implantació del liberalisme: o Modificació estructures de l’Estat, pas a una monarquia constitucional i parlamentària. o transformació de la propietat feudal en propietat privada capitalista, llibertat d‟indústria i de comerç. o una nova classe dirigent, la burgesia agrària, sorgida de l’aliança entre la vella noblesa terratinent i la burgesia financera, va controlar el sistema polític mitjançant el sufragi censatari, i va establir un ordre jurídic i econòmic que feu possible el desenvolupament del capitalisme Procés llarg: 1. Guerres carlines 2. enfrontament entre els partits polítics, aixecaments populars i pronunciaments de l‟exèrcit 3. revolució que expulsà del tron a la reina Isabel II. La revolució de 1868 obrí un període de reforma social i política, més enllà d’un canvi de govern. Les forces burgeses, amb el suport dels sectors populars, va iniciar una experiència de govern democràtic que, sota la forma de monarquia o república, donés satisfacció als interessos dels diferents grups socials. Van haverhi dificultats que dugueren a... 4. cop militar al 1874 que posava fi a l’experiència democràtica i obria el camí cap al retorn dels Borbons.
  • 2.- Els inicis de l‟Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències Característiques generals d’aquesta etapa: El poder passa a mans dels liberals Moderats Progressistes A la mort de Ferran VII (setembre de 1833)....: esclata el conflicte dinàstic i ideològic: Les Guerres Carlines Carles Mª Isidre contra Isabel Absolutistes contra liberals Carlins contra Isabelins Carles V 1833-1839 Tres guerres Carles V 1846-1849 Dels Matiners (Carles A Catalunya VI) Carles VII 1873-1876 A Catalunya, al Maestrat, al País Basc i a Navarra
  • LA REINA REGENT MARÍA CRISTINA DE BORBÓN-DOS SICILIAS “CARLES V” CARLES MARIA ISIDRO DE BORBÓ
  • Guerres carlines Primera guerra (1833-1839) CARLINS • Tradicionalistes, apostòlics i absolutistes; • defensors de l’Antic Règim. • defensar els furs (lleis forals d’origen medieval)= s’oposaven al centralisme liberal.  Part de la noblesa rural (propietaris) rurals,  Part de l’alt clergat, baix clergat rural. • propietat de la terra: explotacions familiars i comunals, i es veien perjudicades per les lleis fiscals aprovades pels liberals  Petits camperols empobrits del País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó València (Maestrat, sobretot). • Oposició a la separació Església-Estat • Oposició a la Igualtat jurídica del liberalisme i les seus reformes (fiscals, econòmiques i polítiques)  Artesans arruïnats i arrendataris emfitèutics (església, noblesa, etc)  Tb. suport d’una part de l’exèrcit. • Oposició a l ’uniformització liberal i al món urbà lligat a la industrialització. • Rei”. Lleis tradicionals. ISABELINS • Absolutistes ferrandins, Il·lustrats i Liberals moderats (Trienni liberal) • Defensors del sistema liberal • Partidaris de la industrialització i modernització del país • A causa de la GUERRA = eixampla la base social = progressisme = classes populars urbanes i classes mitjanes liberals urbanes (CONSTITUCIÓ 1812) • aparells de la monarquia borbònica (alta noblesa, funcionaris, jerarquia militar...), • liberals (apropament de la regent Maria Cristina per defensar el tron d’ Isabel II davant el carlisme). • Suport de la noblesa: mantenir el predomini econòmic i la propietat de les seues terres. • Suport de la burgesia: posar en marxa les reformes liberals desitjades des de 1812. Escenari: País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i País Valencià.
  • DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA PRIMERA FASE (1833-1835) • Alçament carlí al País Basc i Navarra= control àmbit rural però resistència de les ciutats = Bilbao, San Sebastià, Pamplona i Vitòria • Catalunya: on s’inicià l’aixecament, però tropa reial sufocà la revolta. 1835 carlins catalans controlaran bona part de la Catalunya interior (Solsonès, Lluçanès i Berguedà) i de la muntanya tortosina. • Resta: no van arribar a controlar cap gran ciutat ni extensió del conflicte. Només controlaren l’àmbit rural del nord. • País Basc: Carles V crea una embrió d’administració i exèrcit regular a Navarra i País Basc. SENSE EXÈRCIT REGULAR , practicaven la guerra de guerrilles, amb líders militars qualificats = • ZUMALACÀRREGUI (EUSKADI)=organitzà un exèrcit de 25.000 homes • Ramon Cabrera (Maestrat) = unifica les partides aragoneses, catalanes i valencianes • Zumalacarregui conquesta DURANGO, TOLOSA, BERGARA i EIBAR, posa setge a Bilbao = mor durant el setge a Bilbao (1835). • Facilita la presència de CARLES MARIA ISIDRE de Borbó (1834) • Suport de les potències absolutistes = Àustria, Rússia, Prússia i el Papat • ISABEL II rebrà el suport de França, Anglaterra i Portugal SEGONA FASE (1836-1840) • Reacció liberal davant la mort de Zumalacàrregui (1835) = general Espartero, victòria de Luchana, 1836)= finalitza el setge de Bilbao • Manca de recursos financers impedeixen el triomf carlí= expedicions a altres territoris = Expedició Reial (1837): després de la mort de Zumalacarregui, Carles V amb l'exèrcit carlí recorre Catalunya i País Valencià, i arriba a les portes de Madrid on tampoc pot entrar. • La constatació del la debilitat del Carlisme = Divisió ideològica del Carlisme (1837-39) = • TRANSACCIONISTES (MAROTO) = partidaris d’un acord amb els liberals. • INTRANSIGENTS (CARLES MARIA) = base camperola radicalitzada = partidaris de continuar la lluita • CONVENI DE BERGARA (1839) = MAROTO-ESPARTERO • Manteniment dels Furs de Navarra i les províncies basques • Integració dels oficials carlins en l’exèrcit liberal • Les partides carlines de CABRERA continuen la guerra en la zona del Maestrat (Morella) fins a 1840.
  • Primera guerra (1833-1839)
  • Guerres carlines Causes rendició tropes carlines: • mort de Zumalacarregui va deixar sense direcció l’exèrcit carlí al nord, i progressivament les forces liberals (amb el comandant Espartero) els van acorralar. • fracàs Expedició Reial • impossibilitat d'eixamplar l’àrea d’influència fora de les zones rurals del NE, dificultats de la lluita degut als poc mitjans i reforçament dels exèrcits liberals, desgasten als carlins que acaben dividint-se Derrota carlista carlí Abraçada de Bergara (1839) (Maroto i Espartero) isabelí conseqüències Consolidació d’un model centralista i uniformitzador de l’Estat (els carlistes proposen un retorn als furs i a la descentralització) Prestigi dels militars que es converteixen en dirigents de la política (Espartero, Narváez) Despeses econòmiques de l’Estat (portaran a les desamortitzacions)
  • 2.- Els inicis de l‟Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències Regència de Maria Cristina (1833-1840) Època molt moderada (liberalisme incipient) Dirigents destaca Cea Bermúdez (liberalisme conservador), Martínez de la Rosa(liberal moderat) Divisió territorial en províncies (1833) Reformes administratives Primeres reformes econòmiques Dissolució dels gremis Llibertat de comerç Limitar el poder de l'església Amnistiar als exiliat Reformes polítiques Estatut Reial de 1834 Però les: • revoltes (bullanges) (1835): contra epidèmia de còlera ( 1834) acusant a l'església, govern no els defensaven davant atacs dels carlins, no mesures contra la fam,...Accions contra els que donaven suport als carlins (església, convents) i contra autoritat que no feien reformes autentiques Carta atorgada: no reconeixia ni la sobirania nacional ni la separació de poders Òrgans consultius Estament de Pròcers: designats per la reina. Estament de procuradors (sufragi restringit) Poder legislatiu per la Corona • Oposició dels liberals progressistes • Les guerres carlines Les Corts només funcions consultives Caiguda del govern Entrada de Mendizábal (liberal progressista) en el poder (1835)
  • • No accepta el principi de sobirania nacional • No hi apareix el principi de SEPARACIÓ DE PODERS • Reconeixement breu i difús de DRETS INDIVIDUALS • CORTS : ESTAMENT DE PRÒCERS I ESTAMENT DE PROCURADORS = Voten impostos, Iniciativa legislativa correspon a la Corona • ESTATUT REIAL DE 1834 LIBERALISME CENSATARI = limitació del poder reial però només per un parlament representatiu dels PODERS RESPONSABLES DE LA SOCIETAT = Marginació de la majoria de la població Davant de la insuficiència de l’Estatut = demanda de més reformes  Consolidació de la divisió dels liberals encetada durant el TRIENNI LIBERAL  MODERATS (DOCEAÑISTAS) = SUPORT DELS PRIVILEGIATS I LA CORONA  PROGRESSISTES (EXALTATS) = PARTIDARIS DE LA RESTAURACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ 1812 I LA LIQUIDACIÓ DE L’ANTIC RÈGIM INAGURACIÓ DE LES CORTS PER LA REINA GOVERNADORA, 1834 FRANCISCO MARTÍNEZ DE LA ROSA
  • 2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències Regència de Maria Cristina (1833-1840) Juan Álvarez MENDIZÁBAL Milícies nacionals, creació diputacions provincials Reformes progressistes Desamortitzacions(1836) Reforma agrària: eliminació dret senyorial, desvinculació (el propietari pot vendre les terres),.. Liberalització de l‟economia: Crear una nova capa social donen suport a la revolució liberal abolició privilegis de la Mesta, llibertat d’arrendaments agraris, llibertat de preus i de comerç interior de molts productes. Obtenir recursos financers i poder organitzar i armar l’exèrcit contra el carlisme. comportà Pressió de la noblesa i clergat a MC pq es desfés de Mendizabal Destitució Mendizàbal estiu1836 Revoltes de sectors progressistes Obliguen a MC a restablir Constitució 1812 Constitució 1837 Govern de José Mª Calatrava (liberal progressista) Motí de la Granja
  • MOTÍ DE LA GRANJA, 1837
  • REFORMA AGRÀRIA LIBERAL LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL ÉS UN PROCÉS REFORMISTA ENCETAT A PARTIR DE 1836 PELS LIBERALS, AMB L’OBJECTIU DE D’ALLIBERAR LA TERRA DELS OBSTACLES QUE POSAVA L’ANTIC RÈGIM AL DSESENVOLUPAMENT DE LA PROPIETAT PRIVADA CAPITALISTA I DE L’ECONOMIA DE MERCAT (OBTENCIÓ DEL MÀXIM GUANY SEGONS L’OFERTA I LA DEMANDA I AMB ESCASSA INTERVENCIÓ PER L’ESTAT) Això implica : ABOLICIÓ DEL RÈGIM SENYORIAL  LA CONVERSIÓ DE LA JURISDICCIÓ TERRITORIAL EN PROPIETAT INDIVIDUAL I PRIVADA CAPITALISTA  LIQUIDACIÓ DE L’EXPLOTACIÓ COMUNAL DE LES TERRES  LA DESAMORTITZACIÓ DELS BÉNS DE L’ESGLÉSIA LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL RESULTA, TÈCNICAMENT, BENEFICIOSA : a) POTENCIA LA CONCENTRA CIÓ DE LA PROPIETAT b) AFAVOREIX LA REDUCCIÓ DE LA MÀ D’OBRA = MECANITZACIÓ DEL CAMP c) APARICIÓ DEL CONREU EXTENSIU ABSÈNCIA D’UN PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ SUPOSA UN OBSTACE AL CREIXEMENT ECONÒMIC = ESPANYA  LA INDUSTRIALITZACIÓ HA D’ABSORBIR L’EXCEDENT DE MÀ D’OBRA AGRÀRIA  EL MANTENIMENT DELS CAMPEROLS EN EL CAMP = ESTANCAMENT = NO IMPULSA LA MECANITZACIÓ  PERVIURAN EXPLOTACIONS AGRÀRIES INVIABLES SENSE LA MECANITZACIÓ= SUBSISTÈNCIA DE MISÈRIA  APARICIÓ D’UNA MASSA AGRÀRIA SENSE CAPACITAT ADQUISITIVA= OBSTACULITZA EL MERCAT NACIONAL
  • REFORMA AGRÀRIA LIBERAL LA LIQUIDACIÓ DE L’ANTIC RÈGIMA A ESPANYA SUPOSA 1. ALIANÇA TÀCITA ENTRE LA BURGESIA LIBEREAL, LA MONARQUIA I LA NOBLESA TERRITORIAL 2. CAMPEROLS EL SECTOR MÉS PERJUDICAT = VERS EL CARLISME 3. LA NOBLESA RESTA, MAJORITÀRIAMENT, A FAVOR DEL LIBERALISME LA SITUACIÓ AGRÀRIA D’ESPANYA 1.-Situació a finals de l’ANTIC RÈGIM No podem parlar de PROPIETAT PRIVADA CAPITALISTA ABANS DE 1800 La propietat estava limitada per diversos privilegis feudals i era impossible disposar-ne lliurement a causa de a) VINCLES I HERETATGES (propietats nobiliàries o no) b) MANS MORTES (propietats eclesiàstiques) c) BÉNS COMUNALS (propietat de la comunitat aldeana) d) BÉNS PROPIS (propietat dels Ajuntaments)  També hi havia PROPIETATS LLIURES O ALODIALS (alou) i del PATRIMONI REIAL (poc delimitat)  En València, part d’Aragó , Catalunya i Cantàbric destacava el cens emfitèutic també conegut per foro en Galícia  A més, els senyors feudals tenien dret a cobrar rendes per l’úsdefruit de la terra als llauradors censos en diners i/o en espècie (senyoria territorial)  D’altra banda, també tenien capacitat per a cobrar als habitants d’un territori, dels quals era senyor (senyoria jurisdiccional). Són les multes de justícia, drets de pas, etc També l’ús del molí i del forn per part dels llauradors estava sotmés al cobrament de rendes pels senyors (monopolis). La diferenciació entre la jurisdicció i el domini territorial era molt dificil abans de 1800 Per últim, l’Església cobrava el delme o dècima part de la collita als habitants d’un territori
  • REFORMA AGRÀRIA LIBERAL 2.- LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL CONSISTEIX EN I. Abolició del règim senyorial. I. Suprimia la jurisdicció nobiliària sobre el territori sense cap indemnització. II. Mentre, considerava la senyoria territorial com a propietat privada. Molts pobles s’oposen a pagar les rendes feudals durant la guerra del francès i el 1813 el Tribunal Suprem aclaria que els senyors no havien de presentar títols de propietat. III. Aquesta va ser la base de la resolució definitiva el 1837. IV. Abolició de les proves de noblesa per accedir a l’exèrcit i l’administració II. .- La desvinculació senyorial. I. Suposa la supressió de les primogenitures (cast: mayorazgos) i fideïcomisos II. D’aquesta manera, la noblesa ja no podia immobilitzar terres i altres béns, susceptibles, ara de ser venuts. Almenys en Castella no es va produir una venda massiva de terres de la noblesa. III. La Liquidació dels Béns Propis i Comunals I. Béns Propis II. Bens Comunals IV. Mesures de lliure funcionament del mercat I. Abolició dels Privilegis de la Mesta II. Llibertat d’arrendaments agraris III. Llibertat de preus i d'emmagatzematge IV. Abolició dels privilegis gremials V. Eliminació de les Duanes interiors (pontatges, portatges, etc) V. La Desamortització Eclesiàstica I. Clergat Diocesà II. Clergat Regular (convents i monestirs) III. Ordes Militars
  • REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
  • REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
  • REFORMA AGRÀRIA LIBERAL 4.- La Desamortització 1. Precedents: 1. La desamortització il·lustrada, per part dels ministres de Carles III, Jovellanos, Olavide, que pretenia limitar les compres de terres de l’Església. Expropiacions i repart de béns municipals en Extremadura 2. La de Godoy, determinada per l’increment del deute públic ocasionat per les guerres contra Anglaterra, afectà als organismes eclesiàstics encarregats de la beneficència. 3. Afrancesats, Josep Bonaparte, que afectà el clergat i els aristòcrates oposats a la dominació francesa. Es desconeix el seu abast. Després de 1814, sembla que els béns va ser retornats 4. Corts de Cadis, que afectà als béns dels traïdors, afrancesats, convents, ordres militars, convents destruïts. No s’aplica per la Restauració de 1814. Durant el Trienni Liberal es decreta la supressió i venda de les ordres monacals. (en teoria es retornen a partir de 1823) 2. La Desamortització, és a dir, l’expropiació per part de l’Estat de les propietats de l’església i dels béns comunals, i la seua posterior subhasta, en tant que Béns Nacionals, es va realitzar en dues fases 1. 1836, afecta a les TERRES DE L’ESGLÉSIA (MENDIZABAL) 2. 1855, afecta als béns comunals i de Propis (MADOZ) 3. - DESARMORTITZACIÓ DE JUAN ALVAREZ DE MENDIZABAL (1836-37)    LA DISSOLUCIÓ DELS ORDES RELIGIOSOS HOSPITALÀRIA) . (EXCEPTE ELS DEDICATS A L’ENSENYAMENT I ASSISTÈNCIA DECLARAVA ELS CONVENTS I MONESTIRS DE L’ESGLÉSIA, PROPIETAT DE L’ESTAT (BÉNS NACIONALS) VENDA DELS BÉNS NACIONALS MITJANÇANT SUBHASTA PRÈVIA VALORACIÓ OFICIAL  ADQUISICIÓ EN METÀL.LIC O AMB TÍTOLS DE DEUTE PÚBLIC  ABOLICIÓ DEL DELME, 1837 SENSE CAP INDEMNITZACIÓ. DURANT EL TRIENNI ES VA REDUIR A LA MEITAT. L’OPOSICIÓ AL SEU PAGAMENT FORÇA A LA DEFINITIVA ABOLICIÓ. VA SIGNIFICAR UN GUANY PELS PROPIETARIS (QUE HO VAN TRASLLADAR ALS ARRENDATARIS).  EL CENS EMFITÈUTIC ARRIBARÀ FINS EL SEGLE XX I ES CONSIDERÀ COM UN “CONTRACTE” REDIMIBLE ON EL CULTIVADOR HA D’INDEMNITZAR EL RENDISTA. EN CATALUNYA, VALÈNCIA, GALÍCIA ES MANTÉ FINS BEN ENTRAT EL SEGLE XX
  • REFORMA AGRÀRIA LIBERAL 3.- JUAN ALVAREZ DE MENDIZABAL (1836-37)  OBJECTIUS  Pretenia aconseguir recursos per a per a finançar l’exèrcit liberal , recuperar deute públic i i reduir el dèficit estatal    Els compradors es constitueixen en suports FERMS de l’estat liberal A llarg termini les mesures haurien de servir per a desenvolupar la producció agrària, crear una nova classe de propietaris agraris i introduir millores en els cultius agraris. RESULTATS  BENEFICIARIS PROPIETARTIS DE TÍTOLS DE DEUTE PÚBLIC O BURGESOS I PROPIETARIS AGRARIS QUE DISPOSAVEN DE CAPITAL PER INVERTIR, ELS LLAURADORS COMPREN MOLTES PETITES PARCEL·LES= NO VA RESOLDRE ELS PROBLEMES SOCIALS, SOBRETOT AL SUD I SUDEST DEL PAÍS  OPERACIÓ LUCRATIVA JA QUE EL PREU DE LES TERRES ES VA FIXAR MOLT PER SOTA DEL SEU VALOR REAL    LES SUBHASTES VAN SER FALSEJADES I PROPÍCIES ALS ABUSOS  CONSOLIDÀ L’ESTRUCTURA LATIFUNDISTA DE LA TERRA, ANTERIOR A 1800 ENTRE 1836-1844 S’HAVIEN VENUT EL 62% DE LES PROPIETATS DE L’ESGLÉSIA NO VA ACABAR AMB EL DEUTE DE L’ESTAT = RECAPTACIÓ NOMÉS ARRIBÀ AL 25% DEL DEUTE PÚBLIC TOTAL
  • REFORMA AGRÀRIA LIBERAL  CONSEQÜÈNCIES  ELS NOUS PROPIETARIS SORGITS DE LA DESAMORTITZACIÓ SÓN ABSENTISTES, PER TANT EL CAMP NO ES VA MODERNITZAR  L’AUGMENT DE LA DEMANDA (SEGLE XIX) ES VA SOLUCIONAR MITJANÇANT L’AUGMENT DE LA SUPERFÍCIE CULTIVADA (NOVES ROMPUDES DE TERRES POCS PRODUCTIVES)  LES NOVES ROMPUDES DE TERRES MOLT POC PRODUCTIVES, MALGRAT ELS ADOBS, VAN PROVOCAR UN DESCENS DELS RENDIMENTS GLOBALS = AUGMENT DELS COSTOS DE PRODUCCIÓ = IMPOSSIBILITAT D’EXPORTAR  ELS CEREALISTES CASTELLANS ES VAN VEURE ABOCATS AL MERCAT INTERIOR = PROTECCIONISME = CONSUMIDORS PAGUEN UN MAJOR PREU PEL CEREAL PROTEGIT   EXPORTACIÓ DE VINYA I MINERIA, IMPORTACIÓ DE LA LLANA L’AGRICULTURA ESPANYOLA PRESENTA UNA GRANS DIVERSITAT. PER UNA PART  UNA AGRICULTURA EXTENSIVA, CEREALÍCOLA ,AMB PERVIVÈNCIA DEL GUARET EN EL CENTRE DEL PAÍS I MOLTA MÀ D’OBRA.  EN LA PERIFÈRIA MEDITERRÀNIA DESTAQUEN LES ESPECIALITZACIONS EN CULTIUS D’HORTA, CÍTRICS O LA VINYA.  DISMINUCIÓ DE LA RAMADERIA QUE PORTARÀ A LA IMPORTACIÓ DE LLANA  L’ALTERNATRIVA DE FLOREZ ESTRADA  CONTRARI A LA VENDA DELS BÉNS NACIONAL  DEFENSAVA QUE ELS BÉNS FOREN ARRENDATS MITJANÇANT L’EMFITEUSI  L’ESTAT MANTINDRIA LA PROPIETAT DE LES TERRES I MILLORARIA LA CAMPEROLS  ELIMINARIA UN POSSIBLE SUPORT AL CARLISME DELS CAMPEROLS SITUACIÓ DELS
  • REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
  • A Espanya, la liquidació de l’Antic Règim es va efectuar mitjançant una aliança entre la burgesia liberal i l’aristocràcia latifundista, amb la pròpia monarquia com a àrbitre, sense que es produís cap procés paral·lel de revolució camperola. Lluny d’això, els interessos del camperolat van ser sacrificats, i àmplies capes dels llauradors espanyols (que anteriorment vivien en una relativa prosperitat i ara veien afectada la seua situació pel doble joc de la liquidació del règim senyorial en benefici dels senyors i l’augment dels impostos) s’alçaren en armes contra una revolució burgesa i una reforma agrària que es feien a les sues expenses, i es trobaren, lògicament, del costat dels enemics d’aquests canvis: del costat del carlisme. Així es pot explicar el que seria inexplicable baix l’esquema francès: que l’aristocràcia latifundista es situara a Espanya del costat de la revolució, i que un ampli sector del camperollat donara suport a la reacció. No es podria entendre el carlisme si ignorarem aquesta arrel de revolta camperola i el reduirem al discutible i trivial problema jurídic de la successió, o a l’entusiasme que pogueren suscitar personalment oncle i neboda, que per allà anaven els dos en qualitat de governants. Eren dues concepcions diferents de com s’havia d’organitzar la societat les que s’enfrontaven en unes guerres civils sagnants, que foren molt més que una simple baralla entre frares muntanyencs i maçons conspiradors, com algunes caricatures, d’un i altre costat, pretenien. I en eixes concepcions contraposades de com s’havia d’organitzar la societat, el problema de la terra ocupava un lloc central. JOSEP FONTANA: “Transformacions agràries i creixement econòmic a l’Espanya contemporània”, en Canvi econòmic i actituds polítiques a l’Espanya del segle XIX, Barcelona, 1975, pàgs. 162-163.
  • 4)DESARMORTITZACIÓ DE PASCUAL MADOZ (1855) a) LLEI DESAMORTITZADORA DE 1855 (BIENNI PROGRESSISTA ) b) TÉ UN ABASTAMENT MAJOR QUE LA DESAMORTITZACIÓ DE MENDIZABAL • BÉNS DE L’ESTAT, • CLERGAT, • ORDES MILITARS (CALATRAVA, ALCÀNTARA, SANTIAGO I MONTESA) • CONFRARIES RELIGIOSES • DELS CARLINS, • LES INSTITUCIONS BENÈFIQUES • BÉNS DE PROPIS I COMUNALS DELS AJUNTAMENTS c) AFECTAVA TAMBÉ A BÉNS DESAMORTITZATS ANTERIORMENT, QUE NO S’HAVIEN VENUT (DURANT LA DÈCADA MODERADA S’HAVIEN ATURAT LES VENDES) d)PAGAMENT EN METÀL.LIC, EXCLUSIVAMENT, UN 10% AL COMPTAT I LA RESTA AL LLARG DE 14 ANYS  OBJECTIUS  RECURSOS PER A LA HISENDA  MODERNITZACIÓ ECONÒMICA DEL PAÍS = CONSTRUCCIÓ DEL FERROCARRIL  JA QUE LA INDÚSTRIA NO POT CONSTRUIR EL FERROCARRIL, S’HA D’INTENTAR QUE LA CONSTRUCCIÓ DEL FERROCARRIL PROMOGA LA INDÚSTRIA DEL PAÍS  EL FERROCARRIL NO VA ESPERONAR LA INDUSTRIALITZACIÓ (A CURT TERMINI) PERÒ SÍ A FINALS DE SEGLE
  • CONSEQÜÈNCIES SOCIALS 1. CLERGAT va rebre un colp dur : pràctica desaparició del CLERGAT REGULAR i dependència econòmica estatal del CLERGAT SECULAR 2. NOBLESA: pèrdua de les propietats feudals, convertides en propietats privades capitalistes però NO EN EMPRESES AGRÀRIES MODERNES CAPITALISTES 3. Aparició d’una classe de GRANS TERRATINENTS ABSENTISTES (burgesos urbans), que van invertir diners en la compra de terres del clergat però no van modernitzar les explotacions agràries, NOMÉS PERCEBIEN LES RENDES 4. L’explotació dels grans latifundis va continuar en mans d’ARRENDATARIS (Andalusia) que van dedicar les terres a conreus extensius, rendibles gràcies a la mà d’obra abundant i barata (jornalers) 5. Pocs camperols conreadors, a causa de la manca de capital per a invertir-hi 6. Augment considerable del nombre de JORNALERS, proletariat agrari depenent d’un sou baix i que passava llargues temporades a l’atur 7. El procés DESAMORTITZADOR fou un fort obstacle a la industrialització, va desviar capitals que podien haver estat invertits en la indústria
  • REFORMA AGRÀRIA LIBERAL El mapa de la propietat de la terra a mitjans del segle XIX. Observeu el predomini del latifundisme cap a Extremadura, sud de la Manxa i Andalusia occidental.
  • 2.- Els inicis de l‟Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències Regència de Maria Cristina (1833-1840) Constitució de 1837 (8 de juny) Eleccions setembre 1837 S‟inspira en la de 1812 Caràcter: liberal Sobirania: nacional Sufragi: censatari (només el 4% de la població tenia dret a vot) Divisió de poders: executiu: rei i ministres legislatiu: rei, Congrés de Diputats i creació del Senat judicial: jurats populars Drets civils: els mateixos que a les Corts de Cadis però ampliats Moderats van obtenir la majoria: intentaren desvirtuar els elements mes progressistes i democràtics de la Constitució Maria Cristina va donar suport a la política moderada Regència d‟Espartero Moviment insurrecionals dels progressistes Maria Cristina, abans de donar suport a un govern progressista, va dimitir i va marxar a l‟exili (1840)
  • 2.- Els inicis de l‟Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències Regència d‟Espartero (1840-1843) Progressista, militar, autoritari. Perdrà ràpidament el suport popular Es caracteritza per ser Lliurecanvista (obertura de duanes als productes estrangers a canvi del suport financer de l’exterior) Espartero Provoca la I per tant Crisi a la indústria catalana Oposició de la burgesia catalana La crisi provoca Espartero respon amb 1. Aixecaments burgesia i classes populars a Barcelona Bombardeig i repressió a Barcelona Això provoca el Desprestigi d’Espartero Que acaba amb un Pronunciament moderat amb Narváez Però continuaren les revoltes a Barcelona: Narváez 1843 Jamància (consignes democràtiques i republicanes)
  • 3.- El regnat d‟Isabel II (1843-1868) Els partits liberals • • • • Característiques: inestabilitat política (més de 50 governs), agitacions socials, escàndols a la cort, afermament liberal i la consolidació d’una nova estructura de l’Estat Moderats i Progressistes Sobirania compartida (entre el rei i les corts) Una obsessió: l’ordre públic Sufragi censatari (vot molt limitat) Classes mitjanes, latifundistes, alta burgesia i noblesa • • • • • • Partit Demòcrata (1849) Altres partits Sobirania nacional (Parlament) Sufragi restringit, però més ampli Llibertat de premsa Milícies nacionals Limitació del poder de la Corona Petita burgesia, comerciants, artesans, Sufragi universal Política de les desmortitzacions Llibertat individual i instrucció pública Unió Liberal (1854) Leopold O’Donnell. Eclèctic (moderats i progressistes). Harmonitzar la llibertat i l’ordre, per a renovar el sistema polític La dècada moderada (1843-1854) Es caracteritza Bienni progressista (1854-1856) Manipulació electoral, caciquisme i intervenció militar Unió liberal i moderada (1856-1868) Isabel II
  • 3.- El regnat d‟Isabel II (1843-1868) La dècada moderada (1843-1854) Les eleccions de 1844, realitzades amb sufragi censatari per districtes de petita dimensió afavoriren el control per part dels cacics locals i del govern. Sortí una majoria aclaparadora de moderats. Fou nomenat cap de govern..... representa Narváez Ordre social, control, autoritarisme Crea la crea Guàrdia Civil Constitució de 1845 Reformes i canvis en l‟època dels moderats: Reorganització administrativa de l’Estat liberal: • • • • • • • Continuar amb la divisió provincial de J. Burgos (1833) i creació dels governadors civils. Llei de Funcionaris: modernització de l’administració pública (concursos de mèrits i antiguitat) Millores en la recaptació d’impostos (Llei de Reforma fiscal 1845): impostos directes i indirectes Canvis en l‟ensenyament (primària obligatòria,(accés a tothom). Església perd el control sobre l’ensenyament Creació de la Guàrdia Civil i del Codi Penal de 1848 (vigent fins 1996) Pla General de Ferrocarrils de 1851 (corregir la desorganització), Llei de Ports (millora de les comunicacions marítimes) i obres hidràuliques Acords amb l’Església (Concordat de 1851 amb el Vaticà): suspensió de la venda dels béns eclesiàstics desamortitzats, el retorn dels no venuts i el finançament del culte i del clergat; l’església donarà suport al tron d’Isabel II.
  • Guerres carlines Segona Guerra Carlina : Guerra “dels Matiners” (1846-1849) Fora del sistema liberal, el carlisme continuà essent una força d’oposició. En el període 1846-1849 a Catalunya es van revitalitzar els aixecament carlins Causes: • Camp: o o • Crisi agrària (males collites que van fer augment el preu del pa i van agreujar les condicions de vida de les classes populars) pagesos perdien terres comunals per les desamortitzacions,i noves formes d’explotació de les terres que afavorien la concentració de parcel·les. Malestar a la ciutat: crisi de la indústria tèxtil, reclutament de les quintes i els impostos que gravaven el consum de productes de primera necessitat. Fet diferenciador: A l‟aixecament camperol s’hi van afegir la revolta dels sectors urbans (mobilitzats pel Partit Demòcrata= recollia les aspiracions democràtiques i republicanes de les classes populars i urbanes, i les queixes d’aquest sector contra la política moderada) Fi de la guerra Millora de les condicions econòmiques i increment d’efectius militars a Catalunya, però no va donar solució allò que l’havia provocada
  • 3.- El regnat d‟Isabel II (1843-1868) Constitució 1845: • • • • • • • • Caràcter: Liberal conservadora Sobirania: Compartida Sufragi: censatari directe i molt restringit (1% població) Executiu: Rei i Ministres Legislatiu: Rei, Congrés de diputats i Senat Judicial: jutges Drets civils: els de 1837 però retallats (limitació la llibertat de premsa i de reunió) Observacions: es tracta d’una reforma de la de 1837.
  • 3.- El regnat d‟Isabel II (1843-1868) Bienni progressista (1854-1856) El projecte de reformar la Constitució per enfortir encara més els poders del executiu en detriment del Parlament portà... Aixecament (de progressistes,moderats descontents i unionistes) contra el govern Pronunciament de Vicálvaro (28/6/1854) Manifest del Manzanares (6/7/1854) Alçaments a d‟altres ciutat Partit Progressista al poder, amb coalició amb la U. Liberal Torna Espartero Constitució de 1837 (comencen a redactar la Constitució de 1856 però no va entrar en vigor (Non nata)) Desamortitzacions civils de Madoz(1855) : venda de béns i propietats comunals (de l’església i civils) per a sanejar la Hisenda Llei General de Ferrocarril (1855): regulava la construcció i oferia incentius a les empreses que intervinguessin Nova llei municipal: ampliació cens dels electors i acaba amb la intervenció del govern en la designació d’alcaldes
  • 3.- El regnat d‟Isabel II (1843-1868) Bienni progressista (1854-1856) MANIFIESTO MANZANARES Españoles: La entusiasta acogida que va encontrando en los pueblos el Ejército liberal; el esfuerzo de los soldados que le componen, tan heroicamente mostrado en los campos de Vicálvaro; el aplauso con que en todas partes ha sido recibida la noticia de nuestro patriótico alzamiento, aseguran desde ahora el triunfo de la libertad y de las leyes que hemos jurado defender. Dentro de pocos días, la mayor parte de las provincias habrá sacudido el yugo de los tiranos; el Ejército entero habrá venido a ponerse bajo nuestras banderas, que son las leales; la nación disfrutará los beneficios del régimen representativo, por el cual ha derramado hasta ahora tanta sangre inútil y ha soportado tan costosos sacrificios. Día es, pues, de decir lo que estamos resueltos a hacer en el de la victoria. Nosotros queremos la conservación del trono, pero sin camarilla que lo deshonre; queremos la práctica rigurosa de las leyes fundamentales, mejorándolas, sobre todo la electoral y la de imprenta; queremos la rebaja de los impuestos, fundada en una estricta economía; queremos que se respeten en los empleos militares y civiles la antigüedad y los merecimientos; queremos arrancar los pueblos a la centralización que los devora, dándoles la independencia local necesaria para que conserven y aumenten sus intereses propios, y como garantía de todo esto queremos y plantearemos, bajo sólidas bases, la Milicia Nacional. Tales son nuestros intentos, que expresamos francamente, sin imponerlos por eso a la nación. Las Juntas de gobierno que deben irse constituyendo en las provincias libres; las Cortes generales que luego se reúnan; la misma nación, en fin, fijará las bases definitivas de la regeneración liberal a que aspiramos. Nosotros tenemos consagradas a la voluntad nacional nuestras espadas, y no las envainaremos hasta que ella esté cumplida. Cuartel general de Manzanares, a 6 de julio de 1854. El general en jefe del Ejército constitucional, Leopoldo O'Donnell, conde de Lucena
  • 3.- El regnat d‟Isabel II (1843-1868) Unió liberal i moderada (1856-1868) Antecedents: O‟Donnell Trencament de la coalició d‟unionistes i progressistes, i dimissió d‟Espartero arran de la conflictivitat social de l‟època : classes populars reclamaven reducció d’impostos, millores de salari i reducció de la jornada laboral,.... . Tot i la Llei de Treball els conflictes van seguir arreu d’Espanya: destrucció de collites, crema de fàbriques i aldarull. Aquesta situació va provocar una greu crisi de Govern: Espartero dimiteix i Isabel II va confiar el govern al general O‟Donnell, que va reprimir les protestes. Govern de la Unió Liberal i moderada: època d’estabilitat i creixement fins el 1866. Alternança en el poder entre Unió Liberal i el Partit Moderat: Etapa govern unionista (1858-1863) • Restablir els principis del modernatisme: Constitució de 1845, i part de la legislació del Bienni Progressista fou anul.lada : interrumpció de les desamortitzacions, anul.lació de la llibretat de premsa, ... • Extensió del ferrocarril, desenvolupament tèxtil català, entitats financeres... • Política exterior activa i agressiva : Mèxic, Perú, Cotxinxina, Marroc...Poc èxits (excepció de Marraco), endeutament d’Hisenda El desgast de la Unió Liberal, la oposició de progressistes, demòcrates i republicans,així com la crisi econòmica, va fer inclinar a la corona a favor dels moderats.
  • 3.- El regnat d‟Isabel II (1843-1868) Unió liberal i moderada (1856-1868) Etapa del Partit Moderat (1863-1868) Narváez tornar a tenir el poder. Narváez Característiques: • autoritarisme (al marge de les Corts i marginant a tots els grups polítics, així com una forta repressió. • incapaç de millorar la situació econòmica , agreujada per la guerra civil als EUA i la crisi de les finances europees, iniciada al 1866. Des de 1860.... : Crisis financera + industrial + crisi de subsistència(males collites 1866) Motius de la societat espanyola per alçar-se contra el règim isabelí oposició (progressistes, demócrates i republicans) va unificar les seves accions per acabar amb el moderantisme: Pacte d‟Ostende (agost 1866); a la mort d’O’Donnell (novembre 1867) s’hi sumaran els Unionistes. Pacte antiisabelí, i la qüestió de la forma de govern (monarquia o república) seria decidida per unes Corts constituients elegides per sufragi universal
  • EL SEXENNI DEMÒCRÀTIC (1868-1874
  • 4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874) La revolució de 1868: “La gloriosa” Crisi econòmica Crisi política Pacte d’Ostende (agost 1866) Inestabilitat provoca un Crisi financera Crisi indutrial Crisi subsitstència Es tracta d’una Cop d‟Estat (19 set.1868) amb Serrano, Topete i Prim Revolució popular i burgesa i democràtica La derrota de les tropes reials a Alcolea, provoca.... L‟exili d‟Isabel II (29 setembre 1868) Es creen les Juntes Revolucionàries Democràtiques: Amb republicans i federals, burgesos, obrers i pagesos. Direcció de la revolta; consoliden el pronunciament, transformant el cop militar en revolució. Substituïda per un Govern provisional: Serrano (unionista)-regent, Prim(progressista)Cap de Govern. Sectors radicals (demòcrates i republicans) marginat. convoca Eleccions parlament Les noves corts elaboren la Constitució de 1869 (juny 1869). La més democràtica. (gener 1869) característiques • • • • Guanyen els monàrquics i el general Prim Monarquia constitucional Divisió de poders: legislatiu (Les Corts), executiu (Rei, però exercit pels ministres) I judicial (tribunals) Drets dels ciutadans: llibertat de culte però no separació Església-Estat Sufragi universal masculí
  • Manifest de la revolució de 1868 «Españoles: La ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia, con la Armada anclada en su puerto y todo el departamento marítimo de la Carraca, declara solemnemente que niega su obediencia al Gobierno que reside en Madrid, asegura que es leal intérprete de los ciudadanos que, en el dilatado ejercicio de la paciencia, no hayan perdido el sentimiento de la dignidad, y resuelta a no deponer las armas hasta que la nación recobre su soberanía, manifieste su voluntat y se cumpla. ¿Habrá algún español tan ajeno a las desventuras de su país que nos pregunte las causas de tan grave acontecimiento?. Hollada la ley fundamental; convertida siempre antes en celada que en su defensa del ciudadano; corrompido el sufragio por la amenaza del soborno; dependiente la seguridad individual, no del derecho propio, sino de la irresponsable voluntad de cualquiera de las autoridades; muerto el Municipio; pasto, la Administración y la Hacienda, de la immoralidad y el agio; tiranizada la enseñanza; muda la prensa; y sólo interrumpido el universal silencio por las frecuentes noticias de las nuevas fortunas improvisadas...; tal es la España de hoy. ... ¡ Viva España con honra!»
  • CAUSES DE LA REVOLUCIÓ DE 1868 •Crisi econòmica:  Financera:  davallada de les cotitzacions de les accions ferroviàries= l’incipient desenvolupament industrial espanyol va provocar una escassa demanda de mercaderies i passatgers  Crisi Borsària (valors ferrocarril) i crisi de les entitats financeres que havien concedit préstecs al sector  Enfonsament del Deute Públic espanyol (l’estat no podia subvencionar les pèrdues FF.CC.)  Industrial:  pujada del preu del cotó per la guerra de Secessió dels EUA = “fam de cotó”  baixa demanda de teixits= contracció de la demanda per crisi econòmica i de subsistències (preus agraris elevats)  Tancament d’empreses= impossibilitat de fer front a una contracció demanda i alça del preu del cotó  MERCAT INTERIOR POC DESENVOLUPAT = escàs poder adquisitiu  Crisi de subsistències: una sèrie de males collites provoquen un increment durant els anys 1866-1868 (carestia del blat). preus  En el món rural = fam i violència social  En les ciutats = onada d’atur i devallada del nivell de vida de les classes populars
  • • Crisi política: Al 1866 O’Donnell és substituit per Narváez, com a cap de govern. Aquest va tancar les Corts, les Escoles de Magisteri i va suspendre les garanties constitucionals.  El negociants (capital estranger) reclamaven mesures per salvar les inversions borsàries  Els industrials reclamaven mesures proteccionistes  Obrers i camperols denunciaven lamiseria i demanaven una millores  Revolta dels Sergents de Sant Gil (1866) = reclamaven reformes en el sistema polític = foren afusellats pel govern  Governs dictatorials de Gonzalez Bravo i Narváez) = decrets-llei Aliança de les forces polítiques per a destronar a Isabel II = PACTE D‟OSTENDE, agost de 1866  Progressistes (Prim)  Demòcrates  Unionistes (Serrano) = novembre de 1867, després de la mort de O’Donnell = aportaven el suport del comandament de l’exèrcit  Pacte antiisabelí= expulsar a la reina per impedir l’acció parlamentària  Forma polítca de l’estat seria dedicida per les Corts constituents  Nova Constitució (1869)  Incorporació del Sufragi universal (demòcrates)
  • Evolució de les importacions de cotó (1840-1876)
  • • Els generals Serrano i Prim, i l’almirall Topete, van encapçalar l’aixecament militar que el 19 de setembre, des de Cadis, va escampar-se per tot l’Estat. • Els municipis i províncies es van organitzar en Juntes Revolucionàries amb Milícies que van ser els òrgans provisionals de poder polític amb ple suport popular. El cop va ser una autèntica revolució, la “Gloriosa”, i la reina es va veure obligada a exiliar-se. • Les Juntes revolucionàries demanaven: llibertat, sobirania popular, estat laic, sufragi universal, supressió de les Quintes i dels Consums, Corts Constituents, República. • Diversitat de “revolucions” al si de la Revolució de 1868 a) Triomf del sector progressista (Prim) i unionista (Serrano) b) Demòcrates i republicans = República c) Populars = reformes socials i democràcia • GOVERN PROVISIONAL a) Regent: General Serrano b) President : General Prim (progressistes i unionistes) c) Moderació de la revolució  Dissolució de les juntes revolucionàries  Supressió de la Milícia Nacional  Eliminació dels canvis radicals: respecte a la propietat privada i eliminació de la república
  • 4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874) La revolució de 1868: “La gloriosa” Problemàtiques del nou govern: buscar un nou rei a l’estranger, degut al contingut monàrquic de la nova Constitució. o inici de la insurrecció cubana (octubre 1868), inaugurant la guerra dels Deu Anys. Els patriotes cubans, dirigits per la burgesia criolla, es va rebel·lar contra les autoritats espanyoles pel desinterès a la colònia i els forts lligams econòmics que els imposava Espanya. o Problemes d‟ordre públic: revoltes dels republicans (decebuts per la manca de solucions per a la qüestió social) i dels defensor de la monarquia. o
  • Govern provisional. Figuerola; Sagasta y Ruiz Zorrilla; Prim, Serrano, Topete, López de Ayala, Romero Ortiz i Lorenzana
  • Repartiment de diputats al parlament de 1869 Van donar la victòria a la coalició governamental i també es van crear tres minories dins les Corts: la carlista, la moderada i la republicana. Coalició Progressista-Liberal: Partit Progressista, Unió Liberal, i Partit Democràtic
  • PROGRAMA DE REFORMES DEL GOVERN PROVISIONAL 1. Instauració de llibertats   Instauració del sufragi universal  Reforma ensenyament  Democratització dels ajuntaments i diputacions  2. Llibertat de premsa, dret de reunió i associació, Emancipacions dels esclaus de les colònies Eleccions constituents per sufragi universal masculí   3. Victòria de la coalició governamental (progressistes, unionistes i un sector dels demòcrates Presència de minories : Carlins, Moderats i Republicans Constitució de 1869 a) Sobirania nacional b) Sufragi universal masculí, c) Divisió de poders, amb preeminència del legislatiu sobre l’executiu d) Monarquia constitucional = el rei només promulga les lleis, ni DRET DE VET ni CAPACITAT DE FER LLEIS e) Corts bicamerals (Congrés i Senat) f) Independència del poder judicial g) Àmplia declaració de drets h) Llibertat de residència, ensenyament o culte i la garantia de la inviolabilitat del correu i) Compromís de manteniment del culte catòlic j) Incorpora principis democràtics k) Igualtat dels territoris colonials (Cuba, Filipines i Puerto Rico)
  • 4. Frustració de les aspiracions populars  La forma monàrquica de l’estat va disgustar els partidaris de la República  El manteniment del culte catòlic no agradava als sectors anticlericals  El model socioeconòmic va continuar intacte i la situació a) els jornalers i camperols demanaven un repartiment de terres b) treballadors de les fàbriques volien una millora de les seues condicions salarials i de treball c) Proletariat urbà, demanava l’abolició dels Consums, de les Quintes (reclutament de l’exèrcit) i l’aturada de la pujada de preus   5. Els alçaments republicans de 1869 van fracassar = representaven tot els descontent social Inici de la penetració de les idees INTERNACIONALISTES (1868) = gràcies a l’obertura de fronteres, i al reconeixement dels drets d’associació, reunió i impremta = organització i difusió del proletariat i dels llauradors (socialisme i anarquisme) El panorama polític va quedar de la següent manera  A l’extrema dreta, els carlins  A la dreta els moderats (fidels a Isabel II).  Al centre una conjunció de monàrquics formada monàrquics.  A l’esquerra, el gruix del Partit Demòcrata que es va convertir en el Partit Republicà Democràtic Federal, dirigit per Francesc Pi i Margall. Però eren un grup força heterogeni: per unionistes, progressistes i alguns “demòcrates”, els  Benèvols: Legalitat (federalisme «des d’alt») (Pi i Margall)  Intransigents (o radicals): Insurrecció (federalisme «des d’abaix») (Orense)  Republicans unitaris (no federals): Conservadors (Castelar)
  • POLÍTICA ECONÒMICA a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) Legislació favorable al capitalisme i als interessos de la burgesia nacional Obertura del mercat espanyol al capital estranger Defensa del lliurecanvisme Supressió de la contribució de CONSUMS Contribució personal que gravava la renda dels ciutadans S’estableix la pesseta com a unitat monetària Cercar solucions al Dèficit de la Hisenda Pública Renegociar el deute amb la banca privada estrangera Llei de Mines (1871) = desamortització (privatització) del subsòl mitjançant la concessió o compra-venda de de l’explotació de les mines a companyies privades Llei de Bases Aranzelàries (1869) = liberalització dels intercanvis exteriors (fi del PROTECCIONISME)= oposició dels industrials catalans i els cerealistes castellans.
  • Caricatura de la revista La Flaca (1869). Isabel II amb la seva família i el pretendent carlista buscant feina.
  • 4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874) El regnat d‟Amadeu I (novembre 1870 – febrer 1873) • Una monarquia amb problemes • • • • • • • • 11 de febrer de 1873 Abdicació d’Amadeu I • Tot i la majoria monàrquica, les Corts proclamen, per 285 vots a favor I 32 en contra Assassinat del general Prim (tres dies abans de l’arribada del nou monarca). S’aguditzava al conflicte colonial a Cuba. Els republicans conspiraven contra el règim i protagonitzaven les primeres insurreccions (El Ferrol). Els carlistes iniciaven una sangrenta guerra al nord d’Espanya (abril 1872) Els anarquistes augmentaven la inquietud i l’agitació al camp. El partit dels progressistes (clau en l’estabilitat) després de la mort de Prim es dividiren en: moderats (Sagasta) i radicals (Ruiz Zorrilla). Successions en el govern: Sagasta, Zorrilla i Serrano (antics unionistes). Els aristòcrates rebutjaven al “rei estranger”. La idea de la restauració borbònica, liderada per Cánovas del Castillo, tenia més suport. Es convocaren tres eleccions generals (fraudulentes i amb 50% d’abstenció), es succeïren sis governs i solucionar vuit crisis de governs. La Primera República (1873 - 1874) Es caracteritza Inestabilitat política Divisió dels republicans Amadeu I Unitaris i federalistes
  • 4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874) La Primera República espanyola (1873-1874) Objectiu: consolidar el sistema democràtic nascut de “La Gloriosa”. Dificultats: • divisió interna dins els republicans: o Federalistes: pactes entre els pobles de l’Estat espanyol. o Unitaris: model republicà d’Estat centralitzat, posicions més conservadores des del punt de vista polític i social. o Ambdós: forma republicana de govern, supressió quintes, abolició esclavitud i laïcisme de l’Estat. • la guerra carlina i de Cuba. • el cantonalisme. • manca d’autèntics republicans dins la classe política (els únics el Partit Demòcrata Republicà Federal amb 80 diputats) i en la societat. República per trobar sortida a la crisi de la renúncia d’Amadeu, que no pel sentiment republicà majoritari. • Organització de Juntes Revolucionaries: sortida de les classes populars per solucionar els seus problemes socials i desplaçar l’Administració local monàrquica. • Revindicacions del moviment obrer: reducció de la jornada laboral, augment dels salaris o proclamació de l’Estat Català dintre la República Espanyola. • Mobilitzacions populars a les ciutats: abolició dels consums (impostos sobre productes bàsics) i les quintes.
  • 4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874) La primera república (1873 - 1874) 1a etapa: República federal E. Figueras Pi i Margall Domini dels federalistes: • Estanislau Figures (primer president): dissolució de les Juntes i cessament de les revoltes populars. Convocà eleccions (10 maig) a Corts constituents; amb 70% d’abstenció, guanyen els republicans federals i… • Pi i Maragall nou president. Redacció de la Constitució de 1873: organització federal de la República (Espanya en 17 Estats federats, un per Cuba (i poder resoldre el problema colonial)). Però continuen les dificultats; • conflicte carlí (1872-1876): Catalunya, País Basc, Navarra i Maestrat, i incursions a Conca i Terol. Carles VII crea un embrió d’Estat a Estella (nomena ministres i encunya moneda). Èxits militars governamentals van impedir l’extensió per no per acabar amb el conflicte. • cantons independents (estiu 1873): resultat de l'espontaneïtat dels sectors federals més radicals, que sense esperar la resolució de les Corts constituents van crear cantons independents: Cartagena, zones d’Andalusia, Múrcia i País Valencià. Federalistes + internacionalistes: caràcter polític autonomista i revolució social.
  • Projecte de Constitució Federal de la República Espanyola. 17 de juny de 1873 “Artículo 1º Componen la nación española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas. Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según sus necesidades territoriales. “
  • 4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874) La primera república (1873 - 1874) 2a etapa: República unitària Salmerón E. Castelar Pi i Maragall davant la disjuntiva d’haver de sufocar per les armes la revolta, fou substituït per Nicolàs Salmerón (18 juliol 1873). • Nicolás Salmerón: acció militar contra el cantonalisme. Dimissió setembre 1873: incapaç de signar les penes de mort imposades per l’autoritat militar contra els activistes del cantonalisme. • Emilio Castelar: representant de la línia més conservadora del republicanisme. Es destaca per: • • • eliminació del federalisme suspèn les Corts (no tenia majoria suficient i tenia por de ser destituït pels federals). imposició d’un fort autoritarisme: suport als més conservadors i amplies atribucions als militars (mantenir l’ordre públic) Reformes republicanes Jurats mixtes Reducció jornada laboral Control treball infantil Abolició esclavitud Abolició impostos sobre el consum 1874 obertura de les Corts. Castelar derrotat. Exèrcit i moderats volen evitar govern de centre-esquerra Cop d’Estat del general Pavía (3 gener 1874) Fi de la República. Dóna el poder al general Serrano
  • 4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874) La República de Serrano: un pas cap a la Restauració L’escassa resistència amb què Pavía va acabar amb la República Federal evidencia la fragilitat del règim. Poder en mans dels antics unionistes i progressistes, que en la persona de Serrano intentarien estabilitza un règim republicà de caràcter conservador. Objectius del govern de Serrano: • restablir l’ordre públic • controlar els carlins • continuar la guerra de Cuba. Després d‟un any de caos el general Martínez Campos prèviament Proclama, amb el “pronunciamiento” de Sagunt (29 desembre 1874) Cánovas del Castillo (conservador) preparava des de feia temps el retorn de la monarquia borbònica. Alfons XII signà Manifest de Sandhurst (1/12/1874): règim monàrquic de signe conservador i catòlic, defensa de l’ordre social però garantint el funcionament del sistema polític liberal. Alfons XII nou rei d‟Espanya Cánovas del Castillo, president del Ministeri de Regència mentre arribava el nou rei. Alfons XII
  • Alfons XII
  • ECONOMIA I SOCIETAT EN L’ESPANYA DEL SEGLE XIX Alfons XII
  • ETAPES FINS 1840 ESTANCAMENT Malgrat que als Anys 30 Es realitza Liberalització econòmica Desamortitzacions A PARTIR DE 1844 DESENVOLUPAMENT I CRISI Creixement i estabilitat Creixement durant la Restauració època moderada Catalunya: “Febre Crisi d’or” econòmica i 1867-1887 financera de 1866 Crisi fil·loxera, pèrdua de Cuba, crisi cerealista
  • DEMOGRAFIA L‟evolució demogràfica Creixement lent 1800 11‟5 milions hab. 1877 16 milions hab. 1900 18,5 milions hab. Guerres A causa de Es caracteritza per Estancament interior Epidèmies (males collites = alimentació deficient; manca d‟higiene), Crisis de subsistència Mortalitat alta I per Concentració poblacional a la perifèrica Sobre tot a les ciutats A Catalunya Barcelona i Madrid, 500.000 habitants al 1900 70% de població rural Revolució demogràfica (creixement d‟un 145%, per un 81 % espanyol) Èxode rural, a la perifèria (litoral) i emigració a Amèrica Augmenta el sector secundari (població activa) Immigració aragonesa i valenciana (1888, murciana)
  • Alfons XII
  • Alfons XII
  • Alfons XII
  • AGRICULTURA Mala qualitat de la terra Clima Industrialització tardana (fracàs) Subdesenvolupamen t agrari = pobresa Reforma agrària liberal significa La terra = propietat privada (mercaderia) beneficia a •Especuladors •Propietaris •Adinerats afavoreix «Oportunitat perduda» • Increment de la producció • Comercialització LENT Creixement demográfic Concentració de la propietat: pocs propietaris No es modifica l’estructura de la propietat Miseria Conflictivitat social Minifundisme però Endarreriment tècnic i de sistemes de conreu Latifundisme Mà d’obra abundant i barata (jornalers) Persisteixen las desigualtats Emigració o s’incrementen • Predomini dels cereals • Baixa productivitat • Proteccionisme • Majoria població activa: AGRICULTURA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
  • Alfons XII
  • Alfons XII
  • ELS PROBLEMES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA 1. ENDARRERIMENT INDUSTRIAL a) POSICIO GEOGRÀFICA EXCÈNTRICA D’ESPANYA   b) La situació d’Espanya a l’extrem sud d’Europa implicava uns costos de transport importants que la resta de països Augmenta el cost d’adquisició de matèries primeres = la distància i la situació fora dels circuits comercials ENDARRERIMENT AGRARI • • Escassa acumulació de capital= poca Escassa productivitat • Escassa capacitat de compra dels llauradors (Demanda) = destinen la majoria dels ingressos per alimentar-se • c) Escàs transvasament de mà d’obra a la indústria. La població agrària no demanda productes industrials CAPITALS ATRETS PEL DEUTE PÚBLIC a) b) d) El deute estatal va provocar que l’estat es finançarà amb un elevat interés = atracció de capitals La major rendibilitat i el menor risc del deute públic van desincentivar la inversió industrial ESCASSETAT D’ENERGIA I MATÈRIES PRIMERES   El mineral de ferro biscaí no era apte per a la producció d’acer abans de l’existència del CONVERTIDOR BESSEMER (1855)  e) Abundància de mines de carbó, però escassa qualitat, poca capacitat calòrica i costosa extracció L’aigua era un recurs escàs i estacional en gran part del país INESTABILITAT POLÍTICA I INSTITUCIONAL  La manca d’estabilitat política durant bona part del segle XIX = constants canvis de govern  Guerres i contínues revoltes, pronunciaments i colps d’estat = 1834, 1837, 1845, 1868, 1873 1874.....  Manca d’un mínim consens constitucional per a dirigir l’estat
  • Alfons XII
  • 2. NIVELL DESIGUAL D’INDUSTRIALITZACIÓ = CATALUNYA I PAÍS BASC I. CATALUNYA = INDÚSTRIA TÈXTIL a) ORÍGENS   b) Tradició artesanal anterior al segle ½ XVIII: llana i Indianes Tradició comercial anterior = aiguardent, sucre, esclaus DESENVOLUPAMENT • Producció pel mercat interior i colonial • Organització fabril del treball • Introducció de la màquina de vapor (1833) = ràpida mecanització o o Reducció de costos o c) Abundància de capitals = repatriació americana o • Escassetat de mà d’obra Disminució dels preus = major demanda Presència d’una burgesia industrial FASES INDUSTRIALS • • Crisi (1860-1874 • d) Take-off = 1830-1860 Expansió (1874-1898) LIMITACIONS  Escassetat de carbó= el carbó asturià arribarà vers 1892 = COLÒNIES INDUSTRIALS = energia hidràulica  Feblesa del mercat espanyol = escassa demanda = PROTECCIONISME
  • 2. DESIGUAL D’INDUSTRIALITZACIÓ= INDÚSTRIA SIDERÚRGICA 1. ORÍGENS a) TRETS GENERALS   b) Desenvolupa tres focos siderúrgics, el primer desapareix, el segon es mantindrà amb suport estatal i el tercer reeixirà Escassetat de fonts d’energia = carbó vegetal (escàs poder calòric) i carbó mineral (difícil d’extraure) FASSES = 1. Màlaga (1826-1856) = Ferro de Ojén i carbó vegetal = elevats costos (carbó vegetal) 2. Astúries (1864-1874)= Carbó d’escàs poder calòric i difícil explotació (costos elevats)  3. Dos siderúrgies : MIERES (capital estranger) i la Felguera (capital espanyol) Biscaia ( 1876-1902) = Ferro i coc gal·lès = Eix Cardif-Biscaia (1876) = ALTS FORNS DE BISCAIA   Concentració de capital  Grans empreses basques= Sociedad Altos Hornos y Fábrica de Hierros y Acero de Bilbao  Ús del Convertidor Bessemer = FERRO X CARBÓ GAL.LÉS = SUPOSA EL PROGRÉS DE LA TECNOLOGIA QUE REDUEIX LES NECESSITATS DE CARBÓ PER A PRODUIR ACER , AQUESTA DISMINUCIÓ DEL CONSUM DE CARBÓ I L’ARRIBADA DEL CARBÓ GAL.LÉS (MAJOR PODER CALÒRIC) VAN PERMETRE QUE EL FERRO BASC FORA DE MAJOR QUALITAT I MÉS BARAT  c) ANTECEDENTS = Farga i Ferreries, Forn Martin-Siemens Expansió minera = Llei de Mines (1868)= Desamortització del subsòl = LES MINES DEIXAVEN DE SER PROPIETAT EXCLUSIVA DE LA CORONA= PLOM (LINARES, LA CAROLINA), MERCURI (ALMADEN), ZINC (CANTÀBRIA), COURE(RIOTINTO-HUELVA) 1) Augment de la demanda internacional 2) Avanços en les tècniques d’explotació 3) Endeutament crònic de la hisenda espanyola = va estimular les CONCESSIONS MINERES A EMPRESES ESTRANGERES = GENERAR INGRESSOS A L’ESTAT 4) Demanda de carbó per a la màquina de vapor 5) Escassos efectes d’arrossegament sobre l’economia espanyola= tots els recursos van ser exportats.= POCA DEMANDA INTERNA
  • siderúrgica agroalimentària Tèxtil Farines Tipogràfica i editorial Calcer, fusta, química agroalimentària agroalimentària
  • Ferrocarril i mercat interior Construcció del ferrocarril LÍNIES INICIALS = BARCELONA-MATARÓ (1855) i MADRID-ARANJUEZ (1851) Llei General de Ferrocarrils (1855) Construcció especulativa, no al servei de la producció • Primera gran expansió: 1855-1866    MOBILITZACIÓ CAPITALS INCENTIUS A LES EMPRESES 5108 km •Major ample entre rails •Franquícia aranzelària per la importació de material ferroviari • Paralització: 1866-1873 afavoreix    GUANYS ESCASSOS DESCENS VALOR ACCIONS FF.CC. CRISI FINANCERA + GUERRA CARLINA • Nova etapa constructiva: des de 1873   •Empreses de capital estranger •Estructura radial de la xarxa VAN DESAPARÉIXER MAJORIA COMPANYIES COMPANYIA DEL NORD I COMPANYIA MZA Desenvolupament del mercat interior però Escassa demanda «Oportunitat perduda» Mesures liberalitzadores •Abolició dels gremis •Supressió d’impostos de pas (portazgos...) •Eliminació de taxes •Escàs desenvolupament industrial •Predomini agrícola •Endarreriment tècnic •Pobresa del campesrolat
  • Bases de la seva construcció •Endarreriment dels transports •Cost de la construcció dels FFCC •Depèn del capital estranger Traçat inadequat per a les necessitats econòmiques •Llei General de Ferrocarrils (1855) •Garanties aportades per l’ Estat Centralisme ESPECULACIÓ: Caiguda de les accions •Impacte de la crisi financera de 1866 •Tercera Guerra Carlina • Estructura radial • Amplada de via Dificultat intercanvis internacionals • Importació de material ferroviari sense aranzels Ferrocarrils i industrialització comporta impedeix •Oportunitat perduda SENSE EFECTES SOBRE LA SIDERÚRGIA però •La xarxa no es podria haver abastit pel mercat interior INCIPIENT •El ferrocarril va facilitar intercanvis interiors Articulació del mercat interior •Va permetre exportacions(?) Efectes positius Desenvolupament industrial però Escassos GUANYS
  • Alfons XII
  • EL COMERÇ EXTERIOR • Creixement exportacions i Evolució del comerç exterior • Predomini de productes agraris • Finals s. XIX: productes agraris, minerals ì teixits de cotó. importacions De teixits, matèries primeres: cotó, carbó... Intercanvis amb França i Gran Bretanya • Impacte pèrdues colonials Desenvolupament industrial Debat proteccionisme / lliurecanvisme pretén Desenvolupament industrial intern amb però Predomina fins pretén Sexenni Democràtic y aranzel Figuerola • Especialització industrial • Reducció de preus Cerealistes castellans • Aranzels Indústria tèxtil Concentració • Subsidis catalana industrial Mineria asturiana però afavoreix Siderúrgia basca • Va desincentivar la inversió Pràctiques monopolistes • Va dificultar la transferència tecnològica • Va mantenir alts els preus • Inestabilidad política • Subdesarrollo agrario • Fiscalidad • Parasitismo y especulación Feble desenvolupament industrial • Escassa competitivitat a l’exterior • Escassa demanda interior
  • Importació de cotó (1830-1899) Exportació vinícola (milions de litres) Producció i exportació de ferro
  • CANVI ESTRUCTURA COMERÇ EXTERIOR PRINCIPIS SEGLE XIX FINALS SEGLE XIX EXPORTACIONS Oli, vi Minerals, productes alimentaris i teixits de cotó. IMPORTACIONS Teixits de cotó i lli Cotó en pel, carbó Alfons XII
  • HISENDA, BANCA I DINERS Reforma fiscal de 1845 (Llei MonSantillán) • Racionalització i centralització d’impostos • Contribució directa sobre la propietat (agraria) • Impostos indirectes (consums) Pressupostos Generals de l„Estat No contemplava les rendes del treball ni del capital Recaptació insuficient Llei de Bancs i Societats de Crèdit (1856) Bienni Progressista Dèficit de la Hisenda Banco Español de San Fernando • Banco Real de San Fernando (1829) • Banco de Isabel II (1844) • Banco de Barcelona (1844) • Bolsa de Madrid (1831) • Crèdit exterior • Concessions d’explotació • Emissió de deute públic Endeutament i problemes de crèdit Creació del BANC D‟ESPANYA Monopoli de emisión de billetes (1874) • Societats de Crèdit • Banc Hipotecari Industrialització basca • Banco de Bilbao (1856) • Banco de Vizcaya
  • Alfons XII
  • 5.- Economia i societat en l‟època isabelina Les transformacions estructures econòmiques Canvis en l’organització social (de la societat estamental a la societat de classes Important a Catalunya Nobles CLASSE DIRIGENT Burgesia Industrial Dret a votar i ser escollit. Sufragi censatari Comercial Financera Defensen el liberalisme moderat i mesures proteccionistes 1/2 XIX només a Catalunya Antics menestrals o pagesos PROLETARIAT INDUSTRIAL 1. hores/dia Baixos salaris Cases i fàbriques poca higiene Dures condicions de vida • 1833 i 1843 revoltes i bullanges, per augment de sou i el dret d’associació. • creació de cooperatives S’organitzaren Grup més nombrós del XIX PAGESOS Patiren les transformacions econòmiques del període liberal
  • 5.- Conceptes bàsics. Desamortització: conjunt de mesures legals per les quals es van vendre algunes terres pertanyents a comunitats rurals, a l’Església, a latifundistes o a institucions públiques. Pronunciament: aixecament militar contra el govern, amb l’objectiu d’enderrocar-lo. Durant el segle XIX, a Espanya va haver-hi nombrosos pronunciaments de les diverses faccions liberals. Estat liberal: Estat que es regeix sota els principis polítics i econòmics del liberalisme: sobirania nacional, dret de vot, llibertat de premsa i expressió, liberalització dels mercats. Sobirania nacional: un dels conceptes bàsics de la ideologia liberal, heretat de la Il·lustració, segons el qual el poder no emana del monarca, sinó del poble mateix. Cantonalisme: moviment polític que defensava que la sobirania nacional rau en cada comunitat local. Els cantonalistes advocaven per la independència total de cada municipi, al·legant que la democràcia és més pura quan el poder és més a prop del ciutadà.