• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
1.antic règim 24102011
 

1.antic règim 24102011

on

  • 1,611 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,611
Views on SlideShare
1,312
Embed Views
299

Actions

Likes
0
Downloads
22
Comments
0

6 Embeds 299

http://pugavi-clioblog.blogspot.com 150
http://www.buxaweb.cat 113
http://pugavi-clioblog.blogspot.com.es 22
http://www.buxaweb.com 12
http://www.pugavi-clioblog.blogspot.com 1
https://www.google.es 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    1.antic règim 24102011 1.antic règim 24102011 Presentation Transcript

    • 1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM © Vicent Puig i Gascó IES. ANTONI LLIDÓ. XÀBIA 1r. Batxillerat. Curs 2011-2012
    •  
    •  
      • Afebliment de l’Antic Règim durant els segles XVII-XVIII Desenvolupament de noves activitats econòmiques Ascens de nous grups socials: Burgesia Moviment ideològic: La Il·lustració Transició del feudalisme al Capitalisme= confrontació entre el vell sistema feudal i el nou sistema liberal Revolució Anglesa Revolució Americana Revolució Francesa Revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848
    •  
    • AGRICULTURA ENDARRERIDA
      • Població dedicada a l’agricultura > 80%
      • L’agricultura aporta més del 75% la riquesa
      • Propietat de la terra vinculada a la noblesa (vincles) o l’estament eclesiàstic (“mans mortes”)
      • Retard tecnològic: arades de fusta, sense adobs, escassa formació dels llauradors
      • Rotacions biennals o triennals (cereals d’hivern, cereals d’estiu, plantes farratginoses, guaret)
      • Escassa producció = AUTOCONSUM= sense excedents= impossibilitat d’adquisició de productes artesanals
      • Baixa productivitat= rompuda de noves terres= augment de la producció= LLEI DE RENDIMENTS DECREIXENTS
    • ESCASSETAT DE FEM GUARET MANCA DE PRADERIES BAIXA PRODUCTIVITAT CEREALS POCA RAMADERIA
    • Contracte Durada Forma de pagament Altres condicions EMFITEUSI (Domini directe) - - Fadiga. Lluïsme. Capbrevació. EMFITEUSI (Domini útil) Indefinida Cens anual Herència. Venda. Subestabliment. PARCERIA O MASOVERIA Temporal Parts de fruits Clàusules diverses RABASSA MORTA Temporal Parts de fruits -
    •  
    •  
    • "Els segadors" segons Pieter Brueghel el Vell. Un exemple dels ritmes anuals que encobreixen els processos de llarga durada que caracteritzen el camp en l'època moderna
    • INDÚSTRIA TRADICIONAL
      • GREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva, eviten la competència, sense innovació tècnica)
      • TREBALL DOMÈSTIC (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els camperols dels voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i recullen el producte acabat)
            • Superen les limitacions gremials
            • Augmenten la producció i els guanys
            • Distribució del productes per mercats comarcals o colonials
      • MANUFACTURES
        • Empreses impulsades per la monarquia o la noblesa
        • Fabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de producció
        • Productes de luxe= consum minoritari
        • Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna
    •  
      • COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcals
        • Escassos excedents
        • Baix nivell d’especialització agrària
        • Sistema de transports insuficient
          • Lentitud del transport terrestre: camins veïnals i reials
          • Vehicles usats: carro i diligència: cavalls
          • Navegació marítima i fluvial
              • Empra la força del vent
              • Transport fàcil i barat
              • Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa d’una xarxa de canals d’interconnexió de la xarxa fluvial
      COMERÇ ESCÀS
      • COMERÇ COLONIAL
        • Noves rutes = segle XVI
        • Estimula l’economia europea : intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats
        • Comerç Triangular : Amèrica proporciona matèries primeres barates a la indústria de manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta mà d’obra esclava per a conrear els productes agraris (plantacions) i l’extracció de minerals (or i plata)
        • Capitals= ampliació dels mecanismes de crèdit
          • Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de monopoli
          • Institucions financer (bancs)
          • Desenvolupament del Capitalisme Comercial = moviment i acumulació de capital que hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
      • MERCANTILISME: teoria econòmica que assenyala com a objectiu prioritari de l’estat l’acumulació d’or i plata, mitjançant el foment de les exportacions i la restricció de les importacions = PROTECCIONISME COMERCIAL
      • IDEÒLEGS DEL MERCANTILISME
        • ROBERT WALPOLE (XVII)
          • Navegation Acts
        • JEAN BAPTISTE COLBERT (1619-1683) . Ministre de finances de Lluís XIV, entre 1665-1683.
          • Reducció de les taxes duaneres interiors
          • Construcció d’una xarxa de carreteres i canals.
          • creació de Manufactures Reials
    • BANCA PRESTA A LA MONARQUIA, COMERCIANTS I INDÚSTRIA INDÚSTRIA MINERIA, METALLS PRECIOSOS, SAL CORONA COMPANYIA COMERCIAL INDÚSTRIA ELABORACIÓ DE PRODUCTES AMB MATÈRIES PRIMERES IMPORTADES COMERÇ MATÈRIES PRIMERES, ESPÈCIES, PRODUCTES SEMIELABORATS
    • DESCOBRIMENTS COLONIALS DEL XVI
      • Desenvolupament del comerç colonial
      • Construcció de noves flotes
      • Creació de rutes marítimes
      • Metalls preciosos (or-plata)
      • Matèries Primeres abundants i barates
      • Mercat per a la venda de Manufactures
      • Desenvolupament sistemes financer i assegurances (expedicions)
      • Augment dels guanys econòmics
      • Multiplicació de les companyies comercials
      • Desenvolupament de la burgesia comercial i financera
      CAPITALISME COMERCIAL MERCANTILISME
    •  
    •  
    • DEMOGRAFIA CICLE ANTIC
    • TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
    •  
    • MALES COLLITES EPIDÈMIES MANCA FORMENT FAM GRAN MORTANDAT SAQUEIG DE COLLITES AFEBLIMENT DE LA POBLACIÓ GUERRA
    • La Pesta Negra
    •  
    • SOCIETAT ESTAMENTAL
    •  
    •  
    • SOCIETAT ESTAMENTAL Organització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits a uns estaments que defineixen les activitats a què es poden dedicar i els drets de què gaudeix cadascú dels seus membres
        • Societat estàtica
        • Desigualtat civil
        • Legislació i tribunals diferents
        • Funcions diferents
    • NOBLESA PRIVILEGIS
      • ECONÒMICS: exempts d’impostos, concentren gairebé 1/3 de les terres, i viuen de les seues rendes.
      • JURÍDICS : tribunals especials, no pateixen presó per deutes
      • JURISDICCIONALS: poden nomenar càrrecs públics, cobrar impostos i administrar justícia en els seus senyorius.
      • POLÍTICS: controlen els càrrecs públics i militars.
      • SIMBÒLICS: portar espasa, carruatge, sedes, seients preferent a l’església
      TIPOLOGIA MENTALITAT
      • ALTA NOBLESA: titulats (ducs, comtes, marquesos, barons.. .). Gaudien de nombroses propietats vinculades, càrrecs polítics, militars, diplomàtics i religiosos. És una noblesa cortesana, viu junt al rei.
      • NOBLESA DE TOGA : Arriba a la noblesa pels seus serveis a l’estat, fonamentalment en l’administració estatal. Formen part dels consells de la monarquia,m resideixen a la cort.
      • BAIXA NOBLESA: amb menor poder i recursos, no viuen en la cort i constitueixen els anomenats “hidalgos”, propietaris de terres, militars o conqueridors d’Amèrica.
      • Ser propietaris de terres i viure de rendes és l’ideal de bona part de la societat.
      • El treball manual i les activitats comercials o mercantils no els estaven permeses.
      • Les possibilitat d’ascens social passaven per la compra d’un títol al rei, o el matrimoni amb una família noble, recursos emprats per la burgesia.
    • CLERGAT
      • PRIVILEGIS
      TIPOLOGIA MENTALITAT
      • ECONÒMICS: exempts d’impostos, cobren el delme i concentren gairebé 1/3 de les terres en règim de “mans mortes”, fruit de les donacions dels laics –legats-.
      • JURÍDICS : tribunals especials eclesiàstics, no pateixen presó per deutes.
      • Ideològics: tenen gran influència en la societat gràcies al control sobre l’educació, a la Inquisició i a les trones de les esglésies. Exerceixen un control sobre la moral pública i privada dels fidels, inclosos membres de la noblesa i la reialesa.
      • ALT CLERGAT: d’origen noble, doncs els segons de les cases nobiliàries professaven en institucions religioses, l’església els oferia una posició social i econòmica adient al seu naixement. El formaven els arquebisbes i bisbes, així com abats i abadesses dels monestirs rurals.
      • CLERGAT MITJÀ: membres dels capítols catedralicis (canonges).
      • BAIX CLERGAT: d'origen humil, de vegades poc format intel·lectualment, patia unes condicions semblants al poble.
      • També cal distingir entre clergat regular : monjos i monges que viuen en monestirs i convents, sotmesos a una “regla”.
      • Clergat secular : corresponent al clergat diocesà.
      Molts membres de l’alt clergat (arquebisbes i bisbes), així com els capítols catedralicis detentaven senyorius, individuals o col·lectius, en funció del càrrec que ocupaven. Generalment, tots els membres de l’estament estaven exempts del pagament d’impostos, rebien els delmes i i altres donatius per serveis i llegats. Qualsevol membre del tercer Estat tenia possibilitat d’incorporar-se a les capes inferiors del clergat, amb possibilitat de promoció social, sense cap recolzament d’una fortuna familiar o influència social.
    • TERCER ESTAT
      • Constituït per la majoria de la població (90-95%). No tenien privilegis, i pagaven els impostos directes (eren “pecheros”).
      • Aquest estament tenia una configuració social i econòmica molt diversa.
      BURGESIA CAMPEROLAT CLASSES POPULARS URBANES
      • Constitueix el grup més dinàmic de la societat de l’A.R.
      • La seua riquesa havia augmentat notòriament.
      • Entre els components d’aquest grups hi havia: la burgesia rendista , vivia de les rendes de les seues propietats, comprades amb el capital acumulat en el comerç triangular; la financera , integrada per banquers i cobradors d’impostos; la manufacturera o industrial, i la petita burgesia , formada per artesans, comerciants i professions liberals.
      • Formades pels treballadors manuals de les ciutats, tan els artesans (oficials i aprenents) com els obrers de les manufactures, el personal domèstic i tots els petits oficis urbans.
      • Constituïa la majoria de la població
      • Propietaris de terres : des del gran propietari (“villano rico”, amb un poder econòmic superior a molts “hidalgos”), fins a l petit propietari o arrendatari, en condicions molt difícils a causa de la gran quantitat d’impostos que havia de satisfer a la corona, la noblesa i al clergat (més del 50% dels ingressos).
      • Jornalers: només conten amb la força dels seus braços per a alimentar-se. Són nombrosos en Castella, Andalusia occidental i Extremadura, on hi predomina la gran propietat nobiliària –el latifundi. Pateix unes condicions de vida molt dures, contractats només en temporada de collita (sis mesos a l’any).
    • El pagament del delme (1566) segons Pieter Brueghel el Jove
    • “ El orden eclesiástico no compone sino un solo cuerpo. En cambio la sociedad está dividida en tres ordenes. Aparte del ya citado, la ley reconoce otras dos condiciones: el noble y el siervo, que no se rigen por la misma ley. Los nobles son los guerreros, los protectores de las iglesias. Defienden a todo el pueblo, a los grandes lo mismo que a los pequeños y al mismo tiempo se protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los siervos. Esta raza de desgraciados no posee nada sin sufrimiento. Provisiones y vestidos son suministrados a todos por ellos, pues los hombres libres no pueden valerse sin ellos. Así pues, la ciudad de Dios, que es tenida como una, en realidad es triple. Unos rezan, otros luchan y otros trabajan. Los tres ordenes viven juntos y no sufrirían una separación. Los servicios de cada uno de estos ordenes permiten los trabajos de los otros dos. Y cada uno a su vez presta apoyo a los demás. Mientras esta ley ha estado en vigor el mundo ha estado en paz”. Del monje Adalberón en su obra Carmen ad Robertum regem francorum , año 998.
    • MONARQUIA ABSOLUTA
      • SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei.
      • Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu = Teoria dels Tres Ordres
      • Exaltació monàrquica mitjançant les arts plàstiques= Versalles
      • Sotmetiment dels tres estaments
      • El regne és “propietat” del rei= sense divisió entre l’àmbit públic i privat reials= Patrimoni
      • Concentra tots els poders de l’estat=
        • Executiu: nomena el govern, càrrecs de l’exèrcit, recapta impostos
        • Legislatiu: elabora les lleis i estableix els nous impostos
        • Judicial: màxim jutge: nomena tots els tribunals de justícia
        • Controla i dirigeix la política exterior
      • Arbitrarietat com norma d’estat= cap llei no protegia els súbdits del despotisme reial
      • Sense llibertat d’expressió= qualsevol opinió contrària= delicte lesa majestat
      • El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que l'assessoren:
      • Administració central
        • Consell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, Govern
        • Secretaries del Despatx: Estat, Guerra i Marina, Hisenda, Gràcia i Justícia, etc
        • Sistema polisidonial dels Àustria: ïndies, Guerra, Hisenda, etc
      • Administració provincial= Governadors, Virreis
        • Amèrica= Virrei = alter ego
        • Territoris orientals= govern militaritzat: Capità General i Audiència
        • Intendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatal
      • Administració local: Model Castellà i Províncies Exemptes
        • Control reial sobre els consells municipals: Corregidor, Insaculació
        • Nomenament dels càrrecs municipals: Regidors Perpetu
        • Controla els representants a Corts
      • Límits:
      • Llei Divina
      • Dret Natural= normes fonamentades en el Costum i la Tradició
      • Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments, jurament reial, matrimonis reials, etc.
      • Furs i Privilegis= Navarra i País Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies exemptes
      • Parlaments estamentals i corporacions gremials: votar impostos i modificar les lleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de l’hereu
      • IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISME
      • THOMAS HOBBES (1588-1679)
        • Polític i filòsof anglès del s. XVII
        • Rebutja el dret diví de la monarquia i es fonamenta en la RAÓ = Absolutista- racionalista
        • Autor de “ El Leviatà ”=“ l’home és un llop per a l’home”
          • L’home sempre està en lluita
          • Necessita que algú capacitat i fort controle tot per tal que la societat funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta
      • JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)
        • Bisbe í escriptor francès del XVII
        • Absolutista
        • Es fonamenta en la Bíblica= pensament polític
        • Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i inviolable
    • JACQUES BENIGNE BOUSSET THOMAS HOBBES
    •  
    •  
      • Durant el segle XVIII només Anglaterra i Holanda tenen una monarquia limitada
        • Anglaterra= Revolució de 1640-49= destronament i decapitació de Carles I
        • Oliver Cromwell= Lord Protector (1649-1659)
        • Carles Ii Estuardo accepta l’HABEAS CORPUS = garanteix a qualsevol detingut comparéixer davant d’un jutge en el termini de 72 hores, ser informat del motiu de la seua detenció i el termini pel seu judici, assistit per un advocat= FRE A L’ARBITRARIETAT REIAL
        • 2a. Revolució (1688) = destronament de Jaume II Estuardo= Guillem III d’Orange i Maria II Estuardo (filla de Jaume II) accepten la BILL OF RIGHTS= limita els poders de la monarquia i sotmet les qüestions sobre hisenda, exèrcit i creació de noves lleis al Parlament
        • Acta de Tolerància (1689) = acceptació de totes les religions, excepte la catòlica
      • Anglaterra = Monarquia Parlamentària
        • Separació de l’executiu i el legislatiu
        • Parlament vota les lleis i controla el govern nomenat per la corona
        • Garantia de les llibertat individuals i una justícia independent
        • Parlamentarisme limitat= LORDS (noblesa) i COMUNS (nomes grans propietaris rurals, burgesos= 15% població= 200.000 propietaris)
        • Sense representació de les colònies
        • Esclavitud legal
      INICIS DEL PARLAMENTARISME
    • Guillem III d’Orange i Maria II Stuart accepten la monarquia limitada
    • LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
      • Il·lustració= moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa del XVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució Francesa
      • Antecedents:
        • Isaac Newton = introductor del mètode científic= observació i posterior comprovació dels fets (observar, elaborar hipòtesi de treball, comprovar errors i encerts, avançar una nova hipòtesi de treball)
        • Johhn Locke = critica obertament el poder absolut i planteja la divisió de poder
      • Trets Generals
        • Fe absoluta en la RAÓ (intel·ligència humana) com a mitjà d’entendre el món= contra el teocentrisme, la revelació i la tradició
        • Rebutgen la superioritat de qualsevol religió; condemnen la intolerància
        • Natura font de justícia i bondat
        • Ésser humà naix per a ser feliç
        • Importància de la ciència i la tecnologia
        • Creuen el progrés lineal i continuat
        • Critiquen els pilars fonamentals de l’A.R. = proposen una organització política i social nova, llibertat i igualtat
        • Propugnen el LIBERALISME
      • LIBERALISME
        • Divisió de Poders ( Montesquieu )
        • Contracte Social entre governants i governats= garantia dels drets bàsics dels individus = SOBIRANIA NACIONAL ( Rousseau )
        • Oposició a la societat estamental i defensa de la mobilitat social: igualtat i mèrit, cap home pot heretar ni gaudir d’honors, prestigi o privilegis en nom dels seus avantpassats
        • FISIOCRÀCIA (Quesnay) = oposició al mercantilisme = fonaments del liberalisme econòmic
          • La font de la riquesa d’un país és l’agricultura i no l’acumulació de metalls preciosos
          • S’oposaven a qualsevol regulació per part de l’estat= llibertat econòmica i iniciativa individual
    • Rebutgen l’Autoritat basada en la Revelació i la Tradició PRIMACIA DE LA RAÓ ( Universal= de tots els homes Observació de la Natura= LLEIS Millorar el Món Elaborar l'Enciclopèdica Dret a la llibertat del geni Conciliar interessos individuals i socials Nous valors: Tolerància, humanitat, Deure Social Utilitarisme IMPORTÀNCIA DE LA CIÈNCIA I TECNOLOGIA HOME CENTRE DE L’UNIVERS: SER RACIONAL I LLIURE LA IL·LUSTRACIÓ CERCA DE LA FELICITAT I LLIBERTAT TERRENAL LAICITZACIÓ I DESACRALITZACIÓ DEL PENSAMENT I LA VIDA PROGRÉS LINIAL I CONTINU (CONDORCET) DEISME (VOLTAIRE): DÉU ARQUITECTE DE LES LLEIS NATURALS I SOCIALS MATERIALISME ( DIDEROT) NEGACIÓ DE DÉU I L’ÀNIMA RELIGIÓ NATURAL (ROUSSEAU)
      • OPINIÓ
      • PÚBLICA:
      • la PREMSA
      L’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓ MONTESQUIEU: DIVISÓ DELS PODERS I DEFENSA DEL LIBERALISME MODERAT ACADÈMIES I LÒGIES MASÒNIQUES SALONS ARISTOCRÀTICS VIATGES ESCRIPTORS PER PAÏSOS I CIUTATS SUBTITUCIÓ MECENATGE PELS DRETS D’AUTORS PENSADORS I ESCRIPTORS PRODUEIXEN NOVES IDEES I AFAVOREIXEN LA SEUA EXPANSIÓ L’ENCICLOPEDIA: DIDEROT I D’ALEMBERT COMPENDI DEL SABER I LES IDEES IL.LUSTRADES VOLTAIRE SISTEMA POLÍTIC ANGLÉS CONTRA L’ESGLÉSIA CONTRA LA GUERRA I LA TORTURA ROUSSEAU SISTEMA REPUBLICÀ SOBIRANIA NACIONAL LLIBERTAT, IGUALTAT I DEMOCRÀCIA DIRECTA
    • DESPOTISME IL·LUSTRAT
      • Experiència reformista= modernització de l’estat
      • Pretén unir la monarquia tradicional i el pensament il·lustrat (progrés)
      • Trets generals
        • Absolutisme centralitzador
        • Racionalització de l’administració
        • Foment de l’educació i la cultura tècnica
        • Recerca de la modernització econòmica del país: programes de desenvolupament de l’agricultura, indústria i llibertat de comerç, Societat d’Amics del País, etc
        • Paper del rei: garant de la felicitat dels súbdits
      • Experiències limitades:
        • Reformes econòmiques
        • Repartiment de la propietat
        • Lliure circulació comercial
        • Manteniment de la societat Estamental i la monarquia absoluta
    •  
    •  
    •  
    • John Locke (1632-1704) Mostesquieu (1689-1755) Jean Jacques Rousseau (1712-1778) François Quesnay (1694-1774) Denis Diderot (1713-1784)
    • AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS John Locke (1632-1704)
      • Filòsof empíric = el coneixement que no puga derivar-se de l'experiència s’ha de bandejar
      • Concepte de Societat civil
      • Monarquia absoluta incompatible
      • Separació del poder executiu- legislatiu
      • Societat civil = contracte social entre governats i governants , els Primers abandonen l’estat natural amb la finalitat de garantir millor els seus drets (vida, llibertat, propietat)
      • L’estat garantia de les llibertats individuals
      • Dos tractats sobre el govern civil (1690)
      • Carta sobre la tolerància (1765)
      Charles Louis de Secondat, Baró de Mostesquieu (1689-1755)
      • Rebutja la monarquia absoluta
      • Partidari d’un sistema semblant al britànic: divisió de poders i contrapès
      • L'esperit de les lleis (1748)
      Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)
      • Problema social
      • Critica la propietat i defensa la igualtat
      • Sobirania popular
      • Contracte social entre els ciutadans
      • Discurs sobre l’origen i fonaments de la desigualtat entre els homes (1754)
      • Contracte Social (1762)
      François Quesnay (1694-1774)
      • Principal font de riquesa l’agricultura
      • principal grup social propietaris de la terra
    • AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS Adam Smith (1722-1790)
      • La riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertat . L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica
      • Home actua per l’impuls personal= individualisme econòmic
      • Llei natural oferta i demanda
      • Lliurecanvi
      • Investigació en la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions (1748)
      François Diderot (1713-1784
      • L'Enciclopèdia (1751-1784)
      Jean le Rond D’Alambert (1717-1783)
      • L'Enciclopèdia (1751-1784)
      François Marie Arouet “Voltaire” (1694-1778)
      • Difusor del pensament de Locke
      • Reivindica la llibertat de consciència
      • Defensa la tolerància religiosa
      • Cartes angleses (1734)
      • Diccionari filosòfic (1764)
      • Càndid o L'optimisme (1759)
    • Jean le Rond D’Alambert (1717-1783) François Marie Auret “Voltaire” (1694-1778) David Hume (1711-1776)
    •  
    • ADDENDA
    • Erasme de Rotterdam Thomas More
    • Temple Calvinista, Lyon, França Joan Calví
    • Església del Gesú, Roma
    • Enric VIII Tudor Martí Luter
    •  
    •  
    • LUTERANS CALVINISTES ANGLICANS CATÒLICS ORTODOXES FUNDADOR MARTÍ LUTER 95 TESIS DE WITTENBERG JOAN CALVÍ ORDENANCES ECLESIÀSTIQUES, GINEBRA 1541 ENRIC VIII TUDOR ACTA DE SUPREMACIA (1534) CONCILI DE TRENTO (1545-63) SEPARACIÓ OCCIDENT I ORIENT (1054) DOCTRINA
      • LA SALVACIÓ PER LA FE
      • SACERDOCI UNIVERSAL
      • BAPTISME I COMUNIÓ
      • NO CREUEEN NI EN LA MARE DE DÉU NI ELS SANTS
      • AUTORITAT LA BÍBLIA
      • PRESDESTINACIÓ
      • BAPTISME I COMUNIÓ
      • NO CREUEEN NI EN LA MARE DE DÉU NI ELS SANTS
      JUSTIFICACIÓ PER LA FE BAPTISME I COMUNIÓ
      • SALVACIÓ PER LA FE I LES BONES OBRES
      • 7 SAGRAMENTS
      • VENERACIÓ VERGE I SANTS
      • PURGATORI
      ORGANITZACÍÓ
      • REBUIG AUTORITYAT PAPA
      • PASTORS CASATS
      • REBUIG AUTORITYAT PAPA
      • BISBES
      • PASTORS CASATS
      • REBUIG AUTORITYAT PAPA
      • PRIMAT: ARQUEBISBE DE CANTERBURY
      • BISBES
      • PASTORS CASATS
      • PAPA DE ROMA = PRIMAT ESGLÉSIA
      • JERARQUIA= CARD-BISBES
      • BISBES I SACERDOTS
      • BISBES EN DIÒCESIS
      • SEMINARIS
      • CELIBAT
      • SAGRAMENT ORDENACIÓ
      • PATRIARQUES NACIONALS,
      • BISBES,
      • SACERDOTS CASATS
      RITU
      • NO MISSA= LECTURA BÍBLIA, SERMONS I CANTS
      • CONSUBSTANCIACIÓ
      • CEREMÒNIES AUSTERES
      • SENJSE ALTAR NI IMATGES
      • TEMPLE AUSTER
      • NO MISSA= LECTURA BÍBLIA, SERMONS I CANTS
      • PRESÈNCIA ESPIRITUAL
      • CEREMÒNIES AUSTERES
      • SENJSE ALTAR NI IMATGES
      • TEMPLE AUSTER
      • MISSA, SALMS I CANTS
      • CEREMÒNIES MÉS FASTUOSES
      • MISSA PRINCIPAL ACTE
      • TRANSUBSTANCIACIÓ
      • ALTAR AMB IMATGES
      • VENERACIÓ IMATGES
      • CEREMÒNIES FASTUOSES
      • ESGLESIES FASTUOSES
      LLIBRE SANT BÍBLIDA EN LES LLENGÛES NACIONALS BÍBLIA EN LES LLENGÛES NACIONALS BÍBLIA I LLIBRE DE SALMS EN ANGLÉS
      • BÍBLIA VULGATA DE SANT JERONI, EN LLATÍ I LA TRADICIÓ
      • INTERPRETADA PER L’ESGLÉSIA= MAGISTERI ECLESIAL
      BÍBLIA I EVANGELIS EN LLENGÛES NACIONALS PAÏSOS ALEMANYA DEL NORD, DINAMARCA, ESCANDINÀVIA SUÏSSA, FRANÇA, PAÏSOS BAIXOS, ESCÒCIA ANGLATERRA, IRLANDA DEL NORD ESPANYA, PORTUGAL, ESTATS ITALIANS, FRNÇA, ÀUSTRIA, BAVIERA, BOHÈMIA, POLÒNIA, IRLANDA